5
#
NOVEMBRE DE 2015
Butlletí informatiu de Babord
Vilassar de Mar es declara municipi insubmís i oposat al TTIP TTIP i la pèrdua de sobirania municipal El passat 17 de setembre Vilassar de Mar es va declarar municipi insubmís i oposat al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la redistribució de la riquesa i la justícia social. La moció, presentada per BABORD, es va aprovar amb 10 vots a favor (4 de BABORD, 5 d’ERC-Vdm diu Si i 1 de VdM Sí Que Pot), 4 vots en contra (2 de Ciutadans i, sorprenentment, 2 del PSC) i 7 Abstencions (5 de CiU i 2 de Gent per Vilassar). El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) és un acord de lliure comerç que s’està negociant amb total opacitat entre la Unió Europea i els Estats Units. Un acord que, si finalment s’aprova, suposarà un atac contra els principis fonamentals de la democràcia i de la sobirania popular ja que una de les principals conseqüències serà la modificació a la baixa de normatives europees per tal d’igualar-les a la legislació dels Estats Units. Àmbits com la sanitat, la protecció del medi ambient o els drets laborals seran els primers en quedar desregularitzats i en mans del lliure mercat, sense que els parlaments dels Estats europeus puguin impedir-ho. És més, si un estat, regió o un municipi (com Vilassar de Mar) pren una decisió que afecti els guanys d’una empresa, aquesta pot decidir impugnar-la i denunciar-la davant d’un tribunal internacional privat, que podrà imposar multes contra l’estat o el municipi. Això vol dir que qualsevol decisió pública podrà ser vetada per les empreses sota la excusa de sentir-se perjudicades. Segueix llegint l’editorial a la següent pàgina
babord.cat
Babord Vilassar de Mar
@babord_vdm
@ babordvdm@gmail.com
TTIP i la pèrdua de sobirania municipal I com ens afecta a Vilassar de Mar? Continuació del text de la portada
El TTIP facilitarà l’entrada de les grans empreses privades com a proveïdores de serveis públics en el context actual de polítiques neoliberals de retallades i austeritat. Si bé els processos de privatització ja han estat impulsats, fins i tot per anteriors governs de Vilassar de Mar, amb l’aplicació del TTIP la situació empitjorarà. Normatives contra els desnonaments, canvis en la gestió dels serveis públics externalitzats, auditories del deute municipal, la remunicipalització dels serveis privatitzats, la promoció de l’economia local en les compres públiques... poden ser accions penalitzades. És a dir, la sobirania i les competències de l’Ajuntament de Vilassar quedaran greument limitades.
Si Vilassar de Mar, per protegir a la ciutadania i defensar el territori, vol regular per exemple l’ús de transgènics o el transport de productes tòxics i una gran empresa es sent agreujada i veu perillar els seus beneficis, aquesta podria vetar la normativa. Respecte a les licitacions públiques (gestió de residus, gestió d’escoles bressol,..) es podria obligar a l’Ajuntament a tractar les grans multinacionals de la mateixa forma que les petites i mitjanes empreses. El resultat serien unes licitacions on es poden rebaixar els criteris de drets laborals, de les persones consumidores, del medi ambient i de la sobirania democràtica. Això pot suposar una greu amenaça a la supervivència de les ja castigades empreses i economies locals, obligades a impulsar un model econòmic basat en la competitivitat i els salaris baixos.
.
Responsabilitats del deute municipal Des del restabliment de les institucions democràtiques Vilassar de Mar ha estat un poble on l’educació, la cultura, i els serveis socials han tingut un pes important en els pressupostos, fos quin fos el govern de torn. Aquestes despeses junt amb les despeses fixes del l’Ajuntament destinades al personal i a contractes per serveis (com la neteja de carrers o la recollida de brossa) han estat sempre les més importants del pressupost, avui, però, ja no ho són. El pagament del deute i els seus interessos s’ha convertit en la despesa principal del nostre Ajuntament. Recordem que l’endeutament és equivalent a un 170% del pressupost anual, i és una responsabilitat del govern actual fer front a aquest problema. Però qui és el responsable o responsables de que tinguem aquest deute? Tot ve de la mala gestió de la S.A. Municipal que va ser creada per ser una empresa de serveis i es va acabar convertint en una espècie de promotora privada. Qui té la responsabilitat del què ha passat? S’ha de saber que la S.A. Municipal tenia i té un Consell d’Administració, aquest Consell estava format per una sèrie de persones que tenien els càrrecs de President, Secretari i Vocals. Aquestes persones són les que prenien les decisions, i cada any aprovaven els comptes anuals que després eren aprovats pel Ple de l’Ajuntament (al ser una empresa 100% pública). Val a dir que en el Ple no tots els regidors van aprovar els comptes, però sí tots els d’un grup: CiU, amb majoria absoluta els darrers anys. El màxim responsable és l’antic President del Consell (el Sr. Joaquim Ferrer) que a la vegada era el Regidor d’Hisenda de l’Ajuntament i l’Alcalde. Aquesta dualitat de càrrecs li hauria d’haver servit per poder conèixer l’abast de l’endeutament i cap on anava la S.A. Municipal i la repercussió que tindria pel mateix Ajuntament. De l’obra més important, el Mercat i els pisos del Mercat, iniciats després d’esclatar la bombolla immobiliària, va
arribar a dir, tot recordant que era economista: ”un projecte d’aquestes magnituds has de tenir molt clar qui el pagarà, com es pagarà i quin rendiment li traurem. I això ho tenim molt clar, nosaltres ho farem sense que costi diners al poble, sense apujar impostos”. També en són responsables l’antic Secretari de la S.A. Municipal (el Sr. Joan Roca), que a més era Regidor d’Espais Públics i de Medi Ambient, i l’antic Vocal del Consell i Regidor d’Urbanisme (el Sr. Desideri Camino). Ambdós van participar en totes les decisions que va prendre la S.A. Pensem que aquestes persones tenien els mitjans suficients per saber com anava la S.A. Municipal (recordem que els dos primers també tenien càrrecs importants a la Diputació de Barcelona) i van continuar endavant sense fer cas de les crítiques reiterades dels altres grups municipals. Això ha dut a l’Ajuntament a una situació crítica, ja que actualment la S.A. Municipal està en preconcurs de creditors. Babord creiem prioritari que l’Ajuntament faci una auditoria econòmica, de gestió i de responsabilitat per veure com s’ha arribat fins aquest endeutament, i quines persones i/o entitats són les responsables perquè assumeixin les conseqüències.
.
El pagament del deute i els seus interessos s’ha convertit en la despesa principal del nostre Ajuntament.
La sanitat pública del Maresme en alerta
El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) es constitueix el 1998, amb la posada en marxa de l’Hospital de Mataró, com a empresa pública participada pel Servei Català de la Salut, l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i gaudeix d’un règim d’autonomia de gestió, que l’eximeix de determinats controls propis del sector públic, però el subjecta a un estricte compliment pressupostari i del dèficit. L’exercici del 2014 però, es va tancar amb un dèficit de 2,5 M€. El 14 d’octubre de 2015, el Departament d’Economia, adduint aquest dèficit pressupostari, ha intervingut el CSdM, sota la fórmula de “pèrdua d’autonomia de gestió”, però mantenint sorprenentment intactes els càrrecs de la gerència i del Consell Rector. Tanmateix la intervenció no ha tingut en compte la situació d’infrafinançament històric del Consorci. Segons l’auditoria feta al 2014, el deute de la Generalitat amb el CSdM és de 34,6 M€. Des de la seva creació, el Consorci ha elaborat pressupostos sobre bases minoritzades, on no constaven com a deute les despeses extraordinàries que havia d’assumir tot i ser responsabilitat de la Generalitat (reparacions, ampliacions), sense que el seu finançament s’incrementés proporcionalment, cosa que ha portat a demanar crèdits que encara han augmentat més les despeses financeres.
Els diferents Consells Rectors i Gerències, inclosos els actuals, no han volgut o no han sabut solucionar aquesta situació, per la qual cosa en són corresponsables. No han fet la gestió necessària per aconseguir els diners reconeguts per les tres resolucions del Parlament (03/04/2014, 12/02/2015 i 02/07/2015) i finalment, el Consell Rector actual el 22 de juliol de 2015 ha aprovat un Pla de Reequilibri que únicament preveu mesures destinades a retallar la qualitat assistencial i a afavorir les externalitzacions. En aquest sentit, destaca la decisió de traslladar 40 llits de l’Hospital de Sant Jaume, rebutjada per tots els grups polítics de l’ajuntament de Mataró i els representants dels treballadors. En aquest sentit, el ple municipal del passat 19 de novembre va aprovar una moció presentada per Babord i PSC que exigeix a la Generalitat que retorni el règim d’autonomia de gestió al CSdM i que doni una solució definitiva al seu finançament. També exigeix que es mantingui la moratòria pel trasllat de pacients des de l’Hospital de Sant Jaume a l’Hospital de Mataró, entre d’altres acords, i insta a l’obertura d’un debat d’arrel sobre el model de gestió de la sanitat pública. Des de Babord us animem a participar a la nostra comissió de Drets Socials i a la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública del Maresme per lluitar pels serveis públic de tots i totes, per una sanitat 100% pública i de qualitat.
Des de a Comissió d’Economia i Finances de Babord estem treballant en una sèrie de priorats del nostre programa en temes de transparència, finances i economia local, algunes d’aquestes són:
2016, però que el 2017 ens pot permetre explicar el pressupost municipal a la població de forma entenedora, i provar experiències de participació en algunes partides pressupostàries.
· Estudiar i avaluar els contractes a l’ajuntament de les grans empreses (Urbaser, Suvisa, Piscina, Boquet, etc.) i donar-los a conèixer a la població.
· Bateria de propostes perquè l’ajuntament encarregui un Pla d’anàlisi i dinamització del mercat municipal, en el sentit de convertir-lo en un centre impulsor de l’economia local i del producte km 0 i ecològic, sempre tenint en compte l’opinió dels paradistes i usuaris.
· Treballar l’IBI per introduir-hi criteris de renda i justícia social i evitar situacions discriminatòries entre habitatges i solars d’iguals condicions. · Fer el seguiment de l’auditoria del deute i de l’actual situació de la S.A. Municipal. · Estudiar la implementació d’un procés de pressupostos participatius a Vilassar de Mar, difícil per l’any
.
Tot això implica molta feina i necessitem l’ajuda i col·laboració de molta gent, per això us convidem a venir a les reunions de la Comissió d’Economia i Finances. Només heu d’enviar un correu a babordvdm@gmail.com
L’exercici del 2014 però, es va tancar amb un dèficit de 2,5 M€ Mantenint sorprenentment intactes els càrrecs de la gerència i del Consell Rector.
Reflexions d’una regidora “novata”
Marina Jordan, regidora de Babord. Esperem notar canvis aviat i no sentir gaires cops més allò de “això s’ha fet sempre així”
En els darrers cinc mesos diverses persones conegudes, amistats i familiars m’han preguntat què tal em va amb “això” d’estar a l’ajuntament i com entomem el repte. I és que “això” -el funcionament, les estructures, les formes de fer política i el dia a dia dins les institucions-, és encara una activitat prou desconeguda per totes nosaltres, les ciutadanes. I m’incloc, perquè aquests cinc mesos, de moment, m’han servit per verificar que sí, que “això” és difícil de conèixer perquè tot plegat en molt enrevessat. És enrevessat perquè cada tema, cada àrea de funcionament de l’ajuntament té, òbviament, les seves normes, pautes, protocols, ordenances, procediments, etc. És enrevessat perquè el cos tècnic d’aquest ajuntament està molt per sota en el nombre de treballadores, del que hauria de tenir un ajuntament d’un poble de vint mil habitants, i això fa que, tot i que la majoria de treballadores de l’ajuntament són grans professionals, aquestes no puguin atendre les demandes d’informació i documentació que sol•licitem per tal de treure l’entrellat de tots els temes que es treballen dins la casa. És enrevessat perquè venim de vuit anys seguits de majoria absoluta d’un govern opac, que ha fet i desfet com a volgut, ja no sense consultar, sinó sense explicar els passos de la seva gestió. I ja us podeu
els semàfors
imaginar que quan una cosa es fa durant vuit anys seguits, costa molt canviar els hàbits -o vicis- i començar a fer les coses de forma diferent. Esperem notar canvis aviat i veure noves formes de fer més obertes, participatives, transparents i entenedores i no sentir gaires cops més allò de “això s’ha fet sempre així”. Canviar les formes de fer, fins i tot en les més administratives, és una qüestió de voluntat política. Nosaltres en tenim. Esperem que el nou, i el no tan nou, govern també en tingui. El repte que entomem no està en el fet que jo, o les altres companyes de Babord -regidores o membres de les diferents comissions-, puguem entendre tot aquest entramat. Entendre-ho només és el primer pas. El repte és compilar tota aquesta informació i fervos-la arribar a vosaltres d’una forma entenedora. El repte és fer tot el possible per canviar tots aquells procediments i polítiques que limiten que les ciutadanes estiguem informades i puguem participar activament en el nostre govern. El repte és apoderar-nos de les nostres institucions, fer-les sortir al carrer i trobar les fórmules que ens permetin treballar col•lectivament per la millora de la nostra vila i la vida de les nostres veïnes. El repte és gros. La il•lusió per fer-ho possible, encara més.
.
JORNADES ZERO. Els canvis realitzats en l’organització del Zero, com la prolongació de la durada dels tallers, han permès que els participants puguin aprofundir en les arts que s’hi treballen, i ha suposat una major implicació del jovent en les jornades de joves creadors del poble. FIROBI. Enguany s’ha celebrat el 19è Festival de Titelles de Vilassar de Mar Firobi. Des de Babord volem felicitar a l’organització per la qualitat dels espectacles oferts i per fer arribar el màgic món de les titelles als infants del poble des de fa tants anys. ARRANJAMENT DEL PASSEIG MARÍTIM. Ens felicitem per l’aprovació del projecte de reparació de l’escullera i del passeig marítim a partir d’una subvenció de la Diputació de Barcelona. És una acció necessària, tanmateix esperem que la urgència no faci cometre errors del passat.
CONTROL I QUALITAT DE LES OBRES. Darrerament hem patit un seguit d’obres a Carrer Cuba, Veral d’Ocata i al Carrer Buenos Aires. Des de Babord ens preocupa el tipus de seguiment que es fa de la qualitat i la seguretat de les obres al carrer, així com de les condicions laborals dels operaris que hi treballen. PUBLICITAT DE LA SANITAT PRIVADA EN EL CAP. Les pantalles informatives del CAP de Vilassar de Mar han de servir per informar i sensibilitzar a la ciutadania sobre temes de salut i no per promoure mútues privades. Curiosament, CatSalut preveu que centres privats assumeixin part de l’atenció sociosanitària al Maresme... No a la privatització! BARRACONS. Tot sembla indicar que el curs vinent s’instal·laran 2 barracons a l’Institut Pere Ribot, en el reduït espai lliure del que disposa. Es vol passar de 3 a 4 línies. De nou es prenen decisions des de dalt, sense tenir en compte l’impacte que suposarà la massificació d’alumnes i sense fer una previsió a mig termini.
babord.cat
@
Babord Vilassar de Mar @babord_vdm babordvdm@gmail.com Disseny i maquetació Pau Marín | p.marin.grau@gmail.com