La calor d’aquell estiu s’apagava, les tardes
de platja s’allunyaven i els llargs dies donaven pas al primer dia d’escola.
Feia una estona que a la Naia li feia mal la panxa, com si unes papallones voletegessin amb força a dins. Asseguda al llit, imaginava com seria aquell primer dia: conèixer els nens i nenes de l’escola, si voldrien jugar amb ella o compartir petites estones, si escoltarien algunes de les seves idees divertides o fins i tot si viurien aventures fantàstiques.
Cada cop que li arribava un nou pensament, també ho feia una nova papallona. Aquella sensació no li agradava gaire, sempre venia quan havia d’anar a un lloc nou, quan vivia canvis importants o quan havia d’enfrontar-se a situacions noves. La Naia es preguntava que podria fer perquè aquelles papallones deixessin de moure’s tan fort.
