Aquest sóc jo, Henko. Un simpàtic os peresós. Al llarg de la meua vida, he viscut moltes aventures que han marcat un canvi en mi. Us en contaré una.
En realitat, una que, quan va començar, no podia ni imaginar-me que seria la millor de totes.
Primer us parlaré una miqueta de la meua tia Ananda. A ella li encanta contar històries increïbles. Moltes d ’elles les ha viscut en primera persona! I és que a la tieta li ha passat gairebé de tot!
Ha sortit victoriosa de les urpes d ’un os gegant, ha recorregut el món sencer en patinet, es va endinsar en les tombes dels antics egipcis, ha aconseguit preparar l ’entrepà més llarg del món... i un fum d’històries més. I de totes les seues aventures, ha pogut traure una foto per deixar constància de què així va ser.
Una vesprada, mentre miràvem un dels àlbums de fotografies de la tieta, va ocórrer una cosa sorprenent. La tieta va traure una foto antiga d ’un objecte arrodonit, el qual no havia vist mai.
Saps què és això, Henko? va preguntar la tieta Ananda amb un halo de misteri.
Mmmmm... la veritat és que no em faig cap idea respongué intrigat.
—Això que veus ací, és un monocle.
Mono... què?
És una lent d ’un únic ull. S ’assembla a les ulleres, però funciona per a un ull. Malgrat això, el que t’he contat no és el més misteriós que amaga aquest objecte...
Cada vegada que la tieta Ananda contava alguna de les seues històries li brillaven els ulls. I, en aquest cas, reflectien espurnes!
És un monocle màgic. Era del meu besavi, i aquest li´l va regalar al meu avi fa molts anys. Però ell va decidir guardar-lo en un lloc segur on ningú poguera trobar-lo mai. Va oblidar contar-nos on el va guardar, així que mai l’hem tornat a veure. Sospite que el va amagar a qualsevol lloc del bosc, ja que a ell li agradava passejar tots els dies per les seues sendes.
Això està molt bé, però... què té de màgic un monocle? li vaig preguntar estranyat.
La màgia apareix quan utilitzes el monocle per veure-hi al seu través.
