T’imagines que estàs dormint plàcidament
i algú et desperta amb crits i plors? Doncs a la Xesca i a la Lola els passava moltes vegades cada nit. Abans de l’arribada d’en Pau, quina vida que portaven aquell parell! Però ara ja no podien més, així que decidides, van començar la seva pròpia revolució.
Valors Implícits
Aquest conte s’ha parit amb la finalitat d’alliberar les mares de les exigències, de respectarse a si mateixes alhora que empatitzen amb els sentiments de les seves criatures.
Il·lustrat per Luisa Roth
Mercè Palay Escardó Sandra Ferrer Bofill
La vida que duien aquell parell!
Des que havien obert els ulls, sempre havien estat juntes. La Xesca tenia una piga i poca paciència i la Lola, en canvi, era una mica més rabassuda i tot li anava bé. Malgrat que eren molt diferents, sempre s’havien sentit afortunades de compartir camí.
A mesura que s’havien anat fent grans, la dona les duia recollides i allò no els agradava massa. Sovint, però, anaven a ballar, a prendre el sol i a banyar-se al mar, també eren acaronades amb tendresa i, tot això, feia que les Metones se sentissin lliures i contentes!
Un dia, la Xesca i la Lola van començar a inflar-se; cada vegada eren més grans, tenien molta calor i no sabien què els estava passant.
De sobte, va arribar una criatura i va començar a xuclar-les:
—Xesca, què és aquesta bestiola?
—No ho sé, Lola! Però mira, mira com xucla!
