BIM Catarroja 02

Butlletí d’Informació Municipal. Numero 2. Juliol de 2016. Exemplar gratuït. www.catarroja.es

La Vela Llatina vol ser Bé d’Interés Cultural

SUMARI

3

ACTUALITAT MUNICIPAL

BIMCatarroja Ajuntament de Catarroja BIM Catarroja Número 02 Imatge de portada: Fotografia del Port de Catarroja de Javier Sancho Direcció i coordinació: Lluís Raga Disseny i maquetació: Editorial MIC Col·laboradors: Daniel Leal Vilches, Mariló Gradolí Sandemetrio, José Maria Peris, Paco Alonso, Ada Dasí, Tancat de la Pipa, Arxiu municipal Imprimeix: Editorial MIC Edita: Ajuntament de Catarroja Dipòsit legal: V-3126-2015 www.catarroja.es premsa@catarroja.es El BIM es distribueix de manera gratuïta.

Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables de les opinions i afirmacions dels articles que van signats, perquè la responsabilitat és dels seus autors.

L’Ajuntament de Catarroja ha editat 6000 exemplars d’este BIM, amb un cost de 1.683,80€ IVA inclòs.

Cost per exemplar: 0,28 €

12

EN PERSONA

GIOVANNA RIBES

14

EN PROFUNDITAT

EL TRAMVIA QUE ARRIBAVA SEMPRE TARD

16 ESPORTS

CATARROJA MILLORA LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

17 ESPORTS

EL CLUB D’HANDBOL LA FLORIDA

18

EL RACÓ VERD

L’ESCOLA DE CAPATASSOS

19

CATA CATARROJA

L’ESPARDENYÀ

20 AHIR

LA UNIÓN DE 1901

02 / 03

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ L’avinguda de la Diputació té problemes estructurals a causa de les arrels dels arbres

CATARROJA DESTINA 750.000 EUROS A LA PRIMERA FASE DE REPARACIÓ DE L’AVINGUDA DE LA DIPUTACIÓ Esta quantitat s’invertirà en 2016 i les obres acabaran amb una segona fase en 2017. L’actuació està inclosa en la partida de 1.593.000 euros que L’Ajuntament ha alliberat per a realitzar inversions, entre les quals també està la reparació del camp de futbol Mundial 82 i la millora del poliesportiu municipal.

El ple de l’Ajuntament de Catarroja ha aprovat una partida de 1.593.000 euros per a invertir en la millora d’infraestructures de la població. La principal inversió es farà en l’avinguda de la Diputació, un important eix que presenta problemes estructurals a causa de les arrels dels arbres. En concret els treballs en esta via es realitzaran en dues fases, la primera en 2016, en la qual s’invertiran 750.000 euros i la segona en 2017.

Altres de les vies públiques en les quals es va a actuar són l’avinguda de Blasco Ibáñez-Tribunal de les Aigües (380.000 euros); el carrer de la Reina i els seus voltants (260.000 euros); el carrer Paiporta (20.000 euros) i la redacció del projecte

del corredor verd (15.000 euros). També s’invertiran 85.000 euros en la millora d’instal·lacions al Palau de Vivanco.

La disponibilitat d’estos diners és possible gràcies al superàvit de 2015 i a la decisió de l’actual equip de govern d’amortitzar un crèdit a proveïdors de 3 milions d’euros

ELS TREBALLS ES REALITZARAN EN DUES FASES EN 2016 I 2017

que l’Ajuntament arrossegava des de 2011, el que permet destinar inicialment 1.510.000 euros a inversions al poble.

Amortització de deute En 2016 s’amortitzarà un milió d’euros del crèdit a proveïdors i la resta en 2017.

En esta primera fase d’amortització s’estalviaran 83.184 euros anuals en concepte d’interessos, que també es destinaran a inversions. Entre elles 50.000 euros a la reparació inicial dels danys en el camp de futbol Mundial 82 (que s’afigen a altres 50.000 euros aprovats en la partida provinent del PEPOS) o més de 7000 euros per acabar les obres del Poliesportiu Municipal, entre altres partides.◆

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

MÉS DE 185.000 EUROS PER A MILLORAR EDIFICIS PÚBLICS L’Ajuntament ha rebut una subvenció del Pla Provincial d’Obres i Servicis que es destinarà a reformar l’Escola Permament d’Adults, a posar en marxa l’Escola d’Arts Plàstiques i a millorar les instal·lacions del camp de futbol Mundial 82 ∆ S’invertiran 100.000 euros en la reforma de l’Escola Permanent d’Adults

L’Ajuntament de Catarroja invertirà 185.819,97 euros en la millora i creació de diferents instal·lacions públiques. Estos diners provenen de les subvencions del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PEPOS) de la Diputació de València i han de destinar-se a obres en la via pública o a intervencions en edificis de titularitat municipal.

D’una banda, es destinaran 100.000 euros a la reforma de l’Escola Permament d’Adults que té problemes amb les filtracions d’aigua. D’esta manera s’evitarà la humitat en algunes aules i en el pati

central. També se substituiran totes les portes del centre.

L’Escola d’Arts Plàstiques D’altra banda, s’invertiran 35.819,97 euros en la posada en funcionament de l’Escola d’Arts Plàstiques en les dependències de l’antiga Escola-Taller de l’escultor Alfonso. Segons el PGOU, esta és una zona destinada a utilitat educativa i per això s’adequarà l’espai perquè el nou centre tinga la seua seu ací. Es preveu que l’Escola d’Arts Plàstiques aculla

tallers de pintura, escultura, restauració i audiovisuals.

Finalment, altres 50.000 euros es destinaran a la millora de les instal·lacions del camp de futbol Mundial 82.

Especialment a la substitució de les torres d’il·luminació, que presenten problemes estructurals, i a l’actualització del sistema elèctric. Després de la comprovació dels tècnics municipals s’ha descartat que les torres puguen caure cap a l’exterior del camp, per això no és necessari tancar l’accés als voltants del camp de futbol. ◆

L’AJUNTAMENT SOL·LICITA LA PARALITZACIÓ DEL CONTRACTE DELS FOTORROJOS

∆ Càmeres instal·lades al Camí Reial de Catarroja

L’Ajuntament de Catarroja ha sol·licitat a la Mancomunitat de l’Horta Sud que paralitze l’execució del contracte amb l’empresa que gestiona els fotorrojos davant la disparitat

de criteris en 8 sentències emeses per diversos jutjats que s’han pronunciat sobre recursos que han presentat particulars sancionats per creuar semàfors en roig.

En concret, davant els recursos presentats per conductors denunciats, els jutjats número 1 i 2 de Catarroja han estimat que el procediment sancionador és correcte i legal, mentre que el jutjat número 3 de Catarroja ha emés sis sentències a favor dels conductors que han recorregut la sanció i afirma que és necessari el control metrològic de les càmeres.

Davant esta discrepància judicial, l’Ajuntament de Catarroja creu que hi ha dubtes suficients per a sol·licitar a la Mancomunitat de l’Horta Sud que paralitze l’execució del contracte amb l’empresa adjudicatària fins que no existisca la seguretat de què el procediment sancionador és correcte. Per això, l’Alcalde de Catarroja, Jesús Monzó no signarà cap resolució que permeta continuar amb les sancions.

Fins ara, tots els informes demanats per l’Ajuntament a diversos organismes avalaven la legalitat del sistema de fotorrojos, per això el consistori no havia sol·licitat la paralització de l’execució del contracte, ja que això podria suposar una

indemnització a l’empresa concessionària molt elevada. Ara bé, només conéixer que hi ha sentències en contra del procediment sancionador i que per tant, es posa en dubte la seua validesa, l’Ajuntament no continuarà signant cap resolució d’eixe procediment .

Possible incompliment del contracte Prèviament, l’Ajuntament ja havia demanat en desembre de 2015 (en funció dels canvis d’ubicació que permet el contracte) a l’empresa concessionària que traslladara quatre de les sis càmeres a altres ubicacions menys conflictives i que mantenira tan sols dues per la proximitat a centres educatius. De moment però, l’empresa no ha traslladat cap d’elles. Un motiu més per a demanar a la Mancomunitat de l’Horta Sud que estudie si hi ha incompliment de les condicions per part de l’empresa i si això és motiu de rescissió del contracte. També ha sol·licitat al president de la Mancomunat, Jorge F. Belsa, que presente un recurs de cassació al Tribunal Suprem amb l’objectiu de conéixer si el procediment sancionador és legal o no, davant els criteris discrepants de diversos jutjats.◆

04 / 05

SUPORT PER A DECLARAR BIC LA NAVEGACIÓ A VELA LLATINA I LA PESCA A L’ALBUFERA L’Ajuntament dóna suport a la iniciativa del Consell de declarar BIC les activitats tradicionals de l’Albufera. La Comunitat de Pescadors de Catarroja i les associacions de Vela Llatina de Catarroja són alguns dels col·lectius que es voran beneficiats per l’expedient que promou la Conselleria d’Educació i Cultura. ∆ La navegació a vela llatina es va estendre en l’època romana i encara es practica en l’actualitat

L’Ajuntament de Catarroja dóna suport al procés que ha iniciat la Conselleria d’Educació , Recerca, Cultura i Esports per a declarar Bé d’Interés Cultural Immaterial les activitats tradicionals de l’Albufera. Alhora també ha sol·licitat a la Mancomunitat de l’Horta Sud que també done suport al procediment.

El consistori així li ho ha comunicat tant a la Comunitat de Pescadors com a les associacions de Vela Llatina de Catarroja, que són esmentades en l’expedient que promou el Consell, dintre dels col·lectius que practiquen estes activitats.

L’alcalde, Jesús Monzó, i el regidor del Port, Alejandro García, s’han reunit amb representants dels col·lectius per a comunicar-los la decisió de l’Ajuntament d’adherir-se a la iniciativa que ha posat en marxa la Generalitat i que afecta les associacions de Catarroja.

Pel que fa a la pesca, cal assenyalar que va ser el principal aprofitament del llac, encara que segles després l’activitat es va vore desplaçada pel monocultiu arrosser. D’altra banda la Vela llatina és una de formes de navegació tradicionals comuna a tota la Mediterrània i ha estat utilitzada com un mitjà de transport vinculat a l’explotació de recursos naturals com la pesca o l’agricultura.

Després dels informes emesos pel Servei de Patrimoni de la Direcció General de Cultura i Patrimoni i dels equips de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i la Universitat Catòlica de valència, s’han iniciat els tràmits per a declarar BIC estes activitats.

La pesca artesanal de l’Albufera La pesca tradicional en l’Albufera ha perviscut durant quasi 800 anys i ha permés a desenes de generacions de pescadors una particular forma de vida basada en regulacions externes (privilegis, ordenances, etc.) i internes (jurats, redolins, etc.), però en una perfecta harmonia amb l’entorn, fins que els canvis del segle XX van alterar este equilibri i van suposar l’inici del declivi de la pesca.

Esta activitat pesquera ha donat lloc a tota una sèrie d’elements propis (arts de pesca, barques, etc.) i a un lèxic específic que han enriquit considerablement la cultura valenciana, per la qual cosa el seu manteniment i difusió és de gran importància. En 1858 es firma l’escriptura d’arrendament de la Comunitat de Pescadors de Catarroja, amb una quota anual de 3000 rals, a repartir entre 151 pescadors de la localitat.

La vela llatina a l’Albufera A València la navegació a vela es coneix des de temps immemorials, si bé l’ús de la llatina es va estendre ací a partir de l’època romana i va continuar durant els segles de dominació musulmana, i s’ha prolongat fins l’actualitat.

Respecte a les embarcacions de vela llatina que tradicionalment han solcat l’Albufera i que encara continuen sent construïdes pels calafats, es pot parlar de quatre tipus: el Barquet albuferenc, que és el més autòcton i el més lligat a les activitats de l’estany; el barquerot, de dimensions més grans; la barca, i el marimatxo, una construcció a mitjan camí entre el barquerot i la barca.

CONTINUEN ELS TRÀMITS PER A DECLARAR BIC LES ACTIVITATS TRADICIONALS DE L’ALBUFERA

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

APOSTA PER LA PROMOCIÓ DEL TURISME Fotografia del Port de Catarroja.

modificació del pla urbanístic del Port per adequar-lo a un discurs de conservació de l’espai i desenvolupament sostenible.

També s’han elaborat materials de promoció turística que s’han exposat en les dependències de la Diputació de València del carrer Poeta Querol de València des del 22 al 25 de juny.

Altra actuació és la creació d’un banc d’imatges del Port de Catarroja i el seu entorn amb la participació directa de la ciutadania que es pot visitar a la web municipal. Així mateix s’està elaborant una nova web de Turisme de Catarroja.

Catarroja aposta decididament pel turisme.

L’Ajuntament ha posat en marxa diverses actuacions per a potenciar esta vessant que pretén convertir el nostre poble en una referència com a municipi riberenc de l’Albufera i divulgar els atractius naturals, gastronòmics i patrimonials de la població.

En este sentit, el consistori ha rebut el premi de El Periódico de Aquí per les actuacions realitzades al Port i per la tramitació de la declaració com a Municipi Turístic.

D’una banda, per part de la regidoria de Turisme s’ha senyalitzat el Port des de tots els accessos d’entrada a Catarroja.

Fins al moment, no estava senyalitzat i els visitants no sabien com arribar-hi.

També s’ha publicitat la Ruta Blava fins al Tancat de la Pipa, mitjançant senyalització del recorregut a peu i amb bicicleta. Uns senyals homologats pel Parc Natural

de l’Albufera. Altra de les actuacions és la instal·lació de panells indicatius i explicatius de la flora, fauna, gastronomia, tradicions, història del Port, rutes, etcètera.

D’altra banda d’ha iniciat la tramitació per al reconeixement oficial de Catarroja com a Municipi Turístic. Per poder realitzar estos tràmits, es va realitzar les passades festes un recompte exhaustiu de turistes per tal de poder acreditar l’afluència de visitants a les activitats que es feien al Port com a espai d’importància singular.

Pla Estratègic de Turisme Així mateix, s’està dissenyant un pla estratègic de Turisme on es troben integrades les àrees de Desenvolupament Local i Territori (regidories de Turisme, Port, Medi Ambient i tècnics). S’està treballant en la seua redacció i en la

Projectes LIFE a Catarroja Per part de la regidoria del Port s’han netejat els marges del canal, s’han posat tanques i s’han plantat espècies vegetals autòctones de l’Albufera. També s’ha reparat tota la tanca perimetral del passeig i dels miradors i s’ha fet una neteja general de tot el Port, que inclou el manteniment de la carretera d’entrada, la neteja, pintura i reparació de totes els fanals i la retirada d’escombraries.

D’altra banda, l’Escola de Capatassos de Catarroja ha reunit els especialistes en medi ambient i productors d’arròs de diferents zones d’Espanya en una trobada de projectes europeus LIFE que ha comptat amb la col·laboració de la regidoria de Medi Ambient, la Denominació d’origen Arròs de València, el Museu d’Etnologia, la Comunitat de Pescadors i l’Associació de Vela Llatina’Els Peixcadors’de Catarroja.

Una iniciativa que situa el nom de Catarroja en el pannorama mediambiental estatal. ◆

MILLORES EN EL CARRIL BICI FINS AL PORT DE CATARROJA L’Ajuntament de Catarroja ha sol·licitat a la conselleria de Territori i Obres Públiques la modificació del projecte del carril bici que transcorre des de l’estació de Renfe fins al Port de Catarroja.

El consistori va demanar la construcció d’este carril bici en 2010 a través del Pla de Suport a la Inversió Productiva de la Generalitat Valenciana (PIP) i va ser autoritzat per l’administració autonòmica. En aquell moment, els grups municipals del l BLOC i del PSOE, que formen l’actual equip de govern, es van abstenir en la votació al plenari, ja que consideraven que el recorregut que es va projectar no compleix les necessitats de tots els sectors de la població.

El traçat aprovat discorre per damunt de la séquia de Favara i la solució per a superar-

la no és l’adequada, per això els regants van presentar al·legacions i es van oposar a esta proposta.

L’Ajuntament de Catarroja ha demanat la paralització del projecte i proposa diverses modificacions perquè el carril bici s’adeqüe a les necessitats de tots i la Conselleria ha paralitzat el projecte per a introduir les millores aportades pel consistori.

En primer lloc, es proposa modificar el tram des de la V-31 fins al Port de Catarroja de manera que s’evite cobrir la séquia de Favara i fer un tram de séquia nou en la vorera nord del camí. En segon lloc, s’està estudiant la possibilitat de modificar el carril que discorre pel polígon industrial i situar-lo en el centre de la calçada, per a evitar les eixides de les indústries.

El carril fins al barranc També es proposa afegir una branca del carril que recorreria la zona verda de titularitat municipal situada a l’est de les vies del tren València-La Encina, des de l’eixida del túnel de l’estació fins al barranc de Xiva, per a així enllaçar amb el futur carril bici que es vol construir vorejant el barranc i que connectarà els pobles riberencs.

Finalment, hi ha la voluntat de deixar projectada una passarel·la per a vianants i ciclistes sobre l’autovia V-31, que seria construïda en una segona fase del projecte.

Mentrestant, s’hauria de millorar el túnel existent que travessa la V-31 perquè tant els ciclistes com els vehicles puguen transitar sense perill.◆

06 / 07

CATARROJA PREMIARÀ ELS EMPRENEDORS I LES TRAJECTÒRIES EMPRESARIALS La regidoria d’Impuls Econòmic ha organitzat la jornada empresarial “Catarroja Innova” al TAC de Catarroja, en la qual han participat responsables polítics, empresaris, comerciants i emprenedors de l’Horta Sud amb l’objectiu de dinamitzar l’economia local i obrir vies de negoci.

L’Ajuntament de Catarroja convocarà per primera vegada uns premis per a donar suport a les iniciatives emprenedores i a les trajectòries empresarials més destacades de la localitat. Ho va anunciar la regidora d’Impuls Econòmic, Lorena Silvent, que va afegir que s’està preparant la cessió d’espais al mercat municipal per a desenvolupar projectes per part dels joves emprenedors.

Silvent va fer estes propostes en el transcurs de la primera jornada empresarial “Catarroja Innova”, organitzada per la regidoria d’Impuls Econòmic, que es va celebrar al Teatre Auditori de Catarroja. La jornada va començar amb un desdejuni de treball al qual assistiren el director general d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat Valenciana, Francisco Álvarez, el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Carlos Fernández Bielsa, el president de Caixa Popular, Benet Delcán, el director general de Florida Grup Cooperatiu, Enric Luján, i representants d’entitats com

CEEI, Lanzadera, CIPFP, ASECA o ACYPE, entre altres organitzacions empresarials i comercials. Tots ells compartiren taula amb desenes d’empresaris i comerciants que participaren en la dinàmica preparada pel laboratori d’innovació Valencia Lab amb l’objectiu d’analitzar les oportunitats de negoci i les dificultats per a dur-les a terme.

Posteriorment es va celebrar una conferència per a divulgar els suports a la innovació que s’ofereixen des d’entitats públiques o privades. Explicaren els seus models de treball el laboratori Valencia Lab, el projecte Lanzadera, el CEEI i Caixa Popular, que dirigiren el discurs cap a les vies de finançament accessibles als emprenedors.

Suport al Comerç Per la seua banda, el director general de Comerç i Consum, Ignasi Costa presentà les noves polítiques que es traduiran en la nova llei de Comerç Sostenible que prepara la Conselleria d’Economia, que incentivarà les ajudes públiques als negocis locals.

El president de la Mancomunitat i el director general d’Economia amb els responsables municipals.

La Cambra de Comerç de València també realitzà un taller destinat als comerciants en el qual es proposaren eines de participació i creativitat que permeten gestionar projectes d’innovació als comerços.

La jornada acabà amb una taula redona en la qual es presentaren diverses experiències empresarials que s’han convertit en projectes d’èxit a la comarca de l’Horta Sud. Exposaren la seua trajectòria les empreses Net Llar, Antiga Artesana i Urban Shop.◆

LA FIRA DEL COMERÇ IMPULSA EL MERCAT MUNICIPAL El mercat municipal de Catarroja ha acollit el 4 i 5 de juny la Fira del Comerç Local.

Durant eixe cap de setmana centenars de veïns i veïnes de Catarroja han visitat les instal·lacions per a participar en les diverses activitats incloses en la programació.

Organitzada per la regidoria de Comerç, la fira han sigut una mostra de comerç local amb moltes activitats d’animació per a tota la família, música en directe i les degustacions que han oferit els venedors del mercat municipal elaborades amb els seus propis productes.

En la primera jornada s’han organitzat diversos tallers infantils, concursos de dibuix i animacions amb la col·laboració d’ACYPE i KUMON. També hi ha hagut una exhibició de patinatge per part de l’associació Club de Patinantge L’Horta Sud. De vesprada els més menuts han pogut participar en l’espectacle infantil “Cooking Experience”, amb l’elaboració

de pastissos, animat per Super Pastry. Altres de les activitats destacades han sigut la desfilada de moda organitzada per ACYPE o l’exhibició i classe de ball oferida per Pasito a Pasito.

L’atractiu de la gastronomia local Però sense dubte, un dels majors atractius han sigut les degustacions de productes a les parades del mercat.

Centenars de persones han acudit per a tastar els plats i aperitius que havien preparat els comerciants. A més, també han trobat una nodrida oferta de begudes. Entre elles la degustació de vins de la bodega Antonio Arraez que va oferir el comerç El Suro.

Durant tota la vesprada i fins ben entrada la nit hi ha hagut una actuació musical

Una mostra de les degustacions oferides pels comerciants del mercat.

per a acompanyar als nombrosos veïns i veïnes que han decidit sopar al mercat.

En la segona jornada, més activitats per als menuts, com el taller de globus oferit per Perfumarte o altres com l’estimulant actuació de PoolJazz en l’interior del mateix mercat.

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

CARRER A CARRER AMB CADIRA DE RODES

El regidor Martí Raga amb Ivan Alemany i son pare.

“Els principals problemes quan vaig pel carrer són els passos per a vianants, les clavegueres o els accessos a alguns parcs”. És el dia a dia d’Ivan Alemany, un veí de 27 anys que es va quedar tetraplègic en 2007 a causa d’un accident de moto. Amb la seua cadira de rodes ha de superar dificultats que la resta de la gent no sap ni que existeixen. “Tan sols uns centímetres d’una vorera que no estiga ben adaptada fa que vaja pegant cabotades o que inclús no puga passar i haja de buscar un recorregut alternatiu”, afegeix.

Tècnics de l’ajuntament de Catarroja, acompanyats pel regidor de Vies

Públiques i Mobilitat, Martí Raga, han fet amb Ivan el seu trajecte habitual per detectar les barreres arquitectòniques amb les quals es troba quotidianament.

Els operaris municipals han fet un inventari per a resoldre-les.

Es tracta d’una de les actuacions de la campanya Carrer a carrer que des d’octubre de 2015 recorre el poble per a millorar les infraestructures dels carrers de la població.

“Ens posàrem en contacte amb la regidora del barri, Lorena Silvent, per demanar-li que tractaren de resoldre les dificultats que tenim quan eixim de casa”, diu Àngel Alemany, el pare d’Ivan. “La gent no s’adona del que suposa, algunes vegades hem d’anar per la calçada perquè no hi ha un pas adequat per la vorera”.

El cas d’Ivan és el mateix que es troben les persones que recorren Catarroja en cadira de rodes. Per això l’Ajuntament té com a objectiu que s’eliminen les barreres

arquitectòniques de la població al llarg de la legislatura, sobretot en les zones en què la urbanització és més antiga.

Conveni amb la UPV El regidor de Vies Públiques i Mobilitat, Martí Raga, ha destacat que “cal tindre una especial sensibilitat en estos casos perquè moltes vegades actuacions que no suposen grans obres poden ajudar molt a millorar la qualitat de vida de persones que tenen estos problemes de mobilitat”. “Volem que Catarroja siga un poble accessible i que, a poc a poc, vagen adaptant-se els carrers”, afegeix.

La campanya Carrer a carrer és una iniciativa de la regidoria de Vies Públiques i Mobilitat. Va començar l’octubre de 2015 i fins ara s’han fet 8 recorreguts per diferents barris de Catarroja per detectar les necessitats i les mancances dels carrers.

D’altra banda, l’Ajuntament ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de València perquè els alumnes de la facultat aporten millores urbanístiques i paisatgistiques a la localitat.

Amb este conveni Catarroja serà objecte d’estudi pels alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura . Vora 300 estudiants treballaran en projectes acadèmics per a millorar el centre històric, la façana oest, la unió de la població amb l’Horta i l’Albufera, el Port, el barranc i el polígon industrial, entre altres aspectes.

UN SERVEI GRATUÏT DE MEDIACIÓ FAMILIAR I COMUNITÀRIA

Professionals de la mediació en la xerrada explicativa del servei.

L’Ajuntament de Catarroja ha posat en marxa un programa de mediació familiar i comunitària de manera gratuïta. Este servei posa a la disposició dels ciutadans i ciutadanes un servei per a resoldre conflictes en l’àmbit familiar, veïnal o comunitari.

Pel que fa a les relacions familiars el servei preveu mediar en la resolució de separacions, divorcis, trencaments de parella, règim de visites, problemes amb el compliment de les pensions alimentàries, discrepàncies en l’atenció i l’educació dels fills, conflictes entre pares, fills o germans , atenció a persones majors i qualsevol altre aspecte de les relacions familiars.

Pel que fa als conflictes veïnals i comunitaris, s’atendrà a persones afectades per discussions entre veïns per qüestions com els sorolls, les males olors, l’aigua, les molèsties produïdes per animales domèstics o els problemes amb espais comuns. També es tractaran qüestions relacionades amb problemes de caràcter cultural o religiós. Els conflictes mercantils o empresarials també s’atendran en

una primera intervenció, tot i que posteriorment puguen derivar a altres instàncies.

Professionals de la mediació El servei s’ofereix tres divendres al mes a la seu municipal de Benestar Social situada a l’avinguda Jaume I, número 20 de Catarroja en horari de 9.30 a 14 hores.

En concret estarà disponible els dies 22 i 29 de gener. Els dies 5, 12, 19 i 26 de febrer (un més per a compensar els dos de gener) i els dies 4, 11 i 18 de març.

La mediació es realitza a través d’un programa promogut per la Diputació de València i el Col.legi d’Advocats de València i que té com a objectiu que els ciutadans i ciutadanes puguen tindre al seu abast professionals mediadors que faciliten la gestió pacífica dels conflictes.

Catarroja será la seu on s’atendrà als veïns i veïnes de la població, però també d’altres municipis com Albal, Alfafar, Benetússer, Llocnou de la Corona, Massanassa o Sedaví.◆

08 / 09

CATARROJA RECUPERA EL CAMP DE FUTBOL MUNDIAL 82 Després de 32 anys Catarroja recupera el camp de futbol Mundial 82.

L’Ajuntament treballarà a partir d’este moment per a solucionar les principals deficiències i perquè l’estadi puga estar operatiu la pròxima temporada L’Ajuntament de Catarroja ha recuperat la titularitat municipal del camp de futbol Mundial 82 després d’haver convocat a la Federació Espanyola perquè li entregara les instal·lacions i que no es presentara.

El consistori recupera així el Mundial 82 després que la Federació haja tingut la concessió de les instal·lacions durant 32 anys, dos més del que estipulava el termini d’entrega a l’Ajuntament, marcat per al 14 de juny de 2014.

L’Ajuntament es va vore obligat a requerir a la Federació a què tancara el camp Mundial 82 pels greus danys que pateixen les instal·lacions i pel risc que suposa per al públic i els usuaris, després que ho posara de manifest l’auditoria que el consistori va encarregar per a conéixer quin era l’estat de conservació del camp a l’hora de recuperar les instal·lacions, cedides des de 1984 a la Federació Espanyola de Futbol (amb ús preferent per part del Catarroja C.F).

Entrada del camp de futbol Mundial 82

Després de recuperar el camp, el consistori, té la voluntat ferma de reobrir les instal·lacions el més ràpid possible. Per això, ja ha destinat 100.000 euros per a reparar les torres d’il·luminació i el sistema elèctric. Una quantitat que es complementarà amb altres inversions més per tal que les instal·lacions tornen a obrir-se la pròxima temporada.

L’estat del camp L’Ajuntament va cedir la superfície municipal el 28 de juny de 1984 a la Federació Espanyola de Futbol per a la construcció i explotació del camp durant 30 anys, amb la qual cosa, les instal·lacions s’havien d’haver tornat al

consistori en perfecte estat de conservació el 27 de juny de 2014. Des de juliol de 2015, el nou equip de govern va enviar tres requeriments a la Federació perquè certificara l’estat de conservació del camp i el retornara a l’Ajuntament en bones condicions. Cap dels tres va tindre contestació. És per això que el consistori va encarregar una auditoria per a conéixer quina era la situació de les instal·lacions. Una auditoria que ha posat damunt la taula que la Federació no ha realitzat el manteniment adequat durant tot este temps i que ha deixat que les instal·lacions es deterioren fins al punt d’haver-lo de clausurar.◆

“CONSTEL·LACIONS DE COLOR” AL MUSEU ANTONIA MIR

El Museu Antonia Mir de Catarroja ha acollit des del 18 de maig fins al 19 de juny l’exposició de pintures “Constel·lacions de color” de Cristina Gamón. En esta nova etapa, el Museu, que ofereix de manera permanent l’obra de la pintora catarrogina Antonia Mir, aposta

per divulgar també el treball d’artistes valencians amb projecció internacional i convertir-se així en una referència en el món de les arts plàstiques del nostre territori.

Cristina Gamón és actualment una jove pintora valenciana amb una de les trajectòries més prometedores i consolidades. Va ser guardonada als 24 anys de la mà de la Reina D. Sofía amb el Premi Nacional de Pintura BMW 2011.

També ha rebut guardons com el de la Reial Acadèmia de Belles Arts de València, el Senyera a les Arts o el Milagros Mir de Catarroja en 2010.

La seua obra ha estat present en exposicions individuals i col·lectives a Londres, Nova York, París, La Habana o Santo Domingo entre altres importants ciutats del món. En 2012 es trasllada a Madrid gràcies a la beca de residència Casa de Velázquez Académie de France à Madrid, que li permet continuar aprofundint en el seu pensament plàstic.

Un viatge al Pol Nord com a artista resident del programa científic-artístic The Arctic Circle, marca la seua mirada creativa i l’artista s’instal·la definitivament a Madrid.

Constel·lacions de color L’exposició “Constel·lacions de color” expressa allò que amb paraules no pot ser expressat. El llenguatge poètic d’allò immaterial fet tangible a través de pintures i volums de metacrilat. La mostra ofereix l’oportunitat de deixar-se emocionar pel lirisme romàntic dels seus delicats universos de color.◆

BIMCatarroja

Actualitat municipal / breus

Portal de Transparència

Consell de festes

L’Ajuntament de Catarroja ha posat en funcionament el Portal de Transparència a la web municipal.

Està disponible l’agenda de l’alcalde i de l’equip de govern, s’han especificat quins són els obsequis institucionals, les despeses en publicitat i informació impresa i s’ha posat a disposició dels veïns i veïnes l’emissió en directe dels plenaris de l’Ajuntament, entre altres informacions. També s’ha posat en marxa “Catarroja Opina”, una eina per a fer enquestes.

La regidoria de Festes ha creat un Consell Ciutadà per a definir les línies que marcaran totes les festes de la localitat. Amb la voluntat de potenciar la participació ciutadana, el govern municipal pretén implicar als col. lectius que participen en els festejos i a la ciutadania en general per a planificar els actes que es programen.

Es tracta de dissenyar unes festes que siguen el més paregut al que els veïns i veïnes de Catarroja desitgen.

Web de l’oratge Catarroja compta amb informació personalitzada de l’oratge al nostre poble. L’ajuntament ha creat una web meteorològica a la qual podeu accedir a través de la pàgina municipal. Allí podeu trobar les dades a temps real de l’estació instal.lada al centre del poble, així com la previsió per als pròxims dies, informació històrica, gràfiques, articles divulgatius, etcètera. Tot per conèixer al detall l’oratge a “Catarroja”.

Èxit del Club Sirenas

Ascensor a l’estació L’estació de rodalies de Catarroja compta amb un nou ascensor que comunica les andanes de les instal. lacions. Fins ara tan sols es podía accedir a través d’un pas subterrani que no reunia les condicions òptimes d’accesibilitat. L’obra ha costat 380.183 euros i ha sigut sufragada amb fons estatals, després que diversos governs municipals hagen reivindicat la seua execució durant anys.

El Club Sirenas de Catarroja ha obtingut una magnífica classificació en els campionats nacionals de Salvament i Socorrisme de Torrevieja.

En total han acumulat 14 medalles i un rècord d’Espanya en diferents disciplines. Destaca el nadador Raul-Marek Szpunar que ha batut la marca nacional en la prova individual juvenil de 100 metres arrossegament de maniquí amb aletes. L’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, i el regidor d’Esports, Alejandro García, li han entregat al seu president, Antonio Solero, una placa en reconeixement del treball del club.

Manos Unidas i AECC Manos Unidas de Catarroja va recaptar en un concert solidari de la Unió Musical 3000 euros destinats a la lluita contra la desnodrició al Perú.

En un berenar solidari per a finalitzar la campanya va recollir 1228 euros que anaren destinats als damnificats pel terrartrèmol d’Equador. Per la seua banda, l’Associació contra el Càncer va recaptar en la seua última campanya 3.410’74 euros. També va oferir una prova gratuïta de prevenció del càncer de pell.

010 / 011

Recicla’t, Recicla’l, Recicla-ho...

Catarroja s’ha convertit en un aparador d’activitats al voltant del medi ambient i el reciclatge amb la campanya de sensibilització mediambiental dirigida a la comunitat educativa organitzada per la regidoria d’Educació.

En la campanya han participat 12 centres educatius, el conservatori de la localitat i les bandes de música (La Unió Musical i l’Artesana), entre altres col·lectius. El principal projecte ha sigut la creació de tres aplicacions mòbils per a desenvolupar la iniciativa educativa dirigida a conscienciar sobre el reciclatge, que està duent endavant l’Institut d’Educació Secundària Berenguer Dalmau. Esta iniciativa ha guanyat un accèssit al concurs “Pequeños grandes inventos” de la Universitat Politècnica de València.

Les aplicacions, accessibles des de dispositius mòbils, permeten l’accés a informació sobre diferents temàtiques a través de la realitat augmentada, rutes de geolocalització i un mural de les activitats realitzades als centres. Paral·lelament, s’han fet xerrades per a explicar als alumnes el funcionament de les aplicacions.

Exposicions sobre reciclatge Als centres educatius també s’han realitzat enquestes sobre reciclatge i recollida d’excrements d’animals domèstics. Així mateix s’han adquirit contenidors de

reciclatge per a fer possible esta pràctica sostenible als patis i a les aules.

En esta mateixa línia, els escolars han visitat l’Ecoparc de Catarroja i el centre de La Florida Secundària (on s’han elaborat maquetes de refugis bioclimàtics) per entendre des del principi fins al final el procés de reciclatge.

∆ Els escolars fan una ruta amb bicicleta fins al Port de Catarroja

Al llarg de la setmana , la comunitat educativa de Catarroja també ha visitat diverses exposicions relacionades amb el reciclatge i el medi ambient, entre elles, la mostra de l’empresa “Cicloplast” ubicada a la sala d’exposicions de l’Ajuntament; l’exposició “Desarrollo soste... qué?, ubicada a l’Escola d’Adults; la mostra sobre instruments musicals realitzats amb material reciclat, organitzada i ubicada a la seu de la banda la Unió Musical, i altres propostes expositives.

Al port en bicicleta Més de 250 escolars també han fet una visita en bicicleta al Port de Catarroja on han assistit a un concert de les bandes juvenils de l’Artesana i la Unió Musical. Els alumnes del conservatori de Catarroja també han tocat al parc de Paluzié.

Altra de les activitats destacades ha sigut la presentació a la sala multiusos de l’Ajuntament del projecte “Del camp a l’escola”, una iniciativa de la qual és centre pilot el col·legi Jaume I de Catarroja i que incentiva la presència de productes ecològics als menjadors escolars.

Les activitats de la setmana del Medi Ambient i el Reciclatge s’han complementat amb un concurs de fotografia, visites al Centre Integral Públic de Formació Professional, contacontes i altres iniciatives que han convertit Catarroja en una referència sobre la temàtica.◆

Els majors en actiu En els últims mesos la regidoria de Persones Majors ha organitzat una gran quantitat d’activitats amb l’objectiu que els qui tenen més edat no estiguen quiets ni un minut.

Durant tot el mes de maig es van celebrar les Jornades dels Majors amb tallers com el de risoteràpia, que ha fet riure als qui han volgut passar-ho bé i practicar una bona teràpia per a activar-se i divertir-se.

Pel que fa l’exercici físic, s’han programat activitats com les caminades per a majors o les relacionades amb l’esport i la salut.

Tot a contribuir a què tots aquells que ho desitgen es mantinguen en bona forma.

En l’àmbit cultural, els alumnes del CEAMGV han presentat les seues exposicions de treballs manuals i pintures en la sala d’exposicions del Palau de Vivanco. Així mateix, s’ha fet una representació teatral de l’obra “El Parque” i un concert de la coral, acompanyada per la melodia de les guitarres.

∆ Ball i berenar a la plaça Major.

Excursió a Aielo de Malferit Però una de les activitats amb més èxit ha sigut l’excursió a Aielo de Malferit. Els nostres majors han pogut passar una jornada sencera visitant la població de la Vall d’Albaida, on han visitat el museu de Nino Bravo i els diversos edificis d’interés amb què compta la població.

L’activitat ha tingut tant d’èxit que s’ha hagut de repetir.

Altre dels plats preferits per les persones de més edat ha sigut el ball i el berenar que s’ha organitzat a la plaça Major. Amb el ritme que els caracteritza, han ballat les cançons més conegudes i han passat la vesprada en bona harmonia. La jornada ha coincidit amb el dia dels celíacs, amb la qual cosa també s’han oferit aliments sense gluten.

BIMCatarroja

en persona

Giovanna Ribes, directora de cinema “Practique un optimisme pessimista” Els seus ulls discrets i alhora curiosos mostren una cruïlla de vivències que parla l’idioma de la sensibilitat. Giovanna Ribes transmet eixa barreja, una mescla enriquidora que convida al diàleg allà per on passa, ja siga a Catarroja, Ginebra (Suïssa) o València, on viu ara.

Coneix la vida, però també la mort. L’una i l’altra li han servit per desxifrar enigmes de l’ànima. Per això, potser, les seues pel•lícules reflexionen sobre la naturalesa humana. ã LLUÍS RAGA

V

a nàixer un 27 de febrer de 1959.

Segurament, quan va obrir els ulls ja tractà d’endevinar quina màgica combinació havia fet que tots els seus sentits festejaren el primer alè. Giovanna Ribes és com un detector de sentiments amagats darrere de portes tancades, que ella va obrint quan indaga en l’interior de les persones. Professora, guionista, productora i directora de cinema, ha viscut allò necessari per a saber el que realment li agrada: contar històries.

Qui és Giovanna Ribes?

Giovanna Ribes és la carpia, la cartera, la sabonera o la drapera. Jo sóc qui sóc gràcies a tots els malnoms dels membres de la meua família. He rebut totes estes influències. La part republicana conservadora dels Ribes -el meu iaio fou alcalde del poble-, la part artística dels Carpio i la part liberal anglesa dels drapers.

A més, he tingut la sort de conviure amb dones centenàries amb històries molt potents. Vaig créixer a cavall entre dos mons que es partien, amb la memòria de la guerra civil. Em contaven històries dels dos bàndols. La gent gran ho explica tot

Giovanna amb el seu gos Lucky.

sense pèls a la llengua. Esta claredat no l’he trobada en altres generacions.

Com t’ha influït tot això?

Tinc clar el que he escollit amb plena llibertat, el bàndol social on estic.

Encara que hi havia diverses posicions en la meua família, jo podia dir sempre la meua. I això és d’agrair. Ara tinc una concepció de l’ésser humà ni massa bona ni massa roïna. Investigue cada vegada més l’estructura calidoscòpica del seu interior. Hi havia una frase que la meua besàvia sempre repetia: “más vale muerto que sin honra”. El que tractava de dir és que tot el que faces, fes-ho com toca, honestament. I jo és el que tracte d’aplicar. De fet, m’interessa el bé social. No em sentiria bé si no m’importara.

Ets optimista?

Practique un optimisme pessimista. Jo estic en el club encara que no crega en les normes. Però per poder canviar-les has d’estar dintre. Ara bé, si el club no canvia jo me n’isc fora.

De menuda visqueres a Catarroja, després te n’anares amb la teua família a Suïssa i finalment, tornares a València per a estudiar i et quedares definitivament. Com digereixes

totes estes experiències?

Quan algú diu que és universal freqüentment no pertany a cap lloc. És una errada molt gran no sentir-se d’un poble, d’una terra. No n’has d’estar físicament sempre, però jo vaig decidir tornar a estudiar a l’institut del poble. Volia retrobar-me amb les meues arrels i vaig optar per ser de Catarroja, de València, i per quedar-me ací. Sovint el més menut és el més universal. Si no coneixes el que tens al voltant difícilment podràs entendre el que passa a l’Àfrica subsahariana, per exemple, perquè les necessitats són molt semblants en tots els llocs.

Què recordes de la teua infantesa a Catarroja?

Moltes coses però una especialment.

La meua iaia dient “calleu i escolteu”. Ningú havia escoltat res, però ens va manar que pujàrem tot el que poguérem al pis de dalt de la casa. En realitat, el que tan sols ella havia percebut era el silenci abans que el barranc se n’isquera i negara el poble. És impagable!

El germà de la teua iaia era el torero catarrogí Antonio Carpio, que va morir a causa d’una enganxada en 1916. T’ha marcat esta herència?

La meua família tenia una foto grandíssima d’ell. Estava sempre present. Vaig voler

012 / 013 saber quina passió el va dur a ser torero, perquè ell era mestre. I aleshores em vaig preguntar què volia ser jo. En eixe moment vaig fer el documental “El somni temerari” que sempre explique que no conta una història taurina, sinò sobre allò que t’arrossega a fer el que desitges. Gràcies al documental vaig adonar-me’n que jo seria la mateixa sempre, tant si estava al festival de Cannes o fent la bugada a casa.

Has fet documentals, telefilms, has sigut productora, elaborat guions, però el teu treball més conegut és la pel•lícula “Un suave olor a canela”, que conta la història d’una dona malalta de càncer, una experiència que has viscut de ben a prop...

Sí, el meu home va morir i volia entendre el que ell sentia per poder ajudar-lo. Però també hi ha una relació directa meua amb la mort. Hem oblidat que des del dia que naixem no fem altra cosa que dirigir-nos cap a la mort. Per això hem de fer les coses el millor que puguem, perquè quan arribe el moment estem satisfets. D’això parla la pel•lícula.

Estàs molt vinculada amb el sector audiovisual valencià i també amb la comissió que ha de reobrir RTVV. Com ho veus?

Ha de ser políticament independent i de qualitat. L’estructura està clara. S’ha de treballar en un model no solament de la televisió, sinó de tot l’audiovisual valencià, que ha patit i està patint molt. El més complicat és què fer amb els antics treballadors. Em fa por que no s’arribe a un consens.

Ets la delegada de l’Associació de Dones Cineastes. Hi ha un discurs femení a l’hora de fer pel•lícules?

Crec que hi ha una confusió entre la paritat i el discurs femení. No és necessari que les dones conten el mateix tipus d’històries, però tampoc acceptem que la dona tinga sempre els mateixos papers secundaris i no siga la protagonista de les pel•lícules. A més, s’ha d’empoderar a les dones perquè es dediquen al cinema igual que els homes. Crec que s’hauria de fer amb lleis que garantiren la presència femenina a la indústria.

Giovanna presentarà després de l’estiu la seua última pel•lícula,”La família”, una vegada més, una història inspirada en vivències pròpies. A la seua productora, Tarannà Films, sempre està envoltada de gent jove que, potser, aprendrà d’ella a projectar en la pantalla eixe tarannà que fa que l’ésser humà es reconcilie amb ell mateix. ◆

Giovanna Ribes a la seua productora Tarannà Films de València.

“SÓC SEMPRE LA MATEIXA, TANT SI ESTIC AL FESTIVAL DE CANNES O FENT LA BUGADA A CASA”

BIMCatarroja

en profunditat

∆ El tramvia de Catarroja al seu pas per la Creu Coberta. Arxiu de la Biblioteca Municipal de Massanassa.

EL TRAMVIA QUE ARRIBAVA SEMPRE TARD ãDANIEL LEAL VILCHES Llicenciat en Història dlealvilches@gmail.com

Tradicionalment s’ha dit que el primer tramvia urbà a Espanya va ser el de Madrid de 1871, però la realitat és que vam ser els valencians els primers a tindre tramvia, un que ja en 1864 anava de Gandia a Carcaixent. Catarroja no va ser l’excepció i com a ciutat important que era, des de 1890 també va projectar diversos tramvies que anaven a unir-la amb diferents punts de l’Horta, tot i que només va arribar a funcionar un d’ells i els altres van quedar en l’oblit.

E

l tramvia de Catarroja eixia de la plaça Nova i arribava a la plaça de Sant Agustí de València. Unia així la nostra ciutat amb la capital. En un inici eren cinquanta-sis cavalls els que tiraven dels dotze cotxes, però amb la crisi econòmica de 1895, les empreses de tramvies van entrar en suspensió de pagaments i, en este context, va aparéixer “La Lionesa”, una companyia francesa que en 1911 es va fer càrrec del tramvia, el va ampliar fins a Silla i el va electrificar, gràcies al treball de l’enginyer Carlos Blanco.

014 / 015 Esta línia Silla-Catarroja-València tenia el número 20 i realitzava més de seixanta parades en el seu trajecte, de les quals set es feien a Catarroja, on se senyalitzaven amb panells ceràmics que hi tenien un carruatge representat (Imatge 2). Els trajectes eren tant diürns com nocturns.

Els primers eren de 40-45 minuts i els altres – coneguts com El Borratxo – de 25-30 minuts. Però esta era només la teoria, ja que si hi havia alguna cosa que caracteritzava el tramvia de Catarroja era la seua lentitud, ocasionada perquè havia d’esperar als encreuaments el pas d’altres trens i tramvies per poder continuar la seua marxa. Qui no coneix la cançó de la mítica Orquestra Català sobre el tramvia?

“El tramvia de Catarroja era una cosa especial pel matí eixia de València per l’asprà arribava a Albal.

La cucaratxa, la cucaratxa a tots mos fa recordar aquell tramvia de Catarroja que arribava sempre tard.”

Aprofitant una de les parades pròximes a la Creu Coberta (Imatge 1), al tramvia pujaven uns treballadors coneguts com consumeros que es dedicaven a la inspecció dels fardells que portaven els viatgers per tal de cobrar els impostos a tots els que volgueren vendre aliments a la ciutat. Però la picaresca ja existia en aquella època i, per tal de no pagar, alguns es feien els adormits o aprofitaven la vestimenta per amagar els paquets, com les dones que els posaven baix la falda. Tot i això, els revisors ja se les coneixien totes i pocs evitaven pagar.

Però entre totes les històries i anècdotes que van tindre lloc al tramvia de Catarroja, destaca un esdeveniment per damunt de tots: l’assassinat de l’alcalde de Catarroja Miguel Peris Diego el 26 d’agost de 1920.

El crim es va produir durant el trajecte nocturn de tornada al poble, en el que mentre Miguel Peris dormia recolzat al seu seient, un desconegut va pujar al vehicle aprofitant un encreuament, li va pegar un tir i va fugir. L’assassí mai va ser identificat i les causes no són ben conegudes, encara que se sospita que l’autor va ser un sindicalista radicalitzat durant la gran conflictivitat social de principi del segle XX. Tot i la gran utilitat del tramvia, este mitjà de transport estava condemnat a la seua desaparició. L’any 1950 la seua gestió va passar a mans de la Diputació de València, però cinc anys més tard la línia es va clausurar definitivament. Les causes són múltiples, com la falta de modernització de la línia per la manca d’inversions o la competència de l’autobús, que feia el trajecte en la meitat de temps – però també era més car, de manera que es va

popularitzar la idea que l’autobús era per als rics i el tramvia per als pobres –.

Així, el 31 d’octubre de 1955, el tramvia de Catarroja va fer el seu últim viatge i la cotxera la seua última parada.

A més d’este tramvia, a Catarroja es van intentar crear més línies, però finalment cap projecte es va dur a terme.

Carlos Blanco, el mateix que va electrificar la línia Silla-Catarroja-València, va presentar un projecte en 1903 que consistia en la construcció d’un tramvia de tracció animal entre el sequer del “Tio Barrinyo” (prop de l’antiga fàbrica de Calces, a uns 75 metres de l’estació de tren) i el port de la localitat. El projecte, a més, incloïa la construcció d’una cotxera al port, amb una andana per a càrrega i descàrrega de mercaderies, i una altra per als passatgers.

Els motius que van impulsar este projecte es basen en la millora econòmica que va tindre lloc al territori valencià a finals del segle XIX i principis del XX, gràcies a la introducció de noves maquinàries en l’agricultura, noves tècniques d’irrigació i l’expansió de les terres de cultiu, el que va comportar un augment de la producció agrícola, destinada al comerç exterior.

En este context, el port de Catarroja es va situar com a un punt clau d’intercanvi de mercaderies, el que justificava

∆ Panell ceràmic que senyalitzava les parades del tramvia (entre el carrer Cervantes i Camí Reial). Fotografia cedida per la família Bernardo Soler.

EN 1903 UN PROJECTE PLANTEJAVA LA CONSTRUCCIÓ D’UN TRAMVIA DE TRACCIÓ ANIMAL ENTRE EL POBLE I EL PORT DE LA LOCALITAT.

totalment la construcció del tramvia i les infraestructures de les quals hem parlat.

Al projecte de Blanco s’estipulava que la línia tindria tres parades: una situada a l’inici del trajecte (prop de l’estació), la segona estaria a meitat trajecte i l’última es trobaria al port. També parlava de la durada del viatge, que seria de vint minuts, amb tres eixides cada hora i amb un preu de 10 cèntims per viatger. Pel que fa al preu del transport de les mercaderies, es van estipular tres tipus: 30, 27 o 25 cèntims per tona, depenent de la qualitat de les mercaderies transportades. Com a curiositat, també s’incloïa la possibilitat d’oferir abonaments de bitllets per a aquells viatgers assidus al servei, que inclourien descomptes respecte als bitllets únics.

Tot i la gran planificació que, com podem veure, va tindre el projecte, finalment no es va dur a terme. El principal motiu d’este abandonament va ser que des d’un inici el projecte estava desfasat, ja que, mentre que este tramvia tindria tracció animal, la resta de tramvies de la regió ja tenien tracció de vapor o elèctrica. Però a més, un altre obstacle que va afrontar era que tradicionalment el transport de les mercaderies des del port es feia amb carros, un sistema que s’adaptava perfectament a les necessitats dels agricultors, amb la qual cosa no era necessari substituir este sistema pel transport en tramvia.

Este projecte, però, no va ser l’únic que es va proposar i no es va dur a terme, tot i que sí que és el que millor es coneix. També es té constància d’un projecte presentat en 1899 per Francisco P. Grass, que consistia en un tramvia a vapor entre Catarroja i Silla. És a la Gaceta de Madrid del 23 de març del mateix any, on està l’única constància que es té d’esta proposta, ja que no es conserva més informació perquè el projecte no va anar més enllà. En qualsevol cas podem pensar que no es va dur a terme a causa d’una falta d’interés o per inviabilitat econòmica; encara que finalment, com hem vist abans, esta línia sí que es va construir però constituïa una ampliació de la línia inicial entre Catarroja i València.

Tot i que el tramvia va desaparéixer de Catarroja fa més de seixanta anys, el seu record ha arribat fins als nostres dies.

Diverses falles li han dedicat al tramvia part del seu monument i del seu llibret – com la de l’Albufera en 1993 –, ha sigut també el protagonista d’una gran quantitat de treballs i estudis a la nostra localitat, i ha quedat plasmat en la música i en la narrativa com, per exemple, a les obres dels catarrogins Ramon Guillem (“La cambra insomne”) o Albert Hernàndez Xulvi (“Temps de Fang”), pel que encara que ja no siguen visibles les seues empremtes, aquell tramvia “que arribava sempre tard” quedarà en la memòria col·lectiva de Catarroja. ◆

BIMCatarroja

esports

CATARROJA MILLORA LES SEUES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ∆

ãJOSÉ MARIA PERIS

S

Jornada de Jiu-Jitsu, organitzada pel Club Karate i Jiu-Jitsu Catarroja.

i en l’anterior exemplar d’este butlletí parlàvem de la intensa activitat esportiva que havíem viscut el nostre poble, en esta segona finestra hem de parlar de les tasques de manteniment i millora de les instal·lacions esportives municipals. Igual d’important és fomentar l’esport com tindre els espais adequats i des de la Regidoria d’Esports s’estan gestionant accions de millora al Poliesportiu, principal espai d’oci esportiu, utilitzat tant pels clubs locals com per usuaris de manera individualitzada.

Entre algunes d’estes millores cal destacar l’adequació de l’enllumenat del camp de futbol 11, la instal·lació de proteccions al camp de futbol 8 i el projecte per a la reforma integral dels vestuaris del futbol. Amb estes reformes millorarà la seguretat per als usuaris i es valorarà els espais esportius, convidant als veïns a eixir a gaudir de les instal·lacions. També està projectada la reforma per al mur de la pista número 2 dels frontons que necessita ser millorada pel desgast patit tant per les partides que es juguen com pel deteriorament d’estar a l’aire lliure.

Activitat esportiva Però no són tot accions de manteniment.

Si fem un resum mirant cap enrere, la regidoria d’Esports va col·laborar activament en l’organització de la carrera solidària de la Falla El Rabal, conjuntament amb la Regidoria de la Dona i s’ha

continuat dinamitzant les pistes de pàdel.

Els campionats a diferents nivells tant en categoria masculina, com en femenina i mixtes, amb vora un centenar de jugadors i jugadores que demostren els seus esforços a les pistes. També, per mediació del Consorci Esports Horta s’ha fet un esdeveniment cicloturístic que va transcórrer per les localitats de Catarroja i Albal, amb parada final a l’ermita de Santa Anna, on tots els participants van gaudir d’un esmorzar envoltats de pins i natura, en un dels pulmons verds de la comarca. L’atletisme de base va ser també protagonista, amb la carrera escolar celebrada el passat 21 de maig, una mostra més del bon treball de pedrera del Catarroja Unió Esportiva,

EL 9 I 10 DE JULIOL EL PAVELLÓ MUNICIPAL SERÀ LA SEU DEL CAMPIONAT D’ESPANYA DE KARATE

organitzador amb la col·laboració de l’Ajuntament. I vam dir adéu al mes de maig amb la jornada de Jiu-Jitsu, organitzada pel Club Karate i Jiu-Jitsu Catarroja, on es van realitzar exhibicions i classes a càrrec de mestres de contrastat prestigi.

Jornada multiesportiva I ja s’està treballant en pròxims esdeveniments. Donarem la benvinguda a l’estiu amb una jornada gratuïta de multiesport escolar, per a tots els xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys, amb diverses activitats esportives en un circuit que conclourà amb l’accés a la piscina (ja amb zones d’ombra) per als participants, que tindrà lloc el 24 de juny al Complex Esportiu Municipal.

I al juliol, novament les arts marcials seran protagonistes. El cap de setmana del 9 i 10 de juliol, Catarroja serà seu del Campionat d’Espanya de Karate, en una col·laboració de la Federació Espanyola i el Club Karate i JiuJitsu Catarroja que se celebrarà al Pavelló Municipal. Eixe mateix cap de setmana, gaudirem de la carrera ciclista organtizada pel Club Ciclista Catarroja pels carrers del polígon industrial, tot un espectacle de velocitat i domini de les dues rodes.

Tot açò sense perdre de vista la gestió i organització dels pròxims Jocs Esportius que, encara que se celebraran al setembre, cal anar preparant el calendari per oferir, amb la col·laboració dels clubs locals, una programació esportiva d’interés.◆

016 / 017

MATEI MARCIUC: “TREBALLEM AMB L’OBJECTIU QUE ELS XIQUETS I XIQUETES JUGUEN A HANDBOL” ãJOSÉ MARIA PERIS ∆ Matei Marciuc en una de les competicions d’handbol

Moltes vegades només tenim ulls per als esports majoritaris, principalment el futbol. L’excés d’informació als mitjans de comunicació ens fan perdre la perspectiva de disciplines esportives que encara mantenen eixe esperit de l’esport per l’esport. Per donar més visibilitat a altres esports, parlem amb Matei Marciuc, coordinador dels equips base de Florida Handbol, per a saber un poc més de la pràctica de l’handbol a Catarroja.

Parlant en primera persona, quina és la qüestió que fa que un xiquet o xiqueta jugue a handbol?

Jo sóc romanés i vaig arribar a Espanya, a Oliva concretament, als 12 anys. Allí en sisé de Primària vaig començar a practicar diferents esports, l’handbol era un d’ells.

Van fer una xicoteta competició en format lligueta i em van reclutar per a fer un equip i em vaig enganxar. Als 18 anys vaig vindre a estudiar a València i va ser Florida qui es va posar en contacte amb mi per a jugar a handbol. I fins ara sempre he estat vinculat al handbol d’una manera o altra.

Quin és el teixit social de Florida Handbol? Quants equips composen el club?

Actualment el club està format per un equip a Primera Nacional i un a Primera Autonòmica, que serien els dos equips sènior. Després, ja en l’esport base, tenim un juvenil, dos equips de cadets i un infantil, tots de categoria masculina. A banda, tenim equips alevins i benjamins del col·legi Pablo Neruda de València i hem començat recentment amb un col·legi de Castellar- Oliveral.

“L’HANDBOL INICIALMENT ÉS PROU FÀCIL DE PRACTICAR I NO TÉ REGLES COMPLICADES”

El club va nàixer com una optativa per als alumnes fa trenta anys, dedicat en un principi a categoria sènior, però actualment estem treballant en la base, amb accions dirigides als centres de Primària, que és una cosa que volem potenciar.

nosaltres convidem a tothom a què vinga a vore’ns dilluns, dimecres o divendres de vesprada que és quan entrenem.

La nostra intenció és crear una escola esportiva municipal per als xiquets i xiquetes de Catarroja

Quins són els clubs i els esportistes que teniu com a referent?

Si mirem en l’àmbit d’equips, a la nostra comunitat el Port de Sagunt està treballant molt bé la base, als col·legis, amb molts xiquets, que és el que dóna realment l’estabilitat. Està treballant molt bé i són un referent.

Nosaltres sabem que l’handbol no és un esport punter a nivell econòmic. Per a nosaltres és més important la part formativa, la part social de l’esport per damunt del rendiment, per la dificultat de poder viure bé de l’handbol, ja que has d’estar en l’elit i és molt complicat.

Què t’ha aportat l’handbol que no hages trobat en altra vessant de la teua vida?

A mi m’ha canviat la vida. Des que vaig començar. He conegut llocs viatjant gràcies a l’handbol. Les meues amistats són pràcticament totes de l’handbol. És un esport molt respectuós, no hi ha bregues, m’ha donat amics, m’ho ha donat quasi tot. Fins i tot ha fet que decisdisca estudiar en l’àmbit esportiu.

Quines són les qualitats que ha de tindre una persona que vol començar a practicar handbol?

Una de les virtuds de l’handbol és que és un esport molt senzill, no és complicat en la seua reglamentació. Es juga amb les mans, on tenim més habilitat per a començar i és prou fàcil de practicar.

Hi ha categories mixtes fins a cadets i als xiquets i xiquetes de seguida els agrada. En qualsevol escola que hem anat comencen a jugar de seguida i quan acabes la jornada ja tenen uns conceptes bàsics.

Com animaries a un xiquet o xiqueta a provar l’handbol?

Estem intentant que els xiquets proven.

Hi ha un ampli ventall d’esports i

El club sénior està en Primera Nacional, que és la tercera categoria estatal, només per sota de la Lliga ASOBAL i la Divisió d’Honor Plata. Això implica desplaçaments llargs, sobretot a la zona d’Alacant. Com es compagina açò amb la vida social de cadascú?

Nosaltres pràcticament reservem el dissabte per a l’esport. I més si juguem fora. Alguns agafen la seua família i se’n venen amb nosaltres als desplaçaments.

Vénen amb nosaltres a l’autobús i és quasi una activitat familiar.

Alguna cosa més que afegir, Matei?

Sí, volem agrair el suport de la universitat Florida a l’handbol i de Caixa Popular i les col·laboracions que estem fent amb l’Ajuntament. Esperem poder col·laborar més i fer créixer l’handbol a Catarroja.◆

BIMCatarroja

el racó verd

60 ANYS DE FORMACIÓ AGRÍCOLA Els alumnes de l’Escola de Capatassos de Catarroja dels mòduls de Gestió Forestal i Jardineria han viatjat fins a Tenerife per a completar la seua formació pràctica i per a conéixer com es treballa en altres llocs. Amb l’escusa del viatge, visitem el centre i descobrim com ha evolucionat la formació agrícola al llarg dels 60 anys que està funcionant.

E

∆ La demanda d’especialitzacions ha anat fluctuant en els seixanta anys que funciona el centre.

ãADA DASÍ

n esta ocasió, els estudiants participaren per primera vegada en l’extinció d’incendis i varen atendre emergències amb els professionals del parc de bombers de Tenerife. Entre les activitats, visitaren el Centre d’Interpretació del Carmen, en el Parc Natural d’Anaga, situat a 1.000 metres d’altura i amb un bosc característic de laurisilva, on els alumnes feren un trekking guiat de set kilòmetres i s’interessaren per la fauna i la botànica de la zona.

Esta és una de les tres eixides que cada any organitza el centre per a ampliar l’experiència dels estudiants. A més a més, també visiten la zona d’Andalusia per a conéixer les explotacions agràries de tot tipus i la Serra de Cazorla, on s’integraren durant una setmana en l’escola forestal per a apropar-se al seu funcionament.

La història de l’Escola L’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja fa 60 anys que forma estudiants interessats a dedicar-se professionalment als treballs relacionats amb el medi natural. Les seues instal·lacions estan ubicades al port, dins del Parc Natural de l’Albufera, d’ací li ve la seua estreta relació amb este entorn.

En 1956 quan el centre fou inaugurat per Franco, la formació específica estava encaminada als arrossers i la branca agrària però després ha anat evolucionant i adaptant-se a la demanda formativa fins a oferir en l’actualitat quatre cicles, dos mitjans de Jardineria i Floristeria i Producció Agroecològica, i dos superiors, com són Paisatgisme i Medi Natural i Gestió Forestal.

La demanda d’estes especialitzacions ha anat fluctuant en estos seixanta anys. “Durant

l’època de crisi s’ha disparat perquè els jóvens veien en el camp una eixida laboral”, explica el seu director, Antonio Vayá. “Abans, la tendència era a la baixa i en l’actualitat tenim inclús llista d’espera”, comenta, al mateix temps que senyala que un dels cicles més demandats és el de Paisatgisme, que començaren a oferir fa un any.

“Hem tractat d’innovar i recollir les noves inquietuds per això incloem des de l’agricultura tradicional a l’ecològica que incorporàrem fa prop de cinc anys per l’augment de la sensibilitat amb el respecte pel medi ambient”, afegeix.

Actualment, l’escola, que depén de la Diputació de València compta amb prop de 250 alumnes, on la diferència entre homes i dones no és molt significativa. El que sí que ha canviat és la procedència dels estudiants.

“Abans eren jóvens que estaven relacionats en el medi agrícola per tradició familiar, de pobles del voltant, però ara la majoria estan desvinculats de l’agricultura, són més urbanites”, explica el seu director. Açò provoca que la formació haja de ser molt més pràctica. Per a això l’escola disposa de

L’ESCOLA DE CAPATASSOS FA 60 ANYS QUE FORMA ESTUDIANTS INTERESSATS A DEDICAR-SE ALS TREBALLS RELACIONATS AMB EL MEDI NATURAL

quatre hectàrees amb hivernacles, terres de cultiu i planta forestal.

L’eixida professional Pot ser que l’eixida professional en el medi rural tinga un efecte reclam per a estos jóvens, ja que prop del 90% d’estudiants del mòdul de Jardineria troben treball només finalitzar els seus estudis. Mentre que l’eixida més escollida dels alumnes que es decanten per l’agricultura ecològica és associar-se mitjançant cooperatives per a vendre directament els seus productes al consumidor.

No obstant això, l’evolució que ha tingut al llarg del temps l’escola, no ha deixat en cap moment de costat els seus orígens i s’ha implicat en projectes que vetlen pel seu entorn com és el cas del Banc de Palla d’arròs de l’Albufera, on també participa, entre d’altres, Acció Ecologista Agró.

L’objectiu d’esta iniciativa és recollir la palla dels camps d’arròs del Parc Natural per a evitar la crema i posar en contacte als agricultors que necessiten este producte per als seus horts i als arrossers que volen desfer-se d’este residu. Una forma de protegir el llac dels efectes nocius que produeix el fet que la palla es quede als camps i d’evitar les emissions de gassos a l’atmosfera quan es crema.

Un altre dels projectes se centra en la creació d’un Centre d’Interpretació, aprofitant les barraques i la seua proximitat al port, per a organitzar itineraris d’interés.

A més a més, la intenció de l’escola se centra a hores d’ara en augmentar el vincle amb Catarroja, com un centre de formació més.

Un conveni amb l’ajuntament permetrà que els alumnes puguen fer ús dels recursos del municipi, el que també suposarà un benefici per als espais públics.◆

018 / 019

CATA CATARROJA

L’ESPARDENYÀ ãPACO ALONSO @pacolonso

C

uriós i desconegut plat de la nostra cuina popular, només un de cada 10 valencians té una idea aproximada del que és i un de cada 20 que no l’han provat mai. És vosté un o una dels qui la coneixen? Si viu a l’Horta Sud segurament ho és, perquè es tracta d’un guisat nascut en el cor de la marjal.

L’Espardenyà és molt poc acadèmica, tant que els seus ingredients poden variar de hui a demà. És el vers lliure de la gastronomia valenciana. Es cuina en la paella i per a la seua elaboració s’empra oli, anguila, pollastre, conill, creïlla, pebre roig, all, vitet, i en l’últim moment de la cocció cal escaldar un ou per comensal, sense oblidar l’embotit, concretament llonganisses fresques, que li aporten al plat un toc maratonià al més pur estil “Sangonereta”.

Les referències històriques de l’Espardenyà no van més enllà de començaments del segle XX. I pel que he pogut esbrinar es tracta d’una troballa fortuïta provocada per un malestés. Conten els vells que fou en temps

L’ESPARDENYÀ ÉS EL VERS LLIURE DE LA GASTRONOMIA VALENCIANA de sega a la marjal, entre Sueca i El Palmar, més concretament al Molí de Baldoví, un conegut punt de trobada de les colles de segadors per a descansar i menjar quan el sol estava en el punt més alt. A diferència d’altres latituds en què cada treballador del camp porta el menjar individual en el seu sarró, ací a València gràcies a la paraula màgica (comboi) les aportacions personals poden esdevenir en un gran festí col·lectiu. I és així com funciona açò, cada segador porta una part dels ingredients del companatge,

i es cuina de forma comunal, cada jornada un plat diferent: paella, fideus, allipebre, o el que siga. Però un dia segons sembla, no van quedar les coses clares i va haver-hi descoordinació. Uns van pensar que tocava allipebre, i altres que era dia de paella, a més va ocórrer que no hi havia arròs, però el savi cuiner se les va apanyar amb el que hi havia.

El resultat va ser un Totum revolutum singular, exquisit i inèdit, per la qual cosa era necessari batejar-lo. Algú va exclamar: “Això és una Espardenyà!” i així va quedar la cosa.

Per als valencians es tracta d’una expressió que utilitzem sovint quan fem quelcom de forma improvisada i amb un resultat almenys curiós o divertit. També emprem molt l’expressió “de calbot”. Tot és producte del nostre proverbial “pensat i fet”. Però una Espardenyà també significa que emprem malament el valencià introduint un castellanisme, però encara així se’ns entén, i l’espardenyà ho justifica tot (fa gràcia).

En resum, és un plat magistral, fruit de la improvisació. Segurament com van nàixer la majoria de les joies de la gastronomia, això sí, és un poc pesat. Bon profit!◆

Ahir…

El pont del barranc de Catarroja, el matí Exemplar de la del 14 d’octubre de 1957, moments publicació La abans seu Unióndel del 29 desbordament de desembre (fotografia cedida de la 1901, unRamon per família periòdic de de Mesado a través Catarroja, Bernat López)

dirigit per Miguel Selma, que tenia la seua redacció al carrer Nou i que es publicava els diumenges.

Es tracta d’un document inèdit cedit per Salvador Raga “Llapissera”.

Aspecte del barranc el matí del 14 d’octubre de 1957, poc abans d’eixirse’n i negar la població (fotografia cedida per la família Ramon Mesado a través de Bernat López)

BIMCatarroja

Esta secció pretén recuperar la memòria gràfica del nostre poble. Per això Esta secció pretén recuperar gràfica del nostre poble.

Per això vos demanem que ens deixeu la lesmemòria fotografies antigues que creieu que són vos demanem que ens deixeu les fotografies antigues que creieules que són interessants i que descriuen el passat de Catarroja.

Podeu dur-nos interessants i que descriuen el passat de Catarroja.

Podeu les fotografies a l’Ajuntament, les copiarem i les tornarem, o bé dur-nos podeu enviar-les a l’Ajuntament, les copiarem i Sempre les tornarem o béqui podeu alfotografies correu electrònic: premsa@catarroja.es. dieu-nos les cedeix al correu Sempre dieu-nos i enviar-les si és possible l’autor.electrònic: Farem unapremsa@catarroja.es. selecció i anirem publicant-les en cadaqui les cedeix si és Entre possible una la selecció anirem publicant-les número deliBIM. totsl’autor. podemFarem recuperar nostraimemòria col·lectiva. en cada número del BIM.