D'ESPORTS 2020. UN ANY DE REPTES - CATARROJA #01

D’ESPORTS / 2020

Ejemplar gratuito

U N ANY DE RE PTES - CATARROJA # 01

AJUNTAMENT CATARROJA www.catarroja.es DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Regidoria d’Esports DIRECCIÓ D’ART: Mela Lozano FOTOGRAFIA: Daniel Duart Arxiu municipal Ajuntament.

Fotos Vela Llatina: Lamberto Olmos

L’Ajuntament de Catarroja ha editat un total de 400 exemplars d’aquesta revista, amb un cost total de 5.989,5 €, IVA inclós, el que suposa un cost unitari de 14,96 €.

Any 2020

3

Sumari

Hi ha vida, i esport, més enllà dels 40

Exemples d’esport més enllà dels 40 a Catarroja ...........................04

Les guerreres catarrogines

Handbol...................................................................................................08

Iván Alemany

Esport adaptat.........................................................................................10

Mundial 82

Un camp de futbol amb molta història..................................................14

Marina Robledo

Esport femení..........................................................................................16

Igualtat en l’esport base

La gran lluita dels clubs.........................................................................18

La ciutat com a escenari esportiu

Patinatge i cal·listènia, dos grans exemples.........................................24

Alejandro García Alapont Regidor d’Esports

La revista que tenen a les seues mans és el resultat d’un llarg període de treball des de la Regidoria d’Esports. I no és més que una mostra física i perenne d’agraïment a totes les persones que, formant part dels clubs esportius locals, sacrifiquen una part del seu temps lliure de manera desinteressada per millorar el nostre poble des de l’esport. Espere que siga la primera de moltes publicaciones per donar les gràcies a totes aquelles persones que fan esport dins o fora dels clubs i a tot el personal directiu i professionals de l’entrenament i l’educació que formen el teixit esportiu de la nostra localitat. #CatarrojaÉsEsport

En portada

Adrián Muñoz

Salvament i socorrisme infantil.............................................................28

La petanca, fer esport per jugar sense més

Jugar fent esport. O fer esport jugant................................................34

L’universalitat del futbol

L’esport d’equip més popular................................................................37

Clubs esportius Catarroja

Fitxes i dades d’interés...........................................................................42

Joves catarrogins practicant diversos exercicis de cal·listènia, esport urbà on es treballa pràcticament tot el cos. ARXIU

4

Catarroja D’Esports

Salut

Hi ha vida, i esport, més enllà dels 40

Tenim estratègies publicitàries per vendre’ns coses, perseguint el somni peterpanesc. Festes sorpresa quan arribes a eixa edat redona i, de vegades, una crisi existencial.

Textos: Ajuntament Catarroja Fotos: Daniel Duart

Als trenta diuen que ja no eres jove. Almenys institucionalment. Les ajudes i els carnets dels diferents organismes destinats als joves tenen eixa barrera.

Els trenta. Encara que diguen els publicistes que els trenta són els nous vint o els quaranta els nous trenta, el ben cert és que no. Ja fas sorollets quan el mous i les articulacions fins i tot t’avisen quan venen els canvis d’oratge.

Vida activa.

Estar actiu a determinades edats sense portar el cos a l’extrem d’exigència física manté actiu el sistema cardiovascular i ajuda a previndre malalties.

A la foto, un jugador de pádel en una partida al poliesportiu municipal.

A Catarroja exemples d’esport més enllà dels nous trenta en tenim uns quants. Les motivacions per reprendre a practicar esport són d’allò més variades. Modes, amistat, reprendre rutines antigues o simples motius de salut i sentir-se bé són algunes de les raons per mirar a l’esport com a entreteniment saludable.

La diversió per competir en un entorn d’amistat és el que va provocar la creació dels Oldmen Black’s, un equip unit per la passió pel bàsquet i per ser pa-

res de jugadors de bàsquet de categories inferiors.

El que va començar com una reunió un dimarts a la nit per fer un partidet s’ha convertit en una rutina on la diversió i les rialles al voltant de les cerveses del tercer temps són motius més que suficients per seguir gaudint del bàsquet.

Apunt

L’esport moderat, tot beneficis La pràctica esportiva més enllà dels 40 ajuda a conservar la força muscular i la funcionalitat, fa disminuir el dolor muscular i l’articular i ajuda a controlar l’augment

de pes. Si es reprén l’activitat esportiva després d’estar molt de temps inactiu, cal fer-ho gradualment i, sobretot, canviar la perspectiva de quan es feia esport de jove.

Any 2020

5

6

Catarroja D’Esports

Any 2020

7

I amb tota la febra runner, derivem la mirada a l’atletisme en la seua modalitat més marxosa. José Alberto Muñoz Martínez, atleta veterà del Catarroja Unió Esportiva va reprendre la seua carrera esportiva als 35 anys. «Vaig començar de menut a l’antiga secció d’atletisme del València CF, després ho vaig deixar durant uns anys. És un esport molt exigent, si vols estar dalt amb els millors cal dedicar-li molt d’esforç» Ara, després de deixar-se seduir novament per l’atletisme i després d’haver tocat diferents disciplines, ha trobat acomodament a la marxa atlètica, consolidant-se a l’èlit mundial en categoria Master 40, aconseguint l’or per equips en l’Europeu Indoor de Madrid, la plata a l’Europeu en ruta a Alacant i plata al Mundial de Màlaga.

«No esperava que la meua adaptació fóra tan bona», explica José Alberto, que ha tingut un gran mentor en la seua transformació esportiva «el meu amic i un dels millors marxadors del món, Toni Ferrer, ha sigut un gran suport. Ell és el meu entrenador i ha sigut fonamental per a mi. Adaptar-se a la marxa no és gens fàcil, els primers mesos van ser molt difícils, amb molts dolors per la readaptació dels muscles a la nova disciplina, molt diferent de la que havia fet fins llavors».

Aquesta tornada a calçar-se les sabatilles li ha donat moments inesborrables, com el viscut al Campionat del Món de Veterans celebrat a Màlaga «vaig ser el tercer millor espanyol i poder ajudar al fet que Espanya guanyara la plata va ser molt especial. La competició fon impressionant, amb més de 8.000 atletes de tot el món, una gran experiència», conclou José Alberto.

Esports nous.

Disciplines esportives que, de jove, no resultaven atractives poden ser a determinades edats una bona opció per mantindre’s en forma. A la foto, un grup de dones fent exercicis de pilates al pavelló municipal.

8

Catarroja D’Esports

Handbol

Les guerreres catarrogines

L’esport de base a Catarroja sempre ha estat relacionat en els centres educatius i el Club Handbol Florida es un club nascut dins del propi centre educatiu. L’esport femení de base està consolidat de manera fort.

Textos: Ajuntament Catarroja Foto: Arxiu Club Handbol Florida

Pedrera de hándbol.

Sorgit d’uns dels centres educatius del poble, Florida Handbol és un referent en l’esport de base i un bon exemple de com fer pedrera, obrint-se pas davant altres esports més mediàtics.

L’esport femení s’ha instal·lat per a quedar-se.

Cada vegada té més quota de pantalla a les televisions. Hi ha lligues pràcticament professionals que abans no tenien cap repercussió mediàtica.

Les competicions d’esport femení han deixat de ser un entreteniment cada quatre anys, amb els Jocs Olímpics, per convertir-se en una opció més del comandament a distància o, fins i tot presencial, amb dades espectaculars en partits de futbol o bàsquet. Catarroja no és aliena a este moviment que, entre molts esports en femení, cal mirar al handbol. I si hem de parlar d’handbol a Catarroja, la nostra mirada ha de remetre’s a Florida, el centre educatiu. Lluny queda quan era només un centre de formació professional apartat del poble. Ara s’ha convertit en un centre multidisciplinari, integrat en la urbe local, ampliant la seua oferta formativa i fent, probablement sense pretendre-ho, del Mens sana in corpore sano una manera d’entendre la vida.

Podríem definir al Club Handbol Florida com llauradors de l’esport. Sembla un poc estranya la definició però són un club que ha fet pedrera iniciant als joves estudiants dels centres de Catarroja en el seu esport, Eixe conreu esportiu, fomentant l’esport de base, ha permés ajuntar un grup de xiques per a la creació d’un equip femení de nova creació, que ja ha debutat en la passada temporada 2018-2019.

Per a la consolidació del projecte femení ha sigut fonamental la implicació de l’entrenador Vicent Sanchis Mateu que, aprofitant els beneficis i característiques que aporta este esport col·lectiu, va realitzar un gran treball socialitzador amb aprenentatge i millora de la salut, fidelitzant a les xiques al handbol, incorporant-se noves xiques al llarg de la temporada, començant a fonamentar un projecte que porta pretén continuar viu i latent durant molts anys.

Any 2020

9

10

Catarroja D’Esports

ENTREVISTA ESPORT ADAPTAT

Iván Alemany

“Quan estic fent esport no pense en com estic” Un exemple de superació i un guanyador nat. Amb un subcampionat de boccia en categoria BC3 a la butxaca, Iván no es marca cap repte, ni tan sols ser paralímpic. Només vol passar-ho bé.

Textos: Ajuntament Catarroja Fotos: Arxiu Iván Alemany

Tensió i concentració.

Cal tindre una compenetració entre l’auxiliar i el jugador de boccia. Qualsevol errada pot ser fatal.

Iván Alemany i el seu auxiliar, al passat campionat d’Espanya de Valladolid, en juny passat.

Sorgit a Suècia en la década dels setanta, la boccia s’ha assentat en la nostra societat per a no anar-se’n. Dissenyada per a persones amb discapacitat i acceptada com esport paralímpic en 1984, representa un joc de precisió i estrategia que consisteix en deixar les boles de boccia el més prop de l’objectiu, una pilota blanca, mentres s’intenta allunyar les dels rivals.

Hem visitat a Iván Alemany, veí de Catarroja i subcampíó d’Espanya de boccia en 2019 per a que ens conte un poc més del seu esport.

Com arribes al món de la boccia? Pots fer-nos un resum de la

teua trajectòria esportiva?

Vaig començar en 2011. Al principi no sabia com anava la cosa i anava engantxant-me, perque era una cosa que jo podia fer. I veus que pots i que hi ha competència i tot això i va picant-te i vas millorant material i jugues millor, vas jugant millor. Vaig quedar segon el segon any en la lliga de la Comunitat Valenciana i el tercer any vaig quedar primer. Vaig fer tres anys primer. Fa dos anys vam fer l’última jornada de lliga en Catarroja. En l’última jornada es solen jugar semifinals i finals. I va i en casa perc. Vaig quedar segon. Em vaig picar molt. I l’any següent em vaig vengar un poc i vaig guanyar.

En parelles l’any passat i enguany també. Vaig tenint experiència i

vaig a campionats d’Espanya que et dona més nivell.

El poder jugar campionat d’Espanya implica quedar primer en la Comunitat?

Abans sí, però ho han fet en sistema de ranking, per punts.

Com al tennis. Enguany si quede segon, segurament aniria. Però has de tindre una línia regular per poder anar.

Un dels teus objectius es ser paralímpic? És molt complicat. Però bueno, jo no ho pense tampoc. Jo vaig fent i au. I tampoc em complique.

A més conforme estic, hi ha gent que entrena més. Jo aixina soc feliç. I és algo que puc fer.

Any 2020

11

12

Catarroja D’Esports

Però bueno, què pots fer. Jo t’he vist jugar al futbol.

(A son pare rient) Algú ha parlat amb este? Sí, juguem amb una pilota gran i li fiquem una cistella davant per golpejar a la pilota.

Però és només diversió.

A la teua categoria BC3, té importància l’auxiliar. Té el paper que puga tindre un capità en Copa Davis, un entrenador o és algo més?

Ell està per a fer això. Ell és els meus braços. Però no pot parlar amb mi ni res. Jo només li ordene. Ell l’únic que fa és possar la pilota en la canaleta i el joc no el veu mai. Per reglamentació ha d’estar d’esquena fins ho diga l’arbitre. El paper que fa el auxiliar en el meu cas és important perque ara moltes voltes ell ja s’espera el que li vaig a demanar. Estem prou compenetrats.

I això es nota. Ell és entrenador de tot el club, però, a banda, és auxiliar meu. Cal ser ràpid en el tema de ficar i llevar acoples perquè tens un temps per a llançar les sis boles i la blanca. Disposes de sis minuts a temps corregut i la rapidessa i compenetració és important.

Lo millor i lo pitjor de la boccia, què diries que és?

Lo millor és que pots decidir que vols fer açò o allò i que isca.

A voltes no ix, però bueno, en tots els esports passa el mateix. I el pique que hi ha. A mi m’agrada tot. El que si està mal és quan organitzen competicions o campio-

nats i ens fan jugar moltes hores seguides. Sempre pilla en juny i juguem en pavellons, on fa molta calor. I tot això sumat al que tenim cadascú es fa molt pesat. I no tenim tampoc molt de suport per part de la federació. Quan anem a un campionat d’espanya estaria bé que ens pagaren algun dinar o una nit d’hotel. Quan eixim a competir, ens ho paguem nosaltres tot. La llicència també te la pagues tu. I una cosa que em fot, però ara ja em fa gràcia, és que quan juguem una competició per parelles, només hi ha un trofeu. I ens tenim que fer una còpia.

Què li diries a una persona que té diversitat funcional per a que practique un esport?

Mira lo que hago, hazlo tú. La veritat és que mola molt fer algo.

Que s’enganxe a fer algo. Encara que això depén de cadascú, si està molt estancat o no. Jo, al vore que hi havien coses per a fer vaig pensar que no és tot tot tan mal. Pense en les boles i no pense en com estic.

Quina rutina gastes per entrenar?

Enguany he entrenat un dia a la setmana, perquè ho tenia que combinar amb les pràctiques del mòdul que estudie i el gimnàs.

Algunes vegades he entrenat un parell d’hores, dos dies a la setmana. Però prefereisc fer vàries coses. Va haver una època en que entrenava al pavelló municipal un parell d’hores en dijous. Però

m’estime més anar a entrenar amb el meu entrenador, li trac més profit i treballem les tàctiques. Ací a Catarroja venia el meu pare i me feia d’sparring i li tirava prou canya (riu).

Quines són les aptituds que heu de tindre els jugadors de boccia?

Sobre tot, cal tindre ganes. El meu entrenador ens ho diu sempre, cal tindre ganes i motivació.

Bàsicament. Sense això res.

En què consisteix un entrenament?

Fem tàctiques que ens posa, en plan ‘vull que toqueu esta bola’ o ‘punteu tres boles’. O exercicis de precisió. Algun partit juguem, però de normal són tàctiques.

En què eres bo?

(Abans de respondre, li ix a Ivan un somriure de pillo) En el tikitaka, és fer una sèrie de caramboles, per no estendre’s massa, tipo el billar, que fas tocar boles per poder entrar en la puntuació.

Com creus que es podria millorar este esport que encara que siga paralímpic?

Que els mitjans ho escampen.

Que la gent que te pasta, invertira. Patrocinadors, que es fera visible. No per a que ens paguen milions, com als futbolistes, però per a que es veja que es pot fer algo, encara que estigues com estàs. No es visible, malgrat ser paralímpic. Igual la tele ÀPunt o més reportatges

Any 2020

o les xarxes socials. Per a ser un joc molt paregut a la petanca, que el coneix tota la gent, la boccia no la coneix quasi ningú.

Ni retransmissions en canals temàtics, com Teledeporte, es veuen. Tant de bó ser com en Anglaterra, on hi ha molt de nivell i les federacions estan implicades. Possen material, possen

13

gent. Al meu club, Amics de la Boccia, hi ha dos persones més algun voluntari. És molt pobre.

I hi ha competicions a Espanya on competim dos dies a tope, en horaris matadors, entrant al pavelló a les 8 del matí i acabant a les 7 de la vesprada, sense parar.

El meu club va renunciar a anar a una competició a Sevilla, en

juliol, per les condicions que no eren normals. Potser s’aprofiten que molts esportistes de boccia tenen paràl·lisi cerebral i s’aprofiten perquè no es queixen.

Però he de dir que ací a Catarroja sempre s’ha portat molt bé amb mi. I és una cosa en la qual estic molt agraït a Alejandro, el regidor i Emilio, el tècnic.

Esforç amb recompensa. El quadre d’honor de la categoria BC3 del passat campionat d’Espanya de boccia celebrat a Valladolid. Iván Alemany i el seu auxiliar, a l’esquerra, subcampions al podi.

14

Catarroja D’Esports

Fútbol

Mundial 82

Un camp de futbol gràcies a Naranjito, que comparteix nom amb altres a Espanya, molta història darrere i que ara és de gestió municipal.

Textos: Ajuntament Catarroja Foto: Daniel Duart

Si per curiositat vosté, lectora o lector d’aquestes pàgines, fa una recerca a Internet ficant en el buscador ‘Campo de fútbol Mundial 82’, li poden eixir, filtrant els estadis que van acollir la Copa del Mon de Naranjito, mínim sis camps que tenen el mateix nom que el que hi ha a Catarroja. Mieres, Lorca, Logroño, Las Palmas i Cartagena poden dir que tenen en comú

Fer córrer el baló.

IEn gespa natural, en terra i ara, en gespa artificial, el baló corre pel camp des de l’any 1985. Un ascens a Tercera i una eliminatòria de Copa del Rey com a part de la història

“En 1985 Ricardo Arias va jugar en la inauguració del Mundial 82.” amb el poble de l’Horta Sud el disposar d’un camp batejat de la mateixa manera que el camp catarrogí on es va traslladar el Catarroja CF a meitat dels 80. Al principi, el camp estava als afores del poble, amb cert malestar entre l’afició blanc-i-blava per traslladar el terreny de joc del centre del poble, on ara es troba

la Plaça Major, al terme, rodejat de descampats. Era molt còmode no eixir del casc urbà i passar la vesprada de diumenge malhumorats o contents pels resultats dels joves que defenien els colors catarrogins, mentres es sentia per la ràdio els resultats dels altres camps de Primera, Segona i Tercera.

El Mundial 82, malgrat el nom, es va inaugurar uns anys després. La base de dades de Ciberche, on estan recollits tots els partits del Valencia CF en la seua història, diu que va ser al 1985, en un partit Catarroja CF-Valencia CF que va acabar amb empat a zero. El ben cert és que va ser una festa, amb un homenatge a un dels catarrogins més volguts en el món de l’esport, Ricardo Penella Arias.

El camp ha tingut gespa natural en els seus inicis, terra, gespa artificial i ara, arran de la recuperació per part del consistori de la gestió de la instal·lació, s’estan duent a terme unes reformes integrals que

Any 2020

inclouen nova il·luminació, vestuaris moderns i accesibles i adequació de les zones comunes, oferint a les xiquetes i xiquets de les categories inferiors i al propi Catarroja CF un lloc on poder practicar futbol amb totes les comoditats.

La xifra

5.000

Espectadors és l’aforament del camp Mundial 82.

15

La casa actual d’un club històric de l’esport catarrogí, el Catarroja Club de Fútbol El Mundial 82 és el camp on actualmente juga els partits com a local un dels clubs més antics del poble, el Catarroja CF. Per la seua banqueta han passat tècnics il·lustres que ara estan en Primera o Segona Divisió com Paco López, Jose Luis Oltra o Álvaro Cer-

vera. Allí s’han viscut partits de Tercera Divisió, aconseguint un campionat a la temporada 2011-2012 i fins i tot una eliminatòria de Copa del Rey a 2012 contra l’Alavés, amb 0-2 per als bascos. En l’actualitat, el Catarroja CF juga al grup V de Primera Regional.

16

Catarroja D’Esports

ENTREVISTA ESPORT FEMENÍ

Marina Robledo “Cal fer esport, diguen el que diguen els altres”

Una mostra d’empoderament des de l’esport. Una xiqueta multiesportiva que es va convertir en dona i va construir la seua vida en base a l’esport sent ara professora d’Educació Física i entrenadora de salvament i socorrisme.

Textos: Mireia Sánchez Bermejo. Psicòloga amb especialitat esportiva Foto: Arxiu Marina Robledo

La lluita per la igualtat de gènere continua sent hui en dia un tema de gran actualitat. El món del esport no ha sigut una excepció, amb el pas del temps, la integració i èxit de les dones està deixant marca i, el més important, creant acceptació. A Catarroja estem rodejats d’esport, i en ells, milions de dones que a dia de hui els practiquen. Marina Robledo, és un gran exemple d’esportista Catarrogina.

Marina, des de ben xicoteta, ha sigut molt inquieta i apassionada per l’esport per la qual cosa sa mare l’apuntava a tot (ballet, basquet, gimnàstica rítmica) buscant que es cansara i es dormira. A la gimnàstica

rítmica va estar prou de temps fins que el club es va traslladar, va ser aleshores quan s’apuntà al Club Sirenas, que acabava de ser inaugurat. Començà amb 10/11 anys nadant al equip mixte. Una vegada va passar a juvenil va aconseguir aplegar al més alt: quatre vegades campiona d’Espanya en la general de Salvament i Socorrisme, quatre vegades seleccionada per a la selecció espanyola, un rècord d’Espanya en la prova de 100 metres arrossegament de maniquí amb aletes.

Guarner de Silla i entrenadora al club de natació Sirenas. En definitiva, aquesta nadadora es caracteritza per ser una dona lluitadora, amb caràcter i ganes de fer el que més li agrada.

En l’actualitat Marina forma part de l’esport, des de la seua promoció com a professora d’educació física al Sanchis

Què destacaries de tu com a dona esportista?

L’esforç, la tenacitat, el dir que puc coste el que coste, el

Creus que és importat la representació de la dona als esports?

Sí, es molt important, perquè si busquem igualtat, hem de tindre dones en tots els esports, en tots, sense diferències. En tots poden participar homes i dones perquè estem capacitades perfectament.

Any 2020

entrenar donant-me igual el cansament. Destacaria la meua manera d’entrenar, recorde anar la primera del meu carrer en tots darrere.

Alguna cosa t’ha impedit aplegar on has volgut per el teu gènere?

Pel meu gènere no, però si que es veritat que m’han fet co-

17

mentaris, des de lo forta que estava i l’esquena que tenia. Han sigut comentaris que m’han fet fora de l’esport, els amics, els companys de classe, tots relacionats amb característiques físiques. A mi em donava realment igual, m’agradava el meu físic perquè me l’havia treballat jo, m’agradava estar forta, en forma i sana.

Què diries a aquelles xiquetes i xiquets per fomentar l’esport amb igualtat?

Que practiquen el que més els agrada, dona igual l’esport que siga. Sobre tot que ho disfruten i que s’ho passen bé, no per obligació. Que lluiten per fer el que els apassiona, sense importar quin esport siga, ni el que els diguen.

Fer esport.

Una màxima que sempre ha portat Marina a gala en totes les facetes de la seua vida. Sense pensar en el que diga la gent. I lluitant per la igualtat en l’esport i la vida.

18

Catarroja D’Esports

Drets humans

Igualtat en l’esport base

Unes reflexions sobre el que s’ha de fer des de totes les parts implicades per arribar a la igualtat en el món de l’esport, on el respecte i l’educació des de la base és fonamental per ser iguals.

Textos: Mireia Sánchez Bermejo. Psicòloga amb especialitat esportiva Foto: Daniel Duart

En l’actualitat trobem com a la gran majoria de clubs i entitats esportives de formació continuen sent els homes els que predominen en la llista d’inscrits i els que més participen en competicions. És per això que la igualtat s’ha convertit en la gran lluita dels clubs.

nicipis, ciutadania... Cal ser actius i promocionar de manera eficaç programes i projectes que creen promocions de gran nombre d’esportistes femenines, més en concret en els esports en els quals predomina el sexe masculí.

Molts són els programes que s’han posat en marxa per a patrocinar i promocional l’esport femení com són “Campiones invisibles” i “Campiones sense límits”, oferits per la Federació Esportiva Municipal de València. Programes que mostren la realitat d’esports on la lluita contínua per una promoció igualitària segueix sense ser suficient per a estar al mateix nivell que les categories masculines: menys subvencions, menys reconeixement, menys visibilitat etc.

Apunt

És hora que tots junts posem una miqueta més de la nostra part, entitats esportives/clubs, mu-

I quines coses podem fer des dels nostres clubs o entitats per promocionar-ho?

1

Crear un clima d’igualtat i seguretat, que els i les esportistes que ja formen part de l’entitat senten que són respectades amb les mateixes condicions que la resta de les companyes i companys.

Any 2020

2

Incloure formacions a entrenadors/as que promoguen la promoció de l’esport igualitari en la pista, camp o ring i fora d’ells, en les competicions, entrenaments o tornejos.

3

Des del treball que pot realitzar un/a psicòleg/òloga esportiu/va dins d’un club o entitat pot trobar-se la promoció de l’esport igualitari a partir de sessions dinàmiques amb les jugadores, jugadors o esportistes. Sessions divertides i educatives que ajuden a promocionar i difondre ideals dins d’un grup.

19

4

També es poden promoure’s jornades, eixides i activitats creades pels clubs o entitats amb la finalitat de promocionar valors de respecte i igualtat, demostrant que són un lloc on la inclusió forma part dels seus principis.

Estem tots a temps de continuar creixent junts, de demostrar que tots som iguals davant l’esport sense diferències, creant espais de tolerància 0 i respecte igualitari. Crea esportistes educats amb actituds proactives d’igualtat. Les noves generacions són el futur de l’esport sense diferències.

Educar des de menuts.

Formar a tots els components dels clubs, clau per obtindre respecte entre iguals.

Conductes proactives on els educadors han de ser els primers ambaixadors del respecte. Tot suma buscant la igualtat.

20

Catarroja D’Esports

Álbum de fotos

Nostres instal·lacions Les instal·lacions esportives de Catarroja estan patint, de manera gradual, unes millores que beneficiaran al veïnat que vulga practicar esport. No sempre es poden realitzar amb la rapidessa que es voldría però s’intenta fer un treball a consciència tot i els entrebancs que sorgixen en el procés. Pistes de frontenis, camps de futbol, moduls d’atletisme o piscina coberta han tingut millores. Així mateix la nova consergeria del complex esportiu municipal i la seua nova ubicació va canviar la fisonomia del recinte esportiu. Però no només els recintes esportius han millorat. S’ha incrementat la quantitat de zones amb aparells biosaludables i s’ha complit una demanda d’un colectiu juvenil com és la creació d’un parc de cal·listènia. Tot per conseguir que Catarroja siga un poble on siga fàcil i còmode fer esport i vida sana.

1

3

2

4

(1) Detall d’una de les sales d’arts marcials del pavelló esportiu. (2) Integrants del grup infantil de ball modern. (3) Vista panorámica de la pista del pavelló esportiu. (4) Façana exterior del pavelló, espai multidisciplinar per a la pràctica esportiva indoor. DANIEL DUART

Any 2020

21

5

6

(5) Sentir-se bé amb un mateix i millorar la salut són els al·licients per practicar esport. Sala de musculació del pavelló. (6). Quan l’esport i l’art es donen la mà, ens regalen moments com aquest. Les dures hores d’entrenament convertides en una sincronització perfecta. DANIEL DUART

22

Catarroja D’Esports

7

8

10

9

(7) Vista panorámica del camp Mundial 82. (8) Detall de la façana del camp de futbol. (9) Els esports urbans són espectaculars a ulls de l’espectador, però també cal entrenar.

(10) Com a contrapés a la vida sedentària, la natació és l’exercici perfecte Hàbits saludables i exercici perfecte són una bona combinació per practicar exercici en l’aigua. D. DUART

Any 2020

23

11

12

13

(11) Esport sí, a totes les edats i a tots els llocs. Dones fent aquagym. (12) Esport com a vincle social. Les lligues internes de pádel són un bon exemple.

(13) Detall de la pedrera del Club Sirenas. DANIEL DUART

24

Catarroja D’Esports

Esport urbà

La ciutat com a escenari esportiu

Quan un pensa en esport, abans es pensava només en recintes esportius creats a tal efecte. Ara, la ciutat és un gran escenari esportiu. El patinatge i la cal·listènia són dos grans exemples.

Textos: Ajuntament Catarroja Foto: Arxiu

Esport a la ciutat.

No cal tancar-se en cap recinte esportiu.

A l’aire lliure i sense més elements que el propi pes, es pot practicar cal·listènia.

Un esport que han entrat en força dins dels joves

L’esport també pot ser urbà. Integrat dins de la ciutat, aprofitant la seua orografía o, fins i tot, evitant-la.

Pràctiques esportives que poden resultar desconegudes per al gran públic es van obrint camí entre els més joves fora dels circuits clàssics de clubs federats o espais tancats. Així com ja és un hàbit comú el sentir a joves rapejant o improvissant rimes al ritme d’una base musical, no és gens estrany vore joves als parcs fent exercici amb barres, cintes o simplement amb el seu cos. O vore a un grup de xavals fent cabrioles o superant obstacles amb uns patins als peus. Parlem de l’esport urbà i dos de les seues expressions, la cal·listènia i el patinatge Mireia Artal i Frodo Romany son els caps visibles d’un projecte molt actiu, el club de patinatge de Catarroja L’Horta Sud Patina. Un club que ha aprofitat la seua passió per fer comunitat i ser part del teixit associatiu local, sent organitzadors d’un dels esdeveniments esportius més multitudinaris com és la pati-

nada popular que s’integra als Jocs Esportius de les Festes Majors de Catarroja.

Vore patinar a Frodo és tota una experiencia. Té la destresa d’un ballarí amb la força d’un guerrer amb frenades més propies d’entrades de futbolistes que no del patinatge. És normal, de menut ja demanava per Reis uns patins, no li seduïen ni les pilotes de futbol ni les raquetes. Encara que Ses Majestats li portaven patinets, ell encabotat en patins. El punt d’inflexió va ser una visita al Palau del Gel d’Andorra, on els seus pares van comprovar l’habilitat innata del menut Frodo per a patinar.

Malgrat la seua suposada qualitat innata, Frodo asegura que el més important és tindre ganes. «És un esport d’equilibri, el primer dia no va a eixir tot fluït. Et vas a caure mil vegades i al final patines. Ganes. No importa l’edat ni la condició física.

D’equilibri físic i vital tracta la cal·listènia, una pràc-

Any 2020

25

26

Catarroja D’Esports

Any 2020

27

tica esportiva impactant que cada vegada és menys desconeguda per al gran públic, sobre tot la seua versió street workout, que es realitza als parcs aprofitant el mobiliari urbà. Borja Dámaso, un jove catarrogí que practica esta disciplina que, malgrat practicar-se a l’aire lliure recorda a la gimnàstica esportiva, ens explica en que consisteix «Es tracta de fer sobrecàrrega amb el pes de propi cos amb movilitats, angles, constància i esforç». Per les paraules de Borja, la cal·listènia pot arribar a ser més que un esport. A ell li va vindre genial trobar-se amb aquest esport després d’haver deixat de competir en taekwondo olímpic a nivell provincial i servir-li per esvair-se del dia a dia i obtindre motivació positiva. La conjunció de movilitat, psicomotricitat i flexibilitat. ajuda i complementa al cos i la ment, centrant-se en el que es vol aconseguir en este esport. «És una lluita constant en positiu per progressar personalment i això mateix et fa ser més agraït, millorar la teua capacitat per aprendre i sense por a ajudar, ensenyar i deixar a un racó l’ego».

Sent un esport individual, la sensació de pertenència a un grup és molt forta, amb ajudes constants als nouvinguts i llicència lliure per compartir coneixements sense l’egoisme. «Si he de destacar alguna cosa és ixe bon rotllo que hi ha i que em vaig trobar quan vaig introduir-me en la cal·liestènia. Vaig rebre ànims quasi de manera immediata des del primer moment. I la veritat és que és una pujada d’adrenalina positiva el fet de sentir el calor de la gent sense donar res a canvi», conclou Borja.

Apunt

Patinatge d’èlit.

Què és la cal·listènia?

Córrer amb rodes

Passejant per qualsevol parc, potser haja vist a joves fent exercici. Per a qui no siga iniciat en aquest esport, quan ens referim a la cal·listènia, parlem d’un sistema

prou fácil, però és

d’exercicis físics amb el propi pes corporal.

La paraula prové del grec kallos (bellesa) y sthenos (fortalesa).

El seu significat seria «bellesa que té el cos en moviment».

seria una comparativa molt més que córrer.

El patinatge requereix moltes habilitats i és d’una tremenda plasticitat. A la foto, un patinador fent salt d’altura.

28

Catarroja D’Esports

ENTREVISTA SALVAMENT I SOCORRISME

Adrián Muñoz

“M’agrada molt el meu esport, ensenya a salvar vides” Podem dir sense por a engañar-nos que a Catarroja tenim un campió d’Espanya i posseïdor d’un rècord nacional encara vigent. I eixe campió només té 12 anys. I és un exemple per a la joventut.

Textos: Ajuntament Catarroja Fotos: Arxiu Adrián Muñoz

Adrián Muñoz va proclamar-se campió d’Espanya Infantil en totes les disciplines de salvament i socorrisme infantil en febrer de 2019. Enguany canvia a categoria cadet, deixant darrere més de 30 medalles.

Salvament i socorrisme.

El gran desconegut de la piscina. Una disciplina atractiva i amb molta exigencia física i preparació.

Adrián Muñoz, campió d’Espanya infantil i rècord nacional, en una de les proves..

Per què et vas dedicar a practicar salvament i socorrisme?

Doncs tot ve des de que era xicotet. Tinc escoliosi i he de nadar.

Estava en el típic curset i nadar només m’avorria. El meu monitor em va dir que m’apuntara al club Sirenas, que feien natació i salvament i socorrisme. Vaig començar en 4t de Primària, amb 8 anys. I ara entrene quasi tots els dies a al setmana una hora i mitja diària.

Quina rutina d’entrene fas?

Depen, si fem competició de braça o mariposa, entrenem sèries i viratges. Si és salvament, entremen variat, aletes, obstacles, el que toque.

En què eres millor? Encara que preguntar-li açò a un campió de tot no sé si és una cosa absurda.

Especialista en 100 obstacles, tinc un rècord d’Espanya que encara no ha sigut superat, natació amb obstacles i en 50 remolc de maniqui sense aletes, que és nadar 25 metres, replegar el maniqui i portar-lo al punt d’eixida.

Practiques algun entrenament invisible?

Sí, he de fer moltes coses.

Tinc una nutricionista que controla el que menge. I sóc prou curiós en els temes de nutrició.

Un dia sí, un dia no, faig físic que m’assigna el meu entrenador personal. I a més tinc un equip de fisios per a treballar i alliberar tensions de l’esquena. Tot açò és una cosa que està totalment fora del club. Sense esta ajuda no podria competir al nivell en el que estic competint.

Per això necessite de l’ajuda de tot un equip de professionals.

I gràcies a això, poc a poc estic adquirint uns hàbits de menjar saludable i de controlar tots els aspectes de la meua vida, no només a nivell físic, també a nivell mental. Mentalment és més im-

Any 2020

29

30

Catarroja D’Esports

portant estar preparat per a no guanyar que per a guanyar. I jo em planteje els meus objectius per a mi mateixa. Competisc contra mi mateix, intentar baixar temps i tindre una bona marca.

I si tinc una bona marca, podré guanyar. I això és el que mola.

I gràcies a totes estes coses, la resta de companys me consideren un poc el lider, entre cometes, quan competim en equips. Abans de les proves, raone amb ells, els anime i els indique certes millores per a obtindre millors resultats en l’equip. Ells em pregunten, me demanen consells i jo els done amb molt de gust perque són companys. Intente ajudar a tot aquell que m’ho demana, tant a nivell de tècnica com en elements de nutrició i entrenament.

Excés d’equipatge.

El propi Adrián, amb totes les medalles aconseguides en categoria individual i per equips. Tot un exemple de maduresa amb només 12 anys i un exemple per a la gent jove i per a tots.

Recopilant, tens un equip de fisios, una nutricionista, un entrenador personal. Te’n falta un, per a quan un psicòleg esportiu?

(Ens contesta sa mare, Mara Vicente) És el que ens falta, ara estem raonant amb un per a millorar, David de Cubas per vore en que li pot ajudar. Ell ha fet curs d’automotivació però ma mare ha buscat a un per vore si podem millorar en este aspecte.

Interprete que amb els estudis, cap problema, no?

No, tot ok. L’esport m’ajuda a ser disciplinat en l’estudi. puc dir que soc un dels tres millors de la classe. I malgrat el nivell que tinc a l’esport, els estudis són el primer. Si per motius d’estudi he de

cancel·lar un entrenament, ho faig.

Els llibres són el més important.

Encara que com a esportista d’èlit tinc certes convalidacions als estudis, no deixe res a la improvisació.

Ho tinc tot molt organitzat.

“Competisc contra mi mateix, intentar baixar temps i tindre una bona marca. I si tinc una bona marca, podré guanyar.”

I els teus companys de classe, com et veuen?

Crec que s’alegren quan tinc bons resultats. Valoren els meus resultats. A més, tinc un company esportista d’èlit a atletisme i també sap que és dur. No crec que vulguen ser com jo, però si valoren el meu sacrifici i els resultats.

Parlant un poc de referents. Tu en tens algun?

Jo, en natació i en salvament no tinc referents. Encara que de Michael Phelps m’agrada la seua capacitat de nadar. També ell va començar per l’escoliosi. Jo em guie per mi mateixa. No vull ser com algú, vull ser com jo sóc, amb els meus propis mèrits i amb les idees.

Què consideres que és el mi-

llor i el pitjor de practicar salvament i socorrisme?

El millor és que és un esport que salva vides. De major vull ser socorrista. Ja sé maniobres per salvar vides. M’agrada molt l’esport, val per algo per a la societat.

Coses males, el temps dedicat. Hi ha vegades que podria estar jugant a la consola o estar al sofà. Però després m’agrada més guanyar que tindre temps per jugar.

El salvament no és esport olímpic. Has pensat en passar-te a natació?

Jo vull divertir-me, del salvament m’agrada portar maniquí, els obstacles, la natació m’agrada, pero més el salvament. Me donen igual els dos.

Fer salvament és més dinàmic, més divertit.

Quantes vegades has tingut que explicar que el que tu fas?

Sempre que em pregunten, els tinc que fer la corresponent explicació: jo nade i porte un maniquí, que està ple d’aigua i el tinc que rescatar de baix de la piscina, obstacles. És un poc rotllo, però bueno.

Com li vendries a un xic de la teua edat el teu esport?

La natació és un dels millors esports perquè fas de tot, braços, cames, core. I el salvament és divertit, és un esport diferent a tots i té una utilitat, salva vides.

I per supost, pots fer amics, com en tots els esports de club. Estem tots els dies practicament

Any 2020

junts i això ens crea un vincle que és quasi més fort que en els familiars. Compartim totes les sensacions que tenim conjuntament, tots sabem que açò és dur.

I amb els rivals de dins de la piscina?

Sí, també, i tinc amics molt bons per tot arreu d’Espanya, Alacant, Galícia, Tenerife, a diferents llocs. La rivalitat que tenim és molt neta en este esport. Quan un acaba de fer una prova, tots anem a felicitar-lo independentment haja guanyat o no. Tenim un bon ambient entre tots. És un nivell de competencia molt sà.

Alguna cosa més que vulgues afegir?

(Adrián mira a sa mare i és ella, Mara, la que contesta) Tot el que es puga fer per ajudar als xiquets d’esta edat, que són referents i exemple és poc. I no només econòmicament, ja que els materials que utilitzen que són d’alta qualitat. En els campionats d’Espanya t’ho pagues tot, trasllats i allotjaments. Hi ha clubs que tenen ingressos donant classes de natació i aixina ajuden a pagar alguns gastos. Si és nadar per nadar, no cal, pero en el nostre cas els banyadors, les ulleres o les aletes han de ser d’alta qualitat. I a tot açò, sumes tots els professionals, nutricionista, entrenador personal i ara, en breu, el psicòleg. El ser considerat esportista d’èlit a hores d’ara només dona la convalidació d’algunes classes.

31

32

Catarroja D’Esports

Álbum de fotos

Tradició esportiva al Port de Catarroja Si hi ha alguna cosa que caracteritza a Catarroja en respecte al seu entorn és l’Albufera i el port catarrogí. I en el port també hi ha lloc per a l’esport. Es tracta de modalitats esportives més tradicionals i potser desconegudes per al gran públic que no siga visitant habitual. Pero la vela llatina és una meravella per als sentits i un autèntic espectacle digne de ser pintat per Sorolla. La Comunitat de Pescadors de Catarroja porta ja 42 edicions d’un concurs que transforma el llac en un camp de regates on competixen embarcacions de diferents tamanys per ser la barca més ràpida sense més ajuda que el vent. La Falla La Rambleta també aporta la seua quota d’esport tradicional, organitzant des de 1978 el seu concurs de barquet a perxa on barquets menuts i perxadors han de competir per ser els més ràpids en una competició d’anada i tornada al partidor.

El Port de Catarroja és un de les joies del poble. I quan es junta amb la tradició de la Vela Llatina, ens deixa imatges tan

Any 2020

boniques com aquestes. L’home i el llac, com han conviscut sempre, amb pau, calma i respecte pel passat, sense deixar de mirar al futur. LAMBERTO OLMOS

33

34

Catarroja D’Esports

Salut

Petanca, fer esport per jugar sense més

Jugar fent esport. O fer esport jugant. Quan la vida deixa de ser una carrera amb horaris i tasques que complir, sempre queda el joc per plaer. I la petanca es això, joc.

Textos: Ajuntament Catarroja Foto: Arxiu

Tranquilitat i precisió.

El joc convertit en esport. L’esport fet joc. Nervis templats, rialles i partides decidides per centímetres.

A la foto, una partida de petanca a les pistes municipals enfront del col·legi Vil·la Romana.

Fer esport no està sempre associat a vestir-se de manera uniforme, portar calcer específic i eixir a un terreny de joc. Mantindre’s actiu és un dels mantres de salut que més es repeteixen des de les consultes mèdiques per evitar problemes i per mantindre una qualitat de vida acceptable.

Havent com hi ha excepcions d’atletes que continuen competint passant els cinquanta o, fins i tot, els seixanta, el mantindre’s actiu amb exercici bàsic acompanyat d’una bona alimentació és el que ens espera a aquells que tingam la sort de poder disfrutar de la vida quan ens jubilem.

obligada. És que no cal tindre pressa. Ara ja no.

Les frenètiques vides i els diferents treballs han donat pas a la pausa. Com un vídeo clip modern on tot va a càmera rápida menys el protagonista.

Allí està al costat de les rialles dels escolars, la pista de petanca municipal.

I, per què no? Viure amb intensitat la petanca.

La petanca, segons la seua forma actual, és un esport que apareix a Espanya a 1907. Però a la zona provenzal de França també es juga, probablement per aquell joc primitiu que jugaven els romans i que va arribar fins allí. El nom ve del provenzal “Pieds Tanquees” (peus junts). I encara que semble un joc sense més, hi ha vàries

Un dia entre setmana qualsevol. A l’hora de la novel·la, que diría aquell, un grup d’homes amb una espècie de bandoleres a les mans, es dirigeixen amb pas lent però ferm a les portes del col·legi Vil·la Romana. La lentitud en el pas no és

Salutacions, alguna broma propiciada pel futbol, sempre present, i comença el ritual. La bandolera no és tal, és un estoig on estan les boles de petanca i un drapet per torcar-les. Es trien les parelles i a jugar.

Any 2020

35

36

Catarroja D’Esports

federacions que regulen les competicions oficials d’aquest esport. De fet, els jugadors que van començar a jugar als anys 50 a Espanya es van integrar inicialment dins de la Federació Espanyola de Bitles. Però la pujada de practicants de l’esport, unit a les ganes de formalitzar-se de manera independent va ser el germe per començar a constituir-se com a federació pròpia en 1984, acabant el procediment a 1985.

“

he viscut moments de tensió, molt moderada tot siga dit, en una bola que estava renyida amb altra i que, sense videoarbitratge pel mig, s’ha decidit amb un remei casolà i molt eficaç: una cinta métrica de les de les modistes. Potser que alguna dona dels jugadors l’estiga trobant a faltar, furtada d’amagades per tindre el poder de la medició.

Per ser jutge i part en les accions polèmiques.

Que, en realitat, no ho són tant. No es juguen ni el

La petanca a Espanya es van integrar inicialment dins de la Federació Espanyola de Bitles, constituint-se com a federació pròpia i independent en 1985.

Comença la partida. La dinàmica ja la sabem tots: boleta xicoteta i a arrimar les boles grans, puntuant quan més prop estiguen. La superficie de la pista, amb arena granulada, dona joc al rodament de les boles. Els jugadors han de tindre una destresa per llançar la bola, medir la distancia i fotre la puntuació i la partida al rival. Tota una mostra de diferents habilitats. Per a que després diguen que és fácil jugar a açò.

El més bonic d’aquest joc és que no fa cap distinció. Poden jugar tant dones com homes i l’edat tampoc és cap impediment per practicar-ho. Si és cert que tenim en l’imaginari que és un esport per a persones majors. De fet, aquest mateix reportatge aixina comença. Però no deixa de ser una acció de prejutjar un joc que sí, és un joc, però també és un esport de competició. I com tots els esports de competició, cal tindre la pausa justa i la tensió necessària per aconseguir l’objectiu.

La vesprada va caient. Refresca un poc i el solet d’hivern que il·luminava i calfava la pista ha donat pas a la gelada i nostálgica llum artificial. Sembla un poc fluixa per a la partida. Igual un altre focus siga la solució. Va guanyant una de les parelles. Però no sembla ser important. Encara que

café. És només la diversió del joc. El tindre el cap en altre lloc. La competitivitat sana i sense maldat. Les felicitacions sinceres davant una jugada carambolesca del contrari. Tampoc demanen més. Per fer alguna petició, que la pista estiga neta. Que no es troben ‘mines’ quan arriben alguna vesprada, conseqüència de propietaris de gossos incivis amb l’entorn que els rodeja. I la llum. I que si es muntara algun campionat entre pobles, poder portar algun distintiu que faça saber a la gent que són de Catarroja i que són jugadors de petanca. No sembla molt per continuar fent esport, per continuar jugant.

Acaba la partida. El mateix camí d’anada a l’invers. Una vesprada més. Demà, si les dones no els envíen a fer comandes, a la mateixa hora.

En certa manera, donen un poc d’enveja els jugadors de petanca.

Any 2020

37

Fútbol

L’universalitat del futbol

No és cap novetat dir que el futbol és l’esport d’equip més popular. I que meneja mases, provoca somriures i plors i és universal. A totes les edats pots practicar-lo. Ací uns exemples.

Textos: Ajuntament Catarroja Foto: Daniel Duart

No cal presentar ara que és el futbol per a la societat en la que vivim. Ben recents estan els èxits d’equips valencians en diferents categories i la reacció humana que han provocat. Joves entre 20 i 35 anys, en el millor dels casos son tractats com herois i a tots els patis de les escoles, xiquetes i xiquets somien amb ser figures del baló i jugar a l’equip del seu cor.

Evidentment, un percentatge molt menut arriba a ixe somni, la qual cosa no deixa de fer que el futbol es practique amb masa. A Catarroja es pot mantindre ixe cuquet des de ben menut, amb el futbol base, es pot competir a categoria d’aficionats i, fins i tot, mantindre ixa espurna una vegada passats els quaranta. I hem parlat amb tres jugadors, un de futbol base, un de categoria aficionats i un veterà que no ha perdut les ganes de jugar.

Martí Baixauli Raimundo té 11 anys. I és relativament jove en açò de pegar-li patades a la pilota. No fa més d’un any que està jugant federat, malgrat d’haver viscut

la professionalitat mal entesa de l’esport de formació «Vaig anar a Massanassa, on va jugar el meu pare de jove, i em van dir que no podía jugar federat, que no tenia nivell», ens conta sense perdre el somriure. Altre s’haguera refugiat en els videojocs o en els estudis, on trau molt bones notes. Però Martí volia jugar a la pilota, volia fer allò que fan els seus ídols com Morales, Iniesta o Roger Martí. Reconeix que no son molt bons a l’Alevi E del FCBD Catarroja, però el que més li agrada és estar amb qui ara son els seus amics i aprendre cada vegada més de tàctica i tècnica per millorar cada dia.

«A vegades em dona un poc de perea anar a entrenar, sobre tot en hivern quan fa fred, però m’ho passe bé. I els dissabtes, quan juguem de matí també em costa alçar-me» comenta amb una maduresa impròpia per a un xiquet d’11 anys, mentres juga amb el gel del seu refresc.

Miguel Ángel Félix té 55 anys i encara porta el cuquet

38

Catarroja D’Esports

Any 2020

39

del futbol en la sang. Jugador durant dos temporades del Catarroja CF, ara fa les tasques de jugador-entrenador de l’Olimpic Catarroja, al futbol de veterans. «El bon ambient és fonamental per continuar entrenant i jugant els partits» ens conta Miguel Ángel, «Les noves tecnologies ajuden a mantindre ixe bon ambient i a viure el partit del dissabte durant tota la setmana». El jugar a veterans no implica deixar de competir a gran nivel. De fet, l’Olimpic Catarroja té previst participar en un torneig internacional a la provincia de Granada, una espècie de xicoteta copa mundial de clubs, sent una bona manera de finalitzar la temporada. «Al final, l’equip forma part de la teua vida, generant il·lusió, encara que les lesions estiguen ahí i formen part», conclou Miguel Ángel.

Juan Vicente Costa Gomar te 39 anys i juga de davanter centre. Porta una trajectòria ben llarga, arribant a jugar al Catarroja CF en Tercera Divisió. I no pensa parar de moment, fins que el cos aguante. «M’agrada molt el futbol. Tant jugar-lo com vore-lo. Puc vore un partit d’èlit o de Preferent sense cap problema. Sóc un boig d’aquest esport». Ha jugat en categòries d’èlit en juvenils i de jugador aficionat i, encara que de menut somiava en jugar en primera divisió com la gran majoria dels xiquets, està molt content d’haver arribat on ha arribat al futbol. Compagina perfectament la seua professió de policía local amb l’esport, entrenant pràcticament tots els dies, comptant entrenaments esportius i de gimnàs i cuidant l’alimentació. «És precís cuidar-se molt per poder arribar a jugar a la meua edat i competir, que és el que més m’agrada. De fet, vaig intentar baixar les meues exigències tornant a jugar al Catarroja a 1ª Regional, però a meitat de curs, vaig aceptar l’oferta de jugar en Preferent novament», diu Juanvi.

Amb 39 anys sembla estar més prop de jugar en companyia de Miguel Àngel en veterans que no de competir contra joves de vint anys, però és una cosa que no li preocupa en excés. «M’agrada molt competir el més alt posible. No sé fins quan podré fer-ho però, de momento em trobe bé i amb ganes. Quan el cos diga prou, pararé i segur que miraré satisfet el meu recorregut com a jugador, encara que no haja arribat a jugar en primera» afirma amb un somriure.

Esport universal.

A qualsevol edat i en qualsevol categoria, el futbol acull a tota la gent. Esport inclusiu on cada vegada més hi ha més presencia femenina. Foto: dos jugadors entrenant al Mundial 82.

40

Catarroja D’Esports

Any 2020

No hem de deixar fora al futbol femení que, per fi, ja disposa d’atenció mediàtica. Catarroja no anava a quedar-se fora de la febra de golejar en femení.

Dos equips sènior més un cadet de futbol base són l’aportació i primera de moltes pedres que s’estan construint. Cal fer especial menció a Ángela Moral Ferrer, portera de l’equip filial del Llevant femení que, amb la seua joventut, ja és un referent per a les dones esportistes del poble, sent protagonista del mes d’abril del calendari ‘Catarrogines 2020’, editat

41

per la Regidoria de Transversalitat i Igualtat de Gènere. I el futbol també és inclusiu, com demostra dia a dia AUC Catarroja, un club jove però que ja disposa al seu palmarés un premi d’Emprén Esport, el programa promogut per la Fundació Trinidad Alfonso y el diario esportiu Marca, per l’organització de la “Inclusión Cup”, reunint durant quatre dies esportistes amb discapacitat i sense on el futbol i altres modalitats esportives es donen cita, fent una festa esportiva i familiar.

Mantenint el cuquet.

Quan les cames van menys que el cap, uns paren i altres juguen a menys ritme, sense tanta competitivitat. O sí? A la foto, l’Olímpic Catarroja, equip de veterans abans d’un partit a Benifaió.

42

Catarroja D’Esports

Fitxes clubs esportius

FÚTBOL

Fútbol Base Club Deportivo Catarroja President: Oscar Banacloy Nadal Any de fundació: 1972

HANDBOL

Club Handbol Florida Catarroja President: Isabel Josa Durbán Any de fundació: 1989

BÀSQUET

Club Esportiu Llac de Catarroja President: José Emilio Marcelo Merino Any de fundació: 2015

Any 2020

43

Fitxes clubs esportius

NATACIÓ

Club Natación Catarroja President: Mercedes Hervas Puchalt Any de fundació: 1991

FRONTÓN

Club Frontenis Catarroja President: José Vicente Romeu Chulvi Any de fundació: 1974

GIMNÀSTICA RÍTMICA

Club Gimnasia Rítmica de Catarroja President: Sara Marti Melia Any de fundació: 2015

44

Catarroja D’Esports

Fitxes clubs esportius

CICLISME

Club Ciclista Catarroja President: Vicent Piera Gomez Any de fundació: 1982

ESPORT

Club Deportivo Berenguer Dalmau President: Antonio Martinez Fernández Any de fundació: 1995

FÚTBOL

Club de Atletisme Catarroja Unió Esportiva President: Eduardo Landeira Lava Any de fundació: 1994

Any 2020

45

Fitxes clubs esportius

KARATE

Club Karate Catarroja President: Rafael San Demetrio Esteban Any de fundació: 2010

FÚTBOL

Club de Fútbol Athletic Unión Catarroja President: José Luis López Hernández Any de fundació: 2016

NATACIÓ

Sirenas Catarroja President: Antonio Solero Gemar Any de fundació: 1983

46

Catarroja D’Esports

Fitxes clubs esportius

JUDO

Judo Club Catarroja President: Aurelio Ferrer Asíns Any de fundació: 2015

PÁDEL

Club de Pádel Catarroja President: Alberto Carretero Mongort Any de fundació: 2016

FÚTBOL AMERICANO

Club de Fútbol Americano Valencia Giants President: Diego Sanhermelando García Any de fundació: 2003

Any 2020

47

Fitxes clubs esportius

FÚTBOL

Catarroja CF President: Antonio Barbera Guijarro Any de fundació: 1924

ARTES MARCIALES

Club Deportivo Mas Omaya President: Juan García García Any de fundació: 2007

VELA

Vela Llatina Els Peixcadors President: Pepe Morellá Any de fundació: 2006

48

Catarroja D’Esports

Fitxes clubs esportius

PATINATGE

Club L’Horta Sud Patina President: Frodo Romany Bayarri Any de fundació: 2017

TENIS

Club de Tenis Catarroja President: Manuel Vinuesa Duro Any de fundació: 1969

FÚTBOL

Sport Catarroja CF President: Mar Martín Any de fundació: 2019

Any 2020

49

Oferta esportiva municipal

Piscina Coberta Les Barraques Catarroja • Aquestes són les activitats que pots trobar a la piscina coberta en carrer Músico Gimeno s/n.

Mes informació a: www.pabelloncatarroja.com

Cursets de natació infantil 1. Bebés amb mares i pares (de 6 a 24 mesos) Horaris: Dimarts i dijous 18.15h.

Dissabtes 10.00h i 10.30h.

Preus: 1 dia 24,20€. 2 dias 48,30€ 2. Embarassades Horaris: Divendres 19.15h.

Preus: 1 dia 18,80€ 3. Adaptades Horaris: Dilluns i dissabtes, consultar horaris.

Preus: 1 dia 24,20€. 2 dias 48,40€ 4. Bebés sense mares i pares (de 24 a 36 mesos) Horaris: Dilluns 17.00h, 17.30h, 18.00h, 19.00h.

Dimarts 17.00h, 18.15h, 18.45h. Dimecres 17.00h, 17.45h, 18.15h, 19.00h. Dijous 17.00h, 18.15h, 18.45h, 19.00. Divendres 16.30h, 18.30h,19.00h, 19.30h. Dissabtes 9.30h, 10.00h, 11.00h, 11.30h.

Preus: 1 dia 24,20€. 2 dias 48,30€ 5. Pre Benjamín / na (de 3 a 5 anys) Horaris: Dilluns a dijous 17.30h, 18.15.

Divendres 17.00h, 17.45h, 18.30h.

Disabtes 10.30h, 11.15h, 12.00h.

Preus: 1 dia 24,20€. 2 dias 48,30€€ 6. Benjamín / na (de 6 a 9 anys) Horaris: Dilluns a dijous 17.30h, 18.15.

Divendres 17.00h, 17.45h, 18.30h.

Dissabtes 10.30h, 11.15h, 12.00h.

Preus: 1 dia 16,80€. 2 dias 33,50€ 7. Educativa (de 10 a 14 anys) Horaris: Dilluns a dijous 17.30h, 18.15.

Divendres 16.15h, 17.00h, 17.45h.

Dissabtes 11.15, 12.00h.

Preus: 1 dia 16,80€. 2 dias 33,50€

Cursets de natació adults 1. Adults (de 15 a 59 anys) Horaris: Dilluns i dimecres 19.00h. Dimarts i dijous 14.30h, 16.00h,19.00h, 19.45h. Dissabtes 12.45h.

Preus: 1 dia 16,70€. 2 dias 33,30€ 2. Seniors (a partir de 60 anys) Horaris: Dilluns i dimecres 10.15h. Dimarts i dijous 10.15h, 11.00h, 16.00h. Divendres 10.15h.

Preus: 1 dia 6,35€. 2 dias 12,70€

Entrada lliure 1. Entrades puntuals *Normal: 3,90€ **Reduïda: 2,50€ 2. Bonos *Normal (15/40 banys): 38,30€/ 95,70€ **Reduïda (15/40 banys): 24,30€/60,70€ * >20 anys **4 a 19 anys / > 60 anys / 33% Discapacitat.

Caducitat 1 any.

50

Catarroja D’Esports

Oferta esportiva municipal

Pavelló Municipal Catarroja • Aquestes són les activitats que pots trobar al pavelló municipal de Catarroja en Avinguda Diputació, 7. Mes informació a: www.pabelloncatarroja.com

Activitats dirigides adults 1. Ballet (a partir de 14 anys) Horaris: Dilluns i divendres 19.30h.

Preu: 19,80€ 2. Dansa moderna (a partir de 14 anys) Horaris: Dimarts i Dijous 19.30h.

Dimecres i divendres 16.30h. Preu: 13,30€ 3. Dansa del ventre Horaris: Dilluns i dimecres 18.30h. Preu: 13,30€ 4. Ball de saló Horaris: Dimarts i dijous 21.00h, 22.00h.

Preu: 13,30€ 5. Pilates Horaris: Dilluns 9.30h. Preu: 6,65€ Divendres 10.30h. Preu: 6,65€ Dilluns i dimecres 15.15h. Preu: 13,30€ Dimarts i dijous 9.30h, 15.15h, 16.30h, 17.30h.

Preu: 13,30€ Dimecres i divendres 9.30h, 19.30h, 20.30h.

Preu: 13,30€ 6. Salut (a partir de 50 anys) Horaris: Dimarts i dijous 13.30h. Preu: 13.30€ 7. Taichi Horaris: Dimarts i dijous 18.30h, 19.30h.

Preu: 13,30€

8. Ioga Horaris: Dilluns i dimecres 10.30h, 21.30h.

Preu: 13,30€ Dimarts i dijous 10.30h, 20.30h,21.30h.

Preu: 13,30€ Divendres 10.30h. Preu: 6,65€ 9. Gimnàstica de manteniment Horaris: Dilluns i dimecres 10.30h.

Preu: 13,30€ Dimarts i dijous 19.30h. Preu: 13,30€ Dilluns, dimecres i divendres 9.15h.

Preu: 19,80€ 10. Cicloo indoor - Matrícula gratis Horaris: Dilluns i dimecres 9.30h, 19.30h Preu: 25,60€ Dimarts i dijous 15.15h, 19.30h. Preu: 25,60€ 11. Life training - Matrícula gratis Horaris: Dilluns i dimecres 20.30h. Preu: 25,60€ Dimarts i dijous 19.30h. Preu: 25,60€

Activitats dirigides infantils 1. Psicomotricitat (de 3 a 5 anys) Horaris: Dilluns i dimecres 17.30h.

Preu: 13.30€ Dimarts i dijous 17.30h. Preu: 13.30€ 2. Ballet (de 5 a 7 anys) Horaris: Dilluns i dimecres 17.30h.

Preu: 13.30€ 3. Dansa moderna (de 5 a 8 anys) Horaris: Dimarts i dijous 17.30h.

Preu: 13.30€ 4. Dansa moderna (de 5 a 7 anys) Horaris: Dimecres i divendres 17.30h.

Preu: 13.30€ 5. English multisport (de 6 a 9 anys) Horaris: Dimarts i dijous 17.00h.

Preu: 25,60€ 6. Ballet (de 8 a 11 anys) Horaris: Dilluns i divendres 18.30h.

Preu: 13,30€ 7. Dansa moderna (de 8 a 11 anys) Horaris: Dimarts i dijous 17.30h.

Preu: 13,30€ 8. Dansa moderna (de 9 a 11 anys) Horaris: Dimarts i dijous 18.30h.

Preu: 13,30€ 9. Ciclo kids (de 9 a 15 anys) Horaris: Dilluns i divendres 18.30h.

Preu: 25,60€ 10. English multisport (de 9 a 12 anys) Horaris: Dimarts i dijous 18.00h.

Preu: 25,60€ 11. Dansa moderna (de 11 a 13 anys) Horaris: Dimecres i divendres 18.30h.

Preu: 13,30€ 12. Dansa moderna (de 13 a 14 anys) Dimarts i dijous 18.30h.

Preu: 13,30€

Any 2020

51