Issuu on Google+

Butlletí d’Informació Municipal. Numero 4. Febrer de 2017. Exemplar gratuït. www.catarroja.es

L’allipebre de Catarroja arriba a FITUR


SUMARI

3

ACTUALITAT MUNICIPAL

BIMCatarroja Ajuntament de Catarroja BIM Catarroja Número 04 Imatge de portada: Exhibició de la preparació d’un allipebre a FITUR Direcció i coordinació: Lluís Raga Disseny i maquetació: Editorial MIC Col·laboradors: Daniel Leal Vilches, Mariló Gradolí Sandemetrio, José Maria Peris, Lídia Aguilar, Paco Alonso, Ada Dasí, Tancat de la Pipa, Arxiu municipal Imprimeix: Editorial MIC Edita: Ajuntament de Catarroja Dipòsit legal: V-3126-2015 www.catarroja.es premsa@catarroja.es El BIM es distribueix de manera gratuïta. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables de les opinions i afirmacions dels articles que van signats, perquè la responsabilitat és dels seus autors.

L’Ajuntament de Catarroja ha editat 6000 exemplars d’este BIM, amb un cost de 1.683,80€ IVA inclòs. Cost per exemplar: 0,28 €

12

EN PERSONA

ANTONIA MIR

14

EN PROFUNDITAT

DOCUMENTS I ARXIUS

16 ESPORTS

L’ESPORT, VENT EN POPA

17 ESPORTS

EL CLUB DE TENNIS CATARROJA

18

EL RACÓ VERD

CAMPAMENT TORTUGA

19

CATA CATARROJA

MANUAL PER A MENJAR DE LA PAELLA

20 AHIR

LA NEVADA DE 1940


02 / 03

ACTUALITAT MUNICIPAL

CATARROJA DUU L’ALLIPEBRE A FITUR Catarroja ha participat enguany per primera vegada en FITUR amb una demostració de l’elaboració del plat més característic de l’Albufera. Els cuiners Sete Barranco i Félix Montaner, del restaurant La Primitiva, ubicat al Port de Catarroja, han fet un “show cooking” de la preparació de l’allipebre. Catarroja celebra cada mes de setembre el concurs més antic d’esta especialitat culinària (46 edicions). A més, la localitat de l’Horta Sud està considerada el bressol del plat, una marca que té registrada com a pròpia. La demostració s’ha celebrat en l’estand de la Diputació de València. També s’han exhibit les anguiles perquè els assistents puguen conéixer de primera mà els ingredients de l’allipebre. Política de promoció turística És la primera vegada que Catarroja participa en la Fira Internacional del Turisme que se celebra a Madrid i que és el referent del sector. La localitat ha acudit

per mostrar el seu patrimoni gastronòmic i els atractius d’esta població arrelada a l’Albufera de València. L’Ajuntament de Catarroja ha distribuït material de promoció turística entre el qual hi ha follets i díptics sobre el Port, el més gran de l’Albufera, i les activitats d’oci sostenible i vivencial que es poden practicar en este entorn privilegiat.

turística de la localitat, sobretot després de l’aprovació dels nous pressupostos per a enguany. L’estratègia turística de la localitat consisteix a implicar a tots els agents locals en l’oferta, que té diferents objectius, un dels més importants, donar a conéixer les possibilitats i els atractius del Port de Catarroja i de la cultura vinculada a l’Albufera.

La presència de Catarroja a FITUR coincideix amb la potenciació de la política

Segons la regidora de Turisme, Dolors Gimeno, “des de l’inici de la legislatura hem estat treballant en un projecte que no és sols turístic, sinó de desenvolupament local, i que a partir d’enguany començarem a desgranar entre tots en un projecte participatiu”.

L’AJUNTAMENT HA DISTRIBUÏT MATERIAL DE PROMOCIÓ TURÍSTICA A LA FIRA

Gimeno també ha explicat que “enguany per primera vegada hem anat a FITUR a portar un poc del que fem i el que som a Catarroja, per augmentar eixe relat cada any amb la participació de molts agents implicats, i amb l’objectiu d’empoderar els catarrogins i catarrogines en un projecte de tots que ja ha començat a caminar, i que pot ser el motor econòmic de la Catarroja dels propers anys.” ◆


BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

∆ La vela llatina i la pesca de Catarroja a la plaça de l’Ajuntament de València

LA VELA LLATINA I LA PESCA DE L’ALBUFERA JA SÓN BIC El 4 de novembre del 2016 la Generalitat Valenciana va aprovar el decret pel qual es declaraven Bé d’Interés Cultural Immaterial la pesca artesanal i la navegació a vela llatina. Unes activitats ben lligades a la nostra localitat i que ens defineixen com a poble riberenc al llac. ã MARILÓ GRADOLÍ

L’acte de declaració del BIC es va celebrar l’endemà, a la Gola del Pujol, amb la participació de totes les entitats implicades: les Comunitats de Pescadors de El Palmar, Silla i Catarroja i la Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina amb les associacions de vela de Silla, Palmar, Sollana, Perellonet, l’Associació de Vela de Catarroja (Sulema) i l’Associació de Vela Llatina Pescadors de Catarroja. No van faltar autoritats i representants de tots els pobles. De fet, l’Alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, va ser l’encarregat d’il•lustrar l’activitat tradicional de la pesca després que l’Ajuntament guardonara a la Comunitat de Pescadors de Catarroja amb la distinció del 9 d’Octubre. Els actes previs començaren, el 29 d’octubre, a la plaça de l’Ajuntament de València, amb el desplegament i xarxes per anunciar una declaració somiada i treballada per totes les entitats. Reunions a Sant Miquel dels Reis i els treballs de les tres Universitats: la Politècnica, la de València i la Catòlica argumentaven la declaració destacant que tant la pesca com la navegació a vela llatina en l’Albufera

constitueixen tècniques, usos i costums que són el resultat d’una evolució de segles, i per tant, un clar exemple de pràctiques sostenibles. La pesca artesanal i la vela llatina La pesca és l’activitat tradicional més antiga de l’Albufera de València i ha perviscut durant quasi 800 anys. Jaume I després de la reconquesta, estableix en un privilegi de 1250 que “puguen pescar en l’Albufera de València qualsevol veí o habitant de la ciutat o Regne de València i qualsevol estrany també, i agafar peixos, i no hagen de donar a Nós ni als nostres mai d’aquests peixos, sinó solament la cinquena part franca”. L’activitat pesquera ha donat lloc a tot un seguit d’elements propis (arts de pesca, barquets...) i d’un lèxic específic que ha enriquit considerablement la cultura valenciana. La vela llatina és una de les formes tradicionals de navegació comuna a tot el Mediterrani i particularment, en l’Albufera, on des d’antic ha sigut utilitzada com un mitjà de transport vinculat a l’explotació dels recursos

naturals, com la pesca i l’agricultura. Va ser a partir de 1980 quan comencen a desenvolupar-se les associacions culturals en defensa de les barques autòctones i la vela llatina clàssica, que en els últims trenta anys han fet exhibicions per mantenir la tradició. Enguany se celebrarà l’exhibició de la Federació el 20 de maig. Les regates començaran el 25 de març i acabaran el 23 de setembre. L’associació de vela Llatina Pescadors de Catarroja organitza les exhibicions del 13 de maig, 10 de juny i 8 de juliol. L’associació de vela llatina de Catarroja farà les del 3 de juny i 1 de juliol. La Comunitat de Pescadors serà l’encarregada d’organitzar la regata de Sant Miquel, previsiblement el 17 de setembre. L’Albufera també és futur. El 21 de gener es va presentar el tercer curs d’iniciació a la Vela Llatina dels Pescadors, una activitat dirigida al manteniment de la tradició en les generacions futures. I així, entre els flamencs i colls verds; tenques, anguiles, marjal i llac, cosim la xarxa com a poble que agafa el bon vent amb mornells carregats d’història i tradició. ◆


04 / 05

∆ Els representants dels dos ajuntaments al Camí de les Corregudes

AMBICIÓS PROJECTE PER A REGENERAR LA ZONA DEL CAMÍ DE LES CORREGUDES Catarroja i Albal han sol.licitat vora 5 milions d’euros dels fons europeus de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà sostenible i Integrat (EDUSI) per realitzar una ambiciosa intervenció conjunta que regenere la zona limítrof del camí de les Corregudes i millore les infraestructures de les dues poblacions L’estratègia que s’ha presentat a la Unió Europea recull en el seu pressupost un 35% en línies d’actuació d’inclusió social –incloent la rehabilitació de zones del barri dels Barraques de Catarroja i altres desafavorides dels dos municipis- un altre 35% en protecció del medi ambient –evitant l’abocament d’aigües residuals a l’Albufera-, un 20% en la promoció d’una economia baixa en carboni –que abasta des de la creació de rutes per als vianants i ciclistes, així com la creació de l’estació de ferrocarril a Albal- i un 10% en la millora i ús de Tecnologia de la Informació i Comunicació. Si finalment la Unió Europea concedeix els fons, Catarroja i Albal regeneraran per complet la zona del Camí de les Corregudes, degradada durant anys. També solucionaran els problemes d’inundacions amb la creació d’un col. lector d’aigües i Catarroja crearà, entre altres actuacions, una nova entrada al poble des de la pista de Silla.

La inversió total del projecte ronda els deu milions d’euros, dels quals la meitat anirien finançats directament pels fons europeus. Esta inversió s’executaria íntegrament en els pròxims quatre anys. La responsable de gestionar-ho serà l’entitat supramunicipal integrada per les dues poblacions i creada expressament per a este projecte. Una inversió de vora 10 milions d’euros Per a l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, es tracta de “un fet històric que els dos municipis vagen de la mà per a millorar les infraestructures, la modernització i la cobertura social dels dos pobles”, mentre que Ramón Marí, alcalde d’Albal, ha destacat la importància de les accions que s’arrepleguen en l’estratègia, tant les relacionades amb el medi ambient, la prevenció d’inundacions com la d’inclusió social, que van a permetre que “dos pobles que vivien d’esquena puguen viure de cara i de manera més sostenible, solidària i moderna”. ◆

ES PRETÉN CREAR UN COL•LECTOR D’AIGÜES PER A EVITAR INUNDACIONS, FER RUTES FINS AL PORT DE CATARROJA O CREAR UNA NOVA ENTRADA DES DE LA V-31


BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

CATARROJA APROVA ELS PRESSUPOSTOS DE 2017 Els comptes augmenten les partides de caràcter progressista i social

∆ L’Ajuntament ja compta amb pressupostos per a 2017

El primer pressupost de Compromís i PSPV aposta decididament per la reactivació de l’economia local i les polítiques socials. Els comptes passen dels 17.734.000 euros en 2015 (en 2016 es van prorrogar) a 18.645.000 en 2017. En concret la partida destinada a serveis socials i promoció social augmenta més d’un 34% i destina a este capítol més d’un milió d’euros. Altres dels capítols que es reforça especialment és el destinat a la reactivació de l’economia local. La partida de Comerç, Turisme i PYMES té un augment de més d’un 659%. Per a l’equip de govern esta és una de les prioritats a l’hora d’incentivar el teixit productiu del poble i crear ocupació. Altres dels pilars són l’Educació, la Cultura i les polítiques de Joventut. En Eduació s’inverteix un 20’5% més i en Cultura i Joventut més d’un 31%. Per a estes partides es destinen més de 3 milions d’euros. L’equip de govern també aposta decididament pels espais naturals com el Port de Catarroja, en el qual la inversió en el cicle de l’aigua i altres polítiques augmenta més d’un 1000%. Una inversió complementada per l’augment d’un 27’6% en Medi Ambient i un 13% en neteja viària. La participació ciutadana també és altra de les prioritats. La partida augmenta

un 246% i de fet, el consistori ja ha posat en marxa procesos participatius en importants actuacions com les de l’avinguda de la Diputació i el Pla conjunt d’intervenció per a millorar la comunicació viària i les infraestructures entre Catarroja i Albal. En concret, el pla per a millorar la situació del Camí de les Corregudes i altres àrees ara degradades. Augment d’inversions i reducció d’impostos El capítol de les inversions té un objectiu fonamental: millorar la qualitat de vida de les persones. Hi ha importants intervencions com la rehabilitació d’un edifici per a la nova ubicació de l’Espai Barraques (destinat als majors) i la creació d’un Centre de Recursos Tecnològics disponible per a la ciutadania. També es rehabilitaran altres instal•lacions per a la creació d’una Casa de la Joventut, que també comptarà amb un procés de participació ciutadana. L’equip de govern també té previst recuperar instal•lacions esportives fonamentals per al poble. Es destinaran vora 400.000 euros a l’adequació del camp de futbol Mundial 82 i a la millora de les les insta•lacions del Poliesportiu Municipal. Així mateix, està previst reparar vies

públiques tan importants com l’Avinguda de la Diputació, amb problemes estructurals, que ja compta amb una partida de més de 750.000 euros per a licitar el projecte i executar la primera fase de les obres.

ELS COMPTES INCLOUEN UNA DISMINUCIÓ DEL DEUTE I DE L’IBI Tabé hi ha una considerable disminució del deute de l’Ajuntament. A finals de 2016 el deute era de 10.123.000 euros (un 54’5%), mentre que a finals de 2017 està previst que es redusca fins als 8.834.000, és a dir un 47’5%. Esta disminució es complementa amb altres mesures i com la baixada d’impostos. En concret, una actualització més eficient del cadastre a permés que l’Impost de Bens Immobles (IBI) es reduïsca en més d’un 2%. ◆


06 / 07 Urbanisme

• Reforma de l’Avinguda de la Diputació i el carrer de la Reina •Impuls al programa Carrer a Carrer •Nova urbanització de la plaça Vella •Urbanització de la plaça Blasco Ibáñez

Hisenda

• Reducció del deute • Reducció d’impostos (IBI)

Comerç

Protecció Animal

• Reforma de la Casa de la Cultura • Reactivació del Museu Antonia Mir • Ampliació de la sala d’exposicions del Palau de Vivanco • Augment de les activitats al TAC • Creació de l’escola d’Arts Plàstiques i Escèniques • Programa de teatre als parcs

• Augment d’un 34% de la partida

Agricultura

• Creació de partida d’inversions • Creació del Banc de terres • Construcció d’Horts Urbans

Neteja , Parcs i Jardins

• Recuperació del servei íntegre de Neteja, Parcs i Jardins • Inversions per a millora dels parcs • Utilització de productes ecològics

Joventut

Ocupació

• Programes de contractació • Assessorament per la búsqueda de treball i creació d’empreses • Programa de cursos i beques municipals

• Ampliació i millora del centre de Salut

Política social

ALGUNES DE LES ACTUACIONS PREVISTES PER AL 2017

Igualitat

• Aposta per l’Espai Barraques • Creació del Centre dels Majors

Política lingüística • Contractació d’un tècnic lingüístic • Cursos de valencià • Programa de voluntariat lingüístic

Festes

Patrimoni

• Rehabilitació del motor de la República • Commmoració del 80 aniversari del bombardeig de Catarroja

Majors

• Posada en marxa del Pla d’Igualtat • Campanyes, jornades, cursos i tallers

• Augment de partida pressupostària • Creació del Consell Participatiu de Festes

• Remunicipalització del servei • Creació d’un punt d’informació i espai per a l’OMIC • Implantació del Pla d’Emergències • Promoció del lloguer de parades

• Creació de la Casa de la Joventut • Fira de l’estudiant i Festival de Cultura Urbana • Augment de partides per a escoles de pàsqua, nadal i estiu

Sanitat

• Creació de partida pressupostària • Control de colònies felines i potenciació de l’adopció

• Seguiment de casos amb la comissió desnonaments • Línies d’ajuda al lloguer i lloguer jove • Programa de rehabilitació e vivendes

Mercat

Cultura

• Creació del Consell de Comerç • Ruta de la Tapa i Fira de Nadal • Formació per a comerciants i empresaris • Creació d’una revista per al comerç, la indústria i el mercat

Desnonaments

Indústria

• Segona Fira Empresarial • Pla de manteniment del polígon industrial

Turisme

• Creació del Pla Rector de Turisme • Sol•licitud i desenvolupament d’ajudes europees •Distribució de materials de promoció turística

Participació Ciutadana

Medi Ambient

• Creació de la partida de lluita contra el canvi climàtic • Pacte d’alcaldies pel clima

• Projecte integral de participació per barris • Pla rector transversal entre regidories • Formació a associacions

Port

• Pla de manteniment d’infraestructures • Instal•lació de banys públics i reforma d’edificis • Punt d’informació turística i de préstec de bicicletes

Esports

• Recuperació i obertura del camp de futbol Mundial 82 • Millores en vestuaris, frontó i infraestructures del Poliesportiu Municipal


BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

SANITAT PRIORITZARÀ LES INVERSIONS AL CENTRE DE SALUT realitzar cirugies menors o ampliar les instal.lacions són algunes de les intervencions previstes per als pròxims mesos. En l’actualitat el centre compta amb 2153 metres quadrats edificats i podria incrementar la superficie en 1637 més amb l’edificació del terreny lliure de la parcel.la que ocupa.

∆ El centre de salut de Catarroja

El centre de salut de Catarroja serà una de les prioritats de les inversions que la conselleria de Sanitat té previstes per a enguany. Així ho han confirmat els seus responsables després de les repetides reunions que han tingut amb membres de

l’equip de govern de l’Ajuntament de la localitat. La intenció és consolidar el servei i convertir-lo en un dels centres de referència de la zona. Augmentar el personal, instal.lar quiròfans per a

Més personal De fet, Sanitat ja ha anunciat que destinarà un pediatra més i reforçarà el personal administratiu per a poder atendre els pacients de Massanassa i Albal, que pròximament també seran atesos els dissabtes al centre. La conselleria ha assumit el trasllat de mostres de sang als hospitals de referència, que fins ara era responsabilitat de l’Ajuntament de Catarroja. Per la seua banda, el consistori ha ampliat el recorregut de l’autobús que uneix el nucli antic de la població amb les instal. lacions i que ara també arriba fins a la les oficines de serveis socials i el cementeri. A banda de les millores previstes , el centre continuarà mantenint serveis com les urgències, la unitat de salut mental o la unitat de conductes adictives. ◆

ES CONSTITUEIX LA MESA DE MOBILITAT L’Ajuntament de Catarroja ha constituït la Mesa de Mobilitat i Seguretat Vial a la qual estan convocades les associacions del poble, els comerciants, especialistes universitaris sobre la matèria, la DGT, representants dels partits del consistori i qualsevol que vulga participar-hi. La primera reunió se celebrà el 13 de desembre a la sala multiusos de l’Ajuntament i entre els temes a tractar estaven les possibles solucions a la problemàtica dels fotorojos. La Mesa de Mobilitat i Seguretat Vial s’estableix com un òrgan informatiu, consultiu i de debat dels problemes que afecten a esta matèria a Catarroja. Experts i participació La iniciativa s’emmarca en les polítiques que tracten de potenciar les dinàmiques participatives, i té per objecte, recollir les percepcions i opinions de la població, a través dels agents socials, de posar-los en contacte amb els tècnics, així com facilitar els suggeriments per millorar les problemàtiques de referència. Complementàriament es

∆ Un moment de la constitució de la Mesa de Mobilitat

pretén comprometre a la ciutadania en les decisions municipals que tenen relació amb esta matèria per tractar d’obtenir la seua implicació. Són membres de la mateixa els professors Francisco Alonso, Director de l’Institut

Universitari de Recerca en Tràfic i Seguretat Vial, i Pedro Murillo, de l’Institut Universitari de IRTIC (Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i Comunicació), en la seua qualitat d’experts en la matèria d’acord amb el conveni signat amb la Universitat de València.


08 / 09

DELÍCIES GASTRONÒMIQUES AL MERCAT DE CATARROJA culinaris o catar cerveses i vins artesanals. La jornada començà amb tallers infantils. De vesprada s’inicià la degustació de tapes oferides pels venedors del mercat, elaborades amb els productes més frescos de la terra. Un plaer per al paladar amb l’encant de l’entorn de les parades tradicionals. Els amants del vi i la cervesa assistiren als tallers oferits per la bodega El Suro i les cerveses artesanals Antiga Artesana, elaborades a Catarroja.

∆ El sushi fou un dels protagonistes de la Mostra

El cap de setmana del 17 i 18 de desembre Catarroja celebrà la Mostra de Comerç local, amb l’objectiu d’obrir el mercat municipal als visitants. Durant dos dies, es programaren un seguit d’activitats per a poder degustar les tapes elaborades pels venedors, participar en tallers

EL MERCAT OFERÍ DEGUSTACIONS I UN TALLER DE SUSHI

CATARROJA CREA UN BANC DE TERRES PER A REDUIR L’ABANDÓ DE CULTIUS

Primera Ruta de la Tapa Un dels plats forts fou la presència de Marcos Vicente García, el cuiner del prestigiós restaurant Komori que oferí un taller de sushi en el qual desvetlarà els secrets de la preparació de l’exquisit peix cru. La Mostra de Comerç Local és una iniciativa de la regidoria d’Impuls Econòmic i Comerç que tracta de dinamitzar l’economia local. Es tracta d’oferir propostes que amplien l’oferta dels comerços del poble i que connecten amb el consum de proximitat. Precisament, altra de les iniciatives és la primera Ruta de la Tapa que se celebra des del 16 de febrer fins al 12 de març i en la qual participen 14 establiments locals. ◆

El banc de terres de l’Ajuntament de Catarroja, creat a través de la iniciativa de la regidoria d’Agricultura, té com a objectius pal•liar l’abandó de parcel•les rústiques i intentar donar solució a la creixent problemàtica ambiental derivada de l’abandó dels camps, com ara l’increment del risc d’incendi, la proliferació de plagues, de rossegadors, l’erosió del sòl, la degradació paisatgística, etc. La creació del banc de terres pretén incentivar els propietaris de parcel•les abandonades o en risc d’abandó perquè cedisquen les terres a terceres persones interessades en el seu cultiu, la qual cosa suposaria una disminució dels problemes ambientals anteriorment citats. En este sentit, es pretén informar i facilitar el contacte entre propietaris de parcel•les aptes per a l’explotació agrícola ubicades al terme municipal de Catarroja i les persones interessades en el seu cultiu. Registre del banc de terres El registre del banc de terres tindrà únicament caràcter informatiu, sense que produïsca cap efecte sobre el règim jurídic de les parcel•les incloses, ni sobre el dret de propietat ni altres drets o gravàmens sobre estes i sense que constituïsca cap prova del dret de propietat o altres drets sobre les finques. El banc de terres de Catarroja tindrà la seu a l’OIAC. I tant els propietaris com aquells interessats en fer ús de les parce.les hauran de sol.licitar la seua petició mitjançant l’imprés corresponent. ◆


BIMCatarroja

Actualitat municipal / breus

Ordenança d’Ocupació de Vies Públiques

Consell de Seguretat del polígon

L’Ajuntament ha aprovat una nova ordenança d’Ocupació de Vies Públiques després d’haver consensuat amb els hostalers i les entintats festives el seu contingut. L’odenança regula tots els usos dels espais públics per part de falles, moros i cristians o altres associacions i ordena l’ús de terrasses de bars i restaurants, entre altres coses.

Catarroja ha constituït el Consell de Seguretat del polígon. El formen les regidories d’Indústria i Seguretat, la Policia Local, la Guàrdia Civil i l’Associació empresarial AECA. La seua finalitat és dissenyar un pla de seguretat per al polígon El Bony amb el qual es reduïsca el risc de robatoris o altres incidències en les més de 400 empreses.

Tarifa nocturna de l’aparcament A finals de 2016 va entrar en vigor la tarifa nocturna de l’aparcament de la plaça Major. Per 0’50 euros podeu deixar el vostre vehicle durant tota la nit; des de les 20h fins a les 9h del matí. D’esta manera es contribueix a solucionar els problemes d’aparcament del centre del poble per un preu simbòlic.

Premis Vila de Catarroja Els guanyadors de la XXXVI edició dels premis Vila de Catarroja han sigut Josep Lluís Roig en narrativa juvenil amb “La primera pedra”, Anna Bou en poesia amb “El cirugià de màscares”, Salvador Linares en fotografia amb “Esquelet” i Noelia Rangel en Investigació Històrica amb “Catàleg de la documentació notarial de Catarroja conservada a l’Arxiu del Reial Col.legi Seminari del Corpus Christi i a l’Arxiu del Regne de València, 1388-1479”.

Les falles, Patrimoni de la Humanitat El consistori va celebrar un acte institucional per a celebrar la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Hi van assistir bona part de la corporació, el president de la JLF, les falleres majors i una nodrida representació del món de les falles. La celebració també es va repetir al balcó de l’Ajuntament.

Actes del Dia de la Dona La regidoria d’Igualtat ha organitzat una programació d’activitats amb motiu del dia de la Dona, que se celebra el 8 de març. Des de l’1 fins al 28 de març hi haurà conferències, tallers, excursions, cinema i altres actes per a reflexionar al voltant de la igualtat de gènere.


010 / 011

ELS LLIBRES A L’ABAST DE LA MÀ Carme Manuel, Anna Moner i Lliris Picó). El 3 d’abril es presentarà “Demà podries morir” del catarrogí Pasqual Alapont, publicat per l’editorial Bromera. El 4 de maig serà el torn de “Biografies parcials” de Xavier Sierra, també de l’editorial de Catarroja Afers. I finalment, el 5 de juny tancarà el cicle “Arqueologia de l’Horta Sud,. L’origen d’una comarca històrica” de Llorens Alapont, Adrià Pitarch i Hèctor Orengo.

∆ Presentació del llibre “Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política”.

La regidoria de Cultura ha programat diversos cicles per presentar llibres amb els seus autors. Al febrer ha començat “Els dijous literaris al TAC”, una iniciativa que, cada últim dijous de mes, convida un autor perquè explique el contingut de la seua publicació. El cicle va començar el 2 de febrer amb la presentació de “Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política” de Vicent Flor. A l’acte van assistir l’autor, l’editor, Vicent

Olmos, i la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó. Era una ocasió especial ja que el volum està publicat per l’editorial catarrogina Afers, que feia 35 anys que no presentava un llibre al seu poble d’origen. El pròxim llibre es presentarà el 2 de març. En este cas serà “Entre dones”, relats de diverses autores (Raquel Ricart, Núria Cadenes, Isabel Canet, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia, Pepa Guardiola,

Dos poetes com nosaltres Altra de les propostes, en este cas poética, és la continuació del cicle “Dos poetes com nosaltres”. El 28 de febrer recitaran la seua obra al MAM Hèctor Sierra i Yeray Calvo. El 28 de març serà Susanna lliberós i Josep Porcar. El 30 de maig ho faran Josep Ballester i Francesc Rodrigo. El 27 de juny, Pau Sif i finalment, el 28 de novembre les catarrogines Imma Máñez i Berna Blanch. També cal recordar que continua altre cicle d’activitats infantils anomenat “Els diumenges al parc” que el 26 de febrer, el 26 de març, el 30 d’abril, el 28 de maig i el 25 de juny recorrerà el parc de Paluzié, la plaça de la Regió, el parc 8 de març, el parc de les Barraques i la plaça dels Furs, respectivament. ◆

TRES APLICACIONS MÒBILS EDUCATIVES I MEDIAMBIENTALS Catarroja disposa de tres aplicacions mòbils educatives tant per a IOS com per a Android. La primera d’elles és Catarroja Explora, una aplicació de realitat augmentada que permet a través de la geolocalització, la recerca i creació de rutes d’interés amb diversos punts en el mapa, informació associada i indicacions de com arribar. Per exemple, els comerços on es poden dipositar les piles o els taps de plàstic, entre moltes altres opcions. La segona és Catarroja Augmenta. Amb esta aplicació que l’Ajuntament ha posat a disposició de la comunitat educativa de Catarroja, es vol fomentar la interacció entre l’alumnat, el professorat i la ciutadania. I la tercera és Catarroja Visualitza. Amb ella, la comunitat educativa reconeix en l’entorn un espai d’aprenentatge, al mateix temps que l’entorn valora el treball del l’alumnat i professorat. Un exemple pot ser la gran quantitat d’informació que es proporciona a través de l’aplicació

∆ Les aplicacions ja estan disponibles en IOS i Android

quan s’enfoca amb ella un rètol situat en qualsevol punt del poble que es converteix així en interactiu. Potenciació del reciclatge Les tres aplicacions ja estan disponibles i tenen una finalitat tant educativa com mediambiental ja que potencien el reciclatge. Es tracta d’una iniciativa de

les regidories d’Educació i Medi Ambient que han col.laborat estretament amb la comunitat educativa de Catarroja. L’institut Bereneguer Dalmau ha sigut el responsable del disseny d’estes ferramentes, una iniciativa amb la qual va quedar finalista dels premis Pequeños Grandes Inventos de la Universitat Politècnica de València. ◆


BIMCatarroja

en persona

Antonia Mir davant d’un retrat de l’escultor Alfonso. Foto: Javier Sancho.

Antonia Mir, pintora: “És important

divertir-se quan pintes perquè això després es nota en l’obra” ã LLUÍS RAGA

El temps ha dibuixat en el seu rostre un retrat profund, com els que tantes vegades ha pintat. Als 87 anys, Antonia Mir acumula vivències en forma de llenços, amagades en paisatges boirosos, en vívids interiors o en sabates moldejades per vides anònimes. Un museu duu el seu nom a Catarroja i el seu mecenatge impulsa els premis Milagros Mir, que han promocionat l’obra de desenes de joves pintors.

C

om ella diu, va descobrir el color en un viatge a Mèxic. “Abans pintava més fosc”, puntualitza. No debades, ha recorregut mig món amb la mirada inquieta dels seus quadres. “Quan era jove alguns no entenien que una dona anara sola a estudiar a València”, conta, però això no li va impedir fer el que desitjava, perquè “jo sempre he sigut molt


012 / 013 independent”. Com són els teus inicis en la pintura? La meua germana, Milagros Mir, m’ajudà molt. Li digué a ma mare que ella treballaria però que jo volia estudiar. Sempre tenia el seu suport. Vaig començar amb Manuel Sigüenza i després vaig ingressar en Belles Arts. A ma mare li deien que això no servia per a res, quan vaig aconseguir una càtedra de dibuix reconegué que havia sigut útil (riu).

“EN L’ART, M’INTERESSA TOT, PERÒ M’HE DECANTAT PER LA FIGURACIÓ”

La roba es llava però les sabates agafen una forma molt personal amb els anys. L’any 2007 es creà el Museu Antonia Mir i després la Fundació, però des de 1994 patrocines els premis de pintura que duen el nom de la teua germana. Per què eixe interés pel mecenatge? La meua germana sempre ha ajudat a molta gent i per això jo també he volgut

De Catarroja a València i d’ahí a Madrid i París... Vaig acabar la carrera l’any de la Riuada, el 1957, i poc després em van donar una beca en la Casa Velázquez de Madrid. Hi vaig estar dos anys en contacte amb molts artistes francesos i vaig aconseguir altra beca per estudiar a París. També vaig aprendre gravat a Venècia. Foren uns anys meravellosos. Viatjar ha sigut una de les teues passions... Sí, he recorregut 57 països i de tots m’he endut experiències intenses. Sempre he tingut interés per vore diferents estils de pintura i alhora també he pintat. L’aquarel.la és el més còmode quan viatges perquè s’asseca abans. Quin és el discurs pictòric d’Antonia Mir? No sabria definir-lo. Crec que és molt important divertir-se quan pintes, perquè després es nota en l’obra. Jo sempre he pintat el que he volgut. M’interessa tot, però m’he decantat per la figuració. Recorde una exposició de Pop Art en Londres l’any 1964 on hi havia una cabra dissecada creuant un pneumàtic... (riu novament) això em costa d’entendre, però en general tinc curiositat per coses molt diferents. Quins pintors o pintores t’agraden més? M’agraden molt els austríacs Kokoschka, Schiele o Klimt, també altres molt diferents com Tàpies, per exemple. M’atrau molt el quadre amb aquell detall dels penjats de Pisanello o els retrats de les mòmies egípcies d’El Fayum. Sóc molt eclèctica. Has pintat paisatges, interiors, dimonis, sabates i també molts retrats... Sí, al museu es pot vore una bona part. He retratat Romà de la Calle, Ciprià Ciscar, Xavier Casp, Rincón de Arellano o Antonio Ferrandis, entre molts altres. A Antonio Ferrandis li’n vaig fer uns quants. I és cert, també tinc una sèrie de sabates... Em sembla que diuen molt de qui les ha usat.

Antonia Mir en un moment de l’entrevista. Foto: Javier Sancho.

“HE RECORREGUT 57 PAÏSOS I DE TOTS M’HE ENDUT EXPERIÈNCIES INTENSES”

ajudar als qui ho necessiten. Als joves artistes que s’han d’obrir camí. El premi l’han guanyat pintors com David López, Juan Olivares, Lucía Hervás o Cristina Gamón, entre molts altres... Gent que té molt de talent i que, en ocasions, també han exposat al museu. Recentment la Fundació Antonia Mir ha signat un conveni amb la Universitat de València per a desenvolupar activitats culturals que repercutirà molt positivament en Catarroja. És un més dels llegats d’una pintora que es declara “dedicada íntegrament a l’art” i que ja ha deixat emprempta en artistes de diverses generacions. ◆


BIMCatarroja

en profunditat

∆ Interior de l’arxiu municipal en l’actualitat.

DE LA PLAQUETA AL PAPER:

DOCUMENTS I ARXIUS ãDANIEL LEAL VILCHES Llicenciat en Història dlealvilches@gmail.com

E

n aquesta ocasió parlarem d’allò que ens permet als historiadors fer Història: els documents escrits i l’espai on es conserven, els arxius.

Per a trobar l’origen dels documents escrits pròpiament dits i, per extensió, dels arxius, hem de retrocedir fins al 3500 abans de la nostra era, al territori que ocupava l’antiga Mesopotàmia (aproximadament en l’àrea dels actuals l’Iraq i Síria). En aquest territori, les cultures sumèries i acàdies es van trobar amb la necessitat de plasmar per escrit el registre dels impostos que es cobraven per tal de portar un control exhaustiu d’allò que es recaptava. Posteriorment, vista la utilitat d’aquesta innovació, van decidir emprar-la per a plasmar altres elements de la vida quotidiana com, per exemple, les lleis que regien els seus súbdits (com el Codi d’Hammurabi, escrit el 1751 abans de la nostra Era), llegendes i històries, poesia, declaracions de guerra i tractats de pau, etcètera.

Aquesta escriptura inicial s’anomena cuneïforme i els únics que la utilitzaven eren escrivans professionals que feien els diferents pictogrames sobre plaquetes d’argila tendra, tot i que amb el temps van començar a utilitzar plaques de metall i blocs de pedra com a suport de l’escriptura. Les plaquetes d’argila s’emmagatzemaven en arxius situats al palau reial i als temples religiosos, que van ser els principals centres de creació de documents. Aquestes no haurien arribat fins a nosaltres de no haver sigut perquè es van coure i solidificar degut al foc que van provocar els conqueridors perses quan incendiaren els palaus i les ciutats. Plaquetes d’argila Tot i això, la cuneïforme no va ser l’única escriptura que va sorgir en aquella època, atés que a altres territoris del món, quasi al mateix temps, també en van sorgir altres, com l’escriptura egípcia o la xinesa. Amb el temps, gràcies a la influència d’aquestes cultures, es va anar estenent pel món l’ús de l’escriptura i van anar sorgint nous suports sobre els quals escriure, més coneguts per a tots nosaltres: els papirs, els

pergamins i el paper, que encara utilitzem hui en dia. Així doncs, els suports i les eines han anat canviant amb el temps, però la funció de l’escriptura segueix sent la mateixa que en el moment de la seua aparició fa més de 5000 anys. Però, quina és la importància de conservar documents per escrit? I per quina raó cal preservar-los en un lloc com un arxiu? Doncs bé, els arxius són importants perquè són font de coneixement i cultura, i al mateix temps són testimoni de les experiències dels nostres avantpassats. El fet de tindre accés a allò que s’ha escrit en el passat ens permet reconstruir els esdeveniments, i, al mateix temps, ens acosta a les formes de vida, els costums o, fins i tot, què pensaven o quins eren els gustos d’aquells que ja no estan. A més a més, ens permet reconstruir l’àmbit institucional, la política i la burocràcia abans de l’arribada de la informàtica, on tota la documentació havia de fer-se a mà. De fet, les llargues hores als ajuntaments i a altres institucions demanant quantitats enormes de paperassa ja havien de sofrir-les fa més de 100 anys, el que ens demostra que en això no hem avançat massa.


014 / 015 A Catarroja, com a qualsevol altra població, també tenim un arxiu on és guarda la documentació referent a la vida del poble. Per desgràcia, el nostre arxiu municipal no conserva documents excessivament antics, principalment pels incendis i la deliberada destrucció soferts durant el segle passat. En els primers dies de la Guerra Civil alguns exaltats van entrar a la sagristia de l’església de Sant Miquel i van cremar tota la documentació que allí es conservava, com molt possiblement van fer amb els documents de l’Ajuntament, que estava molt pròxim. També durant la Guerra Civil, aquesta vegada ja en els últims moments, quasi tota la documentació referent a partits polítics, sindicats, moviments, mobilització de l’exèrcit, etc, que podia implicar de forma molt greu als veïns de la població també va ser destruïda per evitar posteriors represàlies. Per últim, una nova destrucció documental va succeir entre els últims anys de la dictadura i els primers anys de la transició, amb la finalitat tant de desfer-se de documents sensibles o, senzillament, per fer lloc a les prestatgeries. Per desgràcia, aquestes intervencions són tan sols les que coneguem, però molt possiblement no són les úniques que han ocorregut amb el pas dels anys. Com a curiositat, durant els anys més durs de la dictadura, on hi havia una gran escassesa de recursos, es van reutilitzar documents anteriors, aprofitant les parts en blanc dels fulls i, fins i tot, també rètols per la part de darrere. Això demostra que tot i que el govern central d’aquella època ho negara, en un lloc com un ajuntament havien de reutilitzar materials d’aquesta manera. Aquesta és, doncs, una altra de les raons per les quals és important un arxiu i la conservació dels documents, perquè no sempre tot allò que se’ns diu és la realitat, i el que es plasma per escrit és una emprempta que queda per al futur. Pel que fa als documents més antics i importants que es conserven actualment a l’arxiu, podem assenyalar el Llibre de Comptes del Consell de Catarroja que data dels anys 1652-1658 i el llibre d’Escriptures i Documents de Béns de l’Ajuntament, dels anys 1841-1900. I ja del segle XX, els documents del tramvia projectat per Carlos Blanco – que recordareu de l’anterior article –, periòdics, rètols antics de festes, fotografies i padrons d’habitants. El gros de la documentació, però, són documents administratius dels anys vint del segle passat, tres llibres d’actes polítiques del govern de la República i les factures generades durant aquest període i, finalment, tots els documents polítics, econòmics i administratius de la dictadura, de la transició i del període

democràtic fins als nostres dies. Per sort, gràcies a l’apropament de la població cap a la història que s’està fent en aquest Butlletí, en els darrers mesos molts veïns han aportat nova documentació (tant escrita com gràfica) que han engreixat el nostre patrimoni local, el que des d’ací agraïm i animem a tots a que ho continueu fent. Ubicació de l’arxiu A Catarroja l’arxiu municipal ha estat ubicat en diferents llocs de la nostra localitat al llarg de la seua història, tot i que la localització més antiga de què tenim constància data dels anys 30 del segle passat, quan es trobava a l’antic ajuntament situat en la plaça de la Llotgeta. Allí va estar fins a l’any 1989, moment en què es va traslladar al Palau de Vivanco i va ocupar l’antic galliner de l’edifici, on per primera vegada la

documentació va deixar de ser acumulada sense ordre per a passar a ser organitzada i catalogada seguint criteris metodològics. Iniciats els anys 2000, amb la reforma de l’ajuntament, es va decidir crear un espai pròpiament dit per a contenir l’arxiu, construint al soterrani de l’edifici dues plantes amb diversos quilòmetres lineals de prestatgeries que permeten emmagatzemar centenars de milers de documents, sent aquest el lloc on es troba en l’actualitat. Però què seria de l’arxiu sense el seu custodi? És necessari parlar de Pasqual Guillem, primer arxiver conegut de Catarroja, qui ha creat i dirigit l’arxiu municipal des de 1977, salvaguardant els documents fins hui en dia. Pasqual, des dels seus inicis, a més de la seua tasca d’arxiver, també ha guiat i aconsellat a nombrosos investigadors en la seua recerca gràcies al seu ampli coneixement

∆ L’arxiver Pasqual Guillem durant una jornada de treball.

L’ARXIU MUNICIPAL S’HA UBICAT EN DIFERENTS LLOCS, TOT I QUE LA LOCALITZACIÓ MÉS ANTIGA QUE CONEGUEM DATA DELS ANYS 30 DEL SEGLE PASSAT QUAN ESTAVA A L’ANTIC AJUNTAMENT

de tot allò conservat a les prestatgeries. Abans de jubilar-se i acomiadar-se del seu lloc a finals de 2016, va constituir una nova secció dins de l’arxiu municipal, l’arxiu històric-patrimonial, on ha recollit tota la documentació històrica des dels documents més antics fins a l’any 1955, agrupant més de 3000 documents, catalogats un per un, per tal que tots aquells investigadors o aficionats interessats puguen consultar-los i accedirne més ràpidament a la informació, però també ha contribuït amb la seua incansable labor a facilitar una millor conservació del llegat escrit dels nostres avantpassats. Aquest article, doncs, no té una altra raó de ser que la de donar a conéixer a tots els veïns la importància de l’arxiu i, especialment, agrair a Pasqual tots els anys de treball i tot l’esforç dedicat a preservarlo. Per tot allò que has inspirat, gràcies! ◆


BIMCatarroja

esports

L’ESPORT, VENT EN POPA

ãJOSÉ MARIA PERIS

A

mb l’inici de l’any, toca fer un repàs de l’activitat esportiva catarrogina el 2016. I en este resum no pot faltar la programació dels Jocs Esportius, on van tindre presència pràcticament tots els clubs esportius locals. Els nostres veïns i veïnes van poder ser espectadors de competicions de ciclisme, petanca, tir al plat, futbol, bàsquet, handbol i exhibicions de futbol americà. I, com sempre, les tradicions van estar presents amb l’espectacle de la vela llatina, i concurs de barquet a perxa, que organitza la falla La Rambleta o el Trofeu «Fallera Major de Catarroja» de pilota valenciana, amb la primera edició organitzada per la Unió d’Associacions Falleres de Catarroja i que ha comptat amb la col•laboració i patrocini d’este consistori. Inclús l’esport familiar i purament d’oci ha estat present amb les jornades del Dia de la Bici i la patinada popular, una activitat realitzada amb la col•laboració del Club L’Horta Sud patina i que està consolidantse amb molta força al calendari de l’esport local. I esta completa programació esportiva de les festes majors no va poder tindre millor cloenda que l’Open de Tennis ‘Ciudad de Catarroja’ en una trenta-dosena edició que

∆ Centenars de persones participen en la Sant Silvestre.

ha sigut tot un èxit de participació i de nivell dels participants, tenint, com a fita destacable la primera edició del torneig en categoria femenina. òbviament, altra de les refeèrencies esportives ha sigut la Volta a Peu, que un any més ha reunit milers d’esportistes en un recorregut ja consolidat. Sense dubte, ha sigut una programació ben completa i variada, que diu a les clares el treball de tots i cadascun dels clubs esportius del municipi, fent dels Jocs Esportius un motiu d’orgull i de treball col•laboratiu. Fora dels Jocs Esportius es va acabar l’any amb dues cites esportives. Perquè desembre també és sinònim d’esport a Catarroja. El nostre poble va ser seu de l’Encontre Comarcal d’Escoles Esportives Municipals

LES MILLORES DE LES INFRAESTRUCTURES ESPORTIVES MUNICIPALS CONTINUEN ENGUANY

una activitat promoguda pel Consorci Esports Horta amb exhibicions d’atletisme, tennis i bàsquet. I l’any es va tancar amb la San Silvestre catarrogina. L’any passat, en la seua primera edició va tindre una gran acceptació per part de tots, sent una jornada divertida amb les disfresses dels participants i les rialles dels més menuts. Això ha fet apostar fort a la Regidoria per esta jornada d’oci esportiu, implementant millores per a mantenir l’èxit i omplir el recorregut urbà de la cursa en una festa de l’esport i la família. Però no es queda ací el treball diari. Les millores de les infraestructures municipals continuen. Després de la recepció del camp de futbol Mundial 82, tocava posarse a treballar i condicionar el camp de manera correcta. La retirada de les torres d’enllumenat ha sigut el primer pas per a tindre unes instal•lacions esportives on practicar futbol de manera segura i complint totes les normatives. Les reformes de la pista número 2 dels frontons i dels vestuaris de futbol del poliesportiu també estan a punt de començar, la qual cosa repercutirà directament en la qualitat de l’entorn a l’hora de practicar esport. ◆


016 / 017

VICENTE RIBES: “EL TENNIS AJUDA A CREAR AUTOESTIMA I TOLERÀNCIA A LA FRUSTRACIÓ” Vicente Ribes, als seus 40 anys, porta més de mitja vida dins d’una pista de tennis. Va ser campió de la Comunitat Valenciana en diferents categories, competint i entrenant amb noms tan reconeguts com David Ferrer, Juan Carlos Ferrero o Marat Safin. Una vegada retirat de la competició, ha seguit vinculat al tennis com a entrenador. Amb ell parlem de l’Escola Municipal de Tennis. ∆ Foto de família després de l’Open de Tennis de Catarroja

ãJOSÉ MARIA PERIS

Vicente, quan va començar esta escola municipal de tennis i com van ser els seus inicis? L’Escola Municipal de Tennis de Catarroja va camí del seu vint aniversari, si la memòria no em falla. Va començar amb la cessió del Club de Tennis Catarroja a l’ajuntament de la seua escola, començant un projecte amb molts bons resultats, ja que dins de les escoles municipals, és una de la que més prestigi té en la comarca i voltants de València. I, a hores d’ara, el Club de Tennis, amb el seu president Manolo Vinuesa al capdavant, fa una tasca que moltes vegades no es veu el suficient. Quines edats acull l’Escola Municipal? El ventall és molt ample. Acollim des de pretennis, a partir de 5 anys fins adults, a diferents nivells, des d’iniciació fins a perfeccionament. Actualment, tenim vora 150 alumnes, de totes les edats, entrenats per mi i per Alberto Carretero, que porta amb este, deu anys com a entrenador de l’escola. Malgrat ser una escola gran, la nostra tasca és reconeguda, ja que hi ha llista d’espera per a incorporar-se com alumne. Com treballeu dins de l’Escola? Es treballa el tennis, òbviament, i la formació de persones, aplicant conceptes d’autonomia, autoestima i tolerància a la frustració. L’esport és un escenari ideal per a treballar la formació de la persona, sense deixar de costat el desenvolupament esportiu. I tot això, com s’aconsegueix? A banda de treballar amb els xiquets les aptituds esportives, els darrers anys hem

treballat també amb els pares, mitjançant xerrades de coaching educatiu, tant en l’��mbit personal com en grup. És imprescindible que tant els pares com els entrenadors anem en la mateixa direcció en la formació del menut, ja que som el primer i principal referent dels xiquets. Sembla interessant eixe coaching per als pares. Pots aprofundir un poc més en el mètode? Principalment, es basa en què els pares comprenguen la importància del joc en el desenvolupament del xiquet. Actualment, hi ha estudis que demostren que les activitats extraescolars estan substituint el joc lliure no controlat dels xiquets. Els xiquets ja no ixen al carrer a jugar i açò fa que les nostres activitats passen a tindre una importància més gran en eixe desenvolupament. En les xarrades es posa èmfasi en què l’esport siga un lloc lliure i autònom per al xiquet, on l’assaig prova-error es puga fer les vegades necessàries i sense juí. En estes xarrades per a pares se’ls dóna consells de com aconseguir que l’esport, en el nostre cas el tennis, puga ajudar als seus fills a ser d’adults persones amb una bona autonomia, una alta autoestima i una gran tolerància a la frustració. L’esport, com a esport, més enllà dels hàbits saludables, no els va a proporcionar res, si no es complementa amb el reforç i treball d’estos valors. Molts són els casos d’esportistes d’elit que, a la seua retirada, no han sabut reconduir correctament la seua vida personal i s’han convertit en joguets trencats.

Portes quasi vint anys com a entrenador de l’escola municipal. Supose que hauràs tingut en tots estos anys moltes satisfaccions, no? La veritat és que sí. El fet d’estar tant de temps et fa vore des d’una posició privilegiada com els que un dia van ser xiquets a qui tu entrenaves, es van convertint en adults i, en alguns casos, fins i tot em porten als seus fills perquè els entrenem, la qual cosa és molt gratificant i diu a les clares que tan malament no ho fem. Altra cosa que m’ompli d’orgull és rebre les visites d’antics alumnes que van formar part de l’escola durant un temps i notes que guarden encara un bon record nostre i de la seua estància a l’escola. Què podriem destacar més de la Catarroja tennística? Sense dubte, el Open de Tennis Ciutat de Catarroja. L’ultima edició, celebrada a octubre va ser la vintena segona i enguany s’ha fet la primera edició en categoria femenina. En la meua opinió, té molt de mèrit que unes instal•lacions municipals estiguen acollint durant tant de temps este Open, amb un treball conjunt de l’Ajuntament i del Club de Tennis Catarroja, aconseguint fer un dels esdeveniments tennístics més importants del calendari nacional. A banda, és una setmana molt important per als xiquets i alumnes de l’escola, ja que tenen l’oportunitat de poder veure en directe, a les mateixes pistes on ells entrenen, a alguns dels millors jugadors nacionals de tennis, a més a més de poder participar activament recollint les pilotes a les finals. ◆


BIMCatarroja

el racó verd

CAMPAMENT TORTUGA L’estiu passat un grup de voluntaris i voluntàries van participar en l’anomenat “Campament Tortuga”. Una iniciativa de l’associació Xaloc per a custodiar, dia i nit, el niu d’una tortuga babaua que va posar desenes d’ous en el litoral valencià. Els ous van ser traslladats a la platja de la Punta del Saler on van estar acompanyats fins que les tortugues van nàixer i van ser soltades de nou a la mar. Una veïna de Catarroja ens conta com va viure en primera persona esta emotiva experiència. ∆ Una de les tortugues babaues que van nàixer al Campament Tortuga.

ãLYDIA AGUILAR

A

bans de començar ja podia sentir que eixes vacances serien diferents i especials, la brisa del mar, el soroll de les ones, el sol i el fred de les nits, la naturalesa i la vida de les tortugues… es va quedar gravat en els meus records un nom “Germans de sal”. El meu nom és Lydia, sóc veïna de Catarroja i a l’agost de l’any passat, en vacances, els meus dies de descans els vaig voler emprar de manera diferent i em vaig decidir a participar com a voluntària en l’Associació mediambiental Xaloc destinada a l’estudi, conservació i divulgació dels valors naturals de l’entorn i la recerca marina. En concret vaig participar en un projecte que es basa en la protecció de la tortuga babaua o tortuga “caretta”. A finals del mes de juny, una tortuga va sortir de la mar a posar ous en la platja dels Palmeres, a Sueca. Després de l’avís al 112 els ous van ser traslladats i protegits fins a la seua eclosió a la Platja de la Punta, àrea de Reserva del Parc Natural, al Saler, amb accés restringit. Un entorn privilegiat on només les dunes, la flora i la fauna associades ens acompanyaven. EL 17 d’Agost comença l’aventura al Campament Tortuga custodiant el niu en esta platja, realitzant seguiments per a escoltar els ous, registre de la temperatura i altres variables atmosfèriques de l’exterior i interior del niu. També emprem el nostre temps arrancant d’arrel el “carpobrotus” de les dunes, una

espècie de planta invasora, i realitzant batudes de neteja de tots els residus humans incloent les temudes bosses de plàstic, que lamentablement les tortugues confonen amb un dels seus aliments preferits, les meduses. Una altra acció és atendre, encantats, a curiosos banyistes que s’acostaven per la zona, per a interessar-se per les menudes, preocupant-se del seu estat, i preguntant quin era el procediment. I tot açò ens enorgulleix, quan a més s’acomiaden de nosaltres donant-nos les gràcies pel treball realitzat. Durant este temps, ens refugiàvem del sol i del fred de la nit en una tenda de campanya decidida per l’Exèrcit de Terra. Val a dir que cap dels voluntaris volíem perdre’ns el feliç esdeveniment , disposats fins i tot a repetir torns, realitzar les més pesades guàrdies nocturnes… Valia la pena per elles , per una espècie amenaçada i poc freqüent en les nostres costes. A principis de setembre va arribar el gran dia , va ser sobre el capvespre,

COMENÇÀREM A OBSERVAR LLEUGERS ENFONSAMENTS EN LA TERRA, UN CLAR SENYAL QUE LES TORTUGUETES JA VENIEN A SALUDAR AL MÓN.

quan comencem a observar lleugers enfonsaments en la terra, un clar senyal que les tortuguetes ja venien a saludar al món. I així va ser, durant aquell dia i el següent van arribar a nàixer unes 70 tortugues. Per al voluntariat va ser un moment de nervis, il•lusió i molta emoció. Després de molts dies ja estaven ací , mostrant les seues closques, el seu color negre característic quanacaben de nàixer, les seues aletes plenes de força i vitalitat… Vos ho assegure, un espectacle preciós! Després d’uns dies vam tornar a la platja on la seua mare va posar els ous. En aquell mateix lloc va ser la solta de les tortugues i l’inici d’una llarga vida en la mar. Després de contar-vos esta experiència, solament vull afegir que ser voluntària no és un passatemps, ni un entreteniment sense més, sinó que amb esta ocupació es troba la satisfacció ajudar, però sobretot d’ajudar-nos a nosaltres mateixos a ser millors, i a conscienciar que l’ésser humà, els animals i la naturalesa poden anar de la mà en un món millor. Desitge en pròxims anys podertornar a participar i vos anime a qualsevol de vosaltres a realitzar qualsevol voluntariat que es creue en el vostre camí. Vos assegure que val la pena. Destacat: Començàrem a observar lleugers enfonsaments en la terra, un clar senyal que les tortuguetes ja venien a saludar al món. ◆


018 / 019

CATA CATARROJA

∆ Menjar de la paella és un costum ben arrelat a la nostra terra.

MANUAL PER MENJAR

DE LA PAELLA ãPACO ALONSO @pacolonso

P

er als valencians la paella és un plat col•lectiu, com per als àrabs el cuscús, o per als manxecs el seu gaspatxo. Per això pot i ha de ser menjat directament del calder.

Hi ha els qui pontifiquen des de la vehemència que una paella ha de menjarse amb cullera de fusta, magnificant més el material que el mateix utensili. Eixe era antigament l’hàbit més comú, quan les culleres eren unipersonals i intransferibles, i cadascú portava amb comboi la seua a la butxaca. Acostumaven a ser de boix, ben polides per l’ús quotidià. Hui en dia hi ha restaurants considerats típics, però que deixen molt a desitjar, en deixar caure en la taula culleres de fusta noves, embolicades en cel•lofana, però mal acabades amb una textura aspra i incòmoda. No les usen, són un souvenir, utilitzen una cullera normal, perquè menjar de la paella amb forqueta és prou ridícul. El sentit comú ens porta a servir en plat a les criatures, o als invitats que mai han menjat directament de la paella i els puga resultar violent. Si cal emplatar ho fa el mateix cuiner sempre del centre, per a no destorbar ni desdibuixar l’espai de la resta

dels comensals: cadascú menja de la part que li ha tocat davant. Menjar de la paella és un senzill ritual, ple de saviesa profitosa, ja que fa que l’arròs no es refrede bruscament i permet accedir al més desitjat de la paella per als valencians, el socarrat.

MENJAR DE LA PAELLA ÉS UN SENZILL RITUAL, PLE DE SAVIESA PROFITOSA Si vosté menja de la paella ha de saber: 1.- La paella és com una caixa de formatget en porcions. Des del cantó en angle cap al centre, respectant escrupolosament el tall del veí. Convé mantenir un límit de separació, el cavallonet, un mur infranquejable, mentre siga possible. 2.- Els comensals han d’estar distribuïts al voltant de la paella de forma equidistant i accessible.

3.- No és convenient que els grans menjadors estiguen junts, se’ls han d’intercalar aquells amb menor gana. 4.- El cobert més indicat per a menjar de la paella és la cullera, en plat la forqueta. 5.- Si un comensal desitja esprémer unes gotes de llima, està en el seu dret, però haurà de comptar amb l’aprovació dels seus veïns, a qui procurarà no esguitar. La llima s’utilitzava abans per a desgreixar els dits o netejar quan et mascaraves. 6.- El menjar comença després del repòs preceptiu de l’arròs, i la proclamació solemne del patriarca, o persona de major pes social: “Vinga que és gela l’arròs!” 7.- Si la paella està bona, l’elogi al cuiner es farà de forma continuada cada dues cullerades, durant tot el menjar. Algunes frases d’ús freqüent son: “Cada gra d’arròs val vint duros” “T’ha eixit ben senceret l’arròs” “La mare que et va parir, això està rebo” (en castellà: “Celebro que tu madre te enseñara a cocinar la paella de forma tan exquisita”. 8.- Els entropessons, verdures i trossos de carn que no abelleixen al comensal, s’han de dipositar delicadament en el centre de la paella per si un altre comensal vol menjarse’ls. 9.- Si un tros de carn ix de la paella no pot tornar a aquesta mai, i molt menys en forma d’ossos. 10.- Si algú envaïx l’espai d’un altre comensal per primera vegada, se li advertirà amb un subtil gest de desaprovació, acompanyat del monosíl•lab “Xé! “ seguit de “fes el favor”. Si reincideix en el seu comportament transgressor, pot ser amonestat amb major intensitat davall els següents termes. “Eres poc fill de puta” (En Castellà: “Eres un poco malandrín”) 11.- S’entén que un comensal abandona, quan recolza la cullera en el cantó del calder, o diu: “Ja no puc mes! “ En eixe moment el seu espai pot ser ocupat pels seus immediats veïns, sempre amb educació, envaïnt el cavallonet i trencant la suculenta frontera, però sense arramblar amb tot. 12.- És de molt mal gust girar la paella per a accedir a altres punts d’interés. L’únic que podia donar-li voltes era Joan Monleón. 13.- Si la paella balla per falta d’estabilitat, qui sostinga una de les anses evitant que es moga, els altres s’encarregaran de mantenirli la seua copa sempre plena. 14.- Quan la cullera rossega el fons de metall i apareix el socarrat, s’ha de mantenir la calma i repartir el caviar valencià de forma equànime per a no arribar a les mans. 15.- El menjar finalitza quan els comensals es retiren i no queda res en el calder, senyal inequívoc que l’arròs estava al punt. No perdem el costum de menjar de la paella, és uns dels nostres senyals d’identitat. ◆


Ahir… El pont del barranc de Catarroja, el matí Este del 14hivern d’octubre de 1957, moments hem pogut vore abans seu com ladel neu desbordament ha aparegut (fotografia cedida benlaprop deRamon la per família costa. En un de Mesado a través dels últims Bernat López)

temporals fins i tot s’ha pogut vore a algunes platges del nostre litoral. Però no ha sigut l’única vegada. Com mostren les fotografies, al voltant de 1940 Catarroja va rebre un bon gruix de neu que va enfarinar els carrers de la població. En una de les imatges, darreredel d’unes Aspecte barranc el matí del xiques hi 14 ha un d’octubre de 1957, cotxe cobert pel poc abans d’eixirmantell blanc. se’n i negar la La ubicació població (fotografia probablement cedida per la família és algún lloc a Ramon Mesado través de Bernat al voltant de López) l’actual estació de tren. Estes imatges han sigut obtingudes del blog Catarroja, gentes del ayer, l’autora del qual, Miguela Segarra Alfonso, diu que les fotografies són de María Victoria Selma Puchalt i que, entre altres dones, surt sa mare, Victoria Puchalt Alapont.

BIMCatarroja

Esta secció pretén recuperar la memòria gràfica del nostre poble. Per això Esta secció pretén recuperar gràfica del nostre poble. Per això vos demanem que ens deixeu la lesmemòria fotografies antigues que creieu que són vos demanem que ens deixeu les fotografies antigues que creieules que són interessants i que descriuen el passat de Catarroja. Podeu dur-nos interessants i que descriuen el passat de Catarroja. Podeu les fotografies a l’Ajuntament, les copiarem i les tornarem, o bé dur-nos podeu enviar-les a l’Ajuntament, les copiarem i Sempre les tornarem o béqui podeu alfotografies correu electrònic: premsa@catarroja.es. dieu-nos les cedeix al correu Sempre dieu-nos i enviar-les si és possible l’autor.electrònic: Farem unapremsa@catarroja.es. selecció i anirem publicant-les en cadaqui les cedeix si és Entre possible una la selecció anirem publicant-les número deliBIM. totsl’autor. podemFarem recuperar nostraimemòria col·lectiva. en cada número del BIM.


BIM Catarroja 04