BIM Catarroja 01

Butlletí d’Informació Municipal. Numero 1. Gener de 2016. Exemplar gratuït. www.catarroja.es

Catarroja, vila de la cultura

Ajuntament de Catarroja BIM Catarroja Número 01

Imatge de portada:

Lapislàtzuli de Jordi Gamon Obra guanyadora del XIII Premi Milagros Mir de Pintura Direcció i coordinació:

Gabinet de premsa de l’Ajuntament de Catarroja Disseny i maquetació:

Eugenio Simó Muñoz Col·laboradors:

Daniel Leal Vilches, Mariló Gradolí Sandemetrio, José Maria Peris, Paco Alonso, Tancat de la Pipa, Arxiu de l’Ajuntament de Catarroja Imprimeix:

Gráficas Royanes Edita:

Ajuntament de Catarroja Dipòsit legal:

V-3126-2015

www.catarroja.es

premsa@catarroja.es El BIM es distribueix de manera gratuïta.

Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedencia. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables de les opinions i afirmacions dels articles que van signats, perquè la responsabilitat és dels seus autors.

L’Ajuntament de Catarroja ha editat 6000 exemplars d’este BIM, amb un cost de 2.028€ IVA inclòs.

Cost per exemplar: 0’33 €

SUMARI

BIMCatarroja

3

Actualitat municipal

8

En persona

Carmel Gradolí

10

En profunditat

Huit dècades d’oblit: el bombardeig de Catarroja

12 Esports

Intensa activitat esportiva a Catarroja

13 Esports

Club de patinatge L’Horta Sud Patina

14

El racó Verd

El Tancat de la Pipa

15

Cata Catarroja

Hi ha vida després de l’Allipebre!

16 Ahir

la riuada del 57

02 / 03

ACTUALITAT MUNICIPAL Saló de Plens de l’antic Ajuntament

Entre les inversions més importants que ja estan executades o que s’executaran pròximament està la instal·lació de nou enllumenat tant en vies públiques i en parcs i jardins, l’asfaltatge de diversos carrers i de la plaça del Mercat; les obres de reurbanització del carrer Doctor Moliner o la instal·lació de contenidors soterrats en la zona de l’escola Jaume I i Florida Universitària.

Catarroja millora les seues infraestructures i rehabilita edificis emblemàtics L’Ajuntament de Catarroja ha rebut 985.910,64 euros en el repartiment dels 71 milions que ha fet la Diputació de València entre els pobles, segons el seu nombre d’habitants. Esta quantitat, que ha de destinar-se a inversions adjudicades en 2015, s’invertirà en diversos projectes significatius per al municipi que milloren les infraestructures i valoren edificis emblemàtics.

Inversions al barri de les Barraques A banda de la inversió que es farà per la capacitat d’augmentar el crèdit, el consistori millorarà el carrer de Sant Pere i el farà per a vianants. En l’entorn del barri de les Barraques també es faran obres de rehabilitació a l’antic Ajuntament. Es tracta d’un edifici de 1920 del qual es rehabilitarà la façana i l’antic saló de plens.

Com que el consistori ja tenia adjudicades diferents obres per valor de 554.425 euros, que ja estaven cobertes pressupostàriament, pot assumir la capacitat per a generar crèdit amb este import. Esta quantitat es destinarà a la reforma del frontó i els vestuaris de futbol del Poliestportiu Municipal; la rehabilitació del saló d’actes de la Casa de la Cultura i la renovació d’infraestructures en l’avinguda Blasco Ibáñez.

En concret, l’antic saló de plens es va contruir a finals de segle XIX. Està revestit de pintures murals i té ornaments de guix en relleu, daurats i policromats.

La decoració està present en els murs i també en el sostre, que està presidit per una figura femenina que representa la llei municipal. La sala es destinarà a la celebració d’actes institucionals, entre altres funcions.

Renovació de l’equip de govern

L

Nous punts del servei públic de bicicletes Una de les prioritats de l’Ajuntament és potenciar l’ús de vehicles que no contaminen. Per això, s’ampliarà el servei municipal de bicicletes ‘Catarroda’. Ara mateix hi ha punts de cessió a l’Ajuntament, l’Escola de Paluziè, l’estació de tren, la piscina coberta, el centre de Salut, el carrer Joaquín Escrivà, la Universitat La Florida i la plaça dels Furs. Els nous punts s’instal·laran al Port de Catarroja, a l’Institut Berenguer Dalmau, al parc 8 de març, al Poliesportiu municipal i a Villa Carmen. Actualment el servei compta amb uns 300 usuaris i es pretén potenciar-lo perquè l’ús de la bicicleta puga estar a l’abast de tots.

Zones de gossos als parcs La dotació dels parcs municipals de zones per a gossos és altra de les apostes de l’Ajuntament. En concret es pretén que tots ells tinguen separada esta zona de la que utilitzen els xiquets habitualment per a jugar. Per això s’instal·larà este servei als parcs de Cristòfor Aguado i Paluzié.

Entre les inversions, també s’ha apostat per millorar la senyalització de les entrades i eixides del poble, dels edificis i instal·lacions municipals i dels paratges d’interés, com el Port de Catarroja. Els treballs començaren el 9 de novembre i s’han perllongat al llarg d’un mes. 

a reestructuració de l’equip de govern després de l’eixida de Guanyar Catarroja fa que es passe de catorze membres a nou, amb les següents modificacions. L’alcalde, Jesús Monzó, de Compromís, assumeix les competències de Cultura. La primera Tinent d’Alcalde és Lorena Silvent, del PSOE. És regidora de la OMIC, Treball, Comerç, Indústria i Desnonaments. El segon Tinent d’Alcalde passa a ser Martí Raga, de Compromís, amb competències en Personal, Serveis Generals, Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Urbanisme, Innovació i Modernització, Cementeri i Protecció Animal. Juan Carlos Martínez del PSOE és el tercer Tinent d’Alcalde i regidor d’Hisenda i Patrimoni. La quarta Tinent d’Alcalde és Núria Blanch, de Compromís. Es fa càrrec d’Educació i Benestar Social.

Empar Chulià, de Compromís, és la regidora de Medi Ambient, Parcs i Jardins, Neteja Viària i Agricultura. Per la seua banda, Dolors Gimeno, de Compromís, assumeix Política Lingüística, Turisme, Patrimoni Històric, Infància, Joventut i Adolescència i Participació Ciutadana. Isabel Rojas, del PSOE és la regidora de Persones Majors, Igualtat, la Dona i Sanitat. I finalment, Alejandro García, del PSOE, assumeix Esports, El Port i Festes. La Junta de Govern està formada per Jesús Monzó com a president, i per Lorena Silvent, Martí Raga, Juan Carlos Martínez, Núria Blanch i Isabel Rojas. 

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL

canvis d’ubicació a l’any en cada municipi.

Massanassa n’ha demanat dos i Catarroja quatre. En 2016 els municipis poden tornar a demanar noves ubicacions, el cost de les quals ha d’assumir íntegrament l’empresa.

Esta és l’última decisió després que l’Ajuntament haja posat en marxa una bateria d’iniciatives per a disminuir els efectes que està causant en els veïns i veïnes el sistema de càmeres. p Càmeres instal·lades al Camí Reial

Catarroja decideix traslladar quatre de les sis càmeres per a reduir les multes dels foto-rojos L’Ajuntament de Catarroja ha demanat traslladar quatre de les sis càmeres instal·lades en els semàfors del poble a carrers menys transitats per a reduir l’impacte de les multes. Després de reunirse amb l’empresa concessionària per a demanar-li que suprimira quatre de les càmeres i que no contestara, l’equip de govern ha sol·licitat situar-les en llocs menys freqüentats.

En concret es deixaran les càmeres properes a les escoles de l’avinguda de la Rambleta i el Camí Reial i es modificarà la ubicació de les altres. El conveni amb l’empresa concessionària permet fins a quatre

L’Ajuntament contracta 43 persones en diferents programes per a crear ocupació L’Ajuntament de Catarroja ha contractatat des del passat mes de juliol 43 persones en diversos programes de creació d’ocupació.

En concret, pel que fa al Servei d’Ocupació Agrària s’han contractat 11 treballadors agrícoles per a diferents feines.

A través del Pla d’Ocupació Conjunt s’han contractat 6 obrers, dos oficials, un capataç i un aparellador per a treballs al Port de Catarroja, manteniment d’espais públics i pintura d’edificis municipals. També s’ha donat treball a un TASOC (Tècnic en activitats sòcioculturals) i tres treballadors socials per a realitzar tasques relacionades amb Joventut i per a reforçar els projectes i l’atenció de Benestar Social. Així mateix, s’ha contractat un auxiliar administratiu per a tramitar el salari jove. En el taller d’ocupació per a la reforma de l’accés al Poliesportiu municipal han participat 8 alumnes, un director, un auxiliar administratiu i un monitor que s’estan ocupant de fer la remodelació. D’altra banda, a través de l’Entitat Col·laboradora Urbanística, s’ha contractat a 4 persones per a cobrir vacances a l’aparcament municipal.

L’actuació de l’Ajuntament A l’octubre l’equip de govern va canviar el temps de la llum groga de tres a quatre segons en tots els semàfors del poble.

Prèviament es van demanar informes tècnics que aconsellaven fer-ho, sense superar esta durada per qüestions de seguretat. Cal remarcar que les actuacions del nou equip de govern sempre han estat avalades per informes tècnics i jurídics.

Prèviament havia senyalitzat amb retols més visibles les càmeres.

Només constituir-se la Mancomunitat de l’Horta Sud, el consistori va sol·licitar al seu president informes del que suposaria rescindir el contracte amb l’empresa concessionària. És la Mancomunitat qui ha signat el contracte i és qui té la capacitat de negociació. L’organisme contestà i assegurà que no és viable la seua rescissió, però va assumir la proposta de l’Ajuntament de Catarroja, que demana reduir el sistema de

A la Residència de persones majors, s’ha donat feina a sis auxiliars de clínica, un de cuina, un ATS i dues operàries de neteja.

Pel que fa a la formació, s’ha impartit un curs gratuït de prevenció de riscos laborals per treballadors de feines de paleta, amb el qual es pot obtenir la targeta de la construcció.

p Benet Delcán, Jesús Monzó i Lorena Silvent.

L’Ajuntament de Catarroja s’adhereix al Manifest per la recuperació econòmica, industrial i comercial de l’Horta Sud L’Ajuntament de Catarroja s’ha adherit al Manifest per la Recuperació Econòmica, Industrial i Comercial de l’Horta Sud. Es tracta de la primera administració pública que signa el document, al qual donen suport més 20 associacions, empreses i comerços.

sis càmeres instal·lades al poble a dos.

Al mes de setembre també es va publicar a la pàgina web el contracte signat per la Mancomunitat de l’Horta Sud amb l’empresa malaguenya Asesores Locales Consultoría.

Un exercici de transparència perquè el poble poguera accedir de manera oberta a tota la informació. Així mateix, tant l’alcalde com el regidor de l’àrea s’han reunit sistemàticament amb els ciutadans i ciutadanes i amb la Plataforma d’Afectats pels Fort-Rojos i han contestat tant verbalment com per escrit qualsevol de les preguntes o dubtes que els han presentat des que començaren a arribar les multes al mes d’agost. L’Ajuntament també ha sol·licitat per escrit al Centre Espanyol de Metrologia que certifique que les càmeres de Catarroja compleixen amb la legalitat, i l’organisme ho ha confirmat.

Les xifres Des de juny fins a octubre s’han posat més de 12.000 multes per passar-se els semàfors en roig, mai per fer-ho en groc. Tampoc es multa els vianants. Finalment, cal puntualitzar que la rescissió del contracte suposaria una despesa de centenars de milers d’euros per al poble i l’Ajuntament no prendrà esta decisió sense fer una consulta ciutadana que avale l’endeutament de tots i totes a causa d’un problema de trànsit en el qual no tots els ciutadans i ciutadanes estan implicats. 

La primera Tinent d’Alcalde i regidora d’Impuls Econòmic, Lorena Silvent, i l’alcalde, Jesús Monzó, l’han signat a l’Ajuntament, acompanyats per Benet Delcán, el vicepresident d’AECA (Associació Empresarial de Catarroja) i un dels promotors del document. El manifest reclama al govern valencià que es posen en marxa polítiques de reindustrialització i ocupació que propicien tant la consolidació i el creixement de les empreses com la creació de noves. Així mateix demana un pacte per l’ocupació a l’Horta Sud. El document també reclama una llei que regule l’organització i manteniment de polígons industrials a la Comunitat Valenciana.

Demana un posicionament ferm de les autoritats que fomente el comerç local front a les pressions i els interessos de les grans superficies comercials. I es posiciona a favor d’un pacte social per reclamar un finançament just de la Comunitat Valenciana i per aconseguir que l’eix mediterrani i les seues infraestructures esdevinguen punts estratègics i neuràlgics.

L’Ajuntament de Catarroja suscriu estos plantejaments i es compromet a fer polítiques municipals coincidents amb estes propostes.

Segons la regidora d’Impuls Econòmic, Lorena Silvent, cal “apostar per l’empresa, la indústria i el comerç locals i cal que totes les administracions treballen conjuntament perquè el nostre teixit productiu siga competitiu i es creen llocs de treball. 

04 / 05  La Coral Antonio Claverol de la SM L’Artesana canta nadales al Mercat (Foto feta per l’Escola de Música de l’Artesana)

Impuls al comerç local i al Mercat municipal La regidoria d’Impuls Econòmic, dirigida per Lorena Silvent, ha posat en marxa diverses campanyes per a dinamitzar l’activitat comercial i conscienciar els veïns i veïnes perquè aposten pel comerç local.

Entre els objectius, potenciar l’economia de proximitat i impulsar el Mercat municipal amb l’adequació dels serveis a les necessitats actuals.

Mercat de nadal Entre les activitats de nadal, s’ha fet un mercat nadalenc, el cap de setmana del 12 i 13 de desembre, on participaren els comerços de la localitat, els comerciants del mercat i les associacions benèfiques que ho sol·licitaren. El dissabte de vesprada hi va haver oferta gastronòmica amb productes del mercat. El diumenge, a més, es va celebrar l’habitual mercat de nadal ambulant. Eixe cap de setmana també hi va haver diverses activitats com concerts de jazz , nadales cantades per les corals del poble i animacions infantils, entre d’altres.

D’altra, la campanya “Avançar les compres de nadal t’ix a compte”, on participaren una trentena de comerços i bars de la localitat.

Els comerços obriren dos diumenges de novembre, el 15 i el 22. Oferiren productes amb descomptes i promocions. Els bars i cafeteries, també van oferir tapes i beguda per 2 euros. Des de la regidoria, es van col·locar globus com a distintius a tots els establiments participants, es van repartir 15.000 flyers, es van fer rètols identificatius, 4 pancartes i publicitat a les parades d’autobús per a promocionar l’activitat.

A més, es van fer 8 tallers de temàtica nadalenca. També se sortejaren tres pernils entre els participants.

El poble s’ha enllumenat la primera setmana de desembre, amb especial atenció als eixos comercials i per suposat, al Mercat municipal.

D’altra banda, per conscienciar del consum responsable, des de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, ha participat en el Parc d’Oci Nadalenc, organitzat per les regidories de Joventut, Consum i festes, celebrat al Pavelló Municipal els dies 26, 27 i 28 de desembre, a través de tallers com a exemple del consum responsable de les matèries primeres. 

voreres i calçada, arbres, il·luminació, i tots aquells elements que poden ser millorats als llarg de la via. S’han detectat un centenar d’actuacions necessàries.

Després de l’avinguda Jaume I, els tècnics han revisat les zones dels carrers de l’Alqueria, Favara i Juan Parras.

Després de reunir-se amb els comerciants i associacions (ACYPE i ASMERCAT), s’han posat en marxa una sèrie d’actuacions per a l´últim quadrimestre de 2015.

D’una banda, la participació en les festes patronals amb una “Fira de Comerç i Racó Gastronòmic”, on van participar una vintena d’establiments i cinc hostalers que oferiren un servei de menjar i beguda.

Per últim, els diumenges de nadal també va obrir el Mercat municipal i hi va haver mercat ambulant. Les corals van amenitzar els matins.

pEl regidor Martí Raga amb els operaris municipals a l’avinguda Jaume I.

La campanya ‘Carrer a carrer’ recorre tot el poble L’avinguda Jaume I de Catarroja ha sigut el punt d’inici de la campanya “Carrer a carrer’ que ha posat en marxa la regidoria de Vies Públiques, dirigida per Martí Raga. Un grup de tècnics municipals de la policia local, la brigada d’obres i els responsables de la senyalització, han recorregut l’avinguda per a fer un inventari de les seues necessitats. S’han inspeccionat els senyals, les places d’aparcament, els contenidors, el mobiliari urbà, els guals, les possibles barreres arquitectòniques, passos de vianants, desperfectes en

La campanya preveu que al llarg de la legislatura, este mateix procediment es repetisca en cadascun dels carrers de la població, per a detectar quines mancances hi ha i quins elements sobren. Es tracta d’adequar tot allò que ocupa les vies públiques per a fer més habitable el municipi.

La iniciativa ha sorgit a partir de les propostes i suggeriments que els veïns i veïnes de Catarroja han anat enviant a través dels correus electrònics dels regidors i de les xarxes socials. Per això, s’ha habilitat el correu electrònic carrers@catarroja.es i una pàgina de Facebook (Carrer a carrer Catarroja) perquè qui ho desitge envie les seues propostes. Per a Martí Raga és “essencial comptar amb l’opinió dels ciutadans i ciutadanes de Catarroja per a millorar els serveis i perquè els carrers i avingudes de la població estiguen en perfecte estat”. 

BIMCatarroja

ACTUALITAT MUNICIPAL. BREUS

S’aproven les taxes fiscals per a 2016 El ple de l’Ajuntament de Catarroja va aprovar les principals novetats en les ordenances fiscals per a 2016. Els veïns i veïnes de la població podran fraccionar els pagaments en un període de fins a 24 mesos depenent de l’import, sempre que supere els 200 euros. En concret es podrà fraccionar l’abonament en terminis de fins a 6 mesos quan la quantitat a pagar estiga entre els 200 i els 600 euros. En 12 mesos quan arribe als 1000, i en 24 quan supere este import.

Així mateix s’estableix la possibilitat d’acollir-se a un pla personalitzat de pagaments que incloga l’IBI, impost de vehicles de tracció mecànica, impost d’activitats econòmiques, guals i recollida de fem. Qui ho desitge podrà sol·licitar-lo en gener i abonar els pagaments prorratejats en 10 mensualitats al llarg de l’any.

Respecte a les taxes, s’ha modificat l’exempció per als vehicles històrics. Fins ara entraven dins d’esta categoria a partir dels 25 anys d’antiguitat i ara ho faran a partir dels 35, per incentivar la renovació del parc automobilístic. També reben una bonificació de l’impost d’un 75% els vehicles elèctrics i d’un 50% els híbrids, en una aposta del consistori per les energies netes. El consistori modifica, així mateix, la taxa relativa als guals per revocar l’autorització quan es deixe de pagar i poder així retirar la placa.

Pel que fa a la plusvàlua de les vivendes, la taxa s’adequa a la legalitat vigent i s’elimina en els casos vinculats a la “dació’ en pagament a causa dels desnonaments.

En el cas de la recollida de fem, s’amplia el pagament a les vivendes que no estiguen donades d’alta de llum i aigua, ja que hi ha casos com el de les entitats bancàries, que acumulen una gran quantitat de vivendes en estes condicions. L’equip de govern també pretén eliminar les taxes per drets d’exàmens en el cas que es tracte de proves vinculades a bosses de treball i tan sols es cobraran quan les places oferides siguen fixes. 

Exigència a les grans companyies elèctriques i de gas D’altra banda, l’Ajuntament, a través de la regidoria d’Hisenda, reclamarà a les grans companyies subministradores d’electricitat i gas una taxa que fins ara no pagaven íntegrament. Segons la llei reguladora de les Hisendes Locals, les entitats locals cobraran l’1’5% dels ingressos bruts de la facturació que les empreses subministradores obtenen al terme municipal per utilitzar o aprofitar el sòl, subsòl o el vol de les vies públiques municipals.

El cobrament d’esta quantitat pot suposar uns ingressos per al consistori d’entre 400.000 i 600.000 euros anuals que el nou equip de govern vol destinar a millorar el poble.

El regidor d’Hisenda Juan Carlos Martínez creu que “és just cobrar correctament els impostos” a unes empreses que en l’última època han estat darrere de la pujada del preu de la llum, que afecta tant als ciutadans en un moment econòmic molt difícil. 

que finalitze l’any 2015. Fins als 100 euros restants es faran efectius quan es retornen els llibres de text en bon estat quan finalitze el curs 2015-2016. 

Neteja a fons dels carrers i del clavegueram

L’Ajuntament de Catarroja ha reconegut el mèrit per la defensa de la cultura popular i les tradicions dels catarrogins a la comissió “Un tall d’empastradors” de l’associació Fòrum de Catarroja. En un acte institucional celebrat en el saló de plens, la corporació ha agraït al col·lectiu el treball que ha fet per organitzar la celebració del centenari de la creació de la banda El Empastre. Este és el primer any en el qual s’ha celebrat un acte institucional amb motiu del dia 9 d’octubre a Catarroja. La iniciativa es repetirà els pròxims anys i es crearà una comissió que decidirà qui serà homenatjat. 

La regidoria de Neteja Viària i Medi Ambient, dirigida per Empar Chulià, ha realitzat una neteja a fons dels carrers de Catarroja. Això s’ha fet després que el nou equip de govern haja recuperat el 100% de l’activitat de l’empresa concessionària de neteja, Valoriza Servicios Mediambientales S.A. El servei estava reduït des de l’any 2011. El contracte amb la concessionària té una durada de 20 anys, amb la qual cosa l’actual equip de govern ha d’assumir la concessió fins a 2025.

En concret, té un cost anual de 1.755.993 euros, que amb la reducció feta en 2011, es va establir en un import de 1.363.950 euros.

L’actual equip de govern ha recuperat el cost inicial més l’IPC acumulat. Tot amb la voluntat que “Catarroja no tinga els problemes de brutícia que s’havien generat després de reduir els treballs de neteja”.

D’esta manera des d’agost s’han netejat els carrers i el clavegueram de la població a fons. Feia quatre anys que no es feia una neteja d’estes característiques.

Catarroja també s’ha sumat a la campanya “Envidriosos” d’Ecovidrio, l’entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclatge de residus d’envasos.

S’ha connectat amb els ciutadans per aconseguir que incrementen la quantitat d’envasos de vidre que dipositen en els contenidors verds. 

Programa Xarxallibres La regidoria d’Educació, dirigida per Núria Blanch, ha habilitat el procediment per a sol·licitar les ajudes del programa Xarxallibres. Les famílies catarrogines s’han vist beneficades pel programa de gratuïtat de llibres de text. Este programa està destinat a l’alumnat d’Educació Especial, Primària, Secundària i Formació Professional Bàsica matriculat als centres educatius públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana. La quantia individual per alumne és com a màxim de 200 euros, que es rebran en dues fases. Fins als primers 100 euros es rebran quan s’aporte el justificant de compra, sempre abans

Catarroja fa un reconeixement a la comissió “Un tall d’empastradors” del Fòrum Catarroja

Més de 5000 persones visiten el Port en els actes de les Festes Més de 5000 persones visitaren el Port per a assistir als actes més emblemàtics del calendari fester catarrogí. En concret, la jornada del concurs d’allipebre, visitaren el Port entre 2000 i 2500 persones. Mentre que l’endemà foren unes 3000 aproximadament.

Una jornada en la que pogueren assistir a l’exhibició de Vela Llatina, entre altres activitats. Són dades de l’estudi que està elaborant la regidoria de Turisme, dirigida per Dolors Gimeno, per a demanar que Catarroja siga declarat oficialment “Municipi Turístic’. Un reconeixement que obri un ventall de possibilitats i inversions molt gran per a potenciar la vessant turística del poble. 

Els alumnes de l’Escola d’Arquitectura repensaran l’Urbanisme de Catarroja Catarroja serà objecte d’estudi pels alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.

250 estudiants treballaran en projectes acadèmics per a millorar el centre històric, la façana oest, la unió de la població amb l’Horta i l’Albufera, el Port, el barranc i el polígon industrial, entre altres aspectes, a iniciativa de la regidoria de Vies Públiques i Mobilitat. 

06 / 07  L’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, amb els guanyadors

Els premis Vila de Catarroja tornaran a ser anuals En la XXXV edició, els guanyadors han sigut Vicent Usó en la modalitat de narrativa juvenil, Ivan Brull en poesia, Josep Piera en narrativa i Jordi Gamon en pintura. En les pròximes edicions els guardons tornaran a convocarse anualment i també s’apostarà per crear una beca d’estudis d’investigació històrica El Teatre Auditori ha acollit l’acte de lliurament de la XXXV edició dels premis Vila de Catarroja, que sota esta denominació genèrica, engloben els Benvingut Oliver de narrativa juvenil, poesia i narrativa i els Milagros Mir de pintura.

En esta edició el nivell dels participants ha sigut especialment elevat en totes les seues modalitats, tal i com han reconegut els membres dels diferents jurats. En narrativa juvenil el guanyador ha sigut Vicent Usó,

amb l’obra La retratista d’ànimes. Ivan Brull ha guanyat la modalitat de poesia amb l’obra Sobre l’unicorn. Per la seua banda, l’escriptor Josep Piera ha guanyat el premi de narrativa amb Europa al vol. I pel que fa a la modalitat de pintura, l’obra Lapislàtzuli de Jordi Gamon ha sigut la guanyadora.

encara més els premis. Per això es va a recuperar la convocatòria anual dels guardons, ja que fins ara es convocaven cada dos anys. Així mateix, es crearà una beca d’estudis d’investigació històrica, una modalitat que va deixar de convocar-se ja fa uns anys.

Els premis Benvingut Oliver de narrativa i poesia tenen una assignació econòmica de 4500 euros, mentre que el de Narrativa Juvenil en té 3000. En el cas del Milagros Mir de Pintura, l’import arriba fins als 6000 euros.

Els premis Benvingut Oliver i Milagros Mir Els premis Benvingut Oliver se celebren des de 1979 i actualment es convoquen en les modalitats de Narrativa, Poesia i Narrativa Juvenil. Entre els seus guardonats hi ha noms com Jordi Pàmias o Josep Ballester en Narrativa; Vicenç Llorca, Mireia Calafell o Jaume Pérez Muntaner en Poesia, i Toni Cucarella o Vicent Pallarés en Narrativa Juvenil. El jurat de narrativa juvenil d’enguany ha estat format per Jesús Figuerola, Francesc Rodrigo, i Marcos Morales. El de narrativa per Vicenç Llorca, Vicent Penya i Xulio Ricardo Trigo i el de poesia per Josep Ballester, Marisol González i Àngels Gregori. Els premis Milagros Mir de Pintura se celebren des de fa 13 anys. L’obra guardonada és propietat del consistori. El jurat ha estat format per Romà de la Calle, Rafael Marí, Vicent Ricós i Antonia Mir. Els guardons estan patrocinats per Florida Universitària, Perifèric Edicions i la Fundació Antonia Mir. 

Els premis incorporen novetats En esta edició els premis han tingut algunes novetats respecte a l’anterior. En concret s’ha celebrat una setmana cultural al voltant dels guardons en la qual han participat Vicent Camps amb un recital d’obres de poetes valencians, Jaume Pérez Muntaner i Isabel Robles amb el recital poètic Peres al roure, i també s’ha projectat la pel·lícula Midnight in Paris en la seua versió en valencià. A més, s’ha celebrat la tradicional exposició de les obres seleccionades del premi de pintura al Museu Antonia Mir. L’alcalde i responsable de Cultura, Jesús Monzó, ha anunciat que va a potenciar

Actes contra la violència de gènere La regidoria d’Igualtat, dirigida per Mabel Rojas, ha organitzat una sèrie d’actes vinculats al Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència de Gènere, celebrat el 25 de novembre. Entre ells, la convocatòria dels premis Art contra la Violència de gènere, que es van lliurar a la Casa de la Cultura i p Concentració contra la violencia de gènere

que van guanyar estudiants catarrogins.

També es va realitzar la xerrada “L’Art de de viure en parella” amb la psicòloga Rosa Martínez. Els ciutadans i ciutadanes també han pogut fotografiar-se en un photocall contra la violència masclista. La campanya ha estat acompanyada d’actuacions musicals.

La regidoria també ha organitzat la xerrada de Prevenció de la violència en joves i adolescents, així com un curs d’intel.ligència emocional i altre de bricolatge. 

BIMCatarroja

En persona

 Carmel Gradolí al barri del Cabanyal de València

D’una conversa amb Carmel pots fer-te a la idea que és una persona creativa, amb un humor en els seus missatges diametralment oposat a la seriositat de la seua gestualitat.

Pot ser per això, el seu record favorit de la seua adolescència a Catarroja siga l’organització de les festes de l’Ànima Sola.

Organitzarem l’Ànima Sola allà pels anys 80, una festa alternativa caracteritzada per la llibertat i la irreverència. Van durar uns quatre anys. Solien començar sense hora i acabaven quan, a la matinada, venia la policia a tirar-nos. La gent anava disfressada i portàvem un Anda cada any d’una temàtica. De fet, un any vam decidir que ja estava bé que sempre Sant Miquel guanyara al Dimoni i eixe any va ser a l’inrevés. Va tindre prou de ressò. Eren festes paral·leles a les patronals i, encara que un any l’Ajuntament va tractar de reconduir-nos cap a la normalitat festera, només ho va aconseguir a mitges…

Carmel Gradolí: “La participació ciutadana és imprescindible perquè l’urbanisme done resposta a les necessitats de la societat” MARILÓ GRADOLÍ

Va estudiar a Xest i a Logronyo i en acabar es va establir a València per estudiar arquitectura, però el catarrogí Carmel Gradolí manté les arrels amb el seu poble d’origen per vincles familiars. Té l’estudi a Benimaclet, amb el seu soci Arturo Sanz. Entre altres, ha guanyat el premi Europa Nostra per la restauració del Forn Alt núm. 2 de Sagunt i, al novembre d’enguany, el premi ASCER d’Arquitectura pel pavelló polivalent de l’escola Gavina, a Picanya.

Actualment porta endavant el pla estratègic Va Cabanyal!

Reconduir. En un moment com l’actual, la reinvenció és la fórmula màgica també en arquitectura?

L’Arquitectura és una carrera interessant que és tècnica però no et desconnecta de les arts, de les humanitats, de la història...

Això fa que done moltes alternatives a l’exercici que després es fa de la professió.

El treball de l’arquitecte, tradicionalment, ha sigut dissenyar espais, edificis, barris i ciutats... coses per a ser construïdes. Ara, els arquitectes no tenim la feina tradicional d’arquitectura i urbanisme, però pense que la nostra formació ens dóna molts recursos: hi ha arquitectes treballant en urbanisme participatiu, fent tallers per a xiquets, fent disseny de tot tipus... fins i tot falles increïblement innovadores!

Amb Arturo Sanz, el meu soci, hem dut endavant projectes com per exemple l’edifici del Centre Cultural de La Rambleta, el parc de La Rambleta, l’edifici Layetana de 160 habitatges en la zona de l’antiga presó… i ja fora de València, l’edifici Intertronic en el Parc Tecnològic de Paterna, el pavelló de l’Escola Gavina, la restauració del Forn Alt núm. 2 de Sagunt, per la qual vam rebre el premi Europa Nostra (en col·laboració amb Tato Herrero), a Xàtiva, dues naus industrials per a l’empresa Inelcom, i a Madrid l’edifici d’oficines d’esta mateixa empresa...

L’edifici Rambleta és un dels més coneguts del cap i casal en les cites culturals…

Està molt ben integrat en el barri i, quasi sense voler, va ser un exemple

08 / 09

de participació. Quan ens el varen encomanar, l’Ajuntament no sabia exactament què era el que volia: en un edifici de vora a 12.000 metres quadrats, l’únic que ens van dir respecte al programa és que volien una biblioteca de 300 metres quadrats! Encara sort que el barri de Sant Marcel·lí té una societat civil estructurada i activa i entre l’Associació de Veïns i la banda de música varen definir un programa que és el que, amb pocs canvis, s’ha realitzat. Això, pense, ha estat part del seu èxit: dissenyar a partir d’un programa fet per la gent. Igual va passar amb el parc que era una reivindicació ciutadana de molts anys, que vàrem dissenyar per a satisfer les necessitats veïnals i que funciona molt bé. Són dues obres útils i molt barates. Perquè eixa és una de les coses que busquen les nostres obres: que el pressupost no es dispare. De vegades, quan mirem el cost final de les obres acabades, ens sorprenem del poc que han costat per al resultat obtingut. Ara, costa molta feina... L’edifici de Rambleta, per exemple, equipat i amb IVA inclòs va costar 14 milions d’euros: només 1.100 euros per metre quadrat! És el que costa una caseta...

Ara mateix, Carmel Gradolí coordina el projecte Va Cabanyal! Un pla estratègic per al barri. Per què eixe nom?

Perquè quan estàvem buscant un nom per a la proposta per al concurs en el qual ens adjudicaren el treball, ja a última hora, pensàrem que, després de la feinada que ens havíem pegat, no estava malament introduir una mica d’humor. Poc abans, en relació amb el procés de recuperació que s’estava encetant, un veí del Cabanyal ens va dir, “Fa 17 anys que no mengem i ara ens amollen una vaca!”. La cosa ens va fer gràcia i, encara que el comentari irònic era crític amb la precipitació amb la qual s’estava encetant el procés i amb la velocitat que estaven agafant els esdeveniments, pense que hem sabut fer un gir positiu: al cap i a la fi, com diu Santi Santamaría, una vaca, ben munyida, dóna xampany...

València viu d’esquena a la mar?

València és una ciutat fluvial connectada al mar pel riu i els poblats marítims, des de fa poc més d’un segle, constitueixen la cara de la ciutat cap a la mar: la millor cara que li pot donar, perquè són una resposta urbana extraordinàriament encertada a les condicions del lloc i això està reconegut amb la declaració de Bé d’Interés Cultural del conjunt històric del CabanyalCanyamelar-Cap de França. Per altra banda, altra frase que de vegades encara escoltem és que València ha d’arribar al

mar. La veritat és que arriba perfectament: darrerament, jo vaig quasi cada dia i encara no m’he trobat cap muralla que m’impedisca el pas... el que no pot ser és voler arribar-hi amb una autopista urbana!.

El Cabanyal es la platja de València i cal apreciar-lo com és, respectant la seua estructura urbana, la seua arquitectura i la seua societat viva i diversa.

Com arribes a guanyar el concurs?

Ens presentaren al concurs una mica de calbot: amb uns companys de l’estudi d’arquitectura Fent Estudi, estava dissenyant, més bé per amor a l’art, un sistema participatiu per produir documents urbanístics, i ens vàrem assabentar de la convocatòria. Va eixir el 31 de juliol... amb 14 dies de termini per a presentar una proposta! Pareixia impossible ferho, però ens donà temps a formar un

És important la participació?

Evidentment: perquè és un dret de la ciutadania, perquè és un element d’èxit en el treball (mira si no com ha acabat el pla de Rita per no comptar amb la gent, o el que va passar a Gamonal...) i perquè així ho demana la convocatòria europea. Ací sembla que estem parlant de rareses, però a Europa és una cosa habitual... En el cas del Cabanyal hem treballat amb diverses eines: la web de transparència, el correu electrònic, la bústia de suggeriments, l’oficina d’atenció ciutadana en el barri, les reunions sectorials amb els nombrosos col·lectius del barri i els tallers participatius (n’hem fet tres: el d’Anàlisi i Diagnòstic, el d’Idees i Propostes i el de Priorització d’Accions, amb una participació de més de cent persones en cadascú d’ells). El resultat ha sigut la redacció col·laborativa entre tècnics, polítics i ciutadans del document

 Carmel Gradolí passeja pels carrers del Cabanyal

equip multidisciplinari amb Inma Giner, psicòloga, Bruno Sauer, arquitecte (els dos amb experiència en projectes europeus), els sociòlegs Pau Caparrós i Lluís Català, l’empresa K-veloce, amb experiència en redacció i gestió de projectes europeus, i amb la gent de Fent Estudi, que ja fa temps que treballen en participació ciutadana: Fran Azorín, Isabel González i Eva Raga, els tres arquitectes... i Eva, a més, també catarrogina: el poder catarrogí al rescat del Cabanyal! Veges tu quines coses passen...

El cas és que, llençats com estàvem treballant en les nostres coses, vàrem preparar una proposta... i guanyàrem el concurs! Ara estem redactant el Pla estratègic que s’ha de presentar al Ministeri de Foment per aconseguir els Fons FEDER necessaris per a portar endavant les estratègies.

que estem enllestint. Evidentment, aquests processos no són la Democràcia, però formen part necessàriament de la Democràcia que hui en dia demana la ciutadania activa i està clar que, perquè una iniciativa urbanística tinga èxit, la participació és imprescindible. En este sentit, l’objectiu de Va Cabanyal! és que la proposta que finalment es presente no siga l’estratègia de l’Ajuntament o la d’uns tècnics contractats per a redactar-la, sinó la proposta del barri.

I acabem la conversa pel carrer, passejant pel Cabanyal, escoltant la veu d’un barri que té un lloc destacat al plànol de València i que, després de parlar amb Carmel, ara té una mica de catarrogí. 

BIMCatarroja

En profunditat

Huit dècades d’oblit: el bombardeig de Catarroja Daniel Leal Vilches Llicenciat en Història dlealvilches@gmail.com

 Fotografia de l’aviació italiana (realitzada per la Uffizzi Italiana durant la Guerra Civil Espanyola).

A

ra fa quasi 80 anys va ocórrer un dels fets destacats al nostre poble, que, malgrat el pas del temps, encara hui en dia està en la consciència de molts dels catarrogins: el bombardeig de Catarroja de 1937.

Durant la Guerra Civil espanyola (19361939), mentre la ciutat de València era capital de la República (novembre 1936octubre 1937), la capital del Túria es va convertir en l’objectiu militar de l’aviació italiana que donava suport al bàndol sollevat de Franco. Açò va ser a causa no només de la presència del govern central, sinò també a què la ciutat està situada en un punt estratègic de comunicacions al Mediterrani, destacant especialment la importància del seu port1.

L’aviació italiana de Mussolini que va atacar València tenia la seua base d’operacions a les Illes Balears, concretament a l’aeròdrom de Son Sant Joan d’Eivissa.

Aquests van aprofitar la situació al nostre país per a dur a terme assajos del que seria una nova concepció de la guerra, consistent a sembrar el terror i minvar l’ànim de la població civil mitjançant els

10 / 11

bombardejos sobre localitats allunyades del front de la guerra sense cap tipus d’objectiu militar2.

L’atac que va sofrir Catarroja es va produir durant la nit del diumenge 29 d’agost de 1937, però no va ser una acció premeditada.

L’objectiu d’aquell dia de l’aviació italiana era l’habitual: els dipòsits de CAMPSA del port de València, que volien destruir aprofitant la foscor de la nit. El que no esperaven, però, era que l’artilleria antiaèria del grau desviara un dels avions, que es va veure obligat a virar cap al sud. Vist que la seua missió va quedar inacabada, de camí a la base eivissenca, va deixar caure les bombes al seu pas per damunt de la nostra població, per tal d’estalviar el combustible de la nau.

es té constància que el mateix veïnat va contribuir amb una recol·lecta de diners (unes 1200 pessetes), per ajudar a la reconstrucció.

La capacitat d’aquests refugis podia variar. Atés que la majoria eren privats, es construirien per a donar cabuda als membres d’una mateixa família (més o menys unes sis persones), encara que es té constància que de forma generalitzada la majoria de refugis podien duplicar la seua capacitat per a donar cabuda a aquells que ho necessitaren.

Huit dècades d’oblit: el bombardeig de Catarroja En total al terme de Catarroja van caure diverses bombes, tot i que no va ser l’única localitat afectada, ja que també van caure a la zona rural d’Albal. Per sort, una d’elles va impactar a la zona del port, prop de l’antiga batedora del Tio Greixoles i no va causar cap tipus de dany material o personal. Les altres sí que van arribar a impactar sobre la zona habitada del poble, destacant especialment les que van caure als actuals carrers Colón i Galícia (aquest últim conegut com el carrer de les bombes, ja que va ser el que més va patir l’atac). Per sort, la població civil no es va veure molt afectada i als arxius només es recullen quatre defuncions directament causades per l’atac.

Resulta curiós el fet que mesos abans l’Ajuntament havia contactat amb el cap del Cos de Topògrafs de l’exèrcit per tal d’anunciar-li que: En este pueblo y su término, no existen establecimientos militares ni industrias de guerra [...]3. Açò ratifica el que hem explicat abans respecte als objectius que perseguien aquest tipus de bombardejos: instaurar la por entre la població.

L’Ajuntament ràpidament va respondre assumint totes les despeses causades pels danys resultants del bombardeig, les quals anaven des del pagament de les caixes per al soterrament dels morts fins a la reparació de les finestres i portes afectades per l’explosió, passant pel pagament dels medicaments que necessitaven els ferits i, fins i tot, encarregant-se de la reconstrucció d’aquells edificis que havien quedat totalment destruïts. A més a més,

una sèrie de corredors, la majoria eren construccions d’uns 4-9 m2, consistents en una única estança amb bancs correguts adossats als murs i amb rudimentaris sistemes de ventilació, als quals s’accedia mitjançant un tram d’escales. Generalment tots tenien dos accessos per tal de garantir una eixida en el cas que un quedara inaccessible després d’un atac. Les entrades principals solien estat als corrals o jardins de les cases, mentre que les secundàries quedaven als afores de les vivendes.

 Fotografia d’un refugi de Catarroja al carrer Salvador Pechuán (cedida per Ferranda Martí Campoy).

Dies després, concretament el dia 9 de setembre, es va crear el Comitè de Defensa contra Aeronaus (organisme dissenyat mesos abans) i es va constituir la Brigada de Socors. La principal missió d’aquests era la d’adoptar mesures per a detectar, prevenir i alertar la població en el cas d’un imminent atac aeri a través de senyals d’alarma prèviament instal·lats a la població. També s’encarregarien d’apagar l’enllumenat del municipi en cas d’atac aeri nocturn (per tal de dificultar l’orientació i la localització de la població per part d’aeronaus enemigues), de la confecció de cartells i impresos que alertaren a la població de la forma d’actuar front a aquestos atacs i, sobretot, de la construcció de refugis antiaeris a la localitat.

La importància d’aquests refugis, dels que parlarem a continuació, resideix en què en l’actualitat són l’única cosa que ens recorda aquell terrible fet de 1937. Es té constància, fins al moment, de la construcció d’una trentena de refugis a Catarroja, dels quals encara se’n conserven uns pocs, mentre que la gran majoria han desaparegut i només es conserven en la memòria d’aquells que, per una raó o per una altra, els van veure personalment.

Tot i que sabem que alguns d’ells recorrien el subsòl de diverses vivendes amb

Aquest escrit és el resultat de molts mesos d’investigació entre els documents històrics recollits a l’Arxiu Municipal de Catarroja, però també ha sigut possible gràcies a la col·laboració desinteressada d’alguns veïns de la ciutat, persones de totes les edats que m’han ajudat a recopilar informació sobre el bombardeig i els refugis mostrant-me els escenaris dels fets que he explicat o bé compartint amb mi els seus records, als qui estic profundament agraït. Malgrat això, tota ajuda és benvinguda, per això m’agradaria que si vosté té informació relativa al bombardeig o als refugis, o si coneix algú que en tinga, no dubte a posar-se en contacte amb mi, per tal de permetre’m a dur a terme una investigació completa sobre un tema tan important com aquest i que ens serveix per a conèixer la història de la nostra localitat. 

1. El port era un punt clau de la logística militar per a la República ja que era on es rebien els subministres necessaris per a l’esforç bèl·lic: armes, municions, etc. Però, a més a més, ací estaven situats els dipòsits de gasolina de CAMPSA, que va ser un objectiu prioritari des dels primers moments de la guerra. ················· 2. Aquesta pràctica es va iniciar per primera vegada durant la Guerra Civil Espanyola, que va servir de laboratori d’allò que pocs anys després s’utilitzaria durant la II Guerra Mundial. El primer bombardeig d’aquest tipus va ser el que va sofrir la població de Guernica el 26 d’abril de 1937 a mans de la Legió Còndor alemanya, que Picasso va plasmar en una de les seues obres mestres i que rep el nom de la ciutat ················· 3. Arxiu Municipal de Catarroja: Llibre de Registre d’Eixida de Documents [29 d’abril de 1937].

BIMCatarroja

Esports

Intensa activitat esportiva a Catarroja

L

pVolta a peu 10k de Catarroja

JOSÉ MARÍA PERIS

’últim quadrimestre de 2015 ha estat marcat per una intensa activitat esportiva a Catarroja. La gestió i organització, amb la inestimable col·laboració dels diferents clubs esportius locals, de tota mena d’activitats en el mes de les festes majors fan de Catarroja un aparador esportiu atractiu tant per a l’esportista com per a l’espectador que participa dels esdeveniments amb la seua presència i suport.

partits són de molta qualitat i captiven a la gran quantitat de persones que van a veure la fase final del torneig. I el pàdel, una disciplina que ha sortit amb força i que està de moda, pot de consolidar-se com una de les ofertes més atractives i divertides per al catarrogí esportista, amb tornejos en diferents categories -masculina, femenina i mixta-, completa la demanda d’oferta esportiva on la màxima olímpica de què ‘el més important és participar’ pren més importància.

Disciplines autòctones i tradicionals com l’exhibició de Vela Llatina, on tot el poble mira al port de Catarroja, la nostra porta a l’Albufera, activitats per a tota la família com el Dia de la Bici i la Patinada Popular, on l’esport com a element vertebrador de la vida familiar pren protagonisme i la recuperació de la carrera ciclista, amb l’espectacularitat dels velocistes amateurs sobre dues rodes, són alguns exemples de la Catarroja més esportiva.

Catarroja és un aparador esportiu atractiu tant per a l’esportista com per a l’espectador

Les competicions de raqueta també tenen cabuda i protagonisme. L’Open de Tennis ‘Ciutat de Catarroja’ amb la seua XXI edició és un referent del tennis amateur, on els

Però si cal destacar alguna cosa, sense desmeréixer a les altres esmentades, per quantitat de participants i per l’espectacle visual, sense cap mena de dubte estaríem parlant de la Volta a Peu. La competició, amb 32 edicions a l’esquena, és un perfecte

exemple de sinergies entre els diferents departaments de l’Ajuntament i els clubs locals per a la gestió d’un esdeveniment que amb més de mil participants i amb un recorregut elogiat per corredors i espectadors, barreja l’esport popular i el respecte a la natura, gràcies a la ruta pel Parc Natural de l’Albufera.

I com a novetat, i seguint les empremtes dels corredors, el dimecres 30 de desembre, Catarroja ha celebrat la seua primera Sant Silvestre, una cursa no competitiva destinada a tota la familia on la diversió i l’esport sense més aspiracions ens ha fet baixar, encara que siga un poquet, els excessos de Nadal.

I no queda ací la cosa. Gener ja està ací i noves activitats esportives per al primer trimestre de l’any reclamen l’atenció del Departament d’Esports. La benedicció de Sant Antoni, tota una tradició i referent en els pobles del voltant, les trobades comarcals d’esport base integrades dins del nou conveni signat amb el Consorci Esports Horta, on Catarroja n’és poble integrant i una aposta ferma pel pàdel, amb un nou torneig que s’allargarà fins a final de juny. 

12 / 13

Esports

Frodo Romany:

“Es pot patinar en família”

Probablement heu vist en alguna de les vostres passejades del cap de setmana a gent amb patins fent cabrioles, superant obstacles i botant de manera quasi impossible. Esta febra pel patinatge a Catarroja té uns responsables, el Club de Patinatge L’Horta Sud Patina i dues cares ben visibles, Mireia Artal i Frodo Romany. Ens hem apropat a un parc amb Frodo i hem raonat un poc amb ell. Mireia, l’altra cara visible del club ha delegat en ell. Hem parlat de patinatge, d’actitud i d’esport en família. JOSÉ MARÍA PERIS

p Mireia Artal i Frodo Romany del Club L’Horta Sud Patina

D’on ve la teua afició pel patinatge?

De menut, als meus pares cada Nadal els demanava patins. Em portaven patinets i jo demanava ‘Patins, patins, vull patins, que amb açò has de baixar el peu’. I la meua primera experiència va ser en el Palau del Gel d’Andorra. Vaig fer una volta a la pista i després ja per dins i els meus pares van veure que m’eixia bé la cosa.

Pilotes de futbol i raquetes de tennis no demanaves, no?

Sí, també n’he tingut, però sempre m’han agradat més els patins.

Com naix la idea del Club Horta Sud Patina?

Naix perquè Mireia volia muntar alguna cosa a Catarroja. Ens coneixem des de fa 5 o 6 anys i com ella tenia ganes de muntar alguna cosa i jo també, sobretot fer classes, doncs vam tirar endavant amb el club.

Quines son les qualitats que ha de tindre una persona que vol començar a practicar el patinatge?

La primera ganes, perquè en tot esport allò important és tenir ganes. El primer dia no va a eixir tot fluït. En la neu, per exemple, és caure i alçar-se. Ací el mateix. El

patinatge és un esport d’equilibri. Et cauràs mil vegades i al final patinaràs. Ganes…

No importa l’edat ni la condició física. He conegut el cas d’una xica que només podia moure mig cos i ací està, patinant i fent quilòmetres.

“He conegut el cas d’una xica que només podia moure mig cos i ací està, patinant” Patinar és una pràctica que s’ha de fer des de menut o l’edat no és important per a aprendre?

No la considere important. Un dels casos més extrems que conec és un senyor de Dènia, que es va jubilar i no sabia què fer i es va posar a aprendre a patinar. Ara té 72 anys i patina i fa un fum de rutes llargues.

Quin és el perfil dels membres del vostre club? Hi ha més adults que xiquets o és a l’inrevés?

Sobretot són xiquets, la majoria xiquets,

també adults però molts xiquets. Ho munte com un joc perquè aprenguen. Hi ha molts pares que ens deixen als xiquets i altres que, a banda, volen fer classe ells. I sí, hi ha casos de famílies senceres que patinen.

Perquè patinar es pot fer en família.

Probablement molts dels lectors desconeguen les diferents disciplines que hi ha al patinatge en linia, podríeu explicar quines són i les peculiaritats que tenen?

Està el patinatge artístic, hoquei, patinatge de velocitat, freestyle (la meua preferida), patinatge ‘agressiu’, que es practica en rampes de skate, rollerderby, on corren a través d’un oval o un velòdrom i es donen espentes, el rolldance…

Hi ha tantes modalitats de patinatge com a patinadors. Com he dit abans és qüestió de ganes. El fet important és patinar, després ja tries què fer amb els teus patins.

Alguna consideració més?

Sí, com diu el nostre lema “El que és important és divertir-se i passar-ho bé”.

I una cosa, el patinatge és segur. La gent no patina perquè pensa que es pot trencar alguna cosa. Clar que et pots trencar alguna cosa, però si vas ben equipat i segur, no és gens habitual. 

BIMCatarroja

El racó verd

Vista aèria del Tancat de la Pipa

El Tancat de la Pipa Molt a prop del nostre poble es troba el Tancat de la Pipa. És un espai ubicat a l’entrada del llac de l’Albufera on s’està fent un treball mediambiental fràncament interessant.

Els seus responsables ens expliquen a què es dediquen i quins resultats estan obtenint. I, com no, ens conviden a visitar un lloc encisador que per a molta gent encara és desconegut.

E

l Tancat de la Pipa és una àrea de reserva ubicada en el cor del Parc Natural de l’Albufera de València, just on el Canal del Port de Catarroja desemboca en la llacuna. És el resultat d’un procés pioner de restauració ambiental, promogut per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient. On abans hi havien camps d’arròs, ara hi ha tres llacunes, una d’elles un antic ullal recuperat. I també parcel·les amb vegetació de marjal, com per exemple lliris grocs, senills i boves, travessades per canals i plenes de fauna que troba refugi i aliment en aquests ambients.

La història d’aquesta segona vida del Tancat de la Pipa va unida al Barranc de Catarroja.

A principis del segle XXI, les terres que ocupa ara aquesta àrea de reserva van ser expropiades per a ampliar el canal. Però, la pressió de la ciutadania i dels col·lectius ecologistes va aconseguir una històrica modificació del projecte, sembrant així la llavor de la participació ciutadana en la gestió del projecte. Des de la seua restauració ambiental, el Tancat de la Pipa, espai de propietat pública, està gestionat a través d’un acord de custòdia del territori amb dues ONG, Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife, i amb la participació activa de les universitats, que desenvolupen investigacions i propostes de gestió per a l’espai. Es tracta d’un model participatiu, que busca el consens i l’aprenentatge continu, i que té tres grans objectius.

El primer és la millora de la qualitat de l’aigua de l’Albufera mitjançant un projecte pilot de zones humides artificials. El Tancat de la Pipa disposa d’unes parcel·les, també conegudes com “filtres verds” i de característiques similars als camps d’arròs, on la vegetació de marjal depura de mode natural. Durant tot aquest procés, investiguem l’eficiència de cadascuna de les diferents espècies de plantes, la diversitat d’espècies de fauna que troben refugi en elles i com millora la qualitat de l’aigua des de l’entrada fins l’eixida a l’Albufera.

Altre objectiu és la recreació d’hàbitats naturals i l’increment de la biodiversitat.

La marjal del Parc Natural de l’Albufera està completament ocupada per l’arrossar, cultiu indissolublement lligat a l’espai i hàbitat per a moltes espècies. Però,

al Tancat de la Pipa trobem ambients diferents, amb vegetació natural i, molt important, amb aigua tot l’any. Això ha fet possible que espècies que havien esdevingut poc abundants a l’Albufera troben de nou ací refugi. Este és el cas, per exemple, de les fotges, els picaports o els roncadells.

El tercer objectiu d’aquest projecte és fomentar l’ús públic del Tancat de la Pipa. Des de la seua posada en marxa en 2009, l’espai ha rebut més de 25.000 visites. Escolars, universitaris, famílies, voluntaris... Tot tipus de públic ha pogut conéixer l’Albufera, aprendre els problemes de conservació i gaudir de la nostra biodiversitat gràcies a les activitats organitzades a l’àrea de reserva.

Per exemple, visites guiades, cursos, voluntariats... I així, milers de persones han descobert les meravelles del Port i la Marjal de Catarroja en el seu camí al Tancat de la Pipa.

Des de 2013, aquesta àrea de reserva participa en el projecte LIFE+Albufera amb les altres dos zones humides artificials del Parc Natural: El Tancat de Milia i el de l’Illa. Aquest projecte, coordinat per la Universitat Politècnica de València amb la participació d’Acció EcologistaAgró, SEO/BirdLife i la Fundació Global Nature, compta com a socis cofinançadors a la CHX i ACUAMED. El repte d’aquest projecte europeu de governança és dissenyar el millor protocol possible per a la gestió dels tres tancats, per tal d’implementar les directives europees d’Aigua, Aus i Hàbitats, fonamentals en un espai natural com l’Albufera. 

Cata Catarroja

HI HA VIDA DESPRÉS DE L’ALLIPEBRE! Paco Alonso @pacolonso

A

14 / 15

firmar que Catarroja és un punt d’interés gastronòmic en l’àmbit local, a la província de València, és veritat, però molt més enllà també. Com a localitat riberenca del parc natural de l’Albufera atresora una gran tradició gastronòmica, amb plats tan emblemàtics com l’allipebre, l’arròs en perol, la paella, tot tipus d’arrossos i altres elaboracions típiques com l’espardenyà, suquets, mullador de llisa, anguila al forn, dolços tradicionals, etcètera. En eixe sentit hi ha restaurants en l’entorn del Port de Catarroja que reprodueixen fidelment el guió, i a més compten amb el favor del públic. Casa Baina des de 1950, o La Primitiva són tot un referent. Celebrar el Concurs Popular d’Allipebre des de fa 45 anys contribueix a promocionar eixa gastronomia local i a donar a conéixer un racó tan bonic com és el Port.

Però l’hostaleria a Catarroja té altres vessants rellevants que dinamitzen l’economia local generant un bon nombre de llocs de treball. En esta localitat es troben alguns dels més importants salons per a banquets i esdeveniments de la província, que a més compten amb restaurants gastronòmics d’altíssim nivell, com és el cas del Restaurant Mediterráneo. Tant el Port de Catarroja com estos grans salons per a esdeveniments i bodes són locals vinculats a moments molt concrets de celebració, d’excursió gastronòmica, de cap de setmana. Però què hi ha del dia a dia? El menú del treballador... l’esmorzaret de cada matí amb els companys de treball, els sopars amb amics, l’eixida a prendre una copa... Això és el que dóna vida a una ciutat, el café “tacita a tacita”, el cremaet, el plateret d’olives i cacaus, les braves, els entrepans, els plats combinats, les cerveses millor servides, el vi sol o amb gasosa, les tovalloles de paper, les truites sobre les barres dels bars, les terrasses plenes. De tot això vull parlar, descobrir històries que ocórreguen a Catarroja a través d’esta col·laboració que assumisc amb gran il·lusió i compromís i que repetiré en cada BIM.

Catarroja, com a localitat riberenca de l’Albufera atresora una gran tradició gastronòmica En poc de temps he pogut esmorzar a Catarroja en dos locals que m’han agradat molt. El Mesó L’Albufera, en el carrer Sant Miquel, 29. Antonio González des de 1986, al peu del canó. Impressionant el seu expositor amb una gran varietat de possibilitats, bon producte per a omplir l’entrepà o al plat. Molt ambientat de personal, símptoma inequívoc de l’excel·lent relació qualitat preu, servici ràpid i acurat, bon cremaet. Me’l va recomanar un amic, i la primera cosa que vaig fer va ser felicitar-lo.

L’altre local, el restaurant Rubí, en el polígon El Bony, al costat de la ITV, un altre clàssic de la zona més industrial de Catarroja. Obert des de 1975, i amb un dels serveis més atents i ràpids que he pogut veure en l’hostaleria valenciana. Com es nota, que és una zona amb moltes empreses on el temps per a esmorzar és inversament proporcional a la productivitat laboral... Encara que d’altra banda és un dret adquirit dels treballadors que figura en la majoria de convenis. Quant a preus, molt competitius perquè cal animar a la gent a consumir en els bars, això suposa comoditat per al treballador, que així no es duu l’entrepà de casa i es dinamitzen els negocis locals. D’esta manera l’hostaler pot comprar més gènere en el poble: pa i altres productes... És senzill, és així, un “Quid pro quo...Clarise” p La tradició es barreja amb altres maneres d’entendre la cuina a Catarroja

Bon profit, siga l’hora que siga… 

Ahir…

El pont del barranc de Catarroja, el matí del 14 d’octubre de 1957, moments abans del seu desbordament (fotografia cedida per la família Ramon Mesado a través de Bernat López)

Aspecte del barranc el matí del 14 d’octubre de 1957, poc abans d’eixirse’n i negar la població (fotografia cedida per la família Ramon Mesado a través de Bernat López)

BIMCatarroja

Esta secció pretén recuperar la memòria gràfica del nostre poble. Per això vos demanem que ens deixeu les fotografies antigues que creieu que són interessants i que descriuen el passat de Catarroja. Podeu dur-nos les fotografies a l’Ajuntament, les copiarem i les tornarem, o bé podeu enviar-les al correu electrònic: premsa@catarroja.es. Sempre dieu-nos qui les cedeix i si és possible l’autor. Farem una selecció i anirem publicant-les en cada número del BIM. Entre tots podem recuperar la nostra memòria col·lectiva.