Trimestral 658

658_abril-junyOK.indd 1

14/06/2020 17:55:57

658_abril-junyOK.indd 2

14/06/2020 17:55:58

EDITORIAL Tornem!

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

l Sant Andreu de Cap a Peus torna, després d’uns mesos de confinament forçat, amb moltes ganes i energies renovades. La COVID19 ens va enganxar just quan anàvem a repartir el número del Març i no vam poder portar-lo a les cases de les sòcies i socis degut a la declaració de l’estat d’alarma. És per això que ara trobareu a les vostres bústies dos números: el del Març i aquest número que teniu a les vostres mans i que correspondria als mesos d’Abril, Maig, Juny i Juliol.

Han sigut uns dies durs, per uns més que altres, sobretot si pensem en la gent que ha perdut un familiar o persona propera degut a la malaltia, però també per la gent que ha perdut la feina, gent que ha hagut de demanar ajuda per poder tenir un plat a taula, gent que ha passat el confinament en un espai molt reduït, o sentint-se sols o soles, gent que ha tingut o té problemes psicològics arrel del confinament o agreujats per aquest... enfi, tantes i tantes situacions que costaran de superar i que deixaran cicatrius que esperem que es vagin curant amb el temps. És en aquests moments quan entitats com l’Associació de Veïns i Veïnes prenen sentit. Volem ser un espai de trobada on totes les persones de St. Andreu puguin reunir-se per fer un poble millor.

En els moments d’escriure aquesta editorial estem encara en Fase 2, però d’aquí a pocs dies, si tot va bé, s’acabarà l’estat EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

d’alarma i tornarem al que han anomenat la “nova normalitat”.

Però no volem que aquesta nova normalitat s’assembli a l’anterior normalitat. Hem d’aprofitar l’oportunitat que ens ha donat la COVID19 per fer una sacsejada a la nostra societat i replantejar-nos com volem viure. Per exemple, revertint les retallades que hi va haver en sanitat, fent-hi les inversions necessàries i augmentant el nombre de professionals sanitaris. En aquesta línia la nostra associació de veïns i veïnes s’ha adherit al manifest “Atenció sanitària en centres residencials. Una proposta de futur”. Creiem que ara cal pensar en com es resol l’atenció sanitària en aquests centres dins del marc del sistema públic de salut, abandonant el model que ha actuat fins ara, de manera majoritària, basat en la concertació amb entitats privades i del tercer sector, que ha demostrat a bastament les seves insuficiències i en alguns casos negligències. Per altra banda, també ens hem adherit a la campanya Recuperem la ciutat. Demanem un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat justa i sostenible envers l'ús del vehicle privat. La contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la COVID-19. Volem recuperar les nostres ciutats. Unes ciutats saludables i que cuidin del nostre clima. Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: TONI ESPINAR COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) / AQUEST 2020 LES EDICIONS S'HAN REDUÏT A LA MEITAT PER LA PANDÈMIA DE LA COVID-19 DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

658_abril-junyOK.indd 3

14/06/2020 17:55:58

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

658_abril-junyOK.indd 4

14/06/2020 17:55:59

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 6......... METEO PRIMAVERA 7...... EXEMPLE DE SUPERACIÓ

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

VOCALIA DE SANITAT

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

8-12 .... OBITUARIS

ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

REIVINDIQUEN

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

CARRER GRAN

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

MANDAT.

TICA, ETC.

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

monogràfic

14 ... LA COVID-19

A SANT ANDREU

20 ..... SANT JORDI 2020 SERÀ AL JULIOL

24 ..... ESPORTS

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL VOCALIA D’HABITATGE

PROJECTE.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

SERVEIS DE L’AVV

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

FABRA I COATS

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

LUPAMENT DEL PROJECTE.

Per una petita quota:

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

CASERNES

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

ZATS COM A TALS.

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

TATGE PROTEGIT.

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

MERIDIANA

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

5

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANITVOCALIA DE PATRIMONI

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

INNECESSARI.

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

AVINGUDA. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

658_abril-junyOK.indd 5

14/06/2020 17:55:59

REPÀS METEOROLÒGIC AL LLARG DEL CONFINAMENT

La meteo des de la finestra

L

luny queda aquell 14 de Març quan vam haver de canviar completament les nostres vides i aïllar-nos del nostre entorn, amb la intenció de posar fre a una pandèmia cada cop més estesa. Ens vam tancar a casa, però el mateix temps vam descobrir que teníem finestres, balcons i terrats i que a través d’ells podíem gaudir d’un verb màgic: observar.

Aquesta acció que molts i moltes vau fer aquell primer dia i heu anat repetint jornada rere jornada, és el que diàriament fem els observadors meteorològics. Segurament no vam inventar el teletreball, però ens hi vam acostar. I el fet, es que aquests mesos de confinament hem anat molt enfeinats, fins i tot assolint rècords climàtics de tot tipus, s’ha demostrat que malgrat el país s’hagi aturat, la meteo ha seguit essent notícia.

Just començar la segona quinzena de març vam trencar una dinàmica càlida i anticiclònica i ja el dia 16 van arribar les pluges, les baixes pressions i una refrescada molt notable, un panorama canviant que es va allargar fins al final de mes. Ja al Març s’ensumaven llevants i un canvi de circulació cap a aires mediterranis, però segurament no imaginàvem el que vindria a l’Abril.

El primer dia d’Abril ja va començar plujós i fred i després d’uns 9 dies de relativa bonança van començar els temporals. La pri-

658_abril-junyOK.indd 6

mera situació de pluja continuada va arribar el dia 13, amb prop de 35mm. Però el plat gros es va iniciar el dissabte dia 18. La tarda d’aquell dissabte va engegar un temporal de llevant que es va allargar fins al dia 22 d’Abril. En 5 dies vam recollir 191,6mm i tant el dia 19 amb 75,4mm com el dia 21 amb 61mm van superar l’anterior registre més elevat de pluja en 24h per un mes d’abril.

Aquest episodi de pluja, ha estat el més important enregistrat fins ara al nostre observatori, en 16 anys de dades, superant el passat temporal Glòria i d’altres episodis, sobretot de tardor.

Tot plegat no només va acabar amb l’abril més plujós de tots els temps, amb 243,4mm, sinó amb el període mensual més plujós des de 2004 al nostre poble. Després del temporal ve la calma, i el temps es va estabilitzar a finals de mes, obrint un nou escenari pel maig. El final d’aquest confinament i l’inici de la desescalada ha anat acompanyada de bon temps, sobretot amb un panorama de calor i estiu avançat a partir de la segona quinzena de Maig.

També alguns dies de xàfec i trons de primavera, però amb un balanç de mes extraordinàriament càlid, tant que s’ha batut el record absolut de mitjana de temperatura per maig, amb 20,7ºC, 2,4ºC per sobre de la mitjana.

Sergi Corral

14/06/2020 17:55:59

CAS DE SUPERACIÓ DEL CORONAVIRUS

Àngela González, remuntar el Covid-19 als 94 anys

D

amb un actitud de felicitat, somriu i cuida a tots els seus. L’energia que desprèn fa que remunti any rere any tots els obstacles i dificultats. I aquest cop ha sigut una de les batalles més dures: el Covid-19.

Va començar a finals de març amb tots els símptomes i, dia rere dia, vèiem el camí més complicat. Ella, per edat, no podia ser ingressada en cap centre hospitalari i la seva filla i el seu gendre també lluitaven contra el virus. Només ens quedava l’esperança que la seva energia i el seu amor pogués amb tot i la fes remuntar. Necessitàvem aquella alenada d’aire pur, per mantenir-nos forts i tornar altre cop a estar tot junts, la il·lusió més gran de l’Angelina.

La família, les amigues, el barri i les seves plantes és el que més estima. Té la sort que la família ha crescut amb 4 néts, el Marc, l’Anna, el Roger i la Gisela, i és besàvia de 4 besnéts, l’Èric, la Clara, l’Eva i l’Anaïs. Des d’Andorra i París, la feliciten sempre, dient-li Iaia Ina. Malauradament, a Sant Andreu molts dels nostres ens han dit adéu, i des d’aquí mostrem el nostre condol. Volíem, però, fer esmena a la nostra àvia que amb 94 anys ha superat el Covid-19 en totes les seves fases més dures. Sabem que sempre tenim un petit motor que ens empeny a la vida i volem fer mostra tots els que l’estimem que hem rebut el seu missatge de vida. Volem felicitar el Roger i jo, Gisela, l’orgull també dels nostres pares, Jordi i Montserrat, la superació i l’alegria d’estar de nou amb tots nosaltres.

Roger i Gisela Boix

cap a peus | abril-juliol

es del Cap a Peus, volem fixar-nos també amb casos de superació del coronavirus. En paraules dels seus nets ens acostem a un testimoni que, malgrat les dificultats, ha pogut sortir endavant.

L’Angelina, com li diem els que la coneixem, va néixer el 31 d’agost del 1925 al carrer de les Afores de Sant Andreu del Palomar. De família obrera, va ser la petita de tres germans i sempre va ser la mimada de la casa pels dos germans. L’any 1936, durant la Guerra Civil, va patir molta fam i amb només 12 anys va haver de començar a treballar a Can Sert, una botiga de catifes.

Als 14 anys entrava a les Filatures de Fabra i Coats, filant el fil negre i controlant més de 30 rodets alhora. Sempre explica que va ser dur i cansat, però que tenia unes companyes excepcionals i que això li feia treure un somriure dia a dia. Recorda també que el sol que entrava per la finestra li permetia intuir l’hora que podia ser i així saber quan li quedava per tornar a casa.

A Sant Andreu mateix, va conèixer el nostre avi, el Joan Rifà, un pagès fill de Sant Andreu treballador, reservat i de números. A l’Angelina sempre li brillen els ulls quan explica com l’admirava quan el veia sobre el cavall amb la camisa mig oberta anant pels camins del poble. Es van casar el 1948 i van formar una família al carrer paral·lel on sempre havia viscut. Van tenir dues filles la Francesca i la Montserrat. Tot i amb les filles, no va deixar mai de treballar. Fins als 40, que degut a una vida d’esforços a la fàbrica i greus lesions a l’esquena, va rebre la discapacitat permanent.

Ara l’Angelina, catalana i andreuenca de cor, fa orgull del seu poble. Amb 94 anys, participa en totes les activitats que pot i

7

L’Angelina ara i quan era jove.

658_abril-junyOK.indd 7

14/06/2020 17:56:00

OBITUARI

Joan Antoni Audet i Novell, una vida dedicada a la societat i a l’esport

E

l 18 de març proppassat ens assabentàvem de la trista notícia de la pèrdua de Joan Antoni Audet i Novell. Colpidora pels moments difícils que vivim ja que no vam poder-nos acomiadar per culpa de la pandèmia que ens té segrestats a casa. Un confinament que no ens permet dir el darrer a Déu a qui ha deixat una profunda petjada a nivell social, esportiu i cultural a Sant Andreu de Palomar i a Barcelona. Li faltava poc per fer els 80 anys i de ben segur que la celebració octogenària hagués estat ben lluïda.

Feia pocs dies, abans de tot l’enrenou en el qual estem capficats, vaig trobar-me’l pel carrer amb dos fascicles de L’Abans del Districte de Sant Andreu i amb un somriure emotiu em va dir :“Ja els tinc”. Recordo haver estat al seu magatzem i quedar bocabadat pels tresors documentals i gràfics que allà hi guardava.

Un veritable museu de la història de Sant Andreu de Palomar.

Amb il·lusió anava desgranant cada peça d’aquell petit museu.

Fa anys, potser vint o trenta, recordo haver anat amb la meva mare a comprar un sofà a la seva botiga. Em va preguntar a quin partit votava. I en dir-li el nom d’un partit, aleshores petit,

em va dir quan arribis a la meva edat ja ens votaràs. És que ell sempre va ser un fidel membre de Convergència Democràtica de Catalunya. Ja de gran ens vam retrobar més d’un cop fent d’apoderats electorals al Centre Cívic de Sant Andreu. Ell amb CIU i un servidor en aquell mateix partit del comentari.

L’Audet, era una persona afable i propera. Mai tenia un no per resposta. Sempre que podia et donava un cop de mà i si més no trobava la manera de poder-te ajudar cercant la persona o lloc adequat per a resoldre el problema. Nascut el 1940 a Nou de la Rambla, a Ciutat Vella, a casa de l’àvia però als set dies de néixer és traslladat a Sant Andreu de Palomar, on els pares hi tenien un botiga de mobles al carrer Gran. Els estudis primaris els fa a l’escola dels Padres. L’Audet , recordava que a l’escola mai li van prohibir parlar en català ni li van retreure que el seu pare fos un republicà convençut. A més del negoci de Sant Andreu els pares tenien una altra botiga al carrer Nou de la Rambla.

Mobles Novell va ser l’escola on va aprendre a socialitzar-se i a fer amistats. Els clients de Mobles Novell eren molt més que compradors, eren amics.

Sopar de Germanor d’Esport i Cultura amb motiu del número 300 de la revista Sport 9, al restaurant dels Jardins de Can Fabra el 1984. Joan Antoni Audet, al centre de la imatge sostenint la placa commemorativa amb membres de la revista i del Club Natació Sant Andreu / SALVADOR ESPADALÉ - ARXIU CEII

658_abril-junyOK.indd 8

14/06/2020 17:56:00

De gran arribaria ser el representant dels comerciants davant del Districte. A punt de jubilar-se va decidir plegar veles i tancar el negoci. Una vida professional que posava punt i final amb un bagatge fructífer.

La seva afició per l’esport -de jove havia jugat a futbol- el va dur a ser el president del Club Natació Sant Andreu entre 1979 i 1983, membre de la directiva del Futbol Club Barcelona amb l’Agustí Montal com a president i soci número un de la Unió Esportiva Sant Andreu, sent també directiu d’aquesta entitat.

En el camp de la política, com ja hem esmentat, va ser un membre destacat de CDC a Sant Andreu de Palomar. Afiliat al pocs mesos constituir-se el partit de Jordi Pujol i esdevenint entre 1979 i 1987 conseller de districte per a aquesta formació. El 1987 es presenta com a candidat a les eleccions municipals de Barcelona i és escollit regidor. A l’Ajuntament de Barcelona s’hi estarà dues legislatures. L’any 1995 es retira de la política activa, però segueix militant a Convergència. A cada convocatòria electoral fa d’apoderat, aconseguint l’estima fins i tot dels seus rivals polítics.

Durant els Jocs Olímpics de Barcelona va ser un dels portadors de la Torxa Olímpica pels carrers i places de Barcelona. Destacat membre del Consell de Cent, associació que agrupa els exregidors que han exercit en democràcia.

Casat amb Rosa Maria Gabernet, professora de Jesús, Maria i Josep -Els Padres- i amb un fill d’aquesta relació, l’Oriol. Anteriorment s’havia emmaridat i enviudat amb Montserrat Palau i Vidal amb qui va tenir tres fills: Joan Antoni, Maite i Jordi. L’Audet, es considerava per damunt de tot del poble de Sant Andreu de Palomar i més d’un cop, mig seriosament mig en broma, parlava de demanar de nou la independència municipal. Actor aficionat al teatre de ben jove, sobretot a l’escenari de can Padres. El 1977 va participar activament en els actes del centenari de l’escola del Pare Manyanet, de la qual formava part de la junta de l’Associació de Pares d’Alumnes. És nomenat soci número u del Centre Cultural Els Catalanistes.

Els darrers anys de la seva vida solia participar en diverses tertúlies amicals al bar de la Societat Cultural i Esportiva La Lira.

En una entrevista que li va fer el periodista Óscar Hernández a El Periódico de Catalunya, publicada el 10 d’octubre de 2012, matisava: “Que jo no soc anti-rès, ni socialment, ni en esports, ni amb la religió. Tampoc m’agrada parlar de mi, sinó de l’entorn que vaig conèixer.” I és aquest entorn que el va conèixer que no l’ha pogut acomiadar com cal per culpa d’un virus. Desitgem i esperem que un cop es normalitzi la situació es faci un merescut homenatge a aquí va ser un dels fills il·lustres de Sant Andreu de Palomar. L’Audet, s’ho mereix amb majúscules.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | abril-juliol

9

658_abril-junyOK.indd 9

14/06/2020 17:56:00

OBITUARIS

Jaume Isalgué i Canals, home d’esquerres i andreuenc militant

E

l 18 de març proppassat ens assabentàvem de la trista notícia de la mort de Jaume Isalgué i Canals, un home de fermes conviccions, d’esquerres i arrelat al seu poble nadiu. Qui escriu a aquestes ratlles va tenir el goig de conèixerlo i en preserva un grat record. Tot seguit us fem un petit esbós biogràfic.

Jaume Isalgué i Canals va néixer el 1945 a Sant Andreu de Palomar. De petit va estudiar a Les escoles Pare Manyanet -Els Padres- i Ausiàs March, i de jove a l’Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA). El 1976 va entrar a militar a Convergència Socialista de Catalunya -organització política creada arran de l’escissió del Moviment Socialista de Catalunya-, partit encapçalat per Joan Reventós i Carner, futur president del Parlament de Catalunya. Un any després entra a militar al Partit Socialista de Catalunya Congrés (PSC-C). Finalment, en fusionar-se diferents organitzacions socialistes i crear-se el Partit dels Socialistes de Catalunya, en serà un destacat militant. A partir d’aleshores és escollit membre de l’executiva local andreuenca. Col·laborador a petició de Josep Moratalla i Martínez dels regidors Gonzalo Crespo i Pau Cernuda, als districtes Novè -actual Sant Andreu- i Nau Barris, respectivament. L’any 1981 entra a treballar a Mercabarna impulsant cooperatives de treball.

658_abril-junyOK.indd 10

Arran d’un ictus ocorregut el gener de 1990 va quedar impossibilitat de mig cos i es movia amb dificultat reduïda. Tanmateix, la malaltia no va ser cap impediment per seguir actiu en política i a nivell social. Entre 1999 i 2003 va ocupar el càrrec de conseller del Districte de Sant Andreu en representació del PSC i entre 2004 i 2008 el de vici-secretari de l’Agrupació Socialista de Sant Andreu. Més enllà de la seva militància amb el PSC va ser un dels fundadors del Reagrupament de les Esquerres Catalanes (REC), plataforma creada des de Sant Andreu amb la intenció d’impulsar la col·laboració política entre les organitzacions polítiques d’ERC, PSC i ICV, des d’una òptica de sobiranisme d’esquerres i com eix vertebrador d’una Catalunya socialment justa i lliure.

També va col·laborar amb l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar així com de la dinàmica associativa andreuenca.

Soci del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias des de la seva fundació.

Vivia a Recesvint i participava en l’organització festiva d’aquest carrer per la festa major. Des del Sant Andreu de cap a peus volem expressar el nostre més profund condol a familiars i a amics per tan sensible pèrdua. Fins sempre, Jaume.

Pau Vinyes i Roig

14/06/2020 17:56:00

Joan Küderling i García, excursionista

E

T

ambé, durant els primers dies de maig ens ha deixat en Ramon Aused, qui amb el seu germà regentaven l’històric restaurant can Ramon del carrer Gran de Sant Andreu. A can Ramon s’hi van celebrar àpats de casaments, comunions i efemèrides de tot tipus com els sopars d’aniversaris de l’Esplai Sant Pacià o menges de partits polítics; fins i tot calçotades. L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar hi acostumava a celebrar els sopars de commemoratius de la festa major on es lliuraven les plaques de socis i sòcies d’honor. Des de l’entitat veïnal expressem el nostre més profund condol a familiars i amics.

Galdric de Rocabruna

En memòria de Maria José Guasch i Castany

H

i ha morts que dolen molt, ja que esdeven pèrdues irreparables. El dia 6 de juny ens deixava arran d’una greu malaltia Maria José Guasch i Castany, persona vital, ferma i amb una energia que s’encomanava. Nascuda a Sant Andreu de Palomar el 1952, va viure en el seu poble acompanyada de les seves filles Mar i Blanca. Filla d’Antoni Guasch i Carreté, expresident de la Unió Esportiva Sant Andreu i de la Federació Catalana de Futbol. Vinculada professionalment al Departament d’Universitat i Recerca de la Generalitat de Catalunya i militant de la secció local de CDC de Sant Andreu. Voluntària del Rebost d’Aliments. Qui escriu aquestes ratlles hi va tenir més d’una conversa agradable i a voltes vaig rebre un bon consell per part d’ella. Rebi la família, amics i amigues el condol per part de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | abril-juliol

l 5 de maig, arran d’una greu malaltia, ens deixava Joan Kuderling i García, el soci més antic de l’Agrupació Excursionista Muntanya. Nascut a Sant Andreu de Palomar el 27 de desembre de 1930, fill de qui fou president de l’Agrupació Excursionista Muntanya tot just acabada la Guerra Civil Ernest Küderling –qui aconseguí salvar l’entitat de caure en mans dels falangistes. Els Küderling són una nissaga d’origen alemany. Comercial de material de construcció, motiu pel qual havia de fer sovint viatges per arreu del país. Va ser el primer associat en rebre la insígnia d’or i brillants, en reconeixement dels 75 anys de permanència en l’entitat excursionista. El guardó li fou lliurat durant el sopar de l’AEM de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 2015. Darrerament col·laborava amb els arxivers de l’Agrupació datant i classificant les imatges i documents de l’arxiu. Persona de tracte afable i obert, solia participar en les activitats de senderisme que organitzada l’entitat.

Practicava la natació a nivell amateur. Segons nota necrològica de l’entitat per excel·lència del muntanyisme andreuenc: “Quan puguem anar a la muntanya i siguem en un cim ben alt, tornarem a estar més a prop d’ell”. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar expressem el nostre condol a la seva esposa Ramona i als seus familiars i amics així com a l’Agrupació Excursionista Muntanya.

Pau Vinyes i Roig

Ramon Aused, restaurador

11

Joan Küderling en el moment de rebre la insígnia d’or pels seus 75 anys de soci de l’Agrupació Excursionista Muntanya de mans de l’expresidenta Carme Hernàndez / MARTA PONS I PONS

658_abril-junyOK.indd 11

14/06/2020 17:56:01

OBITUARI

Rosa Maria Sardà i Sant Andreu de Palomar

E

l proppassat dijous 11 de juny, Diada de Corpus, moria arran d’un càncer l’actriu Rosa Maria Sardà i Tàmaro.

Nascuda a la Sagrera el 30 de juliol de 1941, però de ben petita va venir a viure amb els pares a Sant Andreu de Palomar, concretament a l’edifici de l’economat de la Fabra i Coats de la Rambla de Fabra i Puig. La gran de quatre germans; en Fede, copropietari de la sala Luz de Gas; en Santi, exdirector del Parc d’Atraccions del Tibidabo i en Joan, mort en plena joventut. En morir la mare, practicant a la Clínica La Rosa, quan els germans encara eren petits la Rosa Maria els va d’haver de fer de mare.

Família arrelada al món del teatre, ja que el seu besavi, la seva àvia i la seva cosina van ser actors de teatre. Autodidacte com a actriu. Va fer les seves primerenques passes en el món de l’espectacle al teatre de l’escola dels Padres -l’actual col·legi Pare Manyanet-Sant Andreu-, on els seus germans hi van cursar estudis. De jove va treballar a l’empresa alemanya Saënger, situada al carrer del Barri Vermell del Bon Pastor. Empresa dedicada a la construcció de conductors elèctrics i de friso. Amb el seu exmarit, el component de La Trinca i promotor musical Josep Maria Mainat, van viure uns anys a l’antic carrer de les Filatures -actualment extensió de la Rambla de Fabra i Puig- i a ella i als

components de La Trinca se’ls veia molt sovint pel bar La Pubilla de la rambla andreuenca. Després se’n van anar a viure a Horta.

Del teatre d’aficionats fa el sal el 1962 al professional. Farà teatre amb les millors companyies del moment, televisió i cinema. Participarà en obres de teatre de Josep Maria de Sagarra, Alfonso Paso, Samuel Beckett, Adolfo Marsillach, Josep Benet i Jornet i d’altres, així com de directora. A la televisió serà la presentadora de diversos programes com Festa amb Rosa Maria Sardà i en cinema actuarà en més de cent pel·lícules i amb els millors directors de l’època. La Reina de Espanya de Fernando Trueba, serà la darrera intervenció com actriu, pel·lícula estrenada el 2016.

Pròxima al PSC i a l’unionisme, va rebutjar la concessió de la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya el 1994, pel posicionament contrari a la convocatòria del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017. En vida va rebre diferents premis i homenatges com el Memorial Margarida Xirgu (1979-1980), el Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Porqué le llaman amor cuando quieren deciri sexo? (1994), el Fotograma de Plata (2003) i la Medalla d’Or de l’Acadèmia Espanyola del Cine (2010). Se’n va una actriu i el cel rep una nova estrella.

Pau Vinyes i Roig

12

Rosa Maria Sardà amb Joan Antoni Audet en l’obra de teatre La creu de la masia, de Frederic Soler Pitarra, duta a terme al teatre de l’escola dels Padres, a finals dels anys cinquanta. AUTOR DESCONEGUT / FONS JOAN ANTONI AUDET-ROSA MARIA GABERNET

658_abril-junyOK.indd 12

14/06/2020 17:56:01

658_abril-junyOK.indd 13

14/06/2020 17:56:02

L'any que ens vam confinar pel coronavirus Alba Cabrera i Xavier Aragall La primavera de l’any 2020 serà recordada pel Covid-19 i per les mesures per combatre’l que ens va fer canviar els hàbits de la vida quotidiana alhora que ens feia replantejar moltes coses. Hi haurà un abans i un després, on el món haurà pres mesura de la seva fragilitat i on s’hauran evidenciat els desequilibris econòmics i socials. Encara mirem l’horitzó amb incertesa, però fins i tot si demà es trobés una vacuna, queda la certesa que cal canviar la manera com ens relacionem i com ens organitzem i com fem viable el futur d’aquest planeta.

Les primeres notícies relacionades amb el Covid-19 van arribar de la Xina, concretament de Wuhan, una important ciutat del centre del país asiàtic. Amb més d’onze milions de persones és una de les deu més poblades de la Xina i la ciutat més destacada de les províncies centrals xineses. A més, la seva ubicació geogràfica l’ha fet un referent logístic en ser una cruïlla de transport per ferrocarril i per carretera. A mitjans de desembre es detecten uns primers casos de pneumònia atípics. Com que era època de grip, es creu en un primer moment, que pugui ser un cas de grip estacional. Tanmateix, les afectacions al sistema respiratori son importants i no en saben detectar l’origen.

Quan s’aconsegueix detectar-ne la causa, els científics parlen d’un nou tipus de coronavirus i l’acabaran anomenant Covid-19. Cal recordar que coronavirus és el nom genèric d’una família de virus que es caracteritza per causar des de simples refredats fins a malalties respiratòries com ara pneumònies, bronquitis i la SARS inicials en anglès de la síndrome respiratòria aguda greu. De fet els països del sud-est asiàtic va patir una epidèmia de SARS entre el 2002 i el 2003 causada per un coronavirus però amb una extensió molt menor que l’actual; 8.500 casos en 17 països i prop de 1.000 morts.

ANDREU CARRASCAL

658_abril-junyOK.indd 14

14/06/2020 17:56:03

A

La transmissió del virus partir de mitjans de gener, l’expansió del virus arreu del món ha estat molt ràpida. Avui el món està interconnectat i la mobilitat de les persones és molt intensa. Així, de la Xina el Covid-19 va arribar a països del centre de l’Àsia com l’Iran i posteriorment a Europa, amb un important focus al nord d’Itàlia. Posteriorment el coronavirus feia el salt a l’Africa i poques setmanes després arribava al continent americà. A mitjans de març es globalitzaven les mesures de confinament per tal de frenar l’expansió del Covid-19. Es pot dir que durant la segona meitat de març de 2020, el món es va aturar de cop. Ni indústria, ni transports ni turisme... tot parat. Les ciutats en silenci, escoles sense infants, botigues tancades, carrers buits, la natura retornant allà on l’home ha deixat de ser-hi i l’aire es lliurava de fums i contaminants. I a més, creixia la incertesa sobre l’impacte econòmic, al temor a la malaltia s’hi afegia el neguit per la pèrdua del treball. Per tot el món els governs han hagut d’improvisar, amb major o menor encert, mesures per gestionar una situació d’emergència inèdita. Als països europeus, la prioritat va ser que el sistema sanitari no es col·lapsés, que els serveis essencials seguissin funcionant i poc a poc recuperar la situació prèvia el confinament, sobretot per facilitar la recuperació econòmica. El debat entre prioritzar la salut o prioritzar l’economia va anar marcant el període i les fases de recuperació de la normalitat.

A finals de juny, quan tanquem aquest número ja fa setmanes que la Xina sembla que ha deixat enrere l’epidèmia i gran part d’Europa, després d’haver estat el principal focus d’extensió del virus està en la fase final del confinament. El continent Americà

és ara el més destacat focus d’infeccions i defuncions i la gestió erràtica dels governs del Brasil i dels EUA fa témer unes conseqüències molt més importants que a Europa. Entretant al continent Africà l’impacte del coronavirus sembla que ha estat força menor. Una població jove i el fet d’haver-se enfrontat prèviament a d’altres epidèmies en serien els motius. Entretant, es treballa a contrarellotge per descobrir tractaments que aturin la malaltia alhora que també s’intensifica la recerca per obtenir una vacuna que permeti controlar el virus mentres la societat aplaudia als balcons als sanitaris i científics. La vacuna es pot descobrir aviat, però s’espera que fins d’aquí a un o dos anys no podrà arribar a tothom que la necessiti.

Passada l’expansió inicial, el món es mira el futur amb incertesa.

Es debat quina profunditat tindrà la crisi econòmica i es parla d’un impacte similar al de la segona guerra mundial d’ara fa 75 anys. El més destacat és que integrem en el nostre dia a dia la possibilitat que torni ha haver-hi noves pandèmies causades per nous virus, un símptoma que hem fet emmalaltir el planeta. El canvi climàtic està duent al límit els hàbitats naturals i per tant alterant els equilibris entre l’home i la natura.

A casa nostra, un cop el Cavid-19 controlat, és moment de replantejar moltes coses. Començant per la importància de tenir sistema sanitari robust, l’ús de l’espai urbà, el necessitat de reduir la contaminació i prendre’ns seriosament la sostenibilitat del medi ambient. Així mateix teletreball ha fet canviar hàbits socials i familiars i el cop econòmic està posant en evidència la necessitat de redistribuir millor la riquesa, massa persones han quedat en la intempèrie de la pobresa.

15 cap a peus | abril-juliol

ELABORACIÓ PRÒPIA / PORTAL DE DADES OBERTES CATALUNYA

658_abril-junyOK.indd 15

14/06/2020 17:56:03

Impacte de la Covid-19 a Sant Andreu Des que es va decretar l’estat d’alarma a tot l’Estat, el 15 de març es van tancar tots els espais no essencials i es van suspendre totes les activitats, obres pendents i esdeveniments previstos del març fins al juny. Com a la resta de Catalunya, l’estat, Europa i gran part del món, Sant Andreu estava confinat i només es va poder sortir a les activitats imprescindibles fins a la darrera setmana d’abril, que es van permetre els passejos i l’activitat física a l’aire lliure per franges horàries i fins a l’inici de les fases a la regió sanitària de Barcelona a partir de mitjans de maig.

Més de quatre mesos que han canviat les nostres vides i que desglossem aquí en dates concretes per estudiar més a fons l’evolució dels dies més crítics de la pandèmia a casa nostra: 24 de març Feia una setmana que s’havia constituït la Xarxa de Suport Mutu, una iniciativa per sectors dels veïns i veïnes de “solidaritat davant la crisi del coronavirus“. Amb aquest lema un grup de veïns de Sant Andreu de Palomar ha posat en marxa una xarxa solidària per ajudar a aquelles persones que necessitin un cop de mà durant el confinament. L’objectiu de la plataforma és “evitar l’aïllament social i l’individualisme i garantir la protecció d’aquelles persones i grups amb especial vulnerabilitat“. A més, al llarg dels dies desenvoluparan la manera d’autovertebrar-se per “defensar col·lectivament els drets socials i laborals i els serveis públics”. La xarxa ha estat organitzada per carrers i zones i, igualment, es van autoorganitzar per produir mascaretes de tela en un moment de desabastament general, juntament amb organitzacions com les Cosidores de Sant Andreu, l’aportació de material de protecció a Can Ruti dels Diables de Sant Andreu i les impressions 3D de l’Escola La Llotja també per fer material de protecció.

Aquestes dues primeres setmanes, tant la Clínica Sant Jordi com els CAP i els CUAP estaven tancats perquè no podien atendre a pacients de la covid-19 ni continuar amb la seva activitat habitual, però el CAP Meridiana i el CUAP Casernes atenien urgències per derivar-les a Vall d’Hebron o demanar fer una quarantena d’aïllament als pacients que acudeixen, havent habilitat

una ‘zona zero’ per totes les urgències que arribaven amb símptomes del virus.

Segons el president de L’Eix Comercial, Pròsper Puig, ja s’esperava que dissabte dia 13 de març a la tarda tanquessin el 90% de les botigues de l’associació a la qual representa. A més, detalla que els primers dies de confinament, aquelles que treballen en el sector càrnic, han incrementat les vendes entre un 10 i el 15% “per por al desabastament“. Un temor, però, que el mateix Puig tracta de rebaixar: “El problema en la distribució no hi serà; els escorxadors continuen funcionant i tothom servirà regularment“, i així va ser, excepte en moments concrets, l’abastament de tots els productes essencials va estar garantit a totes les botigues d’alimentació que van continuar obertes.

La Casa Asil feia públic un primer dels vuit comunicats que ha emès durant la pandèmia per demostrar el seu estat d’urgència: https://casaasil.cat/comunicat-sobre-la-situacio-de-la-residencia-de-la-fundacio-casa-asil/ 28 de març Primeres dades de contagis al districte de Sant Andreu: 157 casos confirmats per la Generalitat, els primers detectats a la residència Casa Asil, un dels focus més importants del poble i on més va atacar el virus, que notificaven ja des de l’inici de la pandèmia 20 morts. El districte andreuenc era un dels més afectats pel virus de Barcelona, sobretot al Bon Pastor, Trinitat Vella i Baró de Viver. La situació era tan extrema que a l’Hospital de la Vall d’Hebron perquè encara no havíem arribat al pic de la infecció que la Generalitat va ordenar començar a preparar un Hospital de Campanya per la Covid-19 al poliesportiu d’enfront.

Els Bombers van anar a la Casa Asil a desinfectar les instal·lacions, que ja tenia més del 60% dels treballadors de baixa per símptomes i havia traslladat temporalment a més d’una vintena dels seus residents (27 dels 150 en total) als centres pròpiament hospitalaris com són la Vall d’Hebron, Casernes i el sociosanitari Hestia Palau, segons la situació de cada pacient.

El CUAP les Casernes i Mutuam envien sanitaris a la Casa Asil, però el material sanitari de protecció continua escassejant a la residència.

Can Fabra buida durant el confinament / TONI ESPINAR

658_abril-junyOK.indd 16

14/06/2020 17:56:03

La natura i la calma dels carrers sense gent guanyava territori en el nostre poble durant el confinament / MAR LUMBRERAS I PAULA BARCELÓ

658_abril-junyOK.indd 17

11 de maig L’ASPB xifra 475 casos confirmats a Sant Andreu i les queixes veïnals per la brutícia acumulada als carrers del poble arriben al Consistori de Barcelona, que anuncia que a partir de la següent setmana, ja en Fase I, els serveis de neteja es restablirien en un 66%, doncs, durant el confinament, el servei de neteja municipal funcionava amb serveis mínims i es podien veure guants i mascaretes llençades als carrers , taronges dels arbres a terra i molt pol·len.

23 de maig Es tanca el trànsit de la Rambla Fabra i Puig a Onze de Setembre i tot el Passeig de Fabra i Puig fins a Horta durant els caps de setmana i festius de 9 a 21 hores. Es peatonalitzen els trams per tal d’evitar aglomeracions als carrers i el tram andreuenc és el més llarg de Barcelona, amb 2,8 quilòmetres. A partir del 25 de maig, es van permetre les manifestacions mantenint la distància de seguretat i l’ús obligatori de la mascareta als espais públics on hi hagi concurrència de gent i va tornar el Tall de la Meridiana.

Del 15 de juny en endavant La Casa Asil torna a recuperar certa normalitat des que el 12 de juny es confirmés que ja no hi havia nous contagis i els positius segueixin estables, quan han acumulat un total de prop de 150 casos confirmats entre pacients i treballadors de la residència.

Entrem en la darrera fase de la desescalada i el final de l’estat d’alarma, tot i que continuarà vigent un decret llei de salut pública i és la Generalitat qui ara tornarà a tenir plenes competències en matèria de salut, on tot tornarà a obrir al públic amb les mesures higièniques pertinents i en molts casos amb cita prèvia, i es permetrà la mobilitat entre províncies/regions sanitàries. Les perspectives esperen que durant l’estiu i la tardor es pugui tornar a fer vida social i laboral presencial i que hem de prestar atenció a un possible rebrot, ja que les vacunes o un possible tractament específic encara pot trigar a arribar fins al 2021.

cap a peus | abril-juliol

31 de març Algunes parades del Mercat Provisional de Sant Andreu així com alguns restaurants començaven a oferir servei a domicili.

Els Bombers van venir a desinfectar els contenidors de la brossa i, malauradament, la Farmàcia Reixach era atracada.

3 d’abril La Generalitat xifrava en 266 veïns i veïnes andreuenques positius en test PCR de la Covid-19, 131 dels quals s’havien fet al CAP Meridiana i 135 al CUAP Casernes, xifra que va augmentar a 292 casos confirmats el 6 d’abril.

11 d’abril Era Setmana Santa. L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) declara Sant Andreu com la zona de la ciutat comtal amb més positius, 348, concentrats als voltants de la Casa Asil i del Narcís Sala, mentre que la residencia notificava 45 defuncions des de l’inici de l’estat d’alarma, que augmentarien a 55 el dia 17 d’abril.

27 d’abril L’ASPB confirma que Sant Andreu ha arribat als 400 casos confirmats i que s’emplaça en segon lloc, per sota de la Nova Esquerra de l’Eixample, en la llista de zones barcelonines més afectades per la pandèmia i la Casa Asil notificava en dues setmanes només dues noves morts (57). El dia 21 d’abril, l’Ajuntament de Sant Andreu anunciava que engegava un Pla de Xoc contra el virus: https://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/ noticies/pla-de-xoc-per-mitigar-limpacte-de-la-covid-19-als-districtes-mes-afectats-2_941942 4 de maig: s’inicia el desconfinament Sant Andreu està a la Fase 0 i les campanes de la parròquia del Palomar repiquen. El 7 de maig l’Ajuntament celebraria el primer ple des de la pandèmia, de manera virtual: https://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/noticies/el-primer-consell-plenari-virtual-de-districte-destaca-les-actuacions-municipals-de-les-darreres-setmanes_946546

17

14/06/2020 17:56:05

18

La veu de la Casa Asil Per conèixer de primera mà la situació que ha viscut la residència, hem parlat amb Susana Fraile, directora de la Casa Asil; Xavier Bota, patró de la Fundació i l’Esther, auxiliar d’infermeria del centre. El centre té dos vessants: funciona com a centre de dia, amb 40 places, que estan tancades des del 13 de març i que de moment, romandran així. Després, tenen 150 places de la residència. Fins a l’11 de març estaven totes ocupades. Actualment, tenen 60 llits buits perquè hi han tingut 59 defuncions durant el confinament i un resident que s’ha donat de baixa per marxar a viure amb la família.

El mateix centre considera que més de 50 persones de les 59 que han mort ho han fet a causa de la Covid-19, tot i que no tots van ser casos confirmats amb test PCR. Durant el brot, dels 115 treballadors de la residència, més de la meitat van estar de baixa fins a la Fase I amb simptomatologia del virus però sense poder fer-se cap prova.

Per mantenir el contacte i ser transparents, des de la residència han intentat posar-se en contacte cada dos o tres dies amb cadascuna de les famílies dels pacients del centre, i també han fet durant tot l’estat d’alarma fins a vuit comunicats públics per explicar la situació de la Fundació i les instal·lacions. “La gran majoria de les famílies ens han donat suport i han respectat la nostra feina. Tot i que també és comprensible que qui han perdut als familiars i no s’han pogut acomiadar, senti una gran frustració i rancor cap a la situació”, expressa el patró. “Les auxiliars sempre hem tingut el telèfon operatiu per als familiars. Però hi havia moments en què la manca de mans dificultava poder donar informació diària sobre la situació de cadascú dels residents” reconeix l’Esther.

“El patiment dels treballadors i treballadores de la Casa Asil era molt fort perquè no podien evitar que la gent acabés morint, i són persones que ens importen, que són com de la nostra família perquè convivim amb ells dia rere dia. Els professionals hem estat a primera línia, hem tornat amb ganes i amb força per treballar per ells i amb ells” se sincera l’auxiliar.

Després d’aquest brot de la Covid-19, l'opinió pública està debatent sobre el sistema de gestió de les residències a l’Estat. “Entenem la rabia de qui ha perdut al seu familiar o qui no ha pogut veure’l en 90 dies, però demanem empatia amb l’esforç que ha donat els nostres professionals, que també han estat víctimes d’aquesta situació. Una residència no és un hospital, és una llar on viu molta gent gran, i que no té mitjans sanitaris per afectacions greus i situacions de complicacions de salut”, aclareix la directora de la Casa Asil.

“Som l’última casa de les persones grans fins que arriba el seu final. Tenim formació sanitària però no som considerats sanitaris.

Jo vaig ser un positiu el 18 d’abril i vaig plorar perquè no podia venir a treballar. El 6 de maig vaig poder reincorporar-me, però estic trista perquè no podem donar més del que hem donat. A la residència no podem tenir respiradors perquè no és un material habitual que hi hagi a les residències, però veient el que ha passat, s’hauria de tenir material de reserva per a complicacions”, reflexiona l’Esther.

“Un dels grans problemes que tenim les residències és els salaris tan baixos que cobren les persones que cuiden els nostres avis.

No té sentit parlar de si la gestió és privada o és pública quan aquest problema s’ha donat en els diferents sistemes de gestió de residències. Ara demanen equiparar els sous dels treballadors de les residències als hospitals”, reclama Xavier Bota.

“Nosaltres no som un negoci, tot i ser una fundació privada. El conveni actual per contractar als professionals no reconeix econòmicament als treballadors i volem que això canviï. Per acabar, volem fer un reconeixement a la gent gran que continuem amb nosaltres, que han viscut situacions molt difícils de veure com companys es morien, de trasllats d’habitacions i que tenen el nostre suport”, conclou Fraile.

El 12 de juny, la residència no registra nous contagis i està en un bon moment. Comencen a recuperar la normalitat, “és un dia d’alegria” afegeix Fraile. Des del centre, esperen que aquesta sigui la darrera reorganització de les habitacions dels residents per tornar a poc a poc a tenir una rutina.

ANDREU CARRASCAL

658_abril-junyOK.indd 18

14/06/2020 17:56:07

apunt històric | Les epidèmies al llarg de la història| JORDI PETIT, CEII Ara portem uns mesos sentint paraules com epidèmia, pandèmia o contagi. Hem estat confinats per por de contagiar-nos i veient a les notícies com s’incrementaven el nombre de morts. Però això que avui dia estem vivint i que ens sembla de pel·lícula, ha sigut un fet comú –almenys que tinguem constància- des del segle V aC fins a inicis del segle XX. Les poques dades que tenim de l’etapa antiga no ens permet a poder fer-nos una idea clara de l’afectació en aquest espai on encara ni tant sols existia el nostre poble. La primera gran epidèmia que tenim ben documentada va ser la Pesta Negra de 1348. Curiosament, aquesta gran pandèmia va aparèixer també a Xina el 1346 i com les comunicacions no eren com ara, no va arribar a Europa fins el 1347 i el maig de 1348, un vaixell de mercaderies procedent de Gènova va portar la pesta a Barcelona i uns dies més tard arribava a Sant Andreu. Aquesta va ser la més mortífera de les malalties que ens han arribat al llarg de la història ja que va eliminar el 60% de la població. Però la gran mortaldat no va ser deguda només a la perillositat de l’epidèmia sinó a les condicions higièniques de l’època i les males collites que feien que la gent estigués molt feble.

Durant la Guerra dels Segadors (1640-59) es va produir una nova pesta que va afectar sobretot a les tropes castellanes que estaven assetjant la ciutat de Barcelona entre 1651 i 1652. Heus aquí un relat de l’època escrit per un barceloní.

“Per los camins se trobaven moltes persones pobres que s’empestaven i caminaven tant com podien i, com no podien més, s’ajeien en un marge i allà morien. Era un mal tan dolent que la gent fugien i s’apartaven dels malalts, no gosaven acostar los uns ab los altros per temor que no apartassen lo mal apegat ab la roba, a on s’apega tant” Del segle XVIII tenim poca informació però sabem que el XIX va ser el pitjor de tots. El juliol de 1821 arribava -novament en vaixellprocedent d’Amèrica la febre groga que va acabar amb un 8% de la nostra població. El gener de 1833 es produïa un important brot de còlera al Pla de Barcelona i a l’agost de 1834 es produïa un altre. Novament el 1855 i després durant el període 1863-1873 van succeir-se diverses noves onades epidèmiques arribant entre 1884 i 1885 la més letal. El 1914 va arribar un últim brot de tifus i el 1918 la famosa “Grip Espanyola”.

Curiosament, les reaccions que hem vist durant aquestes setmanes són molt semblants a les observades al llarg de la història. La gent, en saber que a la ciutat arribava una epidèmia fugia, els sanitaris van ser els més contagiats. Les muralles de la ciutat de Barcelona es tancaven i no es deixava entrar ni sortir a ningú. Els que havien pogut fugir s’instal·laven pels pobles dels voltants com Sant Andreu i d’altres es quedaven per Collserola esperant que l’aire pur els salvés. L’ajuntament de Sant Andreu va prohibir als botiguers vendre queviures als forasters per assegurar l’abastiment del poble i convidava a tots aquells que no fossin nadius a marxar per evitar portar el contagi. El comerç quedava en suspès i el menjar no arribava a tothom, fet que provocava que la gent intentés acaparar menjar per no quedar-se sense i no haver de sortir de casa.

19 cap a peus | abril-juliol

Carrer Gran de Sant Andreu -tram conegut com de Cases Noves- a inicis del segle xx. AUTORIA SUPOSADA DE JOSEP BOIXADERA / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG

658_abril-junyOK.indd 19

14/06/2020 17:56:10

Cultura | Llibres

Un Sant Jordi diferent

A

quest any, si tot va bé, el Sant Jordi es celebrarà el 23 de juliol. Malgrat el confinament, no ha de faltar la tradició de comprar llibres ni la recomanació de lectures.

Aquest any per Sant Jordi ens han faltat moltes coses. Ens han faltat les parades de llibres i de roses al carrer, fer cua davant dels autors perquè signessin el nostre llibre, passejar entre la gent i gaudir del bon temps i de l’ambient. Esperem que el dia del llibre al juliol permeti recuperar aquest ambient.

Però hi ha una cosa que no ha de faltar, i és l’amor pels llibres i per la cultura. No han faltat les lectures virtuals, les salutacions dels autors a través de les xarxes i la presència, a tots els balcons de Sant Andreu i als nostres cors, del record i l’esperança de viure ben aviat de nou el nostre Sant Jordi.

Així que, per no quedar-nos amb les ganes de noves lectures pel Dia del Llibre, hem demanat a una de de les nostres llibreries preferides de Sant Andreu, La Tribu (Carrer de Pons i Gallarza, 30), algunes recomanacions de títols.

Comencen recomanant-nos Els argonautes, de Maggie Nelson, editat per L’Altra Editorial. Es tracta d’un llibre inclassificable i inspirador que barreja autobiografia, vida personal i teoria acadèmica. Al cor del llibre, una història d’amor: la relació entre l’autora i l’artista transgènere Harry Dodge, l’enamorament i el sexe, les dificultats per embarassar-se, les injeccions de testosterona i

les converses infinites, la complicitat inquebrantable i, finalment, l’embaràs i les complexitats i alegries de formar una família.

Seguim amb Las madres no, de Katixa Agirre, publicat per Tránsito, una lectura colpejadora que comença amb una mare que assassina als seus bessons. Una altra dona, la narradora i protagonista de la història, està a punt de donar a llum. És escriptora, i s’adona que coneix l’autora de l’infanticidi. La seva obsessió es dispara i demana una excedència per investigar i escriure sobre la veritat oculta darrera del crim.

La tercera recomanació és Un cor massa gran, d’Eider Rodríguez, considerada una de les escriptores més impactants de les lletres basques. El llibre està editat per Periscopi i es tracta d’un recull de vint contes sobre personatges que es troben en aquell punt d’inflexió on sembla que tot està a punt de trencar-se i on el diàleg entre emoció i raó es fa més intens. Una lectura original que sorprèn a cada pàgina.

Els més joves lectors de la casa no es poden quedar sense el seu llibre, així que per a ells recomanem Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers, de Benjamin Alire Sáenz, editat per l’Altra Tribu (germana petita de l’Altra Editorial). Dos joves aparentment oposats descobreixen que els uneix una amistat molt especial a través de la qual aprendran qui són i les persones que volen ser. Aprendran a creure en ells mateixos, a fer-se grans i descobriran, junts, els secrets de l'univers.

20

658_abril-junyOK.indd 20

14/06/2020 17:56:10

L’editorial Blackie Books ens ofereix La noia ocell, de Sandy Stark-McGinnis, la història d’una nena que està convençuda que un dia es convertirà en ocell i podrà volar ben lluny de la casa d’acollida on viu. Un llibre que fa volar, recomanat per nois i noies de 12 a 13 anys.

Per a lectors i lectores de 7 a 8 anys, La Tribu ens recomana Els gossos pirata, de Clementine Melois, publicat per Cruïlla. Una divertidíssima història sobre l’assalt a un vaixell on viatgen tres noies ben espavilades per part d’una estrambòtica tripulació de gossos pirata.

I per als més petits i petites tenim Què ens cal?, de l’estimat Gianni Rodari, autor de Contes per telèfon. El llibre l’ha publicat Kalandraka amb motiu del centenari del naixement del famós escriptor, i ha recuperat així una obra que, al més pur estil Rodari,

converteix les idees en joguina poètica i intel·ligent.

Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, també ens envien les seves recomanacions de lectures per aquests dies. Podem descarregar números antics de la revista Finestrelles i del Llibre de Finestrelles en el portal raco.cat. I també podem consultar altres revistes andreuenques online a trencadis.diba.cat i a l'hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca).

Finalment l’editorial andreuenca Llop Roig, presenta la biografia de l’Elisa García miliciana antifeixista andreuenca i el llibre La vida que passa un retrat de l’escriptora i feminista Albina Fancitorra. Dins la col·lecció de la Catalunya desapareguda el nou llibre Sant Andreu de Palomar, el món del treball.

Míriam Pérez

cap a peus | abril-juliol

21

658_abril-junyOK.indd 21

14/06/2020 17:56:10

REIVINDICACIONS

Propostes de l’AVV per al PAD 2020-2023

E

l govern municipal de Barcelona concreta les seves actuacions al Programa d’actuació municipal (PAM). Es tracta d’un recull que fixa els objectius del mandat municipal durant els propers quatre anys. Dins del PAM hi trobem els Programes d’actuació de districte (PAD) que és on es concreten els objectius i actuacions específiques que es duran a terme per a cadascun dels deu districtes. Així doncs el PAD 2020-2023 per a Sant Andreu és el document base on l’Ajuntament detalla tot el que està previst fer a Sant Andreu.

Per a l’elaboració de l’actual PAM i PAD pels propers quatre anys, tal i com es va fer en l’anterior de 2016-2019, s’ha posat en marxa un procés participatiu que hauria de permetre dir-hi la seva a entitats, associacions i ciutadania en general. Malgrat tot, per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar és impossible encabir en la web del procés participatiu totes les nostres reivindicacions a nivell d’equipaments, urbanisme, drets socials, etc. Creiem que el fet d’haver treballat durant una colla d’anys les necessitats del nostre poble i de tenir al darrera més de 700 sòcies i socis als que representem, ens dona legitimitat perquè les nostres demandes siguin escoltades amb l’atenció especial que mereixem i que no només comptin com una opinió més. Així doncs, un cop vist i llegit el document base del PAD, i fixant-nos només en el que fa referència al barri de Sant Andreu, presentem un resum de les principals propostes que fem, per tal que siguin contemplades i incloses: En l’àmbit de salut, demanem el retorn del servei de Pediatria al CAP Meridiana, així com promoure un servei més resolutiu al CUAP Casernes, incorporant traumatòlegs pediatres i tècnics de radiologia. També reivindiquem reconvertir la gestió privada de la rehabilitació domiciliària en gestió pública i la construcció d’una residència de Gent Gran i un Centre de Dia de titularitat i gestió pública. Cal, a més, establir mesures per controlar el servei ofert pels centres sanitaris concertats amb gestió privada.

L’habitatge és un dels eixos més destacats per a l’AVV i per tant el PAD ha de contemplar la construcció d’habitatges públics i posar-los en règim de lloguer. A part dels previstos també proposem habitatge públic al carrer Gran de la Sagrera i Colorantes, a RENFE-Tallers i a Residència-Lanzarote.

També, i com ha fet palès aquest període de confinament, demanem modificar les normatives de paisatge urbà per tal de que els nous habitatges que es construeixin tant protegits com lliures, incloguin balcó. Finalment cal que es pugui sancionar els propietaris que tenen habitatges buits, fan ús turístic il·legal o cobren lloguers per sobre del llindar mínim establert a l'índex de preus de lloguer.

L’urbanisme és l’altre gran apartat on s’hi apleguen les reivindicacions. Les grans reivindicacions i potser les més transforma-

658_abril-junyOK.indd 22

dores pel poble són la pacificació de la Meridiana fins Fabra i Puig eliminant dos carrils de circulació de cotxes, i la redacció del projecte de Fabra i Puig fins al pont de Sarajevo, eliminant en la seva totalitat els murs que hi ha. L’altra gran actuació és en la cobertura de les vies de tren, on cal aconseguir la inversió necessària de les tres administracions per construir la zona verda i els equipaments previstos en la cobertura de les vies, i en el projecte del Parc del Camí Comtal, donar prioritat a la connexió entre la Rambla Prim i Onze de Setembre.

També proposem la realització dels projectes previstos pel Pla de protecció del Nucli històric, un cop fetes les expropiacions: plaça de les Dones de Motor Ibérica, equipament i plaça Elisa García, entrades a la Fabra i Coats, zona verda al carrer Irlanda davant de l'escola Mestre Gibert, equipament al carrer Dr. Balari i Jovany, etc. Així mateix, proposem que s’estudiï la possibilitat de traslladar serveis municipals d’àmbit de ciutat que actualment estan pagant lloguer a privats (p.ex. servei d’Urbanisme o Institut Municipal d’Hisenda) al solar qualificat d’equipaments a les Casernes de Sant Andreu. A l’espai de casernes hi proposem també un equipament esportiu amb piscina i gimnàs. També cal promoure el soterrament de la subestació transformadora d’Endesa de la plaça de la Primavera, i buscar la forma de tirar endavant el pla especial de reforma interior (PERI) Campeny. Pel que fa a mobilitat proposem el carril bici segregat a Torras i Bages i a Fabra i Puig i concretar una campanya de promoció per una mobilitat cívica que eviti la pressió dels sistemes de mobilitat més forts cap als més febles.

Proposem també que no es desenvolupin les propostes del PAD per impulsar el turisme. Cal repensar de manera profunda el model turisme a la ciutat i als districtes En l’àmbit de l’educació mantenim la necessitat de creació d’una oficina única de pre-inscripcions de tots els centres sufragats amb fons públics amb publicitat. Així mateix que l’escola bressol prevista a Casernes sigui de titularitat pública. També la construcció d’un Centre de Formació Professional de titularitat i gestió públiques.

Finalment, per tal de reforçar la participació ciutadana proposem la necessitat de garantir la presència de la representació política pertinent a les comissions de treball i seguiment, així com en els consells sectorials i ciutadà, per tal que es puguin prendre compromisos i complir-los.

Des de l’AVV farem un seguiment de ben a prop de la implementació de les actuacions previstes i veurem doncs el grau de compliment o incompliment de les mateixes.

Xavier Aragall i Gemma Armengol

14/06/2020 17:56:10

Esports | CNSA

El Club Natació reobre les portes

L

’emergència sanitària dels darrers mesos no ha deixat res ni ningú sense afectacions. Com no podia ser d’altra manera, el Club Natació Sant Andreu s’ha vist condicionat en tots els seus àmbits i obligat a prendre decisions, la majoria d’elles poc agradables, forçat per les circumstàncies. Al tancament total de les instal.lacions, amb la corresponent afectació als socis i usuaris, s’hi ha vist afegit un ERTO als treballadors i la suspensió, a hores d’ara, sense data prevista, de l’assemblea general que s’havia de fer a l’abril, i del procés electoral que s’hauria d’haver dut a terme abans de l’estiu. També han quedat aturats els treballs de la comissió del cinquantenari del club, i lògicament, totes les competicions esportives i entrenaments de les seccions federades. A hores d’ara el Club ja ha reobert les instal.lacions Fabra, inclosa la piscina Pere Serrat, seguint els protocols de les autoritats sanitàries i a l’espera que es puguin realitzar, amb més o menys afluència, les activitats previstes per la temporada d’estiu.

cap a peus | abril-juliol

En els mesos de confinament el club ha aprofitat per realitzar algunes millores en les instal.lacions, especialment en la cúpula de la piscina, reparacions que s’haguessin hagut de fer durant els mesos estivals i que d’aquesta manera no ocasionaran als sòcies més molèsties ni inconvenients dels que ja han sofert en no poder fer ús del club. Quan llegiu aquestes línies, amb tota probabilitat ja estarà en funcionament la piscina municipal del carrer Santa Coloma, que en ser de titularitat municipal no podrà entrar en funcionament fins la fase 3 de la desescalada.

Pel que fa a la faceta estrictament esportiva, els equips de natació, waterpolo, tennis, esquaix i tennis taula han vist interrompudes les seves lligues i campionats, tal i com han dictaminat totes les federacions de forma unànime. L’ajornament dels Jocs Olímpics de Tokyo a l’estiu del 2021 va alleugerir la pressió al grup de nedadors del club que estaven preparant la cita i que van quedar sense piscina d’un dia per l’altre. A tot això se li va sumar la suspensió definitiva dels Campionats d’Espanya i altres competicions de rang internacional, entre elles el Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, que s’hagués hagut de celebrar al mes de juny a la piscina Pere Serrat, com cada any, i que ha quedat desert per primer cop en més de trenta edicions. Pel que fa al waterpolo, la suspensió de les lligues nacionals va precedir un intens debat sobre la conveniència de resoldre-les després de la pandèmia, en plena temporada estival, possibilitat que va quedar descartada en el moment en que la Federació Espanyola en va decretar la finalització. En el moment de l’aturada, l’equip masculí ocupava la setena posició i tenia virtualment assegurada una plaça en el play-off, mentre que les noies eren quartes i també aspiraven a un lloc entre les candidates al títol. Tot això va venir acompanyat de la suspensió de les competicions de base, que ja no es reprendran. A hores d’ara tots els equips han retornat ja als entrenaments, amb les condicions determinades per les autoritats, però amb la vista posada a la temporada vinent, per la qual cal encara definir calendaris, mesures i decisions al més alt nivell.

JJ Aymerich

23

Els nedadors i nedadores del club han estat els primers en retornar als entrenaments a la piscina / CNSA

658_abril-junyOK.indd 23

14/06/2020 17:56:11

Esports | Futbol

Un confinament d'impotència i amb la ment al play-off

UESA

C

om tots i tothom, la UE Sant Andreu ha estat confinada degut a la pandèmia de la COVID-19. Jugadors, entrenadors, futbol base, empleats, directius... tots han estat gairebé tres mesos de 0 activitat esportiva en un terreny de joc.

La preparació del primer equip ha estat compensada amb exercicis individuals del mateix cos tècnic, que ha anat supervisant l'estat dels jugadors durant aquests mesos.

24

Durant aquest temps, hem vist com el Sant Andreu passava, de manera totalment injusta i per decisió federativa, de la tercera plaça que ocupava per mèrits propiament esportius a la quarta, per causa d'una irregularitat propiciada per la FCF, que en el seu dia va treure una sanció a Josu, tenint en compte que ja complia sanció d'acumulació de targetes en el partit davant del desaparegut Reus Deportiu. Josu va acabar jugant davant la Pobla de Mafumet amb victòria andreuenca, resultat que ha estat impugnat per l'equip tarragoní i acceptat per la RFEF. Amb aquests fets, els de Mikel Azparren han passat a ocupar la 4a posició, i això fa que els playoff (com va dictar la RFEF donant la temporada per acabada a causa de la pandemia), jugaran davant l'equip que anava líder quan es van suspendre les competicions esportives, l'Hospitalet.

El club, indignat per aquesta resolució interessada i injusta, va interposar una reclamació que ha estat desestimada. Si això ja no fos suficient, la RFEF va sentenciar que l'Europa, passés a

658_abril-junyOK.indd 24

ser tercer, malgrat que l'average era a favor dels andreuencs després de la victòria del Sant Andreu per 0 a 2 al Nou Sardenya. Una decisió totalment incomprensible tenint en compte que en altres grups de tercera sí que s'ha tingut en compte l'average.

Entre l'afició andreuenca es respira un aire d'impotència i alhora de desconfiança cap a les federacions, perquè estiguin actuant de manera totalment desfavorable al Sant Andreu, perjudicat ja moltes vegades per decisions federatives 'estranyes'.

Malgrat tots aquests fets, l'equip ja es prepara per encarar els play-off amb totes les ganes d'aconseguir l'anhelat ascens a segona B, havent passat tots els jugadors els test PCR i havent donat negatiu, demostrant que estan en condicions de jugar. Els d'Azparren estan convençuts que poden pujar superant els seus rivals i més quan només seran eliminatòries a partit únic.

La seu decidida per afrontar aquesta fase d'ascens serà el Nou Camp Municipal de Badalona entre el 18 i el 25 de juliol. Veurem si finalment en les dates que es jugui el play-off (encara sense confirmar una data exacta) es permet la presència de públic a les graderies o bé veurem un play-off sense públic a través de la plataforma Footters.

Sigui com sigui, i malgrat els fets, el Sant Andreu, contra tot i tothom, estem segurs que anirà a totes per aconseguir l'ascens.

Per últim, recordar la figura de Miquel Jové, delegat del club des de feia tres dècades que ens ha deixat el passat 13 de juny.

Gerard Álvarez

14/06/2020 17:56:11

Brots verds als eSports del Sant Andreu

C UESA

658_abril-junyOK.indd 25

les entrevistes als capitans y la gran difusió que es va fer a les xarxes socials va ser aire fresc per la comunitat. De fet, sense anar més lluny, l’ equip de Gerard Àlvarez va ser capaç de derrotar a l’equip que representa al programa televisiu El Chiringuito, un dels millors equips de tot l’estat.

Durant el confinament, aprofitant que ha estat llarg i dur, s’ha disputat una temporada tant de VFO com de ION i CPVL. Els resultats han estat mitjanament bons, més tenint en compte com són de dures les primeres temporades. A VFO l’ equip transita per la mitja taula, a CPVL s’ha fet un gran paper lluitant per playoff fins al final i a ION també s’està competint per les places més altes de la classificació. Com a temporada de presa de contacte, els resultats són força bons. També cal destacar molt positivament el pas endavant que ha donat el club envers aquesta secció. En la mateixa renovació de la pàgina web té secció pròpia i la visualització en xarxes socials ha millorat molt. Aquesta petita empenta segur que encoratja encara més a l’ equip i atrau jugadors encara d’un nivell més alt.

Com es pot demostrar, almenys un sector ha sortit beneficiat de la desgràcia que ens ha tocat viure a tots plegats i, voldria aprofitar aquestes últimes línies per demanar precaució. Això acabarà si tots seguim sent responsables, cuidant-nos mútuament i gaudint de cada moment. I conèixer el món dels eSports, que és molt més que pitjar quatre botons en un ordinador o un comandament, és una bona manera de fer-ho.

David Albizu

25

cap a peus | abril-juliol

om per tots és sabut, el Covid-19 ha colpejat les nostres vides en tots els aspectes. Problemes de feina, ERTOs que no arriben a ser cobrats, familiars afectats pel Coronavirus... Una situació que ha canviat les nostres vides en tots els aspectes, i en els eSports no és diferent. Ben mirat, si que ha estat diferent. El sector dels eSports ha estat l’ únic gairebé que ha sortit mitjanament beneficiat del confinament d’ aquests últims mesos. Les hores lliures a casa sense gaire cosa a fer han provocat un augment dels jugadors en tornejos, lligues i d’ altres modes de competició.

A mode d’ introducció està prou clar el missatge, però com ha afectat això a Sant Andreu? Bé, com ja vaig escriure mesos enrere, el futur de la UESA eSports era força incert ( amb una temporada de descans pel mig inclús). Poc abans de començar el confinament, Gerard Álvarez va agafar el timó de la secció per tornar-li a donar una empenta que realment era necessària. És una de les poques persones que sabria donar-li de nou color a una secció que, encara que sembli mentida, és el futur. I, a nivell personal, és bon amic meu, seguidor de la UESA des de ben petit i un molt bon porter en el joc.

També s’ha produït un fenomen que ha donat si cap més impuls al mode del 11vs11 de fifa. La plataforma Footers, on es poden seguir habitualment tots els partits de la Unió Esportiva, va decidir organitzar una prova pilot amb un torneig on els equips oficials competien durant algunes setmanes. La presència de casters de la plataforma, la visualització que es feia dels partits,

14/06/2020 17:56:11

ONA MALAGRIDA ROYO, a l'esquerra BRUC EZQUERRA RABASSA, a la dreta

Durat aquests mesos de confinament també hi ha hagut moments on la vida ens ha somrigut. L’ex coordinador del Cap a Peus David Royo i la seva parella Anna Malagrida han estat pares de l’Ona. També l’ex redactor i col·laborador Jordi Rabassa i la seva parella Sandra Ezquerra han estat pares d’en Bruc. Des del Cap a Peus els felicitem a tots sis i donem als nounats la benvinguda a la família andreuenca!

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

658_abril-junyOK.indd 26

14/06/2020 17:56:13

Menys llençar aliments i mÊs compra #demercat

658_abril-junyOK.indd 27

14/06/2020 17:56:13

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona 658_abril-junyOK.indd 28

14/06/2020 17:56:14