Issuu

651setembre.indd 1

18/09/2019 15:28:18

651setembre.indd 2

18/09/2019 15:28:19

EDITORIAL Comença l'escola!!! JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

er fi comença el curs escolar 2019-2020 amb unes quantes novetats tant a Sant Andreu de Palomar com al conjunt del Districte. Aquest estiu s’ha enderrocat el mur que permet l’ampliació de l’Escola Mestre Gibert i Camins, gràcies a l’acord d’expropiació del solar d’uns 850 m2 del carrer Concepció Arenal, 226-232. Cal dir que aquest solar estava pendent d’expropiació des de l’any 1989 i que no ha estat fins ara, que la comunitat educativa del centre ha sortit al carrer de forma continuada, que s’ha aconseguit acordar l’expropiació, 30 anys més tard. Reivindicada i reclamada també ha estat l’Escola de La Maquinista, al barri del Bon Pastor al costat del Centre Comercial del mateix nom. Ja han començat les obres de “l’edifici de maons” que tant han hagut de cantar canalla i famílies per aconseguir-lo. Després de més d’una dècada en barracons, que ha convertit l’Escola La Maquinista en el centre educatiu de Barcelona que fa més anys que està en aquesta provisionalitat, i que així continuarà encara aquest curs que comença i que esperem serà l’últim. També en aquest nou curs s’estrena l’ampliació de l’Escola Ignasi Iglesias, un projecte que permet doblar l’alumnat en aquesta històrica escola. El nou edifici disposa de les aules de primària (de 1er. a 6è.), aules polivalents, sala de mestres, aula d’ordinadors, gimnàs, vestidors i sanitaris, a més de l’antiga masia de “Les Carasses” i el magnífic pati que formen part del patrimoni històric andreuenc. Uns altres que estrenen edifici són els alumnes de l’Institut Martí Pous. Tot i que a final del curs passat ja s’hi van poder traslladar enguany serà el primer curs que faran sencer al nou edifici, una nau fabril rehabilitada i catalogada de l’antiga Fabra i Coats. Els barracons que havien utilitzat fins ara, també dins del recinte fabril, es queden per allotjar l’alumnat de l’Institut de La Sagrera – Sant Andreu. Aquest nou centre, que està previst que es construeixi al final de la Rambla 11 de Setembre damunt del triangle ferroviari, com sabeu no estarà ni a la Sagrera ni a Sant Andreu sinó que al Bon Pastor. De moment, però, la primera fornada d’estudiants haurà d’utilitzar als barracons de la Fabra i Coats que utilitzaven els de l’Institut Martí Pous. Quan durarà aquesta situació de provisionalitat depèn ara mateix de la Generalitat, ja que a hores d’ara només ha aprovat la partida pressupostària però encara no ha licitat les obres. En una situació semblant, amb partida pressupostària aprovada per part de la Generalitat, i pendent de licitar obres per part del Consorci d’Educació de Barcelona, es troba també l’Escola 30 Passos al carrer Berenguer de Palou, a la Sagrera. En aquest cas les famílies dels alumnes esperen poder ampliar el pati de l’escola aviat com els hi va prometre el Consorci d’Educació de Barcelona. Des que van començar que estan en barracons provisionals i ara ja pugen dos pisos d’alçada i urgeix que es puguin iniciar les obres del nou edifici que estarà situat just al costat dels actuals barracons. Per fi comença l'escola, sigui com sigui. EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. PORTADA: NÚRIA CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

651setembre.indd 3

18/09/2019 15:28:19

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

651setembre.indd 4

18/09/2019 15:28:20

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 8......... ASSETJAMENT

IMMOBILIARI 10...... Breus Obres al Metro & Fabra i Coats

12 .... NOVETATS MERCAT

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

CARRER GRAN

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

TICA, ETC.

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

monogràfic

14 ... PRENDRE UNA COPA A SANT ANDREU 20 ..... Culura Teatre

22 ..... Esports

Història, eSports, Natació i Waterpolo

MANDAT. VOCALIA D’HABITATGE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

PROJECTE.

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

FABRA I COATS

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

LUPAMENT DEL PROJECTE.

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.

CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

VOCALIA D’URBANISME

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

TATGE PROTEGIT.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

VOCALIA DE PATRIMONI

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

INNECESSARI.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

AVINGUDA.

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

651setembre.indd 5

18/09/2019 15:28:20

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

FEINA Es busca habitació de lloguer per dormir, dutxa i nevera. Clara Salallasera. Amb referencies trucar a Asistenta Angela Real: matins de 8 a 15h.93/1165191.

Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09

Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc.. Adela 627.85.36.36.

S’ofereix sra catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompañar avis o nens, Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna.

IMMOBILIARI Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros. Telf: 660233600 Anna

C.N. SANT ANDREU Es ven tìtol, Joan. 626223519

Es lloga plaça de parking a Camil Fabra, club N Sant Andreu 1ªpl. 110euros, Clara tef646162702 Es busca plaça de parquing de lloguer, cotxe gran ,al voltant de Rubén Dario. Telf.686887503. Dolors. Es lloga plaça de parquing al c/ Camil Fabra, Club Natació . preu 110 Euros. Rosa Maria Tef: 679810280/932742394. Es lloga plaça de parquing CN Sant Andreu 2 pis. Maria 676218414- 655116316. Parking per moto, carrer Joan Torras, única planta 35 euros tef:617187995

Senyora s'ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia Se ofrece sra para cuidado personas mayores y trabajos domesticos por horas Cristina Carvajal Tel: 603491944. S’ofereix sra per cuidar gent gran i també per fer de cangur. Anna Colomer telf.: 698372131.

651setembre.indd 6

18/09/2019 15:28:20

VIST AL TWITTER

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98)

651setembre.indd 7

18/09/2019 15:28:21

ASSETJAMENT IMMOBILIARI

Carrer Llenguadoc 74-76: un símptoma del que cal estar alerta

’edifici del carrer Llenguadoc 74-76 un edifici d’habitatges de lloguer, és un exemple de com l’assetjament immobiliari està actuant a Sant Andreu. Una combinació de grups inversors que esdevenen nous propietaris d’edificis sencers i l’ús de mètodes fora de l’empara legal per intimidar i fer fora els veïns que hi viuen. El gegant contra el petit, la força dels diners contra els veïns que prou feina tenen per anar fent. Un exemple de com es reprodueix la gentrificació, un anglicisme que es fa servir per descriure el procés de substitució de població vinculat a l’increment del preu d’accés a l’habitatge.

Amb l’arribada de la nova propietat, a mida que els pisos quedaven buits (tant de renda antiga com de lloguer nou) s’han anat tapiant, i hi ha una dinàmica per tal que la gent que segueix vivint vagi marxant d l’edifici. Fa dos anys i mig, tres pisos que havien quedat buits, van ser ocupats. Es tracta de joves andreuencs que plantegen aquesta ocupació com una acció política per fer visible els processos de gentrificació ( expulsió de veïns del barri per encariment del preu dels lloguers), per denunciar l’especulació immobiliària, i per reivindicar l’accés a l’habitatge com un dret bàsic.

Aquest edifici havia estat propietat del Gremi de Flequers de Barcelona, bona part dels llogaters eren de renda antiga, i d’altres nous contractes de lloguer sota la legislació actual. Avui l’edifici és propietat de l’empresa Reale Seguros, filial espanyola de Reale Group, una històrica mútua d’assegurances amb seu a Itàlia que, tal i com anunci a la seva web es dediquen a les assegurances, la banca, la immobiliària i serveis relacionats amb aquests sectors d’activitat. El futur llogater de l’edifici, està previst que sigui Camplus, una empresa amb seu a Bolonya, una ciutat universitària d’Itàlia, que es dedica a gestionar residències i pisos per a estudiants universitaris.

Actualment en aquest edifici hi ha vuit habitatges buits i tapiats, cinc habitatges de renda antiga, dos amb lloguer nou amb data de finalització (a qui no es renovarà el contracte), i tres pisos ocupats. Des de l’endemà de l‘ocupació, la nova propietat va posar un servei de vigilància de 24 hores per controlar l’accés a l’edifici. Aquest servei fa servir un dels pisos vuits com a base logística. Durant aquest temps, la convivència entre els veïns de l’edifici va ser normal, sense res a destacar i el servei de vigilància va dur a terme les seves tasques. Però a finals d’aquest mes d’agost hi va haver un relleu en l’empresa de seguretat, a partir del dia 1 de setembre l’empresa de seguretat passa a ser

Edifici del carrer Llenguadoc 74-76 / GOOGLE MAPS

651setembre.indd 8

18/09/2019 15:28:21

Desokupa. Es tracta d’una empresa que usa la intimidació i l’assetjament per tal d’aconseguir el que vol la propietat de l’edifici (recordem un inversor de fora): buidar l’edifici dels seus habitants per tal de rendibilitzar la inversió realitzada.

l’edifici o el fet de presentar-se simultàniament amb l’arribada dels Mossos, ha fet aixecar suspicàcies i s’han dut a terme concentracions de veïns al carrer per tal de fer visible aquesta situació.

Durant els primers dies de setembre l’empresa de seguretat i vigilància desplega un seguit de tàctiques i estratègies per tal d’accelerar aquest procés. Truquen als Mossos d’Esquadra tot esgrimint un seguit de problemes que en no poder-se demostrar, al final però els Mossos marxen sense fer res. A partir d’aquell moment Desokupa es dedica a vigilar l’accés a l’edifici i deixa entrar-hi de manera discrecional, sense cap legitimitat jurídica. Esgrimeixen motius de seguretat per unes obres que poden afectar la seguretat, i que es vol protegir els llogaters enfront els qui han ocupat cases.

Actualment, el Sindicat d’habitatge de Sant Andreu, està assessorant aquests veïns que estan a l’expectativa dels propers moviments de la propietat.

Tot plegat, és vist pels veïns com un intent de provocar un desallotjament tot forçant situacions conflictives per tal que un informe judicial pugui decretar un procés de desallotjament. L’estratègia d’aquesta empresa es centra en els pisos ocupats, però l’actitud intimidatòria, el fet de gravar qui entra o surt de

El Sindicat d’habitatge, creat a principis de 2018 a partir del fet que s’estenia cada cop més l’impacte de l’especulació i davant els creixents casos d’indefensió de llogaters. El Sindicat d’habitatge proposa la mobilització per denunciar l’especulació immobiliària, defendre les llars i assessora a veïns que pateixen assetjament immobiliària Sant Andreu. Amb la companya “No marxem” s’han fet ressò de casos com el de les cases del carrer Pons i Gallarza amb Renart, on un canvi de la propietat ha dut a un cas d’especulació immobiliària. Recentment, amb una acció de protesta, han convertit en hort urbà un solar del carrer Ignasi Iglésias que es vol destinar a cases d’alt estanding. Xavier Aragall

cap a peus | setembre

La companya “No marxem” impulsada pel Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, s’ha fet ressò de casos com el de les cases del carrer Pons i Gallarza amb Renart / REDACCIÓ

651setembre.indd 9

18/09/2019 15:28:22

OBRES AL METRO

Renovació de la Línia 1 del metro

urant els mesos de juliol i agost s’han dut a terme unes obres de modernització de les vies enter el tram comprès entre l’estació del Clot i la de Fondo a Santa Coloma de Gramenet. L’obra es feia en trams de túnel que tenien més de cinquanta anys i consistia en desmuntar l’actual via, retirar-ne el balast ( les pedres que hi ha entre les vies) i fer una plataforma nova de formigó sobre la que hi ha les vies. La base de formigó ha de facilitar el manteniment de les vies alhora que redueix les vibracions que es produeix amb el pas dels trens. També es van renovar elements d’infraestructura de les estacions i la senyalització ferroviària es va modernitzar. Tot plegat 9 quilòmetres de via que tenia un pressupost de 20 milions d’Euros. Si bé aquesta complexa obra va estar ben planificada i executada dins dels terminis previstos, el dispositiu de transport alternatiu va comportar un seguit d’incomoditats que va mobilitzar veïns usuaris del metro que van aconseguir modificar-lo per tal de millorar i facilitar l’accés a aquest servei alternatiu. El principal inconvenient va ser que el servei de bus substitutiu s’organitzà en dos trams separats, sense continuïtat. Pels usuaris que venien de Santa Coloma, Baró de Viver, la Trinitat Vella i Sant Andreu (Torras i Bages) el servei de bus, s’acabava davant l’estació de la L9 d’Onze de Setembre. Aquesta planificació es va fer pensant que molts usuaris agafessin la L9 fins a Sagrera on es podria agafar la L5. Però el problema va ser que aquesta opció no era l’òptima per molts usuaris i llavors calia pujar a peu tota

la rambla fins a l’estació de Fabra i Puig ( gairebé un quilòmetre), allà agafar l’altre bus substitutori que duia fins al Clot, on es podia ja agafar el metro. Una caminada en ple estiu no exempta d’incomoditats especialment per a les persones amb dificultat de mobilitat (gent gran, nens etc) i que allargava el trajecte de manera considerable. A més, els primers dies hi va haver força problemes amb els sistema de rètols i senyals que havien d’indicar els itineraris alternatius, de manera especial en el tram que s’havia de fer a peu. Les primeres queixes van venir dels veïns de la Trinitat Vella, que van fer talls a la Meridiana per tal de fer sentir la seva veu. S’hi va sumar la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) per tal de demanar canvis en els sistema alternatiu de transport, doncs afectava en dies laborables a milers de persones. Des de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, es van fer propostes sobretot pensant en la incomoditat que suposava pels veïns no tenir altra alternativa que haver d’anar caminant fins a Fabra i Puig. Finalment a finals de juliol el bus alternatiu va ser modificat i a partir d’aquell moment seguia per superfície tot el trajecte de Fondo fins a Clot, parant davant de totes les estacions. D’anada pujava per la rambla Fabra i Puig i de tornada venia fins la Meridiana i després baixava el carrer Escòcia fins Onze de Setembre i d’allà anava a la Plaça Orfila i fins a Baró de Viver per la Trinitat Vella fins a Fondo. Xavier Aragall i Alba Cabrera

Noves vies muntades a l'estació de Fabra i Puig / TMB

651setembre.indd 10

18/09/2019 15:28:22

FABRA & COATS

Obert un nou accés al recinte de la Fabra i Coats

esprés de diversos anys de contenciós judicial, s’ha pogut obrir un nou accés al recinte de la Fabra i Coats. Situat al carrer Gran, just al costat de l’edifici d’Hisenda, avui seu de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, es tracta d’un petit passadís que sovint passa desapercebut per gran part de vianants.

Però es tracta d’un pas que havia estat històricament un dels punts d’entrada i sortida dels treballadors de l’antiga fàbrica (veure la fotografia). Cal tenir present la importància que va tenir aquesta fàbrica, de fet, l’empresa de filatures Fabra i Coats era coneguda popularment com “Can mamella” pel volum de feina que donava a Sant Andreu i per tant permetia alimentar a moltes famílies del poble. Fins i tot les sirenes de la fàbrica indicant l’hora d’entrada i sortida, esdevenien per uns moments en l’hora oficial de Sant Andreu. L’any 1915 la xifra de treballadors superava les 1.500 persones. Aquest punt de pas havia quedat tancat arran de la construcció d’un edifici al número 202 del carrer Gran. Concretament, va ser el 1998, quan l’Ajuntament va pactar amb el promotor del bloc de pisos que podia aixecar una planta més a canvi de convertir el pas en públic. Però en acabar la construcció, el promotor no va seguir els termes pactats i no va incloure aquest accés al Registre de la Propietat amb els termes que s’havien acordat amb l’Ajuntament. Redacció

cap a peus | setembre

L’accés reobert avui i l’accés quan era sortida dels treballadors de la Fabra i Coats / AJUNTA-

651setembre.indd 11

18/09/2019 15:28:23

NOU MERCAT

Adjudicació de les obres del nou Mercat

l passat dia 31 de juliol es van adjudicar les obres per a construir el nou mercat. De les deu empreses que es van presentar al concurs, l’adjudicació ha estat l’empresa Rogasa. Tal i com s’indicava al Cap a Peus 649, el projecte contempla dos edificis. El principal tindrà dues plantes, a la planta sota coberta hi haurà 21 parades i un bar.

A la planta soterrani s’hi ubicaran espais de logística del mercat, magatzems, cambres frigorífiques i un habitacle de brossa connectat amb el de planta baixa. El segon edifici, situat sota el porxos de la plaça del Mercadal i que comunica la amb el carrer Rubén Darío, hi haurà 15 parades no alimentàries a la planta baixa i dues plantes superiors per a oficines del mercat i una sala d’actes. El pressupost per a la construcció és de gairebé 8 milions d’euros, i el termini d’execució és de 3 anys i mig això vol dir que cap al mes de març de l’any 2023 el mercat ja hauria d’estar a punt per ser reobert. Cal recordar que el trasllat de l’antic mercat a la carpa provisional es va fer la tardor de 2017, l’enderroc es va acabar a principis de 2019. Tot plegat el procés haurà durat al voltant de sis anys. Redacció

Projecte mercat a l'interior / INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA

651setembre.indd 12

18/09/2019 15:28:23

MANIFEST PER LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA La Diada a Catalunya és i serà reivindicativa. És conseqüència de la nostra Història. I si combinem reivindicació i fets històrics, l’1 d’octubre de 2017 brilla amb llum pròpia. En el manifest d’aquest any, des de l’Associació volem insistir en el llegat d’aquell referèndum i el camí que veiem cap al futur. El procés que va culminar amb les urnes encara no fa dos anys, ha sigut clarament beneficiós per a Catalunya. Contràriament al que molts podríem creure, els grans beneficiaris del procés som tant els catalans que van recolzar el referèndum com els que es van quedar a casa, tots en conjunt. Aquests últims han descobert que tenen moltes veïnes, amics i familiars que estan disposats a organitzar-se, a dedicar temps i presència personal per aconseguir un futur millor per a tots. Discrepen en el mètode, però l’objectiu és comú. No van viure l’1 d’octubre com a propi, però poden sentir-se orgullosos de viure envoltats de ciutadans actius, motivats i profundament democràtics, que és una garantia de progrés social i econòmic a mig i llarg termini. Estan més convidats que mai a sumar-se a lluita pel bé comú, des de les seves posicions ideològiques. D’altra banda, els catalans que van recolzar o defensar les urnes, han descobert l’enorme poder d’actuar amb unitat, la capacitat d’empènyer els partits polítics i la dignitat de la lluita pacífica, admirada per molts ciutadans d’Europa i del món. Moltes persones han madurat políticament. Catalunya ha deixat de ser l’oasi somniat pels immobilistes. Catalunya és ara més reivindicativa que mai. I ho seguirà essent perquè els motius que van portar a tanta gent a mobilitzar-se segueixen encara ben vigents. Reivindiquem i mobilitzem-nos perquè, si no ho fem, correm el perill d’acostumar-nos a la repressió, de trobar normal el càstig, la presó i l’exili. I no tenen res de normal! Reivindiquem i mobilitzem-nos perquè els que tenen cultura repressiva no s’aturaran si acotem el cap. Seguiran fins al final. S’han de cansar ells abans que nosaltres. Reivindiquem i mobilitzem-nos cadascú fins on pugui o vulgui, amb manifestacions com la de la Diada, aturades, banderes, llaços, xapes i donant suport a les entitats. Des de l’Associació sabem per experiència que amb unitat d’acció aconseguim beneficis per al barri, com el nou carrer Gran recent estrenat. Per això també reclamem unitat política i consensos estratègics a Catalunya, perquè els reptes del país ho requereixen. Acabem amb un record especial per la Carme, la Dolors, els tres Jordis, l’Oriol, el Joaquim, el Raül i el Josep que són a la presó i no hi haurien de ser. I pel Carles, la Meritxell, la Clara, l’Anna, la Marta, l’Antoni i el Lluís que són a l’exili i no hi haurien de ser. LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS! Visca Sant Andreu de Palomar!

651setembre.indd 13

18/09/2019 15:28:24

ANDREU

651setembre.indd 14

18/09/2019 15:28:24

ANDREU CARRASCAL

Alba Cabrera i Xavier Aragall

cap a peus | setembre

Prende una copa al poble: l'oci nocturn andreuenc

Sortir de nit per Sant Andreu Sovint s’associa l’oci nocturn amb anar a Barcelona que evidentment té una amplia i variada oferta, però cal no oblidar que a Sant Andreu, quan arriba la nit, hi ha hagut i hi ha també una oferta prou interessant. En aquest monogràfic es fa un repàs al voltant de l’oci nocturn. Què és? Com ha evolucionat? Quin paper juga en les relacions socials? Sense voler ni poder fer una guia completa, en aquest reportatge hi ha una descripció de diferents tipus d’oferta que es pot trobar actualment a Sant Andreu. Tal com es pot llegir, avui en dia l’oferta de nit en nuclis urbans es caracteritza per una gran barreja d’estils de locals, des de petites discoteques, cocteleries a bars musicals, i Sant Andreu no n’està al marge. També escribim aquestes linies amb la il·lusió de que aquests i altres locals andreuencs siguin coneguts i reconeguts. Per tant, si en trobeu a faltar algun, ens podeu escriure al nostre mail i des d'aquesta publicació mirarem de donar-li veu.

651setembre.indd 15

18/09/2019 15:28:25

ANDREU CARRASCAL

651setembre.indd 16

18/09/2019 15:28:26

L’oci nocturn i la seva evolució històrica l temps de lleure, ociós, és un producte de les societats industrials, un concepte modern quan el treball queda compartimentat en horaris específics i on en les hores no productives comença a organitzar-se activitats de lleure, primer de caire associatiu amb activitats vinculades a una entitat socio-cultural i més endavant en les societats de capitalisme avançat ja a la segona meitat del segle XX esdevé un objecte de consum. Avui el temps d’oci, juntament amb la feina dona sentit a les nostres vides. En aquest sentit l’oci té una component molt important de distinció social, ja que sovint agrupa persones segons afinitats, gustos, nivell cultural i també d’ingressos econòmics. L’oci nocturn, ha tingut i té també aquestes característiques, però a més cal sumar-hi el factor de nocturnitat, on la gresca i les actituds desenfadades i el fet de desbordar la convivència, han provocat sempre intensos debats al voltant de l’impacte sobre les zones on s’hi duia a terme. De fet, la seva evolució en les ciutats ha estat força estudiada per urbanistes i sociòlegs, és un mal de cap per als gestor municipals i fins a dia d’avui, tal i com es pot llegir als diaris, segueix essent objecte de debat per les regulacions sobre l’ús i abús de l’espai públic.

En aquest sentit, l’oci i concretament el nocturn, té un destacat component de distinció. Les persones que s’apleguen en locals i el que hi passa a dins ( tipus d’ambient, de música, forma de vestir, de parlar i de relacionar-se) juga un paper molt important. Es diu que cada entorn social desenvolupa un tipus d’oci. Es per això que alhora d’analitzar l’oci nocturn avui a Sant Andreu, més enllà dels elements de convivència i civisme, cal tenir present aquest component. Els espais que es descriuen a continuació, sintetitzen les diferents ofertes nocturnes que es poden trobar a Sant Andreu i que son fruit de l’evolució explicada en els paràgrafs anteriors. Versalles: Més de 100 anys tirant canyes Tal com explica la seva web, "al bell mig del cor del poble, a la plaça del Comerç amb el carrer Gran de Sant Andreu, sobresurt l'edifici de Can Vidal, als baixos dels quals hi ha el Bar Versalles. Can Vidal situat en uns terrenys on abans hi havia unes cases de planta baixa més pis, propietat de Margarida Guardiola, fou construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guardiola – nebot de l'esmentada Margarida, l'any 1907. Segons consta en el Registre de la Propietat Urbana: “Don Francisco Guardiola Jubany (...) ha hecho construir bajo la dirección del arquitecto Don Miguel Pascual (...) la nueva finca resultante”. Al programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1915 hi apareix aquest anunci:

cap a peus | setembre

L’evolució en el temps i l’espai L’oci nocturn tal i com es coneix avui s’inicia als anys seixanta, on de les festes privades es passa a les primeres discoteques, llavors conegudes amb la paraula francesa boîte. Amb les boîtes canvia el tipus de música, la manera de ballar, es fusiona beguda i ball i per tant la forma de relacionar-se entre els que hi acudeixen, que serà majoritàriament gent jove, allunyant-se dels llocs de ball tradicional. Als anys setanta s’anomenen popularment discoteques i viuen un gran auge. Als anys vuitanta i sobretot als noranta apareix també la fusió entre discoteca i bar, bars musicals o també anomenats pubs, que combinen les dues funcions, es reforça un model d’oci consumista que segueix les modes ( consum de música del moment, forma de vestir, tipus de begudes etc) essent la consolidació definitiva dels espais privats d’oci nocturn. Actualment hi ha una gran barreja d’estils de locals, des de petites discoteques a bars musicals que solen concentrar-se al centre de les poblacions. També hi ha el model de grans discoteques que solen situar-se als afores de les ciutats i apleguen gran quantitat de persones.

Hi ha hagut boîtes, petites discoteques, pubs i bars musicals, han estat locals on els andreuencs s’hi ha aplegat sobretot per la proximitat i per les afinitats esmentades anteriorment.

A part de zones cèntriques de Barcelona, Sant Andreu fins avui ha quedat fora de les àrees de concentració d’oci nocturn. Per bé que hi ha un model de concentració d’oferta ( discoteques, i bars musicals) en espais com Heron City (avui rebatejat com SOM multiespai) o la Maquinista, situats als límits del districte o bé allunyats de l’entramat urbà, als carrers centrals del poble no ha passat com a Gràcia o el Poblenou o bé determinades àrees de l’Eixample o Sarrià-Sant Gervasi. No obstant Sant Andreu ha tingut i té els seus locals d’oferta d’oci nocturn.

651setembre.indd 17

18/09/2019 15:28:26

Fins a la transició democràtica, el Petit Versailles no va tornar a aparèixer anunciat en cap programa de festa major. L'antic propietari del Petit Versailles, abans que la família Heredero se'n fes càrrec a principis del segle XX, era un senyor que es deia Francesc Elias. Més tard, Eduard Heredero –qui provenia del cafè dels Catalanistes-, passaria de cambrer a propietari del bar perquè la seva família se'l quedés durant gairebé tot un segle, amb interrupcions per la Guerra Civil i a punt de desaparèixer a finals dels 60. Llavors, alguns caps de setmana l'establiment no tancava a les nits i s'organitzaven partides de dòmino i de cartes, a més d'oferir ressopons entre les tres i les quatre de la matinada. Als anys 50, les dones encara no havien trepitjat el local. Però en aquesta dècada, ho van fer, soles i algunes fins i tot fumant. La transformació de l'antic cafè en bar va ser per la moda americana de l'anar de pressa, on les tertúlies anaven desapareixent, introduint-se la fòrmica al Versalles. No tothom va acceptar el nou look. Segons el citat Pere Heredero: "Alguns van protestar tot refugiant-se als bars de La Lira i de La Rosa, on encara podien fer les seves tertúlies de joc. El canvi va ésser una expressió social d'aquella època així com l'establiment de la nova parada d'autobús de la plaça del Comerç". Per les taules del Versalles hi ha passat des de polítics com en Pasqual Maragall, en Josep Maria Cullell, en Jordi Portabella, en Jordi Hereu, en Jordi Pujol, l'Alfred Bosch, la Sara Jaurrieta, en Raimond Blasi, l'Oriol Amorós... Fins a persones vinculades al món de la cultura, com els actors Pep Munné,

Jordi Banacalocha, Joe Forga, les actrius Montse Puga i Carme Abril, l'escultor Joan Mora, el cantant líric Manuel Rico, els directors i escenògrafs Adrià Gual i Josep Maria Vidal, entre d'altres. Els últims anys del segle vint la clientela del Versalles havia evolucionat, tot i que s'hi podien trobar tres generacions juntes: Els avis, pares i fills. L'abril de 2003 el Versalles celebra els 75 anys de presència a càrrec de la família Heredero. Al cap de poc temps de la commemoració en Pere es jubila i traspassa el bar a l'Eduard Colomer, qui renova de dalt a baix el local tot aproximant-lo a l'aspecte antic del mític establiment. Torna l'altell per a dinars i sopars i el soterrani esdevé un nou espai per a festes i celebracions diverses. Després de restar un temps tancat, en Christian Puigdollers se'n fa càrrec d'obrir-lo de nou amb lleugeres modificacions, com per exemple recuperant el taulell del bar al mig de la sala, desaparegut arran de la darrera rehabilitació. Ara fa tot just un any que el Versalles es va traspassar de nou. Aquest cop en Pere i l'Albert, els actuals dinamitzadors de l'emblemàtic cafè. Els nous gestors han volgut conservar, en la mesura dels possibles, l'herència deixada per en Pere Heredero en les tres plantes del local. Menú diari, renovació en les tapes i plats combinats així com un bon farciment d'entrepans – sense oblidar els reconeguts sandvitxos Versalles i Versalles Club. Tanmateix, la nova Sala Versalles, el soterrani del bar, vol esdevenir el racó dels andreuencs i les andreuenques com per al públic en general per a celebracions i commemoracions com per a gaudir de les nits amb un toc lúdic i festiu.

651setembre.indd 18

18/09/2019 15:28:26

L’apunt històric| La Torreta, un bar musical andreuenc| Un dels espais d’oci més curiosos i recordats de Sant Andreu va ser la Torreta, situada en una antiga torre d’abastiment d’aigua amb molta història. El poble de Sant Andreu de Palomar tenia diversos torrents i rieres que recollien aigua de la muntanya de Collserola. Amb el temps, les aigües foren portades mitjançant mines cap al nostre poble, d'aquesta manera rebíem aigua per beure i per utilitzar a les fàbriques. Els andreuencs Sebastià Artés, Pere Falqués Saldoni i Melcior Soca van fundar el 1868 la mina de Santa Eulàlia de Vilapicina i el 15 de setembre de 1869 inauguraven la torre repartidora construïda al ben mig del que avui dia és la Rambla de Sant Andreu. A la dècada de 1870 el projecte de la Rambla es va trobar que aquesta torre barrava el pas dels vianants a la part més alta. Fou per aquest motiu que cap a 1905-1909 la torre es va traslladar al seu emplaçament actual, alliberant la Rambla i continuant servint aigua a la part alta de Sant Andreu de Palomar. I les darreres dècades del segle XX, va ser un local de copes bastant emblemàtic del barri de Sant Andreu. Apunt del Jordi Petit i Gil, arqueòleg i historiador

cap a peus | setembre

Ruta 66: rugby i música en directe Aquest és un local mític andreuenc amb diferents ambients i concerts acústics en directe. El seu propietari és un exjugador i ex àrbitre de rugbi. Per tant, anar a provar cervesa artesana i seguir els partits Mundial de matinada, pot ser un bon pla per aquest mes. La ruta americana va servir d'inspiració per donar identitat a aquest local que té dues plantes, la de sota més a mode pub amb una màquina arcade, pinball clàssic, billar, dards i futbolí per prendre copes després de mitjanit o assistir a un concert un diumenge a la tarda. Acústic: sentir-te com a casa Prop de l'encreuament del carrer Gran per baixar cap a Can Fabra, es troba una mica amagat aquest local on es pot gaudir a partir dels dimecres a la nit i fins als diumenges de partides de dards i llistes sorprenents de xupitos i còctels creatius, amb música d'ambient. Llàgrima Negra: tota una experiència Aquesta cocteleria és coneguda per ser un lloc tranquil i d'excel·lència per prendre un gintònic de disseny amb una decoració molt elegant i un fil musical relaxant i modern. Els seus propietaris, també tenen una botiga d’antiguitats de decoració domèstica al carrer Gran i són coneguts perquè, a les tardes, serveixen pastissos artesanals i són amants dels animals. Marylin: copes de poble Reobert ara prop de la Plaça Comerç, el Marylin ha volgut agafar aire fresc amb la seva renovació per continuar mantenint la seva essència, mantenint els antics clients i arribar a un públic més ampli. Continua essent un restaurant de tapes i entrepans però més modern i amb una decoració que parla per si mateixa. A les nits, hi ha molt d'ambient, per poder gaudir d'un còctel.

La torre repartidora d’aigua encara avui ben visible a Fabra i Puig / PLÀNOL DE TURISME DE SANT ANDREU

651setembre.indd 19

18/09/2019 15:28:26

Cultura | Teatre

Reflexions estivals

alorós mes d’Agost. Les altes temperatures i l’ambient xafogós són un escenari poc propici estimular els sentits, motors de la força creativa. Som en un període d’impàs. Ha finalitzat la temporada teatral, s’imposa el descans.L’oferta televisiva i cinematogràfica són un exemple evident de la predisposició del personal per oferir i consumir productes lleugers que requereixin el mínim esforç de l’escorça cerebral. Molt possiblement, és un descans biològic necessari per recuperar forces per afrontar els nous reptes que els proper mesos ens exigiran augmentar els bioritmes per reprendre l’exigència de la nostra quotidianitat. Immers en aquest estat letàrgic, m’he d’enfrontar al full en blanc, sense un objectiu concret sobre què parlar. El mes de Juliol és el preàmbul de l’aturada de l’oferta teatral al nostre poble. En aquest període estival, decreix en la mateixa proporcionalitat amb la que augmenten les propostes lúdiques a l’aire lliure típiques del període de vacances. Tot i així, el Teatre a la Fresca, al preciós pati de les Castellet del carrer Vallès, ha estat novament fidel a la seva cita a la darrera setmana de Juliol. Són les encarregades any rere any de baixar el teló de la temporada, amb gran èxit d’assistència i recaptació (tots els guanys es destinen al banc d’aliments). Presentaren “Plou a Barcelona” de Pau Miró protagonitzada per Marta Tolrà, Jordi Roca i un servidor. Per aquest fet, no en faré la crítica. No em correspon a mi. El que sí que m’agradaria compartir amb tots vosaltres és el plaer d’haver participat en el projecte encapçalat per la direcció de l’Andreu Puga, el caliu i l’entrega de l’Assumpció Castellet i la Teresa Giró, la inestimable ajuda d’en Jordi Torrents i l’exèrcit de col·laboradors que formen part d’aquesta gran família i la gran interpretació d’en Jordi i la Marta. És de justícia fer-ne menció. Aprofitaré la resta de línies per fer una reflexió en veu alta i personal, si m’ho permeteu, sobre l’art escènic. Curiós que en l’enumeració de les set arts artístiques, el teatre no tingui capítol propi (1.Arquitectura, 2.Escultura, 3.Pintura, 4.Música, 5.Dansa, 6.Poesia/ Literatura i 7.Cinema). Es circumscriu com un dels gèneres literaris (èpic, líric, dramàtic i mètric). Tot i així, alguns teòrics del segle XX insisteixen en la diferenciació categòrica entre Drama i Teatre, fet que posiciona a aquest darrer fora de les set arts. El Drama el consideren exclusivament una funció apel·lativa del llenguatge aliena a la seva concreció, el Teatre, que incorpora factors com la música, la il·luminació,

El teatre també fa pausa estival /ANDREU CARRASCAL

651setembre.indd 20

18/09/2019 15:28:27

la interpretació... Quina mala jugada!!! Extrapolem el cas al Cinema, considerat el setè art. La seva essència primitiva i original és la fotografia a qui li han arravatat el reconeixement com a art primària en detriment del fruit de la seva evolució. Aquest fenomen de masses ha fet valer el seu impacte en el darrer segle per ascendir i compartir podi amb expressions culturals mil·lenàries. Les consideracions puristes que han segregat al Teatre en un segon o tercer terme del reconeixement artístic no es contemplen en el supòsit del Cinema. Però al analitzar els factors que comparteixen ambdues expressions (interpretació, il·luminació, música...), podríem arribar a considerar el cinema un gènere evolutiu del teatre? Com és que ha guanyat la partida per golejada? Molt probablement, no existeix una única resposta. En el meu parer, hi ha dues raons que justifiquen la seva hegemonia: L’estimulació dels sentits i el poder comunicatiu. Un dels grans avantatges del cinema és que el creador imposa els plànols a l’espectador. Crea un joc d’imatges que traslladen el punt de visió de l’espectador al ritme i la perspectiva que ell desitja, i tot plegat, ben combinat amb una gran agilitat de so i il·luminació que el mitjà visual permet. L’esforç de l’espectador es minimitza, l’allibera de l’exercici mental d’interpretar el gest o la perspectiva dels fets, se’ls presenten d’una forma digerida, dinàmica i augmentada que en facilita la percepció. Per aquest fet, crec fermament que la posada en escena teatral per ser atractiva ha de cercar en tot moment l’estímul visual del públic, cercant la profunditat de l’acció a tres nivells en escena, sempre que sigui possible, i obligant a variar el punt d’atenció de l’espectador fora del seu camp visual, per tal d’evitar la monotonia, tot estimulant la ment.

cap a peus | setembre

El poder comunicatiu del cinema és innegable: ha dictaminat referents estètics, promulgat estereotips i exalçat valors i models socials. La seva naturalesa permet encabir un gran nombre d’escenaris, vestuari, atrezzo,... en hora i mitja que, al teatre, per les dimensions escèniques i limitacions tècniques, no li són accessibles. Habitualment, és impossible competir amb la recreació escènica que el Cinema ofereix. Per aquest motiu, la força del Teatre ha de residir en el guió. Una gran història que explicar. Tan sols em resta desitjar-vos que hagueu passat un bon estiu. Ens retrobem ben aviat amb les noves propostes teatrals. Joan Trias

651setembre.indd 21

18/09/2019 15:28:27

Esports | Waterpolo i Natació

Sanchón agafa el timó del Waterpolo

mb el final de la temporada de waterpolo amb el primer equip masculí del Sant Andreu en sisena posició final, arribava la notícia de l’adéu de Dani Ballart a la banqueta, després de tres temporades dirigint l’equip al qual va arribar després de fer-se càrrec, amb notable èxit, de les categories inferiors femenines. La secretaria tècnica va moure fitxa ràpidament i va donar les claus de la casa a Juan Carlos Sanchón, que havia arribat al club un any abans per coordinar les categories inferiors masculines i dirigir des de la banqueta els equips infantils masculí i femení. Sanchón es va formar esportivament al Club Natació Montjuïc, en l’època daurada del club de la muntanya màgica. Anys després va assumir la banqueta del seu club i va debutar a divisió d’Honor com a entrenador. Posteriorment es va fer càrrec del Club Natació Sant Feliu, de primera nacional, durant set temporades, i abans d’arribar al Sant Andreu va ser director de categories formatives al Club Natació Barcelona. Durant el campionat d’Europa de Barcelona, a l’estiu del 2018, va ser el cap visible de l’organització i de la seva posada en escena durant tota la temporada anterior. Ara es fa càrrec d’un equip força renovat que mirarà de trobar el seu lloc en una lliga més dura que mai pels reforços i inversions que han fet els clubs més poderosos. Pel que fa a la resta de l’equip tècnic, Javi Aguilar serà el seu ajudant i seguirà a càrrec dels equips juvenil i cadet. Javi Aznar seguirà al front de l’equip femení ajudat per Javi Belmonte, també responsable del juvenil i cadet femení. Les categories infantils seran dirigides pel nouvingut Javi Rubio, format al Club Natació Rubí i veí del barri, que ocuparà el lloc de Sanchón. Els equips alevins correran a càrrec de l’exjugadora del club Maria Hernández, que supleix el retirat Vicenç Pascual. Per últim, la categoria benjamina serà dirigida per Pablo Morillas, recentment incorporat del Premià, en substitució del capità del primer equip, Èric Brugué, que s’ha decidit a provar una nova aventura en la lliga holandesa. JJ Aymerich

CNSA

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

651setembre.indd 22

18/09/2019 15:28:28

Andreuencs al mundial de Gwangju

l mundial de natació que s’ha disputat durant aquest estiu a la ciutat xinesa de Gwangju ja deixat poques alegries andreuenques pel que fa a la competició de natació.

En la primera jornada de la competició Àfrica Zamorano va caure en les eliminatòries dels 100 esquena (no és la seva millor prova) mentre que Jessica Vall va passar les rondes prèvies però no es va poder classificar per la final dels 100 braça, obtenint el catorzè lloc. Les coses no van anar gaire millor el segon dia de competició, en què va debutar Joan Lluís Pons nedant els 200 esquena, caient en les eliminatòries. En la tercera jornada, però, s’esperava una revàlida ja que Jessica Vall nedava els 200 braça, la seva prova insígnia, i hi havia il·lusió per aconseguir alguna cosa gran. Les coses, però, no van sortir com s’esperava i l’andreuenca també va quedar bloquejada a les semifinals sense poder accedir a la lluita per les medalles. Mentrestant, la seva companya Lidón Muñoz participava en els 100 lliures sense poder passar les eliminatòries. El quart dia de competició va l’oportunitat a Àfrica Zamorano d’aconseguir un bon registre en els 200 esquena, i a fe que ho va fer, classificant-se finalment amb el tretzè millor temps i nedant les semifinals de la prova. No li va anar massa millor a Jessica Vall en la cinquena jornada, en què va nedar els 50 braça sense poder-se classificar per les semifinals. La gran alegria per la delegació espanyola, que va tornar a casa sense medalles, la va donar Joan Lluís Pons, que en el darrer dia de competició va poder classificar-se en el quart lloc dels 400 estils, en una prova que va guanyar el japonès Daiya Seto i en la qual Pons, tot i quedar-se a les portes de les medalles, va batre el rècord d’Espanya de la prova (4:13:30).

cap a peus | setembre

Sense temps per respirar, un bon gruix de nedadors estatals, entre els quals els del Sant Andreu, es van desplaçar a Tòquio per participar en la ronda japonesa de la Copa del Món. Aquí sí que van caure algunes medalles importants: Jessica Vall es va penjar el bronze en els 200 braça i Joan Lluís Pons va fer plata en els 400 estils. Mentrestant, la delegació andreuenca prenia part del Campionat d’Espanya d’estiu, a Terrassa, on es va obtenir un gran botí de medalles i un cop més, el primer lloc de la classificació general de clubs. JJ Aymerich

La representació andreuenca al mundial de Gwangju: Jordi Jou (entrenador), Joan Lluís Pons, Àfrica Zamorano, Lidón Muñoz i Jessica Vall/ CNSA

651setembre.indd 23

18/09/2019 15:28:28

Esports | Futbol i eSports

Un objectiu: l'ascens a Segona Divisió B

L'equip quadribarrat al Narcís Sala temporada 2019-2020 / UESA

a UE Sant Andreu encara una temporada amb un clar objectiu, l'ascens a segona divisió B. Els de Mikel Azparren (que va renovar per una temporada més) s'han reforçat amb molts jugadors de qualitat a la par que s'ha renovat la base que ha portat als èxits com guanyar la Copa Catalunya i fer playoff els últims anys. En declaracions al programa d'esports de Ràdio Fabra, 'La Banqueta', el president del club, Manuel Camino, expressava clarament que l'objectiu és l'ascens i si pot ser, guanyar la lliga. El cert és que els quadribarrats s'han reforçat sobretot amb jugadors de superior categoria i joves que ja despuntaven la temporada passada en els seus respectius equips. Repassem les altes del conjunt quadribarrat que s'han incorporat aquest estiu: Sergi Serrano. Extrem/mitjapunta David Serrano. Extrem Ferran Brugué. Davanter Elhadji Baldeh. Davanter David Aragón. Porter Laro Setién. Mitjapunta Oumar Bah. Defensa Marcel Serramitja. Davanter Ramón Terrats. Mig centre defensiu Roger Escoruela. Lateral A més, el jugador Izan Espinosa, del juvenil, s’ha incorporat al primer equip. Per altra banda, s'han renovat jugadors molt importants tant pel cos tècnic com per l'afició: José Segovia Ton Alcover

651setembre.indd 24

Josu Rodríguez Jaume Villar Jose Antonio Llamas Alberto Carroza Joan Noguera Felipe Sá Juanan Gallego També han marxat jugadors, com Miranda, que ha anat cap a Andorra, molt estimat per l'afició, Ferran Jutglà, que torna a l'Espanyol després de la seva cessió o Oscar Muñoz, que va marxar a la Fundació Grama. També jugadors clau en aquestes últimes temporades com David López o Dani Guerrero. Una de les baixes inesperades va ser la de Kuku, que va escollir el projecte del Llagostera. Destacar que un dels fitxatges, Marcel Serramitja, es va lesionar de gravetat durant la pretemporada i estarà un bon grapat de mesos sense poder estar disponible per Azparren. El gran retorn el tenim en Elhadji Baldeh, el davanter torna al Narcís Sala després d’una breu aventura a Grècia. Un equip contrastat, sobretot amb joventut però amb experiència a categories superiors, tot un equip per intentar aconseguir l'anhelat ascens que busquen els andreuencs les últimes temporades. Amb una pretemporada plena de partits de preparació, els de Mikel Azparren han començat amb bon peu la temporada després d'empatar a Granollers amb un gran joc i de guanyar al Narcís Sala al Vilassar de Mar. Veurem si es confirmen les bones sensacions de principi de temporada i els nous fitxatges responen a les expectatives. Gerard Álvarez

18/09/2019 15:28:29

Un futur incert

esprés d’ un final de temporada complicat es presentava un estiu llarg i ple d’ incògnites en la secció d’ eSports de la UESA. Moviments a la capitania, jugadors buscant un canvi d’ aires, ganes de desconnectar del joc després del patiment final... Era una mescla que no portava bons auguris per la nova temporada a FIFA 20. A dia d’ avui res està massa clar respecte al futur de l’ equip, però no seria una opció remota la desaparició. A nivell personal és quelcom que em sabria molt greu perquè han estat molts esforços durant dos anys, tant a nivell personal com a nivell de club. Tampoc convé tancar les portes al 100%, mai és tard per trobar una solució, però cada dia es fa més complicat. En tot cas, passi el que passi en les properes setmanes, ho farem saber. Evidentment, si algun dels nostres lectors es veu amb cor de tirar el projecte endavant, només cal que es posi en contacte amb mi i en parlem. David Albizu

Il·lusions renovades a La Banqueta

esprés de donar una “mala notícia” toca parlar d’ un projecte en un punt totalment contrari. La Banqueta, que és el programa esportiu de Ràdio Fabra, comença la seva segona temporada en les properes setmanes per acostar tota l’ actualitat dels esports del districte. De la mà del Gerard Álvarez, l’Alba Cabrera, l’Aleix González i d’un servidor portarem les notícies relacionades amb l’ esport de tot tipus.

Una de les novetats més importants d’ aquesta temporada serà el canvi de freqüència d’ emissió. Després de l’ èxit de la primera temporada, el programa passarà a ser setmanal. D’ aquesta manera encara obrirem més el ventall de convidats, donat que la passada temporada estàvem un pèl limitats pel fet de ser bimensual i ser un programa de només una hora.

Equip de La Banqueta

651setembre.indd 25

Us esperarem cada dimarts a la tarda amb la il·lusió de fer un espai amè, on tothom hi tingui cabuda. Som un programa jove, però amb les idees molt clares. Mantindrem una estructura molt semblant, amb debats, resultats, entrevistes... Però sobretot bon ambient. Ja tenim l’ experiència d’ aquests 6 mesos passats on ja es van fer les coses força bé, ara volem donar un pas més i ser un programa esportiu de referència en tot el districte. Naturalment, sense vosaltres no serà possible, per això mateix us emplaço a que ens acompanyeu en aquesta petita aventura. Recordeu, La Banqueta a Ràdio Fabra, no us ho podeu perdre. David Albizu

cap a peus | setembre

L’ equip, on no hi hagut cap novetat, enceta la seva primera temporada completa després d’ un estiu on s’ ha donat cobertura a totes les incorporacions de la UE Sant Andreu i altres novetats relacionades amb waterpolo, altres equips de futbol i diverses disciplines esportives més. De fet, la idea de la nova temporada és que representants de totes les disciplines puguin passar per l’ estudi a dir la seva, a tenir una veu i a passar una bona estona amb nosaltres.

18/09/2019 15:28:29

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més iinfo: Mé f info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Toniﬁcació muscular, correcció de postures, ﬂexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

651setembre.indd 26

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que q mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

18/09/2019 15:28:30

axats, millor :30 h :30 h :00 h

mics, icitat. :00 h :00 h

651setembre.indd 27

18/09/2019 15:28:31

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com La revista local més antiga de Barcelona 651setembre.indd 28

18/09/2019 15:28:32