Setembre 640

640 SETEMBRE.indd 1

05/09/2018 15:57:24

GRAN DE SANT ANDREU, 157

640 SETEMBRE.indd 2

05/09/2018 15:57:25

EDITORIAL

Estan subhastant els equipaments de les Casernes

E

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

l passat mes de juny, després que sortís a la llum l’acord de compra d’un solar d’equipaments a les Casernes per part de Serveis Funeraris de Barcelona, va començar a córrer entre el veïnat que hi volien fer un tanatori. Des de l’AVV vam demanar reunió de la Comissió de seguiment, amb la intenció de conèixer els detalls d’aquesta operació. No volíem posicionar-nos sobre aquest equipament sense escoltar abans tots els arguments: necessitat, adequació de la ubicació, etc.

El Consorci de la Zona Franca, en què el Conseller Delegat és designat per l’Estat i la Presidenta és l’alcaldessa, ven uns terrenys d’equipament als Serveis Funeraris, que tenen una participació del 15% de l’Ajuntament D’entrada sembla que aquesta operació hauria de tenir cert control públic. Doncs a la reunió, que va tenir lloc dijous 19 de juliol, l’única explicació donada va ser que Serveis Funeraris van ser els que van pagar més. Pel que va explicar el representant del Consorci a la reunió, el Sr. Paco Sensat, el terreny es va subhastar al millor postor sense cap requisit previ pel què fa als usos que havia de tenir. Tampoc l’Ajuntament sembla tenir cap informació ni control sobre Serveis Funeraris ni sobre el Consorci, dels quals participa.

Recordem que aquests terrenys tenen definit un pla d’equipaments des de l’any 2005, i que el Consorci té encara en la seva propietat una bona part dels 50.000 m2 d’equipament de les Casernes.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Tal com ens va recordar el Sr. Sensat, a més del terreny en qüestió també poden fer operacions similars en els 25 mil m2 de sostre previst en què avui hi ha el legionaris i als 5.000 m2 del carrer Palomar. La definició que es va fer d’aquests terrenys, acordada amb el Consorci, era d’un alberg de joves, una residència d’estudiants i una ONG. Si el sistema d’adjudicació ha de ser aquest, amb el millor postor com a únic criteri, què ens podem acabar trobant a les Casernes: un centre comercial? Un hotel? Una incineradora?

Tot plegat ens ha transportat 15 anys enrere quan l’AVV, juntament amb la plataforma “No ens robareu les Casernes”, denunciàvem que un terreny propietat pública el comprés un Consorci amb participació privada per 14.000 milions de pessetes (84 milions d’euros). Mentrestant, l’any 2002 l’Ajuntament renunciava a un conveni de compra de la caserna d’equipaments per 2.200 milions de pessetes. El ministeri de Defensa hi va guanyar 84 milions, i ja llavors dèiem que la intenció del Consorci també era guanyar-hi diners. De fet, encara hi han fer més de 65.000m2 d’habitatge lliure.

Esperem que entre l’Ajuntament i el nou govern de l’Estat facin recapacitar el nou Conseller Delegat del Consorci, Sr. Pere Navarro, per tal que qui decideixi els equipaments que es fan a Sant Andreu no sigui qui més paga sinó les necessitats reals de la seva població.

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

)

93 345 96 98

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: ANDREU CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

640 SETEMBRE.indd 3

05/09/2018 15:57:25

640 SETEMBRE.indd 4

05/09/2018 15:57:26

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 9......... REIVINDICACIONS Repàs

10 ....... Entrevista

Excoordinadors

12 ...... Oriol Junqueras

Vincle andreuenc

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 .... TEATRE ANDREUENC 20 .......CULTURA

Diari de la Biblioteca

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

24 .......ESPORTS

Rugbi, Waterpolo i Natació

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS. CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

TATGE PROTEGIT.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

640 SETEMBRE.indd 5

05/09/2018 15:57:26

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA M’ofereixo per a cuidar persones grans, amb experiència i bones referències. Diplomada en auxiliar de geriatria. Acostumada a la delicadesa dels anys i la fragilitat de les circumstàncies.

Amb un currículum perfecte.

Horari flexible,. Preu assequible. ,Preguntar per Magali Planas Casademont, telèfon de contacte 934083345 o mòbil 645969894.

Se ofrece Auxiliar de Enfermeria i Geriatria a domicilio Sanae Dayani tel:655401508.

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944

Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas, escaleras, y cuidado de personas mayores, por horas o a tiempo completo, disponibilidad inmediata, responsable i respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.Abnery Carranza.

Particular busca persona gran, millor jubilat, per donar classes d’informàtica. Joan Tel: 609294141.

Senyora s’ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc referencies i moltes ganes de treballar. Tel: 663515850. Lidia.

Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiència. Estudis i Titulació.

Referències tel: 93/274 03 09

Se ofereix sra. catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompañar avis o nens. Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge...) Adela tel: 627.85.36.36

Se ofrece sra. para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas. Cristina Carvajal, tel: 603491944.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar, tel:671368265 Charo Vermejo.

Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan. Tel: 609294141.

Se ofrece Sra. de limpieza y cuidados gente mayor. Nuria tel: 648081251 Podòleg visites a domicili tel.: 674 594 263.

640 SETEMBRE.indd 6

Pàrquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta.

Tel: 617187995 Es lloga plaça de pàrquing a C/Burriana,48, 93.4364800.

616271693. Sr. Marsal.

Es lloga plaça de pàrquing (cotxe gran), c/ carrer Gran de Sant Andreu 481. Preu 80€ 629734632/933456615. Joaquim Venc Cadireta de Passeig doble per bessons amb tots els accessoris (nova) per 90 euros.

Truqueu al 629734632/933456615 (Assun) Particular ven pots de farmacia, rayoles i plats, tot de ceràmica antiga. Antonio. 931197905.

C.N. SANT ANDREU Venc titol CN Sant Andreu Tel:639948621 contartar amb Puri. Preu 750 Venc titol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700

IMMOBILIARI

Venc titol CN Sant Andreu Tel615185802 contactar amb Eloi. Preu 650.

Lloguer de plaça de pàrquing, C/ Gran de Sant Andreu/Coroleu.

Tel: 93/3460337 Jose

Venc titol CN Sant Andreu Telef629734632/933456615 (Jordi) Preu 650

05/09/2018 15:57:26

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Ulsterlunya capital Belfastlona

B

cap a peus | setembre

arcelona, inicis dels anys 80. Pintades anònimes assenyalen com a zona nacional els barris benestants de la ciutat, allò que ara diuen upper Diagonal. D’altres pintades, igualment anònimes, assenyalen com a zona roja els barris obrers de l’extrarradi.

Belfast, inicis dels anys 90. Pujo caminant per Falls Road. Les vorades de l’avinguda estan pintades dels colors de la bandera irlandesa a una banda (verd-blanc-taronja) i de la Union Jack - la bandera britànica - (blau-blanc-vermell) a l’altra. És fàcil distingir a quina banda viu cada comunitat.

Chiapas, finals dels anys 90. Ens internem a la selva per una carretera plena de cartells governamentals que anuncien inversions milionàries, escoles, l’arribada de l’aigua corrent, … De sobte un cartell ens rep: Bienvenidos a territorio zapatista. Aquí el pueblo manda y el gobierno obedece.

Any 2.017. Mentre al Sant Andreu poble (allò que anomenem casc antic però que hauríem de dir per ser correctes centre històric) les estelades són omnipresents arreu (balcons, terrasses, finestres), agafo un autobús amb un amic cap a l’hospital de Can Ruti.

De camí l’autobús ens porta pels barris de Llefià, La Salut, Lloreda, …, on s’obre camí per carrers costeruts flanquejats a banda i banda per enormes blocs de pisos típics dels anys del desenvolupament desenfrenat franquista. A molts balcons, terrasses i finestres onegen banderes espanyoles, algunes amb escut constitucional, d’altres sense. Semblava tal com si haguéssim travessat una frontera invisible. Per mi va ser una autèntica sorpresa, no ho havia vist a cap barri, encara no s’havia posat de moda respondre a la invasió aclaparant d’estelades amb la presència de banderes espanyoles, avui ja molt més normalitzades als nostres carrers.

Any 2.018. A l’avinguda Meridiana, a la banda de mar, a l’alçada del carrer Malats aproximadament, bé, entre els carrers d’en Mir i de Cabrera per ser més precisos, hi ha un terrat que s’ha fet famós, doncs és com un temple blaugrana (banderes, llumetes blaus i granes, …). El terrat es veu molt bé des de lluny, quan un baixa de Nou Barris a Sant Andreu a l’alçada de la piscina de Can Dragó per travessar la Meridiana pel pas de peatons que substitueix al que va ser en el seu dia el conegut com a pont de La Ruleta (al que donava nom la discoteca que hi havia a dalt de tot de la Riera de Sant Andreu). Doncs bé, des de fa una temporada, el terrat del temple blaugrana ja no crida l’atenció com abans. Ara crida l’atenció perquè entre aquest terrat, ara ocupat per llaços grocs, i un altre ubicat dos més enllà a la seva esquerra, també ple d’estelades, llaços grocs i banderoles demanant la llibertat pels presos polítics, gairebé ofeguen un terrat més petit al mig dels dos amb banderes espanyoles i fins i tot alguna de les quatre barres, això sí, sense l’estel.

Com deu ser la convivència a aquell replà d’escala? M’ho pregunto cada cop que baixo de Nou Barris i contemplo l’estampa davant meu. Es deuen esperar per agafar l’ascensor junts? I parlen del temps que fa i d’altres banalitats, com fem a la resta d’escales de veïns del món?

Territorialització. Fronterització. Fractura. Ruptura. Guerra dels llaços grocs. Voleu dir que val la pena? Qui és qui en surt més beneficiat?

Alberto Aquilué

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

640 SETEMBRE.indd 7

05/09/2018 15:57:26

REPASSEM LES REIVINDICACIONS

Actuacions en marxa durant l’estiu

T

MERIDIANA ot i que lluny de Sant Andreu, ja s’han iniciat les obres de remodelació de l’avinguda Meridiana, concretament al tram de que va de la plaça de les Glòries fins al carrer Mallorca. De fet, és un tram diferent, ja que del carrer València fins a les Glòries, hi ha una rambla central, que serà remodelada i que desembocarà al parc que s’està fent a la nova plaça de les Glòries, final i feliçment soterrada. D’aquest primer tram de reforma doncs, ens interessa el que hi ha entre els carrers de València i de Mallorca, doncs marcarà la pauta de la reforma que ens hauria d’arribar a mig termini. Si recordem les diferents opcions que s’havien plantejat per a la reforma (veure al Cap a Peus nº626 del maig de 2017) el manifest de la plataforma Som Meridiana, a la qual s’hi va adherir l’AVV de Sant Andreu, es decantava per l’opció amb carril central per a bicicletes, deixant dos carrils per vehicle i un per Bus per cada sentit. Era l’opció que més s’ajustava a la demanda de canvi d’ús de la Meridiana, passant de la preferència dels vehicles a les persones, i per tant reduir la contaminació afectant als voltants de l’avinguda.

L’opció que s’implementa és la preferida però no es fa al 100%.

Si bé es guanya la part central per a les bicicletes i augmenta l’espai verd, cal tenir present que per bé que d’entrada es redueixen els carrils a dos més un pel Bus, de sortida es deixaran tres carrils més el carril Bus, amb la qual cosa l’afectació sobre el trànsit pot acabar essent poc significativa, i en conseqüència la contaminació i els sorolls es mantindran igual.

CARRIL BICI ONZE DE SETEMBRE -PASSEIG DE FABRA I PUIG Segueix el desplegament de carrils bici per Sant Andreu i ara sembla que la unió entre el carrer Segre i la Meridiana podria ser a prop si finalment s’activa l’obra del carril bici de la rambla Onze de Setembre i el passegi Fabra i Puig. Prevista com a actuació d’estiu, l’obra estava encara pendent de programar a principis de juliol, però finalment s’han iniciat els treballs. Amb una duració total de dos mesos, aquest carril que gairebé tindrà un quilòmetre de longitud té una especial rellevància per dos aspectes. D’una banda pel fet de donar continuïtat al carril que ve de la Meridiana, permetent creuar tot Sant Andreu i enllaçar amb l’actual carril del carrer Segre i més endavant, quan el facin, amb el del carrer Josep Soldevila. D’altra banda, l’eliminació d’un carril per vehicles a la rambla, farà baixar notòriament tant la contaminació acústica com l la de l’aire. Seguim doncs en la línia de guanyar espais als vehicles i pacificar les vies. Vist en perspectiva, en poc menys de tres dècades haurem passat d’una via ràpida de cinc carrils, grisa, lletja i sorollosa a tenir una rambla que recupera la centralitat de les persones que hi viuen.

No seria d’estranyar que d’aquí a uns anys, quan ens ho mirem altre cop en perspectiva, veiem aquest carril bici com el primer pas que va obrir el camí cap a la pacificació total d’una rambla, que ja unida a la rambla Prim (unim les Rambles!) s’haurà convertit en un vertader eix ciutadà sense fums ni sorolls.

Així mateix, cal tenir present, tal i com ens recordaven des de la Plataforma pel transport públic (PTP) al Cap a Peus 626, que la reforma de la Meridiana pot acabar col·lapsant-la sinó no es fa una planificació sobre el bus interurbà i un pla de rodalies que permeti una autèntica alternativa a l’actual model de mobilitat.

La remodelació durà el carril bici a un carril central, i es reduirà un carril d’entrada / CAPAPEUS

640 SETEMBRE.indd 8

Les obres del carril bici al capdamunt de la rambla / CAPAPEUS

05/09/2018 15:57:27

NOU MERCAT: ES PRESENTA EL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC INTEGRAL (PEUI) Ja s’ha presentat el Pla Urbanístic Integral que ha d’establir la regulació del nou Mercat Municipal. Concretament, tal i com s’indica al PEUI, s’hi “defineixen els paràmetres d’ordenació i condicions d’edificació que garanteixen tant la funcionalitat del nou Mercat de Sant Andreu com la seva integració en el seu entorn immediat”. Tal i com vam destacar a l’editorial del Cap a Peus del passat mes de juny, des de l’AVV estarem amatents a mantenir el conjunt històric i el seu entorn. D’especial interès són els elements que es puguin trobar al subsol; refugi antiaeri de la guerra civil, i el pou de gel, els quals, en cas de trobar-los en bones condicions volem que es mantinguin per poder-los visualitzar.

Avui en dia hi ha empreses especialitzades en el desmuntatge d’edificis i cobertes fetes amb uralita, i es duen a terme sota im-

CANVIS AL PROJECTE DE CASERNES I AL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA (CZA) A l’editorial d’aquest Cap a Peus, ja haureu pogut llegir que el passat 19 de juliol es confirmava un canvi d’usos en un dels espais de les casernes. Un canvi d’usos que ha estat fet sense poder exercir cap mena de control públic, on fins i tot l’Ajuntament semblaria que se l’ha tingut al marge, malgrat participar en les entitats implicades.

La pregunta que ens fem és, com és possible que encara avui hi hagi responsables de consorcis participats per l’administració pública, com és el cas del Consorci de la Zona Franca propietari dels terrenys, que pretenguin actuar d’aquesta manera, aprofitar moments de transició d’un govern a un altre, escletxes legals i procediments tècnics sovint ben enrevessats, per desmuntar acords i planificacions acordades fa més de deu anys?

Però també ens venen al cap més preguntes; on queden les garanties i compromisos? Quin valor té la regulació i reglamentació que hi ha darrere d’un pla d’usos si es pot modificar d’aquesta manera? Quines garanties tenim ara que no hi hagi un canvi generalitzat dels usos previstos? Qui ha estat responsable d’aquesta operació? Fa 12 anys que cada juny ens manifestem per a donar sortida a les casernes, i aquesta noticia sembla una broma de molt malt gust. Mentre no s’arregla ens deixa molt mal gust de boca.

Xavier Aragall

cap a peus | setembre

Retirar el sostre actual: una obra delicada Per altra banda, una de les primeres actuacions que estava prevista per al juliol, i que finalment sembla haver-se endarrerit, es la retirada del sostre d’uralita del Mercat. De fet, es tracta d‘una operació delicada, ja que aquest material de construcció, que es va generalitzar el segle passat per les seves característiques de resistència, impermeabilitat i lleugeresa, tenien un secret silenciós i invisible: l’amiant. De fet el material és conegut pel seu nom comercial de l’empresa Uralita, però es tracta de fibrociment d’amiant. Ja fa anys es va detectar que quan aquest material es trenca, allibera una pols on s’hi troben les fibres d’amiant, o asbest i són perjudicials per a la salut, ja que poden fer desenvolupar malalties respiratòries i diversos tipus de càncer. L’any 2000 la Unió Europea en va prohibir la seva comercialització.

portants mesures de seguretat per evitar al màxim que es desprenguin aquesta pols. Tota la coberta del Mercat és d’uralita i per tant, l’operatiu per retirar-lo haurà de seguir escrupolosament les normatives, ja que es troba en un espai envoltat de cases amb alta densitat de veïns.

9

INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS, AJUNTAMENT DE BARCELONA

640 SETEMBRE.indd 9

05/09/2018 15:57:27

ENTREVISTA

“La informació local és de més qualitat quan t’apropes als fets personalment”

E

n l’inici d’una nova temporada de la revista, entrevistem a dos antics coordinadors de la publicació, la periodista Jordina Tarré i l’estadístic David Royo. En David va començar a col·laborar al Cap a Peus quan la Jordina ja era coordinadora cap a principis del 2003, en un moment d’obertura de la redacció i en va assumir la coordinació del 2008 al 2013.

La Jordina, en canvi portava des de finals del 90 com a redactora i finalment, en va assolir la coordinació amb l’Andreu Giralt que també narrava contes i articles més literaris, i marxaria un any després que el David entrés, el 2009. Ella es defineix com a “periodista de carrer mig activista” perquè les seves editorials eren molt critiques amb la realitat social andreuenca en una època on hi havia molts moviments avui dia encara vigents, com la inauguració de la Biblioteca de Can Fabra.

10

En què creieu que ha canviat el periodisme local que vau viure vosaltres amb el que fem actualment?

J: “És cert que abans molts dels articles es redactaven simplement a partir d’assistir a actes organitzats i alguna trucada. Però sortíem més al carrer perquè no teníem wifi al mòbil, no tot era tan fàcil com ara. La virtualitat per fer periodisme de barri és bona per unes coses i negativa per unes altres. Normalment, la informació local és de més qualitat quan t’apropes als fets personalment, encara que sigui anant a fer una cervesa i petar la xerrada, el que ara s’ha substituït per fer un whatsapp i es perd molta informació real i confiança dels protagonistes”.

D: “Nosaltres vam viure un moment molt interessant perquè un cop al mes anàvem al Versalles per fer la reunió editorial i allà rebíem les critiques o elogis directament dels nostres lectors.

Allà mateix, la gent ens proposava temes i érem literalment la veu dels veïns i veïnes”.

I com es pot mantenir la proximitat de la informació local adaptant-se a les noves tecnologies i la professionalització del periodisme?

J: “Les noves tecnologies han fet que ara sembla que els periodistes joves tinguin menys nervi periodístic, menys ànima. Alhora, com hi ha menys oportunitats, i el nivell d’estudis tampoc compensa aquesta motivació que cal per fer periodisme i que el missatge arribi. S’han de tenir ganes de fer coses reals aprofitant també les noves eines. Jo vaig portar la maquetació de la revista a la redacció perquè abans ho feia una empresa externa per poder intervenir en la maquetació si hi havia algun canvi d’última hora. Hi ha una crisi en el sector del periodisme local pel fet de ser en paper”.

D: “Fins ara, la revista ha sobreviscut pel fet de ser una tasca voluntària. El fet de pagar per article és inviable per la gran majoria

640 SETEMBRE.indd 10

de publicacions de barri. I que fos un voluntariat era un orgull, perquè no tots érem periodistes i per tant, no era tan professional. Abans hi havia moltes més pàgines perquè també hi havia més publicitat”.

Quines reivindicacions veïnals vau tractar ja vosaltres que encara estan vigents?

J: “Que s’arregli d’una vegada l’estació de Sant Andreu, que s’arreglin també les vies de l’AVE i l’adaptació amb el Bon Pastor, que s’acabi el projecte de Casernes amb els seus equipaments... els grans temes que depenen de l’administració espanyola són els que costen més. En els temes d’àmbit d’acció català, les veus veïnals tenen més pes”.

D: “Per contra, la reivindicació del Casc Antic es va poder aconseguir, la Fabra i Coats també, el carrer Gran s’està aconseguint, malgrat les discrepàncies. També la unificació de La Rambla amb Sant Martí està en procés...”

Com el Cap a Peus pot continuar essent una peça clau en el desenvolupament de les reivindicacions?

J: “S’ha de continuar tenint clar els nuclis i personatges influents andreuencs... Hi ha molts moviments a Catalunya on la gent fa coses ‘per la cara’, s’hi dediquen hores i hores. En els meus temps anàvem a la redacció de La Vanguardia i en Carlos Pérez de Rozas ens ajudava a organitzar les escaletes en el seu temps lliure al vespre. La gent apassionada és la que ho farà. Mantenir la virtualitat a partir d’una xarxa ampla de col·laboradors perquè la gent es vegi representada, un espai on tothom participa. No esperar que t’arribi la realitat, sinó anar-la a buscar”.

D: “Està molt bé que ara existeixi un blog del Cap a Peus per tenir més difusió dels articles que abans s’enterraven al paper. Ara les reivindicacions ja no són tan visibles realment ni massives, però continuen essent notícia”.

Alba Cabrera

05/09/2018 15:57:28

ANDREUENCS PEL MÓN

L’expedició a l’Himàlaia No han pogut fer el cim, però l’experiència i la superació de multitud d’obstacles serà inoblidable per als tres expedicionaris andreuencs

G

ràcies al blog de l’expedició (https://cordadaalnangaparbat.blogspot.com/), des del Cap a Peus hem pogut seguir les diferents etapes transcorregudes en aquest vessant pakistanès de la serralada de l’Himàlaia.

Primer l’arribada a la ciutat de Chilas, al nord del Pakistan que era punt de partida per al trajecte de mes de dos dies fins al camp base, situat al voltant dels 4.500 metres d’alçada.

Després va venir l’ascens al Ganalo (6.300 metres) una muntanya veïna del Nanga Parbat i que va servir d’aclimatació i entrenament per afrontar l’ascens cap al cim de 8.126 metres. Un seguit d’imprevistos va fer tornar un dels tres membres de l’expedició.

Després es van dur a terme dos intents de pujar però el temps no acompanyava i finalment semblava que la muntanya els donava el senyal que no es deixaria.

A l’entrevista del passat mes de maig, en Josep Escruela, ens comentava que la muntanya mana i que en el fons, tot depèn de la meteorologia i que la muntanya t’ho permeti fer. “Cal que siguis allà a punt, per no deixar passar l’ocasió en el moment que t’arribi”.

L’ocasió no va arribar i la prudència dels expedicionaris va aconsellar no prendre riscos alhora de fer l’ascens final d’un cim difícil i complex com el Nanga Parbat.

Xavier Aragall

cap a peus | setembre

11

Arribant al camp base, la muntanya mostra la seva grandesa / BLOG CORDADA AL NANGA PARBAT

640 SETEMBRE.indd 11

05/09/2018 15:57:28

PRESSOS POLÍTICS

L’andreuenc Oriol Junqueras

E

nguany, com ja va sent tradicional des del 2011, Sant Andreu de Palomar commemorà la Diada de Catalunya la vigília de l’11 de setembre. L’acte de commemoració de bell nou es realitzarà a la plaça de les Dones de Motor Iberica, just davant de la Capella del Sant Crist dels Segadors, a tocar de la parròquia andreuenca. A més dels parlaments institucionals de les dues regidores del Districte hi ha prevista una petita conferència sobre el conflicte de la Guerra de Successió Espanyola a càrrec de l’historiador Oriol Junqueras i Vies. Tanmateix, Junqueras no hi podrà ser-hi present atès és empresonat a la presó de Lladoners per un Estat espanyol que és qualifica de democràtic. Privat de tota llibertat per tal de donar veu i vot a milions de ciutadans, l’actriu Carme Abril serà l’encarregada de llegir el fragment escollit del llibre Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939): “La resistència de Barcelona 1713-1714”, del qual l’Oriol Junqueras n’és autor. També, llegirà una carta adreçada expressament des de la presó per a l’acte en qüestió.

La raó d’escollir l’Oriol Junqueras no és casual. El fet de ser un reconegut i excel·lent historiador i sobretot haver nascut a Sant Andreu de Palomar ha estat per als organitzadors de l’acte, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias -amb el suport d’Òmnium Cultural i el Districte de Sant Andreu- motius força explícits per a proposar-li l’oportunitat d’albirar els seus coneixements històrics.

12

Oriol Junqueras i Vies neix l’11 d’abril de 1969, al carrer de Servet de Sant Andreu de Palomar. Hi va viure fins els 2 anys, fins quan amb la família es traslladen a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Segons les veïnes i veïns més grans del carrer de Servet el recorden jugant de menut en un espai urbà on els cotxes, per sort, encara no l’ocupaven del tot. Una de les àvies era venedora al Mercat de Sant Andreu i segons explicava el propi Oriol va ésser convidada a posar el nom a un carrer de Sant Vicenç dels Horts, i aquesta en record del seu poble proposà el del poeta i dramaturg Ignasi Iglésias.

El pare de l’Oriol, Artur Junqueras, fou catedràtic d’institut i la mare, infermera. L’Oriol va cursar els estudis d’educació infantil i primària a l’Escola Italiana de Barcelona així com els de batxillerat al Liceu Italià de la mateixa ciutat. Finalment realitzà la carrera universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà en Història del Pensament Econòmic a l’Edat Moderna. Casat amb Neus Bramona i amb dos fills, en Lluc i la Joana. Ha publicat diversos llibres sobre la història de Catalunya, ha escrit guions per a la televisió pública i ràdio catalanes així com és un prolífic conferenciant.

La carrera política de Junqueras ha estat molt notòria. Eurodiputat al Parlament Europeu, alcalde de Sant Vicenç dels Horts, vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat

640 SETEMBRE.indd 12

de Catalunya i president d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El poble de Sant Andreu de Palomar el proppassat dissabte 7 de juliol l’homenatjà amb un sopar Groc al carrer on va néixer.

Unes tres-centes persones assistiren l’àpat, tot fent companyia i solidaritzant-se amb familiars i amics allí presents.

Esperem i desitgem que el nostre conveí sigui alliberat ben aviat sense cap càrrec i es faci justícia de la debò. Un cop alliberat, ens plauria moltíssim que visités de nou el poble que el va veure néixer.

Pau Vinyes i Roig

Oriol Junqueras en braços del seu pare, de quan vivia a Sant Andreu de Palomar / FAMÍLIA JUNQUERAS-VIES

05/09/2018 15:57:30

11-S

Manifest de l’AVV per la Diada Nacional de Catalunya

L

a Carme, la Dolors, els tres Jordis, l’Oriol, el Joaquim, el Raül i el Josep són a la presó i no hi haurien de ser. El Carles, la Meritxell, la Clara, l’Anna, la Marta, l’Antoni i el Lluís són a l’exili i no hi haurien de ser.

Fa un any en aquest manifest – i a la nostra revista Sant Andreu de Cap a Peus – donàvem suport al referèndum de l’1-O. Demanàvem als veïns i veïnes del barri que anéssin a votar, sobretot perquè a l’Associació de Veïns som autèntics fans de la participació ciutadana en els assumptes que ens afecten a nivell de barri, de ciutat o de país.

L’1-O català és avui un exemple mundialment reconegut de com els ciutadans, sense violència, podem condicionar la política i provocar canvis. Organització, participació i un objectiu comú van ser les claus de l’èxit.

Però el poder establert a l’estat – policial, judicial, polític i econòmic – s’ha sentit amenaçat i ha reaccionat brutalment apallissant els ciutadans aquell dia, intimidant-nos amb una catàstrofe econòmica, anul·lant l’autogovern i empresonant els caps visibles. Tant forta ha sigut la repressió i tant poca l’oposició popular a l’estat, que s’ha obert la veda per a reprimir tot allò que no els agradi. El moviment veïnal ja ha rebut les primeres conseqüències. També els músics. Estem visquent una regressió democràtica totalment inacceptable.

Què podem fer a partir d’ara?

Primer, seguir convençuts de que els ciutadans tenim molt més poder d’influència del que ens pensem. A l’Associació de Veïns ho sabem prou bé quan empenyem l’Ajuntament a prendre decisions o condicionem les seves accions per garantir el benestar dels veïns.

Doncs a nivell de país és el mateix. Si som perseverants, si participem amb les entitats o els donem suport econòmic i si mantenim el rumb, aconseguirem allò que ens proposem, peti qui peti. Que la repressió no ens encongeixi!

Segon, respectant i acollint els veïns que no pensen com jo. Tots som andreuencs, tots som catalans en igual mesura. Aquests dies estem visquent un intent descarat i irresponsable de fracturar la societat en dos bàndols per part d’algunes entitats i partits polítics.

La gent de Sant Andreu – siguin quines siguin les nostres idees – no som tontos i no caurem en aquesta provocació. No oblidem que tots volem el mateix: un poble, una ciutat, un país on poder viure millor. Només discrepem en el camí per arribar-hi. D’això va la democràcia, no? Siguem doncs, respectuosos, pacífics i insistentment demòcrates.

I acabem amb un clam en veu ben alta: PRESOS POLÍTICS, LLIBERTAT! Visca Sant Andreu de Palomar!

Visca Catalunya, lliure de decidir el seu futur!

640 SETEMBRE.indd 13

05/09/2018 15:57:30

Teatre de

640 SETEMBRE.indd 14

05/09/2018 15:57:30

Teatre de Sant Pacià / ANDREU CARRASCAL

El teatre amateur de Sant Andreu, verí d’actors, marca de poble Maria del Mar Callardo

cap a peus | setembre

La nova temporada és a punt de començar.

Un cop més, Sant Andreu es converteix en escenari i focus de les colles de teatre amateur del barri, representants de la seva riquesa associativa. La seva història i dedicació juguen un paper clau en la gran i variada oferta d’oci i cultura dels centres socials de Sant Andreu, fins arribar a convertir el teatre en una marca i distintiu del barri.

15

640 SETEMBRE.indd 15

05/09/2018 15:57:30

Pili Fuertes: “El teatre és la meva passió. I quan t’agrada una cosa, hi poses hores”

Pau Maduell: “El teatre mou les meves emocions quan el veig i quan hi participo”

a 40 anys que la Pili Fuertes fa teatre a Sant Andreu. Va començar als 17 anys al Grup Sardanista Maig —aleshores Colla—, amb seu a la Societat Cultural i Esportiva La Lira. Allà va entrar en contacte amb la programació cultural del centre i li van donar els seus primers papers. Encara recorda amb detall i molt bona memòria aquells anys, l’època dels “Carajillos de Teatre” amb el Josep Dalmau, l’Imma Planas i la Montse Puga. Una essència, la de representar les obres amb un públic davant distribuït en taules al més pur estil cabaret, que encara mantenen avui els Clip Teatres des de la seva seu, el Centre Cívic de Sant Andreu.

Fuertes n’ha format part des dels inicis, el 1998, “quan en Josep Dalmau va agafar gent de tots els grups de teatre del barri per fer una obra d’homenatge a Shakespeare”, explica. L’obra, Shakespeare-Segarra-Symphonic Beatles, seria la primera de moltes que estaven per venir. La dansa d’agost, El lazarillo de Tormes, Tartuf o El mètode Grönholm són només alguns dels exemples dins el llarg historial de la companyia, que aquesta temporada 2017-2018, entre altres, ha representat El bon doctor i Qui té por de Virgínia Woolf?, un duel de titans entre Fuertes i un altre dels membres i directors més veterans de la companyia, Ricard Rebellón. Tornen a finals d’octubre!

Els de Sant Pacià Teatre (SPT) el dia 21 estrenen La nostra classe, adaptació de l’obra del polonès Tadeusz Slobodzianek i ambientada a la primera meitat del segle XX. El director, Joan Trias, ha participat de l’activitat teatral de Sant Pacià des que era molt jove, com en Pau Maduell. Tenien 16 anys quan van començar a participar a les obres del SPT, herència dels antics Lluïsos de Sant Andreu. “Fins que va arribar el moment que la nostra generació va agafar el relleu i la responsabilitat”, diu Tries.

Avui, tots dos formen part del nucli dur de Sant Pacià que, tot i això, no està constituït legalment com a companyia. “Som simplement una combinació de directors i d’actors afins als Lluïsos i a la parròquia”, expliquen. Quan algú té una proposta, la tira endavant amb la gent que coneix i que s’anima a participar. “És gent habitualment lligada a les activitats de SPT, però està obert a tothom, i també es col·labora amb altres entitats, com ara els Clip Teatres, la Lira o l’Antifaz”.

I així, ja són moltes les obres representades entre els escenaris de Sant Pacià i l’Ateneu L’Harmonia: L’avar, El cafè de la Marina, Anna Frank, Dissabte, diumenge i dilluns… De més petit format a grans produccions, com bé exemplifiquen BritPop i Barcelona, les darreres obres de SPT.

F

640 SETEMBRE.indd 16

05/09/2018 15:57:30

Marc Calvo: “El ‘molta merda’ d’abans, els aplaudiments, el plors del final. Tots aquests moments són els que t’enganxen al teatre”

Teatre i família, un binomi que en Marc Calvo i la Mònica Esteve coneixen prou bé. Tots dos vénen de famílies de sarsuela. “És l’antic musical”, explica Calvo, que ha viscut de la música i els escenaris tota la vida. De la seva família va néixer precisament, al segle XIX, el que avui en dia es coneix com la Lírica de Sant Andreu, la cita musical de la temporada al barri.

“A nivell de producció, cada vegada ens posem el llistó més alt”. Una exigència tècnica i interpretativa que és una festa tant per a públic com companyia. Esteve és una dels 72 socis que engloba l’entitat, no sols amb els intèrprets, sinó també els administratius, regidoria, escenografia, inventari, vestuari, etc.

Peces imprescindibles d’un engranatge que té quilòmetres per endavant.

DEDICACIÓ PROFESSIONALITAT & PASSIÓ

Tres grups, tres conceptes clau: Dedicació, professionalitat i passió. “El món amateur no té límits”, comenta la Maydo Gargallo, membre de la Lírica. “Fas el que tu vols i això ningú t’ho paga amb diners. Quan fas teatre amateur, hi poses l’ànima, encara que et cansis més i vagis a dormir més tard”.

Són els assajos dues nits (o més) a la setmana, els “bolos” de cap de setmana i, en definitiva, la constant dedicació, els que confereixen una qualitat tan elevada a les companyies de teatre de Sant Andreu.

Els Clip Teatres, SPT i la Lírica no són les úniques. Sant Andreu beu del teatre. “És la marca del barri”, com diu en Pau Maduell.

Rar és el cap de setmana en què, un cop començat el curs, no hi ha l’opció de veure l’obra d’algun dels grups que actuen al barri. Cadascuna té la seva essència i modus operandi i totes tenen la seva història, com el Grup Teatral Antifaz. L’any 2020 es faran 50 anys de la seva fundació per part d’en Ramon Dagés i el Joan Bas. I ja en fa 20 que comparteixen l’escenari de Sant Pacià amb els SPT. La Palmira Alguersuari encara recorda com aleshores s’havia de demanar permís a la Guàrdia Civil per reunir-se, ja que en època franquista estaven prohibides les trobades de més de 10 persones. “Hi ha mil i una anècdotes”, afirma, i explica com una vegada, tornant un diumenge d’un “bolo”, se’ls va espatllar la furgoneta i van arribar a Barcelona a les 6 del matí. “Directes a la feina, vam anar!”. Els Antifaz, que estan federats com a grup de teatre amateur de Catalunya, han recorregut territori durant molts anys. En moltes ocasions, la seva feina s’ha vist recompensada amb premis.

cap a peus | setembre

Establerts al Casal Catòlic, i amb una reivindicació anual al lirisme musical, els de la Lírica ja fa 10 anys que, cada novembre la munten ben grossa. Moulin Rouge, Mamma Mia, Sweeney Todd, Els Miserables, Joseph i l’increïble abric multicolor…

I aquesta temporada, s’atreviran amb l’òpera rock d’Andrew Lloyd Webber: Jesucrist Superstar.

Palmira Alguersuari: “Crear un personatge, pujar dalt de l’escenari i entregar una part de tu al públic és màgia”

17

ANDREU CARRASCAL 640 SETEMBRE.indd 17

05/09/2018 15:57:31

Lluís Bonilla: “El més maco del que fem és entrar dins d’un personatge i, després, fora de l’escenari, entendre millor com actua la gent” A la companyia de teatre Tr@mpa encara no se l’acaben de creure del tot, el primer premi que han rebut aquest any al Fica’t al SAT!, la mostra de les arts escèniques amateurs del Districte de Sant Andreu. El guardó és un reconeixement a la interpretació i posada en escena d’Els cangurs no saben ballar, basada en l’obra TOC. Són una de les companyies andreuenques més joves, i potser per això a vegades pequen de modèstia, expliquen en Lluís Bonilla, la Núria Cataluña, la Lola Mactley, la Susanna Torres i en David Segarra. “Quan ens van dir que havíem guanyat, vam tardar a reaccionar i sortir a l’escenari!”, recorden.

Amb tot, els Tr@mpa, que tenen els seus orígens en el gust pel teatre d’uns quants pares i mares de l’AMPA de l’escola Mestre Gibert, ja porten 9 anys movent-se pels escenaris de centres cívics i ateneus del districte. L’evolució i aprenentatge des d’aleshores, així com per l’experiència de gent de teatre com en Carles Marcé, el director, han quedat més que provats. Reflex d’això són també les seves últimes obres, amb un rerefons social més complex.

18

Mònica Esteve: “A mi el teatre m’ha salvat la vida i m’ha ajudat a mirar cap endavant” A les companyies de Sant Andreu es respira professionalitat.

“Som amateurs, que no és el mateix que aficionats”, apunta la Pili Fuertes. Al seu costat, l’Àngels, una de les integrants de la junta dels Clip, ressalta com “el barri és un bressol d’actors in-

640 SETEMBRE.indd 18

creïble”. Per algunes de les companyies han passat noms com Jordi Rebellón, els germans Banaclocha, Joan Carreras, Carme Abril i Josep Maria Vidal, fundador de Barrio Sésamo. “És molt xulo que hagi passat gent tan rellevant i que, en canvi, l’entitat continuï sent tan poc pretensiosa”, afirma Fuertes.

“Aquí venim a divertir-nos”. Perquè als Clip, qui no és a dalt de l’escenari, controla els llums, acomoda al públic, s’encarrega de l’atrezzo o dissenya els cartells, roten segons l’obra.

La Lírica i a Sant Pacià sí que tenen equips dedicats exclusivament al vestuari, l’escenografia i tota la part tècnica i administrativa de les seves obres, molt sovint de gran format i amb exigències tècniques importants. “L’esforç que fan és titànic”, exclama en Pau Maduell. En Marc Calvo també ho té molt clar: “La companyia és l’equilibri entre tots nosaltres”.

Transmet el que has après

Àngels Castuera: “El teatre desperta també sensibilitat i t’ajuda a tenir una visió més polièdrica sobre tot” La Palmira Alguersuari és una romàntica. No oblidarà mai tot el que va aprendre sobre teatre de la mà d’en Ramon Bagés quan va entrar de jove a l’Antifaz. Aquest record és el que la va empènyer a crear el Racó del Teatre, el grup dels nens. Al cap dels anys, els que van continuar van passar-se al grup dels grans i encara continuen.

La idea és clara: transmetre l’amor per les arts escèniques als més petits i que algun dia puguin prendre el relleu dels grans tal com un dia ho van fer ells per mantenir l’activitat teatral andreuenca.

A Sant Pacià Teatre es van adonar de la importància de “cuidar la cantera”. “Hem de nodrir de públic, actors i artistes el nostre teatre”, afirma convençut en Joan Trias. SPT organitzen cada any muntatges amb els joves de la família de Sant Pacià, mentre que la Marta Tolrà, protagonista aquesta temporada de la fantàstica adaptació de Barcelona, munta cada temporada una obra amb els més petits al Nadal.

05/09/2018 15:57:31

Joan Trias: “El teatre és reproducció de la conducta humana, et permet crear una simpatia i entendre la forma de fer del teu voltant”

El conte de Nadal, Polar Express, El Llibre de la Selva, Momo, etc. són alguns dels títols que han contribuït en el despertar teatral de molts dels seus joves protagonistes. “Així doncs, als que els agrada i continuen cada any, els anem annexionant al grup dels grans”, explica Trias de SPT. A la Lírica de Sant Andreu han obert una escola teatre per als benjamins. La Maydo Gargallo i la Laura Fernández, hi donen classes. De cant, d’interpretació… “però també gestionem emocions i alguns egos!”, apunta Gargallo amb comicitat.

Els petits andreuencs amb inquietuds teatrals també tenen obertes les portes de l’Ateneu de Sant Andreu i els seus grups i tallers de teatre infantil i juvenil anuals, que duen a terme representacions tant al Nadal com a finals de cada temporada.

Una labor cultural i social Maydo Gargallo: “Fer teatre et permet créixer com a persona, és també una manera de socialitzar” 640 SETEMBRE.indd 19

El verí del teatre

“Els barris de Barcelona que havien estat pobles tenen avui en dia un teixit associatiu molt desenvolupat, i el teatre sempre hi és present”. En el cas de Sant Andreu, les paraules de la Pili Fuertes i l’Àngels Castuera concorden amb l’oferta d’activitats teatrals i representacions escèniques andreuenques. I part destacada n’és la simbiosi que es dóna entre tots aquests grups, que tantes vegades han intercanviat actors i directors, i que tantes altres han format part del fidel públic que dedica part del seu oci i temps lliure al teatre amateur de Sant Andreu.

El públic és la peça clau que fa que continuï aixecant-se el teló i que entitats com Clip Teatres, la Lírica de Sant Andreu, Sant Pacià Teatre, el Grup Teatral Antifaz i La Tr@mpa, entre tantes altres, estiguin avui més vives que mai. La connexió que totes elles estableixen amb l’espectador des de dalt de l’escenari i el posterior reconeixement a una feina de mesos d’esforç és impagable. D’aquí que a l’acabar una obra, com diu la Mònica Esteve, es creï un buit immens i la necessitat imperant de posar-se a treballar en la propera obra. “Crec que podem parlar del verí del teatre”, conclou en Pau Maduell.

cap a peus | setembre

De l’escola de la Lírica han sortit els cors infantils del Joseph i l’increïble abric multicolor. Per l’any que ve, tenen preparat el primer espectacle on seran els grans protagonistes: Geronimo Stilton.

Pel que fa a l’activitat teatral de l’Ateneu, és també la seu de la companyia Forat sense fons, que des del 1993 omple els escenaris de l’entitat amb comèdia com la darrera Pels Pèls fins a grans clàssics anglesos i espanyols i peces de gènere, com el Sola en la foscor de Frederick Knott.

Al veterà Centre Cultural Els Catalanistes, hi actuen dues companyies: la Josep Arbonés i Serra, de teatre líric, i el Tercer Timbre, més de caire dramàtic. Per la seva part, la Societat Cultural i Esportiva La Lira actualment és la seu dels Somni’TS – Teatre Solidari. Els guanys de l’última obra de la temporada, L’orquestra de Jean Anouilh, s’han destinat a millorar les condicions dels afectats pel Síndrome d’Asperger.

A la parròquia de Sant Pacià, els del Grup Teatral Antifaz també realitzen més d’un espectacle de caire benèfic a l’any, i els de La Tr@mpa, cada cop que estrenen obra a l’escola on assagen, fan recollida d’aliments a canvi d’entrades. A més, els de la Lírica sempre celebren el Dia dels Avis, mentre que l’Assumpció Castellet, una incondicional de Sant Pacià, organitza any rere any un Teatre a l’Aire Lliure, els guanys del qual sempre van destinats a una causa social. I, l’Harmonia exerceix com a portaveu d’aquesta labor. Només aquesta última temporada gran part de la seva programació teatral ha tingut un marcat rerefons social de visibilització d’estigmes i de defensa de col·lectius desafavorits: l’espectacle fòrum #1000likes, sobre ciberassetjament a les escoles; les actuacions de reivindicació pel dia de la dona, o les jornades de teatre i acció, dedicades a la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental.

19

ANDREU CARRASCAL

05/09/2018 15:57:31

Cultura | Biblioteca

El diari de la Biblioteca Ignasi Igl

El primer quadern es pot consultar a un blog La biblioteca Ignasi Iglésias es va obrir al públic la tardor de 1935 gràcies a la iniciativa d’un grup d’intel·lectuals andreuencs que formaven l’anomenada ‘Comissió pro-biblioteca’. Des del setembre de 2002, la biblioteca està situada a l’antiga fàbrica de fils Coats Fabra (la popular Can Fabra), però, des de la seva inauguració, ha patits alguns trasllats. Sempre s’han aprofitat aquestes mudances per renovar el fons i millorar els serveis, però també s’han mantingut ben custodiats els llibres, les revistes i altre tipus de material més significatiu per a la història de Sant Andreu i de la biblioteca. I un exemple és el diari que es va iniciar el mateix any de la inauguració.

Durant els anys 30 era comú que les biblioteques tinguessin un diari, i el de la biblioteca Ignasi Iglésias el va iniciar l’any 1935 la Francesca Farró, que fou la primera directora de la biblioteca. El va continuar fins a la seva jubilació, l’any 1959, i el van seguir les posteriors bibliotecàries fins els anys 90. Actualment es conserven tots els diaris a la biblioteca, i s’està duent a terme un procés de digitalització dels quaderns. El primer diari, que va des de l’any d’inauguració fins el 1944, es pot consultar al blog diaridelabiblioteca. wordpress.com.

Les primeres paraules estan dedicades al poeta i dramaturg Ignasi Iglésias, nascut a Sant Andreu, i a qui ret homenatge el nom de la biblioteca. La data és del 2 de desembre de 1935: “Comença la vida d’una nova Biblioteca Popular. Aquesta Biblioteca porta el nom d’Ignasi Iglésias, nom gloriós i venerat pel poble de Catalunya, però principalment pel nucli que forma la vasta barriada de Sant Andreu de Palomar, on va néixer el gran poeta i dramaturg.”

Durant els anys següents, la Francesca Farró va anar explicant la vida de la biblioteca, però al mateix temps també reflectia la vida dels andreuencs i els esdeveniments que tenien lloc durant unes dècades convulses. El dia 10 d’agost de 1936, després de gairebé un mes sense escriure al diari, explicava: “Des del dia 19 de juliol fins a la data, la Biblioteca ha estat tancada. Durant aquests dies, Espanya i Catalunya han sofert, i estan sofrint, les horribles escenes que porta una guerra civil. A conseqüència d’una sublevació militar general a tota la Republica, el poble, està tot en armes.”

20

Al febrer de 1937, Barcelona és bombardejada per primera vegada durant la guerra. Un any després, la Francesca relatava un dels atacs a la ciutat. Febrer de 1938: “Ahir ens va ésser impossible de venir, a causa del bombardeig. Més ben dit, de venir sí, el que va passar fou que el bombardeig ens trobà a mig camí, a la Sagrera, i ens tinguérem de ficar dins un refugi molta estona. Quan va acabar, no vàrem poder trobar tramvia, i a peu retornàrem a casa. Serà un diumenge que recordaré sempre mentre tingui memòria.”

El 16 de març de 1938, l’Aviazione Legionaria italiana va bombardejar Barcelona durant més de quaranta hores. Va ser el primer cop que una gran ciutat europea rebia aquest tipus d’agressió. Tres dies després el diari explica: “Hem passat tres dies horrorosos perquè hem tingut un bombardeig que ha durat 24 hores. Més ben dit, han sigut deu bombardeigs amb dues hores de pau en els intervals.

Per aquest motiu, la Biblioteca ha funcionat amb una mica d’irregularitat, encara que no hem tancat cap dia del tot. Avui dissabte, hem respirat una mica. Ha cessat aquell horror.”

A l’estiu de 1938, tindria lloc un dels episodis més tristos de la vida de la bibliotecària, i així ho reflectia al diari: “Ha passat molt de temps sense cap nota meva en el Diari. He estat un mes absent, perquè estava malalta. Una terrible desgràcia m’ha ferit, car he perdut a la guerra el meu estimat germà, ferit al front de Balaguer, i mort a l’Hospital de Figueres. Déu el tingui a la seva glòria, que ja ho mereix el martiri i la seva resignació. Ja el vaig trobar mort, pobret. No tinc energia per a res. Les dificultats augmenten de dia en dia, pel menjar, pels constants bombardeigs, pels transports etc. A la Biblioteca continuem el treball malgrat tot.”

L’any 1939, després de la fi de la Guerra Civil, la Francesca va començar a escriure al diari en castellà, i titulava la pàgina amb les paraules “Año de la Victoria”: “Hoy hemos abierto de nuevo la Biblioteca al público, depués de un largo periodo de inactividad.

Desde primeros de octubre, la Srta. Bertran y yo trabajamos activamente, revisando los libros y fichas, pues con motivo de un traslado, los libros estaban muy desordenados. Por orden superior también hemos retirado de la sala de lectura algunos libros, de las secciones de historia y ciencias sociales.”

Durant els anys de la postguerra, es van patir restriccions elèctriques que també es van veure reflectides al diari. La bibliotecària explicava que s’havien d’il·luminar amb espelmes per a poder llegir els llibres i que fins i tot els usuaris llegien al costat de les finestres fins que es feia de nit.

640 SETEMBRE.indd 20

05/09/2018 15:57:31

asi Iglésias reflecteix la història dels andreuencs

a un blog creat per la biblioteca

L’any 1959, la Francesca Farró entregava la seva sol·licitud de jubilació, just abans de gaudir d’uns dies de vacances. Una de les seves companyes, probablement la Pilar Bertrán, li dedicava unes emotives paraules: “Aunque hace unos meses mi querida compañera y Directora de esta Biblioteca viene manifestándonos su propósito de jubilación, hoy, que va camino de ser una realidad, no puedo dejar de anotar cuánto lo siento yo particularmente, y también muchos lectores que así lo expresan, y son muchos los años que llevamos juntas para no sentirlo hondamente”.

Uns dies després, la Francesca s’acomiadava tornant a la llengua catalana: “Biblioteca benvolguda, companys de treball estimats, lectors apreciats... no us dic pas adéu-siau. Us dic a reveure mentre Déu vulgui!”

Míriam Pérez

cap a peus | setembre

21

Fragment del diari / BIBLIOTECA DE CAN FABRA SANT ANDREU

640 SETEMBRE.indd 21

05/09/2018 15:57:33

EL TEMPS

Estem allargant l’estiu?

ELABORACIÓ PRÒPIA

L

a regió mediterrània on estem ubicats té un règim estacional força marcat, poguent diferenciar bé una estació de l’altre , tot plegat fruït d’un comportament característic per a cada època de l’any. Això ens diferencia d’altres regions del món, per exemple les tropicals. Les estacions, però, no segueixen el mateix ritme any rere any, podem dir que les dinàmiques meteorològiques d’un any concret poden modificar el “timing” habitual de les estacions, allargant o escurçant els períodes càlids, freds o de transició.

22

Just aquest aspecte, afegit a la pròpia variabilitat climàtica de la nostra zona i els efectes d’un canvi climàtic cada cop més evident, ha provocat que els darrers anys ens qüestionem si efectivament està variant el patró estacional. Es dir si les estacions s’escurcen, s’allarguen o bé com diu algú, fins i tot certs períodes de transició a la primavera i tardor acaben desapareixent.

En el cas de l’Estiu, estació meteorològica que acabem de deixar enrere, se’ns generen molts dubtes i el més gran es si realment l’estiu s’està allargant. Fugirem de les primeres impressions, a vegades més sensacionalistes que científiques i sempre haurem de mirar dades meteorològiques i climàtiques que avalin aquestes hipòtesis. L’escalfament que patim es evident en qualsevol estació de l’any i l’estiu no se’n escapa. Fins i tot direm que és una de les etapes més sensibles a aquest escalfament.

Per analitzar aquestes dades fem servir dos indicadors clau. Les mínimes iguals o per sobre de 20ºC, anomenades tropicals i també les màximes iguals o per sobre de 30ºC, anomenades màximes d’estiu.

640 SETEMBRE.indd 22

També hi ha altres indicadors com les nits tòrrides amb mínima de més de 25ºC o les màximes per sobre de 35ºC, pròpies d’onades de calor.

Les mínimes tropicals és l’indicador més determinant, junt amb les pròpies mitjanes de temperatura. Els darrers 15 anys a Sant Andreu, ens donen una mitjana de 77 mínimes tropicals a l’any.

Amb dades d’observatoris de més de 100 anys de dades com el Fabra, podem concloure amb rotunditat que el nombre de mínimes tropicals ha crescut progressivament i al mateix temps s’ha avançat l’aparició del primer valor nocturn de 20ºC, un fet molt notable al Juny, justament el Juny és el més on la tendència a l’escalfament és més notable els darrers 20 anys. Actualment la primera mínima tropical, a Sant Andreu, fa aparició entre la 1ª i 2ª setmana de Juny i fa 30 o 40 anys apareixia a la 3ª o 4ª setmana de mes. Al mateix temps també podem dir que la darrera mínima tropical té tendència a allargar-se fins a l’octubre, entre la 1ª i 2ª setmana, coincidint amb alguna entrada de vent de sud.

L’indicador de la temperatura màxima, tant de 30 com de 35ºC no ens dona tanta informació i tendència, encara que els darrers anys podem veure com les màximes de 30ºC o més, volen avançar una setmana al període més habitual, que es situa entre la 3ª i 4ª setmana de Juny. Falta per valorar també el nombre total de dies amb màximes de 30ºC o per sobre al llarg de tot l’estiu, el qual té una variabilitat meteorològica molt gran depenent de l’any.

Sergi Corral Buela

05/09/2018 15:57:34

Esports | RUGBI

Els Diables Rojos, 1er equip de rugbi de Sant Andreu de Palomar (2a part) Tant a les Fulles Històriques de mossèn Clapés com al llibre del centenari de la Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009,no s’esmenta que el Rugbi Club Sant Andreu fos un dels integrants de la nova associació Unió Esportiva Sant Andreu (equip format a través de la fusió de les entitats esportives:l’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc, Esport Ciclista Sant Andreu i Agrupació Atlètica Vida). Tot i això, en un reportatge al líder dels Diables Rojos Blanquet, publicat a L’Andreuet, l’1 de juliol de 1927, l’articulista manifestava el següent: “Començà a jugar en el camp de la petita esplanada que hi ha en el lloc conegut per fàbrica d’automòbils “Espanya” (es refereix a l’empresa Hispano-Suiza, situada al carrer gran de La Sagrera), passà més tard al del “Andresense” abandonat anys ha, i en 1923 passà al camp de “l’Avenç del Sport”, on per divergències amb aquells directius hi restà poc temps. Passats uns dies d’indecisió i en companyia de molt bones amistats, fou un dels que contractà l’espaiós camp tocant a la Riera d’Horta.”

cap a peus | setembre

D’altra banda, Pere Cardona, directiu de l’Avenç de l’Esport, en la citada revista quinzenal andreuenca publicava el 15 de maig del 1925 un extens manifest sota el títol “Per a la ‘Unió Esportiva Andreuenca’”, en el qual expressava la seva voluntat de crear una entitat nova que aglutinés tots els clubs esportius andreuencs: “A tots els esportistes andreuencs ço que ens interessa és que la unió dels cercles esportius de la barriada sigui prompte un fet; que tots els aficionats a l’esport sigui quin sigui s’acullin sota un mateix pabelló (sic) i que els equips de tal o qual especialitat defensin els mateixos colors i ostentin en llur pit la mateixa ensenya. La vida de les entitats esportives de Sant Andreu, quina més , quina menys és molt poc ufana; ni l’Avenç, ni l’Andreuenc, ni el Sant Andreu R. C. (es refereix als Diables Rojos), ni l’Esport Ciclista, ni la A. A. Vida fan llur tasca prou brillant per a ésser el bell espill del valor que té l’esport en la nostra barriada”.

L’escrit va deixar una forta petjada en l’opinió pública andreuenca i dos mesos després, el juliol de 1925, es creava la Unió Esportiva Sant Andreu amb la fusió de diverses entitats esportives del poble. Fos com fos, sóc del parer que en la fundació de la nova associació esportiva el Rugbi Club de Sant Andreu hi va participar i que per divergències se’n desdiu i acaba forjant, junt amb altres entitats esportives una nova unió d’entitats, l’Agrupació Esportiva Districte IXè.

En una crònica del Mundo Deportivo del 6 de desembre de 1925, es reflecteix la inauguració d’un nou camp a Sant Andreu a tocar de la fàbrica d’automòbils Hispano-Suiza: “Para terreno de deportes posee la el que fué campo de rugby del RC Sant

Andreu, actual campeón de Cataluña y España y una de las más potentes entidades que iniciaron la fusión”.

Segons la crònica del Mundo Deportivo tot just citada: “Hoy se inaugura con dos actos deportivos de alta calidad el terreno de juego de la nueva entitad (es refereix al camp de l’Agrupació Esportiva Districte IXè). Esta entidad que ha nacido y se ha formado con fuertes cimientos es fruto de la fusión de varias entidades deportivas de la simpática barriada andresense. De sus deportes básicos el Futbol Asociación, el Rugby, el Atletismo y el Ciclismo (sic), parte de otras ramas que más adelante tienen proyecto ir instituyendo oficialmente”.

La temporada 1929-30, els Diables Rojos no surten al llistat de la lliga catalana i a partir d’aquesta data se’n perd el rastre.

Tot i això, un article del El Mundo Deportivo, datat el 17 de juny de 1937 en plena guerra civil, trobem una ressenya d’un partit benèfic al camp de l’Avenç amb els combinats de rugbi de Cornellà i la Santboiana. L’article en qüestió esmentava: “Los dirigentes del F.C. Avenç, antes San Andrés, en vista de que la afición al rugby sigue latente aún en Armonía de Palomar -nom que rebé el poble en temps de la República en guerra-, a pesar de los awos (sic) que en dicha localidad no existe ningún equipo de rugby, han pensado en promocionar una exhibición en el festival benéfico pro sellos organizado entre dos de nuestros mejores equipos bien conocidos por los aficionados puesto se trata del Cornellá y la Santboiana. (...) Por haber jugado en anteriores ocasiones y entre otros adversarios estos equipos, son bien conocidos de los aficionados de Armonía, que esperan con interés sus actuaciones cuantas veces son anunciados en una de sus terrenos de juego. Es de esperar que ahora, tratandose de una organización a base del Club más potente de Armonía, cuyo campo está excelentemente situado, y siendo en beneficio del ‘Segell Pro Infància’, el terreno del Avenç registrará un lleno”.

Després de la guerra trobarem equips de rugbi dins de les disciplines esportives de les empreses andreuenques Maquinista Terrestre i Marítima i la Fabra i Coats.

Pau Vinyes i Roig

23

Ressenya de la inauguració del camp de l’Agrupació Esportiva Districte IXè, apareguda el 15 de desembre de 1925 a L’Andreuet

640 SETEMBRE.indd 23

05/09/2018 15:57:34

Esports | NATACIÓ i WATERPOLO EN FEMENÍ NATACIÓ

Jessica Vall, plata europea

L

a gran protagonista de l’estiu pel que fa a la natació internacional ha estat la nedadora del Sant Andreu Jessica Vall, que un any més es manté enfilada a l’elit de competició regalant alegries als aficionats. La tourné estival dels nedadors andreuencs va començar al juny en els Jocs del Mediterrani a Tarragona. En la primera jornada Vall es va penjar l’or en els 200 braça i Lidón Muñoz la plata en els 100 lliure. Muñoz i Àfrica Zamorano van participar en el relleu 4x200 estils que es va penjar el bronze.

El segon dia de competició va servir perquè Vall repetís or, aquest cop en els 100 braça, mentre que Marta González i Lidón Muñoz van ser dues de les components del relleu espanyol dels 4x100 lliures, de nou bronze. El tercer i últim dia de competició va permetre Vall penjar-se la tercera medalla, aquest cop bronze en 50 braça, a més de guanyar la plata en el relleu dels 4x100 estils juntament amb les seves companyes Marta Garcia i Lidón Muñoz. Aquesta última va penjar-se també la plata en els 50 lliures.

La segona cita estival va ser el Campionat d’Espanya a Mairena, a Andalusia, amb clar protagonisme andreuenc. La primera jornada va servir per veure penjar-se l’or Alberto Lozano en els 50 papallona. Mario Navea i Clàudia Giralt van acabar segon en 50 braça i tercera en 1500 lliures respectivament. El segon dia de competició va veure de nou un or de Jessica Vall, en els 100 braça. Albert Escrits va fer plata en 1500 lliures i Àfrica Zamorano el mateix metall en els 400 lliures, mentre que el relleu femení s’imposava en els 4x100 lliures. En la tercera jornada Vall no va poder imposar-se a la seva rival Marina Garcia i es va haver de conformar amb la plata en els 200 braça. Lidón Muñoz va guanyar els 100 lliures i Àfrica Zamorano els 200 esquena. El quart i darrer dia de competició Alberto Lozano es va penjar de nou un or, aquest cop en 100 papallona, mentre que Zamorano va fer el mateix en els 200 estils.

Lidón Muñoz va fer plata en els 200 lliures, mentre que el quartet femení dels 4x100 estils obtenia el primer lloc i el masculí obtenia el subcampionat en la mateixa prova.

Quedava, però, la cirereta del pastís, amb el Campionat d’Europa de Glasgow a primers d’agost. Només dues medalles va poder obtenir la delegació espanyola i una d’elles va ser per Jessica Vall, que en la seva prova estrella, els 200 braça, es va penjar la plata quedant per darrera de la russa Yuliya Efimova i per davant de la britànica Judith Renshaw i la catalana Marina Garcia. Vall ja havia avisat dos dies abans amb el quart lloc a la prova dels 100 braça, on es va quedar a les portes del podi. L’altra participant andreuenca, Àfrica Zamorano, va disputar la final dels 200 esquena amb un meritori vuitè lloc.

Un estiu, doncs, ple d’èxits pels components de l’equip andreuenc dirigit per Jordi Jou. JJ Aymerich

24

Jessica Vall s’ha consolidat com una de les millors nedadores nacionals de la nostra època / CNSA

640 SETEMBRE.indd 24

05/09/2018 15:57:35

WATERPOLO

Sleeking i Sánchez, medalles europees

E

l final de la temporada esportiva a nivell de clubs va tenir com a protagonista, un any més, l’equip juvenil femení, que de la mà de Javi Aznar va revalidar el títol de campió d’Espanya. La fase final de la competició era la que tancava un mes de competicions estatals de categories inferiors, i es va disputar a mitjan juliol a la localitat sevillana de Dos Hermanas, amb un total de dotze esquadres de tot l’estat. Amb els catalans com a favorits, amb permís dels equips de Madrid, el Sant Andreu venia de proclamar-se campió de Catalunya i els pronòstics es van acomplir. En la primera fase del torneig l’equip va quedar agrupat amb dos dels representants andalusos, el Marbella i les amfitriones, que van ser derrotades sense massa resistència. A quarts de final, eliminatòries ja a partit únic, el Sant Andreu es va desfer clarament del Sabadell (14-4), i es va classificar per les semifinals, amb tres equips més en lluita per les medalles. El Boadilla madrileny va plantar cara però no va poder fer res per combatre la superioritat andreuenca (9-2). La final va permetre veure un nou derbi, en aquest cas contra el Mediterrani, que després de les dues primeres parts també va haver de doblegar-se a l’equip d’Aznar per un clar 5-11.

cap a peus | setembre

Un cop acabades les competicions de clubs, l’atenció s’ha centrat durant els mesos de juliol i agost en les competicions de seleccions, amb especial protagonisme pel Campionat d’Europa celebrat a la piscina Bernat Picornell de Barcelona. El Sant Andreu estava representat en la competició per les jugadores del primer equip Brigitte Sleeking i Maria Elena Sánchez. La primera es va proclamar campiona amb la selecció holandesa en derrotar Grècia a la final. Sánchez va obtenir la medalla de bronze amb l’equip espanyol en vèncer Hongria en el partit pel tercer i quart llocs. La portera del Sant Andreu també es va penjar l’or poques setmanes abans en els Jocs del Mediterrani disputats a Tarragona, en una emocionant final contra Grècia. L’altre gran protagonista de l’estiu ha estat el jugador del primer equip Joan Coloma, que amb la selecció espanyola juvenil s’ha proclamat subcampió del món en el mundial jugat a Hongria, i també la medalla de plata en la Copa Mediterrània jugada a Sèrbia JJ Aymerich

25

Equip de waterpolo juvenil femení / CNSA

640 SETEMBRE.indd 25

05/09/2018 15:57:35

E d t

P e

G i re a M

640 SETEMBRE.indd 26

05/09/2018 15:57:36

El districte de Sant Andreu té molts punts Punts d’interès que sempre estan a punt per ser viscuts.

Gaudeix d’un bon passeig amb el teu mòbil a mà i en passar per davant d’algun punt senyalitzat rebràs informació seleccionada sobre cada espai, amb imatges, vídeos i descripcions detallades.

Més de seixanta punts per visitar t’estan esperant!

640 SETEMBRE.indd 27

05/09/2018 15:57:36

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

640 SETEMBRE.indd 28

05/09/2018 15:57:39