665 Març

EDITORIAL Vols fer de Sant Andreu un lloc millor on viure?

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

ts de les que expliques amb orgull que vius a Sant Andreu? Nosaltres també. Ets dels que pensa que hi ha coses per millorar a Sant Andreu?

Ets dels nostres! Som l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, un grup de 620 persones – joves i grans – que ens motiva fer de Sant Andreu un lloc encara millor del que és.

Tens alguna inquietud respecte el teu entorn urbà?

Trobes a faltar alguna cosa als equipaments educatius dels teus fills, als serveis sanitaris o als espais per a la gent gran? Vols tenir veu en les transformacions urbanístiques més grans de la ciutat (Cobertura de les vies i Casernes)? Creus que la sostenibilitat ambiental es construeix també des dels barris? Et preocupa la conservació del patrimoni històric del poble? I la dificultat d’accés a l’habitatge?

Som el grup de pressió més nombrós, el que té més bagatge – amb gairebé 50 anys de vida – i el que més coses ha aconseguit per Sant Andreu. La nova estació de Sant Andreu Comtal i la pacificació del Carrer Gran en són dos exemples actuals. La nostra opinió independent arriba als partits polítics i als governs municipals de torn, als quals agraïm des d’aquí que ens escoltin. I quan no ens han escoltat, hem fet sentir la nostra veu des del carrer amb contundència.

Pots fer un tuit des del sofà o muntar un sarau amb els de la teva escala, però si vols canvis de debò, fes-te de l’Associació. Rebràs aquesta revista a casa cada mes i, si ho vols, podràs contribuir a millorar Sant Andreu participant en les vocalies o integrant-te a la junta de l’entitat.

O, simplement, vols estar informat sobre l’esport andreuenc o sobre què es cou al costat de casa teva?

A més, la teva contribució econòmica com a soci/sòcia és fonamental perquè puguem mantenir-nos com a entitat independent. La contribució és de 28€ a l’any (14€ si estàs a l’atur o jubilada).

Si has respost que sí a alguna d’aquestes preguntes, fes-te soci.

Que passeu un bon mes de març, i ens retrobem a la revista de l’abril.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: FOTOGRAFIA DE GERARD ÁLVAREZ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: GERARD ÀLVAREZ I ALEIX GONZÁLEZ DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I

VOCALIA DE SANITAT

SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

FEM

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

GRANS.

BARRI

AMB

LES

8......LA SITUACIÓ DEL CARRER GRAN

1O....LA RECOLLIDA DE TARONGES

12... PREMIS DE FOTOGRAFIA ANTONI ARISSA

PERSONES

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

REIVINDIQUEN

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

SUMARI

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

CARRER GRAN

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

MANDAT.

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

TICA, ETC.

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL PROJECTE.

VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

FABRA I COATS

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

monogràfic

13... LES ELECCIONS SOCIOSANITARI

20... ISABEL ROIG

21... EL TEMPS 22... EN RECORD DE XAVIER CASES I ROS

24... ESPORTS SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

CASERNES

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

ZATS COM A TALS.

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

TATGE PROTEGIT.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

MERIDIANA

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI

INNECESSARI.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

AVINGUDA.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

5

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636.

Professor d'anglès natiu d'irlanda ofereix classes personalitzades per al curs 2020-2021 a estudiants (joves i adults) que vulguin millorar el seu nivell d'anglès de forma ràpida, amena i eficaç. Ronan Browne. Contacte: ronandebruin@gmail.com / IG @debruinenglishclasses S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste.

IMMOBILIARI Venc monedes de Euros, tots els paisos i tots els anys. Francesc 679971628 Es ven nintxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis. Rosa.

670693935.

CNSA Es venen 2 títols Club Natació Sant Andreu. Carles, 686087081.

Es ven 1 tÍtol del Club Natació Sant Andreu. Anna. 671571915.

Es ven 1 títol del Club Natació Sant Andreu. Silvia, 665260316.

Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster.

630715353, Albert.

Es lloga plaça de parking a la 1º plt del CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes, Clara. 646162702

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

MORT JOSÉ ANTONIO SAUQUÉ Y GALLARDA

Q

ui va ser regidor franquista del Districte Novè -actual Districte de Sant Andreu- José Antonio Sauqué y Gallarda, entre els anys 1966-1973, va morir el 16 de febrer proppassat a causa del COVID-19, als vuitanta-tres anys a l’Hospital de Manresa. Format a Els Padres i fill d’una nissaga

d’andreuencs, monàrquics i carlistes; va dedicar part a de la seva vida a la professió d’advocat. Vinculat amb el món esportiu andreuenc on arribaria a presidir de forma transitòria la Unió Esportiva Sant Andreu així com fou un dels impulsors del Club Natació Sant Andreu. El 1966 seria nomenat regidor del Districte Novè, en les eleccions franquistes dels terços familiar, sindical i corporatiu i esdevenint el més jove en assumir el càrrec de l’època amb només 28 anys.

projectes de reforma de vies públiques emblemàtiques per afavorir l’ús del cotxe privat en detriment del transport públic. És en aquest context que desapareix en contra de la voluntat majoritària dels veïns i les veïnes de la Rambla de Sant Andreu de Palomar. José Antonio Sauqué seguint les ordres de l’alcalde del règim del ge-

cap a peus | març

Durant els anys del desenvolupament econòmic -anys seixanta- l’Ajuntament de Barcelona va encapçalar

neral Franco José María de Porcioles y Colomer va manar enderrocar l’emblemàtic passeig per convertir-lo en una via ràpida per a la circulació del tràfic rodat. En vida mai va renegar de la decisió presa i no serà fins ben entrat els anys noranta que Sant Andreu recuperarà de nou el passeig central, gràcies a la campanya reivindicativa duta a terme per l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar amb el suport d’entitats i veïns.

En temps de la democràcia Sauqué va passar a formar part d’Alianza Popular, l’organització política fundada per l’exministre de Franco Manuel Fraga Iribarne. Darrerament estava molt vinculat amb la parròquia de Josep Manyanet, on solia anar a missa. Fins l’any 2011 va ser soci de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Pau Vinyes i Roig

7

URBANISME

El nou carrer Gran i la reordenació de la mobilitat a Sant Andreu

E

l carrer gran ha esdevingut un eix pacificat, però la reordenació del transit que abans hi passava està sobrecarregant molts carrers del nucli antic de Sant Andreu.

La pacificació del carrer gran de Sant Andreu ha convertit aquesta via en un vertader eix ciutadà, un punt de trobada, per passejar, per comprar etc. Mica en mica, i sobretot arran de la pandèmia, que ha donat protagonisme com a via de passeig, els veïns i passejants s’han anat apropiant dels nous espais sorgits arran d’aquesta renovació. Ja des del Cap a Peus havíem destacat la manera com s’havien ordenat els espais, on hi ha alguns punts que disposen de molta amplitud semblant petites places introduïdes al llarg de l’eix. També comentàvem el fet positiu que ara les places com la del Comerç o la de la Pomera queden integrades en el continu del carrer on el vianant és preferent. Es pot dir que la pacificació ja ha arribat i és irreversible, en el sentit que es faria molt difícil pensar que poguessin tornar cotxes i busos a circular-hi altre cop.

Així mateix, quan des del Cap a Peus fèiem balanç del primer any de pacificació del carrer Gran, també esmentàvem els punts que encara queden per resoldre. Un punt destacat i ben visible és l’estat

de l’asfalt de la calçada central, el seu color clar fa que ressalti molt la brutícia que és especialment desagradable en els punts de recollida d’escombraries, ja sigui davant d’establiments comercials (particularment els d’alimentació) o davant dels contenidors (especialment els de rebuig i orgànic). És un element a resoldre, treballant conjuntament amb el servei de neteja i el de recollida d’escombraries, ja que resulta força incomprensible trobar-se aquests trams ennegrits i enganxifosos en un eix cridat a ser un espai de ciutadania.

Però un dels elements més centrals a resoldre del nou carrer Gran és la regulació dels vehicles en dos aspectes destacats. D’una banda en el propi carrer Gran on encara avui no tots els camions i furgonetes que són proveïdors de les botigues del carrer circulen i descarreguen dins l’horari establert. Mentre que pel que fa als cotxes, sovint segueix havent-hi un trànsit constant allà on haurien de ser preferents les persones. Ha calgut insistir en la necessitat de senyalitzar ben clarament que és un espai pacificat amb preferència per als vianants. Així mateix, es pot veure sovint com hi ha cotxes que ocupen voreres com si fossin una àrea de càrrega i descàrrega, envaint l’espai de vianants. Són casos sobre els quals cal fer especial seguiment, ja que de no corregir-se espatlla tot l’esforç de pacificació.

Logotip de la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu. / @transitstandreu

L’altre aspecte destacat ha estat la redistribució del trànsit que abans passava pel carrer Gran. De fet, el creixent trànsit de cotxes per carrers estrets i en cap cas planificats per absorbir gran quantitat de vehicles, s’ha convertit en un problema.

En aquest sentit ha aparegut la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu, que ha posat sobre la taula aquest problema per tal que l’ajuntament posi solució. A principis d’any van organitzar un seguit de passejades pels carrers entorn a la plaça Marià Brossa i en el seu manifest destacaven que “des de la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu, l’itinerari Agustí Milà – Segarra – Marià Brossa – Servet – Arbúcies – Matagalls – Malats – Fraga – Pons i Gallarza, s’ha convertit en l’artèria principal d’entrada al nucli antic pels vehicles provinents de la Trinitat Vella, Ronda de Dalt i Litoral, Passeig Valldaura i les diferents vies d’entrada la ciutat” destacant que hi havia problemes amb cotxes, que excedien la velocitat prevista en aquells carrers ja pacificats, també amb camions i vehicles de mitjana i gran dimensió que quedaven encallats en alguns dels girs estrets que hi ha en aquest itinerari i també el cas de motocicletes que fan curts trams en sentit contrari per tal de fer drecera i evitar una gran volta per Sant Andreu.

Ente d’altes, està previst un estudi de mobilitat per part de l’Ajuntament, al qual seran cridats a participar la pròpia Plataforma per a la Distribució del Trànsit, així com les associacions de veïns de Sant Andreu. Aquest estudi tindrà també en compte la reordenació del trànsit al voltant del Mercat per quan aquest entri en funcionament en els propers mesos, així com la retirada de la carpa provisional del mercat al carrer Sant Adrià, que permetrà tenir altre cop un accés al nucli antic del poble.

Aquest estudi tindrà també en compte la reordenació del trànsit al voltant del Mercat per quan aquest entri en funcionament en els propers mesos, així com la retirada de la carpa provisional del mercat al carrer Sant Adrià, que permetrà tenir altre cop un accés al nucli antic del poble.

Sigui com sigui, la reordenació no pot endarrerir-se més del compte. Els carrers afectats estan patint massa la sobrecàrrega de trànsit, sobretot pel fet que es tracta de carrers pacificats, amb la qual cosa amplia encara més l’impacte sobre el dia a dia. A finals de mes, encara es feia més palesa la necessitat d’accelerar aquesta reordenació de la mobilitat quan un vehicle va atropellar tres nens a la cantonada del carrer Gran amb Agustí Milà, avui convertida en una artèria d’entrada del nucli antic de Sant Andreu.

XAVIER ARAGALL

cap a peus | març

A principis de febrer la Plataforma va tornar a fer sentir la seva protesta aquest cop fins a la plaça Orfila i fent

sentir la seva veu a l’audiència pública sobre l’estat del districte, des d’on Lucía Martín, la regidora del Districte va comprometre’s aposar fil a l’agulla.

9

pancarta reivindicativa de la Plataforma a la plaça Marià Brossa, entorn de la qual el transit s’ha incrementat molt. / @transitstandreu

URBANISME

Taronges i més taronges

U

na de les iniciatives que a tingut més èxit a nivell veïnal les últimes setmanes va ser la recollida de taronges que es va fer al carrer Coroleu. L’iniciativa, impulsada per l’AAVV de Sant Andreu mitjançant una de les assembles de socis, va comptar amb una gran participació.

Es va anar des de la Plaça de les Palmeres fins gairebé La Lira, una bon troç on diferents persones de diferents entitats o veïns i veïnes van viure una matinal de dissabte molt diferent.

Es van recollir més de 800kg de taronges durant tot el matí, va participar un grup d'unes 30-35 voluntaris i voluntàries d'entitats com La Lira, l'Harmonia, el Borró i el Borronet, la XES i l'AVV de Sant Andreu.

La recollida de les taronges ha sigut el carrer Coloreu, com hem comentat, on s’han recollit 38 caixes amb uns 25 kg per caixa, en total, més o menys, una bona tona.La recollida es va fer amb la Fundació Espigoladors, que seran els encarregats de transformar la fruita i fer-ne melmelada, l’objectiu de la recollida. Aquest ha sigut un projecte pilot que s'emmarca

Algunes de les caixes de taronges recolllides / IMATGE D'ARXIU

dintre de la Capitalitat Mundial de l'Alimentació Sostenible, qui rebrà una part dels pots de melmelada, la resta aniran a entitats socials i ho decidiran els alumnes d'escoles del barri.

El projecte ha tingut molt èxit i ressó, de fet, molt més del que preveia i ara cal veure com evoluciona i madura a partir d'ara.

Vist l’èxit, s’està plantejant més recollides a altres carrers de Sant Andreu o del districte a part del carrer Coroleu, on també hi ha tarongers i d’on s’en poden aprofitar amb iniciatives com aquesta.

La col·laboració entre districte, entitats i veïns i veïnes ha estat fonamental per poder portar a terme aquesta iniciativa, on diferents mitjans de comunicació n'han fet ressó.

Celebrem, a més, la voluntat de districte a voler portat a terme iniciatives com aquesta. Esperem que, iniciatives com aquesta, que, recordem, va sorgir de la AAVV de Sant Andreu, es repeteixin el més aviat possible i segueixin col·laborant cada cop més gent i entitats.

GERARD ÀLVAREZ

URBANISME

Salvem el parc d'interpretació del rec comtal

L

'abril de 2015 culminaven molts anys de treball amb la presentació d’un projecte per fer el Parc d’Interpretació del Rec Comtal a l’illa situada entre els carrers Palomar, Fernando Pessoa i Martin Luther King (antiga Andana de l’Estació). En aquest espai trobem encara avui conservat un tram important de l’antic Rec Comtal, les restes de l’antic molí de Sant Andreu, el pont del molí, les restes de l’antic camí d’origen medieval que comunicava els pobles de Sant Andreu de Palomar i Santa Coloma de Gramenet i la gran descoberta de 2004, les restes més grans mai trobades de part de l’aqüeducte romà que portava l’aigua a l’antiga ciutat romana de Bàrcino.

En aquest petit espai conservem, doncs, un gran tresor patrimonial que permet al visitant conèixer, des d’un mateix punt, l’entrada de l’aigua al Pla de Barcelona. Aquest patrimoni ha donat servei a la Ciutat Comtal durant els últims dos mil anys i ha fet possible el tractament de l’aigua mitjançant els seus diversos usos: regatge, molí i aigua de boca. El projecte pretenia recrear en aquest espai una zona verda lligada al mateix Rec Comtal, així com recuperar les restes arqueològiques i relacionar-les amb el parc en si per tal de poder explicar i entendre millor la importància de l’aigua per a la nostra ciutat.

Malauradament van arribar les eleccions i tot es va aturar.

Una part d’aquest espai ha estat cedida a la Cooperativa TEB, que novament continua ampliant el seu espai en aquell indret, ara amb un nou moll de càrrega. Des de la nostra entitat no tenim cap problema amb el bon funcionament d’aquesta cooperativa que tant de bé fa a la nostra societat, però lamentem que sigui a costa de la pèrdua d’una part del parc i del tram del Rec Comtal que ha quedat afectat i que perdrem per sempre.

El districte de sant andreu ha oblidat per complet aquest projecte de zona verda i les estructures arqueològiques (algunes, encara visibles) s’estan degradant a marxes forçades.

Aquest fet, malauradament, no és nou. altres espais del nostre territori com la capella dels segadors i les cases del carrer del pont ―on hi ha la casa de l’oficial― resten també a l’espera d’una decisió que mai no arriba i el patrimoni acabarà perdent-se.

Sis anys després, el districte continua sense donar-hi resposta, però, en canvi, sí que ha començat a actuar en sentit contrari.

MANIFEST DEL CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÈSIES PAU VINYES I ROIG

cap a peus |març

En un primer moment, el nou govern municipal va trobar interessant el projecte i va demanar una mica de temps per poder estudiar-lo bé.

Des del Centre d'Estudis Ignasi Iglèsies demanem que es desencalli ja aquesta situació i s’iniciï el projecte d’ordenació i de conservació d’aquest conjunt tan abandonat per tal d’evitar que encara es deteriori més. Mitjançant plafons explicatius, el Parc d’Interpretació del Rec Comtal hauria de ser un punt de referència de la història de l’aigua a Barcelona, a més de proporcionar una nova zona verda tan necessària per als nostres veïns i veïnes.

11

El Rec Comtal al seu pas per Sant Andreu de Palomar, actual carrer Cinca a tocar del Sot dels Paletes. Autor desconegut. Fons Assumpció Castellet.

CULTURA

Entrega del segon premi de fotografia Antoni Arissa i Asmarat

E

l divendres 22 de gener a la Biblioteca de Can Fabra es va lliurar el 2n. Premi de Fotografia “Antoni Arissa i Asmarats”, organitzat per Òmnium Cultural de Sant Andreu, seguint totes les mesures sanitàries i d´aforament. És del tot encertat que Òmnium Cultural hagi donat nom a aquest premi de fotografia que es convoca bianual en honor a Antoni Arissa i Asmarats (1900-1980), a aquest insigne fotògraf andreuenc poc conegut i que en el seu temps va ser un fotògraf amb projecció nacional i internacional i que cal reivindicar la seva figura i el seu treball. Enguany la temàtica que és va demanar en la convocatòria es va centrar en la pandèmia i el corresponent confinament de tots aquests mesos La presentació va anar a càrrec de Lourdes Pinyol presidenta d´Òmnium Cultural de Sant Andreu, que va explicar les raons i objetius d´aquest certamen, deixant palés que un dels eixos fonamentals d´Òmnium Cultural és la cohesió i la participació social del territori, en aquest cas mitjançant l´art de la fotografia.

Després va pendre la paraula, en representació del jurat, el fotògraf Xavier De la Cruz que va glosar la figura i biografia del fotògraf Antoni Arissa: Nascut a Sant Andreu de Palomar i gran coneixedors de l´Art Visual, és reconegut tant a nivell nacional com europeu. Les fotografies premiades en aquesta edició han estat:

Entrega dels premis Antoni Arissa i Asmarats/ IGNASI LLORENS

LA SOLETAT DE LA CORREDORA DE FONS, d´Andreu Carrascal, en la categoría “L´esport en temps de pandèmia” CLASSE D´ANGLÉS, de Juan Carlos Molina, en la categoría “La mainada en temps de confinament” AÏLLATS I ALIATS, de Núria Arissa, en la categoría “Serveis essencials” Els finalistes, que també van rebre un diploma acreditatiu foren: Enrique Cepeda, Teresa Mariné, Eloi Roman i Leire Roman.

Tot seguit va pendre la paraula Elvira Juncosa, Consellera de Cultura del Districte, que va lloar la gran afició que existeix a Sant Andreu per la fotografia i va anunciar que ben aviat, la sala d´exposicions de la Biblioteca portarà el nom d´Antoni Arissa i Asmarats.

Com a colofó de l´acte, vam poder gaudir de l´actuació del duet d´arpa i veu, format per Anna Farrés i Iris Mañà, que va fer les delícies dels assistents. Per acabar, no va faltar un record per als presos polítics, exiliats i represaliats, en especial per el President de l´entitat Jordi Cuixart, que el juny del 2017 va assistir a l´Assemblea Constituent d´Òminum Sant Andreu en aquest mateix auditori.

Dintre de dos anys hi haurà la tercera convocatòria d´aquest Premi de Fotografia.

JOSEP CASTELLS

UNES ELECCIONS BEN DIFERENTS Gerard Àlvarez

Enmig de la pandèmia de la Covid 19 es van convocar les eleccions que, sense cap mena de dubte, han estat les més extranyes d'aquest Segle. Els qui han votat ho han fet entre mascaretes, pantalles i EPI's, una situació que esperem sigui més normal de cara a les seguents.

cap a peus | març

Eleccions en pandèmia

Al barri de Sant Andreu del Palomar es van constituir diferents escoles electorals que altres anys, tot per intentar mantenir unes condicions favorables i evitar contagis entre els votants, potser la efemèride més important del 14 de Febrer, una data que recordarem tota la vida.

13

Imatge d'una mesa electoral del districte de Sant Andreu / XAVIER ARAGALL

S

egurament hem vist de primera mà una de les situacions més estranyes i impensables que ens haguéssim pensat mai. Votar en una situació de pandèmia, d'emergència sanitària, amb mascaretes, distància, gel de mans, epis... qui ho hagués pensat mai?

En aquest monogràfic expliquem les vivències viscudes de primera mà per l'equip del De Cap a Peus, que vam ser-hi des de les 8h fins la finalització de la jornada electoral.

A banda dels resultats de les eleccions, que també repasem, analitzarem tot el que vam veure i va succeir en diferents escoles o pavellons de Sant Andreu.

Si haguéssim de trobar una paraula per explicar el que es va viure el 14F, segurament seria "impactant", per tot el que envolta el que ha sigut la jornada electoral més estranya de la història. Un impacte que, intentem descriure en aquest monogràfic i que volem que veieu també amb algunes de les fotografies que vam poder fer aquell dia.

Una jornada històrica, no pels resultats, que també, sinó per tot el que ha envoltat aquestes eleccions a la Generalitat de Catalunya.

Algunes butlletes dels partits electorals el 14-F/ XAVIER ARAGALL

Vots i mascaretes

E

l passat 14 de febrer, no passarà a la història per ser un Sant Valentí especial, ni molt menys, passarà a la història per la celebració les eleccions a la Generalitat de Catalunya més atípiques de la història del país.

Tothom ens extranyem, o no ens creiem, que fa un any estariam com estem, però molt menys pensàvem que podríem anar un diumenge a votar amb una situació d'emergència sanitària deguda a la COVID19, és a dir, en una pandemia mundial greu.

A més, en unes eleccions tan o més importants que qualsevol altres, amb la gestió de la COVID19 i la relació entre Catalunya i Espanya de nou en el focus.

Vam poder estar a primer línia el dia de les eleccions en algunes escoles de Sant Andreu i segurament vam viure menys "rareses" del que nosaltres mateixos ens pensavem.

Després, veiem que les entrades i sortides d'algunes escoles havien canviat, prioritzant patis o entrades àmplies, a l'aire lliure, cosa que va fer que molta gent tingues dubtes per on entrar exactament a la seva escola i si aquella fila era la de la seva mesa.

A les meses, constitucions eternes, gent que no havia anat a la convocatòria per ser membre o suplent de mesa, d'altres al·legant problemes mèdics... algunes meses van trigar tant a constituirse que vam arribar a veure que algunes gairebé fins les 10h no van poder començar a rebre votants.

Arribem al migdia, gairebé ningú fent cua i poca gent votant.

Recordem que la franja de 9h a 12h era per la gent més gran, cosa que ja vam veure que no va ser exactament així.

Anem a dinar, poca activitat al migdia, tornem a les 16h, hi ha gent, però poca. Comencem a pensar que a la tarda vindrà poca gent a votar i així va ser. Amb comptegotes va anar votant gent, però ni molt menys es van fer les cues de mig matí.

Els membres de les meses comencen a aburrir-se, alguns fan estiraments, d'altres van a buscar café, parlem amb alguns d'ells: "No sabem què fer ni com posar-nos ja" ens diuen.

Pocs votants i poques ganes i algunes hores encara per endavant.

Malgrat tot això, es va poder començar a votar, primeres cues a les escoles i pluja les primeres hores de la votació.

En algunes escoles i pavellons, mica en mica es van començar a fer cues llargues, a vegades massa llargues i això no va agradar gens a molta gent que portava estona esperant i que, evidentment, no volia estar-hi molta estona.

Per altre banda, els membres de les meses feien la feina, mascareta i gel en ma. Moltes meses a més, van optar per agafar els carnets d'identitat dels votants amb cartrons o alguna cosa que evités el contacte amb les mans.

Imatge dels tres vocals d'una mesa electoral del districte de Sant Andreu / XAVIER ARAGALL

cap a peus | març

Tot comença ja amb una diferència, algunes escoles del districte, sobretot les més petites, no eres col·legis electorals i les persones que voten en aquells col·legis estaven ubicats en d'altres o pavellons pròxims.

Per altre banda, els membres de les meses feien la feina, mascareta i gel en ma. Moltes meses a més, van optar per agafar els carnets d'identitat dels votants amb cartrons o alguna cosa que evités el contacte amb les mans. La gent començava a votar ràpidament i aquelles cues interminables començaven a disminuir. Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana ajudaven sobretot a l'entrada de les escoltes o a organitzar les cues, cosa que ajudava molt a responsables del centre, representants de l'administració o a apoderats de partits polítics.

15

La gent començava a votar ràpidament i aquelles cues interminables començaven a disminuir. Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana ajudaven sobretot a l'entrada de les escoltes o a organitzar les cues, cosa que ajudava molt a responsables del centre, representants de l'administració o a apoderats de partits polítics.

Arribem al migdia, gairebé ningú fent cua i poca gent votant.

Recordem que la franja de 9h a 12h era per la gent més gran, cosa que ja vam veure que no va ser exactament així.

Anem a dinar, poca activitat al migdia, tornem a les 16h, hi ha gent, però poca. Comencem a pensar que a la tarda vindrà poca gent a votar i així va ser. Amb comptegotes va anar votant gent, però ni molt menys es van fer les cues de mig matí.

Els membres de les meses comencen a aburrir-se, alguns fan estiraments, d'altres van a buscar café, parlem amb alguns d'ells: "No sabem què fer ni com posar-nos ja" ens diuen.

Pocs votants i poques ganes i algunes hores encara per endavant.

A punt d'arribar a la franja de les 19h, veiem com els membres de les meses comencen a posar-se els famosos "Epis", imatge molt impactant per tothom, però a l'hora, una experiència diferent per la gran majoria dels integrants de les meses, que degut a la poca afluència de gent a la tarda ho van trobar com una espècie de distracció, alguns, es clar, d'altres, volien que s'acabés el dia d'una vegada.

De 19h a 20h era l'hora dels suposats infectats o gent en quarantena. Gairebé ningú va entrar a votar, de fet, de les quatre

o cinc persones que hi van anar, eren despitats o gent que no podia anar a votar abans. I així, arribem a les 20h i s'acaba la votació.

Els membres de les meses es treuen els "Epis" i comença l'escrutini, segurament, l'estona més "normal" de tota la jornada, l'estona on segurament recordava més a una jornada electoral típica. Acaba l'escrutini i el recompte en general cap a les 22h, molt abans que en d'altres eleccions, poca gent ha votat, molta abstenció que veiem durant les dades que es van passant tot el dia.

Els resultats ja coneguts, el PSC de Salvador Illa guanya les eleccions amb 33 escons, també a Sant Andreu, malgrat que empata a escons amb ERC de Pere Aragonés, un més que JxCat de Laura Borràs i amb uns molt bons resultats també de la CUP, amb 9 escons. Això fa que, tot fa pensar, es tornarà a repetir un Govern independentista a la Generalitat de Catalunya. Sorprèn també els 11 escons de VOX, que entren amb força a la cambra catalana en depriment de Cs que perd 30 escons i es queda amb 6 i PP que es queda amb 3. Els comuns, igualen resultats amb 8 escons. A punt d'entrar també el PDeCat, que es queda a les portes d'obtenir representació.

A Sant Andreu, com hem dit, guanya el PSC amb un 26,2%, per poc a ERC amb un 22,2%, seguit de JxCat 14,6% i els comuns 9,9%. Veiem un freg a freg entre la CUP 6,8% i VOX 6,5% i ja per sota a Cs 6,3%, PP 4% i PdCat 1,5%.

Així acaba una jornada electoral atípica, amb mesures de seguretat, pluja i abstenció com a dades més destacades. On segurament, tindrem les imatges més impactants vistes fins ara en unes eleccions catalanes.

Imatge dels tres vocals d'una mesa electoral del districte de Sant Andreu / XAVIER ARAGALL

Evolució dels resultats al llarg dels anys al barri de Sant Andreu del Palomar / BETEVÉ

cap a peus | març

17

Gràfic dels resultats electorals del 14-F al barri de Sant Andreu del Palomar / BETEVÉ

l’entrevista | Alba Guillamón| PRESIDENTA DE MESA ELECTORAL EL 14-F

L

'Alba Guillamón és una de les moltes persones que van haver d'afrontar la difícil feina de formar part de les meses electorals el passat 14 de Febrer. Ella, com molta altra gent damnificada, va haver de presentar-se tot i tenir altres compromisos, però la necessitat, potser precipitada tenint en compte la situació, la va portar a presidir una mesa electoral. Parlem amb ella per poder entendre millor com va viure el dia de les eleccions.

Com va ser l'experiència de les teves primeres eleccions a una mesa electoral?

Va ser complicada. Amb tota la situació sanitària que es vivia era diferent de tot el que s'havia fet abans. Nosaltres estàvem fora, per raons d'espai i mesures, i vam passar fred. Tampoc va venir molta gent a votar, i els que venien ho feien amb por.

Com van funcionar els horaris de descans?

Nosaltres ho vam parlar entre els de la mesa electoral per poder organitzar-nos bé. El que era obligatori era sempre tenir a dues persones presents, per tant a partir d'aquí ens ho vam muntar com van poder. Com no va venir molta gent a votar al matí, vam pactar un descans de 20 minuts cadascuna per poder esmorzar tranquil·lament. Al migdia vam tenir una hora per menjar perquè no hi havia tanta afluència de gent.

Teníeu una guia bàsica explicant-vos com posar-vos, per exemple, els EPI? No ens van explicar res de res en el manual de les eleccions.

Vam tenir sort que a l'escola hi havia una dona que sabia com posar-los i ens va ajudar, però sino no haguessim tingut més ajuda. A més a la nostra escola no hi havien talles suficients, vist que com feia tan fred ens haviem de posar tambe les jaquetes, i alguna gent no li entrava. Vam tenir sort que en aquella franja tampoc va venir molta gent a votar.

Imatge de l'Alba junt amb una companya amb els EPI posats/ IMATGE D'ARXIU

Les cues van ser organitzades?

Sí, això va estar molt ben organitzat. Al recinte escolar només entraven unes poques persones, i la gent que estava fora si que mantenia unes distancies raonables . A dins no s'acumulava la gent i això és un punt positiu. Laa cua de fora passava ràpid ja que tot anava molt seguit i molt dinàmic.

Quina participació vau tenir a la vostra mesa?

Nosaltres vam tenir 385 vots de 638. M'esperava més vots per correu, els quals al final només van acabar sent 40. Vam ser la taula que més participació va tenir. Penso que molta gent no va venir per por a la Covid i a la situació en general.

Quin era el perfil del votant aquestes eleccions?

Menys gent gran, més gent jove...

Jo et parlo segons la meva mesa, on no van venir molts joves, tampoc se si és habitual o no. A primera hora van venir unes quantes persones grans en la seva franja, tot i que plovia.

Però van venir almb el paraigues, votaven i marxaven. Si que va venir molta gent de 30 a 50 anys, però cadascú a la seva franja. Es va respectar molt l'horari de cadascú. Els quetenien Covid ja no se si van anar a la seva hora o no, això és complicat de comptabilitzar-ho.

Al ser presidenta, com va ser portar els vots després al lloc on et toqués?

Aquest any va estar bé ja que ens van deixar portar-ho a la Pegaso, on hi havia menys gent que sihagués hagut d'anar a les Corts. Tot i així, vaig haver de fer una hora de cua però estava molt ben organitzat. Encara i així, la cua era molt llarga per la falta d'efectius Repetiries a les seguents eleccions?

Doncs no ho crec. És una experiència i la gent era molt amable, però una i prou.

apunt |Una anècdota i una dada| Clarament en aquesta jornada electoral han quedat patents dues coses, una anècdota i una dada.

L’ a n è c d o t a . . . ...va ser veure les meses amb els “Epis”, la imatge de com se’l posaven, s’ajudaven o inclús feien broma i fotos per immortalitzar el moment, de fet, ells mateixos declaren que “tenint en compte el ritme de les votacions a la tarda, ens ha fet distreure i tallar la monotonia de la jornada” La dada... ... se’ns dubte, la baixa participació a tot Sant Andreu, que, malgrat el canvi d’escoles, reorganitzacions al cens electoral i l’anormalitat de la situació queu feia que les entrades i les sortides de les escoles fossin molt diferents, va haver-hi algu moment de “caos” o descoordinació i organització a l’hora de fer cues i distribuir-les amb normalitat.

L'escola Pegaso el dia de les eleccions IMATGE D'ARXIU

SANITAT

La problemàtica del Sociosanitari Isabel Roig continua sent any rere any

S

i bé no és un tema nou, ja que en aquesta mateixa revista ja s'ha parlat del Sociosanitari Isabel Roig, les novetats recents ens obliguen a escriure en post de la llibertat d'expressió i la reivindicació popular que viu darrere d'aquest problema. Ja són més de cinc els anys de vigència d'aquest centre sanitari, i la polèmica no deixa de perseguir-lo.

El Sociosaniari Isabel Roig és un centre de gestió privada que es troba al carrer de Fernando Pessoa. No és una novetat que sigui privat, ja que tots els centres sociosanitaris ho són, però alguns sense ànim de lucre, n'és exemple el centre Pere Virgili. El cas de l'Isabel Roig és tot el contrari, privat amb ànim de lucre, forma part de l'empresariat Blau Clínic.

20

Des de la seva inauguració ja s'hi han vist mancances en la seva gestió. En els últims anys han anat succeint queixes, baixes del centre i fins i tot altes voluntàries, provocades per la desatenció i el maltractament que viuen alguns pacients dins el recinte. Es pot pensar que amb aquesta situació, la solució més fàcil és queixar-se. I si, ho és. El problema neix quan la gent no vol, cas d'alguns familiars que no volen problemes o que ho prefereixen deixar-ho estar, o quan, tot i havent posat una queixa, fan cas omís a les teves demandes, si és que el fan. I no és cosa d'un sol dia.

Imatge de la manifestació del dia 18 de Febrer/ IMATGE D'ARXIU

Una representant de la Comissió de Salut de Sant Andreu, ens comenta que durant aquest temps els i han fet arribar molt poques queixes. I és clar que amb això no es va a cap lloc.

Al final, tot redunda en les queixes inexistents. Han arribat a transcendir casos de desatenció, maltractament (algun cas que fins i tot ha acabat amb perill de mort per negligència mèdica), i això només n'és una part. El sociosanitari Isabel Roig hauria de ser un lloc on la gent vagi a curar-se, i és ben clar que no està essent així. A més, amb la COVID impossibilitant la freqüència habitual de les visites als pacients, la cosa ha empitjorat. Hi ha més deixadesa i per tant els pacients estan més exposats a les possibles negligències que es puguin donar. El mateix passa amb el personal, que moltes vegades es veu reduit no pot donar abast de cara a cobrir tots els problemes que hi puguin existir, reducció provocada per la COVID. Una de les demandes que també s'han fet és la de convertir en públics els sociosanitaris. Tot allò que en el seu moment fos públic i després es privatitzés es vol revertir. És una reivindicació que es porta temps demanant, ja no per aquest centre, sinó per tots en general.

Des del Cap a Peus fem una crida a tots aquells i aquelles que hagin viscut una mala experiència amb el centre a què denunciïn i que posin una queixa formal per posar fi a una situació que cada vegada es fa més insostenible.

ALEIX GONZÁLEZ

EL TEMPS

CLIMATOLOGIA DE SANT ANDREU EN EL PERIODE 2005-2020

E

nguany hem superat els primers 15 anys de dades al observatori meteorològic de Sant Andreu, aquesta fita té una importància climàtica molt evident.

Una sèrie climàtica és el recull sistemàtic de les diferents variables o dades meteorològiques al llarg d’un període de temps i en un observatori amb ubicació fixe. Perquè una sèrie climàtica sigui estadísticament significativa ha de tenir un mínim de 30 anys, aquesta finestra temporal ens permet treure conclusions del comportament climàtic d’un indret i extreure un conjunt d’informació que ens permetrà caracteritzar el seu clima.

La sèrie climàtica a Sant Andreu s’inicia a l’any 2004 per a les variables de precipitació i pressió atmosfèrica, i l’any 2005 pel que fa a temperatura i humitat. Podem dir que Sant Andreu té un clima mediterrani costaner característic,

En quant a precipitació, en trobem en un indret litoral de transició, entre un clima més sec del Garraf cap al sud i un de força més humit del Maresme cap al nord. La pluviometria mitjana es situa en 582mm i la estació més plujosa, es sens dubte la tardor. Com a bon clima mediterrani sovintegen les pluges intenses i torrencials, amb un registre rècord de 151mm en 24h el 13 d’Octubre de 2005 i fins a 11 registres diaris superiors als 70mm. Les sequeres són intrínseques al clima, així com els estirabots d’anys molt plujosos.

L’any més sec fou el 2015 amb 341,6mm i el més plujós el 2018 amb 940,8mm.

En aquests més de 15 anys de dades ja hem notat l’efecte del canvi climàtic en la pujada de temperatura, on la mitjana de temperatura ha anat pujant anys rere any fins arribar a una mitjana de 18ºC el 2020, fet que demostra un increment superior a 0,5ºC dels del inici de les dades. Altres paràmetres com la freqüència de nits tropicals o la baixada del nombre de nits d’hivern i dies d’hivern, reforcen clarament aquesta tendència.

cap a peus | març

A Barcelona disposem de sèries més que centenàries, com és el cas del Observatori Fabra, única en qualitat i constància. Pel que fa als observatoris de la ciutat o els barris, l’enregistrament i recollida de dades meteorològiques ha resultat molt més heterogeni, amb moltes sèries iniciades però en diferents períodes i ubicacions, fet que complica l’estudi del seu clima. En el cas dels barris allunyats del centre, el problema s’accentua, i aquest buit es fa molt evident a tota la conca de la Riera d’Horta, es dir, al nord i nord-est de la ciutat. Per tant, aquests 15 anys ininterromputs de dades a Sant Andreu, tenen un valor afegit en la caracterització del clima d’aquesta part de la ciutat, encara que només hàgim arribat a la meitat del període climàtic oficial.

amb uns hiverns suaus on no es baixa dels 10ºC de mitjana i uns estius temperats o no s’arriba als 26ºC de temperatura mitjana. A Sant Andreu trobem una peculiaritat climàtica diferencial respecte a la resta de la ciutat, que fins ara no estava del tot estudiada. És l’efecte del riu Besòs en les temperatures mínimes hivernals, el curs del riu transporta l’aire fred del Vallès fins al litoral en les nits serenes i encalmades d’hivern, obtenint un resultat climàtic sorprenent, la mitjana de temperatura mínima els mesos d’hivern és al voltant de 2 a 3ºC inferior que al centre de la ciutat. L’Anomenada illa de calor i la inversió tèrmica, accentuen aquest fenomen.

SERGI CORRAL I BUELA

21

Resum climàtic amb dades dels últims 15 anys/ SERGI CORRAL I BUELA

Esports | Futbol SOCIETAT

EN RECORD DE MOSSÈN XAVIER CASAS I ROS

P

roppassat dia 20 de febrer moria mossèn Xavier Casas i Ros, acompanyat dels seus nebots i familiars. Rector de la parròquia de Sant Pacià durant quasi 40 anys, va deixar una forta petjada que li fou reconeguda amb el Premi de Sant Andreu de l’any 2007 i sent el pregoner de la festa major d’aquell mateix any. Recuperem la semblança que li va fer Jaume Seda i Mariné, president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, el 2007.

cialment Esplai Dominical, i els diferents Agrupaments escoltes que al llarg d’aquests anys han tingut la seva seu a la Parròquia de Sant Pacià. La seva ferma defensa de les llibertats i de la democràcia durant l’etapa final del franquisme i a l’inici de la Transició Democràtica li van costar amenaces, insults i atemptats. Quan els edificis religiosos eren pràcticament els únics espais on era possible efectuar trobades i encontres no tingué cap mena d’objecció en cedir espais.

Xavier Casas i Ros Va néixer a Cal Josep del Ros, de la població d’Ordal, el dia 5 de març de 1929. Va entrar al Seminari de Barcelona el dia 29 de setembre de 1940, el dia de Sant Miquel com és tradició. Fou ordenat sacerdot pel Excm. i Revm. Sr. Bisbe de Barcelona, Mons. Gregorio Modrego Casaus el dia 5 de desembre de 1954, a la Catedral de Barcelona. L’any 1953 fou nomenat Vicari de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges. L’any 1957 és nomenat Vicari de Sant Josep i Santa Mònica de Barcelona. L’any 1959 se li encomana la Parròquia de Sant Julià de Llissà de Munt com a Regent. D’aquesta mateixa parròquia és nomenat Ecònom.

Des del punt de vista cultural, va treballar incansablement per a que els grups i les activitats que es portaven a terme als antics Lluïsos (Ateneu de Sant Lluís Gonçaga) tinguessin continuïtat en els Nous Locals de Sant Pacià, amb més de 40 anys d’existència. Actualment no tan sols hi tenen cabuda activitats pròpies de Pastoral de la Comunitat Cristiana de Sant Pacià sinó que també diferents grups de teatre, entitats culturals, grups esportius, etc., hi realitzen les pròpies, havent-se convertir en un espai associatiu important.

L’any 1969 és traslladat a la Parròquia de Sant Pacià, del barri de Sant Andreu de Palomar, com a Vicari. I a Sant Pacià ocupà posteriorment el càrrec d’Ecònom i de Rector, des de 1976 fins el dia 7 d’octubre de 2007.

Quan Mn. Francesc Xavier Casas i Ros va complir 75 anys d’edat va posar el seu càrrec de Rector de Sant Pacià a disposició de l’Arquebisbe de Barcelona Excm. i Rvdm. Mons. Lluís Martínez Sistach, el qual li va demanar de continuar en el càrrec per un temps més.

Finalment, el juny de 2007 se li va acceptar la jubilació canònica.

Durant aquests 39 anys de presència a Sant Andreu, ha realitzat una extraordinària tasca en tots el camps on ha actuat. Han estat objecte d’especial dedicació les persones grans i els malats per a qui en tot moment, tant de dia com de nit, no ha deixat d’atendre’ls si li era demanada la seva presència. Com a sacerdot ha realitzat una tasca pastoral de primer ordre amb un sentit de servei realment meravellós. La gent jove i els infants també han estat encoratjats i animats per la seva presència i els seus consells, Són especialment testimonis d’aquesta atenció l’Esplai Sant Pacià, ini-

Mossèn Xavier Casas i Ros. Manel Roig.

L’obertura al barri és manifesta coincidint amb el caràcter obert del qui ha estat el seu màxim responsable al llarg d’aquests anys, Mn Francesc Xavier Casas.

Nombroses entitats són testimonis de com el propi temple de Sant Pacià ha estat cedit generosament per a la realització de trobades i actes. La Coral La Lira, la Coral Sant Andreu i l’orfeó L’Eco de Catalunya, entre moltes altres, han organitzat Concerts de Cant Coral en la que corals i orfeons del Districte de Sant Andreu, de Barcelona i d’àmbit europeu han actuat. No cal dir que per la Festa Major de Sant Andreu, Concerts d’Orgue i de la Banda Municipal de Barcelona, especialment, tenen una ja llarguíssima tradició. Trobades ecumèniques i d’altra mena així com conferències, taules rodones i altres han tingut lloc amb la seva aprovació.

Per tot quan aquí s’ha esmentat i per moltíssimes altres actuacions que no s’han posat de relleu i que tenen una gran importància i valor creiem que

Gent de la Comunitat Cristiana de Sant Pacià així com persones de tots els àmbits socials i de totes les ideologies, creients i no creients, reconeixen la seva vàlua, el seu servei, la seva estima, el seu caràcter solidari, la seva posició en favor de la pau, la seva postura a favor de l’abolició de la tortura i de la pena de mort i moltes altres virtuts i valors. La fortíssima i llarguíssima ovació, de moltíssims minuts, que els assistents a l’acte del seu acomiadament del diumenge 7 d’octubre de 2007, en presència de l’arquebisbe de Barcelona i autoritats, són la mostra més fefaent de l’estima profunda que la gent de Sant Andreu sentia per Mn Francesc Xavier Casas i Ros. Jaume Seda i Mariné President del Centre d´Estudis Ignasi Iglésias PAU VINYES I ROIG

cap a peus |març

La gent més necessitada de Sant Andreu així com comunitats de l’Amèrica Llatina reben atencions per tal de dignificar i millorar la seva existència.

Mn. Francesc Xavier Casas i Ros va ser mereixedor del Premi Sant Andreu. La petjada que va deixar a Sant Andreu és realment profunda i valorada per tothom.

23

Mossèn Xavier Casas al costat de l’actual rector de Sant Pacià Vicente Araque, en una cerimònia religiosa en commemoració del 50 aniversari de l’Esplai Sant Pacià. Foto Manel Roig.

Esports | Futbol

S’ acaba el temps

D

esprés d’ un gener molt convuls, sobretot als despatxos, la Unió Esportiva Sant Andreu afrontava un febrer amb pocs partits, però on es necessitaven punts de manera molt urgent. Com bé vam destacar el mes passat, era moment de passar pàgina i centrar-se únicament en el que passa al camp, ja que en una temporada tan estranya, és obligatori arribar a la part alta de la classificació. L’ arribada de Cristian Garcia a més és un al•licient perquè la seva proposta de futbol s’ acosta més al que demana l’ afició de la UESA fa temps: pressió alta, domini de la possessió i voler ser protagonista del partit independentment del resultat.

El primer dels dos enfrontaments ha estat contra el Peralada al Narcís Sala. Es va tractar d’un partit molt vistós en quant a joc, amb oportunitats pels dos equips però, misteriosament, va acabar sense gols. En una altra situació podríem parlar de que el resultat no és tan dolent, però la necessitat de punts fa que es quedi una mica curt. Es va començar a plasmar el model del nou míster, només va mancar una mica d’ encert als metres finals. Val a dir, sense que serveixi d’excusa, que tant el Peralada com el Girona B ( del que parlarem ara) són molt mals clients quan tens la necessitat imperiosa de guanyar.

24

Després del punt aconseguit enfront del Peralada, la UESA visitava Riudarenes amb totes les urgències del món. Era essencial portar 3 punts per continuar mirant la part alta de la classificació

i, perquè no dir-ho, espantar algun possible fantasma.

Con ja he sit, el Girona B és un mal client, i la UESA perd 2-1 en un partit molt obert. De fet, tot prometia ser molt feliç a l’inici perquè els andreuencs s’ avancen en el marcador, però res més lluny de la realitat. Els locals van capgirar el marcador per emportar-se els punts i deixen al Sant Andreu en una situació límit on no sumar de 3 és una derrota.

A falta de quatre partits, la situació és límit. Cal guanyar-ho tot i esperar que els resultats ens facin mantenir alguna esperança. És una fita complicada, però no impossible. Tot i això, és molt trist veure que en una temporada tan especial i on sembla que pujar està més barat que altres anys, estigui passant això. No oblidem mai que el nostre club és un històric a Catalunya i que porta força anys en una divisió que no mereix. Queda acabar la temporada al costat de l’equip i que després passin coses.

De fet m’ agradaria aprofitar aquest article per donar les gràcies a les persones que formen part de la directiva.

Ells s’han carregat amb la seva manera de fer aquest equip. Els jugadors poden ser millors o pitjors, però no es pot actuar de manera arbitrària, sense tenir un pla. A vegades tenim la sensació de que no els importa gens el futur esportiu de l’ entitat i va sent hora de fer-ho. Espero que es puguin treure els punts, acabar lluitant l’ ascens i aconseguir-lo.

DAVID ALBIZU

Fotografia de la celebració del gol d'Enric Baquero davant el Girona B / JUDIT ANDREU

Esports | CNSA: Natació i Waterpolo NATACIÓ

WATERPOLO

L

E

Alt nivell a l'Alejandro Lòpez

Pel que fa a la participació dels nedadors del club, els noms més destacats a l’hora de pujar als podis van ser els habituals: Marta González va fer or en 50 lliures i 100 lliures; Jèssica Vall també va fer dos primers llocs en 50 braça i 100 braça, mentre que Àfrica Zamorano va fer triplet guanyador en 100 esquena, 50 papallona i 200 estils, a més de penjar-se el bronze en els 200 lliures. En categoria femenina caldrà acostumar-se a sentir alguns noms que comencen a destacar: Claudia Espinosa, or en 100 esquena i bronze en 200 esquena; Júlia Pujadas, dos bronzes en 100 i 200 papallona; Ione Tabuenca, plata en 50 braça; i Laura Amor, plata en 50 lliures. Pel que fa als nois, el paper més destacat el va tenir Joan Lluís Pons, plata en 200 estils.

l cinquantenari del Club Natació Sant Andreu, que s’està celebrant durant aquest 2021, no podrà lluir fins que la pandèmia doni una treva i permeti dur a terme els actes que tal efemèride mereix i que la comissió organitzadora ha hagut d’anar postposant.

Malgrat això, alguns esdeveniments sí que podran tirar endavant, i en el marc esportiu brillen amb llum pròpia la Copa del Rei i la Copa de la Reina de waterpolo, adjudicades per la Federación Española de Natación al Sant Andreu i que es jugaran a la piscina Pere Serrat en les properes setmanes, malgrat que amb restriccions de públic, la qual cosa evitarà que els partits es visquin amb la intensitat que mereixen.

La Copa del Rei està al caure. Es jugarà del 12 al 14 de març. Hi jugaran els primers vuit equips classificats al final de la primera fase de la lliga nacional, i el sorteig no ha estat benèvol amb els homes de Juan Carlos Sanchón, que hauran d’enfrontar-se en l’eliminatòria de quarts de final al Barcelona, un dels equips en millor forma aquesta temporada. Pel que fa a la resta d’eliminatòries, el campió, Atlètic-Barceloneta, començarà la defensa del títol contra el Mataró; el Catalunya s’enfrontarà al Sabadell, i el plat fort de vindrà de la mà de Terrassa i Mediterrani.

Dissabte dia 13 es jugaran les semifinals, i la final serà el diumenge 14 a les 14 hores. El Sant Andreu farà amb la copa un parèntesi en l’excel.lent lliga que està protagonitzant, en la qual ja s’ha classificat per jugar la segona fase en el grup que aspira al títol, i amb una derrota en el darrer minut a la piscina del poderós Terrassa per 15-13.

Pel que fa a la Copa de la Reina, es jugarà també a Sant Andreu del 9 a l’11 d’abril, en el mateix format i a l’espera de saber contra qui s’hauran d’enfrontar les noies de Javi Aznar en la primera eliminatòria. Després de la seva participació a l’Eurolliga, l’equip es troba ara a les portes de començar la segona fase de la competició de lliga, enquadrat entre els sis primers i amb l’objectiu de fer-se amb un lloc al play-off.

Foto: Claudia Espinosa / CNSA

JJ AYMERICH

cap a peus | març

es competicions de natació segueixen obrint-se camí en el difícil marc normatiu que impera a causa de la pandèmia. A nivell professional els campionats oficials ocupen les principals dates del calendari, però afortunadament hi ha lloc també per algunes competicions històriques, com el trofeu Alejandro López, que ret homenatge cada any al que va ser nedador i entrenador del Club Natació Sant Andreu. Presentat en format open, la competició, que va tenir lloc el passat.... a la piscina Pere Serrat, va rebre la visita de la selecció nacional de Portugal, que al final es va endur els premis individuals generals, de la mà de Victòria Kaminskaya en categoria femenina, i de Miguel Durate pel que fa a la masculina. Pel que fa a la resta, gran afluència de nedadors de tot l’estat en un trofeu que ha de servir per posar a punt els participants en les principals cites nacionals i internacionals que tindran lloc a partir de la primavera.

Sant Andreu acollirà les copes

25

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona