Issuu

641 octubre.indd 1

09/10/2018 10:37:36

641 octubre.indd 2

09/10/2018 10:37:37

EDITORIAL

Pel dret a un habitatge digne totes les mesures són poques

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

isposar d’un habitatge digne on viure és una necessitat bàsica que a ningú li és aliena. Fer que aquest dret sigui una realitat també ens afecta a tots. Els veïns i les veïnes no només podem queixar-nos, sinó també proposar. Per això diverses entitats, com la FAVB, la PAH, l’Observatori DESC, l’ABTS i el Sindicat de Llogaters s’han implicat per proposar canvis normatius per poder augmentar el nombre d’habitatges protegits disponibles, vist que a la capital de Catalunya només disposem d’un 2% del total del parc d’habitatges de la ciutat. Vaja, una misèria mentre que Amsterdam compta amb un 48%, Berlín amb un 30%, Londres amb un 23% i París amb un 17%, segons un estudi comparatiu de la professora de l’ETSAB, Pilar Almirall, titulat Polítiques comparades d’habitatge. Els veïns, i les entitats, que ens solidaritzem amb els més afectats per la crisi, impedint amb el cos que la comitiva judicial deixi altres veïnes al carrer i sense casa, farts que les diferents administracions no aportin habitatges suficients, proposem solucions. Quines? •Destinar a habitatge de protecció pública un 30% dels pisos de les promocions residencials de més de 600m2 de nova construcció o gran rehabilitació. •Declarar tot el municipi de Barcelona com a àrea amb dret de tanteig i retracte. L’objectiu és que l’Ajuntament disposi del dret de compra preferent en la compravenda de determinats immobles o solars que s’estiguin venent, i que els pugui adquirir per l’import registrat en la transacció.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Les mesures proposades s’han presentat al plenari de la ciutat i han aconseguit superar la votació. Tots els grups hi han votat a favor, a excepció dels 3 regidors del PP que hi han votat en contra i dels 5 regidors de Ciutadans que s’han abstingut. Ara només falta passar l’últim tràmit perquè aquestes mesures es puguin començar a aplicar. Aquest últim tràmit és l’aprovació definitiva de la Subcomissió d’Urbanisme de la ciutat de Barcelona, que té previst reunir-se el proper 5 de desembre a la seu de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Com veieu, encara haurem d’esperar fins al 2019 per començar a veure els primers fruits, que seran pocs, però tot suma per poder augmentar el 2% d’habitatge social a la ciutat. Com dèiem al principi, cal que tothom s’impliqui, també totes les administracions públiques, i per això també cal que el Govern d’Espanya modifiqui la Llei d’Arrendaments Urbans que l’any 2013 va modificar Mariano Rajoy, i que va deixar desprotegits als llogaters. També la Generalitat de Catalunya pot i ha de publicar un Decret perquè tots els habitatges de protecció social tinguin aquesta qualificació de per vida, i no com ara que ens alguns casos al cap de 10 anys es poden vendre a qualsevol preu. I l’Ajuntament de Barcelona, que com sabeu encara ha de construir uns 800 habitatges protegits a les Casernes, que no esperin més.

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

)

93 345 96 98

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: ANDREU CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

641 octubre.indd 3

09/10/2018 10:37:37

641 octubre.indd 4

09/10/2018 10:37:37

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 9......... CANVI CLIMÀTIC

Expert andreuenc

10 ....... 1-0: recordatori

Entrevistes amb ANC, Òmnium Cultural i el 12 ...... CDR Sant Andreu

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 .... OBRES AL CARRER GRAN 20 .......CULTURA Teatre

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

24 .......ESPORTS

Futbol i Waterpolo

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS. CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

TATGE PROTEGIT.

SIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOCALIA DE PATRIMONI

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

INNECESSARI.

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

AVINGUDA.

IGLESIAS.

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

641 octubre.indd 5

09/10/2018 10:37:38

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA M’ofereixo per a cuidar persones grans, amb experiència i bones referències. Diplomada en auxiliar de geriatria. Acostumada a la delicadesa dels anys i la fragilitat de les circumstàncies. Amb un currículum perfecte. Horari flexible,. Preu assequible. ,Preguntar per Magali Planas Casademont, telèfon de contacte 934083345 o mòbil 645969894. Se ofrece Auxiliar de Enfermeria i Geriatria a domicilio Sanae Dayani tel:655401508. Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor. Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiència. Estudis i Titulació. Referències tel: 93/274 03 09 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge...) Adela tel: 627.85.36.36 Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar, tel:671368265 Charo Vermejo.

Es lloga plaça de pàrquing Se ofrece Sra. de limpieza y a C/Burriana,48, 93.4364800. cuidados gente mayor. Nuria tel: 616271693. Sr. Marsal. 648081251 Podòleg visites a domicili tel.: Es lloga plaça de pàrquing 674 594 263. (cotxe gran), c/ carrer Gran de Sant Andreu 481. Preu 80€ Chica se ofrece para servicios 629734632/933456615. Joaquim domésticos en pisos, casas, oficinas, escaleras, y cuidado Es lloga plaça de parking de personas mayores, por al carrer Camil Fabra, Club horas o a tiempo completo, Natacio Sant Andreu. Preu disponibilidad inmediata, 100 euros. Rosa Mª telf. responsable i respetuosa, 673810280/932742394 referencias personales, tel: 640542585.Abnery Carranza. Venc Cadireta de Passeig doble per bessons amb tots els Se ofereix sra. catalana del accessoris (nova) per 90 euros. poble de Sant Andreu, de Truqueu al 629734632/933456615 57anys, responsable per cuidar (Assun) o acompañar avis o nens. Horari a convenir. Telf: 698372131 Particular ven pots de farmacia, Anna. rayoles i plats, tot de ceràmica antiga. Antonio. 931197905.

IMMOBILIARI

Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan. Tel: 609294141.

C.N. SANT ANDREU Venc 2 titols CN Sant Andreu. Tel:650803808 Anna. Preu 700/ per títol.

Lloguer de plaça de pàrquing, C/ Venc titol CN Sant Andreu Gran de Sant Andreu/Coroleu. tel: 616761918 contactar amb Tel: 93/3460337 Jose Catalina. Preu 700 Pàrquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Tel: 617187995

Venc titol CN Sant Andreu Telef629734632/933456615 (Jordi) Preu 650

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

641 octubre.indd 6

09/10/2018 10:37:38

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Contra el desmantellament sistemàtic de l’Atenció Primària, porta d’entrada al sistema sanitari públic

a reforma de l’Atenció Primària a finals dels anys 80 va suposar un gran salt cap al davant. Es va passar dels ambulatoris on els metges treballaven 2,5 h, les infermeres feien de secretària dels metges i la major part de l’atenció es basava en “passar receptes”, a tenir equips formats per diversos professionals amb dedicació completa. Es van establir les funcions en el camp de la promoció de la salut i la prevenció de malalties. La implantació progressiva dels equips d’Atenció Primària, ha sigut sense dubtes la mesura amb més impacte en la millora de la salut de la població. Malgrat tot, el finançament ha estat sempre per sota de les necessitats per poder desenvolupar les seves capacitats, però des del 2010 l’asfíxia econòmica ha sigut brutal amb un resultat nefast: disminució de personal (unes 3000 persones a Catalunya de totes les categories), tancaments de centres d’Atenció Primària, consultoris i centres d’atenció continuada.

Aquesta degradació té un impacte directe sobre nosaltres, la població, perquè els dies d’espera per visita s’allarguen, se’ns es dedica menys temps, ens escolten menys, no hi ha temps

Els responsables polítics i gestors tenen moltes ganes de reduir l’Atenció Primària a la mínima expressió i si la població i els professionals no prenem un paper actiu en la seva defensa, acabarà sent una caricatura dels que hauria de ser. Si cau l’Atenció Primària, aviat caurà tot el sistema Nacional de Salut i nosaltres ens convertirem en carn de mercat per les mútues i entitats privades. Les entitats que formen part de la campanya (Marea Blanca, FoCAP, Rebel.lioPrimària) estan preparant mobilitzacions, raó per la qual la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya hem decidit fer-la nostra. L’objectiu és informar i mobilitzar als veïns i veïnes dels nostres barris, veritables propietaris del sistema sanitari públic. VEÏNS I VEÏNES DEFENSAR ELS NOSTRES CENTRES DE SALUT, ÉS DEFENSAR UN DRET ESSENCIAL! SAP Muntanya

cap a peus | octubre

La precarietat laboral ha obligat a molts professionals a buscar fora de Catalunya el seu futur, així que actualment patim una gran manca de metges i metgesses, infermeres, pediatres, radiòlegs, etc.

per valorar les necessitats i per tant, la qualitat disminueix. Les conseqüències directes són l’augment de proves innecessàries, es recepten més fàrmacs, es deriven més a especialistes i hospitals que en molts casos no ajuden a la millora de la salut dels pacients i s’utilitzen més els serveis d’urgències.

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus FE D’ERRADES AL NÚMERO ANTERIOR (640): En l’article sobre Els Diables Rojos (2a part), publicat en el darrer número d’aquesta revista, s’esmentava erròniament que la fàbrica España era la Hispano-Suiza. L’antiga fàbrica dels automòbils España era situada a tocar de l’actual Casa Bloc, al nord-oest de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Per tant, res a veure amb l’empresa automobilística Hispano-Suiza.

641 octubre.indd 7

09/10/2018 10:37:38

ESCOLES AL CAP A PEUS

Un bon balanç amb la col·laboració dels instituts

principis d’any des del Cap a Peus ens proposàvem donar veu als instituts de Sant Andreu per tal de posar en valor la bona feina que fan i mostrar també el que poden fer els seus alumnes. Per tant una ocasió perquè institut i entorn es puguin conèixer millor i interactuïn. Dels articles rebuts, en alguns casos els alumnes han estat redactors de notícies en altres casos alguns centres ens han acostat al seu projecte educatiu. Al setembre reprendrem la col·laboració amb diversos centres que encara resten per escriure’ns. Els alumnes de 3er d’ESO de FEDAC Sant Andreu ens van acostar al Reteena, un festival per a audiovisual per a joves amb una entrevista que ens permetia saber que s’hi van fer activitats des de mirar pel·lícules amb esperit crític, fins a parlar amb youtubers i bloggers, passant per la creació de curtmetratges i stop motions. Els alumnes de l’INS Príncep de Viana, que tenen una revista digital (Via Viana) ens van presentar la colla de diables la Satàni-

ca de Sant Andreu, història, seccions, activitats, el vestuari dels diables i el Bretolàs un gos de tres caps que és la mascota de la colla. Per la seva banda, els alumnes de 4rt d’ESO del JMJ, ens proposaven conèixer millor la vida i obra del poeta Ignasi Iglésias; un record per a l’obra literària, teatre i poesia, aprofitant que aquest any s’escau el 90è aniversari de la seva mort. L’INS Martí Pous, que tot just comença a caminar en aquest curs 2017/18, ens presentava el seu projecte d’institut i com amb el projecte “l’Institut que volem” on els alumnes de 1r d’ESO tenen l’oportunitat de pensar i dissenyar com volen ells que sigui el seu institut. L’INS Doctor Puigvert per la seva banda ens parlava de l’important canvi que estan duent a terme tot introduint una nova metodologia d’innovació educativa que ha de canviar de cap a peus el model educatiu. De cara a la tardor tindrem articles del Col·legi Sagrada Família de l’Escola Jesús-Maria Sant Andreu i també de l’Institut Escola el Til·ler. Redacció

Les col·laboracions han estat fructíferes i esperem repetir aquest nou curs amb més escoles / WIKICOMMONS

641 octubre.indd 8

09/10/2018 10:37:40

2º PER SOBREVIURE

El canvi climàtic alimenta les desigualtats socials

L’andreuenc Anselm Rodrigo, professor d’Ecologia a la UAB: “Per acabar amb l’escalfament global necessitem una política liberalista”

a fa dècades que el canvi climàtic forma part de l’agenda social i política, l’escalfament de la Terra està condicionant la creació de diverses polítiques que pretenen contrarestar el canvi global que estem vivint. Hi ha un altre conflicte, però, que està relacionat amb aquest i que, durant molts anys, ha passat desapercebut: la justícia climàtica. Què és la justícia climàtica? Als anys 80 del segle passat van néixer un seguit de grups activistes que lluitaven contra les desigualtats socials alimentades pel conflicte mediambiental, és a dir, a favor de la justícia climàtica. Aquesta desigualtat es fa palesa a escala local, però també a escala global - alguns científics parlen de desigualtat racial per referir-s’hi.

Aquest podria ser un exemple local per il·lustrar una de les causes i conseqüències de la justícia climàtica. Si volem un exemple global, en canvi, podem fixar-nos en com l’augment d ela temperatura i la disminució de les precipitacions, està provocant, com es conegut, un increment del desglaç en algunes zones però també d’assecament i de més aridesa en altres zo-

641 octubre.indd 9

El que més preocupa als científics son les previsions d’avui que ens diuen que si pugem 2 graus més la temperatura mitjana global perdrem la terra, i que si seguim amb el ritme que duem fins ara, abans del 2100 ja haurem superat aquests 2gruas. Hi ha científics que estan convençuts que en només 20 anys, el Montseny semblarà el Garraf, el Garraf semblarà Almeria, i Almeria, el Marroc. L’Anselm Rodrigo ens explica que només el petroli que està registrat per ser consumit ja tripliquem el màxim per arribar a aquests 2 graus de més que poden acabar amb la Terra. “La majoria de gent pensa que els científics trobarem alguna solució tecnològica a últim moment”, diu, “però la majoria de científics diem que no, que la solució ha de ser reduir les emissions de gasos hivernacles des de ja mateix, si no, no hi haurà marxa enrere”. “Quan expliques tot això, la gent sovint respon: ‘Jo ja hauré mort quan tot això passi, la terra ja sabrà sortir-se...”, explica l’Anselm preocupat. “Però jo no estic preocupat ni per la terra, ni potser per la meva pròpia generació, però si i molt, pel planeta que estic deixant als meus fills, els fills dels meus fills,”, comenta. Per fer-ho proposa deixar de cremar combustible fòssils més aviat que tard i substituir el petroli per energies alternatives, com ara la solar o l’eòlica. “Per començar, per exemple a Barcelona, caldria la reduir el transport particular basat en la benzina i millorar les condicions dels transports públics”. Un primer pas que la Terra reclama amb urgència. Júlia Perera

cap a peus | octubre

Amb l’augment de la temperatura mitjana de la Terra, a Barcelona, per exemple, hem viscut estius més calorosos del que estàvem habituats. La solució ha estat fàcil i evident per a molts: encendre l’aire condicionat a l’arribar a casa. La despesa que suposa fer servir l’aire condicionat, però, no és assimilable per a totes les famílies, i això ha fet que les persones de classe baixa passin més calor que les de classe alta i, per tant, pateixin més el canvi climàtic. Pot resultar evident, si es pensa, que les famílies amb dificultats per pagar el lloguer, encara en tindran més per assimilar despeses “extres” com l’aire condicionat. Però no s’acostuma a pensar gaire sovint que això pugui afectar a les condicions de vida i a l’increment de la desigualtat social.

nes. Zones de la terra que sovint coincideixen amb països amb poblacions empobrides i amb una economia molt depèn de la producció agrària.

09/10/2018 10:37:40

PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA: REFERÈNDUM

Un any de l’1 d’octubre

ra fa un any del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre i a Sant Andreu, com a arreu van ser un dies que van canviar moltes coses (vegeu el Cap a Peus nº631). Es per això volem recordar-ho donant la veu als principals actors de la societat civil que van tenir un paper destacat. Autoorganització, mobilització, apoderament, intensitat... són paraules coincidents i que prenen tot el sentit a l’hora de recordar el referèndum d’ara fa un any. També els preguntem per perspectives de futur i hi trobem un denominador comú, no fer-se enrere i posar en valor el capital polític de l’1 d’Octubre. Assemblea Nacional Catalana (ANC) Sant Andreu Què creieu que va significar l’1 d’Octubre (preparatius i dia de votacions i 3 d’octubre) per a Sant Andreu? “El dia 1 d’Octubre és una data que no oblidarem mai. Va ser una gran experiència d’apoderament de la gent i d’autoorganització per mitjà de la resistència pacífica i un exemple de decisió i de valentia davant la repressió policial. Democràcia directa en acció. A Sant Andreu es van coordinar totes les escoles del districte. El 3 d’octubre va ser una resposta immediata a la repressió policial del dia 1 d’octubre, que va mostrar la capacitat d’organització i de mobilització del moviment independentista, també a Sant Andreu”. Com valoreu la mobilització ciutadana d’aquells dies? quina implicació vàreu tenir com a institució? “Valorem molt positivament la participació multitudinària i la capacitat de mobilització tant el dia 1 d’octubre com el 3 d’octubre. Amb les condicions en què es van haver de fer les votacions (amenaces, violència policial, repressió judicial, etc.) els resul-

tats van ser magnífics. La nostra implicació va ser total, a Sant Andreu es van coordinar totes les escoles gràcies a la participació en l’organització de les entitats com la nostra i els CDR i també dels partits”. Amb la perspectiva de l’any que ha passat, com encareu les properes reivindicacions? “Considerem bàsic continuar amb la mobilització constant sense defallir, sempre mantenint la no violència. Ens comprometem a mantenir la mobilització per avançar cap a la república catalana. La reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació pactat (amb suport internacional) pot ser un bon instrument per posar a prova la resposta de l’estat i ajudar a decantar l’opinió pública internacional a favor de Catalunya. Davant la probable negativa de l’estat espanyol al referèndum pactat, malgrat les previsibles pressions internacionals, preveiem fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre i fer efectiva la república. Exigirem als partits polítics el compliment d’aquest mandat”. Òmnium Cultural Sant Andreu Què creieu que va significar l’1 d’Octubre (preparatius i dia de votacions i 3 d’octubre) per a Sant Andreu? “Fórem conscients de la transcendència del moment històric i emocionant que tots plegats visquérem. L’autoorganització de la població va possibilitar que milers d’homes i dones fessin possible el referèndum, a Sant Andreu i arreu. El divendres previ a les votacions, la ciutadania va defensar de manera cohesionada els seus col·legis electorals, que al districte n’eren 22, fent possible que arribessin urnes i paperetes i que el dia es desenvolupés de forma ordenada, malgrat que en tres escoles varen patir la brutalitat policial i foren tancades. Davant una vulneració de drets flagrants com la viscuda l’1-O (i dies previs), la societat catalana va decidir d’una manera transversal, amb sindicats i

Cues per votar a l’ateneu popular l’Harmonia, l’1 d’octubre de 2017 / CAPAPEUS

641 octubre.indd 10

09/10/2018 10:37:40

la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió. Van segrestar les nostres institucions, però no han pogut atemorir-nos”

Com valoreu la mobilització ciutadana d’aquells dies? quina implicació vàreu tenir com a institució? “Ens vam mobilitzar units en la diversitat i això té un valor enorme i que transcendeix les mobilitzacions de l’espai netament independentista fetes fins aleshores. La mobilització ciutadana va ser fruit de la conscienciació i de la responsabilitat de tothom davant la manca d’expectatives democràtiques que ja es varen posar en evidència en les accions judicials i policials de les setmanes prèvies al referèndum. Des d’Òmnium es van impulsar diferents campanyes i accions: Marató per la Democràcia, Crida per la Democràcia, Murals, Encartellades, Bustiades, Punts informatius… També vàrem aportar apoderats en tots els col·legis electorals l’1 d’octubre per controlar que la jornada es desenvolupés amb normalitat”.

Comitès de defensa de la República (CDR) Sant Andreu Què creieu que va significar l’1 d’Octubre (preparatius i dia de votacions i 3 d’octubre) per a Sant Andreu? “A Sant Andreu va significar el mateix que a la resta de Catalunya. Des de el 29 de setembre, quan vam començar a ocupar escoles per iniciativa pròpia (cal recordar que les grans entitats cridaven a anar-hi el diumenge a les 7h, però no abans), la nostra acció va suposar apoderament popular, autoorganització, assemblearisme, treball colze a colze amb el veïnat, solidaritat, activació política i grans dosis d’enginy i amor col·lectiu. El mateix dia 1, vam desplegar resistència, suport mutu, solidaritat activa, determinació... i de nou, enginy per intentar superar els atacs d’internet o la brutalitat policíaca. I el dia 3, la cristal·lització màxima d’aquesta apoderament popular com a poble, fent ús de la màxima eina de lluita que té la classe treballadora, la vaga general. Va ser la vaga general més massiva dels darrers 40 anys a Catalunya i també a Sant Andreu: la columna nord que vam aplegar juntament amb Santa Coloma i Nou Barris la formàvem milers de persones auto convocades, determinades a fer valdre el resultat del referèndum. Va ser la culminació del poder popular necessari i imprescindible per fer valdre, exercir i defensar el nostre dret a l’autodeterminació”.

Amb la perspectiva de l’any que ha passat, com encareu les properes reivindicacions? “Ve una tardor intensa i agafem forces. Farà un any de moltes cites històriques: 20-S, 1-O, 3-O… i no ens les mirem amb nostàlgia, al contrari, les reivindiquem. Ho tornarem a fer tants cops com calgui. Com sempre, ho farem de manera positiva, cívica, pacífica i compromesa per buscar un millor futur polític i social. Els presos són una palanca per denunciar la manca de drets i llibertats en aquest estat pretesament democràtic. Jordi Cuixart és injustament a la presó per exercir el lideratge social i cultural que se li demanava com a president d’Òmnium. Cal dir que els nostres objectius polítics segueixen intactes: La lluita antirepressiva representa un dels principals fronts unitaris del sobiranisme i serà l’instrument bàsic per seguir avançant en el procés d’alliberament nacional. Malgrat la repressió, no renunciem a res: volem la República i

Com valoreu la mobilització ciutadana d’aquells dies? quina implicació vàreu tenir com a institució? “La mobilització d’aquells dies no té comparativa amb res anterior. Considerem que vam ser espurna, guspira necessària que va encendre tot un poble (a Sant Andreu i a Catalunya)

cap a peus | octubre

entitats, aturar el país el 3 d’octubre. La defensa de les institucions va més enllà del sobiranisme i Sant Andreu en fou un bon exemple”.

641 octubre.indd 11

09/10/2018 10:37:40

que estava disposat a tot i només faltava una empenta perquè cremés. I així ho vam fer. Com a CDR, el primer cop que ens vam reunir va ser el 24 de setembre, just una setmana abans de l’1 d’octubre; sorgíem d’assemblees obertes de la CUP. Vam prendre la decisió d’ocupar les escoles sense tenir pràcticament res apamat ni garantit, ni sabent amb quines forces comptaríem: sabíem que hi havia la inquietud i la determinació (ho vam viure el 20S), ens hi havíem d’arriscar. I la gent va respondre. Dissabte a la tarda érem l’únic districte de Barcelona amb totes les escoles obertes. Per la vaga general del dia 3, vam ser l’únic agent mobilitzador. El dilluns 2 vam fer una assemblea al Casal Noi Baliarda amb més de 70 persones. Sense marge per a res, vam organitzar les mobilitzacions de primera hora del matí i del migdia, així com vam liderar la columna de la tarda. En resum, el poble tenia clar que s’havia de mobilitzar per exercir i defensar els seus drets, i a nosaltres no ens feia por l’autoorganització popular i el desbordament al carrer, ans al contrari: vam esperonar-lo i fomentar-lo perquè connectàvem amb el poble -som poble- que aquesta era l’única manera d’exercir l’autodeterminació”. Amb la perspectiva de l’any que ha passat, com encareu les properes reivindicacions? “La via institucional s’ha acabat. Els partits ens han traït o abandonat i no estan complint ni el mandat de l’1O ni el que van dir que farien quan es van presentar les vergonyoses eleccions del 21D; nosaltres considerem que no s’hi haurien d’haver presentat. El Govern actual està tirant per terra tot el capital polític aconseguit de l’1O al 3O, i és així com cal preparar les properes mobilitzacions. Amb tot, no serà una qüestió ràpida: hi ha gent que s’està adonant de la traïció del govern,

però no tothom es mobilitza al marge d’aquest i encara menys s’organitza de forma completament autònoma. Ens cal picar pedra perquè la gent vagi fent el procés de la conscienciació a la mobilització i de la mobilització a l’organització. Només així, amb molts caps pensant i moltes mans fent, podrem preparar la propera envestida, on, per força, el poble ha de ser l’únic protagonista”. Xavier Aragall

Urna de l’1-O a Sant Andreu / VILLE LAHDENVUO

Mural conmemoratiu al Mestre Gibert fet l’1-O del 2018 / CAPAPEUS

641 octubre.indd 12

09/10/2018 10:37:42

641 octubre.indd 13

09/10/2018 10:37:42

ANDREU

641 octubre.indd 14

09/10/2018 10:37:43

ANDREU CARRASCAL

La remodelació del carrer Gran: cap a un eix veïnal i comercial? Xavier Aragall i Alba Cabrera

641 octubre.indd 15

cap a peus | octubre

A principis de maig passat, s’iniciava el primer tram de les obres que han de donar peu a una nova fesomia pel carrer Gran. Però a diferència de les remodelacions anteriors, aquest cop el canvi serà de gran profunditat. Tal i com indicàvem al Cap a Peus nº633, el carrer passarà a ser una zona de preferència per als vianants amb un ús pacificat dels de vehicles. Com indicàvem en aquell Cap a Peus, si mirem en perspectiva es pot dir que tanquem una època històrica, que de ben segur serà estudiada d’aquí uns anys com el retorn de les persones a les vies principals deixant enrere una llarga etapa d’intensa motorització que s’inicià a la segona meitat del segle XX. Una etapa que va enlletgir i embrutir els eixos centrals de els poblacions, i van rellevar el vianant a un segon terme. Des de l’associació de veïns de Sant Andreu, s’ha reivindicat activament des de fa gairebé una dècada la necessitat de fer del carrer gran un eix pacificat i on els vianants en siguin el centre. Es tracta de fer-ne un eix urbà, on es recupera la ciutat per caminar i els carrers per socialitzar.

09/10/2018 10:37:44

La transició de via motoritzada a via pacificada n dels moments claus del procés de pacificació és la reorganització del tràfic, ja que quan es restringeix l’espai per circular cal proveir alternatives on es reubicarà el transit ja que sovint quan una via d’alta densitat redueix la seva capacitat, pot passar que s’incrementi el transit i les retencions als carrers que l’envolten. En aquest sentit esdevé clau la planificació de les estratègies de reubicació (que inclou canvis de sentit i accessibilitat dels carrers al volant de la zona pacificada) combinat amb processos consultius amb els veïns i una bona comunicació quan es posin en marxa les mesures de pacificació. Una bona planificació facilitarà els canvis d’hàbit dels antics conductors i ha de permetre la “desaparició” o “evaporació” del vehicles de la via pública, és a dir persones que deixen d’emprar el cotxe per anar a peu, en bicicleta o transport públic, cosa que té un destacat impacte per a la sostenibilitat mediambiental i de qualitat de vida des veïns. Avui les obres ja són en marxa, des del passeig Fabra i Puig fins a Joan Torra, el carrer Gran anirà canviant per fases, unes obres no exemptes de complexitat perquè mentre s’executen els treballs, segueix havent-hi vianants, comerços i veïns que han de poder fer el seu dia a dia. Per tant, la remodelació es pot dir que és fruit d’un ampli consens amb altres actors implicats, com ara el propi Ajuntament i l’Eix Comercial de Sant Andreu. Parlem doncs amb ells per saber de primera mà com veuen la reforma del Carrer Gran i quines expectatives els genera.

641 octubre.indd 16

09/10/2018 10:37:45

A FONS: LA CARA I LA CREU DE LES OBRES

La cara pels veïns

Sergi Aguilera Garcia, referent de les obres de carrer Gran de Sant Andreu. Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sant Andreu - Ajuntament de Barcelona

Quin ha estat el detonant per què després d’anys de negociacions amb els comerciants i l’AVV s’hagin pogut començar les obres del carrer Gran? “Les converses amb comerciants i AAVV són el pas previ a la definició del projecte. L’equip de govern actual recull la sensibilitat de diversos sectors de la societat i s’intenta que el disseny urbanístic trobi l’equilibri entre les necessitats de cadascun dels col·lectius”.

Quins beneficis obtindran els comerciants locals, perdent el pas dels cotxes? S’ha pensat en fer algun pàrquing? “Primer de tot s’ha d’aclarir que no es prohibeix el pas de vehicles en el carrer Gran de Sant Andreu. Els vehicles continuaran accedint a una velocitat limitada a 20 ó 30 km/h. En quant a l’estacionament de vehicles, es poden fer servir els pàrquings pròxims, per exemple a la plaça de Can Fabra entre d’altres. D’altre banda, s’incentiva la passejada pel carrer Gran i per tant el consum de proximitat. Pel districte de Sant Andreu, la dinamització del comerç és molt important com es pot veure amb la campanya que hem iniciat per fomentar la compra de proximitat durant el procés de les obres i donar-hi suport en tot moment”. Quan està previst que s’acabin? “Es preveu que les obres finalitzin al mes de maig, amb l’aturada de les obres en el període de la campanya de Nadal”.

cap a peus | octubre

Quin pla d’usos tenen aquestes obres, és a dir, principals reformes de pacificació, modificacions del plànol i l’aspecte i millores? “Cal no confondre els termes: una cosa és el pla d’usos i l’altra les obres d’urbanització del carrer. La redacció d’un pla d’usos és una demanda històrica del veïnat, que s’està duent a terme en l’actualitat. Es tracta d’una eina urbanística que permet regular la implantació de determinades activitats de pública concurrència al territori, creant un llindar de saturació. Actualment gaudim al carrer Gran de Sant Andreu d’un espai en el que les activitats no generen problemes, hi ha força diversitat de comerços i un equilibri que es desitja preservar. El pla d’usos ha de servir per, tot i permetre un creixement moderat de les activitats existents, limitar les tipologies de negoci que, bé per la tipologia o bé per la concentració de negocis d’una tipologia en un àrea reduïda, acostumen a ser motiu de molèsties per al veïnat o inclús de deteriorament de la mateixa àrea comercial. Pel que fa a la reforma del carrer, el carrer Gran de Sant Andreu és un espai molt transitat pels vianants. Les voreres eren estretes en alguns punts i el paviment començava a estar deteriorat.

El projecte contempla no sols la renovació del paviment, sinó també la creació d’una plataforma única, és a dir, que tot el paviment (vorera i calçada) estarà a un sol nivell. També es retiren alguns arbres en els punts a on l’amplada de les voreres era insuficient o els arbres patien malalties que podien afectar a la seva estabilitat. El canvi del sentit del trànsit en un tram del carrer assegurarà la disminució de la intensitat del trànsit de vehicles. La intenció és millorar les condicions del trànsit per vianants alhora que es millora la imatge del carrer”.

Representació gràfica de com quedarà el carrer després de les obres / AJUNTAMENT DE BARCELONA

641 octubre.indd 17

09/10/2018 10:37:45

La creu pels comerços

“El comerç fa veïnatge i s’ha de guanyar la vida. Un poble sense comerç és mort” Pròsper Puig, president de l’Eix Comercial de Sant Andreu

es obres del Carrer Gran per a la seva pacificació és una reivindicació veïnal de l’AVV que té la voluntat de millorar l’espai de la via central del nucli del poble pels veïns i veïnes, sense perjudicar tampoc als comerços que hi conviuen. L’Eix Comercial de Sant Andreu ha mantingut durant anys diverses negociacions amb l’Ajuntament i l’AVV de com havia de ser aquest procés de pacificació perquè també ajudes a mantenir el comerç local a través de la circulació regulada dels cotxes pel carrer. Després d’anys de negociacions, finalment heu donat llum verda a les obres. Heu fet un canvi de posició respecte al projecte? “Continuem estant en oposició absoluta en què es peatonalitzes totalment el carrer. Per tant, la pacificació que ara es farà reduirà molt el trànsit i serà restrictiva, però va més en la línia que nosaltres demanàvem. Al final tots hem cedit en alguns aspectes, aconseguint que els cotxes puguin arribar a les botigues de manera restringida i que puguin haver-hi càrregues i descarregues. Hem arribat a un acord equilibrat”. Llavors, la peatonalització no-total és el canvi respecte a la primera idea que es volia implementar? “Sí. El primer model restringia el pas als cotxes exceptuant els particulars, havent parlat de posar pilones o càmeres de control per entrar. Ara el que es farà és fer un tros del carrer en contra direcció (de Malats a Mossèn Clapés aproximadament). S’han de provar aquests canvis i veure quines tensions es creen de mobilitat a Sant Andreu i si caldrà fer rectificacions posteriors”.

Un dels arguments de l’AVV per defensar la peatonalització és que els vehicles que venen de l’Avinguda Meridiana es desviaven fins ara pel Carrer Gran per evitar embussos. Què pensa l’Eix d’aquesta afirmació? “Pensem que el flux de cotxes que feien aquest recorregut tampoc era tan abundant, pensant en què nosaltres defensem, amb la nostra visió, que la circulació de trànsit, encara que sigui moderada, beneficia al comerç local perquè ens dóna visibilitat. Tot i això, entenem que un passeig amable pels veïns també és important. Però quan s’ha fet algun tipus de restricció al carrer com passar de dos carrils a un, el pas de l’autobús... tot això sempre ha anat contra el rendiment del comerç local perquè ho hem notat”.

641 octubre.indd 18

Com sobreviu llavors el comerç local andreuenc dins la pacificació del carrer? “Som un comerç endèmic, depenem dels veïns. I ara encara més perquè la renda disponible ha baixat i tenim la competència de la venta en línia i d’altres formats de distribució comercial a més de la falta de visibilitat. Ja veurem com sobreviurem, ningú sabem com funcionarà una vegada estiguin les obres acabades, però esperem que vagin bé les coses i arribem a acords entre les entitats. En el cas que fos malament, ja posaríem remei a les problemàtiques en el seu moment”. Quins altres inconvenients pot tenir o té el comerç local andreuenc actualment? “El problema de la mobilitat a Sant Andreu també ens afecta molt, la falta d’aparcaments al poble. Està bé reduir els cotxes del carrer alhora que pensem que s’ha de donar la possibilitat al que vulgui de venir a comprar en cotxe o a visitar a un veí. El transport públic, depèn d’on vinguis, no pot donar una resposta eficient a segons quins trajectes que venen de fora de Barcelona. Es parla molt de la mobilitat a la ciutat però és una qüestió d’àmbit metropolità i que s’ha de fer bé per solucionar-ho. I també la provisionalitat del Mercat tallant el carrer Sant Adrià tensa la mobilitat i la Meridiana. Està molt bé pensar en què els veïns tinguin un lloc de passeig però també ens agradaria que es penses que el comerç fa veïnatge i s’ha de guanyar la vida. Un poble sense comerç és mort. S’ha de pensar en tothom. La solució vigent del Carrer Gran em sembla bona. No volem que passin cotxes com a la Meridiana, volem que es prenguin altres iniciatives en favor del comerç local. Pensem-ho i dialoguem”.

Diversos comerços fan rebaixes durant les obres per poder vendre / ANDREU CARRASCAL

09/10/2018 10:37:46

OBITUARIS

Ofrena floral a Ignasi Iglésias

n any més el primer diumenge d’octubre s’ha dut a terme l’ofrena floral en homenatge al poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias. Enguany a més, s’escau també el 90è aniversari de la seva mort i per aquet motiu s’han organitzat un seguit d’actes. Fins al die 31 es pot veure una exposició a la Biblioteca Ignasi Iglésias, i els dies 11, 25 d’0ctubre dues conferències a l’auditori de Can Fabra. Finalent del dia 1 de desembre es farà un itinerari literari i històric pels carrers de Sant Andreu. A més, el passat dimecres dia 4, l’Associació de veïns de Sant Andreu va lliurar una còpia del pòster que el pintor andreuenc Joan Copons havia fet el 1976 com a contribució al Congrés de Cultura Catalana que es va celebrar aquell any. Un pòster on el motiu principal és la figura d’Ignasi Iglésias. Es va lliurar també una còpia a la Fundació Congrés de Cultura Catalana. A l’acte hi van assistir Gemma Domingo directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias, Miquel Strubell i Trueta, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Jaume Copons, fill de l’autor del pòster i també David Royo, antic coordinador del Cap a Peus que va ser qui va trobar els pòsters després de passar 42 anys amagats. Redacció

Montserrat Caballé, enterrada a Sant Andreu

a intèrpret, que ha traspassat aquest mes d’octubre, va decidir enterrar-se al cementiri de Sant Andreu, segons ha explicat la seva neboda, filla de Carles Caballé, germà i representant de l’artista. El traspàs de Caballé ha impactat també internacionalment i tant el president de la Generalitat, Quim Torra, com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assisteixen al funeral. Redacció

cap a peus | octubre

CAPAPEUS

641 octubre.indd 19

YOUTUBE

09/10/2018 10:37:47

Cultura | Teatre

15 anys de tea

El SAT! Sant Andreu Teatre comença temporada cele

Cartell del SAT! pels seus 15 anys / SAT!

n concert de jazz. Una nit de colors i música, de la mà de la Big Band de Granollers, per celebrar que fa 15 anys que, a Sant Andreu, “creixen les il·lusions”. El passat 14 de setembre, el SAT! va estrenar la temporada 2018-2019 amb la celebració del seu 15è aniversari. Durant aquests 15 anys, el SAT! s’ha consolidat com una sala de referència pel públic familiar i escolar i de dansa, tres línies de programació per les quals va apostar des dels seus inicis i en

641 octubre.indd 20

què s’ha especialitzat des del 2012. Les xifres de la temporada 2017-2018 parlen per si soles. La sala va tancar amb 46.599 espectadors, 87% assistents espectacles familiars i 10% de dansa. Sens dubte, l’any més exitós de la seva trajectòria. L’objectiu i missió dels gestors del teatre, Oscar Rodríguez i Montse Puga és continuar apostant per una oferta de teatre familiar i dansa de qualitat i contemporània, però assequible i accessible, a partir de tres criteris bàsics i inamovibles: qualitat

09/10/2018 10:37:48

de teatre familiar i dansa

ada celebrant la seva consolidació com un dels teatres de referència al districte artística, educació i entreteniment. Des del Cap a Peus els hem preguntat pel balanç que fan d’aquests 15 anys i els projectes de futur del SAT! Esperàveu fa 15 anys ser avui aquí, consolidats com un dels teatres de referència en espectacles familiars i dansa de la ciutat? Oscar: “La veritat es que sí. És fruit del treball de l’equip, de la perseverança. En realitat ser on som i potser encara més enllà és pel que hem treballat durant tot aquest temps. Quan comences una aventura no saps on ni com acabarà, però si saps què vols fer i on vols arribar. I en el camí estem. La veritat es que estem molt ben posicionats en aquests àmbits, no només a la ciutat si no també al país, però el camí que queda per recórrer encara és molt més llarg”.

Quin balanç feu d’aquests 15 anys al SAT! i quins objectius de futur us plantegeu per als proper anys? Oscar: “El balanç està a la vista. Haver-nos mantingut i crescut durant 15 anys és un petit miracle. La passada temporada ha sigut la que hem tingut més públic de la nostra història, després de créixer durant quatre anys ininterrompudament. Però el millor, sens dubte, és que encara podem créixer molt més! Si analitzem els resultats del sector d’aquesta darrera temporada (a Catalunya s’ha perdut el 8% d’espectadors) el primer objectiu és continuar estant vius, continuar podent fer la feina, continuar portant gent al teatre. És un moment de resistència. Però lògicament hi ha més objectius”. Montse: “Un dels objectius era crear “fidelitats”, l’altre objectiu era que fos un teatre que, encara que estava situat al nord de la

641 octubre.indd 21

Oscar: “Sí, arrelar-nos encara més al districte, a la ciutat i al país per acabar sent un espai públic amb més recursos econòmics per convertir-se en us referent europeu a Barcelona d’exhibició, de creació artística i de reflexió sobre les arts escèniques per als infants. En definitiva, convertir el SAT! en la casa del teatre per a infants, que és el nostre somni i cap a on caminem”. Montse: “Estem molt contents de les persones que han anat confegint l’equip del SAT!. Sense aquest gran equip hagués estat del tot impossible assolir els 15 anys. També volem agrair el suport per part del districte, perquè sempre l’hem tingut al costat i ens han donat total llibertat a l’hora de treballar”. AGENDA PEL MES D’OCTUBRE Declarem, doncs, inaugurada la nova temporada teatral de Sant Andreu. Aquest mes d’octubre, al SAT! tenen dues propostes d’allò més interessants: D’una banda, els dies 6, 7, 12, 13 i 14 oferiran el musical Hansel i Gretel, de la companyia La Roda Produccions. I a finals de mes, els dies 20 i 21, titelles i dansa de la mà de la Cia. LaBú Teatre. El seu espectacle, Bianco, va ser guardonat amb el Premi al Millor espectacle al Festival Internacional de Bucarest, Romania. Però no guardeu l’agenda encara, perquè els de Sant Pacià Teatre tornen el dia 21 amb La nostra classe, adaptació de l’obra del polonès Tadeusz Slobodzianek ambientada a la primera meitat del segle XX. També a finals d’octubre, els Clip Teatres pujaran una temporada més el teló de la Sala Imma Planas del Centre Cívic, i el 20 i 21 d’octubre els Somni’ts tornen a interpretar L’orquestra de Jean Anouilh a la Lira. No us la perdeu! Finalment, el cap de setmana del 27 i 28, els Tercer Timbre presenten El fabricant de fils al Centre Cultural Els Catalanistes.

cap a peus | octubre

Des de bon principi vau apostar per aquests dos formats. Per què? Oscar: “Perquè teníem clar que calia afrontar el futur a partir de dues premisses: La sostenibilitat i la personalitat, la diferència. El nostre bagatge històric ens avesava cap al món del teatre per a tots els públics i coneixíem amb escreix el terreny que trepitjàvem. Sabíem, per tant, que en això podíem ser útils, aportar valors. I l’aparició del coreògraf Thomas Noone just al principi de la gestió ens aportava també el mateix en dansa. Així que vam sumar esforços i vam entendre que en aquesta doble línia podíem ser sostenibles i diferents. Aquesta opció, però, va arribar després de convèncer el Districte –ara fa 6 anys-, perquè no veien clar que deixéssim de fer la programació estable de teatre per a adults”.

ciutat, no fos un problema per a l’espectador a l’hora d’anar-hi i, d’aquesta manera, donar molta visibilitat al districte i descentralitzar les ofertes teatrals”.

Ah! I a l’Ateneu Obrer estan de festa. El dia 20 celebren la tercera edició de la Gala dels Premis Apuntador de l’Ateneu de Sant Andreu, per premiar el treball dels actors i actrius dels Tallers i Grups de Teatre de l’Entitat durant la temporada 2017/18. Qui guanyarà? Difícil saber-ho. El que està clar és que el nou curs teatral a Sant Andreu ens té preparada una programació de teatre amateur que enamorarà els amants dels escenaris. Maria del Mar Gallardo

09/10/2018 10:37:48

OBRES AL MERCAT

Nou mercat provisional, agrada més que l’anterior?

esprés de donar un vol per l’antic mercat, ens envaeix una sensació d’enyorança en veure’l tancat i en procés de remodelació. Ens fa pensar en totes les parades i paradistes que han passat per allà i ens preguntem com estaran els actuals paradistes que ocupen la carpa del carrer Sant Adrià. Alguns d’ells s’han replantejat si tornaran o no al mercat nou ja que el cost de fer tota una parada nova és força elevat. Preguntem als paradistes com estan en aquest nou mercat i les seves sensacions; molts d’ells creuen que la carpa està en una localització genial en el barri i han guanyat molta visibilitat, ja que es troben a la vora d’un pàrquing i d’una zona molt transitada durant tot l’any encara que ara, amb les obres del Carrer Gran l’hora d’accedir-hi és més complicat. També en no haver-hi parades tancades i estar tot més concentrat, als clients els hi agrada més i dóna més sensació de mercat, ja que abans moltes parades estaven tancades i els clients havien de donar voltes i es trobaven amb un mercat força solitari. D’altres, en canvi, creuen que el mercat és més artificial i no dona la sensació de mercat. Els clients hi passen més de camí cap a altres llocs i quasi bé no hi paren a comprar, ja que la zona és de pas per anar a buscar als nens a l’escola o per portar-los al parc. També hem volgut preguntar als clients i ens han comentat que els agrada tenir el mercat més a l’abast, els agrada que sigui mes modern i hi hagi aire condicionat.

En definitiva, hi ha opinions molt variades, el que si que sabem segur és que molts paradistes i clients tenen ganes de poder veure i gaudir de les noves instal·lacions. Núria Boté

ANDREU CARRASCAL

641 octubre.indd 22

09/10/2018 10:37:50

INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA

L’IMMB trasllada la seva seu al carrer Gran de Sant Andreu

Després d’una remodelació que va durar set mesos, els treballadors ocupen l’antic edifici d’Hisenda de la Fabra i Coats

641 octubre.indd 23

comercials i socials que es duen a terme a les àrees d’influència de cada mercat. Es desenvolupa d’acord amb el que s’ha anomenat ‘Model Barcelona de remodelació’ i preveu diferents nivells d’intervenció, com ara recuperar el valor arquitectònic dels edificis, adaptar un model sostenible de comerç o la promoció comercial dels mercats. Míriam Pérez

cap a peus | octubre

’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) va traslladar la seva seu a Sant Andreu el passat mes de febrer per gestionar i donar servei a tots els usuaris dels mercats de la ciutat. Les noves oficines estan situades al carrer Gran de Sant Andreu, número 200, dins del recinte fabril Fabra i Coats, on abans estava instal·lat l’edifici d’Hisenda. L’immoble s’ha remodelat per donar acollida a l’IMMB i, en paraules de l’arquitecte tècnic responsable de la reforma, Eduard Pérez, “la renovació ha servit per recuperar els valors patrimonials de l’edifici, obrir-lo a l’exterior i aconseguir que la llum tornés a entrar-hi”. Una trentena de treballadors de l’IMMB es va traslladar a les noves oficines al febrer, i un mes després s’hi van afegir vint persones de la Direcció de Comerç, una unió que permetrà “una millora funcional i treballar amb més eficiència”, segons va explicar Francisco Collados, director d’Administració General de l’IMMB. L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona va ser creat l’any 1991 després d’un consens entre els grups polítics municipals i els comerciants, i vetlla pel bon funcionament i servei dels mercats de la ciutat amb tres objectius principals: millorar infraestructures i serveis, actualitzar l’oferta comercial i incorporar polítiques de promoció comercial. Es tracta d’un organisme autònom, tot i que està sota la tutela de l’Ajuntament de Barcelona en qüestions com aprovació d’ordenances, nomenament de càrrecs, creació i supressió de mercats i aprovació de grans obres. La ciutat de Barcelona compta amb una xarxa tan amplia de mercats que cada barri en té un, on es converteix en peça clau del desenvolupament econòmic i creació d’ocupació. En un moment on l’estil de vida dels ciutadans ha evolucionat i on la preocupació per una vida saludable o pel comerç de proximitat és primordial, l’IMMB també treballa en accions que impulsen una vida sana i equilibrada i en nous serveis que responen a les necessitats del consumidor del segle XXI. Per aquest motiu, l’IMMB ha ideat un pla estratègic que passa per una sèrie de canvis i remodelacions per aconseguir uns mercats municipals competitius, amb unes instal·lacions modernes i una oferta més lúdica. Fruit d’això ha estat la millora de 25 dels 39 mercats municipals alimentaris (entre els que es troba el Mercat de Sant Andreu) i el no alimentari dels Encants. La remodelació i modernització d’un mercat es fruit d’estudis

ANDREU CARRASCAL

09/10/2018 10:37:53

Esports | FUTBOL

El Sant Andreu recupera el camí de la victòria

a Unió Esportiva Sant Andreu es retroba amb la victòria després de superar un rival directe, el Llagostera, per la mínima (2-1). Els gols de Juanan, primer, i Elhadji, segon, serveixen per batre els gironins i tornar a sumar els tres punts tres setmanes més tard, en què el conjunt de Mikel Azparren ha perdut dos partits, contra Reus ‘B’ (2-1) i Terrassa (2-1), i n’ha descansat un altre. Contra el Llagostera la UESA estava renovada. Era el primer matx que disputava sense partit entre setmana i es va notar, sobretot, a l’inici dels 90 minuts. Només la sort va impedir que el Sant Andreu ampliés el marcador després del primer gol de Juanan, al 12’. Noguera i Dani Guerrero van aprofitar dos serveis de cantonada per estavellar la pilota al travesser i al pal, respectivament. Poc abans d’arribar al descans, quan més mal fa, Lucas Viale aprofitava un altre córner per empatar el partit, resultat amb el que s’arribava al descans. A la represa el partit va començar com a l’inici, amb el Sant Andreu dominant el joc i creant perill i, igual que a la primera part, els andreuencs es van tornar a avançar amb el gol d’Elhadji. El marcador no es va moure i la UESA va obtenir una victòria balsàmica per trencar la dinàmica negativa en quant a resultats. El calendari 10 de setembre de 2017. Aquell dia va ser l’última vegada que el Sant Andreu va perdre un partit a domicili a la lliga. Enguany, el Reus ‘B’, va trencar aquesta ratxa de victòries lluny del Narcís

Sala que ha durat pràcticament un any. Ara, Granollers, Ascó i Sants posaran a prova els homes d’Azparren els pròxims partits a domicili. Entremig, però, la Fundació Esportiva Gramanet i la Pobla Mafumet intentaran assaltar el Narcís. A un pas de tornar a fer història El Sant Andreu ‘només’ ha de superar una ronda per disputar de nou els setzens de la Copa del Rei. El rival a batre serà el Calahorra, equip de Segona Divisió ‘B’, un partit que es disputarà al Narcís Sala el 17 d’octubre. Els andreuencs han demostrat una autèntica lliçó de coratge i valor per arribar fins aquest punt, superant el Cornellà (un partit que la UESA va acabar amb 9 jugadors) i el Gernika, rivals de categoria superior. Els andreuencs tenen dret a competir la Copa del Rei per acabar en segona posició la temporada passada. Dissolució de la Junta Directiva Amb la finalitat de reestructurar la junta i establir àrees de treball i compromisos concrets per a complir amb els objectius del club, el seu president, Manuel Camino, ha dissolt l’actual Junta Directiva. D’aquesta manera, tal com es destacava en el comunicat emès es vol “complementar la gerència i atendre el millor possible les necessitats dels socis, jugadors i entrenadors en les exigències de les diferents activitats esportives i socials en les que participa l’entitat, així com en les seves relacions institucionals”. Àlex Ávila

L’equip es va retrobar amb la victòria al Narcís Sala / UESA

641 octubre.indd 24

09/10/2018 10:37:53

Esports | WATERPOLO

Any de reptes per als nois del Sant Andreu

Ricardo Gracia i els joves del planter que completaran la plantilla, començant pel porter Gabriel Carrasco juntament amb Lucas Nieto, Nico Sanchón i Sergi Barreda. Pel que fa a la competició, ben aviat va començar la Copa Catalunya, en què el Sant Andreu va quedar emparellat amb el Terrassa a l’eliminatòria de quarts de final. El partit d’anada es va jugar a la piscina municipal de Sant Andreu per les obres que s’estaven realitzant a la cúpula de la Pere Serrat, i es va tancar amb derrota per 11-13. La tornada, dos dies més tard a Terrassa, va servir l’equip per fer saltar la banca i amb una exhibició ofensiva es va classificar per semifinals derrotant els vallesans per 5-9. Un cop a semifinals, jugades a partit únic a les instal·lacions del Club Esportiu Mediterrani sota el format de final a quatre, l’equip va ser derrotat pel Sabadell (8-12) i no va tenir opció a classificar-se per la final. Pocs dies després arribava la primera competició d’àmbit estatal, la supercopa d’Espanya, que ja fa uns anys que es disputa amb sis equips i per la qual el Sant Andreu es va classificar amb el brillant sisè lloc obtingut a la lliga l’any passat. Els quarts de final es van jugar a partit únic, l’equip va quedar de nou emparellat amb el Sabadell, i el partit, jugat a la capital vallesana, va concloure amb empat a 10 amb una espectacular remuntada andreuenca en els darrers minuts. El pas a semifinals es va jugar en una tanda de penals en què el Sabadell es va mostrar més encertat, deixant els homes de Ballart fora de la competició. Amb tot, l’equip ha plantat cara a rivals teòricament superiors i regna l’optimisme de cara a l’inici de la lliga nacional, el pròxim 6 d’octubre a la Pere Serrat contra el Concepción de Madrid, que l’any passat va aconseguir el retorn a la màxima categoria. JJ Aymerich

cap a peus | octubre

a temporada de waterpolo ja ha començat. L’equip masculí del Sant Andreu ha sofert un any més una important renovació per afrontar els reptes que es presenten amb el principal objectiu d’igualar el sisè lloc de la temporada passada i acostar-se al màxim a les opcions de jugar a Europa, fita que es va escapar pels pèls l’any passat. Pel que fa a la confecció de la plantilla, el tècnic Dani Ballart ha hagut de fer front a tres baixes de jugadors de molt pes a l’equip. La més destacada, sense cap mena de dubte, la del porter Ramon Santís, al club des dels vuit anys i que amb trenta-quatre ha decidit emprendre una nova aventura incorporant-se al Mediterrani. Un dels referents de l’equip en l´última dècada i que serà substituït pel porter brasiler Joao Coimbra, provinent del Molins de Rei. Les altres baixes destacades són les de l’internacional Alberto Barroso (Terrassa) i la del brasiler Rafael Vergara, referent golejador que torna al seu país. Cal afegir-hi Pau Barnils, que marxa al Montjuïc. En el capítol d’altes destaca el boia rus Vladislav Egorov, provinent del Kazan, que vindrà a ocupar una posició de rendiment imprescindible a l’equip. També mereix comentari l’internacional d’Arabia Saudita Bader Nasser, referent a la selecció del seu país i que ha jugat els darrers anys al Catalunya. Amb ells, destaca el retorn de Nikolas Paul, que ha jugat la temporada passada a l’Atlètic-Barceloneta. Amb ells arriben tres joves promeses del waterpolo català que reforçaran l’equip amb l’objectiu d’assumir protagonisme: Òscar Asensio (Horta), Roger Echevarría (Molins de Rei) i Àlex Mèrida (Barcelona). Tots plegats se sumaran a la columna vertebral de l’equip que es manté de la temporada passada, liderada pel capità Èrik Brugué, juntament amb l’internacional juvenil Joan Coloma, l’andalús Mario Tenorio, l’holandès Kied Veenhuis, el veterà francès Mathieu Peisson, l’escuder

L’equip de waterpolo ja està a punt per iniciar la temporada / CNSA

641 octubre.indd 25

09/10/2018 10:37:54

641 octubre.indd 26

09/10/2018 10:37:55

Comprar al

t’ajuda a ser més sostenible Guarda els tiquets de compra dels comerços adherits a la campanya i et regalem una caixa hermètica i una bossa de la compra.* Dates de lliurament del premis: 27 d’octubre 24 de novembre 15 de desembre *Consulta les condicions de participació a la web barcelona.cat/santandreu o als comerços adherits

Districte de Sant Andreu

641 octubre.indd 27

09/10/2018 10:37:55

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes Menú de migdia

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona 641 octubre.indd 28

09/10/2018 10:38:00