Oct608 cap a peus

any XXXV I octubre 2015 I 608

EDITORIAL Històric 27 de setembre JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

ls comicis electorals acostumen a empènyer més o menys ciutadans fins a les urnes. En el cas del passat 27 de setembre, més de 36.000 andreuencs i andreuenques van dipositar el seu vot, una xifra rècord al territori. Aquestes dades només es poden haver vist superades per les eleccions generals de l’any 1982, en plena ebullició post-franquista. Enguany, però, els comicis han tingut un plantejament diferent. De fet, el 27-S no ha deixat indiferent a ningú. Mentre que alguns partits han apostat per iniciar un nou camí de plena sobirania catalana, altres formacions han ofert a l’electorat una continuïtat de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol (amb diferents variables, depenent del seu model de país particular). Per tant, l’alt grau de participació és, sense cap dubte, el primer punt de satisfacció social que s’ha de tenir en compte.

La diversitat d’idees i propostes de futur que hi havia en les diferents paperetes són l’eina bàsica per garantir la constitució

democràtica d’una societat. Ara bé, per poder alçar plenament la veu popular i decidir el futur de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, s’ha de continuar reivindicant el dret a decidir.

Només amb el mecanisme democràtic que aporta un referèndum vinculant, es podran comptar tots els vots per igual, i sota una resposta clara de “sí” o “no”. El debat net sobre quin model de país es voldrà tenir en un futur, haurà de ser cabdal.

Més enllà dels comicis al Parlament de Catalunya, també és de celebrar la manifestació pacífica i ciutadana de la Diada de Catalunya a través de tota la Meridiana. Sense tenir en compte el caràcter sobiranista de l’esdeveniment, s’ha de posar de relleu que aglutinacions populars, com la Via Lliure, són la millor eina per reivindicar aquells drets que vol assolir, o utilitzar, la ciutadania. Una manifestació que també va demostrar el caràcter humà que pot assolir una via com la Meridiana, si es prenen les decisions encertades en la seva esperada reurbanització.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: DAVID GARCÍA COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCÍA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCÍA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, MONTSE TARRÉ, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, JORDI URTASUN, JAUME GIL, DAVID BERNAL, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, CRISTINA MARTÍN, ANNA PORTELLA, LAIA LUJÁN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA, ALBA CABRERA I NATÀLIA QUERALT FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

Busquem redactors i redactores que vulguin adquirir experiència Si t’interessa el periodisme de proximitat, vine a fer pràctiques a la publicació local més antiga de Barcelona Mail: revistacapapeus@gmail.com Facebook: Sant Andreu de Cap a Peus Telèfon: 93 345 96 98 (de 6 a 8 de la tarda)

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8 -9...... Meridiana massiva

La manifestació creua St Andreu

11 ......

35 anys de Cap a Peus

13 .......

Els resultats del 27-S

La revista local més antiga

JOUS, DE 17 A 19 H >FUNDACIÓ CASA ASIL. 93 345 35 29 >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

(SUSANNA). BUSQUEM GRANS PER-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

SONES PER A PERSONES GRANS.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

T’HI APUNTES? FES-TE VOLUNTARI.

El poble clama per la sobirania

ORG >ESBART

MARE

NOSTRUM.

LO-

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

CATALANA, VINE!

monogràfic

14 ....... Presó per manifestar-se Una història amagada d’un 29M

GRUP CULTURAL. >ASSOCIACIÓ

DE

DONES

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

20H.

LES DONES QUE VULGUIN ACON-

20 ....... Dones anarquistes

Gregor Siles analitza el llibertarisme

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA. >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

DIJOUS A LES 19H.

DE CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

CRES, DE 17 A 19 H

SANT ANDREU, CARRER DE SANT

25 ....... Renovació aqüàtica

El CNSA rpesenta noves cares

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

COLA DE MUNTANYA

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

>AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21H.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

>CASAL SANT ANDREU. GESTIO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

CURSETS PER GENT GRAN.

NAT PER: L’HARMONIA, FEDERA-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CIÓ D’ENTITATS DE SANT ANDREU. >ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

SANT ADRIÀ, 20WWW.CASALSAN-

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

TANDREU.CAT

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>LA LÍRICA.

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

639010087 I 605383212.

22HRS. ESCACS, PINTURA, ACTIVI-

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

TATS CULTURALS, TENNIS TAULA, I

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

MOLTES MÉS!

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA

de primària i secundària (de totes les matèries). Ha estat premiat per la Generalitat pel seu Treball de Recerca. 648 794 344 // 626 31 27 62

( Estudiant universitària busca treball de cangur a les tardes i cap de setmana. Té experiència i ha treballat en diferents escoles bressol. ( S’ofereix senyora per persones 639471556 // 626312762 grans (anar de compra, al metge, ( Estudiant universitària dóna clas- de passeig i fer companyia). Seriositat. 8€ l’hora. 603 668 133 // 93 ses particulars a la tarda i els caps 3600648 (pels matins). de setmana, tant a primària com a secundària. Premiat per la Generalitat pel seu Treball de Recerca.

648794344 // 626312762 ( Servei de neteja domèstic. T. 93 359 91 70 Ana María. ( S’ofereix noia jove de Sant Andreu per cangur de nens, amb experiència i/o neteja de la llar. Sílvia.

637376529

( M’ofereixo per fer neteja per hores, fer companyia. Disponibilitat total. Mª del Mar. Puc donar referències. Tel: 93 274 11 39

IMMOBILIARI

( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta. Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a terminis. Tel. 93 1138247

( Noia universitària de quart de ( Es lloga plaça de pàrquing per Treball Social fa de cangur o dóna moto per 35€ . Plaça a nivell de caclasses particulars a nens/es de primària. Telèfon: 639 471 556 // 626 rrer. C\Joan Torres 617 187 995 31 27 62 ( Es lloga plaça de pàrquing al carrer Torres i Bages 68. Plaça ( Noi universitari de Fisioteràpia cotxe. 93 346 03 37 dono classes particulars a nens/es

6

( Es lloga plaça de pàrquing (cotxe i moto) carrer Servet. 676 218 414 ( Pàrquing en lloguer al carrer Servet per cotxe gran. 655116316

C.N. SANT ANDREU ( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62 ( Venc títol del CN Sant Andreu.

Telèfon: 93 311 28 07 // 626 312 762

DIVERSOS

( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep ( Venc llit articulat de 90 cm per 200 euros. Regalo matalàs. Telf: 657107149

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

Engrescat amb els cursos de l’AVV!

Mentre els treballadors filipins de les cuines dels restaurants ubicats a prop de les Rambles tornen als seus pisos-pasteres dels barris perifèrics en el NitBus des de Plaça Catalunya, grups de joves provinents de diferents països europeus surten a trencar la nit als locals més canalles del centre de la nostra ciutat.

Tant els uns com els altres no són nascuts a Barcelona, però curiosament la ciutat mostra el seu somriure I la seva cara més amable als turistes efímers que no pas als nouvinguts establerts als nostres barris.

Barcelona s’ha convertit en un immens aparador a on tot és a la venda: objectes tangibles però també elements intangibles com l’espai públic.

Cruel l’estudi comparatiu del número de seients públics vs. privats a la Plaça Reial. Cruel l’ús turístic d’un mercat municipal com el de La Boqueria, mentre els veïns d’aquella zona marxen a viure més enllà de les Rondes perquè la ciutat els ha girat l’esquena.

Cruel la història que m’explicava el professor d’una escola de Ciutat Vella a on els seus alumnes utilitzaven la placeta de Sant Felip Neri (tristament famosa per haver patit cruels bombardejos aeris a la passada Guerra Civil) com a pati pels seus jocs d’esbarjo infantil i que ara veuen aquella plaça ocupada per grups nombrosos de turistes de pas en bicicleta, patins, segways o qualsevol altre artefacte amb rodes. Cruel la ciutat cap als seus habitants.

Paradigmàtic el cas de les omnipresents botigues Desigual. Barcelona s’ha convertit en ben poc temps en la ciutat Desigual. Amb majúscula i amb minúscula més majúscula que l’anterior. Els mapes de la distribució de la riquesa, de la inversió municipal per càpita i fins i tot de l’esperança de vida ens mostren una ciutat desigual.

Desigualtats pendents d’igualar mentre Desigual treballa per igualar normatives d’obertura dels seus locals comercials, igualant en precarietat disfressada de llibertat horària, perquè els treballadors del comerç ens puguem igualar ben aviat amb els nostres veïns filipins dels nostres barris perifèrics, desiguals als barris residencials sense botigues Desigual a on probablement visquin els amos, accionistes i caps desiguals i Desiguals. // Alberto Aquilué

Treballo, vaig a comprar, faig el menjar, netejo la casa... i entre tot l’estrès diari... tinc algunes estones lliures.

I què faig amb aquest temps lliure? Puc escarxofar-me al sofà a mirar la tele o el facebook... Puc descansar i no fer res... Puc quedar amb els amics... Puc passejar... Puc fer moltíssimes coses. Però entre totes elles jo avui n’escullo una en concret: apuntar-me a un curs. I tinc molt clar quins són els motius que m’empenyen a fer-ho: - Coneixeré gent nova (i qui sap si pot acabar sorgint una preciosa amistat!)

- Adquiriré nous coneixements, entrenant el cos i la ment - Augmentaré l’auto-coneixement personal, buscant i experimentant amb el potencial que porto a dins - Aprendré a acceptar-me, cuidar-me i sentir-me satisfeta amb mi mateixa - Em regalaré una estona setmanal només per mi, aparcant preocupacions i neguits i centrant-me simplement en viure i disfrutar el moment.

- Jugaré, experimentaré, em perdré i em trobaré de nou - Observaré tot el que passa en mi mateixa i al voltant.

- Si el treball és físic (ioga, dansa del ventre, pilates...) observaré com, sense adonar-me’n, el meu cos va guanyant fortalesa, coordinació, elasticitat, equilibri...

Són tants els beneficis que m’aporta participar en tallers de tot tipus, que sempre recomano a tothom apuntar-s’hi sense dubtar! Si tens un mal dia, et prometo que després d’haver-te activat, ja te n’hauràs oblidat!

A l’Associació de Veïns es fa Chi Kung, Labors i manualitats, Patchwork, Pilates, Tai-txí, Ioga, Dibuix i pintura, Taller de memòria, i Dansa del Ventre. Escull segons els teus interessos, però activa’t, guarda una estona per tu mateix/a i disfruta!!! // Irene Pascual

La ciutat mostra el seu somriure als turistes efímers que no pas als nouvinguts establerts

cap a peus I octubre

La Barcelona Desigual

7

Històrica Meridiana

La Via Lliure va concentrar en una de les principals artèries de la ciutat tot un mural d’aquells valors que es voldrien en una futura República Catalana El darrer 11 de setembre l’avinguda Meridiana s’omplia de gom a gom amb milers de persones que clamaven unides per la independència. Per quart any consecutiu, la diada nacional de Catalunya mobilitzava gent d’arreu del territori cap a la capital catalana. La Via Lliure concentrava així en una de les principals artèries de la ciutat tot un mural d’aquells valors que es voldrien en una futura República Catalana: democràcia, equilibri territorial, solidaritat, món, diversitat, sostenibilitat, igualtat, justícia social, innovació, cultura i educació.

Una onada de colors amb milers de punters que assenyalaven un mateix objectiu.

el que va quedar clar és que –momentàniament- la Meridiana deixava de ser un carrer marcat per un trànsit abusiu, per esdevenir l’eix d’una manifestació pacífica on només hi tenien lloc les persones.

Malauradament, l’endemà de la Diada tot tornava a la “normalitat” i els cotxes inundaven l’avinguda. Perllongar l’esperit que va recollir aqueta via durant l’onze de setembre és precisament el que desitgen molts dels veïns i veïnes de Sant Andreu.

Fer de la Meridiana un carrer lliure de soroll i contaminació, una via de la qual en pugui gaudir tothom i no un espai deshumanitzat. // Redacció

La manifestació va permetre omplir la Merdiana de persones enlloc de cotxes

8

La trentena de personalitats internacionals convidades a participar en la Via Lliure i les diverses rèpliques d’aquesta a diferents llocs del món per part de catalans que resideixen a l’estranger van contribuir a donar ressò a la mobilització. Tampoc va passar per alt el fet que l’inici de la campanya electoral coincidís amb aquesta jornada reivindicativa que ja avançava fins a quin seran decisives les properes eleccions del 27 de setembre. Com acostuma a ocórrer en aquests casos, el nombre d’assistents es movia en un ball de xifres. Pel que fa les institucions, 550.000 persones segons la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i 1.400.000 segons la Guàrdia Urbana de Barcelona. I en quant les associacions de la societat civil, 630.000 assistents per Societat Civil Catalana) i 2.000.000 per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, les entitats que havien convocat la mobilització.

Més enllà de les divergències numèriques,

A dalt, Refotografia: tres amigues passejant per la Meridiana l’any 1964 (A A baix, un grup de manifestants independentistes seuen sobre

utor de l’asfalt

Les reivindicacions veïnals perquè la via abandoni l’essència d’autopista aprofitant el canvi de Govern municipal i la celebració de la Diada

C

utor desconegut, fons d’Àfrica Sánchez / @resantandreu l’asfalt d’una Meridiana plena a vessar / manuel a. raigada

om ja és sabut, la Diada de l’Onze de Setembre tornarà a tenir una celebració en forma de manifestació multitudinària a Barcelona i, en aquesta ocasió, serà l’Avinguda Meridiana en serà l’escenari principal. Serà així, doncs, com un eix cabdal per a la ciutat de Barcelona deixarà pas a la gent per aparcar, encara que sigui per unes hores, tots els vehicles que hi circulen diàriament.

I és que aquesta és una de les reivindicacions històriques dels veïns de la zona.

“Nosaltres advoquem perquè es facin obres i es redueixi el volum de trànsit i l’impacte que té sobre vianants i ciclistes”, argumenta Montse Tarré, membre de l’Associació de Veïns de Sant Andreu.

Factors com ara l’amplitud dels carrils, el temps semafòric sempre a favor dels vehicles motors privats, una distància entre passos de vianants i semàfors molt ampla, carrils bici a la zona dels vianants, el mur arquitectònic separador de barris, molt poc arbrat o poca zona comercial, entre d’altres, fan de la Meridiana una avinguda que els veïns no se senten seva i que, sovint, s’acaba utilitzant per necessitat de passar-hi més que per fer-ne un ús de lleure.

Des de l’Ajuntament, la regidora del districte de Sant Andreu, Laia Ortiz, considera que “hem d’intervenir d’alguna manera, encara que sigui provisionalment”.

Ortiz assegura que cal un estudi de mobilitat per veure quines alternatives hi ha a la Meridiana i, en aquest aspecte, assegura haver contactat ja amb la Quarta Tinença d’Alcaldia i l’Àrea de Mobilitat per

veure quines són les línies d’actuació per pacificar la via encara que, des del nou govern de Barcelona en Comú, la principal aposta per aquesta avinguda és la de la reducció de trànsit.

“Un cop reduït el volum de trànsit, s’hauria d’incrementar la seguretat en el que són els passos de zebra de la Meridiana perquè actualment són molt llargs i això els fa perillosos”, afirma Sergi Corral, vocal de medi ambient de l’associació de veïns de Sant Andreu. “No podem fer un tancament de l’eix d’entrada i de sortida perquè, no ens enganyem, és necessari un ús de la Meridiana en aquest sentit”, assegura. La solució, per a Corral, passa per fer aquest eix “més adaptable a l’entramat urbà de la ciutat”.

Però, hi ha algun carrer modèlic en aquest sentit? Tant Tarré com Corral posen els ulls a la Diagonal. “Té el mateix nombre de carrils que la Meridiana però no és igual d’agradable de passejar-hi”, diu Tarré, que afegeix que “és una mostra que, distribuint bé l’arbrat, el mobiliari o l’enllumenat es pot aconseguir una via agradable tant per al vehicle com per al vianant”.

Tanmateix, pel que fa a aquesta esperada remodelació, poques esperances hi ha que comenci en aquesta legislatura i més havent altres grans obres en marxa, com són la Plaça de les Glòries o la unificació dels tramvies de la Diagonal. Tot i això, el que sí que sembla haver són uns primers passos que portin als veïns del districte cap a tenir una nova Avinguda Meridiana.

Martí Roma

cap a peus I octubre

1964 (A en sobre

Cap a una nova Avinguda

9

l’entrevista | José David Doménech i Antonia Luengo | DIRECTORS DE LA BSM SANT ANDREU

“No tenim por a res: tenim els millors músics i les millors intencions” Júlia Perera

10

Trombonista i percussionista. Ara també directors de la Banda Simfònica Manyanet Sant Andreu... Quan i com va començar aquest projecte?

José David: La idea va sorgir a finals del 2013 en una conversa entre l’Antonia i jo. Parlàvem de música i vam arribar a la conclusió que els nanos que toquen instruments de vent o percussió a Catalunya no tenen gaires llocs on poder tocar. Hi ha les cobles, algun grup de jazz i poc més. Aleshores vam pensar que per poder donar una sortida a aquests músics podíem formar una Banda Simfònica. Aquí a Barcelona hi ha molt poques bandes, unes quatre o cinc, i vam creure que era una bona manera de crear espais per músics joves. Al final ens vam posar en contacte amb l’escola Jesús Maria i Josep, que és on assagem actualment.

I per què una Banda?

JD: El que buscàvem era un grup musical que fos un referent.

Quan parlem de bandes pensem en la típica banda que va pel carrer tocant un paso doble i ja està. Nosaltres volíem que la gent també conegués la part “més seria de la banda”, no només la part de festa. Pot tenir, i de fet té, la seva pròpia personalitat, i nosaltres lluitem per reivindicar la seva qualitat.

Sou molta gent jove?

Antonia: Ara som uns 48 músics. El més petit té 15 anys, però la mitjana està entre 17 i 21 anys. Són nois que encara estan estudiant i això és un avantatge perquè “estan en dits” que diem els músics, és a dir, que toquen en el seu dia a dia, practiquen.

Però també és inconvenient perquè estan ficats en mil coses.

Proporcionalment molts alumnes que comencen a estudiar música ho acaben deixant. Per què?

A: Jo crec que les famílies cada vegada li donen més importància a la música. Molts apunten al fill a música, a futbol i a anglès.

Al cap d’uns anys, però, molts alumnes ho deixen. Per què?

Perquè si t’han apuntat a una Escola Municipal, probablement no has pogut triar instrument. En conseqüència, quan els adolescents van curts de temps prefereixen deixar la música.

I què han de fer per poder triar instrument?

A: Anar a una privada. Però aleshores és quan s’ha de pagar. A És molt car estudiar un instrument...

A: És cert, i això és perquè aquí a Catalunya els de dalt no posen les eines necessàries. És clar, l’exclusivitat és cara: estudiar un instrument és car perquè hi ha pocs llocs on es pugui fer, si hi hagués més llocs, s’abaratiria.

I a la resta d’Europa la política contribueix en el finançament de la música en l’educació?

JD: Sí. És qüestió de la política educativa. La música aquí no

està ben cuidada. Hi ha molt poques oportunitats per poder estudiar, poquíssimes beques, poques places, etc., i ja no parlem de treballar. I sembla complicat que això pugui canviar, almenys a curt termini. A Europa, en canvi, hi ha molts més ajuts econòmics i existeixen més oportunitats.

Per dedicar-te professionalment a la música què has de fer?

JD: Una opció seria tocar en una orquestra de forma professional, però avui dia és dificilíssim. Hi ha molta gent que ha acabat la carrera de música que podria ser un gran instrumentista o director d’orquestra però si llegeixes el seu currículum, veus que la majoria són professors de música de primària o de secundària. S’han ficat en la docència per anar sobre segurs.

A mi em dóna la sensació que hi ha música per tot arreu...

Qui compon les bandes sonores de les pel·lícules?

A: Un músic, però no pot viure d’això, almenys aquí a Espanya.

Pensa que del pressupost destinat a la producció d’una pel·lícula, el que queda per la música, és un 1%. Això dins de la fase de post producció! Això vol dir que a vegades ell mateix, amb aquest 1%, ha de contractar als músics per gravar les maquetes i pagar tot el que necessiti per “crear” aquesta música. Al final el sou es queda en res.

Tornant al vostre projecte, teniu algun somni o alguna meta relacionada amb la Banda?

La meta és, o un primer pas, que la Banda Simfònica Manyanet Sant Andreu sigui un referent, com a mínim a Catalunya. Ser coneguts per fer bona música. Ser la banda que necessita Sant Andreu, un barri amb molta potència. A partir d’aquí on sigui: no tenim por a res, tenim els millors músics i les millors intencions, només ens cal una mica d’ajut econòmic.

35 ANYS DE “CAP A PEUS”

De Sant Andreu al món mundial

Q

uan més globalitzada és la societat en la que vivim, més necessari és saber què passa al carrer i a l’edifici del costat. Per què en lo local és on és més evident que els ciutadans sense càrrec públic poden incidir més per canviar el que no els hi agrada, el que s’ha fet malament o el que no es fa. És seguint aquest plantejament on crec que juga el seu partit la premsa local: d’una banda permet posar en contacte i en moviment persones que d’altra banda romandrien inactives i de l’altra fer un seguiment crític de l’actuació dels poders públics.

El paper que va jugar la premsa local de fa tres dècades, en relació amb l’actual, és ben diferent

És el mateix trucar al regidor del Districte de Sant Andreu des del Cap a Peus que des de TV3?

hora, l’inici del camí que els portaria a mitjans més grans (La Vanguardia, El Periódico, TV3, Catalunya Ràdio, Gabinets de comunicació, etc). I trobaríem molts d’altres exemples de periodistes que ara veiem en primera línia que van fer els seus “pinitos” a la premsa, les ràdios o les televisions locals. I de franc, com de franc eren les publicacions per a les quals treballaven.

I treballar en un mitjà així té una altra dificultat. Com et tracta el poder? Et donen la informació que necessites i quan la necessites? És el mateix trucar al regidor de Sant Andreu des del Cap a Peus que des de TV3? Alhora que una dificultat és un fantàstic rodatge per entrar després a la selva que és la comunicació més professionalitzada.

Però no ens enganyem, el futur que cada periodista somia no és el de treballar sense cobrar. I molts saben que fer el salt i tenir un sou que et permeti viure no és fàcil, i menys en aquests anys de crisi i de tranformació dels mitjans de comunicació.

Berta Solanas, Periodista de TV3 i excoordinadora del “Sant Andreu de Cap a Peus”

lització de continguts i també de resposta a les interaccions, propostes i crítiques que hi puguin arribar per aquesta via. I, és clar, no totes les publicacions tenen el personal necessari per fer-ho.

11

Treballar en un mitjà de comunicació local

D

e la mateixa manera que publicacions locals n’hi ha de molts tipus (gratuïtes, comercials, d’entitats, de poblacions, setmanals, diàries, mensuals, etc.) també és molt variada la relació professional que hi ha al darrera entre els periodistes i els editors.

Els periodistes que històricament han fet el Cap a Peus ho han fet sense cobrar.

Per a molts d’ells (jo inclosa) va ser la primera experiència periodística (dir-ne professional potser seria massa) i al-

cap a peus I octubre

Aquest 2015 fa 35 de la primera edició del Sant Andreu de Cap a Peus (ho recordo per als més joves) i també es compleixen els 35 anys de l’Associació de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Coincidència o no, és la pervivència de totes dues és una mostra que durant tot aquests temps, no només no ha baixat l’interès de la societat per fer-ne premsa local i per llegir-la, sinó que se n’han multiplicat els formats, els tipus i la manera de presentar-se davant els lectors.

Ara bé, és evident que el paper que van jugar fa tres dècades i la que tenen ara és ben diferent. I de l’adaptació en depèn la seva influència i la seva supervivència. Internet i les xarxes socials són el problema i la solució alhora. Un recent Llibre Blanc que estudia més de 550 publicacions que s’editen a Catalunya indica que gairebé la mitat ho són en format digital. És cert que es redueixen costos d’impressió i de distribució, però també és cert que s’abandona un segment de població que, bàsicament per edat, no ha

entrat en el món d’Internet. Per a les publicacions que no han fet el pas al món digital, el problema és a l’inrevès, és molt probable que no arribin als lectors més joves, sovint els més actius en els moviments socials i veïnals.

Com adaptar-se a aquesta diversitat d’opcions és segurament un dels maldecaps dels directors i dels editors de les publicacions locals, siguin tant “petites” com el Sant Andreu de Cap a Peus o tant “grans” com el Diari de Girona. Per això la majoria dels diaris i revistes que mantenen les edicions en paper també tenen pàgina Web, Facebook i Twiter. Seria el cas del Cap a Peus, treballant per tenir la web disponible, que a més, té digitalitzat tots els números publicats des d’11 d’octubre de 1980.

Està a les xarxes socials no és només voler-ho. Cal un esforç constant d’actua-

Primer exemplar publicat l’11 d’octubre del “Sant Andreu de Cap a Peus” / arxiu

El perfil de...

Joaquima Arús i Bonet 110 anys de vida andreuenca

L’

12

any 1905 tot just feia 8 anys que el poble de Sant Andreu de Palomar havia estat annexionat per nassos a la ciutat de Barcelona. 3 tres anys en què un tribunal de l’Estat espanyol desestimava el recurs contenciós administratiu que havien presentat els membres de la Junta Desegregracionista de Sant Andreu de Palomar. Junta formada per prohoms de l’antic poble com en Josep Cararach, en Josep Boguñà, en Joan Clapés... L’advocat i expresident de la Primera República, Nicolàs Salmerón, no va poder guanyar el cas, tot i fer mans i mànigues per a aconseguir el triomf. El tribunal havia fet miques les il·lusions de retrobar de nou la independència municipal andreuenca. Sant Andreu de Palomar, La Sagrera, El Clot, El Camp de l’Arpa i més tard Horta acabarien formant el Districte Novè de la ciutat; un dels més grans de Barcelona. És en aquest context escrit anteriorment que Joaquima Arús i Bonet va veure per primer cop la llum andreuenca. L’11 de setembre d’enguany moria a l’edat de 110 anys. Aquell 11 de setembre l’avinguda de la Meridiana s’omplia amb més d’un milió de manifestants al so de rumba catalana i cridant independència amb molts somriures i a les portes d’una Catalunya independent. Fins al moment l’àvia més longeva de tot Catalunya i de l’Estat espanyol. Segons la necrològica de La Vanguardia, realitzada per en Daniel Arasa: «Tenia una forta personalitat, forjada al llarg d’una vida dura de treball i assentada en una fe religiosa profunda». Fins al darrer sospir de la seva vida encara manava.

Era una dona amb fortes conviccions i manaire. Les seves arrels eren cent per cent andreuenques. Besavis, avis i pares havien nascut en aquest poble del Pla de Barcelona. La Quimeta, tal com l’anomenaven familiars i amics, va viure sempre a Sant Andreu de Palomar.

Al llarg dels seus 110 anys les va veure de tots colors. La monarquia d’Alfons XIII, Prat de la Riba i la Mancomunitat Catalana, la dictadura de Miquel Primo de Rivera, la República de Macià, Companys, Azaña, Lerroux, Negrín..., la dictadura del General Franco, la Transició democràtica amb Alfons Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo, el socialisme descafeïnat d’en Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i el postfranquisme de José Maria Aznar i Mariano Rajoy. I Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José

Montilla i Artur Mas en el cas català. Tot això, sota la boira de la batuta monàrquica dels regnats de Juan Carlos I i Felipe VI. Una vida plena de vivències i moments històrics.

Als catorze anys, l’any 1918, la Quimeta i els seus germans es queden orfes de pare i mare en tan sols amb un mes de diferència. Una epidèmia va assolar Sant Andreu de Palomar i Barcelona. El germà gran se’n desentén i la Quimeta se n’ha de fer càrrec dels germans petits. Aprèn a cosir a màquina i en perfecciona l’estil. Del seu treball en sortiran bordats de prestigi i reclamats per diverses empreses. Un cop casada seguirà portant la veu cantant en l’economia familiar. El matrimoni tindrà quatre fills. Segons el citat Daniel Arasa: «Dotada d’una gran intel·ligència natural era capaç d’entendre assumptes complicats malgrat el seu nivell d’estudis limitat. Els seus fills recorden que, per la seva capacitat deductiva i de sentit comú, podia resoldre sense haver estudiat problemes d’àlgebra que ells tenien com a deures de classe. Al mateix temps, era una gran administradora dels recursos familiars, fins el punt que tot i que el seu marit fos empresari, de nou era ella la peça clau en l’administració».

De fortes conviccions religioses i molt propera al conservadorisme religiós, d’herència familiar. La Quimeta i la seva família van haver de suportar el desgavell de la revolució del 1936 i amagar la seva fe cristiana per tal de poder sobreviure a la guerra i a la fam. De res diari, en fer-se gran i disminuir la capacitat visual va haver de demanar als seus fills que li fessin reproduccions de les lectures del rosari a lletra gran. De missa quasi diària, la Quimeta no havia faltat en vida a cap ofici religiós. Mentre va poder assistia a les misses de Sant Pacià. En quedar impossibilitada seguia les misses per televisió. La seva fe catòlica no tenia fronteres i ni impediments. Fins als darrers dies de la seva vida va manar que la làmpada de la capelleta dedicada a la Mare de Déu del Carme que tenia a casa no s’apagués mai. La llum esdevenia la força de la vida. Sant Andreu de Palomar ha perdut a una andreuenca estimada i sentida per molts. 110 anys que donen per molt i són tangible testimoni de tot un segle XX i part del XXI. Des del Sant Andreu de Cap a Peus i l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar volen expressar el més sentit i profund condol a familiars i amics. // Pau Vinyes i Roig

El poble andreuenc vota en massa en unes eleccions parlamentàries històriques on s’imposa el “Sí” Des de les Generals de 1982 no hi havia una mobilització electoral tan gran: el 81,1% dels veïns van anar a les urnes a decidir quin futur volien per Catalunya Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2015 a Sant Andreu de Palomar

Suma dels vots sobiranistes i unionistes segons els resultats del 27-S a Sant Andreu de Palomar 36.063 votants

Participació a: St. Andreu - 81,1 % Catalunya - 77,4 %

Junts pel Sí: 12.715 vots

Cituadans: 6.302 vots

Sobiranistes: 16.810 vots

PSC: 4.404 vots

CAT SQP: 4.202 vots

CAT SQP: 4.202 vots

CUP: 4.095 vots

PP: 2.893 vots

St. Andreu - 35,3 % Catalunya - 39,5 % St. Andreu - 12,2 % Catalunya - 12,7 %

St. Andreu - 11,4 % Catalunya - 8,2 %

St. Andreu - 17,5 % Catalunya - 17,9 % St. Andreu - 11,7 % Catalunya - 8,9 %

St. Andreu - 8 % Catalunya - 8,5 %

St. Andreu - 4 % Catalunya - 4,5 %

C

al anar molt enrere per recordar uns comicis com els del passat 27 de setembre. Només en les Eleccions Generals de l’any 1982, un volum similar d’andreuencs va assistir a una cita electoral. De cada 10 veïns, vuit van dipositar la seva papereta a les urnes dels seus corresponents col·legis electorals. Unes dades insòlites en unes parlamentàries que algunes forces polítiques van voler traduir-les com a plebiscitàries A Sant Andreu de Palomar Junts pel Sí es va imposar amb contundència sobre la resta de partits, però no va aconseguir el suport majoritari de la població. Amb un 35,3% dels vots, la coalició sobiranista va rebre menys suport al nostre territori que al conjunt de Catalunya (39,5%). Un vot independentista, però, que sí va créixer en favor de la CUP. La Candidatura d’Unitat Popular va obtenir els seus millors resultats històrics, i fins i tot va aplegar un major suport percentual a Sant Andreu (11,4%), que no pas a tota Catalunya (8,2%). La suma de totes dues for-

Unionistes: 13.599 vots St. Andreu - 39,3 % Catalunya - 39,1 %

St. Andreu - 11,7 % Catalunya - 8,9 % La campanya electoral ha girat entorn dels malabarismes percentuals per arribar, o no, a una hipotètica majoria independentista. Segons els resultats, el “Sí” s’hauria imposat amb un 48’6% dels vots, mentre que el “No” restaria amb el 39,3%.

Atenent que Catalunya Sí Que Es Pot només s’ha pronunciat en favor d’un referèndum, pocs votants de la formació serien necessaris per superar el llindar del 50% independentista. ces sobiranistes donaria com a resultat el 48,6% total dels vots (veure gràfica de la dreta).

Una altra de les sorpreses de la nit electoral va ser la crescuda de Ciutadans, que es va situar com a segona força política, després de doblar el nombre de vots de les municipals del mes de maig.

Per darrere de la cursa electoral van quedar el PSC i Catalunya Sí Que Es Pot, amb un nombre de suports similars: 4.404 vots pels socialistes i 4.202 per la confluència d’esquerres que va celebrar la seva nit electoral a la Fabra & Coats.

El pitjor resultat se’l va endur el Partit Popular, amb un 8% dels suports totals. Tot i el mal resultat, però, s’ha de tenir en compte que percentualment la força política va pujar 1,2 punts en relació a les municipals (6,8%). Una crescuda que podria tenir relació amb la construcció del front unionista Catalunya - Espanya.

David García Mateu, @davidgmateu

cap a peus I octubre

Altres: 1.452 vots

St. Andreu - 48,6 % Catalunya - 47,7 %

13

“Després d’haver-se carregat el dret al treball, i sobretot, el dret al treball digne i estable, ara van per l’altra cara de la moneda, pel dret de vaga” Entrevista a Roger i Mercader, encausats per vaguistes

estitxu carton; flickr creative commons

R

Cristina Martín @CrisValbuena_

Comencem per tu, Roger, com et vas plantejar inicialment aquell 29M? Roger: El dia de vaga és una jornada de lluita on, com sempre, es fan piquets. Abans, un piquet es feia en una fàbrica amb tot de persones bloquejant l’entrada perquè els esquirols, o qui fos, no poguessin entrar a treballar. Aquell cop vam voler fer extensible la vaga general a tothom, molt influïts per l’experiència recent del 15M i que fos també una vaga social.

Mercader: El plantejament de les vagues generals està canviant. Concretament a partir de la vaga general del 29M, les que van venir després ja no han sigut les vagues generals de

cap a peus I octubre

oger Sànchez i Saturnino Mercader són dos treballadors que el dia 29 de març del 2012 van exercir el seu dret de vaga, com tantes altres persones treballadores arreu de l’Estat espanyol. En aquella vaga general, després de cinc anys de crisi i retallades, es protestava per la darrera reforma laboral, impulsada per l’executiu popular de Mariano Rajoy.

Sànchez, militant d’Endavant-OSAN i membre del Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi, va ser detingut el migdia d’aquell 29M, quan tornava a casa després d’haver realitzat piquets informatius pel barri durant el matí. Va passar 27 hores a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts. Mercader, membre de CGT de Transports Municipals de Barcelona i secretari d’Acció Sindical de Catalunya, que havia presenciat la detenció i s’havia dirigit als agents policials per la brutalitat amb què detenien a Sànchez, fins aleshores, desconeguts l’un a l’altre, va ser acusat d’un delicte de resistència a l’autoritat.

15

Després de la suspensió del judici i retornar el cas a instrucció, els companys d’en Roger i Mercader van tallar la Gran Via / absoluciorogerimercader

16

sempre, aquelles que se celebraven als polígons i gairebé no es veien als barris i als pobles. A partir d’aquesta vaga, totes les vagues que han vingut i les que vindran seran vagues no només laborals, sinó també socials. I és per això que mentre que jo vaig fer vaga al meu lloc de treball, en Roger ho va fer on vivia.

R: Jo vaig participar en un piquet de barri, que podríem dir que es tracta d’una mena de cercavila o piquet mòbil on vas pels carrers principals, informant del per què de la vaga i convidant les persones a tancar els comerços i a qui es troba al carrer, que no consumeixi.

Com va anar aquest piquet de barri, Roger?

R: Va ser un piquet que va transcórrer amb completa normalitat. Vam anar per gairebé tot Sant Andreu, passant pels eixos comercials, des del Carrer Gran, Torras i Bages, el Carrer Felip Puig, el Passeig Santa Coloma, fins i tot, vam arribar fins l’Hipercor... Després vam tornar cap a la Plaça Orfila, on el piquet va acabar cap a quarts de dues. Tothom se n’anava cap a casa i, quan jo feia el mateix, em van detenir.

Com va ser?

R: Estava caminant per Plaça Comerç i, de cop, va passar corrents un grup de persones i va deixar caure una motxilla. En aquests instants de confusió uns agents de la Guàrdia Urbana em van demanar la identificació. En un primer moment, no entenia què estava passant i, com que no vaig respondre als agents, em van llançar a terra i em van emmanillar. Van agafar la motxilla i van dir que era meva.

Què hi havia dins de la motxilla?

R: Hi havia sprays. Les dues o tres persones que havien marxat corrents eren les que havien estat pintant durant el piquet. Però vaig ser jo qui carregar les culpes.

I, tu Mercader, què vas fer aquell matí de vaga?

Mercader: Jo vaig estar al matí fent piquet a les cotxeres de TMB de Sant Andreu i tot va ser molt tranquil. Van sortir els serveis mínims que estaven decretats i quatre esquirols, però res més. Quan tornava a casa i passava per la Plaça Comerç, va ser quan vaig conèixer aquest bon home, en Roger. [Riuen] Vaig arribar tot just quan l’estaven detenint però ho estaven fent amb unes maneres, que tots els que érem allà, vam reaccionar davant la violència gratuïta. Em vaig dirigir a la Guàrdia Urbana, per preguntar-los què estaven fent. No només hi era jo, sinó que hi havia molta més gent i s’anaven apropant encara més persones. Crec que els agents davant de la reacció de tothom van agafar por i es van posar molt nerviosos. Llavors se’l van emportar pel Carrer Comerç, de qualsevol manera.

Què va passar llavors?

M: Un agent se’m va posar davant i em va dir “Jo a tu et conec” i li vaig respondre que jo a ell no, perquè no portava el número de placa.

Per què et van reconèixer?

M: Sóc conductor de la línia d’autobús 40 i als agents els hi devia sonar per les mobilitzacions a favor dels dos dies de descans en què havia participat, junt amb el sindicat de CGT de

Sirena de Torres i Bages, i, com es tractava d’un dia de vaga, aquest fet es considera un doble atemptat al dret del treball, pel qual em demanaven dos anys i mig de presó per cada persiana.

A més, també m’acusaven de resistència a l’autoritat, que suposava un any més. És a dir, sis anys de presó.

M: En el meu cas, m’acusaven d’un delicte de resistència a l’autoritat i em demanaven dos anys.

Què feu llavors?

R: Aquí va ser quan vam engegar la campanya de “8 anys de presó per fer vaga per un treball digne” perquè la lectura política que vam fer i fem és que, més enllà d’agafar-nos a nosaltres com a caps de turc de la vaga, el que volen és criminalitzar la vaga. Després d’haver-se carregat, reforma laboral rere reforma laboral, tot el dret al treball i, sobretot, el dret al treball digne i estable, ara van per l’altra cara de la moneda, pel dret de vaga.

Les vagues han servit sempre per mantenir la feina, per aconseguir millores. I, és molt irònic i molt cínic que a dos vaguistes se’ns acusi d’atemptar contra el dret del treball, quan són els vaguistes qui sempre l’hem defensat. És per això que mai vam voler centrar la campanya en si jo vaig abaixar aquelles persianes o no, perquè la qüestió no és que jo sigui innocent d’haver-les baixat o no, la qüestió és que és un insult que es vulgui condemnar a cinc anys a presó a qui sigui per això.

Per què?

R: Sigui veritat, sigui mentida, no pot ser que estiguem tolerant aquests nivells de violència cap a nosaltres, precisament, en

cap a peus I octubre

Transports Municipals de Barcelona.

I després?

M: El dia següent, em van trucar els Mossos d’Esquadra per dirme que tenia una denúncia de la Guàrdia Urbana. Jo en un principi vaig creure que algú m’estava fent una broma. “Ara deixo el autobús i vinc”, pensava. Però quan vaig veure que insistien, vaig adonar-me que la cosa anava de debò.

Tornem a tu Roger, què passa un cop t’han detingut?

R: A mi se’m van endur primer a la Comissaria de l’Estació del Nord, de la Guàrdia Urbana, i després a la Comissaria de Les Corts dels Mossos d’Esquadra; en total, em vaig passar allà vint-i-set hores. Em van detenir el dia 29 pel migdia i no vaig sortir fins al dia següent, a les quatre de la tarda. En aquests casos, normalment, et negues a declarar a comissaria, i ho fas quan surts i vas al Jutjat de Guàrdia. Ara bé, a tots dos no ens van citar a declarar fins l’octubre, mig any després.

Com va ser aquesta declaració?

R: Quan ens van citar, només em van preguntar per les pintades. És per això que crèiem que en un parell de mesos hi hauria el judici i ja tot acabaria. Com que es tractava d’unes pintades, en el pitjor dels casos, hauríem de pagar una multa corresponent al valor dels danys. Ara bé, un any després, a l’octubre del 2013, vam rebre l’acusació i la cosa havia canviat completament.

Què va passar?

R: A mi m’acusaven d’abaixar dues persianes, la del Condis i la

17

Saturnino Mercader a l’esquerra i Roger Sànchez a la dreta.

18

un moment en què no paren de fotre’ns hòsties i que nosaltres, la classe treballadora, amb prou feines estem resistint o aguantant, perquè no estem ni donant resposta ni contestant l’ofensiva.

Per què creieu que us van condemnar a vosaltres?

R: A tots dos ens coneixien d’abans. A ell el van identificar per les mobilitzacions dels dos dies de descans. A mi, perquè porto molt temps fent lluita, sent portaveu, donant la cara, ja sigui presentant actes, fent xerrades, anant a veure a l’Administració...

Durant deu anys he estat participant en la Festa Major Reivindicativa i, per tant, m’ha tocat parlar amb la comissió de festes, amb el districte, amb el regidor... Em tenen vist, els sona la meva cara i a la Guàrdia Urbana també.

Com us vau sentir amb la pressió d’una possible condemna a presó?

M: Bé, és molt diferent la pressió de sis anys de presó que la de dos anys. Jo vaig continuar amb la meva vida sindical i laboral, com sempre.

R: Més enllà del moment en què t’assabentes que et demanen sis anys, ho he portat sempre amb normalitat i naturalitat, perquè també forma part de la seva estratègia. Allargant processos judicials, el que ells volen és que et quedis a casa, que tinguis por. I no ho hem fet ni jo ni el Mercader. El 14N hi havia una nova vaga general i vam tornar a fer vaga. Jo he participat en totes les mobilitzacions que he considerat oportunes, des de Can Vies fins a la Resistència Movistar, sense pensar en cap moment en

això. Quan prens consciència i decideixes lluitar, saps que això pot passar, però també, entre cometes, va amb el pack. No fa cap mena de gràcia, però fa menys quedar-se a casa i renunciar. Seria regalar-los-ho, dir-los que han guanyat. Si et quedes a casa abans que et condemnin, és fer que guanyin, no els cal cap judici.

Quina ha estat la vostra relació amb els mitjans de comunicació?

M: Amb els mitjans oficials no n’hem tingut gaire.

R: Aquests temes es tracten d’una manera molt superficial en aquests mitjans. S’informa que “s’ha fet una roda de premsa perquè hi ha un judici”, però tot el que nosaltres puguem fer de lectura política, tot això que hem respost en aquesta entrevista o d’altres amb La Directa, L’Accent o El Diari del Treball, per exemple, no surt en els mitjans tradicionals.

Per tant, existeix un buit informatiu respecte a casos com el vostre?

R: I tant que sí. Se silencien.

M: Afortunadament, cada cop hi ha més mitjans alternatius, fora del sistema, que estan agafant força i permeten mantenir informada la gent que, com a mínim, ho vol estar.

El judici havia de tenir lloc aquest juny, tres anys després del dia de la vaga. A més a més, us van avisar només tres setmanes abans del judici, el temps màxim que es pot esperar per citar a judici. Com van ser aquestes tres setmanes prèvies ?

La

eta.

La imatge central correspon a l’entrevista que van concedir tots dos encausats a la periodista del Sant Andreu de Cap a Peus, Cristina Martín / andreu carrascal

vulguin, ja ens cridaran.

Per què creieu que recentment sentim a parlar de tants casos de repressió policial en vagues generals, com és el cas dels 4 vaguistes de Poblenou, encausats també per la vaga general del 29M, a qui demanen penes de presó de fins a 12 anys?

M: El poder s’està adonant que les coses estan canviant, que ens estem organitzant d’una altra manera i que la gent està sortint al carrer, que fem nostres els pobles i les ciutats i ho volen reprimir. Ho tenien tot molt ben controlat, per tota la gent que es troba dins del sistema, des d’Associacions de Veïns, tot i que no totes, fins a partits polítics i sindicats, també no tots, només alguns. Sabien com funciona tot, però a partir del 15M tot això se’ls desmunta. Llavors, comença l’actuació policial i judicial, s’aprova la llei mordassa... I, això fa que, ara per ara, per temes laborals, hi hagi molta gent que ha entrat a la presó i d’altres que estem esperant judicis.

R: El que està passant és molt de manual. Quan el capitalisme entra en crisi, arriben tot de mesures repressives, lleis que ataquen els drets laborals, els drets socials, es desmantella tot l’Estat del benestar. És una resposta de l’Estat quan està en descomposició i en crisi. Ataca la classe treballadora i l’ataca retallant drets socials i laborals. I els vaguistes es troben en el punt de mira de la repressió.

M: Per això, cal perdre la por. Si perdem la por, ho tenim tot guanyat.

cap a peus I octubre

R: Aquí jo sí que vaig pillar molta mala llet.

M: Creiem que van esperar tant per avisar-nos perquè sabien que teníem un grup de suport i el que volien era que no tinguéssim temps de mobilitzar-nos, de donar resposta. Però va passar tot el contrari, en tres setmanes ens vam moure molt.

El dimarts 30 de juny era el dia previst pel judici, què va passar?

R: El judici es va anul·lar. El nostre advocat havia presentat una al·legació que establia que s’havia produït un defecte de procediment en el cas, perquè sobre allò que se m’havia preguntat a la declaració [les pintades], no era del que se m’estava acusant en aquell judici [abaixar dues persianes]. És cert, però, que no hi comptàvem que ens ho acceptarien perquè era reconèixer que ho havien fet malament. Però va resultar que sí.

I ara què?

R: Ara, després del no-judici, tot torna a començar. El procés judicial tira cap enrere, al jutjat d’instrucció, que és qui ha de determinar què fer amb nosaltres: ha de decidir si ens torna a citar per declarar o no, si llavors ens pregunten per les pintades o bé, per les persianes. Després, potser hi haurà judici o no.

Quant haureu d’esperar?

M: Mínim mig any.

R: I això només pel següent moviment, que potser només es per anar a declarar, després ves a saber. Ara tornem a estar com abans, aparques el judici, no existeix per tu, perquè si ho fas, et quedes a casa i t’ofegues. Tornem a fer vida normal. I quan

19

l’entrevista | Gregori Siles | HISTORIADOR, PROFESSOR DE LA UNED I MEMBRE DE TOT HISTÒRIA ASS. CULTURAL

“La dona s’implica en l’anarquisme perquè veu que té molta més rellevància que en la lluita parlamentària” Jaume Gil En Gregor m’espera al carrer Regomir nº3, hi ha lloc millor per parlar d’història que al bell mig de Ciutat Vella? Siles és especialista en dones llibertàries i està disposat a fer-nos-en una classe ràpida.

L’anarquisme neix a mitjans del segle XIX en el si de la I Internacional, quin paper tenen les dones en aquell moment? És un tema complex, l’hegemonia dels homes és present en tots els àmbits en els que es desenvolupa l’anarquisme.

Tant sigui en els moviments socials com en els sindicats, la representació la tenen els homes. Encara que de base ja estaven implicades des d’un primer moment.

Costa trobar dones anarquistes?

En un món sempre tan masclista és complicat, sí. Sempre tenim homes en ment com a pares de l’anarquisme, però de dones també n’hi ha. Aquí, a Catalunya, trobem a la Teresa Claramunt o la Isabel Vila.

L’anarquisme neix amb una estructura patriarcal?

Jo no ho diria així, hi ha signes d’hegemonia masculina, i actituds masclistes, però no es pot considerar un moviment que supediti a les dones.

20 Tot i no estar respectades completament, per què escullen l’anarquisme?

Si parlem del cas a Catalunya i Espanya, es dóna una característica que les afavoreix en certa manera. El sistema electoral era un frau per totes bandes, votaven fins i tot els morts. A més a més les dones estaven marginades políticament, no podien ni votar. Tot això afavoreix l’enfortiment de l’anarquisme, un sistema que rebutja per complet el joc parlamentari.

Quin paper hi juguen les dones dintre de les organitzacions anarquistes?

Això depèn de cada grup i cada zona,

però el que si podem dir és que la lluita anarquista és comunitària, de barri. Això fa que la dona s’impliqui activament, ja que veuen que tenen molta més rellevància que en una lluita parlamentària clàssica.

Les dones es van fent un lloc dintre de l’anarquisme durant principis del segle XX, que es reforça amb l’eclosió de la II República al 1931. Per tant juguen un paper actiu en la Guerra Civil.

Què passa amb aquestes lluitadores durant el franquisme? És un tema que s’hauria d’estudiar més, hi ha poques dades. Conec la biografia d’unes quantes que se’n van anar a l’exili: Tolosa, Mèxic... Lògicament d’altres van

quedar-se aquí, en clandestinitat.

Què en queda ara de l’anarquisme?

Si parlem de la CNT, poca cosa, però si veiem el fons i la forma de funcionar de molts moviments socials que no es declaren anarquistes, crec que el llegat és molt més important del que la gent pensa.

Les dones estan respectades dintre dels moviments socials?

Pel que conec, sí, però l’empremta del sistema patriarcal és molt difícil d’esborrar. Estem envoltats d’impulsos (anuncis, pel·lícules, cançons...) que ens porten a reproduir el model. Per això cal generar un esperit crític, ja que aquests missatges seguiran existint, però es poden combatre amb el coneixement.

cap a tu | Què ha desenvolupat l’anarquisme a Sant Andreu? | PER ANNA PORTELLA

Meritxell Galofré . 20 anys. Estudiant Crec que sempre que respectin la resta d’ideologies de la gent del barri, tenen tot el dret de pensar i d’opinar el que vulguin i demostrar-ho com vulguin. És una qüestió de convivència, com diuen: viu i deixa viure.

Gerard Lluís. 18 anys. Estudiant

Sergi Portella. 54 anys. Reformista Han ajudat a crear i impulsar una identitat i un sentiment de poble que perdura fins ara i que s’està transmetent de generació en generació. Joves andreuencs estan creant i formen part d’associacions que realitzen activitats i xerrades promoure el barri.

Un augment del nacionalisme i la creació de col·lectius com l’Ateneu, que han impulsat la reivindicació de la cultura, la llengua i un sentiment del poble.

José Luján. 49 anys. Construcció Els andreuencs que estan a favor d’aquesta ideologia, han fomentat la creació d’associacions que impulsen activitats i xerrades al voltant del moviment anarquista.

Marta Moncau. 20 anys. Estudiant S’han creat associacions com “La Gordíssima” i s’han anat consolidant altres plataformes. Encara que hagin volgut tancar espais com el que he dit anteriorment, molts, segueixen arrelats al barri i són un símbol d’identitat tan política com culturalment.

cap a peus I octubre

El que ha fet l’anarquisme ha sigut radicalitzar en certs moments les protestes del poble i a més, crear un discurs molt més agressiu intentant arribar a un acord per la força i no d’una forma dialogada.

Rosa Maria Cobos. 53 anys. Administradora de finques

21

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

Quan les fulles cauen dels arbres

La cartellera de la tardor començarà a omplir-se al novembre

J

bé, repassa la història d’aquests cent anys. Se centra en les peripècies del nostre emblemàtic cafè: els classificats de La Vanguardia, la venta a la família Heredero, la taquillera de l’Atlàntida, els treballadors de la Maquinista..., petites anècdotes que es poden extrapolar a Barcelona o a Europa: la Guerra Civil, el Franquisme, la mort de Puig Antich... Històries que segueixen un fil conductor: el cuplé. Aquest estil musical lleuger amb algunes picades d’ullet Fa un parell d’anys Pau un xic grolleres o picants Vinyes (redactor del Cap consta de cançons tan a Peus) va descobrir que, conegudes com: El vestit contràriament el que es d’en Pasqual, Fumando pensava, el Versalles ja espero, L’ofici de la dona, existia el 1915. Per tant, La violetera, La Paula en enguany l’històric cafè anté unes mitges... Si bé, dreuenc ha celebrat el seu van ser Baixant de la font centenari. És per això que del gat i Remena nena les al llarg de tots els dijous de que van animar al públic. setembre la Sala Versalles Noèlia Pérez omplia, i de ha presentat el musical sobres, les parets del Ver100 anys de Violeta Versalles i les feia ressonar salles.

La Noelia Pérez, representant Violeta Versalles a l’emblemàtic local andreuenc amb la seva potentíssima Un espectacle fet a mida, veu. Interpretava les cançons amb sensualitat, humor, tristesa, amb molt d’amor i dedicació per Noèlia Pérez, actriu conegupor o tendresa... i els donava el to que necessitaven en cada da per l’espectacle moment. Així mateix, s’ajudava amb petits tocs de vestuari (una del Barts Two ladies. elegant estirada de vestit) o complements (un barret, una gavardiAquest cabaret l’acana o un pom de violetes) per ambientar-les. bà acostant a Sant El musical 100 anys de Violeta Versalles s’ha representat tots Andreu, i concretaels dijous de setembre, però l’experiència em diu que ben aviat ment, al local que reel tornarem a tenir per a tots aquells que no l’hagin pogut gaudir. genta Pere Riera.

Quan la feina està cuidada fins l’últim detall rep la seva recomAcompanyada per pensa. Per molts anys Versalles, per molts anys Violeta! l’incombustible mestre Josep M. Borràs al piano, Violeta Versalles, una vedette de 100 anys que es conserva esplèndidament Irene Caixàs

a hem paït les vacances i comença a ser hora d’endrapar teatre sense parar, tot i que fins que no s’acosti la festa major de Sant Andreu no començarà el gruix d’estrenes. De moment, deixem que comencin a caure les primeres fulles dels arbres amb la programació d’aquesta tardor.

100 anys d’història de Sant Andreu

22

Acompanyada per l’incombustible Josep M Borràs al piano, l’actriu es llueix al musical

AGENDA

Un munt de propostes pel novembre

D

el 7 al 22 de novembre Antifaz s’encarregarà d’aixecar la faraònica Agost de Tracy Letts. En un calorós agost es troben tota la família Weston en motiu de la desaparició del pare, a poc a poc aniran sortint les misèries de tots

La Lírica proposa “Els Miserables”, un muntatge titànic per a un grup que no l’espanta res

“Els Miserables” portarà al Casal Catòlic algunes de les seves populars cançons amb vida pròpia musical està basat en la novel·la homònima de Victor Hugo que explica les aventures i desventures de Jean Valjean, un presoner que arribarà a ser propietari d’una fàbrica i batlle d’una població, i que adopta la filla d’una treballadora. Però sempre té l’alè de Javert (un guardià de la presó) enganxat al clatell.

A l’octubre teatre solidari amb Somni’TS De moment, podem fer un tastet divendres 23 d’octubre al Centre Cívic de Sant Andreu on Somni’TS tornarà a oferir El somni d’una nit d’estiu de William Shakesperare.

Ja farà gairebé un any que van estrenar aquest espectacle en motiu de la inauguració de La Lira i també va rebre el premi al millor espectacle al cicle Fica’t al SAT. Aquesta vegada tampoc no hi faltarà el recapte pel Rebost Solidari d’Aliments de Càritas Arxiprestral de Sant Andreu.

Però no espereu trobar el clàssic de Shakespeare, perquè Pep Salvat (el director) n’ha fet una peculiar versió i els membres de la companyia han compost la música i cançons.

La comèdia se situa en un bosc on un grup d’artesans es reuneix per assajar una tragèdia i una parella d’enamorats també s’hi endinsa per escapar-se de les imposicions socials de la ciutat. La màgia del rei i la reina de les fades, que s’enfronten per un patge, tindrà unes conseqüències incontrolables a tot el bosc.

El SAT, carregat d’energies

E

l SAT ens presenta la seva programació familiar: BR2 de la Cia. Brodas Bros on es combinarà hip-hop i efectes de llum per crear un espectacle futurista, el 25 d’octubre. Del 31 d’octubre al 15 de novembre Tut-turutut... la princesa! De la Cia. La Bleda, on segurament capgirarem la nostra mirada del meravellós món de princeses. Zaquizamí és el racó on van a parar els trastos vells i on cobren vida per jugar, la Cia Roberto G. Alonso presenta aquest espectacle de dansa diumenge 22 de novembre. Del 28 de novembre al 13 de desembre Samfaina de Colors presenta Els 3 porquets es caguen de por, una nova visió del famós conte acompanyada de cançons. I per acabar el trimestre, el 20 de desembre, la Cia. Aboon Teatre presenta L’arbre de la vida, un espectacle ple de poesia, llum, colors, sons i màgia, pensat realment per a nadons, una autèntica delícia.

L’espai Dansat presenta Artificial Things de Stopgap Dance Company, un referent mundial de dansa integrada, el 23 i 24 d’octubre, on una desenfrenada festa de rock’n’roll acabarà rebel·lant algunes veritats incòmodes. El 20 i 21 de novembre Company Chameleon, Thomas Noone Dance, Norrdans i Spellbound Contemporary Ballet presenten Dancing Partners, quatre peces d’aquest intercanvi artístic internacional. El 18 de desembre Llicán Companyia de Dansa presentarà Barris en dansa i l’endemà Juan Carlos Lérida amb Niño de Elche Al cante, un espectacle de flamenc contemporani.

Finalment, el cicle EnciSAT! Presentarà autors com Tomeu Penya (2 d’octubre), Elena Gadel (6 de novembre) i Pol Cruells i Ramon Aragall (11 de desembre).

I és que Sant Andreu és cultura.

I. C.

cap a peus I octuvre

els familiars del clan. Una de les últimes peces que Anna Lizaran representà i que va rebre molts premis, tot un muntatge.

La Liríca de Sant Andreu proposa Els Miserables del 20 al 29 de novembre al Casal Catòlic de Sant Andreu (divendres i dissabte a les 21h i diumenge a les 18h), un muntatge titànic per a un grup que no l’espanta res: teatre, sarsuela o teatre musical. Els Miserables és indiscutiblement un dels musicals més populars i algunes de les seves cançons ja tenen vida pròpia com I dreamed a dream. El

Per les mateixes dates, del 21 al 29 de novembre (dissabte a les 21.30h i diumenge a les 18.30h), a l’Ateneu de Sant Andreu s’hi muntarà De què parlàvem d’Alan Ayckbourn. En aquesta peça se’ns explica com la Ginny intenta tallar la relació amb el seu amant, però la comèdia esclata quan confon la seva dona per la seva mare. De ben segur que la troupe de Forat sense fons s’encarregarà de fer-nos passar una vetllada ben divertida.

23

esports | Futbol i Waterpolo

La UE Sant Andreu se situa a la zona mitja – alta de la classificació

El conjunt de Manolo Márquez arrenca la temporada al grup cinquè de Tercera Divisió i comença a mostrar la cara del nou equip

La UE Sant Andreu busca accedir a la zona de play-off, però al irregularitat dels resultats els manté, per ara, allunyats de les primeres places // jordi urtasun

24

J

a s’han disputat els primers partits de la temporada i s’han pogut veure les primeres impressions. La UE Sant Andreu arrenca aquesta nova campanya al grup cinquè de Tercera Divisió. L’equip del poble de Sant Andreu del Palomar ha començat aquesta nova etapa i ho ha fet amb un aprovat pel que fa al joc i als resultats. Cal destacar que aquest equip liderat pel nou entrenador, Manolo Marquez, està composat per una gran majoria de jugadors nouvinguts al club. A partir del descens de categoria, s’han produït molts canvis a l’entitat; des de la directiva fins als jugadors. Tenint en compte que la cohesió d’un grup no és immediata, es pot fer un balanç positiu d’aquest inici de la temporada 2015/16. L’equip quadribarrat acumula un total de dues victòries,

dos empats i dues derrotes. Amb aquesta trajectòria, els homes de Manolo Marquez es troben a només tres punts de les places d’ascens.

Kevin Gissi, el nou davanter de la UE Sant Andreu, és actualment el màxim UE Sant Andreu 1 – 0 CD Masnou Palamós CF 0 – 0 UE Sant Andreu UE Sant Andreu 3 – 2 Júpiter St Feliuenc FC 1 – 0 UE Sant Andreu UE Sant Andreu 2 – 2 EC Granollers Terrassa Olím. 2 – 1 UE Sant Andreu golejador del conjunt quadribarrat. Amb un total de cinc gols en sis partits, s’ha consolidat com el jugador de referència golejadora de l’equip. D’altra banda, cal destacar que el joc ofensiu dels andreu-

encs necessita millorar per a poder millorar els resultats.

Eliminats de la Copa Catalunya L’equip de la senyera ha quedat eliminat de la Copa Catalunya als setzens de final, contra un rival de la mateixa categoria; la UE Rubí. Els dos equips del grup cinquè de Tercera Divisió es van enfrontar en la 2a ronda de la Copa Catalunya al Municipal de Can Rosés. Els homes de Manolo Márquez van ser capaços de remuntar el primer gol de Cañaveras. En només 5 minuts, Hugo Fernández i Yagüe van capgirar el marcador. Més tard, però, igual que el primer gol, a pilota aturada, els del Vallès van empatar i posteriorment van tornar a avançar­se en el marcador amb el 3-­2 definitiu.

Jordi Urtasun

Anys de canvis al CN Sant Andreu

L’equip ha experimentat una nova transformació a la plantilla, amb l’objectiu de donar el relleu a determinats jugador i complir amb la situació econòmica del club

T

ot és a punt per l’inici de les lligues nacionals de waterpolo amb els equips del Club Natació Sant Andreu, com és habitual, amb objectius ambiciosos en la Divisió d’Honor. L’equip masculí, a les ordres de Xavier Julià per tercer any consecutiu, ha sofert una profunda renovació per adaptar-se a les necessitats econòmiques de la secció i donar relleu a una

L’entada i sortida de jugadors i jugadores ha sigut la tònica que ha marcat el període estival

dounidenca Kate Rigler, que torna al seu país després de ser una de les grans protagonistes dels èxits de l’any passat.

Les novetats seran quatre joves jugadores, algunes internacionals, que abaixaran la mitjana d’edat i aportaran sang nova: Laura Crespi i Alejandra Aznar (Mediterrani), Helena Dalmases (Sant Feliu) i la jove portera basca Patricia Ho-

El col·lectiu femení del club, que jugarà a Europa, vol revalidar els anteriors podis a la Lliga i a la Copa yos, provinent del Bidasoa que entrena l’exandreuenc Javi Aguilar. Entre joves que pugen al primer equip i jugadores que continuen, la resta de la plantilla la formen la portera Elisabet Gazulla, les internacionals Helena Lloret i Mireia Guiral, a més de Maria Hernàndez, Marta Recio, Laura Roca, Alba Fernández, Noelia Mora, Sílvia Morell i Ana Fernández. La lliga comença el dia 10 d’octubre amb la visita del Rubí a la Pere Serrat, i els objectius passen per mirar de revalidar els sots campionats a la Lliga i a la Copa, a més de fer una bona participació europea. Abans, però, la Lliga Catalana i la Supercopa d’Espanya contra el Sabadell.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

JJ Aymerich

cap a peus I octubre

generació de jugadors que van tocar el cel l’any passat per aquestes dates amb el triomf històric en la Supercopa d’Espanya. Així, dos membres d’aquell equip, els veterans Adrià Sanz i Ivan Losa han tancat la seva trajectòria professional.

Els eslovacs Lucas Duric i Samuel Balasz també han abandonat la disciplina andreuenca després d’un any, el primer cap a la lliga francesa i el segon cap al Barcelona. En aquesta nova aventura a l’equip de l’escullera l’han acompanyat Arnau Escarré i el porter Aleix Badia. Èric Fernàndez s’ha enrolat amb el Molins de Rei de primera divisió, mentre que Joaquín Peiró ha tornat al seu club d’origen, l’Helios de Saragossa, ara a segona. Per

últim, Javi Gorría ha fitxat pel Mediterrani. Per tant, només quatre jugadors segueixen a l’equip: el capità Dani Hernàndez, el veterà eslovac Tomas Bruder, el porter internacional Ramon Santís a més d’Èrik Brugé. El jove Pau Barnils, que l’any passat ja va debutar amb l’equip s’incorpora com a membre de ple dret, i ha calgut incorporar un seguit de jugadors per reformular la columna vertebral de l’esquadra: destaquen els internacionals holandesos Jorn Winkelhorst, provinent del Barcelona, i Yoran Frauenfelder, que arriba de l’Utrecht del seu país. La resta, joves amb projecció que completaran l’equip: Pep Aguilella (Sant Feliu), Yago Bofill (Barcelona), Joan Basté (Premià), Francisco Molina (Poble Nou) i Amedeo Cerrutti, que l’any passat va jugar al Molins de Rei cedit per l’Atlètic-Barceloneta.

L’equip es tanca amb el jove porter de la casa Guillem Farreras. El debut será el dia 3 d’octubre, a la Pere Serrat contra el Barcelona.

Pel que fa a l’equip femení, dirigit per segon any per Javi Aznar, ha renovat també la plantilla tot i que no amb tanta profunditat. Dues jugadores veteranes i històriques, la capitana Ariadna Espasa i Desirée Fajardo, han deixat el club per jugar els darrers anys en equips d’inferior categoria, el Catalunya i l’Horta respectivament. També han causat baixa Carla Castellà (Rubí), Andrea Garrido i l’esta-

25