Març 601 sant andreu de cap a peus

març 2015 I 602

David vs Goliat El comerç de proximitat, l’últim bastió de l’economia andreuenca

EDITORIAL Any d’eleccions a l’AVV. Una Junta amb nova empenta JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

S’

acaba una altra legislatura municipal, i aquest any es dóna en un any farcit de processos electorals. Ho podrem aguantar? Tots sabem que quan s’acaba una etapa toca revisar la feina feta. Què ens dirà l’alcalde sobre els darrers 4 anys? Tindrà arguments per demanar la reelecció? A nosaltres ens sembla que haurà de fer un esforç gran. Pensem que Sant Andreu no es pot sentir content de l’alcalde que ha tingut Barcelona els darrers temps.

La junta de l’Associació de Veïns i Veïnes també es renova cada 4 anys, així ho diuen els estatus. Aquest més acabem un període de 4 anys. En aquests últims, la junta present va patir un canvi a mig mandat. El canvi de president a mitja legislatura el vam viure amb il·lusió i amb neguit al mateix temps. La substitució d’en Genís Pascual per en Santi Serra es va fer dins la mateixa junta. Es buscava una renovació amb continuïtat; fer un relleu sense que hi hagués una davallada en l’activitat. En l’Assemblea d’aquest març la junta present té prou ànims i em-

penta per tornar a demanar el suport dels socis per arrencar 4 anys més. Què portem a la motxilla aquesta junta? Els anys que han passat ens han demanat una feina important en temes de sanitat, educació i serveis socials. També hem tingut un paper molt important en el projecte del Casc Antic de Sant Andreu. I hem insistit per desencallar projectes com el de la pacificació del carrer gran, o el de les casernes, o el gran projecte del l’AVE a Sant Andreu. Això sí, amb més o menys èxit. El final feliç d’equipaments com l’Harmonia, o els cinemes de la Rambla, també han estat impulsats per aquesta junta.

La junta que demana la seva renovació creu en l’important paper del comerç en la cohesió del barri. Creiem que calen unes polítiques que permetin al petit comerç poder perdurar; renovant-se i adaptant-se al món que gira cada cop més ràpid. Mantenim l’interès en què aquest model es mantingui. Amb aquest objectiu ens hi trobareu.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: JOSE NAVARRETE - LOS COLECCIONISTAS DE MOMENTOS COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCIA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCIA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, ESTER BUENO, BENJAMÍ AGUILAR, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, IRENE GONZÀLEZ, JORDI URTASUN, DAVID ROYO, JAUME GIL, DAVID BERNAL, NIL VIA, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, JUDIT CAMARGO, CRISTINA MARTÍN, MARTA IBARRA, ANNA PORTELLA, LAIA LUJÁN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Busquem redactors i redactores que vulguin adquirir experiència Si t’interessa el periodisme de proximitat, vine a fer pràctiques a la publicació local més antiga de Barcelona Mail: revistacapapeus@gmail.com Facebook: Sant Andreu de Cap a Peus Telèfon: 93 345 96 98 (de 6 a 8 de la tarda)

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8-9......

Desnonaments

10-11

Els Amics de les Arts

12 .......

L’hort de l’Edèn

Una realitat invisible

L’organització de l’EnciSAT

JOUS, DE 17 A 19 H >GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

DE SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS).

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

GTANTIFAZ.ORGT.

ORG

MAIL.COM

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

>ESBART

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

MARE

ANTIFAZ@HOT-

NOSTRUM.

LO-

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

GRUP CULTURAL.

CATALANA, VINE!

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

>ASSOCIACIÓ

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

20H.

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

DE

DONES

Les restes històriques en perill

monogràfic

14 ....... Transformació comercial La xarxa de proximitat, a anàlisi

26 ....... Art digital

Quim Abella i la seva obra

LES DONES QUE VULGUIN ACON>ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA.

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

DIJOUS A LES 19H.

27 ....... Subcampiones aquàtiques

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

CRES, DE 17 A 19 H

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

Èxit coper a la piscina Pere Serrat

SANT ANDREU, CARRER DE SANT >CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

COLA DE MUNTANYA

DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A >AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

EXCURSIONISTA

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604. >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

20-21H.

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOUR-

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

DES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS, >CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

REFORÇ DE MEMÒRIA.

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER GENT GRAN.

NAT PER: L’HARMONIA, FEDERA>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

CIÓ D’ENTITATS DE SANT ANDREU.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

SANT ADRIÀ, 20WWW.CASALSAN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

TANDREU.CAT

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES. >CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01.

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

PERSONES DISPOSA­ D ES A REALITZAR

22HRS. ESCACS, PINTURA, ACTIVI-

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

DIFERENTS TAS­Q UES DE VOLUNTARIAT.

TATS CULTURALS, TENNIS TAULA,

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA ( Sra. Responsable de 60 anys, s’ofereix per fer companyia, anar a comprar, de passeig, per a persones grans. També de cangur a les nits.

Preu econòmic: 8 euros l’hora. Lina.

Tel. 603668133

( Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

( Estudiant universitari, s’ofereix per donar classes particulars de totes les matèries, tant de primària com de secundària. Ha sigut ( S’ofereix pintor per a cases, bopremiat per la Generalitat pel seu tigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01. treball de recerca. 626 312 762 / 648 794344 ( M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43.

Cristina. ( Senyora de Sant Andreu s’ofereix per feines de la llar. Nuria 93 346 73 28. ( S’ofereix senyora per cuidar persones grans i neteja de la llar.

Telèfon de contacte: 696 53 33 06 (Ana). ( M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar.

6

( S’ofereix dona de la neteja i per cuidar persones grans. 93 359 91 70.

( Estudiant universitari s’ofereix per donar classes particulars i per fer de cangur a nens petits. Ha treballat en diferents escoles bressol.

626312762 / 639471556

IMMOBILIARI ( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a plaços. Tel. 93 1138247

a cotxe al carrer Grau. Preu econòmic. Tel. 649 16 67 25. ( Es lloga plaça de pàrquing per moto 35 €. Plaça a nivell de carrer.

617 187 995

C.N. SANT ANDREU ( Venc 2 títols del CN Sant Andreu.

El preu d’un és 750€ i d’ambdós és 1400€. Tel. 650 80 38 08. ( Venc títol CN Sant Andreu per 600€. 93 311 35 23 ( Es venen 2 títols del CN Sant Andreu a 650 euros cadascún. Els dos per 1200 euros. Begoña 646546001.

Millor tardes o nits. ( Es ven acció CN Sant Andreu. 628 00 27 91 ( Venc títol del CN Sant Andreu.

Precio: 800€. 626 31 27 62

( Pàrquing en lloguer al C/Malats, cotxe petit (3,65 metres de llarg).

Fàcil d’aparcar. Tel. 93 345 03 21

( Venc títols CN Sant Andreu. 1 x 600€ o 2 x 1100. Despeses de gestió a càrrec del comprador. 675 61 72 69

( Es lloga pis. Plaça Mercadal.

Moblat, menjador, cuina. Una habitació, bany, calefacció, terrassa gran. 45m2. Roser 695535841

DIVERSOS

( Es lloga plaça de pàrquing per

( Senyora de 60 anys interessada en fer amistat amb un senyor de entre 60 i 70 anys d’aspecte juvenil. Cristina. 689 248 924

Encara no coneixes el Twitter i el Facebook del “Cap a Peus”?! Afanyat!!

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus Ah! i no oblidis de fer-te soci/a de l’Associació!

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

Enfortir el teixit associatiu

Francesc Porret

Envio aquest missatge per fer partícip a tothom de la situació de caos i descontrol que s’està vivint en les urgències de Vall d’Hebron. Hi ha molts malalts aïllats amb grip A. Les hores d’espera, l’amuntegament de malalts, la falta de material, etc. comporta que es posi en risc a pacients, famílies i professionals. Cubicles individuals, on s’acostumen a posar els malalts més greus, ara estan ocupats per dos pacients aïllats amb motiu de la grip A. Hi ha un evident risc psico-social per als treballadors, per l’estrès al qual cada dia s’enfronten i un clar menysteniment en el compliment de la normativa en cas de necessitat d’evacuació. És una situació d’emergència dins de les urgències.

Ningú, i quan dic ningú és ningú, els que podrien i haurien de fer alguna cosa, actuen com que no és el seu problema. La qualitat assistencial, la seguretat dels treballadors/as, etc. queden abandonats/as a la seva sort. VERGONYA. Per on comencem? S’accepten propostes....

Trini (indignada)

La redacció informa... que aquesta carta va ser rebuda al correu de la revista a mitjans del mes de febrer. Tot i així, segons ens ha indicat la persona que ens ha enviat el text, la situació encara està lluny de millorar. Per aquest motiu, des de la coordinació hem considerat que el seu contingut encara és prou actual per a poder ser publicada, tal com ens ha explicat l’afectada.

En qualsevol cas, segons ens ha comunicat, la denúncia no va dirigida a carregar contra la sanitat pública, sinó que el seu missatge és el de “millorar-la”. “Si els que han de vetllar per la salut dels pacients i professionals, deixen de banda les seves responsabilitats, automàticament s’autoresponsabilitzen de la situació que es viu als centres de salut, amb el Conseller de Salut, Boi Ruiz, al capdavant”.

Des de la redacció confiem que si algun lector vol donar el seu punt de vista sobre la situació als centres de salut, com és el cas de la Vall d’Hebron, ens faci arribar una carta amb la seva experiència, sigui positiva o negativa.

Fe d’errades: En l’anterior número (pàgina 7) citàvem que “Maria Glabern” havia complert 100 anys, quan en realitat es tractava de “Maria Alabern”. Des de la redacció demanem disculpes per l’error tipogràfic a l’afectada, i especialment, a tots els lectors.

cap a peus I març

Sant Andreu en un passat era un poble plenament agrícola. Per la part baixa hi passava el rec Comtal que naixia a Montcada, portava la seva aigua fins a Barcelona i regava l’horta que hi havia a la seva part baixa. A la part alta del rec s’hi plantava tota classe de cereals i vinya.

Més endavant a Sant Andreu i al seu entorn s’hi van anar posant fàbriques: Fabra i Coats, La Maquinista, els Tallers del Nord, Can Pellicer, etc. Això va fer que la majoria de gent de Sant Andreu treballés en aquestes fàbriques i no hagués de marxar del poble. Al mateix temps aquesta mateixa gent va començar a organitzar diverses entitats culturals, esportives, recreatives i religioses, algunes d’elles ja avui centenàries, en què els andreuencs s’aplegaven segons les seves afinitats. Voldria esmentar La Lira, ja que actualment s’ha renovat el seu edifici que estava molt malmès i avui fa goig.

Feta aquesta introducció voldria plantejar alguns interrogants actuals respecte a aquest teixit associatiu andreuenc: estem les entitats preparades per créixer, tant en associats com per l’oferta que podem oferir, tenint en compte la quantitat de gent nouvinguda a Sant Andreu?

Quasi totes les entitats em diran que fan el que poden i qui dia passa any empeny, però podem fer quelcom més? Suposo que si anéssim més conjuntades i ens coneguéssim més tindríem més possibilitat d’èxit i aconseguir fer un Sant Andreu millor. Sempre s’ha parlat de fer una Coordinadora d’Entitats però el difícil és, qui es posa al davant?

L’any 1999 l’Ajuntament va editar a Sant Andreu una guia d’entitats a nivell de Districte, en què van treballar un grup de persones cada barri. Podria ser una bona eina si es pogués reeditar actualitzada. També va existir un Consell d’Entitats que es va reunir forces vegades i del qual no se n’ha parlat més, o almenys no em consta.

Com també la Mostra d’Entitats que es va fer durant anys al Parc de la Pegaso on durant dos o tres dies les entitats mostraven al seu estand la seva oferta i s’intercanviaven idees.

Crec que d’experiències se n’han dut forces a la pràctica i amb força èxit. Només intento amb aquest escrit posar alguns interrogants a les nostres entitats per millorar, en la mesura del possible, aquest petit racó de món, Sant Andreu, on he nascut, he viscut tota la vida, m’he compromès socialment i que estimo com la meva petita Pàtria.

Col·lapse a les urgències de la Vall d’Hebron

7

Ens podria passar a tots

Desnonament del Matías González, l’any 2012 / ramon fornell

Una història personal darrere de cada desnonament

S 8

is de la tarda d’un dimecres gris de febrer. Comença la recollida de signatures a la Plaça del Comerç.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ( PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC estan impulsant una Iniciativa de Legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament aprovi noves polítiques d’habitatge i pobresa energètica. Defensen que davant l’alarmant creixement de desnonaments calen, amb urgència, canvis legislatius.

La Maria Cara els ajuda a repartir fulletons. Ella és una de les afectades. Setanta-un anys, jubilada però sense cap prestació. Ella i el seu marit, en Jorge Ferrer, porten tota la vida al barri, més de quaranta-cinc anys. Una vida tranquil·la i sense penúries que es complica quan decideixen avalar la seva filla. Por-

ten cinc anys pagant el deute de la filla però ja no poden afrontar-lo. Literalment s’han quedat sense diners.

L’únic ingrés que té aquesta parella de jubilats és la pensió d’en Jorge. 733 euros per comprar menjar i medicaments i

733 euros per comprar menjar, medicaments... i fer front al deute de la filla que van avalar pagar llum, aigua, gas i telèfon. La Maria, entre llàgrimes i encongida, explica que no sap què fer, està perduda, endeutada.

S’estremeix quan pensa amb el desnonament. “Yo sé que si algún día me sacan de casa, mi marido muere”. Demana

un pis de lloguer social per poder donar el seu i així saldar el deute. De moment però, l’única oferta que té és un pis de protecció social amb un lloguer de 275 euros. Per ella, masses diners, no li surten els números.

Com ella, molts veïns es troben en situacions semblants. Els desnonaments estan a l’ordre del dia, encara que al barri semblin una realitat aparentment invisible. Recordem el cas de Matías González, actual activista de la PAH, que ara fa tres anys que es va queda sense pis. Ell i el seu fill vivien al carrer Gran de Sant Andreu. En Matías regentava un bar al barri de Singuerlín, Santa Coloma, però la seva vida dóna un gir quan un dels seus socis mor, l’altre emmalalteix i arriba la crisi econòmica. Afortunadament però, tot i perdre el seu pis, es lliure del deute

que tenia amb Bankia. I és precisament això, aconseguir la dació en pagament i aturar el desnonament, el leimotiv de la PAH. Un moviment social, nascut el 2009 amb l’objectiu de crear i consolidar un espai de confiança, un lloc de trobada perquè les persones amb dificultats per pagar l’hipoteca puguin comprovar que el seu problema no és individual i únic i, que a més, respon a causes estructurals. La PAH defensa que amb l’acció col·lectiva es pot transformar la realitat.

Sant Andreu també bull, la indignació popular per una habitatge digne s’evidencia en la creació de col·lectius com la PTAC ( Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi) o l’associació 500x20. Aquesta última, neix a Nou Barris el 2007 i aquest estiu

sàpiga quins drets té, què pot fer i a on pot anar. “També volem pressionar, en la mesura que puguem, les entitats socials i polítiques, per canviar les lleis. El poble ajudant al poble”, afirma l’Enric Minguillón, representant de l’AVV Sant Andreu a la plataforma 500x20 de Sant Andreu. L’objectiu final és donar conèixer els casos i aturar el desnonament. La Maria Cara reconeix que col·lectius com la PTAC o la PAH li han pujat els ànims,

l’han revifat de l’estat depressiu en el que estava. En tot moment s’ha sentit recolzada i moralment més animada.

Entre 2007 i 2014, a Espanya es van executar més de mig milió de desnonaments, uns 170 per dia. Mentrestant, les entitats bancàries espanyoles han rebut més de 180.000 milions d’euros en ajudes públiques. Potser el repte del futur seria parlar de persones i no de xifres.

Tanit de Pouplana

Més de mig milió de desnonaments i 180.000 euros en ajudes públiques a la banca

arriba al barri de Sant Andreu. “Veïns de Sagrera, afectats per la venta de pisos de lloguer social per joves, veïns del PMHB de Sant Andreu, on el 2013 es van iniciar processos de desnonaments a famílies per impagaments de lloguer, i entitats veïnals del barri vam veure la necessitat de crear un 500x20 al barri de Sant Andreu.

La primera idea era dur a terme una taula d’habitatge per poder exposar els casos més greus de desnonaments amb el conseller delegat d’Habitatge, els tècnics de serveis socials i amb entitats veïnals i polítiques. De moment hem fet una primera reunió, acabem de començar”, explica l’Elena Aragüés, activista de 500x20. Setmanalment, els dimecres acullen a les famílies i fan seguiment de casos. La tasca és fer l’acompanyament, que la persona

cap a peus I març

Els desnonaments estan a l’ordre del dia, encara que al barri semblin una realitat invisible

9

La Maria Cara amb la samarreta de la PAH, mentre els companys recullen signatures / andreu carrascal

L’Eduard Costa i el Dani Alegret a les instal·lacions del SAT. / marta ibarra

l’entrevista | Dani Alegret & Eduard Costa | ELS AMICS DE LES ARTS

“El concert a Can Fabra va ser espectacular. Un punt d’inflexió cap endavant” Cristina Martín 10

Quina és la vostra relació amb Sant Andreu?

La relació amb el barri ve de llarg. Des del 2005, quan va començar el grup. Havíem de fer un assaig i el Dani tenia la casa de la meva mare, una casa gran, típica de Sant Andreu. Vam començar assajant i, amb el temps, ens ha anat agradant cada cop més. I ara no sabríem assajar en un altre lloc.

Com va ser el concert de la FM de Sant Andreu del 2009?

Va ser una passada. Era la primera vegada que ens veien tantes persones. Ja no eren només bars petits, va ser un punt d’inflexió cap endavant. El concert a Can

Fabra va ser espectacular perquè veiem que la gent cantava les cançons, se les sabia.

“Havíem de fer un assaig i el Dani tenia la casa de la mare, una casa gran, típica de Sant Andreu” Com sorgeix la idea del EnciSAT? Neix d’una il·lusió que teníem nosaltres de fer un cicle de concerts al barri. Veiem que malgrat que hi ha molta gent fent bona música no hi havia una oferta pro-

fessional per un públic de més de cent persones.

I, per què a Sant Andreu?

Sant Andreu ens ha donat moltes coses i amb el cicle hem volgut fer alguna cosa pel barri.

En què consisteix?

L’EnciSAT ofereix un concert mensual. A més, sempre passen coses després del concert. La gent es pot quedar a conèixer l’artista, a fer-se fotos, a sopar i prendre una birra. És un planazo.

Quin és el criteri per seleccionar els grups?

Això va ser tot un dilema. Primer pensàvem a centrar-nos en l’estil pop rock ca-

El grup CyBee amb Els Amics de les Arts, actuant a l’escenari del SAT. / marc rodríguez

“Sant Andreu ens ha donat moltes coses i amb el cicle hem volgut fer alguna cosa pel barri” Sí i aquesta s’ha convertit en la pròpia marca d’identitat de l’EnciSAT. Ara se’ns faria estrany concebre el cicle d’una altra manera.

I avui ens porteu a CyBee.

Un grup que està en un moment molt bo, estan a punt de petar. S’ho han pres molt seriosament. Vindrà el Cesk Freixes, el Manu Guix. Aquest cicle l’ajudarà a fer un pas endavant i també és molt important pel cicle tenir artistes que s’esforcen tant per un concert.

Quin serà el pròxim i últim concert de l’EnciSAT? Tindrem al Bruno Oro fent de Frank Sinatra amb una Big Band.

Quina és la vostra participació en els concerts?

A l’EnciSAT sempre passen coses, sempre hi ha sorpreses. I moltes vegades la sorpresa hem sigut nosaltres. Amb les Cantabile, “Ja no ens passa”. Amb Cybee, “4-3-3”.

Quina valoració feu del cicle?

La satisfacció és màxima. Aquest mes hem tingut el sisè concert de l’EnciSAT, hem tingut quatre concerts on s’han venut totes les entrades i tots han anat

de meravella.

Repetireu?

Estem contents de poder dir que l’any que ve hi haurà un altre cicle d’EnciSAT. I serà a Sant Andreu?

Sí. No podríem perdre la màgia que ens ofereix el cicle. Es tracta d’un cicle petit però és part del seu encant.

Quins seran els grups de la pròxima edició?

“A l’EnciSAT sempre passen coses, sempre hi ha sorpreses” Encara no ho podem dir. Ho farem el dia 21 de juny, el Dia de la Música. I no només traurem el cartell, farem una gran festa al carrer. La idea és preparar un escenari al carrer, fer concerts i convidar a la gent a prendre alguna cosa.

cap a peus I març

talà que és el que fem nosaltres però, després, ens vam adonar que era un error. Al final, tots nosaltres escoltem tot tipus de música, de gèneres. A més, pensàvem que si fèiem una cosa pel barri era molt estrany que només ens centréssim en un únic estil. Per això, vam intentar fer una cosa més transversal i eclèctica.

Una barreja d’estils. De Chamorro a Oques Grasses, per exemple.

11

L’hort del carrer del Pont, en perill

Pau Sàenz de Pablo denuncia que el terreny ha de ser expropiat, però vol assegurar-ne un bon ús futur

L’Hort Edén, situat als terrenys que hi ha al costat de la Parròquia de Sant Andreu / pau huget

Un dels indrets més antics i plens de tresors de Sant Andreu. L’hort situat al carrer del Pont, cantonada amb Cinca -a tocar de l’estació de tren de Comtal- té els dies comptats. Pau Sàenz de Pablo gestiona el terreny des de fa 11 anys mitjançant acords amb els diferents propie-

taris, quatre diferents al llarg d’aquesta dècada. La finca pertanyia a dues germanes que no la utilitzaven i li van cedir perquè en tragués algun profit. “Quan vaig entrar era un niu de merda i ara és un petit paradís a Barcelona”, exclama en Pau. Des del primer dia, en Pau sap que el

terreny està en un pla d’expropiació de l’Ajuntament de Barcelona. Amb els propietaris van acordar que un cop s’hagués de fer efectiva pactarien un breu període de transició per tal de poder fer les darreres collites. “Res d’això s’ha complert. El propietari actual em va dir un divendres que el dimarts següent havia d’abandonar el terreny”, es mostra indignat el veí.

La seva negativa ha propiciat que l’Ajuntament no hagi pogut entrar al recinte i el propietari li ha ofert diners, però ell reclama temps.

“Sé que tard o d’hora hauré de marxar de l’hort”, assegura en Pau, però el que més li preocupa és que en farà l’Ajuntament d’aquest terreny. “Hi ha restes antigues, inclús d’època romana. S’ha de conservar, no deixar-ho morir per reurbanitzar-ho”, denuncia. La voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és incloure la finca en un pla de conservació, però l’historiador Jordi Rabassa li ha comentat a en Pau que el més probable és que deixin morir el terreny per esfondre’l. En aquests moments, el propietari actual ha denunciat en Pau perquè abandoni la finca. La lluita per conservar aquest indret continuarà.

Alain Garrido

GENT GRAN

L’Equip d’Atenció Primària Casernes amb el programa Radars 12

L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Casernes, que va obrir les seves portes el juny de 2014, té com a un dels objectius prioritaris dels professionals del centre oferir una atenció personalitzada, integral, continuada i accessible als pacients, que se situen al centre del sistema sanitari.

Per tant, els recursos humans del centre –disposats en un innovador model organitzatiu– són els elements clau per aconseguir aquest objectiu, ja que atorguen un valor afegit en la relació assistencial.

Aquest equip d’atenció primària està integrat per 12 metges, 18 infermeres, 12 professionals administratius, dos tècnics en cures auxiliars d’infermeria, un odontòleg, una treballadora social, una infermera gestora de casos i l’equip directiu format per tres persones.

L’horari d’atenció a la ciutadania és de dilluns a divendres de les 8 del matí fins a les 8 del vespre.

Un dels reptes de l’EAP Casernes és participar de manera acti-

va en els programes comunitaris del barri de Sant Andreu, com a un agent actiu més en l’elaboració i desenvolupament dels projectes actuals i dels emergents. En aquest sentit, col·laborem activament en el programa Radars, contribuint a la consolidació dels objectius del programa i participant a la Taula Radars.

Per això hem mantingut contactes amb associacions, entitats i agents comunitaris per col·laborar en els temes relatius a la salut; on existeix una relació assídua i un circuit col·laboratiu amb les oficines de farmàcia del barri, entre d’altres accions que portem a terme.

Amb aquesta voluntat d’oferir un servei integral d’atenció primària de salut per a la nostra població, volem donar un pas més enllà i estem treballant per col·laborar en aquelles activitats relatives a la salut que són d’interès per a la gent gran del barri de Sant Andreu, i d’aquesta forma poder donar resposta, entre d’altres, a les necessitats detectades des de la Taula Radars de Sant Andreu. // Equip directiu de l’EAP Casernes

L’assesorament a les famílies des de Ventijol

L’entitat s’adreça principalment a aquelles persones amb problemes d’addiccions, depressions i estrès, entre altres qüestions Ventijol es va formar el 1994 de la mà de Carme Bosch amb l’objectiu de treballar amb famílies que els calgués atenció psicoterapèutica. Amb dues seus a Catalunya, una a Girona i l’altra a Barcelona, l’associació forma part de la Junta Directiva de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’adolescència, i participa en diferents jornades, trobades i reunions per intercanviar experiències amb altres entitats amb les que comparteixen àmbit territorial o mètodes d’actuació.

En el cas de Sant Andreu, des que van

començar han volgut donar sortida i solucions a aquelles situacions que afecten a la vida de les famílies ja siguin sobre casos individuals o de grup. És per aixó que han de tractar moltes realitats diferents a les que podem conèixer nosaltres, i s’adreçen sobretot a través de les famílies per fer prevencions de trastorns psicològics a la infància o a la adolescència.

Les dues seus de l’associació compten amb un grup de terapeutes que treballen tractant amb els pacients problemes

que van des de problemes d’addiccions, depressions, i estrès fins al tractament d’abusos sexuals, violència familiar i processos de dol i de pèrdua.

L’entitat està implicada en diversos projectes, dels quals algun l’han emprés amb la companyia d’altres associacions.

Treballen amb la motivació de continuar acompanyant famílies en el seu viatge de creixement i fan una crida a la col·laboració mútua per fer-ho.

Mariona Pujol

Millorem la sanitat pública

D

- El desenvolupament normatiu legal necessari per exercir el dret a una mort digna en llibertat, perquè la persona, lliurement, pugui reclamar l’aplicació de l’eutanàsia.

- La recuperació del control públic dels preus dels medicaments destinats a patologies menors, dels quals l’increment desorbitat dels preus representa un gran perjudici per a la gent gran.

- Rebuig de qualsevol tipus de discriminació per raons d’edat per accedir a les teràpies més avançades del nostre sistema sanitari.

- Millora de les condicions laborals del conjunt dels treballadors sanitaris: metges, infermeres, auxiliars, etc.

- Que les formacions polítiques que donen suport al Govern, que es comprometin públicament a treballar per abolir en el Congrés dels Diputats el Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions i les altres normes legals que representen un retrocés en la sanitat pública.

Les declaracions del conseller de salut són paraules maquillades de la realitat que vivim

Maria Guardia Vocal de Sanitat de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

cap a peus I març

urant aquests darrers dies, el conseller de sanitat Boi Ruiz, ha sortit davant dels mitjans de comunicació fent pública una suposada millora de la sanitat. Però tot això que ha informat només són paraules maquillades de la realitat que vivim actualment.

Des de la Plataforma Unitària de Gent Gran de Catalunya, reivindiquen els drets essencials per recuperar la sanitat pública, tot el contrari del que el sr. Boi Ruiz ha expressat públicament: - Recuperació de forma urgent del pressupost que es destinava l’any 2010.

- De manera gradual, incrementar el pressupost cada any fins a equiparar-nos als països més avançats d’Europa. Reducció de les llistes i del temps mitjà d’espera.

- Dotar els serveis d’urgències amb els mitjans materials i humans necessaris per evitar el col·lapse.

Recuperació del nombre de llits hospitalaris perduts aquests anys.

- No traspàs de pacients dels hospitals i centres públics a centres privats, sobretot si en els públics es mantenen llits lliures i sense funcionar.

- Cap reforma del sistema sanitari sense previ acord amb els agents socials i els professionals del sector.

- Increment de les places sociosanitàries per evitar traslladar a les famílies les responsabilitats de la cura de les persones amb malalties cròniques avançades.

13

El perfil de... l’Enric Vidal Doctor de referència de cinc generacions

14

Amb 85 anys, el doctor Enric Vidal continua visitant pacients i el mes de juliol farà 60 anys que és metge professional. Durant tot aquest temps, ha tractat fins a cinc generacions de famílies mogut per una vocació que confessa que li ve des de ben petit.

Valorant l’evolució del camp de la medicina, Vidal considera que tècnicament els hospitals barcelonins “són punters i es poden equiparar als dels Estats Units, Anglaterra o França”, però que “a vegades, hi ha un excés de tècnica i una mancança de mirar el malalt”. Per ell, el metge no hauria d’estar “pendent del rellotge”, és a dir, “no hauria de teclejar i posar creus a una multitud de proves sense haver parlat prou amb el malalt prèviament”.

En aquest sentit, Vidal destaca la necessitat de crear un vincle de confiança amb el pacient, una simbiosi que considera positiva per les dues bandes i en la qual creu que el metge ha de treballar. Tal com explica, amb els anys ha arribat a establir aquests lligams fins el punt que hi hagut gent que li ha arribat a donar la clau de casa seva. Com a mostra d’aquesta empatia, confessa, quan acudeix a casa de gent gran que està malalta sovint li diuen que “ara que ha vingut, ja em trobo millor”. Vidal

Tot i haver visitat milers de persones, encara té la sensació que quan “se te’n va un malalt, perds un tros””

conclou que ha arribat a establir vincles molts forts amb algunes famílies i, tot i haver visitat milers de persones, encara té la sensació que quan “se te’n va un malalt, perds un tros”.

Tant la seva dona, l’activista i política Núria Gispert, com ell, han dedicat gran part del seu temps a lluitar per la justícia social. Tal com explica, encara conserva la placa de la consulta on diu “en horas convenidas”, perquè allà s’hi celebraven reunions clandestines. De fet, per aquest mateix motiu van tenir un cotxe de la Brigada Político-Social davant la porta durant un temps, els telèfons intervinguts i, fins i tot, els seguien en contra direcció al sortir de casa. Vidal recorda èpoques en què tota aquesta feina suposava per ell i per la seva dona passar moltes hores fora de casa i explica que, quan els seus fills eren petits, “s’esperaven desperts que vingués a quarts d’onze per veure’m”.

Fent una mirada cap enrere, Vidal considera que “hem treballat molts anys per ajudar els que més ho necessiten i ara resulta que, per molt que digui Rajoy que tots els espanyols tenen una vida digne, és evident que no”. “En algunes circumstàncies estem igual que en l’època de Franco”, afegeix. En aquest aspecte, el doctor destaca que els medicaments “cada vegada són més cars i a la Seguretat Social a vegades han de donar genèrics que no tots són tan bons”. A més, qualifica d’“horrorós” que actualment s’intenti excloure els immigrants de la Sanitat Pública i no dubta en afirmar que el metge té “l’obligació moral d’atendre aquests pacients”.

Adriana Valero

L’Esbart Maragall: tradició, modernitat i cultura L’entitat s’ha aconseguit fer un lloc de prestigi en la dansa catalana

el major nombre d’actuacions en un any. Van viatjar per arreu Des de fa més de 80 anys, l’Esbart Maragall lluita per mantenir de Catalunya, actuant en els millors teatres de les ciutats, i fins l’essència de la dansa tradicional catalana. A partir del 1990, i tot van arribar a Romania. Enguany estan preparant un dels gràcies a la incorporació d’Enric Martínez a la direcció artística, el moviment s’ha anat projectes més agoinnovant i ha evolusarats des dels seus Essència de dansa cionat. En definitiva, inicis. Emocions en s’ha vestit la populadansa, és el nom del ritat per donar-li un nou espectacle que aspecte més modern integra vuit danses i conduir-lo cap a l’estradicionals. La particena. cularitat d’aquest és L’entitat, que forma que es ballarà la jota part del Casal Catòlic de Vilafranca del Cid de Sant Andreu del de Castelló que mai Palomar, s’ha consolis’ha posat en escedat com un dels grups na fora de la regió. A amateurs de referènmés a més, per muncia de dansa catalana tar aquesta producen els països catació, l’Esbart Maragall lans, tot i que els seus dóna la possibilitat a l’Esbart Maragall preparant-se per fer una ballada a la plaça de l’Estació a inicis dels integrants són molt joles joves promeses anys 60 del segle passat. / família codinachs badosa. ves. El seu objectiu és de l’escenografia i de poder fer espectacles la música a desenvoamb la màxima qualitat i exigència possible, mantenint l’essènlupar el seu talent. Alumnes de l’Institut del Teatre s’encarregacia. I és que, el 2014 va ser l’any de l’Esbart Maragall. Van fer ran de donar forma a Emocions en dansa. // Anna Portella

@ReSantAndreu

cap a peus I març

15

David vs Goliat El comerç de proximitat, l’últim bastió de l’economia andreuenca

Interior del Mercat de Sant Andreu jose navarrete - los coleccionsitas de momentos

David García Mateu @davidgmateu

T

cap a peus I març

othom coneix la història bíblica de David contra Goliat. La metàfora de com el dèbil acaba amb el poderós. David sabia que en el cos a cos les tenia totes a perdre. En la dicotomia comercial de Sant Andreu succeeix el mateix: en una suposada competència directa entre La Maquinista i les botigues del poble, aquestes últimes tindrien les de perdre. Per aquesta raó, David va optar per esgrimir l’enginy; aprofitar les distàncies per tombar al gegant amb la fonda i la pedra i esdevenir mite victoriós. El poble comercial també pot disposar d’armes per fer caure els poders corporativistes; també pot salvar les distàncies i oferir una alternativa comercial. Però... ara bé, les institucions democràtiques també juguen un paper fonamental en la qüestió.

Tal com raona el vicepresident de l’Associació Sant Andreu Nord Comerç, Alvar Pardos, “les administracions haurien de fer discriminació positiva per afavorir el petit comerç”. Una empenta que ajudi als més dèbils mitjançant diverses actuacions, com “la fomentació de línies de bus, oferir avantatges en el transport públic per aquells que comprin a les petites botigues, o la construcció de pàrquings on deixar els vehicles que ara no ho poden fer”. Però, davant d’aquestes reclamacions del petit comerç, l’administració el que fa és ajustar la T-10 a la barrera psicològica del 10€ després de 15 anys de pujades, privatitzar part dels aparcaments públics i crear una línia de bus que trasllada als passatgers directament a un centre comercial: l’H8 (Camp Nou – La Maquinista).

17

Goliat

18

Tot i aquestes polítiques dutes a terme pels nostres representants, una de les mesures més controvertides ha sigut l’aprovació de l’ampliació de La Maquinista en 45.000 m2. El president de l’Eix Comercial de Sant Andreu, Pròsper Puig, ho qualifica d’“un tret a la línea de flotació del comerç de proximitat; el major mal que ens podien fer”. Un “tret” del que en són responsables el Partit Popular i Convergència i Unió (amb Raimond Blasi al capdavant com a regidor de Sant Andreu i de Comerç, Consum i Mercats). Amb el tacticisme d’uns, i la llum verda per part dels altres, ara el projecte difícilment farà marxa enrere.

Un lliure mercat que no només afectarà el comerç local, tal com denuncia la plataforma No al “Pelotazo” de La Maquinista, sinó que també “agreujarà la mobilitat i la manca d’equipaments públics”. De fet, l’ampliació comportarà la construcció de cinc torres dins del centre comercial on aniran a viure centenars de noves famílies. Un model més elaborat que el de Diagonal Mar amb els seus gratacels, però que tal com apunta Puig, “continua sense fer ciutat i agreuja les dificultats que ja denuncien els veïns de la zona”. “Aquí som especialistes a crear

“Aquí som especialistes a crear problemes i després la ciutat ja se les arreglarà

problemes i després buscar les solucions; ells creen el problema i després la ciutat ja se les arreglarà. El que s’ha de fer és mirar les coses amb perspectiva”, reflexiona el màxim representant de l’Eix.

Model laboral i social Però més enllà de tractar-se d’un projecte urbanístic, també es tracta d’un projecte social. És evident que l’ampliació del centre comercial comportarà nous llocs de treball. Ara bé, cal analitzar quina és la tendència laboral d’aquestes grans corporacions. Si bé La Maquinista pot gaudir d’un gran marge de contractació, Puig posa sobre la taula les jornades laborals completes de determinades empreses, les quals deixen els seus treballadors per sota o en el mateix llindar de la pobresa. “Hauríem d’estudiar a quins sous contracten i quin és l’interès que hi ha darrere” reflexiona el representant.

Una especulació que en la seva arrel va vinculada amb la cada vegada menor capacitat adquisitiva de les famílies. Amb la crisi, les desigualtats a Barcelona creixen. Els barris rics s’enriqueixen, els pobres s’empobreixen. Sant Andreu té una renda familiar de 77 punts sobre la mitjana 100 de Barcelona. I això són xifres del departament d’Estadística de l’Ajuntament del 2012 (que encara no s’han actualitzat). Què succeeix? Que el petit comerç, amb un producte de qualitat i un preu afí a allò que es ven, veu com part de la clientela ja no pot assumir determina-

andreu carrascal

“Fer múscul des de l’interior” Per tal de fer front a la tendència comercial anglosaxona, el president de l’Associació Sant Andreu Nord Comerç, Josep Manel Robles, apunta que s’ha de buscar el transvasament de clients de La Maquinista cap a Sant Andreu. “La gent que voldrà anar ja hi anirà al centre comercial; ara nosaltres hem de pensar com atraure la gent que va cap allà”. Tal com apunta Robles, una operació aparentment senzilla seria la de col·locar logos al metro indicant la sortida cap a l’eix comercial. Si bé La Maquinista ja en disposa d’uns quants, els petits comerciants encara no han rebut el permís polític per fer-ho.

Però amb logos o sense logos, totes les associacions botigueres coincideixen en què s’han de recuperar administracions im-

“Debilitar un comerç com el de Sant Andreu, provoca que es debiliti tota la comunitat”

portants en el teixit urbanístic andreuenc. “El comerç es nodreix del que té al seu voltant; si aquí tinguéssim algun museu, un parell d’hotels, una escola oficial d’idiomes i alguna administració com Hisenda, canviaria força l’esperit comercial” resumeix el president de l’entitat nord. Però la centralització barcelonina no ha deixat res. Cap administració, cap hotel, cap institució cultural de ciutat.

Tal com esgrimeix Padros, “hi ha algunes zones on s’han traslladat botigues perquè simplement s’ha tancat un CAP. Un equipament atrau gent, no només del seu voltant, sinó de fora de la ciutat; un pol d’atracció que enforteix molt més un barri que no pas mitjançant subvencions comercials”. Un gremi que, a la vegada, es veu seduït per la possibilitat de marxar a entorns més exitosos. Tal com denuncia el president de l’Eix, “sé que hi ha botigues que han rebut alguna trucada de gent relacionada amb La Maquinista i se’ls ha sondejat la possibilitat de traslladar-se allà”. Factor que no només planteja la deslocalització de determinades empreses locals, sinó que incorpora el dubte als privats d’invertir en la zona. Al que Pardos va més enllà i apunta que “hi ha gent que prefereix llogar el seu local per rendibilitat, que continuar amb el seu negoci particular”. Però, tot sigui dit, “Gran de Sant Andreu és un carrer car”, puntualitza Robles.

Què fem amb el Carrer Gran?

Si bé els comerciants coincideixen en bona part dels punts anteriorment tractats, les tasques a dur a terme per promocionar-se

cap a peus I març

des despeses. Al cap i a la fi, una espiral d’empobriment generalitzat. Davant d’aquesta tendència, Puig considera que “debilitar un comerç com el de Sant Andreu, provoca que es debiliti tota la comunitat andreuenca. El que hi ha al voltant del nostre comerç té un gran valor, però si aquesta activitat mor, tota la resta també cau. No és només una qüestió comercial, sinó també social”.

19

Un dels punts més conflictius i concorreguts pels vianants en el carrer Gran de Sant Andreu, durant un dia de la calçada oberta al trànsit / andreu carrascal

20

desperten controvèrsia. Què fem amb el carrer Gran? Mentre que l’entitat de comerciants nord apostaria per la peatonalització de la via vertebradora de Sant Andreu, l’Eix és més reticent a eliminar el trànsit rodat. Puig argumenta que al tractar-se Sant Andreu de la “gran zona perifèrica desconeguda de Barcelona”, eliminar la circulació pel carrer Gran provocaria “una major invisibilització per la resta de la ciutat”. Al que afegeix que “no es pot parlar únicament de pacificació”, sinó que ha de ser “una cosa més àmplia i transversal”. “Podem arribar a un acord de tancar el carrer determinats dies, però no ho podem fer com a norma general; necessitem que els cotxes arribin i que puguin aparcar”, en unes zones d’estacionament que, per ara, “no existeixen”, conclou Puig.

En canvi, l’entitat de comerciants nord contempla positivament peatonalitzar l’artèria andreuenca.

Robles recorda que “s’ha demostrat que els únics que circulen pel carrer Gran són la gent del barri, mentre qui vol travessar l’entramat urbà ho fa per Torras i Bages o la Meridiana directament”. Al que Pardos suma la següent reflexió: “si ens fixem en La Maquinista... quines coses tenen ells que nosaltres no tenim? Una àrea de vianants que permet despreocupar-se de vigilar els cotxes o als nens”.

“Nosaltres ja tenim un carrer agradable, al qual potser caldria

“D’aquí a poc temps, tot el comerç haurà de partir de la compra digital”

millorar la il·luminació”. “Només cal veure com s’omple el carrer de gent quan es talla el trànsit” conclou Pardos.

La nova era comercial: Internet Però, tot i les actuacions que es poden dur a terme, hi ha un factor que serà clau en els anys vinents: la digitalització de les compres. Tal com ho analitza el vicepresident de l’entitat comercial Sant Andreu Nord, “d’aquí a poc temps, tot el comerç haurà de partir de la compra digital, i ja s’aventura que la poca capacitat del comerç tradicional per reciclar-se serà un problema”.

Si bé des de les institucions s’estan duent a terme programes didàctics per incentivar la digitalització de les petites botigues, Pardos considera que les actuacions “no estan ben enfocades”.

“Es tracta d’una digitalizació fictícia mitjançant una pàgina web i un curs de facebook; això no aporta èxit de venda”. Segons destaca el comerciant, “les grans plataformes ja treballen amb la venda virtual i això passarà molta més factura a les botigues tradicionals, que no pas les apertures o ampliacions de centres comercials”. “Si no sabem aprofitar la combinació de petit comerç amb xarxa virtual, no només haurem perdut el tren, sinó que ho haurem perdut tot”. Tal com augura Padros, potser el perill més immediat per l’últim bastió de l’economia andreuenca no ve a ser l’ampliació de La Maquinista, sinó la gran transformació que viu la societat en paral·lel a l’evolució d’Internet: la compra digital.

apunt històric | El comerç a Sant Andreu, una xarxa plena de vida | PAU VINYES

A

cap a peus I març

tòriques una munió de forns al llarg del carrer Gran. Segons ntigament el lloc de venda a l’engròs era la plaça de Clapés la qualitat del pa andreuenc era superior al barcelol’Església o de la Constitució –actualment plaça d’Orfiní, i a voltes, com el cas del forn de la plaça d’Orfila, solien la. Pagesos d’arreu del Pla de Barcelona i de les comarabastir de pa algunes llars barcelonines. I un altre comerç ques veïnes venien a vendre els seus productes de l’hort o de forta presència al carrer Gran són les farmàcies. Clapés del camp. En dies de mercat hi havia festa grossa, ja que les es refereix a la farmàcia Franquesa com la més antiga de la andreuenques solien omplir el cistell per a donar de menjar població i esmenta les Joan Viñas, Josep Vintró, Anselm Guia la família (aleshores en una mateixa unitat familiar podien nart, Joan Raspall, R. Nadal, J. Dencàs i Josep Bogunyà, la arribar a viure tres generacions). Anar a comprar era cosa majoria d’elles de dones, i com actualment en a molt l’home funcionament. podia ajudar La farmàcia en el transport franquesa de la mercaoberta el 1842 deria comprano sempre ha da. L’any 1850 estat regental’Ajuntament da per la made Sant Andreu teixa família. de Palomar va En l’actualitat adquirir uns tedesprés de rrenys a tocar l’enderroc de del carrer Mal’antiga masia jor –actualment que la custocarrer Gran de diava, sobreviu Sant Andreuamb el mobiliaper construir-hi ri original d’esuna plaça portil isabelí en el xada, l’actual nou edifici. La plaça del MerMerceria l’Azucena, al carrer Gran cantonada amb Sant Antoni (actual Rubén Darío) / fons emília moltó d’en Guinart, cadal. Era una fundada el 1896, segueix regentada per la mateixa família i manera d’aixoplugar als venedors i a les venedores i els prol’edifici i decoració remeten, en part, a l’original. ductes a vendre en cas de pluja forta. L’any 1914 es decideix Actualment el carrer Gran segueix omplint de vida comercial construir una estructura metàl·lica al bell mig de la plaça per la quotidianitat andreuenca. La majoria de botigues s’aixotal de convertir-lo en el Mercat de Sant Andreu. pluguen en l’associació L’eix Comercial de Sant Andreu, enTanmateix, el gran eix comercial del poble ha estat i és el titat que vetlla pels seus interessos gremials i organitza acticarrer Gran, on la concentració de botigues, tavernes i tallers vitats diverses per a la promoció del comerç del poble. Entre d’oficis és altíssima en tota la seva extensió. La majoria dels les activitats que organitza cal assenyalar la Fira del Comerç comerços eren regentats per homes. Tot i això, rere els taual Carrer i el tastet d’una vaca cuinada in situ durant la Feslells hi solien haver dones, les quals moltes vegades duplicata Major. El futur es preveu ple d’incertesa, però si el carrer ven la seva jornada laboral amb la feina a la fàbrica i després Gran ha estat ple de bullició de forns, farmàcies, tavernes, a la botiga. Eren uns comerços –sobretot les botigues de matalasseries, i botigues de tota mena és la prova que conqueviures- que obrien de bon matí fins al vespre-nit i a voltes tinuarà sent un gran carrer en l’àmbit comercial. La peatonano tancaven al migdia. Fins que no arriba la jornada de deslització que proposa l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant cans dominical, el 1904, moltes botigues obrien diumenge.

Andreu de Palomar en alguns trams del carrer Gran en pot Segons l’historiador andreuenc Jordi Rabassa, a L’Abans de ser la prova d’aquest futur esperançador a nivell de dinàmica Sant Andreu de Palomar (2013): “La llista d’oficis establerta i enfortiment del comerç de poble. I els carrers que hi con(al carrer Gran) és llarguíssima i canvia amb el temps seguint flueixin així com la futura remodelació del Mercat andreuenc les modes i les necessitats de la població”. El també historiahi sortiran beneficiats. Llarga vida al comerç del poble. dor andreuenc mn. Clapés ja esmenta a les seves Fulles His-

21

cap a tu | Quina ha sigut la transformació del comerç andreuenc? | PER LAIA LUJÁN

Dolors Cortina. 54 anys. Professora Ha patit una renovació per què han augmentat les botigues en una línia més específica amb productes concrets i més alternatius.

El barri s’ha d’adaptar als nous temps.. Tot i aixó, Sant Andreu continua sent un barri amb una tradició molt forta a nivell de comerç.

Teresa Boix. 69 anys. Jubilada

Margarida Valls. 54 anys. Mestressa de casa

Teresa Selfa. 47 anys. Administrativa

Antigament hi havia costums que ara s’han perdut.

El comerç dels nostres dies, és d’un tracte molt més fred i no tan proper com abans.

També s’han implantat moltes botigues d’orientals de segona generació, encara que ja estan més integrats en els nostres costums.

22

Amalia Manzano. 42 anys. Perruquera Penso que tot comprador ha de saber escollir i ser conscient d’on anar a comprar, ja sigui per la procedència de les mercaderies o per la qualitat d’aquestes.

Avui dia les botigues estrangeres estan guanyant molt territori, a més de que molts establiments tenen poc temps de vida.

Jo crec que cada dia es tanquen més botigues i que cada vegada també hi ha menys qualitat, ja que tots els nous establiments que s’obren acaben oferint el mateix tipus de productes. És per això que moltes persones recorren cada vegada més a la compra de grans centres comercials.

Anys enrere abundaven molt més les botigues de queviures i de caire familiar, i poc a poc aquest costum s’ha anat perdent, sent això perjudicat per les grans superfícies i centres comercials per la comoditat que suposen. S’ha perdut gran part de la tradició.

Teresa Fonollosa. 73 anys. Jubilada Abans tot eren botigues més petites i més especialitzades. Hi havia un ambient molt més familiar entre comprador i venedor. Érem com una gran família.

Actualment les grans superficies i les noves botigues a càrrec d’estrangers atrauen més compradors, ja sigui pel preu o comoditat

El millor Carnestoltes andreuenc

P

er donar tret de sortida a la gresca, es van fer les tradicionals rues pels carrers de Sant Andreu per part d’algunes escoles, que van sortir a fer un tomb pel barri per tal de lluir les seves disfresses.

Durant els dies següents, es van organitzar altres activitats, com un concurs de disfresses per als més petits i un altre per triar la truita més bona d’entre totes les que hi van participar, a més del tradicional enterrament de la sardina.

Però l’acte més esperat per a tots els membres i participants va ser la rua de Carnestoltes, amb decidides Tortugues Ninja, elegants càpsules de Nespresso i peludes cabres acompanyades pel seu pastor, aprofitant el nou any xinès. Des del punt de concentració, a la Rambla Fabra i Puig, les carrosses i comparses avançaven al ritme de la música, timbals i xiulets que animaven als participants i a tothom que seguia la marxa fins a Can Fabra, on es van escollir les quatre millors disfresses. A més, per tal de fer front al fred i recarregar forces per continuar amb la gresca, la festa va estar acompanyada de botifarra d’ou i coca.

Música, balls, animació, disfresses i sobretot molta diversió són ingredients que no podien faltar per a completar la recepta del Carnestoltes andreuenc!

Laia Luján manuel a. raigada / laia luján.

cap a peus I març

23

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

Que bonics són els anuncis que fan a televisió Antifaz ha presentat “Spot” a Sant Pacià

J

a fa uns anys el Grup Teatral Antifaz va estrenar Besos de Carles Alberola. Una comèdia que intercalava els diàlegs amb les cançons d’amor dels setanta i vuitanta. Del 21 de febrer a l’1 de març, als Locals de Sant Pacià, han tornat a carregar amb un altre èxit d’Alberola (i Roberto García): Spot.

24 AquestA comèdia s’estructura al voltant del món de la publicitat. Així doncs, enmig del discurs dels personatges s’hi insereixen eslògans publicitaris d’un cert ressò mediàtic, alguns introduïts amb calçador i d’altres flueixen amb naturalitat, “tan natural como la vida misma”. Tot plegat, a part del joc lingüístic, ens fa reflexionar sobre com ens han marcat els anuncis i adonar-nos que vivim immersos en un món consumista. Fins a quin punt som esclaus de la publicitat?

Oriol Jové (direcció) ha presentat un muntatge senzill però ben definit. Una es-

cenografia planera (Santi Pérez) a base de mòduls i un vestuari uniformat ressaltava el treball dels quinze actors d’Spot.

A cada esquetx es combinaven diferents actors i així s’aconseguien tempos diferents.

Com a traca final, l’elenc surt a interpretar els spots musicals que han marcat generacions Com a traca final, l’elenc sortia a interpretar diferents spots musicals que han marcat, si més no, més d’una generació: les cançons d’estiu d’Estrella Damm, els llavis del “Chico Martini”, el calb de la loteria de Nadal... I tot el públic vam acabar picant de mans i taral·larejant els anuncis de televisió, i és que són tan bonics!

Agenda atapeïda per l’últ i febrer

I

després de la inauguració del desembre del 27 de febrer a l’1 de març La Lira ha tornat a aixecar el teló amb La Nonna de Roberto Cossa. En aquesta comèdia dirigida per Eduard Benito la nonna (Lourdes Fernández) és una àvia tan golafre que té tota la família amargada: el seu nét Carmelo (Jesús Manzano) no para de treballar; la seva nora Maria (Isabel Ferran) es passa el dia cuinant; l’altre nét, Chicho (Joan Llatge), sembla viure tranquil; la seva filla Angula (Lluïsa Garriga) s’escarrassa a netejar escales a la seva edat, la besnéta Marta (Alba Sánchez) es prostitueix i el seu promès (Joan Peredes) espera fer un gran negoci... Però tots plegats acabaran fent un pet perquè a la Nonna no li falti de res.

Als Catalanistes hi han convidat el grup de teatre Urim per presentar Mucho ruido y pocas nueces. Traduïda al català com a Molt soroll per no res, el títol ja ens anuncia que es parlarà d’una cosa tan insig-

A l’esquerra, fotografia de la representació d’Spot per Antifaz, i a la dreta, La Nonna de La Lira Teatre per Forat Sense Fons

Comencen a florir les flors de primavera

lt im cap de setmana de

“Mujeres al rojo vivo”, “La calúmnia” i CyBee

Irene Caixàs

D

el 13 al 29 de març la Cia. Teatropella presentarà l’èxit del Llantiol al Centre Cívic de Sant Andreu: Mujeres al rojo vivo d’Edurne Rodríguez. En aquesta successió de números, tres actrius (Marta Genís, Agurtzane Zallo i Laia Oms) hi deixaran la pell per fer-nos sentir dones: que pareixen, van a desfilades de moda, volen sexe, sedueixen...

Del 14 al 22 de març a l’Ateneu de Sant Andreu s’hi escenificarà La calúmnia de Lillian Hellman. Forat sense Fons representarà aquest drama on un rumor estroncarà la vida de dues professores d’un internat per a nenes.

Com cada mes, l’Ateneu l’Harmonia ofereix una programació cultural interessant, que recomanem que la consulteu al web, ja que és força extensa: casalsantandreu. cat. Però cal fer esment a l’acte d’homenatge que es farà al Joe Forga, el 19 de març a les 19h amb els seus amics.

Per acabar, al SAT! també hi ha la cartellera ben plena. Al cicle EnciSAT CyBee presentarà les seves conegudes cançons.

Els divendres d’aquest març s’acabarà la 12a edició de la mostra d’arts escèniques amateurs, Fica’t al SAT!: Menecmes de la Cia. Somni’TS (una comèdia sobre els bessons), 8 femmes de Cia. Casual Company (una comèdia basada en l’homònima pel·lícula francesa) i Groschen de l’Escola de dansa El Magatzem (inspirada en l’Òpera dels tres rals de Bertolt Brecht). Del 7 al 22 de març els més petitons podran gaudir d’un nou espectacle de l’Estaquirot Teatre: En Jan Totlifan, en aquestas fusió de teatre i titelles se’ns explicarà la història del Jan, un nen que a través d’un llarg viatge aprendrà a fer un munt de coses tot sol. Es tancarà el mes amb un espectacle de dansa per a infants de la mà del Ballet imperial de la reina Rosamunda.

cap a peus I març

nificant que no val la pena parlar-ne. O potser sí? Perquè... quin és el tema en què s’ha vessat més tinta, no és potser l’amor? Carlos Herrera ha presentat una altra adaptació d’aquesta comèdia de Shakespeare protagonitzada per Benedicte i Beatrice, Leonato, Cirereta...

I per acabar amb aquest cap de setmana ple d’estrenes, La Lírica de Sant Andreu ha tornat a la sarsuela amb La del manojo de rosas. En aquest sainet madrileny d’Ansemo C. Carreño i Francisco Ramos de Castro, en una floristeria hi treballa Asención (Carmen Rivera) que la festegen el mecànic Joaquín (Manel Esteve) i el senyoret Ricardo (Gabriel Lezcano).

Com a contrapunt còmic cal destacar Clarita (Esther Marquès) que festeja amb el mecànic Capó (Tito Calvo), tot i que Espasa (Marc Calvo) també li fa la gara-gara. Com sempre, la Lírica aconsegueix tenir música en directe, tot un luxe.

25

cultura | Art digital i poesia crítica

“L’evolució és l’antídot de l’extinció”

Quim Abella omple el Josep Bota de fantasia i misteri

P

ersonatges fantàstics han estat guardant la Fabra i Coats durant el mes de febrer. Des de dones amb misteri i sense roba fins a forçuts, trapezistes o clowns han format part de l’exposició Nou Modernisme, una mostra de l’evolució de les tècniques artístiques des de la mirada del seu creador, Quim Abella, qui opina que “l’Art i la tècnica canvien i evolucionen amb el món”, i que l’evolució és necessària perquè és “l’antídot de l’extinció”.

Després d’haver estudiat Procediments Pictòrics i Escultòrics i Belles Arts, Quim Abella va realitzar Estudis de Disseny Gràfic encaminant el seu perfil artístic cap a l’Art i el disseny assistit per ordinador. Ja fa 25 anys que va saltar de l’Art

Clàssic a l’Art Digital. Assegura que aleshores aquest Art era poc reconegut a Catalunya i Espanya, per això va optar per formar-se de manera autodidacta fora de l’Estat.

Amb els anys ha anat perfeccionant la seva tècnica dins d’aquesta branca artística. Les seves peces se centren en figures humanes tridimensionals iniciades amb un esbós a mà, i treballades posteriorment amb una tablet Wacom. “Les belles arts són belles arts, facis servir la tècnica que facis servir”, respon a aquells qui consideren que l’Art Digital se surt del convencionalisme de la Història de l’Art. Denomina la seva obra com un referent modern de l’Art Clàssic.

Júlia Perera

Corrandes de les Matemàtiques o del Saber

26

Mai ho hagués imaginat que tot sumant 3+2 al final, de resultat, tinguessim el no-res. Oh! De petit, ho reconec no era gens bo per sumar però encara així em sorprèn: Tan tan dolent he estat?

No és pas senzill d’explicar.

No sé on posar l’inici.

Jo vinc a reivindicar que el Saber no és pas un vici.

Jo vull que tothom avisi del malestar general.

Pensar no és com anar en bici,

el Saber es pot oblidar.

Avui també us vull alarmar: Realment cal que sigui dit.

Potser no sabem parlar però si se’ns mou un sol dit lluitarem com no està escrit!

A rendir-nos no hem après i si dieu que està mal vist derrotarem el burgès -encara que sia obsoletque privi universitats i que ens retalli en drets.

Quedi entès, dit i explicat.

I a vosaltres ciutadans el que us vull dir de veritat

és: des de la humilitat sapigueu la realitat, que en la totalitat és complexa i impactant.

No ceseu de llegir mai, ni pareu mai de pensar.

No descanseu mai, oh, no d’aprendre tots, tots els drets.

Compliu les obligacions que no us puguin fer retrets.

I lluiteu fins a la fi, manteniu-vos sempre drets.

Ningú us mani el que cal dir.

Penseu lliures: i res més!

PER DAVID BERNAL

esports | Futbol, Waterpolo i Tennis

El CN Sant Andreu, sotscampió de la Copa de la Reina

L

a piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu va acollir per primer cop la Copa de la Reina de waterpolo a primers de febrer. Emulant la gesta de l’equip masculí la temporada passada, i en el mateix escenari, les noies de Javi Aznar van obtenir un meritori sotscampionat que se suma als ja obtinguts per l’equip al llarg de la història. No cal dir que l’èxit organitzatiu va ser l’habitual cada cop que una gran competició de natació o waterpolo cau en mans del Club.

El sorteig va situar el Sant Andreu en la banda del quadre denominada “fàcil”, ja que esquivava possibles enfrontaments amb els favorits fins a la final. Tot i això, la dificultat de les eliminatòries a superar era evident observant la classificació a la lliga. El campionat va començar amb el totpoderós Sabadell, actual campió d’Europa, desfent-se del Mediterrani sense contemplacions per 15-2. A continuació, el Mataró va patir més del compte per derrotar el Dos Hermanas andalús (10-15), mentre la sorpresa relativa va arribar en el duel entre el Madrid-Moscardó i el Rubí, on les vallesanes es van imposar contra pronòstic per 10-12. El Sant Andreu s’havia d’enfrontar en el seu quart de final al Terrassa, amb una victòria clara per 12-8, un bon partit i la sensació de control des del principi fins al final.

Les semifinals del dissabte van oferir un enfrontament entre Sa-

badell i Mataró, primer i segon a la lliga, que es va resoldre amb molta més incertesa de la prevista a favor de les campiones per 7-6. El Sant Andreu, per la seva banda, no va donar oportunitats a un bon Rubí que, tot i plantar cara, va caure per 9-12. I la final del diumenge va respondre a les expectatives creades. El Sabadell, dirigit per l’andreuenc Nani Guiu, va haver de donar-ho tot per derrotar un Sant Andreu hipermotivat i que va tenir les seves opcions en els tres primers quarts. El primer parcial va saldar-se amb empat a 2 i les espases en alt. Les de Javi Aznar, amb el públic a favor i jugant a casa, volien allargar la final tant com fos possible, i van arribar al descans amb un desavantatge mínim (3-4). El tercer temps va permetre que el Sabadell estirés una mica el marcador i es va tancar amb 4-7, diferència que ja no es va poder eixugar i es va eixamplar en el darrer quart fins a arribar al 4-11 final, just per la superioritat vallesana però excessiu pels mèrits d’un i altre equip durant tot el matx.

Si es compleixen els pronòstics i el Sabadell s’alça amb el títol de lliga, el Sant Andreu tindrà el dret de disputar a principis de la temporada que ve la Supercopa d’Espanya. Mentrestant, els objectius se centren a mirar de mantenir la quarta plaça a la lliga que dóna dret a jugar el play-off. .

JJ Aymerich

L’

estrena del nou entrenador andreuenc no ha estat positiva pel que fa als resultats. Tot i no haver tingut un debut amb victòria ni com a local ni com a visitant, les sensacions que ha deixat el Sant Andreu de Miguel Álvarez són esperançadores. Álvarez té una gran experiència en la Segona Divisió B i també en categories superiors. La temporada passada va entrenar l’Alcorcón a la Divisió de Plata. Amb aquest canvi a la banqueta del primer equip, Rubén García Vilagrasa torna a encarregar-se del Juvenil, tal com havia fet fins fa uns mesos.

Des de l’ascens a la Segona Divisió B l’any 2008, l’equip s’ha instal·lat a la categoria

de bronze. A la temporada 2009/2010 es va quedar a les portes de l’ascens. La derrota contra la Ponferradina a la tanda de penals i la posterior derrota contra el Barça B va condemnar l’equip a l’immobilisme de categoria. Aquest any, però, hi la possibilitat d’abandonar la Segona B, però no pas per pujar, sinó per baixar a la Tercera Divisió. Ara mateix, l’únic objectiu de la UE Sant Andreu és la salvació. Amb el relleu de Miguel Álvarez a la banqueta, l’equip espera capgirar la ratxa negativa de resultats i entrar en una dinàmica positiva que permeti sortir de les places de perill.

Jordi Urtasun

El 21 de març, Beach Tennis a l’Escola La Maquinista L’Associació Beach Tennis de Catalunya (ABTCat) estrenarà la nova pista inflable. a l’Escola de la Maquinista, on els nens podran conèixer aquest esport de primera mà. L’organització deixarà el material necessari perquè totothom hi pugui participar. Els instructors de Beach Tennis de l’ABTCat oferiran les claus per a poder iniciar-se de forma totalment gratuïta.

Per aquells que tinguin una experiència positiva, tindran l’oportunitat d’inscriure’s en el Mundial IFBT Beach Tennis Barcelona 2015. La fita internacional més destacada d’aquest esport disposa d’una prova amateur, per poder donar cabuda a tothom. /J.U.

cap a peus I març

Miguel Álvarez, nou entrenador de la UE Sant Andreu

27

LA MÉTEO

L’observatori mteorològic de Sergi Corral Buela Aquest febrer s’ha desmarcat de la resta de l’hivern amb un panorama molt més fred que els mesos anteriors. Diverses entrades fredes ens han visitat, la més important entre el dia 2 i el 9 de Febrer, que fins i tot ens va deixar un dia de neu granulada i un altre de neu, amb 4 flocs anecdòtics.

Ha estat un mes sec, altre cop amb pluja molt minsa, no més de 13 mm. Aquest panorama d’entrades de nord i de mestral dia si i dia també, ens han deixat un panora-

Variable meteorològica Valor observat

Dia

Temperatura Màxima Absoluta

18,9 oC

25

Temperatura Mínima Absoluta

1,9 C

6

Temperatura Mitjana Mensual

9,91 C

-

Pressió Màxima

1033,5 hPa

18

Pressió Mínima

995,4 hPa

3

Mitjana de Pressió

1014,93 hPa

-

Precipitació total

13,4 mm

-

Precipitació Màxima (24 h)

8,0 mm

3

A

28

o

*Les mitjanes de Temperatura, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

EN CONTE Flam de la casa, gelat, púding vui plou. No seria cap cosa de l’altre món si no fos que avui, justament avui, han quedat de trobar-se amb un client important. Amb algú que és capaç d’invitar a dinar una tropa sencera a qualsevol restaurant on el cobert es pagui més car que el mes de feina feta a segons quins barris. El clientàs, com en diuen en l’argot del despatx, s’ha citat amb el parell de directius a davant d’aquell restaurant on van dinar ja l’última vegada. Però plou i el director general ha tingut un imprevist macabre. Li han trucat al mòbil assegurant-li que havien segrestat el seu fill. Així és que ella, sola amb la seva solitud i amb la seva cartera plena d’ofertes, documents, arguments i bones intencions, espera el clientàs sota la pluja que entoma un paraigua ridícul que normalment dorm al calaix de baix de tot de la taula de l’oficina.

Ella, que fa anys i panys que remena per l’entranya de la companyia, de cop té la sensació idiota que no se’n sortirà. Només perquè és la segona de bord? Només perquè no parla mandarí, com el clientàs? Potser perquè ella és ella i això seria prou per desautoritzar-la en aquest món tan tristament masculí. És clar que no té motius reals que avalin aquesta sensació idiota que ara la destorba. D’acord, ella no és la directora general, però tothom sap que amb el director fan un gran tàndem, i que en moltes ocasions, no se sap ben bé qui mana o si, de fet, manen igual. I no, no parla mandarí, i el director és d’aquells que diu bon dia en cent idiomes, però tampoc no el parla. A

o

Per Andreu Giralt

totes les trobades amb el clientàs, només s’han dit “ni hao” i després, anglès, anglès i més anglès. I què coi, ella és una dona que val el que val pel que és i pel que fa, i mai ningú li ha pogut fer creure que tindria algun impediment, en res, només pel fet de ser una dona. Quina bajanada. Fa anys que representa la companyia arreu del planeta, fent equip i en solitari. És gata vella.

Al capdavall, potser és la pluja. Potser és aquest ruixat que no esperava i és l’abandonament del capità a l’últim minut.

Potser li ha recordat, l’aigua que cau, com en som, de fràgils, aferrats als nostres plans. I tal vegada les gotes que el panot no ha sabut aturar li han mullat els pantalons li han recordat que, per segons qui, l’aspecte no és només molt important sinó que gairebé ho és tot. Però no, això no és tot. Quan ja té el mandarí a l’altra banda del semàfor, el cap de sala del restaurant on l’últim cop els paladars van tocar el cel, surt a la porta i es disculpa. Senyora, ens sap molt greu, però hem tingut una avaria en el sistema de subministrament de gas i, és clar, no podem pas cuinar. Llavors li ve al cap una solució d’emergència. Al mateix carrer, unes cases més avall, hi ha el ranxo. El ranxo és com li diuen en l’argot al bar que fa menús entre setmana. Hi van de tant en tant. Quatre primers, quatre segons, no hi falten mai uns macarrons. Fregits, salseta i pa xiclet. De postre, els clàssics. Flam de la casa, gelat, púding.

XARXA DE MOTS 1

2

3

4

5

6

7

8

9

Per Andreu Giralt

10

1 2 3 4 5 6 SOLUCIONS GENER

7 8 9 10

HORITZONATLS: 1. Disfunció visual en la percepció cromàtica, sobretot

VERTICALS: 1. Tendresa i cura en el tracte. 2. Indret de Zàmbia situat just al

del verd i del roig. 2. Esclerosi lateral amiotròfica. Serp consonàntica. Meves,

sud del llac Lusiwasi (al revés). Allò que se’n va quan ella es queda, com deia en

a l’antiga. 3. Màquina de composició tipogràfica que fon els tipus o lletres línia

Capri. 3. Debilitat, manca d’energia. 4. Principi tomista. Cèrcol vocàlic. Pacient

per línia. Nova Scotia. 4. Independent Publishers Group, distribuïdor de llibres.

celestial (al revés). Newton o nitrogen. 5. Pena d’exili temporal imposada a l’anti-

Expliqui, conti, narri. 5. Senyores votants d’Albert Rivera. 6. Obertura alfabètica.

ga Grècia als qui representaven un perill per a la polis. 6. Nord o neutró. Del dret,

Punt on es tallen les bisectrius interiors d’un triangle. 7. Avantguardista d’abans

gegant de l’energia solar; del revés, immobiliària francesa. Habitant comú de les

del surrealisme. Essa sorda o sonora. 8. Space Station Extravehicular Mobi-

mànigues dels mags. 7. Establir alguna cosa al damunt d’una altra, fent que hi

lity Unit (al revés). Àlef, alfa. Bet, beta. 9. De cabells daurats. Deixar emprem-

arreli. 8. Condicional per excel·lència. Pilar sobresortint que reforça i decora un

ta, senyal. 10. De la vall de la vall, com l’occità d’Arrós. Pols de davant del mas

mur. Nom de la tercera de l’abecedari. 9. Herbassar on predomina la menta. Aula més concorreguda de moltes facultats. 10. Municipi picard del departament de l’Aisne, just al nord de Montfaucon. Divinitat solar de l’antic Egipte.

cap a peus I març

29

Dansa del ventre Pilates Labors i manualitats Tai-txí Patchwork Ioga

Dibuix i pintura Taller de memòria Chi Kung