Issuu

657_marรง.indd 1

04/03/2020 15:21:06

657_marรง.indd 2

04/03/2020 15:21:07

EDITORIAL Diverses reivindicacions JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

l mes de març coincideixen diverses qüestions que volem destacar. La primera, perquè ens pertoca directament, la nostra Assemblea Ordinària de Socis i Sòcies. La nostra entitat té certa representativitat gràcies a la trajectòria històrica, però també gràcies a l'important número de socis. Per tal que les decisions que prenguem siguin també el màxim de representatives és important que tots els que puguem assistim a l'Assemblea. Allà aprovarem pressupostos i repassarem les activitats fetes el 2019, però també les propostes pel 2020. Aprofitarem per explicar les novetats sobre el projecte de Meridiana i el de l'estació de Sant Andreu Comtal. Març també és el mes en que es celebra el Dia de la Dona, acompanyat com els darrers de grans mobilitzacions feministes. Esperem que l'empenta que ha demostrat el moviment els darrers anys es mantingui i aconsegueixi canvis reals en una societat encara amb grans desigualtats de gènere, així com l'erradicació de la violència masclista. Del 23 de març a l'1 d'abril hi haurà el procés de Preinscripció a les escoles d'Infantil i Primària pels nens i nenes que han de començar el curs vinent. Malgrat que no hem aconseguit la nostra reivindicació d'una Oficina Única de Preinscripció, seguim creient que faria més transparent el procés, i seguirem insistint. Mentrestant, els darrers anys ha augmentat la demanda d'escola pública respecte a la concertada. La nostra entitat, igual que en altres serveis, manté com a prioritat la defensa del sector públic. Per últim, volem aprofitar aquestes línies per condemnar enèrgicament els atropellaments i altres agressions que s'han produït al tall de la Meridiana. Ningú pot utilitzar arguments de proximitat o discrepància amb el tall com a excusa per no ser contundents. Es tracta clarament d'un atemptat contra la integritat de persones.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: LAURA MUNNÉ (L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY I ART LLOTJA) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

657_març.indd 3

04/03/2020 15:21:07

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

657_març.indd 4

04/03/2020 15:21:08

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 8......... BREUS 10...... ENTREVISTA A

JORDI CASTANY

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

VOCALIA DE SANITAT

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... BOTIGA GOKURAKU

ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

REIVINDIQUEN

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

CARRER GRAN

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

MANDAT.

TICA, ETC.

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

monogràfic

14 ... L'EMPENTA DEL NOU FEMINISME

22 ..... PERFIL ANDREUENC 24 ..... ESPORTS

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL VOCALIA D’HABITATGE

PROJECTE.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

FABRA I COATS

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

LUPAMENT DEL PROJECTE.

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

CASERNES

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

ZATS COM A TALS.

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE, FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

VOCALIA D’URBANISME

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

TATGE PROTEGIT.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

MERIDIANA

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

SIONS

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

VOCALIA DE PATRIMONI

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

INNECESSARI.

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

AVINGUDA.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

657_març.indd 5

04/03/2020 15:21:08

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? FEINA S’ ofereix persona catalana de 56 anys amb titulació monitora de lleure i sociosanitària a domicili i institucions. Tel: 606 93 0476 Helena S’ofereix noia de 26 anys, veïna del barri per feines de la llar i cuidar de persones grans i nens. Miriam 632605940 / 631846797 Noia del barri, amb experiència, s’ofereix per cangur i el que faci falta, de nens/es de totes les edats, criaturera i amb ganes de treballar. Júlia. Telèfon 637 78 00 67. Noia de Sant Andreu, amb passió pels animals, s’ofereix per passejar gossos. Júlia. Telèfon 637 78 00 67.

S’ofereix senyora catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompanyar avis o nens. Horari a convenir. Tel: 698 37 21 31, Anna. S’ofereix, senyora Dayani, per serveis domiciliaris per hores per cuidar gent gran, acompanyament al metge i passeig. Titulació d’auxiliar de geriatria. Tel: 655 40 15 08. Senyora s'ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc referencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 687104573 i em dic Lidia.

LLOGUERS

Se ofereix noia del barri per fer netejes els divendres mati. Sra Celeste telf.:618646295.

Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros. Telf: 660233600 Anna

Se ofereix persona de Sant Andreu,27 anys parla anglès, català,castella per cuidar nens o persones grans. Telf..640734564 Faride Alvarado.

Es lloga plaça de parking Neopatria/Fabra i Puig, tef.933468372 607211217 / Angelina.

Sra.catalana de 63 anys, busca habitació nomès per dormir. Estic fora tot el dia, així que no necesito calefacció ni wifi, Per contactar amb mi sobre i segell o postal. Apartat de Correus, 13047. 08030 Barcelona. Pago de 200 a 250euros al mes. Nom: Clara Salallassera Puigbó.

657_març.indd 6

Pàrquing per moto, carrer Joan Torras, única planta 35 euros, tel: 617 18 79 95. Es lloga plaça de pàrquing mitjana. Av Meridiana, nº390, Fabra i Puig. Preu econòmic. Josep 669 49 89 43.

C.N. SANT ANDREU Es ven titol de CN sant Andreu telf933520842 José Agut. Venc Títol, del CN Sant Andreu per 750euros més el camvi de nom. Telf. 645891140 Núria Venc titol del CN Sant Andreu per 600euros tele 933110594./ 669278517 Cassas. Venc titol del CN Sant Andreu per 650euros Maria Isabel. 669756225.

VENDES Es ven bicicleta pleglable amb rodes mitjanes, amb factura; regala, cadena, casc i candau!!! Preu 75euros. 93/3468821. Es ven nintxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar 3ºpis. Rosa-670693935. Es compra local per traster a Sant Andreu. Telef:638530915 Jaime.

04/03/2020 15:21:08

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98)

esde hace tiempo intento entender cómo y quién dirige la circulación de personas y vehículos sobre todo de Sant Andreu, ya que lo padezco en particular.

El ejemplo del Eixample ha perdurado años y años, la circulación de las calles en distinto sentido, una sube otra baja, hace que se llegue antes al destino, reduciendo tráfico y contaminación.

Ahora toca reformar la Meridiana, evidentemente se producirán atascos importantes, debido al recorte de carriles , de 8 a 6, no hay que ser una eminencia en viabilidad para asegurar una congestión importante, lo que deriva en más contaminación o vehículos en otras calles, es la teoría del embudo, física pura y dura, trabajo en Terrassa,

En Sant Andreu, con el corte de la meridiana cada noche, la guardia urbana corta todas las calles sentido mar, Escocia y todas las demás, no sé si por no ser menos que los manifestantes o por otra razón que se me escapa, como consecuencia padecemos la nula y mala sincronización de sentidos circulatorios para entrar en Sant Andreu, se tiene que ir casi a Santa Coloma, dando vueltas y vueltas, contaminando y contaminado, debido a la ineptitud de los que tienen que organizar todo esto.

Tardo 20 minutos en llegar , si tuviera que ir en transporte público tardaría 2 horas o más los vehículos no van a desaparecer por mucho que estrechen las calles, sino no son sostenibles , que los prohíban ya ,pero con la industria no se atreven, hipócritas.

Dentro de los vehículos van personas, también, gracias. Antoni Pérez

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

657_març.indd 7

04/03/2020 15:21:08

BREUS

Ajudes econòmiques per rehabilitar comerços de Sant Andreu

EL CONJUNT DE COMERÇOS I EDIFICIS DE LA PLAÇA MERCADAL, I UNA ZONA DELIMITADA DEL CARRER GRAN DE SANT ANDREU, PODRAN ACOLLIR-SE A AJUDES ECONÒMIQUES.

l 27 de febrer passat s’ha publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) la convocatòria d’ajuts econòmics destinades a tres programes: comerç, extraordinaris i naturalització . La convocatòria està dotada en 2.027.350€. El termini per sol·licitar aquestes ajudes va començar el 28 de febrer, l’endemà de la publicació al BOPB, i fins el 30 de novembre de 2020. Les actuacions incloses en el programa d’establiments comercials finalitza el 31 d’agost de 2020. Per tant els comerciants de la Plaça Mercadal i la zona delimitada del carrer Gran de Sant Andreu només tenen 6 mesos per presentar la sol·licitud. Per al comerç, es pot optar a ajuts per a rehabilitació, restauració i millora de la imatge exterior tant per a comerços en general com per a comerços històrics protegits o històrics no protegits. També actuacions sobre accessibilitat i sostenibilitat. Al carrer Gran de Sant Andreu i la Plaça Mercadal s’hi poden sol·licitar ajusts econòmics per a actuacions col·lectives. També el carrer Gran de Sant Andreu i la Plaça Mercadal son considerats per a ajuts extraordinaris, per a actuacions relacionades amb l’interès paisatgístic, el patrimonial i l’històric. Cal destacar que aquests ajuts extraordinaris són els únics compatibles amb altres ajuts. Finalment, hi ha també la naturalització de murs, cobertes, terrasses, interiors d’illa i espais lliures d’edificació. Ja sigui per l’ús de materials de baixa petjada ecològica com per l’eliminació d’elements nocius per a la salut.

657_març.indd 8

Musica barroca a la parròquia el proper 29 de març

i ha composicions musicals que han estat versionades durant diverses èpoques històriques i per diversos compositors.

És el cas del Stabat Mater, que es podrà escoltar a la parròquia de Sant Andreu el proper 29 de març a les sis del vespre. Si bé el seu estil melòdic originari està lligat al cant gregorià del segle XIII, aquesta peça musical religiosa, té versions de l’edat mitjana, del renaixement, de l’època clàssica i fins i tot de la contemporània. També son nombrosos els compositors que l’han versionat com és el cas de les versió clàssica de Haydn. O les de Rossini i Schubert ja en el període romàntic. Del barroc és reconeguda la versió del compositor italià Pergolesi, precisament la versió que es podrà escoltar a Sant Andreu a càrrec de la formació 3 Nations Ensemble, una orquestra barroca que interpreta amb instruments originaris de l’època. __________________________________________________

40 anys del Cap a Peus El Sant Andreu de Cap a Peus, farà 40 anys l’octubre de 2020. Per celebrar les nostres quatre dècades de vida, d’aquí a l’11 d’octubre de l’any que ve, les portades de cada mes tindran un recordatori d’aquesta data. Per a fer aquestes portades commemoratives hem tingut la col·laboració d’alumnes de disseny gràfic de la seu que hi ha a Sant Andreu de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja. També hi haurà portades de col·laboradors que han passat pel Cap a Peus durant aquests anys. La portada, realitzada per Laura Munné Rocamora, alumne de la Llotja, i fa referència a la reivindicació feminista i del paper de la dona en la societat.

04/03/2020 15:21:09

l’entrevista | FUS | COL·LECTIU ANTIFEIXISTA

“Volem fer visible i combatre el feixisme, el racisme i el classisme estructural” Quin és l’objectiu del moviment antifeixista (en general) i el Col·lectiu Antifeixista de Sant Andreu (en particular)? "L'objectiu del moviment antifeixista n'és un i clar: eliminar el feixisme i el racisme fins que no en quedi cap mena de rastre ni engruna, i això vol dir fer-ho al carrer, a les institucions i, perquè no dir-ho, també en les nostres pràctiques quotidianes. Com a Fus ens plantegem fer-ho dins l'àmbit del districte, però sense perdre de vista les zones més properes ni la globalitat de l'entorn".

El nom de FUS està relacionat amb les fàbriques tèxtils? El nom inclou també una reivindicació? "Sí, clar. Prenem el fus de les filadores i les teixidores de Sant Andreu com a símbol propi de la nostra classe, des de la qual i per a la qual volem crear present i futur dignes: perquè som classe treballadora. Amb tots els colors i orígens, tenim el deure i la responsabilitat de teixir i cohesionar la nostra classe. Des dels carrers, teixim veïnat, teixim poble. Amb tots els colors contra el racisme, el feixisme i el masclisme. Tenim la voluntat també de denunciar el racisme estructural de la societat on vivim. No volem ser veïnes de primera o de segona: volem i exigim els mateixos drets per a tota la nostra classe, perquè és de justícia".

657_març.indd 9

Considereu que l'ascens electoral de VOX que té un discurs feixista, és una preocupació creixent? "Sí, però no només Vox, malauradament. Està clar que a l'Estat espanyol el feixisme sempre ha tingut un component nacionalista espanyolista, que enyora la dictadura franquista i que ubica l'independentisme entre els seus enemics, a part dels que hem dit abans. Però també som conscients que aquest auge del feixisme té raons estructurals: no és casual que passi en moments previs a una nova crisi capitalista. Sense haver sortit de l'anterior, amb un empitjorament permanent de les condicions de vida de la classe treballadora, ens trobem ara a les portes d'una nova amenaça contra les nostres possibilitats de vida digna, contra el nostre present i futur. El principal problema és el desplaçament del 'sentit comú' cap a la dreta i de canviar la 'centralitat' de les polítiques, que seran cada cop més agressives contra les dones, les migrades, la classe treballadores i les nacions oprimides". Xavier Aragall i Alba Cabrera

cap a peus | març

Quan sorgeix l’empenta per crear aquest col·lectiu a Sant Andreu? "El neguit sorgeix ara fa un any, arran de la protesta contra una paradeta de Vox de finals de gener de 2019. S'hi va respondre amb una concentració però van haver-hi 3 persones detingudes, i vèiem que era una tendència que en anava en augment: el clímax potser va ser l'empresonament d'una antifeixista en les protestes contra Vox el 30 de març de 2019. Observàvem que el feixisme més descarat i desvergonyit públicament no era una cosa passatgera i calia fer-hi front de forma estructurada i organitzada, conscient i determinada".

Quines son les principals reivindicacions del Col·lectiu Antifeixista de Sant Andreu? "Segurament, ja les hem respost anteriorment. Bàsicament, volem una societat on tothom siguem iguals en drets dins de la diversitat que ens caracteritza. I sabem que això, dins del capitalisme patriarcal en què vivim, és impossible: masclisme, racisme, classisme... hi ha tot un seguit d'opressions i explotacions que ataquen la nostra classe, la treballadora, i especialment les baules més dèbils, les persones més febles socialment: dones; migrants; persones LGTBI, racialitzades o d'esquerres,... El feixisme és qui condensa la màxima expressió de tots aquests atacs, arribant a les agressions físiques que, a més, gaudeixen de molta impunitat per part de l'Estat, fins i tot del govern de la Generalitat. Volem fer visibles aquest racisme i classisme estructural que també patim la classe treballadora i les classes populars del districte de forma concreta".

04/03/2020 15:21:09

l’entrevista | Jordi Castany | DIBUIXANT I PINTOR

’andreuenc Jordi Castany i Nogueras nascut el 1929, va fer una llarga carrera en el món de la publicitat com a dibuixant, retolador i fotògraf, però la seva gran passió ha estat la pintura que desenvolupà sempre, però especialment a partir de la seva jubilació el 1993. És també aficionat a l’aeromodelisme la qual cosa es pot veure reflectida en la seva obra pictòrica. Des del Cap a Peus hem pogut parlar amb ell, i repassar tota una trajectòria marcada pel dibuix i la pintura. De ben petit li agradava el dibuix i la pintura i a l’escola ja destacava per les seves habilitats. Un cop finalitzats els estudis de comerç, ell volia dibuixar i als anys de postguerra no era fàcil poder viure de pintor i dibuixant. Per tant, va buscar un àmbit professional on pogués estar en contacte directe amb el dibuix i la pintura, i és així com va entrar d’aprenent a una agència de publicitat, el dibuix publicitari llavors era molt important. En aquells anys es feia de tot, dibuixar, retolar, fotografiar etc. Va treballar-hi 35 anys on va desenvolupar tasques relacionades entre d’altres amb el disseny gràfic, el cartellisme i la fotografia publicitària. L’empresa després d’uns bons anys de creixement i èxit va co-

mençar una fase més incerta fins que va acabar tancant. Llavors es va fer autònom i s’establí pel seu compte. Durant molts anys, a part de la feina a l’agència també havia anat fent treballs per encàrrec que feia a l’estudi que tenia a casa; rètols, diapositives per al cinema, catàlegs de productes per a productes industrials o per a productes mèdics que requerien un dibuix molt especialitzat, etc. De feina no n’hi va falta mai, i és així com va anar fent un cop es va es autònom fins a la jubilació. A partir d’aquell moment es dedicà al 100% a la pintura, que sempre havia practicat com a hobby, essent membre del Grup de Pintors de Sabadell, però ara podia dedicar-s’hi de ple. Els quadres que ens mostra són don molt elaborats, amb un important nivell de detall. Es nota que darrera hi ha una feina de documentació, sobretot pels quadres d’època, com els d’aviació històrica, per tal de reflectir amb realisme l’època. Mostrant els quadres transmet una estima per la pintura i per cada quadre fet, sobre el qual sempre en fa un comentari específic, i ens diu “la pintura i el dibuix, és una cosa que l’has de portar a dins”.

Pintura d’aviació històrica, una dels temes més recurrents de l’autor.

657_març.indd 10

04/03/2020 15:21:11

Arran de la seva afició a l’aeromodelisme i el fet que el 2003 es commemorava centenari del primer vol a motor de la història protagonitzat pels germans Wright, va fer una col·lecció de quadres d’avions històrics de la qual se’n va fer una exposició a Ribes de Freser. L’exposició va ser una gran alegria per a en Jordi, ja que va poder aplegar les seves passions l’aeromodelisme i l’aviació històrica i la pintura. L’exposició va ser un èxit i va poder fer-ne una altra a l’aeròdrom de Sabadell i al club d’aeromodelisme de Mollet. També ha fet molts quadre paisatgístics i bodegons. Principalment amb pintura a l’oli, tot i que també ha fet aquarel·la i dibuix amb tinta. Ens explica que en els quadres de paisatges intenta sempre posar-hi un punt de vida, ja sigui introduint figures humanes o bé indicis de la presència humana, com ara el fum que surt d’una xemeneia. Com que havia estiuejat durant anys a Ribes de Freses, en té molts paisatges pintats i també força quadres del tren cremallera que va fins a Núria. Ens acomiadem després de mirar i comentar multitud de quadres que té penjats a casa, és ben bé una vida envoltat de pintura i dibuix. Xavier Aragall

Una de les feines que va fer com cartellista, va ser el cartell de la festa major de Sant Andreu l’any 1961.

cap a peus | març

Quadre del tren cremallera que va de Ribes de Freser a Núria.

657_març.indd 11

04/03/2020 15:21:13

BOTIGUES DEL POBLE

El paradís de l'Otaku

taku és el terme amb el qual es denomina a una persona que sigui fan del manga, l'estil de còmic japonès, i la cultura del Japó en general. I fa ara un any i tres mesos que a Sant Andreu va obrir Gokuraku, la botiga que vol ser el paradís, com indica el seu nom, dels adeptes al món frigi a Sant Andreu. Va obrir l'1 de desembre de 2018 per les Festes de Sant Andreu com a botiga física, tot i que feia un parell d'anys que ja existien com a botiga en línia. A la botiga també venen roba i accessoris de la cultura japonesa, així com pastes i begudes, doncs volen igualment portar peces úniques de la cultura japonesa i americana, no les que es poden trobar a les grans superfícies. El perfil de clients va des de col·leccionistes fins a un perfil més familiar i adolescent i també per venir a comprar regalar i també per gaudir pròpiament. El seu propietari, en Rubèn Molins, va ser el primer alumne de l'Escola Joso que volia especialitzar-se en manga. Quan el comparen amb el nou Món Mític, que va tancar l'abril de l'any passat després de divuit anys, ell explica que Gokuraku vol anar més lluny tenint més figures, marxandatge i còmics. Es dediquen al cinema, series, manga, anime... tot el món relacionat amb el món japonès i el món de fantasia nord-americà. I per a ells, el següent pas serà potenciar l'europea, com Tintín o l'Astèrix i Obèlix. A part de vendre a la botiga, a Gokurako fan altres activitats. Assisteixen al Saló del Manga cada any amb la seva parada i han col·laborat amb AFI Còmic. Aquí al poble, col·laboren molt amb la Biblioteca Can Fabra – la biblioteca que té més còmics i

mangues de Catalunya, més de 25.000 exemplars-. Fins a l'any passat, feien una fira que és d'on prové el nom del local, Gokuraku. El 2017, van venir a la fira 3.000 persones i el 2018 fins a 20.000 persones. Avui, Gokuraku continua fent exposicions diverses a la Biblioteca, però no de manga. I també fan una exposició d'Indiana Jones que és itinerant per Museus de tota Catalunya i a Irún (País Vasc), que actualment es troba a Tàrrega (Lleida). Però això no és tot. Dins la pròpia botiga, organitzen xerrades i trobades de fans i també didàctiques sobre el món de la falsificació dels productes manga, anime i americans o com evolucionarà el món del cómic. A Gokuraku han vingut els dobladors de Bola de Drac; la que posa la veu a l'Arale, que és una noia andreuenca, l'Ana Maria Camps; han convidat alguns autors i han fet l'esdeveniment oficial a tota Espanya del taller de Hatsune Miku, una cantant hologràfica que actuava al Palau Sant Jordi l'endemà, i hi havia cua al carrer per entrar a la botiga aquell dia. A Sant Andreu, ens explica el propietari de Gokuraku, agrada molt Son Goku i Harry Potter. Això ha fet que els productes que venen a la botiga s'hagin d'haver adaptat també al que als veïns i veïnes els hi agrada, però mantenint l'essència. A més, ve molta gent de fora del poble a comprar aquí, de Barcelona i de les ciutats del voltant, buscant aquestes peces més exclusives. Igualment, en Rubèn agraeix la bona reacció dels andreuencs i andreuenques quan fan crides per les xarxes socials perquè vinguin a una trobada i espera continuar captivant a les famílies més otaku del nostre poble. Alba Cabrera

L'esdeveniment oficial a tota Espanya del taller de Hatsune Miku

657_març.indd 12

04/03/2020 15:21:13

Publireportatge BAR IBERIA: La cuina georgiana i autòctona es fusionen en un nou restaurant andreuenc

a Vanessa ens ha confessat que es va enamorar de Barcelona des de la primera vegada que va venir de vacances anys enrere i la Kate també ja fa temps que viu a Sant Andreu amb la seva família. Per això, fa aproximadament uns vuit mesos, les dues van decidir agafar el local de La Rambla on hi havia existit durant molts anys la Pastisseria Mas i el van capgirar de daltabaix per crear un restaurant de menjar casolà que pogués ser una barreja de tot el que elles estimen: la tranquil·litat i frescor de la cuina ibèrica, centrant-se en les tradicions de Geòrgia i de Catalunya. D'aquí, va néixer el Bar Ibèria, anomenat així per recordar que fa anys tots érem d'un mateix poble, els ibers. Durant la setmana, serveixen els esmorzars, menú de migdies diari i sopars, cada dia diferent perquè ho cuinen elles tot el mateix dia. I els caps de setmana cal reservar perquè venen grups més grans, sobretot a l'hora de sopar, i omplen el local fins que tanquen després de les copes. A més, també ja han fet alguna celebració particular al saló de darrere del local, que és molt més ampli del que sembla des del carrer. Tot i que passen la major part del seu dia dins el local atenent personalment a la clientela, la Vanessa i la Kate se senten molt satisfetes de la bona acollida que

657_març.indd 13

han tingut en tan pocs mesos i de tenir tanta feina. Reconeixen que la ubicació que tenen és ideal i que encara els agradaria poder donar-se a conèixer més entre els andreuencs i andreuenques per trencar la por a provar allò que sembla tan diferent i alhora no ho és tant. De fet, ens comenten que la cultura georgiana s'assembla molt a la cultura més mediterrània de tenir més calma i caliu humà en la rutina, a més que els encanten les festes i xerrar. Les seves dues propietàries han començat aquest projecte amb molta il·lusió, buscant oferir un local que serveix des dels esmorzars fins a la copa de final del dia i amb un ambient que concordés amb la seva personalitat: càlida i familiar. En menys d'un any, el Bar Ibèria ha aconseguit fidelitzar clients tan diversos com els veïns i veïnes de l'edifici de sobre a prendre una tapa i una canya, a georgians i altres habitants de l'antiga unió soviètica que venen expressament al poble per gaudir del menjar acabat de fer amb un toc de les seves arrels culturals.

Us atreviu a provar-ho? Us agradarà!

04/03/2020 15:21:13

657_marรง.indd 14

04/03/2020 15:21:13

“És injust que hi hagi lleis, institucions o hàbits socials que impedeixin que una persona no pugui arribar a ser el que vulgui ser” Xavier Aragall

Tenim una llarga conversa amb ella a l’Harmonia, on ha fet classes d’escriptura i on ha presentat espectacles que combinen poesia i música. Una conversa andreuenca que permet repassar molts temes del present que tenen un abast global com ara les violències masclistes, la dificultat de desobeir, el paper de les cures en la societat (cuidar i saber-nos cuidar), d’espiritualitat, valors i ètica i com tot això incideix en la nostra vida quotidiana en general i també com incideix alhora de posar-se a escriure articles o poesia.

657_març.indd 15

15 cap a peus | març

La Sònia Moll és una poeta i activista feminista andreuenca. Filòloga de formació, ha estat professora de català i també ha fet de correctora, editora i traductora. Ha escrit dos llibres de poesia: Non si male nunc (2008) i I Déu en algun lloc (2014). Des de fa cinc anys publica també una columna mensual a la secció "Impressions" de La Directa. El 2018 va publicar un recull d’aquests articles al llibre Beneïda sigui la serp.

04/03/2020 15:21:13

Festa de la primavera de la lira

29 de març de 2020 11.30h

CONCURS DE SARDANA ESPORTIVA ON? A la plaça de Can Fabra Organitza el Grup Sardanista Maig

DINAR POPULAR ON? A la Lira (C. Coroleu, 15) MENÚ: Botifarra amb seques, amanida i postre - Preu: 12 Euros INSCRIPCIONS: infolalira@gmail.com (fins el 20 de març) 657_març.indd 16

14.30h

16.00h

CONCERT- ANIMACIÓ amb Marc Anglarill ON? A la Lira (C. Coroleu, 15) Obert a tots els públics. Hi haurà barra de bar

DONES DESMUNTADES ON? A la Lira (C. Coroleu, 15) Teatre Solidari RESERVES: 644 537 469 Organitza el grup de teatre Somni’ts

18.30h 04/03/2020 15:21:14

La por a ser nosaltres, és una trampa ls articles que escric volen ser atemporals, i sovint passa que semblaria que hauríem d’escriure sobre temes d’actualitat com si haguéssim de tenir una opinió feta sobre tot i n’hagis de parlar. Recordo que un cop em van dir “a veure si escrius alguna cosa combativa” i crec que tot pot ser combatiu i tot pot també ser vàlid per a la transformació social. De fet, jo parlo de vivències personals perquè gairebé tot té darrere un factor estructural, que d’una manera o altra afecta en la nostra vida quotidiana. A vegades sembla que s’esperi que escrivim d’uns temes i no d’altres. Doncs no, cal ser nosaltres mateixes, sense por, ja que la por a ser nosaltres és una trampa”.

més present el concepte de consentiment. Si no hi ha consentiment, estem davant d’una agressió o d’una violència. El que cal tenir en compte és que el fet de consentir no és sinònim de desitjar: sovint es consent a una relació sexual sense desig com a acte de supervivència. Això és violència. És violació. El consentiment, a més, no té a veure únicament amb la relació sexual: cal denunciar també els comportaments com l’assetjament verbal al carrer, que fins no fa gaire estava molt normalitzat. No deixa de ser una agressió, una invasió de l’espai, de la intimitat... I cal dir que no, no ens estan tirant floretes, ens estan molestant, ens estan tractant com un objecte sexual i envaint sense el nostre consentiment.

La violència global és un sac de violències quotidianes massa impregnades en el dia a dia La violència masclista és estructural. Tot i que no m’agrada gaire el concepte, els micromasclismes, que fan referència a actes quotidians de violència que passen desapercebuts i que assumim com a normals, tenen aquest component estructural, per això encara que s’anomenin micro (petits) són molt importants. Són actituds que si les naturalitzem, persisteixen. A més, hi ha dones que per situació socioeconòmica, per ser migrant o lesbiana o transsexual pateixen unes violències sovint invisibilitzades perquè les naturalitzem. Cal posar-hi nom perquè deixin de ser invisibles. És cert que hi ha ara certa conscienciació, sobretot perquè les dones hem posat paraules, com ara el #metoo (‘jo també’, en anglès) que ha permès visibilitzar moltes violències en molts àmbits socials i professionals. Aquest moviment ha fet

M’ha costat molt desobeir Parlo no només de desobeir lleis o institucions, sinó de plantar-se davant del que anomeno “mandats injustos”, que no són únicament lleis. Parlo de mandats socials sobre el cos, les emocions o les relacions amb els altres. La imposició de la normativitat dels cossos (és a dir, tenir un cos que segueixi la norma socialment establerta i donada per descomptat: prim, jove o que ho sembli, amb unes mides determinades) és una violència estructural que afecta sobretot a les dones. I dels mandats sobre el cos, passem als mandats sobre les emocions, el discurs social que ens indica què hem de sentir. La repartició d’emocions que pots tenir segons siguis home o dona (plorar en públic, ser valent, ser atrevit, etc.). No poder expressar lliurement els sentiments comporta problemes físics. I després de l’emocional, passem al relacional. Tenim “mandats” injustos que ens indiquen com ens hem

657_març.indd 17

cap a peus | març

glarill

VICTOR SERRI

04/03/2020 15:21:15

de relacionar. Amb qui pots o no relacionar-te tant sexualment com afectivament, i això incideix especialment sobre el col·lectiu LGBTIQ (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals, queer) i això és injust perquè impedeix i va contra el que una persona és o el que pot arribar a ser. Desobeir és això, veure la injustícia dels mandats sobre el teu cos, les teves emocions i les teves relacions, i per això és difícil, sobretot perquè té molts costos, que poden ser familiars, de capital social (amics, companys, veïns etc) o fins i tot socioeconòmics. Per exemple, si pensem com poder afrontar sortir de l’armari, declarar que estimem una persona del mateix sexe, pot tenir un càstig brutal d’incomprensió familiar, d’allunyament d’amics i coneguts o simplement no tens recursos econòmics per fer la teva. Recordo una cançó del cantautor canari Pedro Guerra que referint-se a una nena que havia de néixer deia “quizás no llegues a ser tú misma”. Si sempre obeïm sobre com ha de ser el nostre cos, com hem d’expressar les emocions i amb qui ens podem relacionar, potser mai podrem saber ben bé com som de veritat. Avui ens podem preguntar si s’està esquerdant aquest sistema de creences (de “mandats“ injustos) i la resposta és que una mica sí, però només en certs àmbits socials. Però el sistema binari home-dona és estructural, de base, i caldria l’esforç de molts, començant per docents i també pels pares d’avui. Caldria que fossin conscients que estan reproduint i retransmetent aquests “mandats” injustos. Per exemple ,encara avui el noi que no s’adapta als cànons de la masculinitat rep burles i incomprensió a l’escola i a casa. En el cas dels joves que reprodueixen aquests “mandats” és més preocupant encara. Sovint crec que els joves estan engabiats en un món de prejudicis que no els permet que molts d’ells siguin el que volen ser.

La centralitat de les cures en la societat Molt relacionat amb el mandat emocional que esmentava abans, passar un dol, tenir cura d’un familiar dependent, no tenir temps ni espai per un mateix, i haver de seguir la vida quotidiana com si res, té repercussions físiques i psicològiques. Avui la depressió i l’ansietat es comencen a veure com a conseqüència de tot això. I veiem per tant que érem davant d’un “mandat” emocional injust, i que recau sobretot en les dones. Qui té cura de les persones que cuiden? Ara es posa nom, es reconeix i per tant existeix. Cuidar malalts fa que arrosseguis molts problemes i és injust que la gent que ho pateix sigui invisible. Cal ser-ne conscients i desnaturalitzar-ho. Valors religiosos viscuts amb ètica Ens hem de preguntar si som honestos i ens obeïm sobre el que creiem i pensem. Sovint no ho fem per por. Quan podem ser honestos amb nosaltres mateixos podem fer moltes coses amb coherència. La meva experiència amb l’espiritualitat va per aquí. La vaig viure individualment, fins que vaig conèixer grups cristians de base que compartien la pregària fora de l’estructura eclesiàstica. No era coherent compartir res en una estructura conservadora, masclista i homòfoba. Com a lesbiana em genera malestar, per exemple que no se’m permeti casar-me per l’església, com voldria. Ara torno a anar a la parròquia, a Sant Pacià, perquè coincidim amb el rector en temes i accions des del reconeixement mutu. M’identifico amb el missatge de base de l’evangeli de lluita contra les injustícies (i no per una caritat mal entesa) i de valors com la compassió i el fet d’intentar que la teva vida es basi en aquests missatges. El meu pare havia estat capellà i a Xile va entrar en contacte amb al teologia de l’alliberament. A més, aquí a Sant Andreu hem tingut el referent de mossèn Camps i mossèn Pujades, que van

657_març.indd 18

04/03/2020 15:21:15

estar al costat de les dones de la Motor Iberica o que van oficiar el funeral del Salvador Puig Antic. Aquests exemples van suposar per a mi un punt de partida per trobar coherències en el cristianisme de base.

gues llavors pots treure sentimentalismes o coses massa personals. Llavors la poesia pot néixer quan estens la roba (estendre paraules, ubicar vivències). És difícil passar aquesta línia i poder arribar als sentiments universals.

La trampa és que si ets creient, sembla que hagis de ser una persona lligada i submisa a l’estructura del sistema religiós. Que se’t relacioni amb valors conservadors, masclistes i homòfobs, com deia abans, és injust i genera violència, ja que no es pot donar per fet que una persona serà d’una manera o d’una altra a partir de les creences que tingui ( i això val per a totes les religions). I és injust, perquè els valors amb què s’identifica el catolicisme més conservador contradiuen la base del mateix cristianisme, i cal dir-ho.

Raúl Zurita, poeta xilè, em va comentar que quan comences a escriure poesia has d’estar en contacte amb el nucli del dolor (mort, amor, por...). Després, dic jo, cal estirar un fil que et segueixi unint amb aquest sentiment universal, que a la fi és com s’arriba al lector. Desfer el cabdell de sentiments sense perdre de vista el fil per on has començat.

No sé escriure de coses que no em travessen Quan escric parlo de coses que em travessen, no cal que m’hagi passat a mi personalment, però sí que remetin al desig (com a contrari d’insatisfacció), la mort, l’amor o la por. És sobretot una vivència emocional, lligada a un espai o a una música i que em connecta amb un d’aquests sentiments universals que esmentava abans, i aquí la poesia és clau. Jo sempre dic que escriure a raig és com fer una rentadora, tot s’hi barreja. Però quan centrifu-

Admiro que un poema m’obri aquests universals, ja que fer-ho amb paraules és molt difícil. Amb paraules és molt complicat passar de l’anècdota a l’universal, perquè el llenguatge, relacionat amb la raó, posa impediments, mentre que la música o la pintura és més intuïtiva i ho permet més fàcilment. Processos creatius col·laboratius Lligat amb això darrer, co-crear espectacles amb artistes d’altres disciplines, amb músics sobretot és molt potent. Quan sumes dos processos creatius de diferents artistes el resultat és molt especial. Sovint surten coses que no t’esperes.

19 cap a peus | març

CARTELL DEL RECITAL "COM UNA PEDRA NEGRA", QUE LA SÒNIA FA AMB MARTA DALMAU AMB MÚSICA DE SERGI BLANCH

657_març.indd 19

04/03/2020 15:21:15

Cultura | Teatre

Antifaz. 50 anys de trajectòria Em reuneixo amb la Palmira Alguersuari i en Jesús Manzano per tal que em facin una pinzellada de la trajectòria, el present i els projectes de futur del grup Antifaz, ara que l’efemèride dels 50 anys de la companyia el tenim a tocar. En Jesus, company redactor de l’Andreuenc, n’és president i la Palmira una de les seves destacades directores. Als anys 1968 -1969, Antifaz veu la llum al Jesus Maria Josep de la mà Ramon Dagés. Durant aquest periple, una colla de nous col·laboradors s’incorporen al projecte, com en Joan Bas. Amb les espectaculars noves instal·lacions, el teatre compta fins i tot amb amfiteatre, la companyia torna al centre que els va veure néixer i aquest és el pas definitiu per a constituir-se com a entitat (8 maig de 1970) i renovar la tradició teatral dels Padres. La primera obra que estrenen, amb gran acollida de públic i crítica, es “El caballero de las espuelas de oro” de Alejandro Casona. Malgrat aquest bon inici de nova etapa, en poc temps es fa evident que compaginar l’activitat teatral amb tota l’oferta que ofereix la sala és una tasca poc factible i, enfront les inclemències per dur a terme una proposta de qualitat, decideixen independitzar-se i optar per la Lira com a seu d’assajos. El Casal Catòlic, que des de bon inici nasqué amb l’esperit de ser seu d’entitats multidisciplinàries, els acull fins al 1976.

Ramon Dagés, pal de paller d’aquesta complicada etapa, i Joan Bas, recordat per un gran “Retaula del flautista”, donen pas a la nova sàvia, presentant la nova producció “Les bruixes de Salem”, amb càsting i assajos als Catalanistes. Els joves del grup amb inquietuds, desitjos de professionalització i nova empenta, s’escindeixen per crear l’Ou Nou. Lluny de llençar la tovallola, el grup de joves nouvinguts, amb Ramon Dagés al front de l’entitat, remunten el sotrac amb les noves produccions que proposen, sempre sota l’atenta guia del seu expert director. Són anys de lluita, esforç, de defensa de la seva independència i d’una multitud de “bolos” per fer front a la seva subsistència.Com a grup amateur actiu, la companyia participa en un gran nombre de concursos, i en els moments difícils de la dictadura, fent gala d’una bona cintura, se les empesquen per no truncar la seva activitat i fer front a Ley reguladora del derecho de reunión (1976). Als 80, creuen sentir l’etapa d’or de la companyia, destacant la producció “Figuritas de cristal”, premiada i representada arreu del territori català. Essent fidels al seu esperit itinerant, bé per les circumstàncies

657_març.indd 20

04/03/2020 15:21:16

que obliguen o bé per defensar la seva idiosincràsia, Antifaz resideix l’Ateneu de Sant Andreu abans de traslladar-se a Sant Pacià, la seva seu actual. Registrats al departament de Justícia de la Generalitat i a la federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, gestionen la companyia en junta de socis (tots els seus components hi són associats) i compten amb un bon grapat de col·laboradors per completar aquesta gran família. Als 90, afronten nous reptes amb la creació del grup de teatre infantil i juvenil “Racó de teatre” i l’organització del seu propi concurs de teatre destinat als més joves. 50 anys no passen en va i, en l’actualitat, els aires dels nous temps que imposen gran nombre de compromisos als membres de la companyia, aliens a l’activitat lúdica, ha obligat a fer una pausa en la projecció exterior del grup, prioritzant el públic de Sant Andreu a qui destinen les seves produccions.

Especial menció per en Sam Pujol, bon amic del teatre de Sant Andreu i sempre disposat a donar un cop de mà allí on calgui, que ha viscut sense interrupció la llarga història del grup. Malauradament, amb tanta història a les esquenes, l’alegria no pot ser completa i en el record de tots restaran ben presents Enrique Abril, mort tràgicament en accident, Andreu Molina, Miquel Vila i Ramon Dagés, alguns dels companys desapareguts que, amb la seva empenta i il·lusió, van revitalitzar el grup i que no podran celebrar aquest tan esperat i desitjat aniversari. 50 anys els admiren i, arribat aquest punt, els auguro un futur ple d’èxits que, com no pot ser d’altra manera, ens depararan un grapat de bons muntatges d’aquest dinàmic, engrescador i entranyable grup teatral tant arrelat al nostre poble. Moltes i moltes felicitats!!!! Joan Trias

cap a peus | març

Aquest any es celebra el mig centenari de trajectòria, que no és poc, amb un calendari frenètic d’activitats que comprenen una publicació pels seus associats per commemorar l’efemèride, la cita amb el seu grup jove de teatre “Racó de Teatre” i el teatre de família, amb la producció del Petit Princep, i un ambiciós musical. El proper maig presentaran l’obra musicada de Víctor Hugo amb una producció i un elenc a l’alçada de la celebració: 65 actors i actrius a l’escenari sota l’atenta direcció escènica de la Palmira, a la direcció musical, l’Oleguer Alguersuari i la col·laboració del

sempre present Jordi Torrents, a la producció tècnica. Paral·lelament, podrem gaudir al mes d’Abril una exposició a Can Portabella sobre la història de l’entitat i l’acte principal de Celebració es durà a terme a la Fàbrica de Creació, una bona oportunitat per retrobar tots els antics i actuals companys i una bona colla d’amics amb els que han compartit tants anys de treball i esforç. Més enllà de la seva tasca com a entitat cultural, Antifaz ha procurat, per sobre de tot, esdevenir un espai de relació i convivència al nostre poble.

657_març.indd 21

04/03/2020 15:21:16

PERFIL ANDREUENC

Antònia Puigbó i Borràs, 101 anys plens de vida

’Antonieta, va néixer setmesona i en plena vaga de la Canadenca, durant la qual no hi havia subministrament ni d’aigua ni de llum. Malgrat aquest inici accidentat podrà celebrar aviat 101 anys amb tres filles, cinc nets i quatre besnets ( i un cinquè de camí!). Ens rep a casa seva, llegint el diari, com fa cada dia, els ulls ben vius i el cap ben clar. La seva filla l’ajuda allà on la memòria costa d’arribar, però fem un repàs de gairebé tot un segle. Ara viu a Pons i Gallarza, però va néixer a al carrer doctor Santponç, a tocar de Virgili. L’escola a les Dominiques, on va aprendre a escriure català abans no fos prohibit per Primo de Rivera. La seva mare Joaquima Borràs farell era de Mura, comarca del Bages, i el seu pare, Pere Puigbó Alié de Santa Coloma de Gramenet, era pellaire, és a dir es dedicava a l’adob i venda de pells, i va tenir una sabateria, L’Esclop, al carrer Gran gairebé cantonada amb Fabra i Puig, on l’Antonieta va treballar. Després va traslladar la sabateria al carrer Comtal de Barcelona, per anar-hi recorda que agafava el tramvia número 41. La feina a la sabateria va ser molt important per l’Antonieta, allà va conèixer un jove representant que acabaria essent el seu marit. Recorda la guerra civil, fets que segurament marquen. Ella com a germana gran (a casa eren quatre germans, tres noies i un noi) va ajudar el pare amb la sabateria, mentre la resta de família van anar fora de Barcelona, a Llinars. El seu germà va ser cridat al front, d’on tornaria molt canviat al cap de cinc anys. De Sant

Andreu recorda sobretot que després de la guerra, van quedar ben pocs nois de la seva edat. Preguntant pel temps lliure quan era jove ens parla de com anava a ballar als Catalanistes, de les tardes de cinema a l’Odeón i ens sorprèn amb una activitat pionera per l’època. Amb uns amics excursionistes del Poble Nou i de la Sagrera havia anat a esquiar a la Molina, s’hi anava en tren i encara no hi havia remuntadors, calia pujar a peu per poder lliscar després cap avall. Als 50 anys va aprendre a nedar al Club Natació Sant Andreu (d’on va ser sòcia fins fa ara vuit anys), durant molts anys va anar a nedar cada dia amb un grup d’amigues. Es va casar el 1949, i amb el seu marit van viure primer a Barcelona, després el 1953 van instal·lar-se a Sant Andreu. Primer a Fabra i Puig amb Meridiana, una caseta de planta baixa i jardí, que va se expropiada per ampliar la Meridiana. El 1966 es van traslladar a la casa on viu ara, al carrer Pons i Gallarza, prop d’on hi havia hagut la camiseria La casa azul. Un record familiar important va ser el 1969, quan els va tocar en un concurs de la casa Bimbo, un viatge ben especial, la volta al món! Hi van anar amb dues de les tres filles, ja que la més petita era massa joveneta per anar-hi. Entre d’altres llocs van voltar per Alaska, el Japó, la Índia i l’antiga Pèrsia ( avui Iran) quan encara hi era el Xa de Pèrsia! Després de parlar una bona estona amb l’Antonieta i les seves filles que l’acompanyaven, i també després de mirar fotògrafes i records, la deixem tal i com ens ha rebut, llegint el diari, un exercici que li serveix per estar al dia i tenir el cap ben actiu. Xavier Aragall

L’Antonieta de jove a la neu, i avui llegint el diari.

657_març.indd 22

04/03/2020 15:21:17

METEO

Glòria, o la llevantada de Santa Agnès, a Sant Andreu

l passat mes de Gener, entre els dies 19 i 23 vam tenir un dels episodis meteorològics més rellevants i excepcionals dels darrers dos segles. Al bell mig d’un hivern completament dominat per les altes pressions, va esdevenir un dels temporals de llevant més intensos dels darrers temps, on es van combinar gairebé tots els fenòmens meteorològics que es poden donar a casa nostre. L’episodi fou excepcional per la intensitat del vent i la seva persistència, el temporal de mar i la quantitat de pluja que va deixar. Entre el dia 17 i 18 de Gener es va generar un petit desequilibri sinòptic, enmig d’un panorama totalment anticiclònic, i es va escolar una depressió pel Cantàbric, acompanyada d’un profund solc d’aire fred en alçada. En el seu viatge cap a l’est, aquesta depressió va quedar escanyada a la mediterrània, empesa per un potentíssim anticicló a l’altre banda dels Pirineus. Mentre la depressió en superfície quedava retinguda entre el nord d’Àfrica i Balears, s’establia un passadís persistent i extremadament humit de vents de llevant cap a Catalunya, el qual interaccionava també amb un embossament d’aire fred en alçada centrat a la Península. Els ingredients justos pel temporal perfecte.

A Sant Andreu, les afectacions més importants van ser causa del vent. Van caure multitud d’arbres i mobiliari urbà molt divers, com senyals de trànsit, estructures metàl·liques d’edificis i anuncis i també algunes cornises. La gran quantitat de pluja, no només d’aquest episodi, sinó del que vam viure a primers de desembre, va fer que la terra dels escocells dels arbres estigués molt humida i inestable, d’aquesta manera els arbres van ser molt més vulnerables a unes ventades totalment excepcionals. Fou totalment inèdit que a Barcelona es superessin els 80km/h al llarg de 3 dies consecutius. Val a dir que aquest temporal, que quedarà batejat com el temporal de Santa Agnès , el podem considerar com excepcional, però no pas com inèdit. Malgrat l’hivern sigui una de les estacions més seques a casa nostre, les llevantades d’hivern poden arribar a ser molt potents i al llarg de la història climàtica catalana en tenim altres exemples, com poden ser el desembre de 1932 , el febrer de 1944 o bé el desembre de 1973. Més a prop ens queden els temporals de Gener de 1996, 2006 o Febrer de 2010. Potser ens encaminem cap a un panorama futur on aquests episodis extrems sovintejaran més, però en cap cas podem establir una relació directe de causa-efecte entre el Canvi Climàtic antropogènic i aquests episodis mediterranis tant nostrats, i encara menys associar-ho amb una expressió tan incerta i desafortunada com ho és la crisi climàtica. Sergi Corral

cap a peus | març

El diumenge 19 ja va ploure de matinada, però el més destacable fou el vent de gregal que es va anar reforçant fins arribar als 76km/h. Un gregal en principi sec, que s’aniria allevantant i tornant molt més humit a partir del migdia del dia 20. A la tarda del dia 20 va començar a ploure i ja no ho va deixar de fer fins el dia 23, enmig d’una ventada de llevant que va superar els 80 a 90km/h. La pluja va ser molt intensa el dia 21, quan es van recollir fins a 84mm acompanyats de tempesta, els llamps i trons

es van repetir els dies 22 i 23 de Gener. En tot l’episodi vam enregistrar 133,6mm, unes quantitats que no vèiem des del Gener de 2006.

C/Malats, conseqüència de Gloria / NO ETS DE SANT ANDREU SI NO... (GRUP DE FACEBOOK)

657_març.indd 23

04/03/2020 15:21:17

Esports | Futbol

A ritme de campió

UESA

poc a poc, la temporada arriba al seu punt més calent, on realment es veu qui ha fet la feina durant els 9 mesos i qui no. La Unió Esportiva Sant Andreu arriba en el seu millor moment de la temporada, fent gols amb facilitat i assentant un sistema defensiu que havia estat la senya de identitat del míster les temporades anteriors. La irrupció golejadora de Josu o de Sergi Serrano i la seguretat que aporten tant Craviotto com el sistema defensiu acosten a l’ equip a un liderat que, mesos enrere, era gairebé impensable. Aquesta bona dinàmica es va encetar davant del Figueres al Narcís Sala. Una victòria per 3 gols a 2 que es va decidir amb un gran gol de Ton Alcover al minut 89 i que, segons s’ ha vist posteriorment, ha estat un punt d’ inflexió per una plantilla atacada per les lesions. El Figueres va sorprendre molt per la seva manera de fer, però no va ser suficient per emportar-se cap punt cap a Vilatenim. La setmana següent es rendia visita al Cerdanyola, un partit que es presentava complicat i que, fins al minut 75 no es va decantar cap al costat andreuenc. Tot i això, el resultat va ser 1-4 gràcies als gols de Sergi Serrano i de Laro Setién a la part final del partit. Cal destacar sobretot el gol de Laro, en una jugada de combinació molt precisa que signaria un equip de primera divisió. La visita del Sants es preveia com un partit trampa donada la situació del rival. No es va reflexar a la gespa la situació clas-

657_març.indd 24

sificatòria i va ser un partit de poder a poder. La victòria es va quedar a casa gràcies a un gol de Juanan a la segona meitat en un partit que s’ augurava fàcil i que no ho va ser. A Sant Feliu també esperava un partit molt competit, on la Unió va veure’s per darrere en el marcador per dues vegades i va saber reaccionar amb molta maduresa. Podem posar aquest encontre com l’ exemple de la progressió de l’ equip durant la temporada, acabant amb un contundent 2-4 a favor dels quadribarrats. Per últim, visitava el Narcís Sala l’ Horta, en un partit en que la rivalitat és màxima. La UESA va esborrar del mapa el seu rival en el que, possiblement, sigui el millor partit de la temporada. Pallissa andreuenca que va poder ser més ampla encara, sembla que el 4-0 es va quedar curt davant l’ allau de joc i ocasions del conjunt local. Empatats amb el segon classificat, en una dinàmica clarament ascendent i amb l’ afició fent costat és el moment de pitjar l’ accelerador fins al final. El moment de jugadors com Sergi Serrano, Ton Alcover o Josu s’ha d’ aprofitar perquè són homes diferencials. El ritme és de líder i, tenint en compte la igualtat del grup, no és descartable abordar la primera posició. Junts, tot és possible, som-hi UESA! David Albizu

04/03/2020 15:21:18

Esports | Waterpolo i Natació

Cara i creu a les copes

er primera vegada una sola instal·lació ha acollit l’organització conjunta de la Copa del Rei i de la Copa de la Reina de waterpolo.

Ha estat del 27 de febrer a l’1 de març a les piscines de Can Llong, del CN Sabadell, en una marató esportiva de quatre dies que ha comptat amb la participació dels vuit millors equips de les lligues nacionals de Divisió d’Honor un cop finalitzada la primera volta. El Sant Andreu hi acudia amb expectatives diferents, objectius marcats pel potencial de les dues plantilles en relació als rivals i també pel paper que ambdós han tingut fins ara a la lliga.

El Sant Andreu sabia que si els superava es trobaria amb tota probabilitat amb l’Atlètic Barceloneta a semifinals, i que el pas a la final li quedaria segurament barrat. Els homes de Juan Carlos Sanchón, però, van jugar les seves cartes i no van decebre: emparellats amb el Catalunya, a qui havien derrotat pocs dies abans a la lliga, van guanyar per 4-8 i es van disposar a donar la sorpresa contra el campió. Aquesta, però, no va arribar, i la derrota final, en partit jugat dissabte, per 17-8, posava punt i final a una participació correcta i digna. Al final, els mariners es van proclamar campions un cop més derrotant a la final al Terrassa en un partit arbitrat pel col·legiat andreuenc Àlex Ortega.

El Trofeu Alejandro López, que cada any organitza el Club Natació Sant Andreu en memòria del que va ser nedador i entrenador del club i que està inclòs en el Circuit Català de Trofeus de Natació, arribava aquest any amb dues novetats rellevants: en primer lloc, el trofeu es va disputar a la piscina Pere Serrat, de 50 metres, en lloc de fer-se a la piscina municipal de Sant Andreu, com era habitual; en segon lloc, i per primera vegada, es va fer programa complet de competició amb finals de la tarda. Va ser un èxit organitzatiu però també participatiu ja que aquesta edició va comptar amb més de 500 participants d’arreu de l’Estat espanyol. Els equips del Club Natació Sant Andreu, tant l’absolut com el júnior, van protagonitzar els millors resultats del certamen: van nedar 49 Finals A i 33 Finals B amb un balanç final de 27 medalles: 8 ors, 14 plates i 5 bronzes. El proper objectiu serà l’Open de Madrid, inclòs en el Grand Prix de la Federació Espanyola, i que servirà per seguir preparant el gran objectiu: el Campionat d’Espanya que es celebrarà de l’1 al 5 d’abril al CN Sabadell. Al llarg del cap de setmana es van batre 5 rècords del Circuit Català de Trofeus, dels quals 4 van ser de nedadors i nedadores del Club Natació Sant Andreu: Raül Santiago ho va fer en els 800 lliures, Miguel Duran en els 400 lliures, i la gran protagonista, Jessica Vall, va batre els del 100 braça i per dos cops el dels 50 braça, en les eliminatòries i en la final. JJ Aymerich

cap a peus | març

Evidentment, el sorteig de quarts de final hi tenia molt a veure, i tot feia pensar que tots dos equips podrien jugar sense massa problemes les semifinals. La competició va iniciar-se dijous amb els quarts de final masculins.

Nou impuls al trofeu Alejandro López

Les noies, que començaven a jugar divendres, van quedar emparellades amb el Rubí, equip de mitja taula a la lliga, i res feia preveure que quedarien eliminades. Però en el món de l’esport a vegades no es poden fer pronòstics i les vallesanes van fer saltar la banca derrotant les noies de Javi Aznar per un ajustat 10-11 en el darrer minut del matx. Ni els sis gols de Laura Crespí van ser suficients per evitar una dura i inesperada derrota que posa sobre avís l’equip de cara a la resta de la competició de lliga. Finalment el Sabadell, amfitrió, es va proclamar campió del torneig, tot i que va necessitar els penals per derrotar el Terrassa. JJ Aymerich

657_març.indd 25

04/03/2020 15:21:18

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més iinfo: Mé f info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Toniﬁcació muscular, correcció de postures, ﬂexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

657_març.indd 26

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que q mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

04/03/2020 15:21:19

axats, millor :30 h :30 h :00 h

mics, icitat. :00 h :00 h

657_marรง.indd 27

04/03/2020 15:21:19

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona 657_març.indd 28

04/03/2020 15:21:20