Març635corr

Sin tĂ­tulo-1 1

07/03/2018 22:24:49

Sin tĂ­tulo-1 2

07/03/2018 22:24:50

EDITORIAL

A la recta final de la Pacificació del Carrer Gran!

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

A

quest març a Sant Andreu ens trobem amb el projecte de pacificació del carrer Gran a la recta final. I quan finalment, després de gairebé 10 anys de reivindicació veïnal, l’ajuntament es decideix a tirar-lo endavant, apareixen noves iniciatives per frenar-lo. Amb justificacions difícils d’entendre, l’Eix Comercial torna a la càrrega. Ara ens posem a demanar un pla de mobilitat? El procés de participació d’aquest projecte ha donat oportunitat de demanar i comentar el que hem trobat a faltar. Però és que no ens adonem que la ciutat és de les persones i no dels cotxes? És que no podem entendre que són les persones que s’han de sentir còmodes i els cotxes s’han de sentir fora de lloc, en l’espai públic? La forma d’entendre la ciutat ha de fer un pas endavant i ha de promoure un canvi de mentalitat. El carrer Gran de sant Andreu serà gran quan sigui un espai de trobada, un espai de pas, un espai de comerç, un espai de parada. On les nostres àvies i els nostres fills, els nostres cotxets, els nostres carros de comprar, i les cadires de rodes, no es trobin fora de lloc i se sentin com a casa seva.

Nous estudis ens tornen a dir que la presència de verd a les ciutats, per sobre del gris estimula el cervell dels nostres infants. Milloren significativament en diferents capacitats cognitives si poden viure en llocs amb més vegetació i menys trànsit. Hem de seguir guanyant espais als cotxes. A alguns no ens costa entendre que créixer al costat de vegetació en lloc de a espais amb només asfalt i ciment pugui tenir un efecte sobre el com aprenen i creixen les noves generacions.

Un altre lloc en la lluita per a humanitzar la ciutat és l’autopista que tenim a la Meridiana. Aquest febrer hem tingut una petita victòria: s’ha obert un nou pas semaforitzat a la Meridiana a l’alçada del c/Sòcrates. Ara ens serà més fàcil i segur anar a passejar per Can Dragó, o al cementiri de la nostra Vila. Però encara queda molt per fer. Per què acceptem encara que una via de 8 carrils, amb una velocitat mitjana que supera els 80 km/h segueixi existint al costat de casa nostra? Quan sabem que la contaminació a les ciutats és un gran problema de salut, per què acceptem que 120.000 cotxes passin cada dia per davant de casa nostra? No hauríem de posar-nos les mans al cap i estar pensant en solucions a aquest gran problema? La reforma de la Meridiana es troba a la taula dels arquitectes de l’ajuntament, volem que siguin valents i plantegin solucions on canviï la balança entre vehicle privat i vehicle públic.

On es pensi en el vianant i en el ciclista més que en el cotxe. En aquesta nova forma d’entendre la ciutat ens hi trobareu. En el seguir com ara, no.

Els cotxes només són una eina, a les nostres mans està el decidir com, quan i quant els fem servir.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Sin título-1 3

07/03/2018 22:24:50

Sin tĂ­tulo-1 4

07/03/2018 22:24:51

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 9........... CARRIL BICI

Connectar les Rambles

10 ....... L’ENTREVISTA Octavi Franch

12 ...... ESCOLES

Instituts FEDAC

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA ACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS.

monogràfic

14 .... ELS NOUS ANDREUENCS 20 ....... CULTURA Teatre

24 ....... ESPORTS

Futbol,Waterpolo, Natació

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

TATGE PROTEGIT.

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

PARTICIPEM A #SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

5

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

Sin título-1 5

07/03/2018 22:24:51

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Telef:699653902.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc..

Adela 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas,escaleras, y cuidado de personas mayores,por horas o a tiempo completo, disponibilidat inmediata,responsable i respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.Abnery Carranza.

Estudiante Universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria Premiado por su trabajo de recerca per la Generalitat de Catalunya. Telef.

648794344 Sergio.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu.

Tef:93/3460337 Josep

Se ofrece sra. de limpieza y cuidados gente mayor. Nuria tef.

648081251

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120euros telf. 637224107

Se ofrece Paleta autónomo para trabajos de albañilería i fontanería 665105992 AHMED

Lloguer plaça parquing f i Puig/ neopatria telf. 933468372 607211217

Podoleg visites a domicili telf.: 674 594 263.

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Telf. 617187995

Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan Tel: 609294141.

Venc seient giratori per banyera per gent gran i tabla seient banyera 1er 30euros. 2ºseient 10euros. Teléfono: 659728115, també cadira de rodes per 60euros, tot semi nou.

C.N. SANT ANDREU

Venc titol del Club Natació Sant Andreu per 750 euros. Interessats truqueu al 679140814.Anna Venc titol CN Sant Andreu Tel:639948621 contactar amb Puri Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo titulo del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Sin título-1 6

07/03/2018 22:24:51

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Nosaltres complim, ells no

A

vui dia 150 persones grans viuen a la residència de la Fundació Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. 40 persones més hi assisteixen com a centre de dia i més de 1.300 alumnes de l’escola SAFA fan voluntariat. Amb l’aprovació el 2012 de la Reforma Laboral, la direcció i el patronat va instar a la plantilla a canviar les condicions de treball, substituït el conveni de la Sanitat Privada de Catalunya pel del estat. Aquesta ja no era la primera reforma que des de l’administració demanaven a les treballadores, reformes que considerem que causen precarietat laboral en la nostra feina. L’oposició conjunta d’aquesta reforma entre les treballadores del centre i el Comitè d’empresa van obligar a obrir una taula de negociació el 2013 que va durar més de 6 mesos amb el Patronat, la Fundació i la direcció, accedint a assumir més hores de feina i congelar els sous de les treballadores a canvi d’aplicar de nou les taules salarials del conveni català de Sanitat Privat tant bon punt l’economia de la residència ho permetés.

El gener del 2016, el conveni català apuja els sous novament. En conseqüència vam sol·licitar l’aplicació d’aquest conveni tal com vam acordar amb la direcció. La seva resposta va ser negativa, justificant que l’economia de l’empresa encara no s’havia recuperat. Però considerem que això no era així ja que el 2015 es va tancar amb beneficis i el 2016 el balanç era lleugerament negatiu però en cap cas amb pèrdues importants.

Portem un any fent saber al Patronat que les treballadores hem estat un exemple de professionalitat malgrat la pèrdua de condicions laborals i poder adquisitiu personal per aconseguir que la Fundació seguís endavant i continuï essent un referent a Sant Andreu. Però la negativa i l’oposició tancada del Patronat a equiparar els sous ens ha dut a l’actual conflicte laboral. Els darrers anys les treballadores sentim que hem pagat els plats trencats, ja que no ens pertoca a nosaltres fer una bona gestió dels recursos de l’empresa.

cap a peus | març

Per aquest motiu i de manera unitària, les treballadores hem començat una sèrie d’accions reivindicatives per obrir una negociació que permeti l’aplicació de l’acord que vam firmar el 2013. Després d’aquests anys de sacrificis, reivindiquem un increment salarial a les treballadores sota el conveni estatal amb la idea d’anar cap a l’equiparació salarial de totes les treballadores i millorar les nostres condicions laborals.

Comité d’empresa Casa Asil

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

Sin título-1 7

07/03/2018 22:24:52

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Veu del Patronat de la Fundació Casa Asil

D

egut a les informacions que s’han publicat aquests últims dies sobre la situació dels treballadors de la Casa Asil, el patronat de la Fundació vol expressar el següent:

El conflicte neix de la situació econòmica de l’any 2012 que era molt crítica. Per això es van pactar uns acords amb els treballadors de la residència i centre de dia.

Actualment, atenent que el patronat de la Fundació considera que no es poden absorbir les pèrdues i que en cap cas està incomplint, l’entitat ha manifestat als seus treballadors, la intenció de negociar, amb ells, un nou acord.

Els comptes anuals auditats, els trobareu en aquesta mateixa web: http://casaasil.cat/la-fundacio/els-comptes-clars/ El patronat de la Fundació

ESCOLA PONT DEL DRAGÓ Els alumnes de l’Escola Pont del Dragó, juntament amb un conveni amb l’Ajuntament i l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar realitzen la tasca de digitalització de números antics d’aquesta publicació que va nèixer als anys 80 perquè en un futur pròxim es puguin consultar per Internet tots els números del De Cap a Peus des del primer fins a l’últim. Per això, l’equip d’aquesta publicació volem agraïr la tasca d’aquests alumnes per evitar que la revista del poble andreuenc quedi en l’oblit documental. GRÀCIES!

Sin título-1 8

07/03/2018 22:24:54

NOUS CARRILS BICI

Ampliació de la xarxa

I

nicialment previstos per a febrer d’aquest any, el mes passat s’anunciava que properament es faran tot un seguit de carrils bici que han de permetre ampliar l’ús de la bicicleta i incidir en una nova mobilitat menys contaminant, alhora que es fa un pas important perquè les bicicletes tinguin el seu espai a la calçada i surtin de les voreres. La construcció del carril bici al carrer Segre, a la Rambla Onze de setembre i a Fabra i Puig permetrà enllaçar els carrils existents tant al carrer Sant Adrià com a la Meridiana. Amb la qual cosa es podrà creuar tot Sant Andreu i enllaçar amb eixos principals cap a Barcelona d’una banda i cap al Bon Pastor de l’altra. És doncs un pas més per ampliar l’eix mar-muntanya i ampliar la xarxa introduint carrils segregats, amb la qual cosa s’aconsegueix un doble objectiu fer baixar els ciclistes de les voreres i donar seguretat als ciclistes en crear un espai propi a la calçada.

En aquest sentit recordem que precisament l’AVV ha demanat que els ciclistes han de deixar de circular per les voreres (hi ha una l’ordenança municipal en aquest sentit ) però que això ha d’anar lligat al fet que les calçades siguin segures i els carrils bici estiguin segregats sempre que sigui possible.

Com es pot veure a la imatge, el carril al carrer Segre connectarà el passeig de l’Onze de Setembre amb el carril del carrer de Sant Adrià, uns 600 metres que tindrà diferents formats segons el tram del carrer. El tram d’Onze de setembre-Fabra i Puig, és un quilòmetre de carril en direcció muntanya, que estarà complementat amb l’eix Dublín-Rovira i Virgili que serà direcció mar. Un tram de 630 metres que anirà del carrer Gran fins la Meridiana.

Són petits avenços cap a un nou plantejament de mobilitat que han de servir per fer avançar en el necessari canvi cultural que ha de permetre que la qualitat de l’aire que respirem vagi millorant. Com destacàvem al Cap a Peus 623 del febrer de 2017 l’aire que respirem està altament contaminant i combatre aquesta contaminació requereix canvis estructurals en matèria de transports. Tenint en compte que el 50% de la contaminació prové del trànsit rodat, tota acció que ajudi a substituir el cotxe és un pas endavant.

Xavier Aragall

cap a peus | març

9

Pla de mobilitat urbana 2013-2018 /AJUNTAMENT DE BARCELONA

Sin título-1 9

07/03/2018 22:24:54

L’entrevista | Octavi Franch | ARTISTA ANDREUENC

“Vull morir a Sant Andreu perquè considero que allà és on realment vaig néixer”

O

10

ctavi Franch va néixer a la Clínica Sant Jordi de Sant Andreu de Palomar (1970) i es va criar al Bon Pastor on va viure durant 30 anys fins que es va mudar al carrer Sòcrates al costat de Sant Pacià. Ha treballat en diversos càrrecs administratius en diverses empreses fins al 2003 quan va decidir viure d’escriure i feia un any que havia marxat de Sant Andreu.

Des del 2009 viu al Baix Penedès.

Va començar a formar-se com escriptor l’any 1997 amb uns tallers artístics que va cursar el Centre Cívic del Bon Pastor on treballava un dels seus tres germans alhora que va gravar un disc el 1995 amb Penombra d’Argent que ara són els Elefantes i el seu solista, Victor Lozano, és andreuenc. Quan feia guions de teatre o per la ràdio, això era el que més li motivava de tot el procés i va decidir estudiar l’equivalent a filologia hispànica, literatura comparada, ciències de la informació i magisteri. I finalment el 1997 va decidir presentar-se als concursos de premis literaris. Ha guanyat 100 concursos literaris i ha fet 50 llibres.

Quin va ser el premi literari que et va decidir apostar per l’escriptura?

“El 1999 vaig guanyar el premi Alfons El Magnànim de la Diputació de València. 12.000 euros que vaig aconseguir amb una novel·la escrita en una setmana que era un exercici de classe.

Llavors vaig continuar participant en premis i vaig decidir-me a fer qualsevol feina vinculada amb l’escriptura, entre ells escriure per mitjans andreuencs i treballar de corrector i professor amb tallers a l’Ateneu Obrer, al Centre Cívic del Bon Pastor... compaginant-lo amb la meva feina a les empreses”.

Quin va ser el detonant per deixar de compaginar activitats i dedicar-te al món artístic?

“Va arribar un punt que sempre acabava guanyant els mateixos premis i vaig decidir anar per la via editorial i vaig publicar algun llibre.Tenia un blog com a col·leccionista d’art i li vaig donar la volta per explicar els meus 7 anys de silenci literari.

Quina reacció va tenir la tornada a la literatura?

“El blog se’m va quedar petit en 3 setmanes i vaig crear un web i aconsegueixo tenir entrada a Wikipedia. Vaig tornar i en 2 anys i mig he aconseguit reeditar 4 llibres (Un Àngel a l’Infern d’Edicions Pirata, El Regust de l’immortal, Històries del Padrí i el Fillol de Sant Jordi) i publicar l’any passat un llibre en castellà amb el meu nom, Las cicatrices de la Tormenta amb l’Editorial Dédalo de La Sagrera, a més de guanyar dos premis més i tornar a treballar d’articulista”.

Cicatrices de la Tormenta és una història inspirada en Sant Andreu...

“Quan vivia al Bon Pastor tot ho ambientava allà perquè era el que coneixia. Aquest llibre el vaig escriure en català el 2001 però ara l’editorial va decidir reeditar-lo en castellà. Visualitzo en les meves novel·les els llocs que m’agradaria ser-hi, i abans de viure a Sant Andreu, vaig escriure-la. Amb el temps, vaig aconseguir

Sin título-1 10

venir a viure a Sant Andreu. A la novel·la hi ha un personatge molt important que és l’àvia, però en la realitat és la personalitat de la meva mare. I tothom em diu que les meves obres són molt descriptives, que es poden adaptar perfectament al visual”.

Quina és la teva vinculació actual amb el poble?

“Tinc amics i família, a més de continuar fent coses amb el Centre Cívic del Bon Pastor i l’Ateneu Obrer de Sant Andreu. Estic en contacte permanent amb en Joan Pallarès del ja acomiadat SPORT9, l’escriptor andreuenc Jaume Copons i en Quim Pañart o en Pau Vinyes, el Narcís Miranda del Grup Advent... Ara el Juanjo Arranz m’està reintroduint a la xarxa de biblioteques de Sant Andreu per afegir tots els meus llibres i fer presentacions. Ara vull participar de Sant Andreu De Cap a Peus perquè tinc ganes de sentir-me útil i té un perfil cultural que crec que pot encaixar amb mi. Quan vinc a Sant Andreu em sento a casa perquè encara que hagi viscut al Bon Pastor, jo sempre mirava cap al Carrer Gran. Vull morir a Sant Andreu perquè considero que allà és on realment vaig néixer. Tinc records de la meva infantesa com la tenda del Cercenados. Al Bon Pastor vivíem amb problemes”.

Problemes que avui dia persisteixen amb les drogues, per exemple?

“Bon Pastor era l’antic barri de l’Estadella, i allò estava perdut. Si miraves cap al sector de La Maquinista, allò semblava l’estàtua de la Llibertat i te’n podies sortir. La diferència del Bon Pastor d’ara i el d’abans és que ja hi arriba el metro. La frontera entre el que és el Bon Pastor i el que és Sant Andreu continua essent molt gran. Els problemes continuen essent el mateix, només que ara les noves generacions ho han heretat. Jo em vaig apartar perquè per a mi qualsevol droga era sinònim de destrucció familiar i m’he allunyat d’això en l’extrem”.

Alba Cabrera

07/03/2018 22:24:56

cap a peus | març

11

Sin título-1 11

07/03/2018 22:24:57

COL·LABORACIÓ INSTITUTS

RETEENA a la Fabra i Coats

“

Si tens entre 13 i 19 anys i t’apassiona el cinema, la fotografia, YouTube, la ràdio o la tele, RETEENA és el teu festival. Del 15 al 20 de Gener vine a veure pelis, a fer tallers de fotografia, cine, animació, ràdio, banda sonora, xerrar amb youtubers i molt més!” Així presentaven els organitzadors del Reteena el seu festival celebrat fa dues setmanes als Cinemes Texes i a la Fabra i Coats.

Aquest és el primer festival audiovisual organitzat per joves adreçat a joves. L’Adrià Gómez (fanàtic de les produccions cinematogràfiques i la producció musical), com molts altres andreuencs, va participar-hi. Ens hem posat en contacte amb ell per descobrir com ha estat aquest interessant festival celebrat al nostre barri.

12

-Què és el Reteena? “El Reteena és un Festival que vol apropar el món del audiovisual als joves i aquest està produït i organitzat únicament per joves”.

-Què es feia? “Eren diferents activitats relacionades amb el món de l’audiovisual orientades a l’aprenentatge d’aquest món”.

-Quins tallers es podien fer -Com ha estat l’experiència? “L’experiència ha estat molt gratificant perquè he après moltes coses dels audiovisuals”.

-Ha estat com esperaves? “Sí. La veritat és que sí”.

-T’ha agradat participar-hi? “Sí i molt, m’he sentit molt orgullós de participar en aquest festival”.

-Què et va impulsar a participar-hi? “El que em va impulsar va ser el meu interès pel món de l’audiovisual perquè m’interessava com es graven pel·lícules i tot això”.

-Si s’organitzés una segona edició, hi participaries?

Què hi esperaries? “Sí que hi aniria i esperaria nous tallers amb molta més varietat de temes”.

-Alguna anècdota? “Sí, vam moure uns barrils de ferro en un dels tallers”.

També hem entrevistat al Xavi Ruiz, que en companyia de l’Adrià Gómez, és un altre dels molts joves que han participat en aquest festival.

-Què és el Reteena? “El Reteena és un festival fet per joves que els inquieta el món del cinema i de l’audiovisual”.

-Què es feia? “Depèn del dia, de dilluns a divendres es miraven pel·lícules de diferents temàtiques, i el dissabte es feien diferents tallers; com pixilació i diferents coses relacionades amb els audiovisuals. També hi havia un de comentar videoclips masclistes i un altre en el que venia gent d’Adolecents.cat per explicar la seva experiència”.

-En quins tallers has participat? “He participat en el taller de pixilació, que és una mena d’stop motion, però amb el cos i també en el dels videoclips masclistes”.

-Per a tu quin taller va ser el més interessant? “Per a mi, el taller més interessant va ser el dels videoclips masclistes,

Sin título-1 12

perquè no m’agrada el masclisme i em va semblar interessant que una cançó que per a nosaltres tenia una lletra normal, en el fons tingués un significat molt masclista”.

-Qui va participar? “Molta gent que no conec, però en concret l’Adrià Gómez, un amic meu de l’escola”.

-Com ha estat l’experiència? “L’experiència va estar molt enriquidora i interessant”.

-Ha estat com esperaves? “Ha estat molt millor del que m’esperava, pensava que seria bastant avorrit i monòton. Però no va ser així”.

-T’ha agradat participar-hi? “Sí, moltíssim!”

-Que et va impulsar a participar-hi? “Un monitor de grups CREC, que és un organitzador del festival i ens va proposar participar-hi”.

-Si s’organitzés una segona edició, hi participaries?

Què hi esperaries? “Sí, hi participaria. Esperaria més o el mateix, perquè aquesta vegada no hi havia molt pressupost”.

-Alguna anècdota? “No, no recordo cap anècdota interessant per explicar-vos”.

Com hem vist, el Reteena ha estat un festival ple d’activitats i tallers per tots els gustos, amb personalitats importants del món de l’audiovisual i que no ha deixat als seus assistents amb mal gust de boca. Activitats des de mirar pel·lícules amb esperit crític, fins a parlar amb youtubers i bloggers, passant per la creació de curtmetratges i stop motions. Tots esperem amb emoció una segona edició millor que l’anterior, si és que es pot.

Andrea Amorós, Nelson Barriga i Roger Díaz

Segon article de la col·laboració entre el Cap a Peus i els instituts de Sant Andreu.

Els alumnes de 3r d’ESO de FEDAC Sant Andreu, a l’àrea de català, treballen els textos periodístics, centrats sempre en Sant Andreu. Tot ho presenten per escrit i enregistrat; per tant, ho podem mostrar en el blog del curs: http://fedacsantandreu2015-2018.blogspot.com.es/ Des d’aquest centre han aprofitat aquest projecte per treure els textos de la col·laboració.

Cartell del Reteena / INSTITUTS FEDAC

07/03/2018 22:24:58

Vine a les portes obertes. Inscriu-t´hi!

Sin tĂ­tulo-1 13

07/03/2018 22:24:58

Sin tĂ­tulo-1 14

07/03/2018 22:24:59

ANDREU CARRASCAL

Els nous andreuencs: una diversitat que ha vingut per quedar-se Míriam Pérez i Xavier Aragall Sant Andreu té un 7,7% de la seva població que és d’origen estranger. Es tracta d’un percentatge que és la meitat de Catalunya, força inferior al percentatge de Barcelona, i també inferior a les dades de districte.

15

Sin título-1 15

cap a peus | març

Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona i Secretaria per la Immigració / GENERALITAT DE CATALUNYA

07/03/2018 22:25:01

C

ap al tombant de segle passat van arribar al nostre país un gran nombre de persones immigrades. En menys de deu anys, un milió de persones se sumaven als famosos sis milions. La crisi que s’inicià el 2008 ha incidit sobre la immigració. Com es pot veure al gràfic 2, la tendència va ser a la baixa a partir de 2012 fins ara, que hi ha una certa recuperació. Passats els anys, podem començar a fer balanç i mirar com s’han incorporat aquests nous andreuencs.

Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona i Secretaria per la Immigració / GENERALITAT DE CATALUNYA

Sovint passem per alt que darrera les xifres hi ha persones amb les seves històries personals i que de ben segur han enriquit la nostra societat. A partir de la gran diversitat d’orígens (veure gràfic 3) aquest monogràfic en vol ser una primera aproximació (en propers Cap a Peus parlarem amb persones d’altres orígens) i entrevistem alguns dels nous veïns perquè en parlin en primer persona i entendre millor què son les migracions al món d’avui en dia.

Departament d’Estadística / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Sin título-1 16

07/03/2018 22:25:01

La Jimena i la Diurialis estudien català al CNL de Sant Andreu / MÍRIAM PÉREZ

Les noves veus andreuenques

Un cop el projecte migratori es consolida, entra en acció el que els estudiosos diuen integració.

A casa nostra, acostar-se al català és una de les maneres de reconeixement mutu més destacades.

Sin título-1 17

La Jimena, de trenta-cinc anys, també va deixar la seva Colòmbia natal per amor, tot i que el seu primer destí va ser Itàlia. Va aconseguir una beca per estudiar un màster en Edició i Gestió del Producte Editorial a Milà i, uns anys després, quan ja estava treballant, la seva empresa li va oferir venir a Barcelona. Aleshores es va separar de la seva parella i va decidir provar sort a Espanya. Ella sempre va tenir clar que algun dia sortiria del seu país: «La situació a Colòmbia ha millorat una mica, però es viu amb molta por. La violència era insuportable, jo vaig viure l’època d’en Pablo Escobar, aquesta època de terrorisme dels narcotraficants, de les bombes, els assassinats... vaig ser víctima d’un segrest exprés amb la meva mare, i aquell dia vaig decidir que havia de marxar d’allà».

La Jimena treballa des de casa i, per això, una de les dificultats per ella va ser conèixer gent: «Potser si hagués tingut un altre tipus de feina, hagués estat més fàcil. Però el fet de no conèixer pràcticament ningú a Barcelona va ser molt dur. Aleshores vaig decidir provar Internet i vaig conèixer al que ara és la meva parella. Al cap d’un temps, vam venir a viure a Sant Andreu. M’agrada el barri, és molt tranquil comparat amb el centre, on vivia abans.

El fet d’estar tan allunyat del centre fa que vegi menys a la gent que conec, però tinc intenció d’apuntar-me a algun curs del Centre Cívic per conèixer més gent de Sant Andreu».

Està molt segura de que ja no tornarà a viure a Colòmbia: «Ho tinc molt clar, no puc viure en un país amb tanta por. Però trobo a faltar els meus pares, i la meva intenció és que puguin venir a viure a Barcelona d’aquí uns anys».

cap a peus | març

La Diurialis té quaranta-tres anys i fa més de vint anys que viu a Barcelona. Va néixer a Guantànamo, Cuba, i va decidir venir a Espanya quan va conèixer al seu marit: «Va ser complicat sortir de Cuba, però finalment ho vaig aconseguir. Quan vaig aterrar a Barcelona, em vaig enamorar a primera vista. He visitat gairebé tota Espanya i no viuria en cap altra ciutat». Explica que algun cop havia pensat en marxar de Cuba: «Ja no estava estudiant i no tenia una feina fixa.

A Cuba, si no estudiaves ni treballaves, t’aplicaven la llei de perillositat, i tenia por d’acabar a la presó. Vaig tenir sort quan vaig arribar a Barcelona i vaig trobar feina de seguida. Mai m’he sentit obligada a parlar català, tot i que treballava de cara al públic, però ara l’estic estudiant. La meva filla sí que el parla, perquè l’estudia a l’escola, i parlo amb ella en català per aprendre’n».

De Cuba troba a faltar el caràcter obert de la gent: «Aquí la gent és més tancada, pràcticament no coneixes als teus veïns, tot i que a Sant Andreu, sobretot amb la gent gran, és diferent. A Cuba tot el que tens ho comparteixes, i això sí que vull que ho aprengui la meva filla. Trobo molt a faltar la meva família i el meu país, però la veritat és que em vaig adaptar molt bé a la vida a Barcelona».

La Irina i la Dulce són companyes a les classes de català / MÍRIAM PÉREZ

17

L’Ana Maria va néixer a Santiago de Xile. Té cinquanta anys i va arribar a Barcelona per primer cop l’any 1996 amb una beca per fer un doctorat a la Universitat Autònoma. Li va sorprendre que tothom parlés en català: «Mai hagués imaginat que arribaria a una ciutat amb una llengua diferent, perquè tota la informació que havia rebut a Xile estava en castellà. Era l’època de Pinochet i jo estudiava en una escola religiosa d’una ordre catalana.

Ens parlaven molt d’Espanya i de la cultura espanyola, però no mencionaven mai Catalunya ni la llengua catalana.

07/03/2018 22:25:04

18

Quan vaig començar a la Universitat Autònoma de Barcelona, potser el 80% de la classe érem estrangers, però el professor feia la classe en català. Aquesta va ser la primera motivació per aprendre el català, i ara el parlo les vint-i-quatre hores del dia perquè vull perfeccionar-lo».

En algun moment va sentir cert rebuig per no parlar català: «La primera onada d’immigració procedent d’Amèrica Llatina va ser cap a l’any 2000. Jo ja estava estudiant aquí i notava que la gent em mirava millor que a d’altres immigrants perquè parlava una mica de català. També vaig conèixer el meu marit i la seva família, que és catalana, i tot plegat em va motivar per aprendre a parlar bé català. Tinc l’objectiu de trobar una feina com a professora, que és el que feia a Xile, o bé escriure articles divulgatius.

Penso seguir estudiant català per a perfeccionar-ho, és el meu primer objectiu ara mateix».

Li va sorprendre que en algun moment, parlant català, havia senti el rebuig d’altres persones estrangeres que viuen al barri: «Quan entrava en alguna botiga o en algun bar i demanava el que volia en català, en alguna ocasió es van enfadar amb mi per no parlar castellà, sent llatina. Potser és frustració per part seva, perquè ells no han fet l’esforç. Parlar català per mi és una manera d’agrair a la terra que m’ha acollit».

No troba a faltar viure a Xile, tot i que sí troba a faltar les classes, treballar de professora. D’aquí li agrada la gran oferta cultural que està a l’abast de tothom: «A Sant Andreu tenim teatre, tenim una biblioteca enorme amb accés directe als llibres. A Xile no pots accedir directament, a més de que es viu en una societat molt capitalista, només pensant en treballar, i no deixen lloc per a la cultura. Aquí sí que la gent busca enriquir-se culturalment, i tot i que és un barri de gent treballadora, tenim una gran oferta al nostre abast. Potser això fa que aquí la gent sigui més independent, els joves prenen decisions importants i s’independitzen abans que a Xile. Allà encara hi ha una moral molt catòlica, molt conservadora».

La Dulce té vint-i-cinc anys i només en fa dos que va arribar a Barcelona. Va estudiar cuina al seu Mèxic natal i, quan va arribar el moment de fer les seves primeres pràctiques professionals, va escollir la nostra ciutat. Al cap d’un any va conèixer aquí al que ara és el seu marit, i ara no s’imagina vivint en un altre lloc que no sigui Barcelona: «Quan vaig arribar, em vaig emocionar per trobar una ciutat tant preciosa, amb un estil de vida que m’encanta, és molt diferent de Mèxic. Al principi vaig pensar que no parlar català seria un problema, però com que tothom parla castellà també, no ho va ser tant. Només de vegades, quan els meus companys cuiners parlaven en català, trobava a faltar conèixer la llengua. Per això vaig decidir estudiar-la i aprendre a parlar-la».

Explica que una de les diferències més importants és la seguretat que existeix aquí en comparació amb el seu país: «Aquí també hi ha delinqüència, però almenys puc passejar tranquil·la pel carrer de nit, o anar en metro. La gent també és diferent, el caràcter dels mexicans és més obert, més expressiu. Però tot i així, no vaig sentir un xoc cultural fort, com li ha passat a alguns amics mexicans que viuen a altres llocs.

Sin título-1 18

La meva vida va canviar radicalment, d’estar estudiant a Mèxic vaig passar en poc temps a treballar en un país diferent i a casar-me i viure en parella, però tot i així no va ser un canvi traumàtic, al contrari».

En el futur s’imagina creant una família a Barcelona: «M’imagino tenint fills i portant-los a Mèxic perquè coneguin la meva cultura i les meves tradicions d’origen, no vull oblidar les meves arrels.

Però el meu futur està aquí».

La Irina és russa i té cinquanta-quatre anys. Abans de viure a Espanya, va viure vuit anys a Buenos Aires, perquè la família del seu marit va emigrar a Argentina. Està acostumada a viure fora del seu país, però no pot evitar sentir nostàlgia de la família que està lluny: «Cada immigrant viatja pensant que trobarà un país meravellós, però en realitat la perfecció no existeix en cap país.

Tot i així, valoro que Barcelona sigui una ciutat més segura que Buenos Aires, i Sant Andreu és un barri preciós i molt tranquil.

Quan marxo fora i torno a casa, el primer que faig és passejar per Sant Andreu, perquè el trobo a faltar quan no hi sóc».

La Irina és pintora i forma part del Grup de Pintors de Sant Andreu. Té molts projectes per treure partit del seu art en forma de teràpia i està investigant sobre el tema a la biblioteca de Can Fabra: «Els llibres que més m’interessen de vegades estan en català. Per això vaig començar a estudiar-ho. Per mi és doblement difícil, perquè tampoc domino el castellà. Però és curiós, perquè quan vaig a Rússia, moltes vegades parlo castellà enlloc de rus sense adonar-me’n».

Li agrada que a Sant Andreu es conservin les tradicions catalanes, que li recorden al seu país: «A Rússia tenim una dansa semblant a la sardana, i també una tradició semblant als castells.

Trobo a faltar la meva família, que la tinc repartida entre Rússia i Buenos Aires. Però miro els racons de Sant Andreu i crec que ja no marxaré d’aquí».

Conèixer les històries d’aquestes cinc dones, tant diferents, és saber que a Sant Andreu hi ha una riquesa cultural de la que ens podem sentir orgullosos.

Volem també expressar el nostre agraïment al Centre de Normalització Lingüística per la seva col·laboració en l’elaboració d’aquest reportatge.

L’Ana María ja ha adoptat el català com a llengua pròpia i el parla de manera habitual / MÍRIAM PÉREZ

07/03/2018 22:25:05

OME: OFICINA MUNICIPAL D’ESCOLARITZACIÓ

Prova pilot a Sant Andreu per centralitzar la pre-inscripció escolar en una oficina única per a tot el Districte

H

cap a peus | març

i ha una gran diferència en la quantitat d’alumnat amb necessitats educatives especials i/o amb situació social desafavorida que atenen els centres educatius públics i els concertats. Això ho hem vist en diferents estudis, entre els quals hi ha el mapa escolar de Sant Andreu. Aquestes diferències també es donen entre centres públics. Per tal de resoldre aquest desequilibri, ja fa temps que la nostra associació i la comunitat educativa de Sant Andreu reclamem que les preinscripcions de tots els centres sufragats amb fons públics (centres públics i concertats) es concentrin en una oficina única, la qual tindria una publicitat única. Així es milloraria i garantiria la transparència del procediment d’admissió. A més, els centres deixarien de recollir les sol·licituds, i s’estalviaria feina a les direccions dels centres educatius. També demanem que es controli que els padrons utilitzats en les preinscripcions siguin reals, així com que l’alumnat que s’incorpora a un centre educatiu un cop començat el curs, el que es coneix com a matrícula viva, es reparteixi per tots els centres.

Totes aquestes demandes s’han aconseguit!! El proper procés de pre-inscripció escolar a Sant Andreu es farà en una oficina única anomenada OME (Oficina Municipal d’Escolarització). Serà una prova pilot que es durà a terme a Sant Andreu i Nou Barris. Més endavant, s’estendrà a tota la ciutat. Hi ha moltes altres ciutats que ja tenen una OME, amb molts bons resultats.

Les funcions d’aquestes OME són: informar i orientar les famílies sobre l’oferta educativa dels centres educatius; rebre sol·licituds d’admissió i comprovar-ne la presentació de tots els requisits, durant el període de preinscripció; remetre les sol·licituds als centres escollits en primera opció i publicar la relació de l’alumnat inscrit i admès.

Segons el que consta a les webs de les OMEs que ja funcionen amb èxit, les seves finalitats són: a) Vetllar pel compliment de la legalitat del procés d’admissió de l’alumnat en el seu àmbit d’actuació, mitjançant la comissió d’escolarització. b) Orientar i informar adequadament les famílies de tota l’oferta educativa. c) Procurar una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que en permeti la integració, faciliti la cohesió social i afavoreixi una qualitat educativa adequada per a tota la població escolar, en el marc de les previsions del decret de preinscripció i matrícula i de les funcions atribuïdes a les comissions d’escolarització.

Des de l’AVV demanem a l’Ajuntament que destini els recursos necessaris a l’OME de Sant Andreu perquè la prova funcioni bé i que no haguem de lamentar-ne un fracàs per falta de pressupost. Els pares i mares tenen dret a rebre tota la informació que necessitin i a ser ben orientats. Per tant, doncs, esperem que l’OME de Sant Andreu sigui tot un èxit i que això sigui un pas més en la millora de l’educació dels nostres infants i joves.

Gemma Armengol

19

Sin título-1 19

07/03/2018 22:25:06

Cultura | Teatre

Suspens i duel de titans interpretatius La Companyia Forat Sense Fons i els Clip Teatres porten als escenaris adreuencs ‘Sola en la foscor’ i ‘Qui té por de Virgínia Woolf?’, dos clàssics del gènere teatral La Companyia Forat Sense Fons de l’Ateneu de Sant Andreu ha volgut rendir homenatge a l’actriu amb una nova adaptació del text de Knott, dirigida per Miquel Àngel Mateu, que ha resultat ser un brillant exercici de tècnica teatral i un “terrorífic” espectacle.

Allà on les novel·les compten amb la imaginació del lector i les pel·lícules recorren als efectes especials i als trucs de la postproducció, les obres de teatre han d’emprar tots els recursos al seu abast per crear la il·lusió en rigorós directe.

En un thriller com Sola en la foscor, les exigències dalt de l’escenari creixen. Interpretacions, so i il·luminació han d’unir-se més que mai en un tot que traslladi la tensió i l’angoixa de la protagonista al públic.

El patiment de la Suzy ha de ser el patiment de l’espectador, que des de la seva butaca veu, impotent, allò que ella no pot veure, desitjós que el seu instint i la resta de sentits l’ajudin a combatre els dolents de l’obra.

20

L

Cartell de ‘Qui té por de Virgínia Woolf?’ / CLIP TEATRES

a foscor. El súmmum de la por, l’ingredient imprescindible de la tensió, el terror i el suspens. Hàbitat de malfactors i assassins, i trampa per a herois i innocents. Quin millor escenari per a un thriller, doncs, que l’obscuritat total, la negror d’uns ulls que s’han apagat i ja no distingeixen ni formes, ni llums, ni colors?

El dramaturg Frederick Knott estava disposat a fer patir, i molt, a la protagonista —i per consegüent al públic— de la seva última obra: Sola en la foscor. Aquest cop, en lloc de la dona rica de la seva primera peça teatral, que escapa al “crim perfecte” orquestrat pel seu marit cobejós de diners, l’estrella de la funció és una noia cega, la Suzy, aparentment indefensa i la víctima perfecte de tres delinqüents en busca d’un sucós botí que es colen a casa seva per enganyar-la i aterrir-la.

L’obra es va estrenar el 1966 i, un any després, va ser immortalitzada al cinema per Audrey Hepburn, qui gràcies al paper de la Suzy rebria la seva cinquena i darrera nominació a l’Oscar. 25 anys després de la seva mort.

Sin título-1 20

No és fàcil, però l’equip i repartiment dels Forat Sense Fons ho han aconseguit. Magnífiques en aquest sentit Mariona Garcia i Montse Calix en els papers d’heroïna i d’antagonista de l’obra, dos rols que ballen prop dels límits de l’exageració però que aquí són interpretats amb convicció i un in crescendo gens impostat.

Al mateix temps, Garcia, Calix i la resta d’actors de la funció interactuen enmig d’un joc de llums i ombres que es complementa, en els canvis d’escena, amb una dissonant música digna del millor Henry Mancini, autor de la banda sonora de la pel·lícula.

La por i la foscor, doncs, han triomfat aquest darrer mes a Sant Andreu… i no només a l’Ateneu. Des del Centre Cívic, els Clip Teatres han retratat amb excel·lència interpretativa un altre tipus de por, aquella que neix de les profunditats del ser, de les frustracions personals i de l’odi interior que creix amb elles a mesura que passa el temps.

Amb un joc de paraules entre l’escriptora i feminista britànica i la paraula “llop” en anglès, el Qui té por de Virgínia Woolf? d’Edward Albee esdevé una batalla per a la supervivència entre dos monstres, dos llops amagats darrera d’anys d’un matrimoni infeliç que surten a la superfície al llarg de dues hores de text explosiu i d’un magnífic duel interpretatiu dins les quatre parets de l’escenari.

07/03/2018 22:25:07

Pili Fuertes i Ricard Rebellón vesteixen amb habilitat i perícia la pell de dos animals ferits com són la Martha i en George, la parella protagonista d’aquest clàssic teatral que ha arribat a passar per les mans d’Elisabeth Taylor i Richard Burton i, més a prop en l’espai i en el temps, d’Emma Vilarassau i Pere Arquillué. Fuertes i Rebellón es deixen endur pels seus personatges i entren de ple en l’espiral d’odi i cinisme que guia l’obra fins al seu clímax. Dues interpretacions demolidorament virtuoses que, en el seu pas de tornado per l’escenari, arrastren cap a la lluïdesa la parella de secundaris que, interpretada per Núria Rosell i Ferran Devesa, aporta el to còmic i innocent d’una obra que deixa clavat a la butaca.

Però no ens aturem! Després d’un mes de febrer “de por”, l’escena teatral del barri continua. Aquest mes de març no us perdeu l’adaptació del Barcelona de Pere Riera que han preparat els de Sant Pacià Teatre. La podreu veure el 17, 18, 23, 24 i 25 de març al Teatre de Sant Pacià. Atenció també a les escenes de microteatre sobre la salut mental que el dissabte 17 al matí es representaran a l’Ateneu L’Harmonia, on el dissabte 24 a la tarda també podreu gaudir de l’espectacle musical Segueix el teu cor, amb un text d’Enric Mas que tracta temes tan actuals com l’assetjament escolar, l’homofòbia i l’amistat. I comencem el 10 i 11 de març a la Sala Sant Pacià amb el Grup Teatral Antifaz, que ens tenen preparats diversos contes per adults. Tothom cap al teatre!

Mª del Mar Gallardo

cap a peus | març

Mariona Garcia en un moment de l’obra ‘Sola en la Foscor’, de la companyia Forat Sense Fons / SERGI PANIZO

Sin título-1 21

07/03/2018 22:25:11

EXPOSICIÓ REC COMPTAL

Can Fabra mostra l’actual vivència del Rec Comptal

C

an Fabra pot exposar mostres interessants i d’alt nivell, però malauradament no arrosseguen els índexs de visitants com ho fa una que tingui Sant Andreu de Palomar com a protagonista. Els números canten i així és va demostrar el proppassat divendres 9 de febrer amb la inauguració de la mostra “Passat, present i futur del Rec Comtal”. Unes dues-centes persones van assistir a la inauguració de l’exposició, organitzada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) i que ha rebut el suport del Districte de Sant Andreu i Aigües de Barcelona. Èxit total.

L’exposició “Passat, present i futur del Rec Comtal” fa un recorregut històric, vivencial i ambiental per aquesta mil·lenària canalització d’aigua amb antecedents des de l’època romana.

Diversos plafons farcits d’imatges que ens transporten a la cabdal presència de la Séquia Comtal i ens configuren vivències personals i traspuen projectes de futur. La mostra ha estat comissariada per l’historiador expert en història de l’aigua i viceprsident del CEII Manel Martín i Pascual amb el recolzament de membres i historiadors de l’entitat cultural andreuenca. L’assessorament gràfic ha anat a càrrec del fotògraf Xavier de la Cruz i el disseny i maquetació dels plafons i del catàleg ha estat obra d’en Joan Portillo.

22

El Rec Comtal, font de vida El naixement del Rec Comtal esdevé des d’una mina subterrània situada al terme municipal de Montcada, derivada de les aigües del riu Besòs. El caudal del Rec es dirigia vers a Barcelona tot aprofitant la línia del miním pendent i la terrasa quaternària de turturà que la limitava. El Rec Comtal es convertí per als pobles de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals en font de riquesa agrícola i desenvolupament econòmic de la zona. El seu aprofitament s’esqueia a quatre factors: el proveïment de l’aigua, l’aprofitament de l’energia hidràulica, el regadiu i la indústria. Des de l’època romana que tenim dades de l’aprofitament hidràulica al Pla de Barcelona. A finals del segle XX en els antics terrenys de la Fàbrica Nacional de Colorants de Sant Andreu s’hi van descobrir les restes d’un aqüeducte romà.

En temps medieval la Séquia Comtal fornia abastament els pobles del Pla de Barcelona en la seva vessant nord-oriental.

El 1778, la manca d’aigua provocà la construcció d’una mina per a canalitzar les aigües subterrànies fins al mateix lloc del seu naixement. L’aprofitament del cabdal va ser bàsic per al regadiu així com la posada en funcionament dels molins, com el de Bell-lloc (abans Finestrelles), Vallbona i, sobretot , el de Sant Andreu –a tocar de l’antic camí cap a Santa Coloma de Gramenet i de les desparegudes casernes militars-. Filatures Fabra i Coats n’és un bon exemple de l’aprofitament hidràulic.

Tanmateix, el Rec va ser per als andreuencs i andreuenques

Sin título-1 22

quelcom més. Va esdevenir un lloc de paseig i de trobada. Alguns s’hi banyaven -generalment nens i persones adultes—, d’altres l’aprofitaven per a cerimònies religoses, com bateigs protestants documentats. La Séquia comportà alguns conflictes entre regants i uasuaris, per aquest motiu calgué regular la seva activitat. Per evitar discussions entre pagesos o el seu mal ús, el batlle d’Aigües i el síndic d´una banda , i el Tribunal de Regants i el reglament de Distribució d’Aigües de l’altra, eren els màxims responsables del seu aprofitament i gestió. Cal tenir en compte que la titularitat del Rec Comtal era dependent del Comte de Barcelona i després del rei de la Corona Catalano-aragonesa, amb el pas del temps va acabar en mans d’una entitat gestora, la Comunitat de Regants del Rec Comtal.

Tot just a tocar del nou centre ocupacional d’integració Taller Barcelona, hi ha les restes de l’antic Molí de Sant Andreu de Palomar. Són les úniques restes rellevants trobades fins al moment del que va ser la Séquia Comtal així com de l’antic Molí en territori andreuenc. La pressió ciutadana i de les entitats veïnals i culturals de Sant Andreu de Palomar –al capdavant d’elles el Centre d´Estudis Ignasi Iglásias- han aconseguit que l’administració prengui consciència de la seva preservació i rehabilitació. De moment, des del CEII s’està a l’espera del futur desenvolupament del Parc Tecnològic i del Centre d’Interpretació del Rec Comtal -a ubicar-se, en aquest darrer cas, en les antigues cases del carrer del Pont-, on les restes arqueològiques trobades així com la documentació conservada siguin eines per entendre la cabdal importància del desenvolupament econòmic i humà d’aquesta canalització hidràulica.

La mostra es podrà viositar fins el 29 de març i comptarà amb un petit cicle de conferències i una taula rodona amb veïns i veïnes testimonis de la seva presència. Un cop finalitzada la mostra a Can Fabra emprendrà un viatge per les diverses entitats i museus que ho sol·licitin. De moment el Museu de Montcada, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i Tot Història Cultural s’han mostrat interessats en exposar-la.

Pau Vinyes i Roig

Equip de treball i tècnic de la mostra “Passat, present i futur del Rec Comntal” / JORDI ESPLUGAS

07/03/2018 22:25:11

Un hivern entretingut

Panoràmica de Barcelona durant aquests dies de temporal / SERGI CORRAL

D

esprés d’anys marcats per l’avorriment meteorològic, aquest hivern ens ha portat rebombori i hem recuperat les sensacions perdudes els darrers anys. Ja el tret de sortida fou contundent, i just al acabar novembre, per Sant Andreu, vam tenir la primera entrada freda de la temporada.

No fou res excepcional, però si que ens deixà un bon reguitzell de jornades d’hivern, sobretot amb nits i matinades fredes, on l’efecte Besòs va ser el gran protagonista. La mitjana de temperatura de desembre , 10,2ºC, es va situar -0,4ºC per sota del normal. La fred de desembre va ser seca i ventada, coincidint amb entrades de mestral i tramuntana. Així enregistràvem un altre desembre sec, amb tant sols 5,4mm, seguint la tònica dels darrers 7 desembres, on la pluja ha estat molt escassa.

L’inici d’any, i per tant el mes de Gener va anar seguit d’un canvi clar de massa d’aire, vam passar d’una massa de nord seca i freda a una altre més marítima i temperada.

Això es va reflectir directament en les temperatures, amb un ascens molt notable i màximes que van superar fins i tot els 22ºC en 3 jornades. L’entrada d’aquesta massa d’aire més humida i temperada va anar lligada al pas de més depressions a prop nostre, fet que implicà més situacions de pluja. L’episodi del dia 26 de Gener ens deixa 55mm en 24h, el registre més elevat per aquest mes fins a dia d’avui. El balanç, un gener molt càlid, gairebé de record (12,4ºC de mitjana) i molt plujos, amb 70,8mm, més del doble que la mitjana.

Sin título-1 23

El darrer mes d’hivern, Febrer, ha estat el més fred i el més plujós de tots. La tendència cap a un panorama revoltat i borrascós es va observar ja d’es d’un primer moment, va ploure 6 dels primers 8 dies de Febrer, amb un episodi de llevant que ens va deixar 66,2mm. A les acaballes d’aquest episodi es va produir un nou canvi de masses d’aire i la massa mediterrània de llevant va evolucionar cap a una de nord molt més freda, portant-nos una entrada d’aire fred que es va allargar 8 dies consecutius.

El dia 9 de Febrer enregistrem 0,8ºC, però arran de terra la glaçada es contundent i ens llevem amb tots els bassals glaçats.

Destaquen els dos episodis on vam tenir la neu a tocar, el del 8 i el del 12 de Febrer. En el primer la neu va visitar els barris marítims i Collserola, i en el segon la nevada al Tibidabo va arribar als 8cm.

Un altre fet a destacar: son els 3 dies de tempesta que tenim anotats, a l’hivern els llamps i trons no son gaire freqüents.

cap a peus | març

”/

EL TEMPS

23

Tanquem aquest resum després d’una darrera setmana de Febrer èpica, amb fred ben viu i tres dies de neu consecutius, un fet molt excepcional a casa nostre. A primera hora del matí del dia 28 de Febrer la neu va arribar a emblanquinar teulats, cotxes i fins i tot la gespa del Narcís Sala. Amb aquesta cirereta del pastís, Febrer ha acabat amb una mitjana de temperatura de 8,6ºC (-1,9ºC) i una pluja total de 96,4mm (252%).

Sergi Corral Buela

07/03/2018 22:25:15

Esports | FUTBOL

El Sant Andreu continua en la lluita pel play off

El Sant Andreu ha guanyat els dos partits que ha disputat al Narcís Sala aquest febrer / UESA

E 24

l Sant Andreu segueix de ple en la lluita per les posicions de play off després d’acumular sis partits sense conèixer la derrota. En el derbi contra l’Horta, el partit més destacat del mes de febrer, els homes de Mikel Azparren van esgarrapar un punt en els últims minuts. Elhadji rematava al fons de la xarxa una centrada de Juanan per posar l’empat al lluminós. Azparren es mostrava insatisfet pel resultat després d’afirmar que havien fet mèrits per emportar-se la victòria. Una victòria que s’esfumava, definitivament, al minut 95 quan el col·legiat del partit anul·lava un gol del Sant Andreu al considerar que el servei de banda d’Elhadji havia entrat directament a la porteria sense que ningú toqués la pilota. Els jugadors de l’UESA reclamaven precisament el contrari. Al final, però, l’empat no es va moure del marcador i els andreuencs sumen, així, el quart empat en els darrers sis partits. Les victòries al Narcís Sala davant el Granollers (4-0) i el Castelldefels (2-0), situen a l’equip en la quarta posició de la lliga amb 46 punts, a dos del Prat (3r) i cinc de L’Hospitalet (2n).

Un març per seguir en línia ascendent El Sant Andreu encara un març perillós. Els de Mikel Azparren s’enfronten a rivals de la part baixa de la classificació, com el Palamós o el Vilassar de Mar, que visitaran el Narcís Sala amb la necessitat de puntuar per sortir del pou de la lliga. Els quadribarrats viatjaran a Vilafranca i Cerdanyola del Vallès en un mes que es preveu interessant per seguir a les places de play off.

Premi al Compromís Solidari El passat dimecres 15 de febrer la Unió Esportiva Sant Andreu va obtenir el Premi al Compromís Solidari en la 9ª edició dels Premis Special Olympics. El guardó es va rebre després d’iniciar la nova secció special amb futbolistes del TEB, un grup cooperatiu que vol aconseguir una vida inclusiva per les persones amb discapacitat intel·lectual, a banda de donar suport també a les seves famílies. La UESA va iniciar, així doncs, aquesta nova secció del club amb cinc equips i una cinquantena de futbolistes.

L’acte, organitzat per Special Olympics Catalunya i la Fundació FC Barcelona, va fer-se durant un simpòsium sobre la inclusió en els clubs esportius, i va tenir lloc a l’Auditori 1899 del FC Barcelona amb l’assistència de més de 400 persones. Àlex Ávila

Sin título-1 24

07/03/2018 22:25:16

Esports | WATERPOLO i NATACIÓ WATERPOLO

Bon paper a la Copa

E

Quinze dies més tard, les noies de Javi Aznar es desplaçaven a la piscina Josep Vallès del Mediterrani per jugar la Copa de la Reina. En aquest cas el sorteig no va ser gens benèvol amb les nostres, ja que van quedar aparellades a quarts de final contra el Mataró, en una eliminatòria terrible i amb pronòstic incert. Tot i això, el Sant Andreu va protagonitzar un gran partit i va imposar-se per 11-8. La resta d’eliminatòries van servir per complir els pronòstics i classificar per semifinals els favorits: Sabadell (contra el Rubí), Terrassa (contra el Saragossa) i Mediterrani (contra el Sant Feliu). La mala fortuna deixava les coses força complicades per al Sant Andreu en haver-se d’enfrontar a semifinals al Sabadell, el màxim favorit. Les d’Aznar van protagonitzar un partit vibrant i valent, anant de menys a més i arribant a empatar a 7 poc abans del darrer parcial. Finalment, però, el pronòstic es va acomplir un cop més i el Sabadell va acabar vencent per 8-10. El Terrassa donava la sorpresa en l’altra semifinal derrotant l’amfitrió, Mediterrani (9-8), però res va poder fer a la final per evitar un nou títol sabadellenc (17-3). En la recta final de la temporada, tots dos equips lluitaran per obtenir el millor lloc a la classificació de la fase regular i arribar el més lluny possible en les eliminatòries del play-off pel títol.

JJ Aymerich

Sin título-1 25

Pluja de medalles al Campionat de Catalunya

U

na nova cita han disputat els nedadors i nedadores del Club Natació Sant Andreu, entrenats per Jordi Jou, aquest cop en el marc del Campionat de Catalunya disputat del 26 al 28 de gener a les instal·lacions del Club Natació Terrassa. En la primera jornada de la competició una de les més destacades va ser l’andreuenca i recentment campiona d’Europa Jessica Vall, que va guanyar els 100 braça i va disputar dues finals més, aconseguint la quarta posició en els 200 estils i la vuitena en els 50 lliures. La també andreuenca Lidón Muñoz va aconseguir el primer rècord del campionat, marcant 25.74 i penjant-se l’or en els 50 lliures. Àfrica Zamorano va aconseguir la plata en els 200 estils. També va ser quarta en els 400 lliures, sisena en els 100 papallona i setena en els 100 braça. En les proves de relleus que van tancar la primera jornada el Sant Andreu es va imposar en els 4x100 lliures femení (Àfrica Zamorano, Mariló Martí, Judith Navarro i Lidón Muñoz). Pel que fa als nois, a destacar l’or d’Àlex Ramos en els 100 papallona.

En la segona jornada, Jessica Vall va tornar a brillar i va guanyar els 50 braça i la plata en els 200 papallona. Lidón Muñoz i Marta González van fer or i plata respectivament en els 100 lliures, mentre que Àfrica Zamorano feia plata en 50 esquena. A destacar la participació masculina, amb la medalla d’or de Mario Navea en els 50 braça i la plata d’Albert Ramos en els 100 lliures. Per culminar el dia, or en els dos relleus de 4x200 estils, amb Àlex Ramos, Marc Calzada, Arnau Rovira i Marc Ponce en el masculí, i les quatre medallistes del dia abans en el femení, que va repetir.

El tercer i darrer dia va servir per tornar a gaudir amb Jessica Vall, que es va imposar en els 200 braça, i també amb Lidón Muñoz, que ho va fer en els 200 lliures. També van penjar-se medalla Àfrica Zamorano (plata en 100 esquena), A. Lozano (or en els 50 papallona masculins) i el relleu femení dels 4x100 estils que va fer or. En la classificació final, el Sant Andreu es va proclamar campió en obtenir el primer lloc tant en homes com en dones, i quedant en la general per davant del Sabadell i del Barcelona.

JJ Aymerich

cap a peus | març

ls equips masculí i femení de waterpolo del CNSA han disputat les respectives competicions de Copa, donant la cara i arribant ambdós a les semifinals.

Els homes de Dani Ballart es van desplaçar el primer cap de setmana de febrer a Tenerife. Les illes Canàries no acollien la competició des de l’any 2006 i aquest any, amb el retorn del waterpolo a la màxima categoria, l’afició i l’organització es van bolcar en un acte de màxima atenció mediàtica. El Sant Andreu va tenir relativa sort en el sorteig, ja que a quarts de final va quedar aparellat amb els amfitrions, l’Echeyde, que tot i tenir l’avantatge del factor camp apareixia com el rival més dèbil del quadre, com així ho reflecteix la classificació de la lliga nacional. No va haver-hi més problemes dels previstos i els nostres van vèncer per 13-8. Mentrestant, el Terrassa i el Mediterrani es desfeien del Barcelona i del Sabadell, respectivament, tots dos a la tanda de penals, i menys problemes tenia el favorit, l’Atlètic-Barceloneta, per derrotar el Mataró. El sorteig, però, tenia una cara B, i era el fet d’enfrontar el Sant Andreu amb els mariners en semifinals.

Aquí es va acabar l’aventura andreuenca, ja que el Barceloneta s’imposava per un clar 13-5. El Terrassa va classificar-se per la final en derrotar el Mediterrani (10-7) però res va poder fer per evitar que el Barceloneta s’emportés el títol una vegada més (8-13). A destacar la presència en la competició de l’àrbitre andreuenc Àlex Ortega, que va xiular un quart de final i la semifinal on no jugava el Sant Andreu.

NATACIÓ

25

Alevins, tercers al Campionat / CNSA

07/03/2018 22:25:16

Sin tĂ­tulo-1 26

07/03/2018 22:25:17

DIMARTS 13 DE MARÇ A LES 18.30 H

Desvestint el gènere Acció poètica i artística Lectura del manifest a càrrec del grup Arpilleres de Congrés-Indians Representació de la performance Mecàniques en homenatge a les treballadores de la Fabra i Coats Lloc: Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats C/Sant Adrià, 20. Planta baixa

barcelona.cat/diadones #DiaDones18

Sin título-1 27

07/03/2018 22:25:17

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

Sin tĂ­tulo-1 28

07/03/2018 22:25:21