Juny368ok

any XXXVII | Juny 2018 | 638

ESTIMA COM VULGUIS 638 JUNY.indd 1

30/05/2018 13:39:21

638 JUNY.indd 2

30/05/2018 13:39:23

EDITORIAL

El gran problema de l’habitatge

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

Les grans normes del país en què vivim diuen el següent sobre habitatge: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.” Article 47 Constitució Espanyola.

“Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.”

Article 26 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

“La planificació, programació i gestió de l’habitatge públic, en règim de propietat i lloguer, al terme municipal de Barcelona corresponen exclusivament al Consorci creat per l’article 61.7, en el marc de les disposicions generals establertes pel Govern de la Generalitat en relació amb aquest àmbit sectorial.” “La reserva d’espais per a habitatge de protecció pública ha de legitimar la seva expropiació.” Articles 85 i 86 de la Carta municipal de Barcelona.

Però la realitat que ens trobem els veïns i veïnes, és que no s’està garantint el dret a gaudir i accedir a un habitatge digne i que tampoc s’expropien aquells espais reservats a fer habitatge públic. Malauradament, els andreuencs i andreuenques tenim exemples ben propers que corroboren aquesta afirmació. En els terrenys de les Casernes de Sant Andreu s’han de construir encara uns 1.000 habitatges protegits.Enguany ja fa 12 anys que EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

esperem que alguna administració faci alguna cosa. Si fem balanç del desenvolupament del projecte en matèria d’habitatge, aprovat el juny de 2006, fins ara tenim que: • Govern del senyor Hereu (alcalde de Barcelona del 2006-2011): el desembre del 2010 van sortejar els primers 221 habitatges en règim de venta modalitat dret de superfície. S’adjudiquen per mitjà del registre únic de l’Ajuntament. 60 d’aquests 221 pisos van quedar buits perquè no es podien pagar els preus de venta.

• Govern del senyor Trias (alcalde de Barcelona del 2011-2015): a gener de 2014 compren aquests 60 pisos que havien quedat buits i els sortegen de nou però ara de lloguer. S’adjudiquen per mitjà del registre únic de l’Ajuntament. El juliol de 2014 es construeixen 41 habitatges en règim de compravenda promogut per una cooperativa. S’adjudiquen als socis de la cooperativa.

• Govern de la senyora Colau (alcaldessa de Barcelona del 20152019): esperem poder dir alguna cosa abans que acabi el mandat.

Recordar que l’edifici d’habitatges que s’està construint a la parcel·la de Torras i Bages i Fernando Pessoa, és per a reallotjar les 78 famílies dels militars del carrer Palomar, i està promogut pel Consorci de la Zona Franca.

Arribats en aquest punt, i veient la falta d’interès que el veïnat andreuenc desperta en els últims 3 governs de la ciutat, demanem a tots els partits polítics que cal un Pacte de Ciutat. Aprovin destinar tot el pressupost possible, i totes les accions coercitives que calguin, per garantir el dret a l’habitatge digne i assequible, també a Sant Andreu de Palomar. www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

)

93 345 96 98

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR 638 JUNY.indd 3

30/05/2018 13:39:23

638 JUNY.indd 4

30/05/2018 13:39:24

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 9......... CASERNES

12è aniversari

10 ....... PEDIATRIA

Sense pediatres al CAP Sant Andreu 12 ...... ESCOLES Jesús Maria i Josep

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 .... ESTIMA COM VULGUIS 20 .......CULTURA Teatre

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA ACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS.

24 .......ESPORTS

Futbol,Waterpolo, Natació

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

TATGE PROTEGIT.

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

PARTICIPEM A #SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

5

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

638 JUNY.indd 5

30/05/2018 13:39:24

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

M’ofereixo per a cuidar persones grans, amb experiència i bones referències. Diplomada en auxiliar de geriatria. Acostumada a la delicadesa dels anys i la fragilitat de les circumstàncies.

Amb un currículum perfecte..

Horari flexible,. Preu assequible. ,Preguntar per Magali Planas Casademont, telèfon de contacte 934083345 o mòbil 645969894.

Se ofrece Auxiliar de Enfermeria i Geriatria a domicilio Sanae Dayani tel:6554015 Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc.. Adela 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Se ofrece Sra, de limpieza y cuidados gente mayor . Nuria tef. 648081251 Podoleg visites a domicili telf.: 674 594 263.

Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas,escaleras, y cuidado de personas mayores,por horas o a tiempo completo, disponibilidat inmediata,responsable i respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.

Abnery Carranza.

Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica.

Joan Tel: 609294141.

Estudiante Universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria Premiado por su trabajo de recerca per la

Generalitat de Catalunya.

Telef. 648794344 Sergio.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu.

Tef:93/3460337 Josep Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta.

Telf. 617187995 Venc seien giratori per banyera per gent gran i tabla seient banyera 1er 30euros. 2ºseien 10euros. Teléfono: 659728115,

C.N.SANTANDREU Venc titol CN Sant Andreu Tel:639948621 contartar amb Puri. Preu 750 Venc titol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700 Venc titol CN Sant Andreu Tel615185802 contactar amb Eloi . Preu 650.

Venc titol CN Sant Andreu tels 666 266 216 – 678 223 878 . Preu 600 euros

Ambunapetitaquotaanual,ensajudaràsareivindicarelsdrets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-tesociosòciadel’AVVirebràslapublicaciólocalmésantiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

638 JUNY.indd 6

30/05/2018 13:39:25

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Elssocisilessòciespodenenviarlessevesopinionsalnostrecorreuelectrònic (revistacapapeus@gmail.com) S’entreguen els premis de la 3a edició del concurs “Si l’encertes,

L

’Espai Josep Bota va acollir dijous, 17 de maig, la festa de lliurament de premis del concurs “Si l’encertes, l’endevines”, celebrat a Sant Andreu del 21 d’abril al 9 de maig, amb la col·laboració de l’Eix Comercial Sant Andreu i l’Escola Superior de Disseny i Art la Llotja.

Enguany s’ha celebrat la tercera edició del concurs “Si l’encertes, l’endevines” a Sant Andreu del Palomar, amb la col·laboració de l’Eix Comercial Sant Andreu i de l’Escola Superior de Disseny i Art la Llotja. Dijous 17, a les 18 h de la tarda, es va celebrar la festa de lliurament de premis del concurs a l’Espai Josep Bota.

El concurs consistia a resoldre les frases fetes amagades en les il·lustracions dels cartells que hi havia penjats a diversos comerços del barri. Hi havia 4 categories de participació segons les frases que s’encertessin i per a cada categoria se sortejaven 2 premis. A més, es va sortejar un premi especial, un val de 100 € entre les butlletes de la 1a categoria que van encertar les 40 frases fetes. Aquest any hi ha hagut un gran èxit de participació, amb un total de 182 butlletes emplenades.

A més de donar els premis a les persones guanyadores del sorteig, el subdirector del CNL de Barcelona, Jordi Font, va entregar un certificat als estudiants de la Llotja encarregats de crear les il·lustracions d’enguany per al concurs. També va agrair la participació de les entitats i comerços col·laboradors “per facilitar una experiència que vincula aprenentatge amb cultura, expressió artística i comerç”.

En acabar es va oferir als assistents un piscolabis gentilesa de Cansaladeria Puig i una copa de cava gentilesa de Caves Portell.

Dinamització Sant Andreu

cap a peus | juny

Aquestes van ser les persones premiades: •Categoria especial: val de 100 € de Eix Comercial de Sant Andreu Anna Falces Muñoz •1a categoria: val de 50 € de l’Eix Comercial de Sant Andreu Leandra Tudela García i Roxana Olivares Hechavarria •2a categoria: dinars dobles a l’Antic Colmado Dolors Sans Clavero i Eric Hidalgo Cale •3a categoria: entrades dobles al SAT Teatre Marisela Villarroel Nessy i Josefa García Muñoz •4a categoria: llibre cedit per la llibreria Dit i Fet i 2 degustacions dobles a la cerveseria Flor de Llúpol Lyubov Ororochkova i Taymara Hernández Ortega

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus 638 JUNY.indd 7

30/05/2018 13:39:25

12È ANIVERSARI CASERNES

E

Una reivindicació que acumula anys de mo

nguany fa 12 anys que es va aprovar el pla definitiu per urbanitzar els terrenys que ocupaven les casernes militars al voltant del darrer tram del carrer Torras i Bages. Un pla que acumula molt retard en molts dels equipaments i habitatges que hi havia previstos.

Però si mirem enrere, podem veure les casernes com un dibuix que il·lustra la història recent d’aquest racó de món, que comença fa més de 20 anys, una història que ens parla de com se’n van unes instal·lacions militars, de com s’abandonen i les administracions responsables, ja sigui per deixadesa, sigui per entrebancs burocràtics o sigui per les dues coses alhora, abandonen les seves responsabilitats. Un abandó que és aprofitat pels nous damnats de la terra, els immigrants sense papers, persones que busquen una expectativa de futur digne, cruel efecte de la globalització econòmica sense ànima i que fa que s’hi instal·lin més de 600 persones ( sí, sí 600! Heu estat mai en un poble de 600 habitants, doncs això). Una història també amb problemes per la massificació de persones a les casernes i problemes de convivència que van aparèixer.

Però davant de les dificultats, també la capacitat de sobreposar-se, de no confondre culpables i de solidaritzar-se amb els febles.

Les associacions de veïns així com entitats i ONGs van donar un cop de mà a aquestes persones desateses i fràgils, alhora que demanaven una solució definitiva per a les casernes.

Passat aquest episodi la lluita veïnal es reorienta en la reivindicació per aconseguir aquests terrenys per a Sant Andreu. “No ens robareu les casernes” així de contundent fou el crit reivindicatiu de l’AVV, juntament amb altres entitats i col·lectius, davant del risc de perdre l’oportunitat. Ara calia fer front als tripijocs de les administracions municipals, i evitar que la maquinària de l’especulació immobiliària fes de les seves i ens deixés les engrunes.

Després de molta estira i arronsa s’aprova un pla urbanístic que contempla equipaments, habitatges i zones verdes. De nou la mobilització veïnal aconsegueix guanyar espais, no tots els que es voldrien, ja que l’habitatge protegit previst hauria de ser més, però la reivindicació no ha estat en va.

Però el temps passa i ja som l’any 2006 quan s’aprova el pla i quan tot just comencen a fer-se els primers equipaments, comença una crisi econòmica que encara arrosseguem. Resultat, tot s’atura, i molt a poc a poc es van construint els equipaments previstos.

Primer, abans de res es fa la comissaria de policia, casualitat o planificació de preferències? No ho sabrem pas perquè no es va començar amb l’escola (ara sí, ja feta, tot i que falta l’escola bressol per fer) també tenim el centre de salut, que ha tingut algunes disfuncions en la gestió (tal com hem reflectit anteriorment al Cap a Peus), unes primeres promocions d’habitatge protegit i està previst que en els pròxims mesos estigui enllestida una de les zones verdes. Encara queden molts equipaments pendents com ara l’escola bressol, la residència per gent gran, un poliesportiu, un centre cívic i un alberg de joves. També queden pendents els diferents tipus

Reivindació de Casernes de 2004 / AVV

638 JUNY.indd 8

30/05/2018 13:39:26

de mobilitzacions veïnals d’habitatges protegits i equipaments que falta determinar. I així, any rere any, les associacions de veïns implicades, la de Sant Andreu de Palomar i la de Sant Andreu Nord-Tramuntana, van recordant els “aniversaris del retard” per tenir present que les reivindicacions no es poden deixar de banda, i cal perseverar per aconseguir-les.

Si mirem enrere, doncs, veiem com les casernes acumulen una part de la història recent de Sant Andreu, mobilitzacions socials, campanyes reivindicatives, recollida de signatures, manifestacions, defensa dels drets més bàsics de ciutadania per aturar els efectes locals de problemes globals, doncs és l’economia de mercat actual tal com està organitzada de manera especulativa i despietada amb les classes més desprotegides qui estava movent els fils darrere tot el que passava i passa a les casernes.

Xavier Aragall

LES CASERNES PER SANT ANDREU

L

’any 1990 l’Associació rebia les primeres notícies que les Casernes militars de Torres i Bages havien de marxar i es començava a reivindicar la seva recuperació pel barri, però no va ser fins a 1997 que el Ministeri de Defensa va abandonar els edificis i se’n va desentendre, fet que va portar a la seva ocupació per persones en extrema necessitat com immigrants o indigents. Malauradament l’ajuda i la demanda de papers va ser motiu d’enfrontaments veïnals entre entitats i hem de recordar brots xenòfobs, fins que el 2004 les casernes eren enderrocades.

L’Ajuntament va renunciar a una opció de compra a un preu més baix per afavorir la compra per part d’una entitat semiprivada, el Consorci de la Zona Franca, encara avui propietària del terreny i que pretén recuperar la inversió feta amb la venda de part del sòl d’habitatge.

Van començar dos anys d’intensa lluita per aconseguir els equipaments necessaris a la zona i el 100% d’habitatge públic. Manifestacions, actes festius i fins i tot vagues de fam van fer possible el plantejament vigent, amb bona part dels equipaments demanats i un 60% d’habitatge protegit.

Genís Pascual ( text publicat en ocasió dels 30 anys del Cap a Peus) cap a peus | juny

9

Maqueta del nou projecte per Casernes / AVV Portada Capapeus 2004 / AVV

638 JUNY.indd 9

30/05/2018 13:39:27

PEDIATRIA

Sense pediatria al CAP Sant Andreu

L

a reivindicació de la Carla Mischke va sorgir de la seva situació personal i el passat mes d’abril es va posar en contacte amb l’Associació i l’Associació de veïns i veïnes Nord per reprendre la reivindicació de recuperar la pediatria al Centre d’Atenció Primària Sant Andreu. El 2014 es va decidir traslladar el servei únicament al CAP de Casernes. Llavors, ningú va mostrar desacord públic a la reunió del consorci pels veïns i veïnes per explicar aquest canvi.

Encara així, l’Associació va demanar a sanitat una atenció pediàtrica d’urgències al CAP Sant Andreu el 2015 en el Pla d’Actuació del Districte.

La Carla Mischke i les Associacions de Veïns i Veïnes Sant Andreu de Palomar i Sant Andreu Nord Tramuntana van tenir una reunió demanant a la Carla que fes un escrit explicant la problemàtica. Les associacions van fer entrega al gerent de Consorci de Barcelona, Jaume Estan i el Cat Salut. Pocs dies després, es va convocar una reunió al CAP Sant Andreu per abordar la qüestió. “Fer el pas de parlar amb les famílies ha fet que les famílies que tenen infants a Sant Andreu s’impliquin perquè és difícil organitzar-se”, comenta la Carla Mischke.

El 2014 van treure de manera integral el servei de pediatria del CAP Sant Andreu i ens van derivar de l’avinguda Meridiana a Malats cap el CAP Casernes. Els adults són atesos amb visita al CAP Sant Andreu mentre que els seus fills i filles han d’anar al CAP Casernes (perquè els pediatres estan concentrats a Casernes, també a les urgències) a quasi 2 kilòmetres. Haurien de fer la mateixa divisió logística pels pares i mares i pels seus fills i filles perquè les famílies ho tinguessin més prop de casa”.

10

Arrel que el 2014 el CAP Sant Andreu deixés d’oferir el servei de pediatria, el passat 18 de març la Carla Mischke Yagüe va escriure aquesta carta: A l’atenció de Jaume Estany Ricart, gerent de l’Àmbit Barcelona Ciutat i el Consorci Sanitari de Barcelona.

Benvolgut, Les famílies de Sant Andreu ens posem en contacte amb vostè per exposar-li la problemàtica que patim des de 2014, arran de la inauguració del CUAP Casernes, que va suposar la reassignació de la totalitat dels pacients de pediatria i part dels pacients de família i d’especialistes del CAP Sant Andreu d’Avinguda Meridiana al nou CUAP ubicat al carrer Fernando Pessoa.

Les famílies amb fills que vivim pròximes al CAP Sant Andreu ens veiem obligades a desplaçar-nos fins al CUAP Casernes per culpa del trasllat del servei de pediatria. El nou CUAP està situat a gairebé 2 kilòmetres de distància de les nostres llars, així com dels centres educatius on tenim els fills escolaritzats, amb els inconvenients logístics que això suposa: 1) Aquesta notable distància implica la necessitat d’utilitzar

638 JUNY.indd 10

el transport públic o privat quan els nostres infants han de rebre atenció sanitària mínimament urgent.

2) Els centres educatius dels nostres fills es troben pròxims a les nostres llars, la qual cosa facilita als pares conciliar els horaris laborals i familiars. Per contra, la distància a què es troben els serveis de pediatria, d’analítiques a infants i d’urgències fa molt difícil aquesta conciliació, especialment quan les visites impliquen recollir o retornar els nens a l’escola.

3) En aquest sentit, també suposa un inconvenient que els membres d’una mateixa família no puguin ser atesos en un únic centre, especialment en el cas de famílies amb nens petits que, tot sovint, han de ser atesos simultàniament pel mateix problema de salut.

D’altra banda, en l’àmbit general, el Sistema Sanitari Català no respon a les necessitats de realitats familiars diferents com és el cas dels pares separats. Les custòdies compartides impliquen que els infants tenen dos domicilis habituals, tot sovint allunyats entre si. Tanmateix, els nens únicament són atesos al seu CAP de referència, en funció del seu domicili d’empadronament.

Per tant, quan l’infant no es troba al domicili on està empadronat, el pare o mare es veu obligat a acudir al servei d’urgències de l’hospital més proper, patint així i incrementant la saturació d’aquest servei.

Pels motius exposats anteriorment, les famílies de Sant Andreu reclamem al Consorci el següent: 1) que es recuperi el servei de pediatria, d’analítiques a infants i d’urgències al CAP Sant Andreu.

2) que es reassignin els pacients dels centres de Sant Andreu i Casernes per tal que tots els membres d’una família que comparteixin domicili puguin ser atesos al mateix centre.

3) que es permeti que els infants puguin ser atesos a qualsevol centre d’Atenció Primària o, com a mínim, tenir accés als centres de referència que corresponguin als seus domicilis habituals, independentment d’on estiguin empadronats.

Adjuntes a aquesta carta li presentem les signatures d’alguns dels veïns de Sant Andreu que se sumen a aquesta petició. Les famílies de Sant Andreu agraïm la seva atenció i confiem que el Consorci tindrà en consideració les problemàtiques que aquí exposem així com les nostres peticions.

Esperem rebre contestació a la present carta tan aviat com els sigui possible.

Després d’enviar aquesta carta es va convocar una reunió. El CAP Sant Andreu va ser el lloc on es van reunir la Carla Mischke juntament amb dues representants de la Comissó de Salut de Sant Andreu i l’Associació i una altra mare amb representants de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de CatSalut, el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB).

Per part de l’ICS i del CSB van explicar que, el 16 de juny de l’any 2014, s’obre el Centre d’Atenció de Pediàtrica Integra

30/05/2018 13:39:28

Recollida de firmes davant l’escla Pegaso / CARLA MISCHKE

638 JUNY.indd 11

A més de la Carla Mischke, un altre testimoni d’una mare andreuenca, la Meritxell Cuenca que també relata que al servei de pediatria d’urgències del CUAP Casernes li va passar això: “el meu fill es va obrir la cella el dia de reis i el vaig portar al CUAP. Em van enviar a Vall Hebron sense rentar ni amb un trist esteristrip. Cap a casa amb la ferida sagnant per anar al Vall Hebron. Allà no li van fer cap prova. Només 4 preguntes per no veure que està desorientat i cosir. També un altre dia em van posar pegues per valorar deshidratació amb un nen de dos anys amb gastroenteritis. Només volíem una valoració i ens van posar moltes pegues. No entenc com al cap de setmana i festius no hi hagi un pediatra que pugui atendre tot tipus d’urgències quan el CUAP és el centre de referència de Sant Andreu, i que derivin al Vall Hebron sense necessitat de col•lapsar les urgències. Sembla que depens de la voluntat del metge de família que et toqui aquell dia”, relata la Meritxell Cuenca.

“Per nosaltres, la qualitat també és el temps i la distància i ara hem d’agafar el metro, el bus o el cotxe per anar al centre del nostre barri. Els centres sanitaris andreuencs s’han organitzat pensant en el seu personal i en les instal·lacions però no en les necessitats de les famílies. La majoria de famílies estàvem contents amb el servei de pediatria al CAP Sant Andreu. Si la situació no canvia, farem un escrit al Síndic de Greuges amb les signatures que aconseguim amb el suport de les dues associacions andreuenques, explica la Carla Mischke.

Després de la reunió, la Carla Mischke i les dues associacions van començar per recollir firmes des de mitjans d’abril i durant el maig. S’han recollit més de 800 firmes de pares i mares donant suport a la seva petició des del 10 d’abril. “Hem estat recollint firmes a les escoles andreuenques, algunes farmàcies i també es pot firmar a la seu de l’Associació i al web”, conclueix la Carla.

Alba Cabrera

cap a peus | juny

(CAPI) Casernes en unes noves instal•lacions que permeten que els espais siguin més moderns i adequats per les necessitats dels menors entre 0 i 14 anys. Una ubicació en un espai integral amb tots els serveis sanitaris que atenen els infants per facilitar la coordinació en l’atenció de les urgències atenent a menors.

Per ells, aquesta logística de la pediatria a Sant Andreu millora l’atenció a la salut infantojuvenil i l’atenció especialitzada de pediatria, argumentant que aquestes modernes instal•lacions, així com el recull d’equipaments sanitaris per obtenir proves diagnostiques, faciliten una millor optimització del procés assistencial, reduint temps d’espera i evitant desplaçaments. A més, deien que, si un infant acudeix al CAP Casernes en urgències (CUAP) s’ha d’assegurar que sigui atès per un metge en cas d’un problema de salut urgent, sempre que puguin garantir la professionalitat del servei i defensant que les derivacions al Vall d’Hebron les feien en alguns casos per assegurar la qualitat del servei.

També van afegir que valorarien si es podrien realitzar algunes analítiques a infants més grans de 8 anys al CAP Sant Andreu i que estudiarien les visites pediàtriques realitzades al CUAP (en urgències) per establir en quins casos concrets les derivacions a altres serveis assistencials són necessàries. El pròxim 30 de maig es tornaran a reunir l’Associació i la Carla Mischke amb l’ICS i el CSB. La Carla Mischke comenta que els van dir que el Consorci i el CatSalut “estudiaran què es puguin fer analítiques a partir dels 8 anys”. Però igualment, el CAP Sant Andreu va dir que tornar a tenir el servei de pediatria era impossible perquè no hi havia pediatres (mancava el personal suficient), i que al CAP de Casernes hi havia metges especialitzats procedents del Vall d’Hebron que baixen per donar consultes amb un servei de més qualitat per les visites, però que deriven les urgències al Vall d’Hebron per garantir la professionalitat del servei en casos que els infants acudeixen al servei d’urgències fora dels horaris d’atenció pediàtrica.

11

30/05/2018 13:39:28

COL·LABORACIÓ INSTITUTS: JESÚS MARIA I JOSEP

Sant Andreu recorda l’Ignasi Iglesias 90 anys després de la seva mort?

I

gnasi Iglésias i Pujades és considerat el fill predilecte de Sant Andreu de Palomar com ho certifiquen les mostres de record que encara avui en dia es troben a carrers i places de casa nostra, i un complet programa d’actes que s’està celebrant.

Però... quina és la seva biografia?

Ell va néixer un 19 d’agost del 1871 a Sant Andreu de Palomar.

Després de traslladar-se a Lleida, va descobrir el seu interès pel teatre, estrenant la seva primera obra allà l’any 1886. El 1888 va tornar a Sant Andreu per dedicar-se a l’art, però de seguida va decidir que volia dedicar-se al teatre.

Cap el 1893 va començar a escriure obres de tipus ibsenià com L’argolla. El 1896 va fundar, amb Jaume Brossa i Pere Coromines, el Teatre Independent i, amb Fructidor (1897), La resclosa (1899), Cendres d’amor (1900) i El cor del poble (1902) va reemprendre el seu teatre de projecció més important. La culminació arribarà immediatament amb Els vells.

Tot i l’èxit que havia aconseguit, cap al 1911 va entrar en una crisi literària i estètica agreujada pels nous plantejaments del Noucentisme. Però el ressò del seu teatre el va fer mereixedor l’any 27 d’un gran homenatge ciutadà. El 9 d’octubre de 1928, una crisi sobtada en la malaltia que patia li va produir la mort.

Per què va ser anomenat el poeta del poble i és tan recordat?

Els seus contemporanis el van anomenar així tant pel seu tarannà personal com per la seva obra literària.

Joan Maragall va dir parlant d’ell: “La primera virtut de l’obra d’Iglésias és l’amor humanitari, el sentiment actiu de la germanor”. I també: “El poble té un gran instint per conèixer qui són els seus, com a Ignasi. Per això és el poeta català més popular: és justícia del poble.”

12

Quins llocs estan dedicats a ell?

Tenim els monuments del poeta al cementiri de Sant Andreu i just davant la biblioteca que porta el seu nom. També el carrer on va néixer porta el seu nom i allà mateix hi ha un centre d’estudis històrics dedicat a ell. Finalment, l’escola pública de l’Ajuntament de Barcelona al carrer Torras i Bages.

Quina celebració especial es realitza cada any per retre’l homenatge?

El primer diumenge del mes d’octubre les entitats de Sant Andreu es reuneixen al cementiri de Sant Andreu per fer una ofrena floral. A més hi ha un petit acte literari. Després, la comitiva s’adreça a la seva casa nadiua per renovar la corona de llorer com a testimoni d’admiració i gratitud, i s’acaba amb una tradicional ballada de sardanes a la plaça Can Fabra.

I quins actes especials s’han programat enguany?

A la tardor de 2017 ja es va estrenar a Can Portabella un curt, Cendres d’amor, i es van recuperar i cantar unes cançons d’Enric Morera amb text d’Iglésias. Ara, al 2018, aquest petit espectacle ja s’ha pogut veure a la Biblioteca Can Fabra i anirà a d’altres llocs del districte. Hi haurà també un recital poètic del Grup Constància agermanant Lorca i Iglésias, una exposició del Grup de Pintors de Sant Andreu i el CEII, una obra sobre ell al Casal Catòlic i algun acte més encara per concretar.

Anna García, Gisela Capsir i Yao Yao Xu, alumnes de Quart d’ESO del JMJ

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Àngel Samblancat va escriure: “Ell ha estat digne que hom l’anomenés el poeta dels humils perquè ell és humil i senzill de cor, poeta de la tendresa, del sentiment, de les llàgrimes.”

Salvador Casases va expressar el següent: “Era l’home líric per excel·lència, cantador de l’ànima popular; dels que sofreixen en silenci; dels humils. Vibra la seva ànima al contemplar la classe treballadora sense ajut en la vellesa; plasmava en poesia tot allò que els seus sentits i la seva fantasia entreveia.”

Quins testimonis tenim encara avui de la seva figura?

En Jesús Manzano, del grup Catàleg dels Andreuencs de Teatre Amateur, entitat que col·labora amb el centre d’Estudis Ignasi Iglésias per recordar la seva figura, ens ho explica a la següent entrevista.

638 JUNY.indd 12

Retrat d’Ignasi Iglesias / WIKICOMMONS

30/05/2018 13:39:33

pieza revista casal 2018.pdf

1

23/03/18

11:48 a.m.

93 311 74 51

c/Vèlia 28, 08016 Bcn

del

2ju5ny

C

M

Y

CM

1a

al

27

se tm a n a d e

setembre

juliol

MY

CY

CMY

K

10-16 ANYS

CAMPUS

TECNÒLOGIC PLACES LIMITADES!

100% en anglès

Casal per setmanes

Ús de les noves tecnologies

Amb possibilitat de menjador

Metodologia "learning by doing"

WWW.CASAL-ESTIU.COM 638 JUNY.indd 13

30/05/2018 13:39:35

638 JUNY.indd 14

30/05/2018 13:39:35

Celebració del 17 de maig, Dia Mundial contra LGTBfòbia a Plaça Orfila / DISTRICTE DE SANT ANDREU

Contra LGTB-fòbia, estima com vulguis Alba Cabrera i Xavier Aragall

638 JUNY.indd 15

cap a peus | juny

Evolució del moviment per la diversitat de gènere i sexual El passat dia 17 de maig es va celebrar a la plaça Orfila un acte per denunciar la LGTB-fòbia. Un acte per denunciar el rebuig i estigmatització dels col·lectius de persones homosexuals, transsexuals i bisexuals o amb altres designacions per identificar-se sexualment diferents a l’heterosexualitat del binomi home o dona.

Amb aquest reportatge, fem un repàs a l’estat actual d’acceptació i integració a la societat d’aquest col·lectiu, com són, quins efectes tenen sobre les persones que el pateixen i fins a quin punt som tots una mica corresponsables de les situacions de discriminació que encara pateixen aquestes persones. Un rebuig que no hauria d’existir si tothom acceptés el principi bàsic i universal que tothom té dret a estimar com vulgui.

15

30/05/2018 13:39:35

A

bans d’entrar en matèria, compartim la Guia de Diversitats Afectives, Sexuals i de Gènere per conèixer les persones que integren aquest col·lectiu (Font: Guia per treballar la diversitat afectiva, sexual i de gènere de l’IAC -Intersindical Alternativa de Catalunya-): LGTBI: Relatiu a persones lesbianes, gais, trans*, bisexuals i nascudes amb genitals intersexuals.

LESBIANA: Dona que se sent emocionalment o físicament atreta per altres dones.

GAI: Home que se sent atret emocionalment o físicament per altres homes.

TRANSGÈNERE: Persona que no està d’acord amb el gènere assignat quan va néixer, que rebutja el binarisme de gènere i no se sent identificada amb el gènere masculí ni femení. Per això habitualment no se sotmet a cirurgia per assignar-se a un gènere concret.

TRANSEXUAL: Persona que no està d’acord amb el gènere assignat quan va néixer. Per sentir-se a gust amb el seu cos necessita passar per processos quirúrgics, hormonals i psicològics, i reflectir en els documents oficials el canvi de gènere.

TRANSVESTIT-IDA: Persona a la qual li agrada utilitzar roba que no es correspon amb el seu gènere segons les normes establertes. No és quelcom constant en la seva vida, i no té a veure amb la seva orientació sexual.

BISEXUAL: Persona que se sent atreta per dones i homes.

INTERSEXUAL: Persona que compta amb característiques genitals d’home i de dona. Els seus cromosomes no s’adeqüen al model binari XY o XX. Se l’ha anomenada «hermafrodita», si bé

638 JUNY.indd 16

aquest terme té un cert sentit negatiu. En la majoria dels casos se li assigna un gènere determinat i per a això utilitza la cirurgia.

Aquesta assignació acostuma a ser una font de problemes físics i psicològics, i en molts casos les persones intersexuals no estan d’acord amb el gènere assignat quan neixen o a l’adolescència.

QUEER: En anglès significa rar o rara, marieta i en general s’utilitza per definir a la persona que viu al marge de la norma. Per una banda, també es refereix a un corrent social que va sorgir vinculat al moviment feminista als EUA durant les dècades dels 80 i 90. Aquest corrent fuig de les identitats estàtiques que culturalment se’ns imposen, entenent que les persones transiten entre els gèneres. I per una altra banda, fa una reflexió seriosa quant als privilegis: la raça, la classe social, el lloc de naixement i el gènere ens converteixen en persones amb privilegis o sense, i generen ciutadans de primera, de segona o de tercera.

Història del moviment LGTB i presència a Sant Andreu El pròxim 1 de juliol se celebraran els 41 anys de la primera manifestació LGTBI de l’Estat espanyol, organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya l’any 1977. Durant el règim franquista, el genealogista i heraldista Armand de Fluvià, tal i com exlicava al mitjà BCN Memòria Històrica, va fundar el primer moviment espanyol d’alliberació homosexual de manera clandestina i sabent que podia ser empresonat i va publicar una revista per al col·lectiu LGTB, el bulletí AGHOIS, una publicació clandestina de l’Agrupació per la Igualtat Sexual, creat el 1971, encarregat d’informar sobre l’actualitat del col·lectiu LGTB. També el 1978, Armand de Fluvià va anunciar públicament

30/05/2018 13:39:36

la seva homosexualitat per ajudar a normalitzar la situació, deixant enrere el pseudònim de Roger de Gaimon que utilitzava abans de declarar-se públicament gai.

El moviment contra la LGBTI-fòbia ha aconseguit victòries durant aquestes quatre dècades, com ara la derogació de la llei de perillositat social, la legalització dels col·lectius LGBTI, l’aprovació de la llei de matrimoni igualitari o la de la llei 11/2014 contra la LGBTI-fòbia. S’ha avançat molt “l’únic problema contra el qual hem de lluitar actualment és l’homofòbia i aquí és on els mitjans de comunicació de masses haurien d’incidir, perquè tenen la capacitat de fer canviar mentalitats i l’educació a tots els nivells, des de l’escola bressol a la universitat”, remarca De Fluvià.

Avui l’activisme per reivindicar segueix amb empenta i treballa per aconseguir més visibilitat així com incloure la perspectiva LGBTI dins dels moviments socials com ara l’antiracisme, l’activisme juvenil o el moviment sobiranista. L’any passat Sant Andreu va acollir les activitats de les primeres Jornades LGTBI dels Països Catalans, organitzades pel col·lectiu Crida LGTBI. Concretament a la Fabra i Coats es van organitzar activitats culturals reivindicatives i a l’Harmonia un seguit de xerrades sobre temes molt relacionats amb la sensibilització i denúncia del rebuig contra aquest col·lectiu: “LGBT-fòbia a les aules”, “El fet LGBTI als mitjans” i “Serofòbia i salut”.

“Denunciar el rebuig al col·lectiu LGBTI, reforça els valors democràtics i ciutadans i permet tenir una societat més acollidora i generosa per a tothom” 638 JUNY.indd 17

Denunciar la LGTB-fòbia ha de fer possible un canvi de mentalitats?

“Tot el que es fa visible existeix, i el que invisible no existeix. Denunciar la LGTBI-fòbia és important perquè el silenci i l’omissió dels casos enforteix la impunitat i la manutenció d’aquest terrible status quo. Les estadístiques demostren que la majoria dels casos de LGTBI-fòbia no són denunciats i seria molt important treballar a les escoles, els instituts i en les universitats i en centres cívics per tal que la població entengui que les discriminacions, els assetjaments i les violències físiques i psicològiques contra les col·lectivitats LGBTI constitueixen una amenaça per a tota la població, ja que són una violació dels drets humans.

Hem de lluitar contra la naturalització de la LGTBI-fòbia, ja que l’apoderament de les persones LGBTI (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals) constitueix un enfortiment dels valors democràtics i ciutadans. En aquest sentit, incentivar les denúncies de casos d’LGTBI-fòbia són passos fonamentals en la llarga caminada cap a la construcció d’una societat amb més justícia i igualtat social per a tothom”.

Pel que fa a Sant Andreu, en el dia a dia més quotidià, quina feina s’ha fet?

“Fent esdeveniments i activitats gratuïtes i setmanals a l’Ateneu L’Harmonia, difonent notícies, reflexions i iniciatives a través de les nostres xarxes socials (Facebook, Instagram , Twitter i WhatsApp) que permeten una aproximació amb molts joves i adults que viuen als barris d’aquest districte. En total, tenim més de 7.000 mil seguidors a les nostres xarxes socials i la majoria d’aquestes persones són habitants de Barcelona, i molts dels barris del districte de Sant Andreu”.

cap a peus | juny

Vist des de Sant Andreu És en aquest sentit de necessitat de canviar mentalitats, lluitar contra el rebuig i fer feina des de les escoles amb qui seran els ciutadans de demà, que des del Cap a Peus ens acostem a dues entitats andreuenques, d’una banda, l’Associació Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals - G.A.G que trobem a l’ateneu l’Harmonia i de l’altra el Programa Educatiu Escoles Rainbow que fa incidència en el món eductaiu.

Entrevistem a José Benito Eres Rigueira, president del GAG.

17

José Benito Eres Rigueira, president del GAG / AVV

30/05/2018 13:39:37

I quina queda per fer encara?

“Tenim la llei contra la LGTBI-fòbia que permet una igualtat jurídica, però encara hem de lluitar i molt per aconseguir una veritable igualtat social. Hi ha moltes desigualtats i la qüestió de la interseccionalitat ( és a dir, quan es sobreposen diverses discriminacions) és molt rellevant: les persones LGBTI pateixen prejudicis perquè no segueixen l’heteronormativitat (això és que no segueixen la norma social que imposa el patriarcat i l’heterosexualitat com a únics models de vida vàlids). Així doncs una part creixent dels col·lectius LGBTI pateixen també racisme, xenofòbia, classisme, discriminació per l’edat i / o serofobia. És a dir, ser negre / a, estranger / a, pobre, amb més de 60 anys i seropositiu, malauradament constitueixen factors que potencien els prejudicis i les discriminacions. Seria important fomentar processos de reflexivitat crítica que permetin a la població entendre que participar de la vida política no vol dir, necessàriament, vincular-se a algun partit polític o alguna ideologia, sinó que significa tenir una visió crítica sobre la realitat social i intentar intervenir d’alguna manera en defensa de la democràcia i la ciutadania plena per a tothom, sense distinció de qualsevol tipus”.

Què és i que feu des de la vostra associació “Som una associació Educativa, Lúdic, Cultural reivindicativa.

Som una associació adreçada a la població en general i en particular als col·lectius LGTBI (Lesbianes, gais, Transsexuals, Bisexuals i intersexuals). La nostra Missió: Construir una societat Millor i més justa basada en la igualtat de drets per a tothom on les diversitats siguin considerades un valor i no una causa de discriminació. La nostra Visió: Ser un Referent social a l’hora de generar discurs sobre els drets de les persones LGTBI en el marc dels drets fonamentals un espai de trobada, reflexió i acompanyament al col·lectiu. Els nostres valors són: Compromís social amb Col·lectius LGTBI i amb tota la societat perquè una comunitat més igualitària és una societat més acollidora i generosa per a tothom”.

Castell del 17 de maig, Dia Mundial contra LGTBfòbia a Plaça Orfila / DISTRICTE DE SANT ANDREU

apunt tècnic| inclusió LGTBI a l’educació andreuenca | ALBA CABRERA

K

atty Pallàs i Vicent Borràs són els presidents de l’organització Famílies LG, entitat impulsora de Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), una iniciativa que ha arribat aquest any a l’Escola Turó Blau que consisteix en un projecte educatiu inclusiu per impulsar la docència LGTBI i la diversitat sexual. Famílies LG promou diverses iniciatives en pro al col·lectiu LGTBI en diversos àmbits. Però la Katty i en Vicent són docents i veien molt necessari introduir la normalització social per aquest col·lectiu des de la major i més primerenca vessant d’influència, l’educació.

Per organitzar la primera prova pilot d’aquest projecte que es va posar en marxa a l’escola Sant Felip Neri de Barcelona durant 2 anys, Famílies LG va fer una recerca per trobar el pla del projecte fixant-se en projectes similars que es feien al Regne Unit. Una vegada ideat el projecte, el van pilotar a l’escola de Barcelona implicant a tot el personal del centre, fossin o no docents, tot i no comptar amb cap fons econòmic per engegar el projecte.

L’experiència va ser molt positiva i aquest curs han decidit repetir projecte a l’escola andreuenca Turó Blau, ja que va ser un dels projectes guanyadors de la darrera edició de La Filatura i van ser premiats amb 5.000 euros. Amb aquesta capacitat econòmica, el projecte Rainbow ha pogut facilitar més de 40 llibres a la Turó Blau sobre inclusió de la diversitat sexual i dotar l’escola de material web per utilitzar a l’aula.

Aquest projecte Rainbow ha estat reconegut com a formació pel Departament d’Educació de Catalunya, i pel Dia Mundial contra LGTBI-fòbia, l’escola Turó Blau va dedicar la jornada escolar íntegrament a la diversitat de gènere i sexual preparant tallers i altres activitats conjuntament amb Famílies LG. A més, el dia 17 de maig es va unificar el codi per la diversitat de gènere, codi que l’escola havia anat elaborant a les classes per parts i que finalment s’exposarà a altres centres educatius perquè tothom sàpiga que l’escola Turó Blau accepta a tothom.

18

L’escola Turó Blau ha fet servir la proposta perquè els estudiants s’expressin i coneguin l’art de l’artista Keith Hearing, que Parlava de discriminacions per les persones lesbianes, gais i trans, parlava de la sida, parlava de l’amor i la igualtat social / FAMILIES LG 638 JUNY.indd 18

30/05/2018 13:39:38

OBRES DEL CARRER GRAN

Comencen les obres al carrer Gran de Sant Andreu

E

l passat dijous 3 de maig van començar les obres per fer el carrer Gran de Sant Andreu més pacificat i donar prioritat als vianants.

Les obres es duran a terme entre el passeig de Fabra i Puig i el carrer Joan Torras i duraran un any.

Per a portar a terme aquest projecte, s’ha demanat la participació del veïnat i entitats del barri des de fa 2 anys. I com també es va demanar, s’habilitaran zones d’estada per als vianants amb mobiliari nou i es renovarà part del paviment.

Les obres es faran en dues fases: es començarà pel tram que va des del passeig de Fabra i Puig al carrer de Sant Adrià (plaça de la Pomera) i durarà fins al novembre. La segona fase serà el tram entre el carrer de Sant Adrià i el carrer Joan Torras i s’acabarà al mes de maig del 2019. Als mesos de desembre i gener les obres s’aturaran per facilitar la logística nadalenca.

Amb aquestes obres, queden inhabilitats els estacionaments de les zones tallades i els contenidors d’escombraries, els quals han estat redistribuïts en altres zones. Els estacionaments per a persones amb mobilitat reduïda s’han habilitat el carrer Sant Narcís i al carrer Riera de Sant Andreu. Pel que fan els desviaments de la circulació, només es podrà accedir pel carrer d’Ignasi Iglesias.

Núria Boté

cap a peus | juny

19

Les obres també afecten la Plaça de la Pomera / AVV

638 JUNY.indd 19

30/05/2018 13:39:39

Cultura | Teatre

La Lírica de Sant Andreu omple un cop més de música els escenaris del barri amb ‘T’odio, amor meu’ La companyia de teatre fa seves les cançons de Cole Porter i les satíriques lletres de Dorothy Parker sobre els tòpics de les relacions entre dones i homes

el que fa que, un cop s’aixeca el teló i comença la funció, tot surti rodat. Efectivament, ens trobem davant d’un nou èxit teatral al barri i d’una realització tècnica exquisida. “Des del principi vam tenir clar que la part tècnica havia de tenir una rellevància important. És una obra de petit format quant a nombre d’actors, però com a muntatge requereix la mateixa dedicació i feina que un gran musical. Volíem que fos vistosa i crec que ho hem aconseguit”, comenta Calvo.

Ben cert que ho han aconseguit! Només fa falta fixar-se en el número “Tu ho ets tot”, on la música de Cole Porter i les veus de la Irina Blavia i del Josep “Tito” Calvo se sincronitzen amb unes il·lustracions projectades amb gràcia i precisió darrera dels dos enamorats, que es declaren l’amor mentre es comparen amb clàssiques obres d’art i monuments històrics com el Colisseu de Roma.

20

E

Cartell de l’obra / LA LÍRICA DE SANT ANDREU

ls maldecaps que pot arribar a portar un cub. Sí, sí, un cub, una petita estructura blanca d’uns 40x40 cm, que ara serveix per situar a l’espectador dins un tren, ara forma part del mobiliari d’un local de copes. Aquest cub és també peça fonamental de la cuidada escenografia que, un cop més, han ideat els de la Lírica de Sant Andreu pel seu nou espectacle, una versió del musical T’odio, amor meu de Dagoll Dagom.

Després de grans formats com Joseph i l’increïble abric technicolor o La Bella Helena, aquesta vegada la companyia andreuenca ha apostat per un musical més íntim. Amb només vuit actors dalt de l’escenari, la conjunció entre llenguatge teatral, musical i audiovisual esdevenen fonamentals. D’aquí que el més mínim detall d’una escenografia minimalista, com qui mou de lloc els cubs al llarg de l’obra, esdevingui motiu de debat just abans de començar l’assaig general.

Segurament és aquest mateix perfeccionisme del director de l’obra, Marc Calvo, i de tots els actors i membres de l’equip,

638 JUNY.indd 20

En Tito i en Marc Calvo són dos dels tres intèrprets masculins d’una obra escrita per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel el 1995 amb la intenció de reflectir de manera còmica i satírica les relacions humanes des d’un punt de vista femení. Fa més de vint anys que Dagoll Dagom va estrenar l’obra, però, i els temps han canviat, han canviat molt, i amb ells, les relacions de parella i el paper que hi té la dona. “En l’actualitat, l’empoderament de la dona es visualitza amb molta força”, explica el director, que defensa com l’humor àcid de l’obra por servir de via per assolir consciència de gènere.

“Dorothy Parker (1893-1967), autora dels relats en què es basen les escenes de T’odio, amor meu, utilitzava el sarcasme com a eina per criticar la hipocresia de la societat de l’època, concretament els hàbits de la burgesia, classe on es situava.

Els homes i les dones que desfilen pels seus contes són éssers patètics que ploren pels racons amb les butxaques plenes”, diu Calvo. I sí, els personatges d’aquest T’odio, amor meu porten fins a l’extrem del pathos una sèrie d’estereotips que han servit durant dècades per descriure el tarannà d’homes i dones en les relacions de parella.

“Però no ens podem quedar en aquesta superficialitat”, argumenta el director, i afegeix: “Parker, tatxada de visionària, potser ens pretenia alertar que el conflicte no és individual, és més

30/05/2018 13:39:40

aviat social. Reivindicava una societat més conscient, més sana emocionalment, més sincera i més respectuosa en les seves relacions, i com a bona feminista, reclamava també una societat amb els mateixos drets, també de gènere”.

Aquesta primavera, la Lírica de Sant Andreu s’ha sumat a les reivindicacions de Parker i, a més d’omplir l’escenari de riures, ball i música, ha escenificat l’evolució d’una societat que, tot i encara tenir molt camí per recórrer quant a la lluita de gènere, ja comença a deixar endarrere certes idees preconcebudes sobre la “naturalesa” d’homes i dones.

I ho ha fet, com sempre, amb un equip i repartiment de 10 que també ha comptat amb les veus de la Mònica Esteve, la Iol Escofet, la Maydo Gargallo, la Cristina Esteve i en Toni Calvo. Una autèntica família que ja està treballant de valent per al muntatge de novembre. Atenció, fans del musical i d’Andrew Lloyd Webber, ¡perquè la Lírica prepara Jesucrist Superstar!

Però tranquils, que fins aleshores, la programació teatral de Sant Andreu encara té moltes sorpreses preparades. D’entrada, i abans d’agafar vacances, no us perdeu l’Aquí no paga ni Déu, sàtira política de Dario Fo que el grup Adulterats representarà els dies 29 i 30 de juny a l’Ateneu Obrer. També a l’Ateneu, el 30 de juny i l’1 de juliol, el grup Pla B tancarà temporada per la porta gran amb una adaptació de Bodas de Sangre. ¡Que no s’aturi l’espectacle!

Mª del Mar Gallardo

cap a peus | juny

21

T’odio, amor meu / LA LÍRICA DE SANT ANDREU

638 JUNY.indd 21

30/05/2018 13:39:43

El projecte Radars prepara la cinquena edició de la Setmana de la Gent Gran Aquest any tindrà lloc durant la segona quinzena d’octubre

E

l projecte Radars es va implantar a Sant Andreu al novembre de 2013 i consisteix en una xarxa de prevenció formada per veïns, comerços, entitats sanitàries i serveis socials, que estan atents al seu entorn i, en especial, a aquelles persones grans que viuen soles i estan en risc d’exclusió social.

Des de que va començar a Sant Andreu, ha anat creixent any rere any, gràcies a la implicació i a la col·laboració de tots els voluntaris. A més de veïns particulars, és de vital importància la implicació de gairebé tota la xarxa de farmàcies del barri i de nombrosos comerços, que també contribueixen a l’acompanyament d’aquestes persones i a assegurar el seu benestar.

Després d’aquests primers cinc anys, ja són setanta els usuaris i usuàries que es poden beneficiar del servei d’atenció de Radars, i quinze els voluntaris i voluntàries, a més de quatre col·laboradors externs, que ofereixen el seu temps i la seva implicació perquè el projecte funcioni.

22

Un dels principals objectius del projecte és evitar l’exclusió social i la soledat de les persones grans que viuen soles o que es troben soles. Amb aquesta finalitat es va crear la Setmana de la Gent Gran, que aquest any celebrarà la seva cinquena edició durant la segona quinzena d’octubre. L’objectiu d’aquesta activitat és promoure que les persones d’edat avançada surtin al carrer i es relacionin, que sentin que formen part de la comunitat, a més de donar a conèixer i fer difusió del projecte. Cada any més persones s’apunten a fer de voluntari, i també cada any hi ha més persones que demanen informació per apuntar-se com a usuari i poder beneficiar-se de la seva assistència.

Des de la Taula de Radars ja s’estan planificant tot un seguit d’activitats pensades per a tot tipus de públic,

ja que són propostes que combinen oci, cultura, passejades, música i fins i tot teràpies. Durant els dies de la Setmana de la Gent Gran, són moltes les entitats i comerços del barri que col·laboren en la organització de les activitats i en la cessió d’espais, de tal manera que cada any hi ha més èxit de participació per part de tothom.

A més de la Setmana de la Gent Gran, el projecte també acull activitats durant la resta de l’any, com la Diada de Sant Jordi.

Durant tota la jornada es pot visitar la parada de Radars a la plaça Orfila, on s’ofereixen roses, punts de llibre i altres manualitats fetes pels voluntaris i usuaris del projecte.

El passat mes de març va tenir lloc una de les accions més emotives: la trobada entre voluntaris de la PST (Plataforma de Seguiment Telefònic) i usuaris del projecte. Durant tota una tarda, van poder gaudir d’un berenar i de poder posar cara i veu a les persones que estan a l’altra banda del telèfon.

Els voluntaris i voluntàries de la PST (Plataforma de Seguiment Telefònic) del projecte Radars fan una trucada mensuals als usuaris per assegurar-se que es troben bé i no tenen cap necessitat, i per això arriben a establir una relació de confiança i complicitat al llarg dels mesos.

Míriam Pérez

Si vols col·laborar, o si coneixes a algú que pugui estar interessat en apuntar-se com a usuari, pots adreçar-te al telèfon 936 197 311 o be enviar un email a radarsgentgran@bcn.cat.

Integrants del Projecte Radars / PROJECTE RADARS

638 JUNY.indd 22

30/05/2018 13:39:44

FABRA & COATS

Més de 10.000 persones visiten la Fira Literal a la seva quarta edició

E

l cap de setmana de l’11 al 13 de maig va tenir lloc la quarta edició de la Fira Literal al recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats, impulsada per les editorials Tigre de Paper, Icària, Pol·len i Bellaterra, juntament amb l’Ateneu l’Harmonia.

Literal és una fira que es defineix com una defensa de la llibertat d’expressió i de la paraula viva a través dels llibres, una lluita contra la ‘cultura oficial’ i contra la concepció de la literatura només com a negoci. Un punt de trobada entre editorials, autors i lectors de pensament crític.

L’eix central de la Fira Literal és el Mercat del Llibre, que enguany ha comptat amb més de 80 editorials. Un contacte entre lectors i editors, sense intermediaris, amb la finalitat de poder comunicar-se directament amb els productors de llibres de caire radical i conèixer les persones que treballen darrera de cada projecte editorial.

Acompanyant a la literatura, també es produeix una trobada entre diferents elements de la cultura, sempre des d’una òptica radical i perifèrica. Per això també hi vam poder trobar una oferta gastronòmica de menjar cooperatiu i solidari acompanyada de cervesa i productes artesans.

Una altra presència molt destacada a la Fira Literal va ser la de Mireya Andrade, exguerrillera de les FARC, que va assistir en substitució de Camila Cienfuegos, també exmembre de les FARC, que no va poder estar present per motius de salut.

Andrade va participar a les negociacions de pau a l’Havana amb el govern colombià i, en la seva conversa amb l’eurodiputat Javier Couso a la Fira, va demanar a la Comunitat Internacional «que doni suport al procés, que en faci seguiment i que ens ajudi a implementar-ne els acords, perquè Colòmbia té molt a donar al món».

Aquest any la Fira va commemorar el 50è aniversari del maig del 68, una revolta global que va anar des dels carrers de Paris a les places de Mèxic i que va trasbalsar el pensament de tota una generació i de les generacions successives. Per això, els organitzadors han parafrasejat el lema del maig del 68 francès Sous les pavés, la plage. (Sota les llambordes, la platja) i l’han actualitzat per al seu propòsit, el llibre radical: sota les llambordes, els llibres.

Míriam Pérez

cap a peus | juny

En aquesta quarta edició, La Fira va atraure a més de 10.000 persones malgrat la pluja, i no van faltar obres de teatre i música en directe a l’escenari central per acompanyar el Mercat del Llibre, a més de conferències i entrevistes seguides de debats amb la participació del públic.

El primer dia, divendres, el tret de sortida de la Fira va ser l’obra El último bufón, del còmic Leo Bassi, inspirada en unes imatges del besavi del propi Bassi, pallasso de professió, datades al 1896. Segons el propi protagonista, «l’obra està dedicada a les noves generacions que es rebel·len contra les injustícies i el cinisme del Poder, amb l’esperança que la rebel·lia i la vitalitat dels bufons puguin ser inspiradores en aquests temps confosos».

revolució ha de ser feta per la gent, però ha d’haver-hi gent preparada per fer la revolució». També va criticar el feminisme actual perquè diu que no representa a les dones pobres, que «res tenen a veure amb les actrius multimilionàries que han iniciat el moviment #MeToo».

23

Un dels plats forts de la Fira Literal va ser l’entrevista amb Elaine Brown, realitzada per la periodista Mònica Terribas. Brown va ser militant i presidenta del Black Panther Party, també anomenat Partit Pantera Negra, una organització nacionalista negra, socialista i revolucionària, activa als Estats Units entre 1966 i 1982.

Elaine Brown es considera una figura clau en el pensament revolucionari negre dels Estats Units i presentava a la Fira la seva obra biogràfica, Un tast de poder. Davant de més de 800 persones que van assistir a l’entrevista, Brown va explicar que «la

638 JUNY.indd 23

Mercat del Llibre de la Fira Literal / FIRA LITERAL

30/05/2018 13:39:46

Esports | FUTBOL

Propera parada de la UESA a Segona ‘B’: Castelló

Josu va deixar encaminada l’eliminatòria contra l’Antequera al minut 2 en un partit que els aficionats van omplir el Narcís Sala / ADRIÀ GIMÉNEZ i ÀLEX ÁVILA

L 24

a Unió Esportiva Sant Andreu disputarà la segona fase de l’eliminatòria de play off d’ascens a la Segona ‘B’ després de superar l’Antequera per un global de 2-0. Els homes de Mikel Azparren es van mostrar superiors als andalusos tant en el partit d’anada com en el de tornada, mostrant un nivell competitiu digne de Segona ‘B’. A la propera eliminatòria espera el CD Castelló, amb el partit de tornada al Narcís Sala el 10 de juny a les 19h.

La classificació de la UESA ha tingut diferents claus: la primera, evident, el resultat obtingut al partit d’anada. El 0-1 a domicili ho deixava tot obert pel partit de tornada, però el gol al minut 2 de Josu al Narcís, segona clau, posava la classificació molt de cara pels andreuencs. Però ningú va dir que fos fàcil, i l’expulsió de Ton Alcover ho deixava palès. El Sant Andreu havia de lluitar amb 10 durant més de 25 minuts. Un arbitratge polèmic que va acabar de desesperar els locals amb el penal, molt rigorós, xiulat a favor de l’Antequera. Segòvia, però, es va encarregar de tancar la porta als andalusos amb una gran actuació deixant la porteria a 0 i sent un dels millors del seu equip.

El Narcís Sala, un fortí El Narcís Sala es va convertir en el jugador número 12 contra l’Antequera per empènyer el Sant Andreu fins a la classificació a la propera ronda. 2.480 ànimes es van deixar la veu per recolzar el seu equip en el partit més esperat en les darreres 3 temporades.

Amb la victòria ja són 19 partits els que sumen els andreueuncs sense perdre i 5 victòries de manera consecutiva. De fet els quadribarrats no perden un partit des del 14 de gener, precisament al Narcís Sala, contra el Santfeliuenc (0-3). Des de llavors el conjunt de Mikel Azparren ha mostrat una solvència i una solidesa que l’ha conduit a la segona ronda del play off d’ascens a la Segona ‘B’, una categoria que no disputa des de la temporada 2014/15.

El CD Castelló, proper rival El sorteig ha emparellat el Sant Andreu amb el CD Castelló en la segona eliminatòria del play off. Els valencians han finalitzat la lliga també en segona posició amb 83 punts, 12 més que els andreuencs, però en un campionat de 40 jornades. A la primera fase el CD Castelló va superar el CD Tropezón per un contundent 5-2 en el global de l’eliminatòria. L’Estadi Castàlia acollirà el partit d’anada el diumenge 3 de juny a les 17.30h, i tot es decidirà al Narcís Sala, el 10 de juny a les 19h, dos partits per 13 euros cadascun. Àlex Ávila

638 JUNY.indd 24

30/05/2018 13:39:51

Esports | WATERPOLO i NATACIÓ WATERPOLO

Subcampiones de lliga

E

638 JUNY.indd 25

Barcelona, Tarragona i Glasgow a l’horitzó

L

a Federació Espanyola ha fet públiques les convocatòries de nedadors que la representaran en les properes cites internacionals durant el proper estiu. El més destacat, indubtablement, serà el Campionat d’Europa que tindrà lloc a Glasgow (Escòcia) entre el 3 i l’11 d’agost. Les principals figures del Club Natació Sant Andreu han entrat a la llista, un total de cinc representants, liderats per Jessica Vall, gran esperança per aconseguir medalles en les proves de braça, i seguides per Àfrica Zamorano i Lidón Muñoz, en un estat de forma excepcional, i els representants masculins: Àlex Ramos i Albert Escrits.

Prèviament, però, es disputaran a Tarragona els Jocs del Mediterrani, que enguany prenen especial rellevança per disputar-se en terres catalanes. Per aquest esdeveniment, que es celebrarà la darrera setmana de juny, el Sant Andreu té a punt set representants, entre els quals Vall, Muñoz i Zamorano repeteixen convocatòria i nedaran en tos dos certàmens. En aquesta ocasió qui les acompanyaran seran Marta Gonzàlez i Celeste Guerrero de l’equip femení, i Alberto Lozano i Mario Navea pel que fa als nois.

Abans, però, i com cada any, les principals estrelles mundials prendran part del Circuït Mare Nostrum, que té com a cita destacada el Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, que com és habitual es nedarà a la piscina Pere Serrat, enguany entre el 13 i el 14 de juny. L’escenari és l’ideal per la posta a punt dels nostres nedadors i també per gaudir un any més al nostre poble de l’elit de la natació.

JJ Aymerich

cap a peus | juny

l femení del Club Natació Sant Andreu ha retornat al segon lloc de la lliga nacional després de la disputa dels play-off pel títol i d’haver aconseguit aquesta mateixa plaça al final de la fase regular. Les noies de Javi Aznar havien de disputar la semifinal en teoria més igualada contra el tercer equip de la lliga, el Mataró, en un duel ja clàssic que s’ha repetit en les darreres temporades. El Sant Andreu va ser capaç de solventar l’eliminatòria en dos partits, tot i que els marcadors van ser força ajustats. En el primer dels partits, jugat a la Pere Serrat, l’equip es va imposar per 8-7 tot i disposar d’un avantatge més o menys còmode durant bona part de l’encontre. La tornada, jugada a la capital maresmenca, va tenir un guió semblant: sortida fulgurant de les andreuenques i remuntada local sense temps per arribar a donar-li la volta, per deixar el marcador en un 6-7 final. D’aquesta manera el Sant Andreu tornava a una final després d’un temps d’absència. Allà esperaven les de sempre, el Sabadell, que en semifinals no va tenir problemes per desfer-se del Mediterrani. La final va despertar molta espectació, sobretot perquè en la darrera jornada de la fase regular el Sabadell va patir per derrotar el Sant Andreu. Semblava que la gesta de poder derrotar les vallesanes i forçar com a mínim un tercer partit estava a l’abast. A l’hora de la veritat, però, les favorites van exercir com a tals i sense donar opcions a les nostres. El primer partit, jugat a la piscina de Can Llong, es va resoldre amb un clar 13-7. La tornada, a la Pere Serrat, va ser encara més contundent: 3-12. Aquests resultats, però, no poden embrutar una temporada sensacional en què l’equip s’ha quedat a les portes de classificar-se per la segona fase de la Lliga Europea, objectiu que tornarà a ser prioritari de cara a la propera temporada.

Per la seva banda, els homes de Dani Ballart han conclòs el campionat en la sisena posició i s’han quedat a les portes de poder disputar l’any vinent competició europea. L’equip es va classificar brillantment per jugar el play-off i el va començar de forma immillorable, aconseguint una espectacular victòria en el primer partit de quarts de final jugat a Terrassa (9-11). La classificació per les semifinals semblava una possibilitat real, però el segon partit, jugat a la Pere Serrat, va caure de la banda terrassenca pel mateix guarisme (9-11), en un matx polèmic i dur.

Abocats al tercer partit de desempat, de nou a Terrassa, el Sant Andreu va caure víctima del seu propi desgast i a diferència dels partits anteriors, no va poder plantar cara (14-4). Mentrestant, l’Atlètic Barceloneta es desfeia del Canoe madrileny, el Barcelona eliminava el Mataró i el Sabadell derrotava el Mediterrani.

En les semifinals, els mariners quedaven emparellats amb els seus veïns portuaris, als quals eliminaven sense complicacions.

L’altra semifinal, amb derbi vallesà, va caure de la banda del Terrassa després del tercer partit. Un cop més l’Atlètic Barceloneta va fer seva la final vencent en els dos partits, el segon dels quals va tenir com a àrbitre l’andreuenc Àlex Ortega.

JJ Aymerich

NATACIÓ

25

El CNSA, campions i campiones de la Copa Catalana Absoluta d’enguany / CNSA

30/05/2018 13:39:52

638 JUNY.indd 26

30/05/2018 13:39:53

Anunci_3.indd

Fem + GRAN el nostre carrer

+ + + + + +

Accessible per tothom Mobilitat sostenible Zona vianats Prioritat a les persones Espais enjardinats Comerç de proximitat

#femlomesgran Més informació:

infocarrergran@bcn.cat

Districte de Sant Andreu 638 JUNY.indd 27 Anunci_3.indd

1

30/05/2018 13:39:53 22/5/18

11:28

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes Menú de migdia

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

www.cnsantandreu.com

638 JUNY.indd 28

30/05/2018 13:39:56