juliol - agost 650

650 juliol-agost.indd 1

05/07/2019 23:45:05

650 juliol-agost.indd 2

05/07/2019 23:45:06

EDITORIAL Contra la segregació escolar JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

A

caba un curs escolar amb la difusió de part de les mesures del Pacte contra la segregació escolar. Entre elles, l'obligació de les escoles de fer públiques les quotes voluntàries per material i sortides. Ja fa molts anys que l'Associació de Veïns i Veïnes va fer públic un comunicat conjunt amb diverses AAVV, escoles, AMPAs i sindicats de mestres, anomenat “Per un servei públic d'Educació igual en tots els centres”. En aquest comunicat, entre d'altres mesures, demanàvem la màxima igualtat de les quotes entre centres d'una mateixa zona. Ara bé, en la nota de premsa feta ara per la Generalitat es parla només dels centres públics, cosa que no inclou la concertada. Si això es concreta així, tornarà a ser una mesura a mitges. Mesura a mitges com ho ha estat la prova pilot d'una Oficina d'Escolarització de Sant Andreu, però mantenint l'opció que les escoles rebin directament la preinscripció i la matrícula.

Cal deixar clar que la mateixa existència d'aquestes quotes, degudes a la manca de finançament que reben les escoles per les activitats que realitzen, ja per si mateixa crea segregació.

També aquest curs es va fer públic el Pla de xoc contra la segregació del Consorci d'Educació de Barcelona. Un altre cop les propostes van en la bona direcció, ara bé, van en la direcció contrària del que s'ha potenciat durant dècades des de la pròpia administració, especialment la Generalitat. Des de la creació de la doble xarxa d'escola pública i concertada, amb un finançament insuficient de l'escola pública. Però també amb la Llei d'Educació de Catalunya, ara que se celebren els 10 anys de la seva aprovació, i els seus decrets d'Autonomia de Centres, el de Plantilles o el de Direcció de centres públics. D'aquesta manera s'ha potenciat una educació jeràrquica, en què els centres competeixin entre ells, i els mestres també.

Amb tot plegat s'ha anat generant la situació denunciada pel Síndic de Greuges que ara serà molt difícil de revertir sense mesures valentes. Mesures com una Oficina de Matrículació Única, com fa anys que reclamem, juntament amb bona part de la comunitat educativa.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. PORTADA: FOTOGRAFIA DE JOSE LUÍS MUÑOZ I DISSENY D'IMPACTE RÈTOLS COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

650 juliol-agost.indd 3

05/07/2019 23:45:06

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

650 juliol-agost.indd 4

05/07/2019 23:45:07

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 8......... ESPAI LEGIONARIOS 10...... NOVES BOTIGUES

La Tribu i La Cambra dels Encanteris

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... Atleta andreuenc

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 ...EL NOU CARRER GRAN 21 ..... Culura

Recull Teatre

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

CARRER GRAN

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

TICA, ETC.

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

22 ..... Esports

Història, eSports i Natació

MANDAT. VOCALIA D’HABITATGE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

PROJECTE.

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

FABRA I COATS

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

LUPAMENT DEL PROJECTE.

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.

CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

VOCALIA D’URBANISME

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

TATGE PROTEGIT.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

VOCALIA DE PATRIMONI

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

INNECESSARI.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

AVINGUDA.

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

650 juliol-agost.indd 5

05/07/2019 23:45:07

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

FEINA

IMMOBILIARI

Es donen clases particulars de Guitarra i Banjo, tots els nivells i estils. David, 699653902.

Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26. Preu 88euros.

Telf: 660233600 Anna.

Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació.

Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09

Es lloga plaça de parking a Camil Fabra, CN Sant Andreu 1ªpl. 110euros, Clara, 646162702.

Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.. Adela, 627.85.36.36.

S’ofereix sra catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompañar avis o nens , Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna.

Senyora s'ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia Se ofrece sra para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas. Cristina Carvajal.Tel: 603491944.

C.N. SANT ANDREU No hi ha títols a vendre en coneixença de l'Associació.

Es busca plaça de parquing de lloguer, cotxe gran, al voltant de Rubén Dario. Telf.686887503.

Dolors.

Es lloga plaça de parquing al c/ Camil Fabra, Club Natació . preu 110 Euros. Rosa Maria. Tef: 679810280/932742394.

Es lloga plaça de parking CN Sant Andreu 2 pis. Maria 676218414- 655116316.

Parking per moto, carrer Joan Torras, única planta 35 euros.

Tef:617187995.

Es lloga parking carrer Palomar, cotxe gran. Tef: 626223519, Joan.

S’ofereix sra. per cuidar gent gran i també per fer de cangur. Anna Colomer telf.: 698372131.

650 juliol-agost.indd 6

05/07/2019 23:45:07

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUREN

Diuen que el Referèndum no era constitucional El passat mes de juny, la fiscalia del judici al tribunal suprem espanyol que jutja els presos polítics catalans va presentar les seves conclusions, que es basaven en l'afirmació que el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 no era constitucional. Sobre aquesta afirmació van construir els arguments de l'acusació. ¿I si resulta que aquesta afirmació no és certa i que la constitució espanyola inclou el dret d'autodeterminació?

Es el que us vull explicar en aquesta carta amb els arguments d'experts en dret internacional, en concret Alfred de Zayas, Jordi Palou-Loverdos i Axel Schönberger.

L'argument és el següent: - L'article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret d'autodeterminació dels pobles.

- Aquesta Carta ha estat signada i ratificada pel Regne d'Espanya.

- El dret internacional preval sobre el dret espanyol, tal com reconeix la mateixa constitució espanyola en els articles 10(2) i 96, que reprodueixo en la versió castellana.

Art. 10.2.- Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce, se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Drechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las materias ratificados por España.

Art. 96.- Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados válidament en España, formarán parte del ordenamiento interno....

La conclusió és que el dret d'autodeterminació forma part de l'ordenament jurídic espanyol.

Com que avui dia es diuen moltes mentides, us demano que abans de creure'm consulteu aquests tres experts que us he esmentat, que podeu trobar a internet amb les següents indicacions: Posant a google el nom «Zayas» i la paraula «self-determination" el nom "Palou Loverdos" i "violaciones derechos" (a la pàg. 36 del document hi ha la referència als articles 10(2) i 96) i el nom "Schönberger» i «referèndum català» Conseqüències finals: Si resulta que el referèndum de l'1 d'octubre era legal (constitucional), la prohibició del referèndum pel Tribunal Constitucional era jurídicament correcta?

I si la prohibició no era jurídicament correcta, com se sustenten les acusacions de la fiscalia?

Rafel Castellanos Llorenç

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98)

650 juliol-agost.indd 7

05/07/2019 23:45:07

ESPAIS DE CASERNES

El futur de la seu dels Legionarios

U

n dels punts que es van tocar durant el recent debat electoral que va organitzar el Cap a Peus, va ser el futur de la seu que acull actualment la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona. Un edifici que es troba dins del pla de Casernes i sobre el que fa anys que des de l’Associació de Veïns i veïnes de Sant Andreu es reivindica que sigui un espai que sigui per als veïns Sant Andreu.

Al Cap a Peus d’ara fa tres anys, un ampli monogràfic descrivia què son els legionarios, tal com es deia a l’editorial d’aquella número “s’ha de tenir en compte que l’entitat paramilitar no només és una organització nostàlgica del bel·licisme, sinó que, a més, celebra i participa en trobades on s’enalteix a excombatents de la División Azul i altres cossos militars de caràcter feixista”. I es reivindicava que “per aquests motius, s’ha de prendre definitivament la qüestió de Casernes seriosament des dels despatxos polítics responsables, apartar els que porten armes en espais públics (encara que siguin fictícies), i iniciar el desenvolupament del projecte. La construcció dels equipaments que fa 10 anys que Sant Andreu espera, ha de servir, simultàniament, per deixar enrere aquestes activitats paramilitars i d’enaltiment feixista”.

En aquest sentit, l’Associació de Veïns segueix en mateixa línia i ha fet arribar aquesta demanda a l’actual president del Consorci de la Zona Franca, que és el propietari dels terrenys on hi ha l’edifici i del solar contigu i que segueixen fent servir els legionarios. A finals de 2018, hi va haver una reunió entre el Consorci, l’Ajuntament de Barcelona i entitats veïnals entre les quals hi havia l’AVV. Era el primer pas per començar a resoldre aquesta situació. El passat mes de gener, hi va haver una primera proposta en referència al solar, la idea era cedir aquest espai al Comitè Olímpic Internacional (COI) per tal que hi faci unes instal·lacions esportives on s’entrenarien atletes que han hagut de fugir dels seus països i viuen actualment en camps de refugiats. Hauria de servir per a preparar els jocs olímpics de Tòquio 2020, i després serien unes instal·lacions que podrien fer servir entitats de Sant Andreu. Tenint en compte que som a 12 mesos de la celebració de la propera olimpíada, no està clar la viabilitat d’aquesta proposta.

Si bé hi ha hagut una proposta pel solar, no passa el mateix en relació a l’edifici del carrer Torres i Bages. Des de l’AVV s’insisteix en la necessitat de reubicar els legionarios en un altre espai i en proposa un ús específic: ubicar-hi la seu de serveis municipals d’àmbit de ciutat, que actualment estan pagant lloguer a privats, i concretament es proposa el servei d’Urbanisme i l’Institut Municipal d’Hisenda. Es tracta d’una proposta que serviria també per revitalitzar aquella zona de Sant Andreu pel dinamisme que durien els treballadors de les oficines i les persones que hi acudeixen a fer gestions.

AVV

Número de la revista dedicat als Legionarios i imatge del edifici que ocupen / AVV i GOOGLE MAPS

650 juliol-agost.indd 8

05/07/2019 23:45:07

OBITUARI

En memòria del Txume (Jaume Viader i Marí)

S

La música, aquest fil conductor que va recórrer la seva vida, va fer que la seva parella, la Cristina, la conegués fent-li classes de guitarra tal i com ella va explicar d’una manera molt emotiva i bonica a la gent que s’aplegava a la cerimònia de comiat celebrada a la parròquia de Sant Pacià, plena a vessar com no es veia en molt de temps.

En Txume estava molt arrelat a Sant Andreu. Va ser nen de l’esplai de Sant Pacià on va passar més tard a ser monitor. Als inicis dels anys 90, a Sant Andreu va emergir una escena musical molt diversa, i un dels grups que més ressò va tenir van ser el grup de rock Els Impresentables, on el Txume formava part com a bateria des dels seus inicis l’any 1994. Un any més tard, també se’l recorda en el paper del tartamut a l’obra teatral “Picadillo i Canelons” a l’antic Sant Andreu Teatre on també actuaven tots els components del grup. Després de tocar amb diverses bandes, el 2010 va ser membre fundador dels Cranc, grup andreuenc de música punk. I sempre que podia, col·laborava com a tècnic de so al teatre de Sant Pacià.

Però fora de les fronteres del poble, també hi havia alguna escapada, com les trobades familiars a Centelles i les rutes amb bicicleta que feia amb la Cristina, la Muntsa, el Dani (cunyat) i el seus nebots, en Pol i l’Arnau.

Sant Andreu està en deute amb ell. Esperem que aviat sorgeixin iniciatives populars per recordar-lo. La seva passió per la música (sobretot els Pink Floyd, i aquí esmentar l’escrit homenatge que li fa l’educadora social Alba Fernández al seu bloc tealesgolfes.com) i l’arrelament amb Sant Andreu pot donar algunes pistes per mantenir viu la seva figura (Festival de música? Premi musical?).Txume, allà on estiguis, et recordarem sempre. Que la terra et sigui lleu amic.

P.D. Agrair a la Cristina, a la Muntsa, al Dani i als pares (Jaume i Neus) per facilitar-me algunes dades de l’escrit en aquests moments de dol. Des del Cap a Peus i l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar els hi enviem una abraçada forta i sincera de condol.

David Royo

cap a peus | juliol-agost

ant Andreu fa uns dies està de dol. Un dolor profund i col·lectiu perquè ha perdut una d’aquelles persones que es fan estimar. Que fan poble. El passat dimarts 18 de juny ens va deixar en Jaume Viader i Marí, en Txume, als 45 anys d’edat. “El dol no pot ser individual, per això més que mai udolem com llobes” diu la poeta i escriptora Sònia Moll en homenatjar-lo en un escrit imperdible publicat al digital Catorze.cat.

Va néixer el 13 de novembre del 1973 a la Clínica Sant Jordi de Sant Andreu de Palomar. Els seus pares, en Jaume i la Neus, ja veien que era molt mogut i li agradava fer soroll amb qualsevol objecte que tenia a les mans. La seva passió per la música ja s’albirava. La bateria era l’horitzó. La Muntsa, la seva germana, va arribar l’any següent. Va estudiar fins l’EGB al Pare Manyanet, ‘els Padres’, i més endavant va fer un mòdul d’imatge i so a l’Institut Mare de Déu de la Mercè. Va treballar amb Diagonal TV com a tècnic de so en sèries com Vent del Pla, Infidels,... i amb l’empresa dBREC fent l’espai sonor de programes com Polònia (on li van retre homenatge al final del programa del 20 de juny).

Ja en la darrera etapa, i amb tractament de la malaltia, va ser tècnic de so de la companyia SixtoPaz. També se l’havia vist treballar a l’Ateneu Harmonia, un espai que gràcies a la lluita veïnal de molta gent (en Txume un d’ells) es va guanyar per Sant Andreu.

9

GUILLEM BLOC'N'ROLL

650 juliol-agost.indd 9

05/07/2019 23:45:08

NOVES BOTIGUES ANDREUENQUES

Harry Potter arriba a Sant Andreu a La Cambra dels Encanteris

U

na família de La Sagrera molt aficionada a la màgica saga de J.K. Rowling es van enamorar del sota sostre en forma de balconet del local de l'Arc del Mercat de Sant Andreu número 35. "Vam obrir el 26 d'abril una botiga de Harry Potter, Joc de Trons i El Senyor dels Anells a Sant Andreu i el balanç és positiu. Ve gent d'aquí i ara aquestes sagues estan molt de moda gràcies a plataformes de sèries i pel·lícules com Netflix o HBO. Harry Potter ven molt, Joc de Trons ara 'així així' perquè el final no ha agradat molt i El Senyor dels Anells és un clàssic. Tenim poca coseta però sempre ve algun nostàlgic", explica el seu botiguer.

A més, a La Cambra dels Encanteris volen ser molt fidels al seu estil d'amants de les històries amb dracs. "Ens han demanat que també tinguem productes de Marvel, però no ens encaixa amb el nostre projecte. El que sí que voldríem fer és aprofitar el local del costat de la botiga per muntar un cine per projectar pel·lícules dels anys 70 i 80. Tenir la botiga per un públic més jove i un cine pels pares i adults", comenta el seu botiguer.

Aquesta botiga participa amb l'Eix Comercial en la campanya dels aparadors i a més, va participar del comerç al carrer i els va anar molt bé perquè els va conèixer molta gent. Ara també participen en la dinamització de la plaça mercadal. "Esperem que quan el Mercat estigui acabat, passi molta més gent de la que ara passa per aquí. Facin el que facin a la plaça, farà que vingui més gent, de Sant Andreu i esperem que també de fora del poble per ser una botiga de referència en aquest àmbit que no estigui situada al centre de Barcelona".

Alba Cabrera

650 juliol-agost.indd 10

L'aparador de la botiga està inspirat en els dracs / ALBA CABRERA

05/07/2019 23:45:10

La Tribu: els llibres quan son compartits, creixen

S

ant Andreu té des de fa poc una nova llibreria, La Tribu, en un carrer amb nom de poeta (Pons i Gallarza) ben a prop del mercat. Una llibreria que vol ser també un centre d’activitat cultural de proximitat i on els seus impulsors plantegen dur a terme activitats que permetin compartir el llibre a través de la lectura.

Tots tres, l’Enric Pons, la Dàlia Rajmil i el Marc Pons comparteixen el fet que tenien com projecte obrir una llibreria han tingut experiència amb el món del llibre, ja sigui com a periodista cultural o en el sector editorial. Un d’ells, en Marc va fer un postgrau en el marc de l’Escola de Llibrearia, una iniciativa de la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona i del Gremi de llibreters de de Catalunya per preparar persones que tinguin un interès professional en l'àmbit de la llibreria. Inicialment el projecte era obrir una llibreria especialitzada en llibre infantil , però el projecte va anar canviant i creixent, hi van afegir també llibres per adults, essent doncs una llibreria on gran i petits puguin trobar llibres per llegir.

Un dels punts forts son doncs les activitats pensades per compartir. Ara per ara ja han engegat un club de lectura, on es proposen llibres que permetin qüestionar el món a través de la lectura. Una altra activitat que volen iniciar, és el de les lectures per part dels propis autors. És una alternativa la presentació tradicional ( que també faran) on les autors llegeixen la seva pròpia obra i permetin acostar l’obra mitjançant el seu autor que escull fragments del llibre de manera que el públic la pugui percebre millor i acostar-s’hi encara que no sigui una novetat.

També hi ha previst organitzar tallers, com ara un sobre aprendre a llegir o un altres sobre Barcelona literària per conèixer llibres on la ciutat n’és protagonista.

Comença doncs un projecte que s’inicia amb empenta i que amb el temps pot esdevenir un punt de referència per trobar bons llibres i poder acostar-s’hi a partir de la presència dels escriptors que els explicaran o dels lectors que en compartiran la lectura.

Xavier Aragall

cap a peus | juliol-agost

Els tres impulsors de la llibreria trien Sant Andreu perquè el coneixen i perquè els interessava el teixit cultural que hi ha i el fet de no haver-hi una llibreria similar a la de les seves característiques. Seguint un model de cooperativa de treball, tots tres son socis treballadors per igual i aposten clarament per una llibreria faci una aportació de valor a la comunitat, teixir vincles i fer xarxa amb entitats i associacions andreuenques.

Des de la llibreria volen arribar a tenir un fons de qualitat amb lectors amb compromís crític, una lectura que faci pensar tan sigui assaig com narrativa. L’oferta també inclou llibre infantil i juvenil per tal que hi puguin venir a comprar gent de totes les edats.

11

FOTOGRAFIA DE LA LLIBRERIA EXTRETA DEL GOOGLE MAPS

650 juliol-agost.indd 11

05/07/2019 23:45:11

ATLETA ANDREUENC

“He pogut remuntar i tornar a estar entre els millors”

L

’Oriol López Pujol (Sant Andreu, 2001) fa atletisme des de que tenia 12 anys a l’Agrupació Atlètic Catalunya del Can Dragó. Abans, però, havia jugat a la Unió Esportiva Sant Andreu a futbol. Però, fa 7 anys, va decidir penjar les botes de tacs per calçar-se unes sabatilles per córrer. “Al col·legi sempre guanyava totes les curses que feiem i el profesor d’Educació Física em va animar per anar a provar. Em vaig animar i em vaig quedar perquè em va agradar l’àmbient que hi havia”, explica l’atleta.

La seva primera competició abans d’especialitzar-se amb 15 anys (2016) a la modalitat de velocitat, va ser un relleu de categoría Infantil. “Estava molt nerviós perquè haviem d’esperar al tret de sortida. També passava diferents controls en altres modalitats com jabalina o pes, fins que vaig començar a fer entrenaments específics de velocitat”, relata el jove.

Aquell mateix any, el 2016, l’Oriol va aconseguir les mínimes per debutar al Campionat de Catalunya en 60 i 300 metres i després va començar a entrenar amb un nou grup amb un nivel d’exigència superior: “Volia ampliar les meves capacitats per assolir més marques, sabia que podía donar molt més si entrenava més seriosament”, comenta l’andreuenc.

12

I al febrer de 2017, l’esforç va tenir recompensa. L’Oriol va començar a destacar al Campionat de Catalunya, primer al de pista coberta aconseguint una quarta plaça als 200 metres i una sisena als 60 metres i al juny al d’aire lliure aconseguint una quarta plaça als 100 metres i l’argent als 200 metres.

L’any passat, el 2018, l’Oriol ja tenia 17 anys i ja portava una bona preparació pel campionat català tant de pista coberta com d’aire lliure . Als 100 metres va quedar segon a l’aire lliure i als 200 metres va ser campió de Catalunya a les dues superfícies.

“Estava molt nerviós, però vaig correr al 100% de les meves capacitats. Tant que els darrers metres em vaig deixar anar per l’emoció, ja que portava molts metres d’avantatge dels altres atletes. Va ser la meva millor temporada”, exposa l’atleta.

I des del podí, l’Oriol va veure com la seva il·lusió no seria fácil de mantenir. “Com vaig ser campió de Catalunya, vaig competir tres setmanes després al Campionat d’Espanya, vaig arribar a les semifinals de miracle. Em vaig lesionar amb una contractura al bíceps femoral, però el factor psicològic de no poder competir amb la selecció catalana a la competició de federacions perquè la modalitat de 200 metres finalment no es va realizar, em va fer venir-me abaix”, se sincera l’andreuenc.

650 juliol-agost.indd 12

“De pensar que em menjava el món, se’m va venir el món abaix.

I, en aquell moment, vaig veure la gent que realment està al meu costat i qui només està per interés. Aquesta temporada ha estat difícil emocionalment per mi i a més amb la selectivitat.

Però amb l’ajuda e la meva familia i d’una psicológa he pogut remuntar i tornar a estar entre els millors”, especifica amb optimisme l’Oriol.

Al febrer d’aquest any, el jove atleta andreuenc va fer unes molt bones semifinals al Campionat de Catalunya de pista coberta als 200 metres va aconseguir el bronze i al d’aire lliure en la mateixa modalitat va aconseguir la medalla d’argent. “Aquesta segona plaça va ser com un or perquè amb els precedents de la temporada passada i l’exigència acadèmica d’aquest any, he superat una temporada molt dura”, agrega l’atleta.

El proper curs, l’Oriol estudiarà un Grau de Seguretat a l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya (UB) i será Junior Sub20 de segon any. “He volgut continuar al mateix club per la complicitat que tinc, perquè, tot i ser una temporada molt difícil, he après molt de competir arreu d’Espanya i en l’àmbit personal”, confesa l’andreuenc.

A l’Oriol li agradaría ser atleta profesional i indica que dues agències esportives ja li han ofert estudiar als Estats Units, però ell de moment no vol marxar. “Quan sigui Sub23 sí que m’agradaría fer-ho per dedicar-me més a fons a l’atletisme. Però, ara vull gaudir d’una nova etapa de començar la universitat i conèixer gent. A més, tindré més temps per entrenar i intentaré arribar a l’alt rendiment, essent dels tres millors d’Espanya –l’any passat era el quart- de la meva modalitat, els 200 metres.

Per ara, el següent objectiu de l’Oriol ha estat haver fet un bon paper al Campionat d’Espanya el 6 de juliol.

Alba Cabrera

L'Oriol quan va ser campió de Catalunya en 200 metres l'any passat en pista coberta

05/07/2019 23:45:11

Psicomotricitat

Lectoescriptura

Juliol i Setembre Dijous

Juliol i Setembre Dimarts

Petits: De 17 a 18:30h.

Grans: De 18:30 a 20h.

TMB_L10_DECAPAPEUS_100x180.pdf

2

26/6/19

16:16

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

650 juliol-agost.indd 13

05/07/2019 23:45:11

El carre

650 juliol-agost.indd 14

05/07/2019 23:45:11

El carrer Gran pacificat , un espai per als vianants/JOSÉ LUÍS MUÑOZ

Xavier Aragall

cap a peus | juliol-agost

El nou Carrer Gran: un model urbanístic pensat per les persones Ultimant detalls d'una reivindicació de fa un deseni Tot just s’estan duent a terme els darrers treballs de la remodelació del carrer Gran en el seu tram que va des del carrer Joan Torres fins a la Rambla de Fabra i Puig, un tram llarg que travessa el cor de Sant Andreu. Les obres han durat poc mes d’un any i han estat tota una prova de foc per als comerços, ja que mentre duraven les obres la normalitat del carrer Gran va quedar molt alterada. També veïns i vianants han conviscut amb un paisatge inèdit, el carrer obert sense cap vehicle i estrets passos per fer fluir tot l’anar i venir d’un carrer Gran tan concorregut.

15

Ara que s’acaba la intervenció toca fer balanç i avaluar com ha quedat el carrer, mirar els punts forts i els punts febles o millorables. Es tracta d’una reivindicació que l’Associació de Veïns i Veïnes fa molts anys que reivindica, i que de manera més concreta va posar sobre la taula ara fa 10 anys. Sempre és un moment especial veure que una proposta passa de la reivindicació inicial, a mobilitzacions, protestes, recollida de signatures fins poder veure els primers projectes presentats per l’Ajuntament, arribar a acords amb altres actors implicats com l’Eix comercial i finalment estar ben atent mentre s’executa l’obra. Així doncs poder passejar avui per aquest nou eix ciutadà pensat per a les persones, es fruit de la suma de moltes persones implicades.

650 juliol-agost.indd 15

05/07/2019 23:45:11

650 juliol-agost.indd 16

05/07/2019 23:45:12

A

finals de 2016 s’aprovava el pla de reforma urbanística del carrer Gran pel qual el carrer havia de passar a ser una zona de preferència per als vianants amb un ús pacificat dels de vehicles. Aquesta reforma acaba un cicle que s’iniciava ara fa dues dècades, quan es va buidar de trànsit una via més que saturada tant ambiental com acústicament i recupera un espai que convida a passejar-hi. Vist en perspectiva es pot dir que es tanca una època històrica, que de ben segur que d’aquí uns anys serà estudiada com el retorn de les persones a les vies principals deixant enrere una llarga etapa d’intensa motorització que s’inicià a la segona meitat del segle XX. Una etapa que va enlletgir i embrutir els eixos centrals de els poblacions, i van rellevar el vianant a un segon terme.

A vui en dia la planificació urbanística ha de conjugar i equilibrar la mobilitat de les persones, el creixement econòmic i el respecte amb el medi ambient i tot plegat garantint una bona qualitat

de vida als ciutadans. La gestió del trànsit té encara avui una important component de planificació de la mobilitat basada en el vehicle, no obstant per fer sostenible la ciutat, creix cada cop més la necessitat de cercar alternatives de transport (transport públic, bicicleta i caminar).

Socialment, la pacificació permet crear espais de ciutadania, és a dir llocs per on passejar, jugar, trobar-se, compartir i viure en comunitat de manera amable i lliure de fums i sorolls.

Mediambientalment, fa reduir l’ús del vehicle privat i amplia àrees verdes amb incidència directa en la qualitat de l’aire. A nivell econòmic, la pacificació permet un destacat impuls comercial, cultural i turístic de l’àrea. Cal tenir present que nivell comercial s’erigeixen com a espais alternatius als centres comercials actuals. Avui els hàbits de consum han canviat, el processos de compra van associats al fet de passejar en un entorn amable, sense sorolls i molèsties de vehicles.

cap a peus | juliol-agost

17

Els moments de saturació de vehicles, soroll, fums, arrenca cap a els anys seixanta./MIQUEL SEGURA LLOP. Font: web Autobuses de BCN http://www. autobusesbcn.es/

650 juliol-agost.indd 17

05/07/2019 23:45:13

La reivindicació de l’AVV Les primeres reivindicacions es produeixen l’any 2009, es demanen talls entre el carrer Malats i Sant Adrià per als caps de setmana. L’any següent el 2010, es va fer un enquesta als comerciants, botiga per botiga, una gran majoria es mostra d’acord amb la pacificació. El 2011 serà un any destacat ja que es constitueix la comissió de l’AVV pel Carrer Gran. Es va dur a terme un estudi sobre l’aparcament, les zones blaves i es va fer una proposta amb l’assessorament de l’expert en mobilitat i trànsit Ole Thorson. L’any 2012 l’AVV presenta un projecte urbanístic de transformació del carrer Gran per als vianants. L’AVV fa diverses reunions informatives amb els veïns i es crea el logotip “tot passejant pel carrer Gran” per acompanyar la reivindicació.

L’any 2013 hi haurà una nova companya de recollida de signatures i actes reivindicatius. També aquell any, l’aprovació del pla de protecció del nucli històric, que fa constar la voluntat municipal de pacificar el carrer Gran. L’any 2015 hi ha eleccions municipals i la pacificació del carrer Gran està inclosa al programa electoral del partit que guanya les eleccions. El 2017 es constitueix la comissió de seguiment al Districte amb entitats veïnals, de comerciants i socials. El desembre d’aquell mateix any s’aprova el projecte de reurbanització. Cinc mesos després, al maig de 2018 s’inicien les obres del primer tram de Fabra i Puig fins a Ruben Dario. El juny de 2019 es dona per obert aquest primer tram, mentre que les obres entre Ruebn Dario i Malats avancen fins a estar gairebé acabades. El mateix passa amb el tram entre Malats i Joan Torres. Deu anys després de persistent activisme veïnal ja es pot veure gairebé acabat el nou carrer gran.

Durant les obres el carrer Gran presentava un aspecte inèdit/ANDREU CARRASCAL

18

Des del Cap a Peu s’ha seguit de prop els canvis i les reivindicacions al voltant del carrer Gran / AVV

650 juliol-agost.indd 18

05/07/2019 23:45:16

Punts positius, punts negatius En termes generals l’impacte de la remodelació, per la profunditat que té, fa pensar en positiu.

S’han tret els vehicles del carrer, s’ha pacificat el trànsit, el carrer esdevé un espai acollidor, amb arbrat i jardineria presents de forma constant.

Fins i tot destaca la manera com s’ha ordenat els espais, on hi ha alguns punts que disposen de molta amplitud semblant petites places introduïdes al llarg de l’eix. També es positiu el fet que ara les places com ara la del Comerç o la del Pomera queden integrades en el continu del carrer on el vianant és preferent.

Falta veure com els veïns i passejants es van apropiant d’aquests nous espais i quins usos es van donant. Tot i així, es pot dir que la pacificació ja ha arribat i és irreversible, en el sentit que es faria molt difícil pensar que poguessin tornar cotxes i busos a circular-hi altre cop.

Tanmateix també hi ha detectades algunes mancances, punts

Pel que fa a l’arbrat i jardineres hi ha diversos elements. D’una banda hi ha jardineres ben delimitades on les plantes i flors s’han anat fent (com el tram a tocar de Fabra i Puig) però hi ha altres trams on els escocells fan de jardineres i potser no tenen la dimensió adient i tampoc queda un espai prou ben delimitat.

Així la gran majoria de plantes dels escocells ha anat desapareixent per una combinació d’incivisme i de manteniment poc acurat. A més recentment s’han apuntalat la base dels arbres, una mesura en principi per protegir-los, però se’n qüestiona l’eficàcia i a més estèticament és bastant dubtosa.

També a mida que es vagi fent ús del carrer, caldrà anar adaptant-lo segons els problemes que es detectin.

Evitar que alguns cotxes el facin servir com a àrea de càrrega i descàrrega, corregir desperfectes en l’asfaltat o les voreres, vigilar la salut dels arbres afectats durat la remodelació, completar la senyalització de trànsit per als vehicles etc.

cap a peus | juliol-agost

Finalment, una part no visible de la reforma és el pla d’usos que l’acompanya. No és visible, però si que afecta en el resultat final, ja que la limitació d’espais per a terrasses o de les tipologies de comerç que s’hi pot instal·lar (evitar massa presència de bars i cafeteries, prohibició de sales de joc recreatiu etc) hauria d’anar fent créixer un carrer gran amb un comerç divers, que mantingui el valor de la proximitat i que sigui doncs un eix comercial posat al dia.

negatius que caldrà anar arreglant abans no acabin perjudicant el conjunt de la remodelació.

Un punt destacat i ben visible és l’estat de l’asfalt de la calçada central, el seu color clar fa que ressalti molt la brutícia que és especialment desagradable en els punts de recollida d’escombraries, ja sigui davant d’establiments comercials (particularment els d’alimentació) o davant dels contenidors (especialment els de rebuig i orgànic). És un element a resoldre, treballant conjuntament amb el servei de neteja i el de recollida d’escombraries, ja que resulta força incomprensible trobar-se aquests trams ennegrits i enganxifosos en un eix cridat a ser un espai de ciutadania.

19

650 juliol-agost.indd 19

05/07/2019 23:45:16

L’apunt tècnic| Els orígens de les zones de vianants |

L’antic camí que permetia anar de la ciutat romana de Barcino cap al Besós, testimonia la importància d’aquest traçat al voltant del qual va anar desenvolupant-se el nucli del poble.

De fet, tal i com podem llegir al llibre Història dels carrers del poble de Sant Andreu de Palomar (Llibre Finestrelles nº 8, 2016 editat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglesias) on avui trobem el carrer gran hi passava l’antic camí reial, de fet, l’historiador andreuenc Jordi Petit ens indica en el llibre que “Sant Andreu de Palomar com a poble es va vertebrar a l’edat mitjana sobre l’eix de l’antic camí reial”.

Les diferents onades de creixement demogràfic van incidir directament en l’evolució de l’entramat urbà, així a finals del segle XVIII el camí reial, llavors anomenat carrer Major es va anar ampliant des de l’actual plaça Comerç “cap al nord de manera difuminada” i cap al sud “per on superava el torrent d’en Perellada i arribava a l’actual carrer del Llenguadoc”.

Amb el gran augment de població del segle XIX, l’entramat urbanístic creixerà al voltant de l’eix que suposava el carrer gran “ja que a principis del mateix segle, les cases construïdes anaven ja de punta a punta del terme municipal i no es podia créixer més”.

El carrer gran doncs és l’espina dorsal primer com a camí, després com a via urbana i de comunicació. La revolució dels mitjans de transport farà que, tramvies primer i després la motorització (cotxes i autobusos) el carrer Gran es vagi sobrecarregant fins a esdevenir un carrer on els cotxes predominaran completament sobre els vianants.

Ja als anys noranta, del segle passat en desviar les línies d’autobusos s’alleuja la saturació motoritzada, i finalment el febrer de 1994 s’inicien les obres que deixaran amb l’aspecte tal i cm el tenim ara, i ja es comença a parlar seriosament de pensar en un canvi d’usos i prioritzar la peatonalització.

20 Així, a la plaça Comerç, la calçada s’eleva fins al nivell de la vorera, és el primer pas per a la pacificació, i obre la porta a reclamar fer del carrer Gran una zona de preferència de vianants.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

650 juliol-agost.indd 20

05/07/2019 23:45:16

Cultura | Teatre

Recull fotogrĂ fic de la temporada 2018-19

cap a peus | juliol-agost

21

650 juliol-agost.indd 21

05/07/2019 23:45:17

Meteo andreuenca

Primera fresca

ELABORACIÓ PRÒPIA

E

n un resum ras i curt podríem dir que la primavera de 2019 a Sant Andreu ha estat fresca i seca. Ara bé, anem a desenvolupar una mica aquesta conclusió perquè puguem veure l’evolució en cadascun dels tres mesos d’aquesta primavera meteorològica compresa entre Març i Maig.

Vam iniciar primavera amb un mes de Març completament oposat els precedents. Ens els darrers 9 anys, el mes de Març havia destacat per extraordinàriament plujós, amb una mitjana de més de 80mm, que climàticament era del tot irreal. El passat Març va trencar aquestes estadístiques i tant sols vam recollir 0,8mm convertint-se en el març més eixut dels darrers 16 anys de dades a Sant Andreu. Paral·lelament a això, el març fou càlid, amb una temperatura mitjana 1,1ºC superior al normal, en bona part degut a l’episodi càlid dels primers 15 dies, on vam arribar a superar els 23ºC de màxima.

Al abril van començar a canviar les tornes, portant-nos 8 dies de pluja , però de manera minsa, sense superar els 10mm en 24h en cap cas. Destaquen dues tongades, una a primers de mes i l’altre pels volts de Setmana Santa, coincidint amb un episodi de llevant entre el 20 i 24 d’abril. Aquest episodi ens va deixar molt més vent que no pas aigua a Sant Andreu.

Degut a que fou un mes amb molts núvols, la temperatura màxima es va quedar molt més curta i va donar com a resultat un abril més fresc del normal, -0,7ºC per sota de la mitjana.

650 juliol-agost.indd 22

Maig ha resultat el mes més plujós de tota la primavera i també el més fred. Hem recollit 78,4mm, concentrats sobretot en dues jornades molt plujoses, la del dia 3 i la del dia 24 de Maig, ambdues amb gairebé 24h de pluja continuada i més de 20mm/24h.

L’altre dinàmica que es va confirmar fou el caràcter fresc, amb una temperatura mitjana 1,5ºC per sota del normal, aquest cop vàlid tant per les màximes com per les mínimes.

Mirant ja més enllà i amb el primes mes de l’estiu completat, podem dir que Juny s’ha mostrat fred fins la darrera setmana, on una onada de calor ens ha deixat registres històrics. El passat 28 de Juny vam arribar als 37,2ºC de màxima, temperatura rècord per un mes de juny, superant en més de 2ºC els 35,1ºC del 29 de Juny de 2005. També val a dir que aquesta temperatura se situa com la 3ª més elevada de tot el registre històric, per sota des 37,8ºC d’Agost de 2018 i els 38,4ºC d’Agost de 2010. En quant a pluges hem iniciat l’estiu amb un panorama sec, només un dia de pluja al juny amb 20mm i una ratxa seca que sembla que vol persistir fins ben entrat juliol. El que també te ganes de continuar és la calor i s’albira un inici de Juliol , altre cop amb irrupcions d’aire càlid del sud.

No ens volem aventurar a vaticinar el temps per més endavant, però albirant un inici de juliol calorós i una dinàmica atlàntica activa a latituds baixes i allunyades de nosaltres, no veiem molts ingredients per un estiu fresc i plujós.

Sergi Corral Buela

05/07/2019 23:45:17

HISTÒRIA DE L'ESPORT ANDREUENC

L’afició pel ciclisme del segle XIX al 1939

D

es de temps antic a Egipte, primer, i després a la Xina ja es tenia constància de màquines amb similituds amb la bicicleta. Després l’enginy s’aniria perfeccionant al llarg dels segles i no serà fins el 1839 que apareix la primera bicicleta amb pedals, obra de Macmillán Kirkpatrick. Tanmateix, Macmillán no va patentar l’invent i temps després, el 1846, Gavin Dalzell de Lesmahagow va copiar i patentar l’invent, donant-lo a conèixer abastament. L’anglès Dunlop va inventar una cambra de tela i cautxú, la qual s’inflava amb aire i era col·locada a la llanda. L’inventor britànic va idear una coberta també de cautxú per evitar les punxades a les rodes. Fins a dia d’avui l’invent no ha sofert cap canvi substancial tot i els perfeccionaments tecnològics i varietats.

Al llarg dels anys vint, es crearen altres entitats ciclistes; un clar exemple en fou el Grup Ciclista Avanti (1924); el precedia la Penya Ciclista Sagrerenca, de la Sagrera, que més tard passaria a dir-se Unió Ciclista de Sant Andreu-Sagrera, constituïda el maig de 1926.

Pau Vinyes i Roig

Les primeres bicicletes i tricicles que trobem a Sant Andreu de Palomar són en mans de famílies benestants. Industrials, farmacèutics, notaris, advocats, arquitectes, botiguers... en són els privilegiats que les poden usar a finals del segle XIX. No serà fins ben entrat els anys vint que les classes andreuenques mestrals i obreres començaran a poder gaudir d’aquest mitja de transport. L’ús de la bicicleta anirà lligat a la seva pràctica esportiva, molt popularitzada arran de la creació de la Volta de Catalunya per la Unió Esportiva de Sants.

cap a peus | juliol-agost

A casa nostra l’exemple més clar i notari del ciclisme andreuenc serà el corredor Marià Cañardo i Lacasta (1906-1987), guanyador de diverses voles de Catalunya i de campionats de Catalunya i Espanya així com vencedor l’any 1937 d’una etapa del Tour de França. A Sant Andreu de Palomar l’entitat per excel·lència dedicada al ciclisme serà l’Esport Ciclista Andreuenc, la qual el 1925 esdevindrà una de les fundadores de la Unio Esportiva de Sant Andreu fruit de la fusió de diverses entitats esportives andreuenques. L’entitat ciclista serà l’organitzadora de diverses proves a Sant Andreu i la guanyadora de premis en campionats de Cantàbria, Euskadi i Catalunya. Durant anys l’Esport Ciclista Andreuenc va tenir el seu estatge social a la Societat Cultural La Lira, al carrer de Coroleu, 15.

Portada de la revista "Imatges" del 17 de setembre de 1930, amb una imatge del ciclista andreuenc Marià Cañardo com a guanyador de la XII Volta a Catalunya / ARXIU ARCA.

23

Diversos establiments comercials i de reparació de bicicletes hi ha hagut a l’ex-municipi andreuenc. Entre aquests albirem Ciclos Antoni Trullen, garatge i lloguer situat l carrer Gran de Sant Andreu, 282, el qual anys després esdevindrà Cicles Vergara, especialitzats en “construcciones y reparacions de bicicletes.

Especialidad en construcción de cuadros de carretera y pista” .

Anys després trobarem d’altres negocis relacionats amb el món del velo, com Cicles Catalunya, situat al carrer Gran de Sant Andreu tocant amb la Rambla de Fabra i Puig -cantó Montcada-.

650 juliol-agost.indd 23

05/07/2019 23:45:17

Esports | eSports

UESA eSports: temporada irregular, final feliç

L'equip quadribarrat del FIFA amb la Copa Catalunya al Narcís Sala / UESA eSports

C

om a tot esport conegut, també la temporada de FIFA arriba a la seva fi. Nivells d’ angoixa alts, partits amb molta tensió on un gol ho pot canviar tot, emoció als xats de veu... res nou en un final de temporada. Per la UESA eSports ha estat una temporada molt atípica, inclús dolenta, on s’ha patit enormement per mantenir una categoria a priori assequible per una plantilla tan competitiva. De totes maneres, cal dividir la temporada en les dues lligues que s’ han jugat: VFO i ION.

24

Començarem per la lliga on s’ha patit més: VFO. La temporada es presentava com una bona oportunitat per fer un pas endavant, per optar a un ascens de categoria que consolidés més encara el projecte. L’ inici presagiava molt bones coses, l’ equip sumava victòries i el joc exposat al camp era vistós i efectiu a parts iguals. Posteriorment, l’ equip va entrar en una dinàmica dolenta per culpa de tres resultats no massa bons i, sobretot, d’ una baixada en el nivell de joc alarmant. La confiança anava de baixada i no érem capaços de trobar el camí de nou. Amb el pas de les jornades, l’equip es veia a la part baixa, quelcom que mai havia passat. Finalment, assolim la permanència en la última jornada guanyant per 2-1 a Zafra United.

Mentre a VFO patíem com mai, a la lliga ION semblàvem un altre grup. Una lliga dominada de principi a final, guanyant més del 85% dels partits i concedint només dues derrotes. Aquesta lliga es va acabar convertint es una via d’ escapament, una font de tranquil·litat pel grup. Després de guanyar la lliga, es va jugar un playoff per dirimir qui era el supercampió de la categoria, donat que hi havia 6 grups a la mateixa divisió. Durant aquesta fase, destacant la final, l’equip es retroba amb les sensacions defensives i no encaixa ni 1 gol en tota la eliminatòria final. Una alegria en una temporada difícil, que potser fa que no considerem la temporada com un suspens rotund.

El balanç de final de temporada no és el millor, tampoc el pitjor. El títol a ION fa que, sota el meu punt de vista, la temporada sigui d’aprovat justet. La tensió i el desgast aquesta temporada ha estat molt gran, tant a nivell de manager com de jugadors. El futur respecte a la secció es presenta incert, sobretot amb un estiu tan llarg per davant. En tot cas, passi el que passi, el nostre cor sempre serà quadribarrat. Podrem estar en un equip o un altre, però sempre recordarem la nostra etapa aquí amb molt d’ afecte. Estic convençut de que si es posa la secció en bones mans, el seu futur està assegurat. Els eSports són el futur i la UESA necessita seguir fent petits passos endavant. I, com he dit abans, siguem on siguem, SOM-HI UESA! David Albizu

650 juliol-agost.indd 24

05/07/2019 23:45:18

Esports | NATACIÓ

Koch i Efimova s’enduen el Gran Premi

G

ran èxit de participació, públic i organització, un cop més, en el Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona de Natació, disputat els passats 15 i 16 de juny a la Piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu. Enguany el trofeu, una de les tres estacions del Meeting Mare Nostrum, juntament amb Montecarlo i Canet de Rosselló, arribava a les 40 edicions i tenia l’afegit de ser la darrera oportunitat per als nedadors estatals per aconseguir marca mínima per participar en el Mundial de Corea del proper mes d’agost.

Pignatello, campiona del món junior, era l’encarregada d’estrenar el marcador dels rècords del Mare Nostrum, a la prova dels 1500 m lliures amb 15.51.68. A l’argentina la va seguir Michael Andrew, quatre vegades campió del món júnior, amb dues medalles consecutives: l’or als 50m esquena i la plata en els 50m papallona. L’atenció estava posada, però, en la campiona mundial i europea Yuliva Efimova. La russa es va penjar l’or en els 50m i en els 200 braça, just per davant de la Jèssica. Qui també va pujar dos cops al graó més alt del podi va ser la triple campiona olímpica Katinka Hosszu, primera en els 400 estils i en els 100 papallona. L’estrella del campionat tampoc va fallar.

En la segona i última jornada del trofeu es van conèixer els guanyadors absoluts d’aquesta edició: l’alemany Marco Koch i la russa Yuliya Efimova gràcies a les seves actuacions en els 200 braça. Michael Andrew i Katinka Hosszu, per la seva banda, es van proclamar campions del circuit Mare Nostrum després del còmput de les proves de Montecarlo, Canet i Barcelona.

Però la noticia del dia en l’àmbit andreuenc va ser que Joan Lluís Pons, que s’ho jugava tot a una carta per fer la minima per al Mundial d’aquest estiu en els 400 m estils, ho va aconseguir amb un temps de 4.14.81 i, per tant, el veurem aquest estiu a la ciutat coreana de Gwangju, acompanyant Lidón Muñoz i Jessica Vall.

A banda dels de casa, Adam Peaty va fer el rècord del campionat en els 50 m braça, Benjamin Proud igualmente en els 50m lliures 21.58 i Katinka Hosszu també ho va fer en els 200m estils.

L’andreuenca Àfrica Zamorano, que també va nedar la final dels 200 estils, va acabar quarta en 200 esquena amb 2.11.87 per darrera de Hosszu.

L’Albert Escrits, un altre andreuenc, guanyava els 1500 amb 15.12.59, una marca que li servia per a pujar al sisè graó de la seva prova però no per aconseguir la mínima mundialista que buscava en aquest Ciutat de Barcelona.

JJ Aymerich – Web CNSA

cap a peus | juliol-agost

En la primera jornada la millor fita l’aconseguia la nedadora del Sant Andreu, Lidón Muñoz, en fer el rècord d’Espanya baixant dels 25 segons en els 50 lliures (24.91) assolint així la mínima pel Mundial. També Jèssica Vall va aconseguir la mínima mundialista en els 200m braça amb un temps de 2.25.59, tot i que ja formava part de la llista de convocats per competir en altres proves.

El campió olímpic, del món i d’Europa i recordman dels 100 braça, Adam Peaty, va guanyar la seva prova i a més va fer el rècord del Mare Nostrum amb un temps de 58.15.

25

CNSA

650 juliol-agost.indd 25

05/07/2019 23:45:18

650 juliol-agost.indd 26

05/07/2019 23:45:19

CINEMA A LA FRESCA DEL 5 DE JULIOL AL 9 D’AGOST

2019 Divendres

5_07 | 22 h

Divendres

12_07 | 22 h

Divendres

READY PLAYER ONE

EVA

GRAVITY

Steven Spielberg

Kike Maíllo

19_07 | 22 h Alfonso Cuarón

ESP | 2011

EUA | 2013

Divendres

Divendres

2_08 | 22 h

Divendres

9_08 | 22 h

GATTACA

ÁGORA

FIGURES OCULTES

EUA | 2018

26_07 | 22 h Andrew Niccol EUA | 1997

Alejandro Amenábar Mateo Gil ESP | 2009

GRADES

OBERTES AL CANÒDROM

650 juliol-agost.indd 27

EUA | 2016

ACTIVITAT GRATUÏTA Canòdrom, Parc de Recerca Creativa C/ Concepció Arenal, 165, 08027 Barcelona

05/07/2019 23:45:19

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com La revista local més antiga de Barcelona 650 juliol-agost.indd 28

05/07/2019 23:45:21