Gener633bo

LA PAFICICACIÓ DEL CARRER GRAN SERÀ UNA REALITAT 633 GENER.indd 1

31/12/2017 0:35:35

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h - Tel. 93 345 96 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h - Dijous de 18 a 19:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Informàtica per a principiants o gent gran Aprèn a utilitzar l’ordinador i a navegar per internet Dimarts de 10 a 12:00 h Dimecres 17 a 19:00 h - Divendres 10 a 12:00 h

633 GENER.indd 2

Txikung Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Tai txi Aprèn a harmonitzar el cos, la ment i l’esperit obtenint una millora de la salut Dimecres de 18 a 19:30 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:15 a 21:45 h - Dimarts de 19:15 a 20:45 h Dijous de 18 a 19:30 h - Dijous 19:30 a 21:00 h

31/12/2017 0:35:36

EDITORIAL

Feliç nou Carrer Gran!

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

A

quest 2018 s’iniciaran les obres de la pacificació del trànsit rodat del carrer Gran en la seva primera fase. Es culmina doncs una de les reivindicacions actuals més antigues de la nostra entitat i que en els anys ha tingut les seves diferents vicissituds i controvèrsies donada la complexitat de la mateixa i les reticències que ha tingut, principalment en el món del nostre comerç.

Totes les reivindicacions d’una associació de veïns són importants per a nosaltres, ja que només volem que el nostre entorn sigui més humanitzat i just pel conjunt de persones que hi viuen i hi treballen, però aquesta per la seva antiguitat i transcendència té un punt de significació i emoció per molts de tots nosaltres ja que el carrer Gran és senzillament el NOSTRE CARRER GRAN de tots els andreuencs.

La situació actual, i principalment en l’eix central del seu llarg recorregut, comporta molts problemes de mobilitat per al conjunt de vianants. Les seves voreres són estretes i això comporta dificultats pels cotxets de nens, persones grans, cadires de rodes, cotxets de compra i, en definitiva, per tothom que hi passa, amb el conseqüent perill d’haver de baixar moltes vegades a la calçada.

Fins aquí la realitat d’avui. La realitat del futur és, des del nostre punt de vista, immillorable des de tots els punts de vista, inclòs

l´ambiental. La seva pacificació portarà que tot el veïnat que utilitza aquest carrer per les compres, recorregut i/o passejar-hi,... podrà fer-ho amb més tranquil•litat i còmodament, i creiem també que el comerç de proximitat en sortirà molt més beneficiat, ja que normalment les persones compren anant a peu,... miraran els aparadors i entraran a les botigues. Les grans àrees comercials que ens envolten generen problemes per al comerç i nosaltres el VOLEM POTENT, ja que dóna sentit la proximitat i el tracte familiar i humà i també pel número de persones que hi treballen.

S’obre davant nostre, veïns i comerciants, una gran oportunitat de fer d’aquest carrer una via humana de trobada i passeig, i de potenciar la nostra economia local, ja que després de la desaparició de les grans fàbriques i tallers de tot tipus que donaven treball, ara el comerç de proximitat és el nostre primer sector productiu i econòmic.

Si s’aconsegueix lligar i complementar els diferents espais que tenim en portes: carrer Gran pacificat, el nou mercat, els espais de la Fabra i Coats quan estiguin totalment finalitzats, l´anterior edifici “de Hacienda”, ara en obres, per portar properament l’organisme municipal de tot el comerç de la ciutat, i els dos espais de la Rambla de Sant Andreu; si és fan les coses bé i amb criteri tots hi guanyarem i Sant Andreu de Palomar haurà donat un pas més.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

633 GENER.indd 3

31/12/2017 0:35:36

633 GENER.indd 4

31/12/2017 0:35:39

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 8........... FESTA MAJOR 2017 Recull fotogràfic

11 ....... TRADICIONS POPULARS Tres Tombs i Caga Tió

12 ...... MUNTANYISME

Expedició a l’Himalàia

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA ACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS.

monogràfic

14 .... PACIFICACIÓ DEL CARRER GRAN

20 ....... CULTURA Teatre

24 ....... ESPORTS

Futbol i Natació

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

TATGE PROTEGIT.

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

PARTICIPEM A #SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

5

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

633 GENER.indd 5

31/12/2017 0:35:39

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

Se ofrece Paleta autónomo para trabajos de albañilería i fontanería 665105992 AHMED

Es busca profesora de guitarra per alumna de 10 anys amb tres anys de aprenentage. 677843912

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944

Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan. 609294141.

Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09

Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas,escaleras, y cuidado de personas mayores,por horas o a tiempo completo, disponibilidat Se ofrece sra. per feines de la llar Mª inmediata,responsable i Carmen Tlef: 93.311.39.55 respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.Abnery Se ofrece sra. de limpieza y Carranza. cuidados gente mayor . Nuria tef.

648081251 Estudiante Universitario da Podòleg visites a domicili telf.: 674 594 263 Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar 671368265. Charo Vermejo.

clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria Premiado por su trabajo de recerca per la Generalitat de Catalunya.

Telef. 648794344 Sergio.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 93/3460337 Josep

Lloguer plaça parking a Fabra i Puig/Neopàtria telf. 933468372 607211217 Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros, única planta. Telf. 617.187.995.

C.N. SANT ANDREU

Venc títol del CNSA per 750 euros.

679140814. Anna Venc títol CN Sant Andreu Tel: 639948621 contactar amb Puri Es ven títol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848 Venc títol CN Sant Andreu telf..686988637 Jose Mª.

Es ven títol CN Sant Andreu, per 900 Euros. 678100848 Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo titulo del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120 Euros Telef: 637224107

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

633 GENER.indd 6

31/12/2017 0:35:40

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) En record de Josep Moratalla Josep Moratalla i Martínez (1918-2017) ens va deixar el passat 3 de novembre. Noranta-nou anys viscuts intensament en èpoques de grans canvis polítics i socials.

No tenim prou espai aquí per relatar la seva amplia biografia.

Tan sols recordar que, entre moltes altres activitats dins del barri de Sant Andreu, l’any 1990 va fundar i presidir l’Associació per la Defensa de la Gent Gran (ADEGG) de la que els darrers set anys va ser pre-sident honorari. Des de l’ADEGG li volem retre un sentit homenatge i intentarem seguir els consells i pautes que ens va imbuir durant tots els anys que hem gaudit del seu mestratge.

Per acabar, i com a mostra de la seva visió clarivident i lluitadora, citaré dos fragments finals dels seus habituals escrits a la revista de l’ADEGG:

nietos y bisnietos, a todos vosotros y vosotras. Hubiera preferido dejaros una sociedad más justa, igualitaria y fraterna…

Esa tarea la dejo para todos y todas.” “…muchas personas de la 3ª. edad sufren las consecuencias de políticas insolidarias e inhu-manas.

Díganme sino, como con una pensión de menos de 500 euros al mes se puede comer, pagar gas, electricidad, agua y vivienda. ¡Y los hay que ni eso cobran!

Pero no quiero hundirme en esta imagen pesimista. Deseo invitar a mis congéneres a que unamos las fuerzas que aún nos quedan a las fuerzas de la juventud para poder cambiar es-ta sociedad injusta por otra más fraterna, más humana y mejor” Josep Costa, vocalia de premsa de l’ADEGG

cap a peus | gener

“Sé que algunos dirán que soy un cascarrabias, un inconformista. No me importa. Cada cual es como es.

Además ¿qué puedo ser a mi edad si no un inconformista?

No estoy conforme con la sociedad que dejo a mis hijos,

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

7

Josep Moratalla al Versalles / MANUEL ALVAREZ RAIGADA

633 GENER.indd 7

31/12/2017 0:35:42

RECULL FOTOGRÀFIC

Festa Major 2017

8

A l’esquerra, fotografies a càrrec de l’Andreu Carrascal; a la dreta d’en Xavier Aragall

633 GENER.indd 8

31/12/2017 0:35:54

OBITUARIS A CÀRREC D’EN PAU VINYES I ROIG

Salvador Puga, organista a Sant Pacià

P

WEBSTAB

ocs músics andreuencs han arribat deixar una obra tan fructífera. En Salvador Puga i Espuña ens ha deixat un llegat musical de primer ordre. Nascut el 1920 a Sant Andreu de Palomar.

L’any 1937 inicia els seus estudis de música amb el mestre Joan Sardà i Vila. Durant la República en guerra hagué d’abandonar els estudis musicals atès fou cridat a files per la lleva del biberó.

En finalitzar el conflicte bèl•lic resseguí els estudis amb el mestre Joan Tomàs i Parés, aleshores sotsdirector de l’Orfeó Català. Estudiant al mateix temps piano, harmonia, composició i contrapunt.

Director de l’Escolania i de la Schola Gregoriana ambdues corals de la Parròquia de Sant Pacià.

També fou director de l’Orfeó Lluís Millet, vinculat a la mateixa Parròquia. Entre 1949 i 1995 va dirigir l’Orfeó l’Eco de Catalunya, l’entitat degana del cant coral a Sant Andreu de Palomar. Durant la seva etapa com a director de l’Eco de Catalunya va col•laborar estretament amb la Banda Municipal de Barcelona. Els grans compositors catalans i universals han estat dins del repertori de Salvador Puga.

Autor de diverses peces sardanístiques, les quals han estat estrenades en el seu poble natal. Entre les sardenes composades per Puga cal destacar-ne “Des d’un cloquer” (1948Ç), “Lluïsenca” (1955) i “Puigsagordi” (1961). El 1948 va esdevenir el director teatral dels Lluïsos, entitat catòlica vinculada a l’església de Sant Pacià. Durant dàcades fou l’organista de Sant Pacià, essent un dels impulsors de seva restauració i dignificació. El mestre Puga rebé el 2012 el Premi Sant Andreu, atorgat pel Districte de Sant Andreu. Cosí germà del poeta i escriptor Domènec Puga i pare l’actriu Montse Puga, coneguda pel seu paper de la Noti Press del Club Súper 3. Salvador Puga morí als 97 anys el proppassat 11 de desembre. Les exèquies es duren a terme a la parròquia de Sant Pacià, temple on va néixer i créixer com a gran músic. El nostre més profund condol a la família i amics.

Enric Vidal, metge a domicili

El Doctor Vidal (esquerra) entrevistat per en Jaume Barberà (dreta) el 2014 / TV3

cap a peus | gener

9

Q

ueden pocs metges de família que visitin a domicili. Un dels darrers, l’Enric Vidal ens va deixar el proppassat dia 5 de desembre als 88 anys de vida. Nascut al seu estimat Sant Andreu de Palomar el setembre de 1929, el Doctor Vidal va visitar fins a 5 generacions d’una mateixa família. Més de 60 anys consultant malalts a domicili. Qui escriu aquestes ratlles recorda les visites que realitzava el Doctor Vidal a la veïna del mateix edifici on viu, Ma. Àngels Domènech, viuda des de feia anys i a qui li confiava les claus per tal que pogués entrar i sortir de casa seva sense cap problema. Entrevistat per en Jaume Barberà al programa de TV3 “Retrats” Vidal afirmava: “Actualment hi ha metges molt ben preparats, però que no tenen el temps d’atendre els seus pacients”. Marit de l’activista i política Núria Gispert -a les darreres eleccions autonòmiques a la llista del PSC per Barcelona-.

Vidal va ésser un gran aficionat al teatre, esdevenint en la seva joventut actor amater, i gran seguidor del gènere operístic.L’Enric Vidal també va ésser un dels impulsors de la Comissió de Barri del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar embrió de l’actual Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. President del Casal Catòlic a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat.Fundador del Grup Taca, l’entitat pictòrica andreuenca per excel•lència. Conseller de Cultura del Districte Novè entre 1979 i 1983. Des d’aquestes línies fem arribar el condol a familiars i amics.

633 GENER.indd 9

31/12/2017 0:35:54

FINESTRELLES 2017

“Tenim molt orgull de poble, però no li donem la importància al nostre patrimoni” La revista Finestrelles dedica el seu setzè número a l’arqueologia i l’urbanisme de Sant Andreu

E

n una ponència protagonitzada per noms habituals del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, l’historiador andreuenc Pau Vinyes, juntament amb el seu company de professió Jordi Petit i el president del CEII Jaume Seda, van començar l’acte agraint la col•laboració econòmica de l’Ajuntament i de l’Institut Ramon Muntaner perquè la revista sigui possible un any més. L’edició d’enguany ha estat dedicada a l’arquitecte Josep Domènech Estapà per haver acabat el sostre de la parròquia del Palomar.

El número 17 dóna especial rellevància als valors naturals del Rec Comptal, així com explicar la història d’habitatges històriques del poble com les masies Can Badaló o Ca l’Estruc –actual Pons i Gallarza- i la vila romana del carrer de l’Estació. També es fa una aproximació als inicis del Mercat de Sant Andreu, referint-se a l’edifici del mig de la plaça que data d’entre 1903 i 1906 i a la història de la Capella del Sant Crist dels Segadors –a l’actual carrer Sòcrates-, que, després de la Guerra de Successió i els fets de 1714, es va salvar de l’enderroc el 1740 però seria cremada al 1909 durant la Setmana Tràgica. Igualment, aquesta edició de Finestrelles acaba amb l’exposició del projecte de Recerca Juvenil que el 2015 ha guanyat el premi Martí Pous sobre els panots de Barcelona, el símbol de les rajoles que empedren el centre de la ciutat comtal i petites crítiques literàries dels llibres que han sorgit del CEII entre 2016 i 2017 i que formen part de la bibliografia d’aquesta revista.

10

En el marc de la presentació, en Jordi Petit va fer un recorregut de l’arqueologia andreuenca des de la reforma borbònica de 1713 que va modificar el repartiment urbanístic de Sant Andreu amb la construcció de l’església enmig del poble, passant per la construcció de l’estació comtal el 1850 –on en les obres es va trobar un mosaic que actualment està desaparegut- per mencionar que amb les obres de l’AVE han aparegut 40 jaciments arqueològics del molí de Sant Andreu al carrer Mallorca i que es calcula que s’han perdut uns 1.500 jaciments. També es van explicar les grans reformes del segle XX, que van donar la fisonomia més actualitzada del nostre poble amb la construcció del carrer Torres i Bages, Malats i l’Avinguda Meridiana i el patrimoni anterior a aquesta reforma que encara queda que actualment s’està intentant conservar com les Cases del carrer del Pont, el Pont “del parc oblidat” de Santa Coloma al Baró de Viver, la Casa de l’Oficial i la Capella dels Segadors al carrer Sòcrates o les masies ja mencionades de Ca l’Estruc i Can Badaló.

633 GENER.indd 10

L’historiador andreuenc també va remarcar que tot i que Sant Andreu té molt patrimoni urbanístic i arqueològic, cada vegada en queda menys dempeus i que cada cop es perd més per la falta d’atenció generalitzada sobre aquestes qüestions en les quals tothom que hi vivim a Sant Andreu hauria d’implicar-se: “el problema és que tenim molt orgull de poble, però no li donem la importància que té al nostre patrimoni, fent edificis de pisos enderrocant les cases antigues a on ve gent de fora del poble que no tenen aquest sentiment de pertinença”.

La fisonomia del nostre poble ha canviat molt en dos segles. Per això, tal com va explicar a la cloenda de l’acte en Jaume Seda, és molt important que no només unes poques entitats com per exemple el CEII s’impliquin en difondre i continuar investigant la història d’aquest poble mil•lenari. Cal sumar esforços de la ciutadania en general per evitar la pèrdua del nostre patrimoni.

Poder fer entendre a les noves generacions o famílies d’arrels diverses que també formen part del nostre poble aquest esperit de poble que encara manté Sant Andreu de Palomar i que és imprescindible preservar.

Alba Cabrera

Fotografia de l’acte / CEII

31/12/2017 0:35:55

-

TRADICIONS POPULARS

Obre el centre d’interpretació dels Tres Tombs

Web del Centre d’interpretció dels Tres Tombs-Can Fontanet AJUNTAMENT DE BARCELONA

D

633 GENER.indd 11

El passat dissabte dia 16 de desembre el tió va omplir la plaça Comerç

A

quest any un matí fred i amb vent ha acompanyat als menuts que s’han acostat a la plaça Comerç a fer cagar el tió que organitza l’AVV. Baldufes, trompetes, cotxes, pilotes i caramels, molts caramels cada cop que els més petits feien cagar el tió tot cantant la cançó sense la qual aquest tió andreuenc seria incapaç de cagar res.

Una tradició que es remunta a segles enrere quan les cases s’esclafaven amb llars de foc i els troncs, teies i tions tenien una importància diferent a la d’ara. Llavors la sorpresa arribava quan un element del bosc esdevenia màgic la nit de Nadal i portava l’alegria als més petits de casa. Una tradició que volem que segueixi ben viva i per això hi posem tots els esforços perquè es repeteixi aquest petit moment de màgia i compartir-lo entre els més menuts del poble.

Redacció

cap a peus | gener

ins l’antiga fàbrica de la Fabra i Coats es troba l’antiga cavallerissa Can Fontanet, la qual acull des del 2014 el centre d’interpretació dels Tres Tombs. És un espai destinat a conèixer els orígens i la consolidació d’aquesta festa on els animals de tir són els protagonistes. Aquesta festa es celebra amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals, entorn el17 de gener, on el ritu principal és donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població. . A Sant Andreu i al barri de Sant Antoni es celebra el diumenge abans de la diada. Aquesta celebració ens permet recordar que en altres èpoques els animals eren imprescindibles per a la vida econòmica i social de la població i és per això que Can Fontanet en vol fer homenatge i facilitar a les persones que vulguin conèixer més sobre aquesta tradició, els seus orígens i l’arrelament al nostre poble. El centre es divideix en 3 plantes, a la planta baixa hi ha un estable per a quatre cavalls, un espai d’exposició dels carruatges dels Tres Tombs i un forn de Ferrer amb les eines necessàries per fer les ferradures dels cavalls. L’entresòl està format d’un espai de servei amb una petita recepció, lavabos adaptats i un espai d’arxiu. Finalment, a l’altell hi ha un apartat expositiu amb vitrines dels teixits i brodats amb els quals es vesteixen els cavalls i els carruatges així com un espai amb cadires mòbils per projectar audiovisuals, fer presentacions, etc.

Es poden fer visites per grups guiades i també individuals.

També es poden concertar visites per a escoles i instituts amb activitats programades en funció del nivell (infantil, primària i secundària).

Núria Boté

El tió de l’AVV

11

El Tió de l’AVV/ AVV de Sant Andreu de Palomar

31/12/2017 0:35:58

ACTIVITATS A L’HARMONIA

Expedició andreuenca a l’Himàlaia

A

mb seu a l’Ateneu Harmonia, l’Associació Excursionista i Ecologista Cordada està preparant una expedició al Nanga Parbat, un cim de més de vuit mil metres d’alçada i situat a la serralada de l’Himàlaia. En urdú, la llengua del Pakistan on es troba aquest cim, Nanga Parbat vol dir muntanya despullada. Efectivament, es tracta d’un cim separat de la resta de muntanyes que el fa especialment bonic, però també perillós de pujar perquè està molt exposat a les inclemències del temps.

Aprofitant la festa major, es va fer un acte de presentació de l’expedició, que va comptar amb la participació dos alpinistes de pes, Jordi Magriñà i Ferran Alvárez que en diferents expedicions als anys vuitanta van fer aquest cim. Van parlar de la importància de l’aclimatació necessària, de les freqüents allaus, la instal•lació de cordes i fins i tot en el cas del Ferran Álvarez, del fet d’arribar al cim a les 10 de la nit il•luminats per la lluna plena.

El projecte presentant per Marc Urquizu i Josep Escruela, proposa una expedició que es durà a terme al mes de juny de 2018 i duraria al voltant de 40 dies. Però l’expedició està oberta a qui vulgui sumar-s’hi, ja que a part del cim de 8.125 metres també es proposa l’ascens al cim del Ganalo, una muntanya de 6.600 que permetria a alpinistes experimentats fer un cim sense molta dificultat al cor de l’Himàlaia, en aquest cas la durada seria de 20 dies. Però si no voleu fer un ascens, podeu també sumar-vos a l’expedició i fer un trekking sense dificultat des del camp base (conegut per la seva bellesa per comparació a la resta de vuit mils de la zona) a uns 4.200 metres fins a 5.500 metres, aquesta

opció duraria només 13 dies. És a dir una expedició amb tres opcions amb graus de dificultat ben diferents que permet doncs sentir de prop l’alta muntanya.

Com tots els cims, i concretament aquest pel fet de ser una muntanya aïllada, té diverses rutes per les quals es pot arribar al capdamunt, però el Nanga Prabat és famós pel seu alt grau de dificultat. Segons expliquen els organitzadors, la ruta escollida és poc freqüentada (es pot veure marcada a la fotografia) i demana un bon esperit d’aventura. Tècnicament no és l’ascens més difícil, el problema és que es tracta d’una ruta llarga amb un desnivell de 4.500 metres (dels més destacats en cims comparables a aquest) i que sempre topa amb el mal temps. Les expedicions que anteriorment l’han provat, sempre han hagut de desistir precisament per les dures condicions meteorològiques.

Un dels reptes principals és que faran l’ascens amb esquís i malgrat tractar-se d’un terreny desconegut, intentaran fer el descens esquiant.

Un cim, diverses rutes, l’interior remot del Pakistan... una expedició amb dificultats que tot just comença a fer les primeres passes, un projecte il•lusionant que l’AEG Cordada vol tirar endavant. Des del Cap a Peus, mirarem de fer seguiment de l’expedició, informant de l’evolució de l’ascens i esperant poder escriure sobre com han arribat al cim de la muntanya despullada.

Xavier Aragall

12

El Nanga Prabat ( la muntanya despullada) i les rutes proposades: trekking, el Ganalo (6.600) i el cim de 8.125 metres / AEF CORDADA

633 GENER.indd 12

31/12/2017 0:35:59

633 GENER.indd 13

31/12/2017 0:35:59

633 GENER.indd 14

31/12/2017 0:36:01

La pacificació del carrer Gran: preferència per a les persones Xavier Aragall El passat mes de desembre s’aprovava el pla de reforma urbanística del carrer Gran pel qual el carrer passarà a ser una zona de preferència per als vianants amb un ús pacificat dels de vehicles.

15 cap a peus | gener

Aquesta reforma acaba un cicle que s’iniciava ara fa dues dècades, quan es va buidar de trànsit una via més que saturada tant ambiental com acústicament i recuperava un espai que convidava a passejar-hi.

Vist en perspectiva es pot dir que s’ha tancat una època històrica, que de ben segur que d’aquí uns anys serà estudiada com el retorn de les persones a les vies principals deixant enrere una llarga etapa d’intensa motorització que s’inicià a la segona meitat del segle XX. Una etapa que va enlletgir i embrutir els eixos centrals de els poblacions, i van rellevar el vianant a un segon terme.

Aquest monogràfic aprofita el projecte de pacificació del carrer Gran per fer un repàs a aquests procés de pacificació del carrer principal andreuenc en paral·lel a les reivindicacions de l’AVV i com s’han generalitzat arreu d’Europa en viles i ciutats comparables a la nostra, un procés pel qual la planificació urbanística i de mobilitat fa un canvi de paradigma: la ciutat per caminar, els carrers per socialitzar.

Projecte nou del carrer Gran / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Afluència de peatons al carrer Gran amb l’aspecte que actualment presenta aquesta via / VILLE LAHDENVUO 633 GENER.indd 15

31/12/2017 0:36:02

C

Els orígens de les zones de vianants al remuntar-se als anys 60 per trobar els primers projectes de creació de zones de vianants, propostes que aleshores van generar intensos debats entre partidaris i detractors, ja que estem parlant dels anys de la intensa motorització de les societats, quan el cotxe es fa assequible per a tot tipus de rendes familiars. De fet en aquells anys es proposava la pacificació segregant completament els vehicles dels vianants, mentre que ara s’implementa més la pacificació per la qual cohabiten diferents modalitats de transport amb preeminència de les persones. Als anys setanta s’estendrà arreu d’Europa la tendència de pacificar les ciutats, peatonalitzant els carrers principals de nuclis històrics de moltes ciutats a Alemanya o als Països Baixos primer, posteriorment cap a França.

La pacificació entrarà en escena cap als anys noranta per la necessitat de combinar el pas de vehicles en àrees pensades per a vianants. La possibilitat de regular l’accés de vehicles (restriccions horàries, pilones automàtiques, limitacions de velocitat etc) permetrà aquesta combinació d’usos, deixarà les àrees estrictament peatonals en zones cèntriques singulars, i permetrà estendre arreu de la ciutat les zones amb preferència per a vianants.

Principals objectius socio-econòmics i ambientals Avui en dia la planificació urbanística ha de conjugar i equilibrar la mobilitat de les persones, el creixement econòmic i el respecte amb el medi ambient i tot plegat garantint una bona qualitat

633 GENER.indd 16

de vida als ciutadans. La gestió del trànsit té encara avui una important component de planificació de la mobilitat basada en el vehicle, no obstant per fer sostenible la ciutat, creix cada cop més la necessitat de cercar alternatives de transport (transport públic, bicicleta i caminar).

En l’àmbit social, la pacificació permet crear espais de ciutadania, és a dir llocs per on passejar, jugar, trobar-se, compartir i viure en comunitat de manera amable i lliure de fums i sorolls.

Pel que fa al medi ambient, la pacificació fa reduir l’ús del vehicle privat i amplia àrees verdes amb incidència directa en la qualitat de l’aire.

A nivell econòmic, la pacificació permet un destacat impuls comercial, cultural i turístic de l’àrea. Cal tenir present que nivell comercial s’erigeixen com a espais alternatius als centres comercials actuals. Avui els hàbits de consum han canviat, el processos de compra van associats al fet de passejar en un entorn amable, sense sorolls i molèsties de vehicles.

La transició de via motoritzada cap a via pacificada Un dels moments claus del procés de pacificació és la reorganització del tràfic. Quan es restringeix l’espai per circular cal proveir alternatives on es reubicarà el transit, ja que sovint quan una via d’alta densitat redueix la seva capacitat, pot passar que s’incrementi el transit i les retencions als carrers que l’envolten.

En aquest sentit esdevé clau la planificació de les estratègies de reubicació, que inclou canvis de sentit i accessibilitat dels carrers al volant de la zona pacificada, combinat amb processos

31/12/2017 0:36:02

consultius amb els veïns i una bona comunicació quan es posin en marxa les mesures de pacificació.

Quan es restringeix l’espai per circular cal proveir alternatives on es reubicarà el trànsit

Una bona planificació facilitarà els canvis d’hàbit dels antics conductors i ha de permetre la “desaparició” o “evaporació” del vehicles de la via pública, és a dir persones que deixen d’emprar el cotxe per anar a peu, en bicicleta o transport públic, cosa que té un destacat impacte per a la sostenibilitat mediambiental i de qualitat de vida des veïns.

La importància històrica del carrer gran L’antic camí que permetia anar de la ciutat romana de Barcino cap al Besós, testimonia la importància d’aquest traçat al voltant del qual va anar desenvolupant-se el nucli del poble. De fet, tal i com podem llegir al llibre Història dels carrers del poble de Sant Andreu de Palomar (Llibre Finestrelles nº 8, 2016 editat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglesias) on avui trobem el carrer gran hi passava l’antic camí reial, de fet, l’historiador andreuenc Jordi Petit ens indica en el llibre que “Sant Andreu de Palomar com a poble es va vertebrar a l’edat mitjana sobre l’eix

de l’antic camí reial”.

Les diferents onades de creixement demogràfic van incidir directament en l’evolució de l’entramat urbà, així a finals del segle XVIII el camí reial, llavors anomenat carrer Major es va anar ampliant des de l’actual plaça Comerç “cap al nord de manera difuminada” i cap al sud “per on superava el torrent d’en Perellada i arribava a l’actual carrer del Llenguadoc”.

Amb el gran augment de població del segle XIX, l’entramat urbanístic creixerà al voltant de l’eix que suposava el carrer gran “ja que a principis del mateix segle, les cases construïdes anaven ja de punta a punta del terme municipal i no es podia créixer més”. El carrer gran doncs és l’espina dorsal primer com a camí, després com a via urbana i de comunicació. La revolució dels mitjans de transport farà que, tramvies primer i després la motorització -cotxes i autobusos-, el carrer Gran es vagi sobrecarregant fins a esdevenir un carrer on els cotxes predominaran completament sobre els vianants.

Ja als anys noranta, del segle passat en desviar les línies d’autobusos s’alleuja la saturació motoritzada, i finalment el febrer de 1994 s’inicien les obres que deixaran amb l’aspecte tal i cm el tenim ara, i ja es comença a parlar seriosament de pensar en un canvi d’usos i prioritzar la peatonalització. Així, a la plaça Comerç, la calçada s’eleva fins al nivell de la vorera, és el primer pas per a la pacificació, i obre la porta a reclamar fer del carrer Gran una zona de preferència de vianants.

cap a peus | gener

Cartografia històrica del carrer Gran / AJUNTAMENT DE BARCELONA

17

Recull d’antigues portades d’altres números de la revista que també seguien aquesta reivindicació / REDACCIÓ

633 GENER.indd 17

31/12/2017 0:36:04

18

633 GENER.indd 18

31/12/2017 0:36:04

PER SABER-NE MÉS... ENTREVISTA AMB ANNA JIMENEZ, ARQUITECTA QUE PARTICIPA DE L’AVV DE SANT ANDREU DE PALOMAR

“Al nostre país el carrer té un valor molt gran per la comunicació social i és un espai de vida” Com ha evolucionat el Carrer Gran de Sant Andreu al llarg dels anys?

“Als anys 70, era un carrer de tres carrils amb molt de trànsit, sorollós, voreres molt petites i no hi havia arbres.

De petita, a mi no em deixaven jugar al carrer perquè no era un espai pels nens o les persones. Era un espai pel trànsit.

A mitjans de la dècada dels 80, es va fer la primera eixamplada de voreres, es va deixar el carrer en dos carrils i es va estretar per la zona central.

També es va crear la Plaça del Comerç cap als anys 90 per unir el Mercat amb la Plaça Orfila i aquesta zona sí que es va pacificar, seguint el projecte de l’arquitecte Joaquim Sabater. Fa 30 anys que es parla d’una pacificació del Carrer Gran i s’ha aconseguit només en part”.

I quines serien propostes més concretes per donar accés al trànsit en un Carrer Gran pacificat totalment?

“Cal treballar-hi més però hi ha solucions fàcils. El gruix del trànsit passa per la Meridiana i per la part de sota -a la bora de les vies- del nucli antic andreuenc.

Aquest nucli es podria pacificar delimitant-lo bé. I les solucions dels horaris de càrrega/descàrrega, que no coincideixin amb les

633 GENER.indd 19

En quins referents europeus ens podem fixar?

“Els projectes de pacificació europeus estan molt més avançats perquè no només treballen en espai urbà sinó que plantegen que el concepte de la ciutat ha de tendir globalment a disminuir el tràfic interurbà. A Alemanya, el planejament urbanístic està més pensat pels vianants i per cotxes compartits a preus raonables, combinant subvencions i iniciatives privades. Aquest i d’altres són models que nosaltres veiem des de fora però que fem petits experiments com la Superilla del Poblenou, que de moment semblen idees aïllades quan haurien de ser generalitzades.

Ens hem de començar a creure aquest model de ciutat que aporta més benestar a les persones i que és una manera de pensar en la que la resta d’Europa ja hi creia al segle XX. I ara sembla que la gent s’està començant a creure’l perquè la ciència està demostrant tots els perjudicis que la contaminació del trànsit genera en la salut de les persones que viuen a la ciutat”.

A més, per la nostra cultura i el nostre clima l’espai públic és on més hores passem al dia...

“Al nostre país el carrer té un valor molt gran per la comunicació social i és un espai de vida. El carrer és un espai de convivència per tots. Per alguns és font d’ingressos, per altres és un espai de trobada, mitja casa nostra... Tothom el sent com un espai personal o propi. Per tant, les decisions que es prenen sobre l’espai públic incideixen a tot tipus de gent. És molt important que es treballi urbanísticament a tots els nivells sense imposar les decisions.

Però dintre el nostre espectre polític tenim visions de l’espai públic molt diferents i no es tracta de posicionar-se del costat de la pacificació o del costat econòmic. Es tracta de consensuar per guanyar en espai per les persones individuals que van a peu.

I alguns projectes s’utilitzen electoralment i no acontenten als veïns i veïnes, que són realment qui han d’estar satisfets amb els canvis i sentir-los com a útils”.

Alba Cabrera

cap a peus | gener

És compatible la pacificació amb l’impuls comercial del Carrer Gran?

“El Carrer Gran és una excepció respecte altres eixos comercials a Barcelona. Portal de l’Àngel o el Carrer Major de Sarrià són carrers peatonals que permeten el pas de vehicles de forma puntual per als veïns i les càrregues/descàrregues i tenen un potencial comercial molt gran.

La visió de què la potència comercial d’un carrer té a veure amb què hi passi el trànsit està obsoleta. La realitat ha demostrat que no existeix aquesta connexió. És veritat que tot espai que vulgui obrir a un gran nivell, ha de permetre algun tipus d’accés al trànsit. Però no ha de ser al mateix Carrer Gran, sinó carrers propers.

El que impulsa el comerç és diferenciar-se amb una identitat peculiar de la zona, estèticament i socialment, perquè la gent vulgui venir a passejar i comprar”.

hores habituals que hi ha més vianants al carrer. Però això implica una bona convivència, diàleg i acords”.

19

31/12/2017 0:36:04

Cultura | Teatre

La puresa, la corrupció i les societats catalana i russa del segle XIX

Entrevistes a en Ricard Rebellón i Montse Miralles, directors de les adaptacions de ‘Terra Baixa’ d’Àngel Guimerà i de ‘L’Inspector’ de Nikolai Gógol que s’han vist darrerament als escenaris andreuencs “Encara ho és el Sebastià, o els seus hereus… El poder immoral que arrasa amb el que sigui per tant d’assolir els objectius propis”.

Quin balanç feu de les funcions?

“Bo. Tot i no ser una producció pròpia de Clip, vàrem tenir una bona resposta de públic. Llàstima que, com passa sovint, els divendres afluixa una mica i tot s’anima més quan comença a funcionar el boca a boca, normalment coincidint amb les darreres representacions”.

Per què vas decidir entrar a formar part de Clip Teatres?

“Quan es va crear Clip ja estava vinculat al teatre amateur de Sant Andreu des de feia anys. Estava al Casal Catòlic de Sant Andreu, que és on van néixer els “Carajillos de Teatre”, i des d’allà, va anar evolucionant amb els anys fins arribar a l’actual Clip Teatres”.

Terra Baixa / CLIP TEATRES

20

E

l 2017 ha acabat a Sant Andreu amb una forta traca teatral. El mes passat parlàvem de la música i somnis de la Lírica de Sant Andreu i els de Sant Pacià Teatre. Aquest cop hem conversat de corrupció, poder i grans clàssics amb els responsables de les últimes produccions de Clip Teatres i el Grup Teatral Antifaz, que també ens han parlat de teatre amateur i de la seva estreta relació amb el barri.

Ricard Rebellón, membre de Clip Teatres i responsable de l’adaptació de ‘Terra Baixa’ Per què ‘Terra Baixa’?

“Terra Baixa és el clàssic del teatre català per excel•lència. No és fàcil trobar un text tan ben escrit i per això de tant en tant la seva revisió és un exercici força recomanable”.

Quina lectura podem fer avui en dia d’aquest text?

“Podem fer-ne una lectura perfectament actual. El poder que domina i controla, la violència de gènere, la teleescombraria...”

Si Sebastià era el llop d’aquella època, qui és el llop del segle XXI?

633 GENER.indd 20

Què aporta el teatre amateur a la gent que hi dedica el seu temps?

“Satisfacció personal, com en qualsevol tipus de hobby. M’agrada dir que el teatre té d’interessant que és una mena “d’art col•lectiu”; tu sol no pots fer res, sinó que és necessària la feina en equip. El cert, però, és que si vols fer les coses ben fetes necessites invertir-hi temps i esforç, i en funció d’això també reps el fruit d’aquesta inversió”.

Es crea un vincle entre companyia i barri, en aquest cas Sant Andreu?

“Per descomptat. El nucli central dels nostres espectadors és fidel i espera els muntatges per agendar-los. És molt de Sant Andreu, on hi ha una gran activitat de teatre amateur. Sovint els espectadors han de planificar els caps de setmana per no perdre-se’n cap”.

Montse Miralles, membre del Grup Teatral Antifaz i responsable de l’adaptació de ‘L’Inspector’ Tot i ser una obra russa del segle XIX, hi podem trobar elements semblants a la societat d’avui dia.

“Totalment. Es tracta d’una comèdia d’errors on es reflecteixen les misèries humanes de forma satírica. La corruptela de

31/12/2017 0:36:05

la societat política tsarista que ens presentaés rabiosament aplicable al moment actual. És la sàtira una eina per lluitar contra aquestes misèries humanes i diferents formes d’autoritarisme?

“Diguem que no serveix per lluitar contra la corrupció, en tot cas és una eina per parlar-ne d’una manera indirecta i de forma còmica i propera. No obstant això, aquest mateix autoritarisme és el que en el moment actual persegueix fins i tot aquesta mena d’humor. Estem vivint moments convulsos on la persecució de les idees converteix en sàtira la vida mateixa”.

Gógol va haver-se d’exiliar després d’aquesta obra.

“L’obra retrata de forma satírica i hilarant la corruptela dels funcionaris i dels càrrecs públics de la seva època. Va ser un escàndol. El rebombori que va causar entre la societat russa de 1836 va obligar a Gógol a exiliar-se de Sant Petersburg”.

Quina va ser la teva primera obra amb la companyia?

“Un muntatge d’Agost. Una obra terriblement difícil, però una experiència molt enriquidora. Vam patir tant com vam gaudir”.

Què significa el teatre amateur?

“El teatre amateur a Catalunya, des de sempre, ha fet una gran tasca a favor de la cultura. Els grups amateurs fan teatre, van a veure teatre i s’hi involucren en totes les vessants del muntatge. És un món viu que hem de cuidar i mimar”.

Es crea un vincle entre companyia i barri, en aquest cas Sant Andreu?

“Per suposat. Al barri de Sant Andreu hi ha molts teatres i molts grups. Un gran ventall de possibilitats per gaudir de bon teatre al barri que s’ha consolidat gràcies a un públic fidel que permet la continuïtat”.

Deixem enrere ja el 2017, però ens espera un 2018 ple de nous projectes i atractives propostes teatrals. Per començar, del 13 al 21 de gener torna al SAT! La nena dels pardals, una història poètica i emocionant, basada en fets reals, sobre una nena que decideix salvar tots els pardals del seu país. I de cara al febrer, els Clip Teatres estan preparant Qui té por de Virginia Wolf, d’Edward Albee, tot un clàssic dels escenaris. Que tingueu un any nou replet de bon teatre!

María del Mar Gallardo

cap a peus | gener

Com ha estat el procés d’adaptació de l’obra i els seus personatges? “És una obra amb un repartiment llarg. En molt moments es troben reunits a l’escenari, 10, 12, 14 personatges, cosa que obligava a fer una escenografia funcional que permetés el moviment constant de persones. Ha estat com construir una mena de puzle on tothom s’hi havia d’enquibir. El moviment era constant, com una mena de coreografia molt precisa.

Quant als personatges, són molt estereotipats, i calia trobar el to adequat per no arribar a l’astracanada. L’autor ens planteja una obra amb molt de text, amb dobles lectures i molta imaginació on el públic no ha de parar de riure. El ritme havia de ser frenètic, així que no ha estat fàcil. Una feina dura, però molt interessant”.

Quina ha estat la resposta del públic?

“El públic és qui ha respost amb els seus riures esclatants constants. Els aplaudiments finals eren un gran premi”.

Inspector / GRUP TEATRAL ANTIFAZ

633 GENER.indd 21

31/12/2017 0:36:09

21-D ELECCIONS

Sant Andreu vota diferent a la ciutat de Barcelona: les forces per la República guanyen

L

es passades eleccions del 21 de desembre al Parlament de Catalunya, van donar uns resultats molt semblants en percentatge de vot a la ciutat de Barcelona que al conjunt de la població de Catalunya. No pas, al nostre barri, on la força majoritària va ser ERC per sobre de C’s. Aquestes eleccions excepcionals i il•legítimes convocades pel Govern espanyol amb membres del Govern a la presó i a l’exili, podem dir que les forces per la República van sortir vencedores. A partir de dos gràfics de barres analitzarem els resultats. El primer és la comparativa a nivell de percentatges de vot dels principals partits polítics per quatre àmbits territorials: Catalunya, Barcelona (ciutat), Districte i el barri de Sant Andreu. El segon gràfic, amb la mateixa distribució territorial, ho hem categoritzat si són favorables a la República catalana (ERC+JuntsxSí+CUP) o pel

Bloc del 155 (Cs+PSC+PP). CatenComú-Podem l’hem ubicat en una categoria diferenciada.

A Sant Andreu estaven convocats un total de 44.402 electors i van votar 37.767 persones. Això suposa un 85,1% de participació, el percentatge més alt del Districte (82,6%), per sobre de la mitjana de Barcelona (81,4%) i de Catalunya (81,9%). La força guanyadora al barri va ser ERC amb un el 25% dels vots emesos, seguit de prop per Cs amb un 22,3% seguit de JUNTSxCat amb un 16,3%. Aquí veiem que el percentatge de vot es comporta diferent al de la ciutat on Cs va ser la força guanyadora amb un 23,9% seguit d’ERC amb un 20,9% i JUNTSxCat amb un 19,5%.

David Royo i Adell

22

ELABORACIÓ PRÒPIA

633 GENER.indd 22

31/12/2017 0:36:09

L’entrevista | Àlex Beltrán| CAPITÀ I FUNDADOR DE L’UESA ESPORTS

“Els eSports són molt divertits però també hi ha rigor competitiu i solidari amb l’entorn”

H

633 GENER.indd 23

L’Àlex vol que la cobertura dels eSports passin de les mans dels pròpis jugadors als periodistes / ALBA CABRERA

Per què vas decidir dedicar-te al FIFA eSports de manera més professionalitzada?

“Els eSports estan molt bé com a hobbie. Però quan arribes a un nivell més professionalitzat i vols jugar en la modalitat dels clubs reals, s’ha de dedicar-hi temps. Vaig decidir fundar FDC perquè vaig veure que hi havia un buit important sobre la cobertura de les competicions i els resultats del FIFA eSports. Llavors em vaig plantejar impulsar-ho per Catalunya i si en un futur va bé, ampliar-ho als equips espanyols”.

De mica en mica, el hobbie es va fent negoci...

“A llarg termini, m’agradaria que fos un ‘negoci’ en el sentit que el manteniment dels webs i la inversió ens ajudes a pagar-les algun patrocinador. Que ens donessin aquesta empenta econòmicament per poder tirar endavant. Aquestes pàgines funcionen bé, reben visites diàries però falta aquest plus per poder ampliar la cobertura”.

Quins arguments donaries als mitjans perquè fessin la cobertura del FIFA eSports?

“Primer necessitem la implicació dels clubs professionals i fins i tot de les federacions esportives en aquest món. Però el FIFA eSports professionalitzat amb clubs reals s’ha descobert fa només un any a Espanya pionerament en l’11 contra 11 en l’àmbit global. Actualment, la Lliga VFO s’està expandint a altres països. És un món del què encara no s’ha descobert, a parer meu, ni un 1% del que pot arribar a ser”.

Perspectives personals a l’UESA? “Vull seguir al Sant Andreu moltes temporades més i seguir creixent perquè el Sant Andreu sigui un club d’eSports de referència en l’àmbit català i espanyol. Els eSports són molt divertits però també hi ha rigor competitiu i solidari amb l’entorn”.

Alba Cabrera

cap a peus | gener

istoriador i actualment cursant un màster en periodisme esportiu, l’Àlex va decidir dedicar gran part del seu temps al FIFA eSports, un videojoc que intenta emular virtualment competicions futbolístiques de la realitat que es juguen a través d’una consola o un ordinador per Internet amb altres jugadors reals. Des del març d’aquest any, aquest noi de Premià de Mar ha decidit fundar l’equip de l’UESA al FIFA eSports i configurar un diari digital d’informació sobre els equips catalans de futbol que, com el Sant Andreu, també participen al FIFA eSports, el FDC – Futbol Digital Català (@FDCatalà www.fdecat.cat també es pot consultar en paper al Vallenc), a més de col•laborar en la càtedra d’eSports de la universitat UCAM Múrcia.

Com va sorgir la idea de fundar un equip d’eSports del Sant Andreu?

“Al març em vaig apuntar en una competició del FIFA eSports d’onze contra onze on hi participaven clubs reals de l’àmbit espanyol i vaig decidir, juntament amb el meu amic David Albizu, enviar un missatge a l’UESA per proposar-los entrar en aquest món en la Lliga VFO, essent qui s’encarregués del gruix del projecte. Vam venir al Narcís Sala a presentar-lo i van acceptar. En el meu càrrec, sóc el president virtual del club i el seu jugador capità. Represento institucionalment al club virtual i m’encarrego de les xarxes socials de l’equip virtual, gratuïtament”.

I per què l’UESA? “M’encanta el futbol català i el Sant Andreu és un equip històric.

Feia molts anys que el coneixia pel tema catalanisme de les quatre barres de la samarreta i fa 3 anys van fer un molt bon partit contra l’Atlético de Madrid a la Copa del Rei. Llavors ara, el Sant Andreu ha estat el primer equip de tercera catalana que ha tingut presència als eSports”.

Quina posició ocupa l’equip quadribarrat als eSports?

“La Lliga VFO fa 3 temporades que funciona. S’ha competit des de l’any passat. Nosaltres vam entrar a competir amb l’UESA la segona temporada. Hi ha 8 divisions i d’entrada ens van col•locar a sisena divisió. Vam quedar campions i vam pujar per la tercera temporada a cinquena. L’objectiu es continuar pujant o disputar els partits d’ascens per arribar a la màxima divisió que puguem aspirar i jugar amb equips el més professionalitzats possible.

Cada any tenim més jugadors andreuencs i som com una petita família”.

Què ha de fer una persona que vulgui apuntar-se a jugar al UESA eSports?

“Ha d’enviar un missatge al compte del club per apuntar-se a una selecció que fem de la plantilla a principi de cada temporada: consisteix a jugar alguns partits amb l’equip des de la posició que escullis i des de la directiva comuniquem els seleccionats. L’únic criteri que utilitzem per fitxar és la qualitat del joc de cada jugador. Si tornem a obrir la selecció, informem via Twitter (@UESAeSports).

Per a la selecció passada es van apuntar unes 300 persones”.

23

31/12/2017 0:36:11

Esports | FUTBOL

La UESA acaba la primera volta en zona de playoff a Segona ‘B’

La Unió Esportiva Sant Andreu en la seva visita a la Fundació Casa Asil / UESA

F 24

inal d’any immillorable per la Unió Esportiva Sant Andreu que acaba la primera volta de la Tercera Divisió en zona de promoció d’ascens a Segona ‘B’. Els homes de Mikel Azparren acumulen tres victòries consecutives i marxen al descans nadalenc situats a la tercera posició de la taula amb 35 punts, a només un del segon classificat, l’Ascó. El conjunt quadribarrat, però, no podia posar més emoció en l’últim partit disputat a domicili contra el Figueres. Només restaven tres minuts quan el Sant Andreu perdia per 2-1. Els gols d’Elhadji i David López donaven la volta al partit en la que es va convertir en l’enèsima remuntada d’enguany. Aquesta victòria, sumada a la del Narcís Sala contra el Reus ‘B’ per un contundent 6-0 i a l’agònic triomf a La Feixa Llarga (1-2) davant un rival directe com L’Hospitalet, fa que la UESA acumuli un total de 9 partits sense conèixer la derrota. La línia ascendent de l’equip es demostra en què dels darrers 14 partits disputats els d’Azparren només han cedit els tres punts en una ocasió, contra el Vilafranca.

Un gener per demostrar el bon estat de forma El futbol té moltes coses però, si en manca d’alguna, és de memòria. Res de l’aconseguit fins el moment servirà si a l’any nou no es continua amb la bona dinàmica. El Sant Andreu encararà el 2018 amb quatre partits dels que no té un bon record de la primera volta. L’empat contra el Santboià i les derrotes davant el Santfeliuenc i l’Espanyol ‘B’ van fer que l’inici de temporada no fos el desitjat pels d’Azparren. Una volta més tard l’equip ha fet una millora notable, però la igualtat a la part alta

633 GENER.indd 24

de la classificació, amb sis equips en sis punts de diferència, no permet baixar la guàrdia en cap moment.

El Sant Andreu torna, per Nadal, a la Casa Asil Els jugadors de la UESA van tornar a visitar la Fundació Casa Asil de Sant Andreu. Els quadribarrats no podien faltar a la cita dels darrers anys, a les portes de les festes de Nadal, amb la gent gran de la Fundació. Jugadors, cos tècnic, president i membres de la directiva van intercanviar una estona, a més de fotografies i regals, amb la gent de la Casa Asil. Àlex Ávila UESA ESPORTS UE Sant Andreu eSports ha firmat un inici perfecte. Els Andreuencs, a Cinquena Divisió, s’han mostrat intractables aconseguint quatre victòries en les quatre primeres jornades, arribant a la xifra mágica dels 12 punts.

Els quadribarrats de Beltry (Àlex Beltrán) es van imposar a la primera jornada per 4-1 a Torrewolves, per 2-3 a Espectro eSports a la segona i, a la doble jornada del passat dimecres dia 20 de desembre, van vèncer a Guardia de la Noche per 5-2 i a Spanish Legends, vells coneguts de la UESA eSports de la pasada temporada a Sisena Divisió, per 0-2. Així doncs, els andreuencs han fet els deures abans del Nadal i podràn pasar unes bones vacances per agafar forçes de cara a les següents jornades. Àlex Beltrán

31/12/2017 0:36:13

Esports | NATACIÓ

Jessica Vall, campiona d’Europa

E

spectacular victòria de Jessica Vall, nedadora del Club Natació Sant Andreu, en el Campionat d’Europa de piscina curta celebrat aquest mes de desembre a la capital danesa, Copenaghen. La veterana bracista de 29 anys es manté a la cresta de l’onada estatal i internacional amb una medalla d’or que li va servir, a més, per batre el récord d’Espanya de la prova dues vegades, en les semifinals i la final, i deixar-lo en 2,18,41. Aquesta medalla d’or va venir precedida, el dia abans, per la de bronze que es va penjar en fer el tercer lloc en la prova dels 100 braça, en que ja havia aconseguit el primer rècord d’Espanya: 1,04,80. El primer dia de competició Vall va participar en la prova curta, els 50 braça, en que va ser semifinalista. L’estat de forma de Vall no arriba sol, ja que la seva companya, la jove Àfrica Zamorano, va nedar dues finals en el mateix campionat, fent el 5è lloc en els 400 estils i el 8è en els 200 esquena, a més de quedar-se a les portes de la final en els 200 estils. La tercera nedadora andreuenca en aquest europeu, Lidón Muñoz, va nedar la final dels 200 lliures amb una meritòria vuitena posició, a més d’assolir un onzè lloc final en els 50 lliures, prova en què va batre el rècord d’Espanya. L’equip de Jordi Jou, per tant, segueix acumulant registres extraordinaris en el seu camí de preparació pel Campionat d’Europa en piscina llarga que tindrà lloc a l’estiu a Glasgow, Escòcia.

cap a peus | gener

Espectacle al campionat d’Espanya Prèviament a aquest campionat, el Sant Andreu es va fer amb un botí important de medalles en el Campionat d’Espanya d’hivern celebrat a les instal.lacions del Club Natació Barcelona del 23 al 26 de novembre. En la primera jornada del campionat les noies ja van acumular un bon grapat de metalls: en els 100 estils Zamorano i Vall van quedar primera i segona respectivament; en els 100 papallona també doble podi: or per Lidón Muñoz i plata

per Alba Guillamón. Zamorano, a més, es va penjar el bronze en els 400 lliures, i vall l’or en els 50 braça. El botí del primer dia es va completar amb l’or de Mario Navea també en els 50 braça, i un nou or en el relleu masculí dels 4x200 lliures. En la segona jornada van seguir caient les medalles i les mínimes europees.

Muñoz va fer or en els 100 lliures, Zamorano el mateix metall en els 400 estils, i el mateix Vall en els 200 braça. El pòquer d’ors femenins es va completar amb els relles de 4x50 lliures i els 4x200 lliures. Els nois es van sumar a la festa amb la plata obtinguda per Roger Serradell als 50 esquena, un nou or de Mario Navea en els 200 braça i bronze en el relleu de 2x50 lliures. La tercera jornada va ser la més espectacular, amb Vall i Zamorano com a autèntiques protagonistes. Vall se’l va penjar en els 100 braça, a més de fer bronze en els 200 estils. Zamorano ho va fer en els 100 esquena i en els 200 estils. Muñoz va fer seu el mateix metall en els 50 papallona, que també va caure amb el relleu dels 4x100 lliures. Pel que fa als nois, Roger Serradell va fer plata en els 100 esquena, i Mario Navea va sumar or als 100 braça i bronze als 200 estils, a més de l’or del relleu 4x100 lliures. La festa es va culminar amb la quarta i darrera jornada, que va proclamar el Sant Andreu com a vencedor absolut. Zamorano va fer un nou or en els 200 esquena, mentre que els 50 lliures van ser copats per Lidón Muñoz (or) i Marta González (plata) que va poder assolir així la seva primera medalla. La bomba va caure en el relleu de 4x100 estils, en que l’equip va aconseguir l’or batent el rècord d’Espanya deixant-lo en 3,57,77, amb l’equip format per Jèssica Vall, Àfrica Zamorano, Alba Guillamón i Lidón Muñoz. L’equip de Jordi Jou es va proclamar campió tant en categoria masculina, per davant del Sabadell i del Barcelona, com, evidentment, en la femenina, amb una enorme distància sobre el Sabadell i el Terrassa.

JJ Aymerich

25

A l’esquerra, la rebuda de Jessica Vall a l’aeroport del Prat-Barcelona; a la dreta, l’equip de natació del Club Natació Sant Andreu / CNSA

633 GENER.indd 25

31/12/2017 0:36:14

El passat desembre en el marc dels actes de Festa Major a la Parròquia de Sant Andreu es van dur a terme dos concerts de música, la 9a Trobada de Cant Coral i el lliurament del 5è premi de Composició per a Cant Coral per a menors de 35 anys de Sant Andreu lliurat pels representants del Districte i l’altre el Concert de l’Orquestra de Cambra Catalana, totes dues actuacions hi va haver-hi força afluència de gent i tothom va gaudir de la música.

AVV

633 GENER.indd 26

31/12/2017 0:36:21

El nostre fotògraf Ville Lahdenvuo està exhibint les seves fotografies a la cafeteria Several Cafè des de l’11 de desembre. Aquesta exhibició no és sobre Sant Andreu, és sobre el seu país natal, Finlàndia. A les seves fotos es pot apreciar el contrast entre el càlid estiu finès i el gelat fred de l’hivern. En Ville té pensat mostrar més parts del seu treball en un futur. Si necessiteu un fotògraf o teniu cap projecte fotogràfic en ment, podeu trobar-lo a ville.lahdenvuo@gmail.com o seguir-lo a Instagram @ville.lahdenvuo o al Facebook facebook.com/destroyingpics

633 GENER.indd 27

31/12/2017 0:36:26

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

633 GENER.indd 28

31/12/2017 0:36:34