febrer645

645 febrer.indd 1

29/01/2019 12:58:36

645 febrer.indd 2

29/01/2019 12:58:36

EDITORIAL Eleccions JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES quest trimestre hi haurà eleccions a la junta de l’entitat, i l’equip que hem estat a la junta ens veiem amb ànims de presentar-nos per quatre anys més. Tenim energia i ganes de seguir treballant per a una Associació de Veïns i Veïnes forta i activa.

Per altra banda, aquesta junta està oberta a la participació de socis que tinguin il·lusió per incorporar-s’hi. Us animem a acostar-vos a la junta i a incorporar-vos-hi amb una participació activa. A l’Assemblea del proper 19 de març també portarem a valoració la llista de propostes pel Pla d’Actuació del Districte. Aquesta llista la conformem a partir de les propostes de les vocalies, fent un balanç previ del que s’ha aconseguit en el mandat actual.

A

De les propostes què fèiem fa quatre anys podríem dir que estan acabades, avançades o almenys iniciades la pacificació del carrer Gran, la remodelació del mercat, la urbanització de la zona verda de Casernes o al PERI Residència, equipaments educatius com els de la Fabra i Coats, la reforma de la Rambla o l’habitatge protegit de la Fabra i Coats.

En canvi, no hem aconseguit que avanci l’habitatge protegit i els equipaments de Casernes, la nova estació de Sant Andreu Comtal i el parc linial, la pacificació real de la Meridiana, les expropiacions i actuacions del Pla de protecció del Nucli Antic, carril bici a Torras i Bages, oficina única de matriculació escolar, pediatria al CAP de Meridiana, entre altres. Per tant, ens toca partir d’allò que no s’ha aconseguit per elaborar les propostes pel proper mandat.

Darrerament hem sabut que el Consorci de la Zona Franca preveu canviar la sessió gratuïta de solar que actualment usen els antics legionaris per fer desfilades, per destinar-lo a un projecte del COI amb esportistes refugiats. Creiem que és un inici, però el que volem és que se’ls retiri la cessió del local on tenen la seu, i que es dugui a terme el projecte definitiu a les Casernes.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: NÚRIA CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

645 febrer.indd 3

29/01/2019 12:58:36

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

645 febrer.indd 4

29/01/2019 12:58:37

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI

8......... REIVINDICACIONS AVV Any nou

10...... EL LLIBRE

Record al Melcior Font

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... BERKAMI

Editorial Llop Roig

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 .... EL SISTEMA DE PENSIONS 20 ..... RECULL FOTOGRÀFIC

Cavalcada i 3 Tombs

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

CARRER GRAN

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

TICA, ETC.

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST MANDAT.

VOCALIA D’HABITATGE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

PROJECTE.

24 i 25 ..... ESPORTS

Futbol, Natació i Waterpolo

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

FABRA I COATS

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

LUPAMENT DEL PROJECTE.

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.

CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

VOCALIA D’URBANISME

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

TATGE PROTEGIT.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

VOCALIA DE PATRIMONI

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

INNECESSARI.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

AVINGUDA.

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

645 febrer.indd 5

29/01/2019 12:58:37

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

FEINA Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació.

Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc.. Adela 627.85.36.36.

S’ofereix sra catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompañar avis o nens , Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna.

Senyora s’ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia.

IMMOBILIARI Lloguer parking plaça can fabra, Ramon 627757374.

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu.

Tef:93/3460337 Jose.

Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta.

Telf. 617187995.

Es lloga plaça de parkinq a C/Burriana,48, 93.4364800.

616271693. Sr. Marsal.

Es lloga plaça de parking (cotxe gran), c/ carrer Gran de Sant Andreu 481. Preu 80e 629734632/933456615. Joaquim Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros.

Telf: 660233600 Anna

C.N. SANT ANDREU Venc 2 títols CN Sant Andreu.

Tel:650803808 Anna. Preu 700 cadascun.

Venc títol CN Sant Andreu Tel:639948621 contactar amb Puri. Preu 750.

Venc títol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700.

Venc títol CN Sant Andreu Javier Boada 639560404 Preu 630.

Venc títol CN Sant Andreu Telef629734632/933456615 (Jordi) Preu 650 Venc títol CN Sant Andreu telef.

661621269, Neus.

Se ofrece sra para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas. Cristina Carvajal Tel: 603491944.

S’ofereix sra per cuidar gent gran i també per fer de cangur. Anna Colomer telf.: 698372131.

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

645 febrer.indd 6

29/01/2019 12:58:37

VIST AL TWITTER DEL @CAPAPEUS

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

645 febrer.indd 7

29/01/2019 12:58:37

L’AVV ES MOBILITZA PER LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS

Principals reivindicacions de cara al proper mandat

R

esten un parell de mesos efectius de l’actual mandat municipal hi ha tres elements de gran importància pel seu impacte urbanístic, social i mediambiental sobre els que cal no perdre’n el seguiment. Els dos primers elements son d’especial preocupació pel retard en la implementació de les actuacions, i hi ha el neguit fonamentat que puguin seguir estancats durant els propers quatre anys.

Equipaments i habitatge protegit a les Casernes Dotze anys després de l’inici del pla de Casernes resten pendents encara equipaments com l’escola bressol, la residència de gent gran, un equipament esportiu o el casal de joves. Però el més destacable per l’AVV sobre aquest projecte que quan es va fer havia de resoldre’s en quatre anys, era el fet que havia de garantir la construcció d’habitatges protegits, tant de lloguer com de compra, en una ciutat com Barcelona on el problema de l’habitatge necessita solucions eficaces.

Reactivació de les obres de Sant Andreu Comtal i parc linial És evident que hi ha diverses administracions implicades, la qual cosa fa complexa l’actuació, però cal tenir present que el número 442 del Cap a Peus, del desembre del 2000, dedicava unes pàgines a les properes actuacions sobre Sant Andreu, i ja s’hi parlava de l’actuació a l’estació de Sant Andreu Comtal, com a

emblema de les transformacions del pla Sant Andreu – Sagrera.

Un usuari de l’estació que avui tingui 19 anys, potser s’indignaria en saber que la nova estació està pendent de fer des de que va néixer. Recordem que les obres s’han aturat i reprès en diverses ocasions, i que cal no oblidar que l’any 2016 es destapava una trama que presumptament alterava les despeses de les obres i que produïa un sobre-cost de més de 80 milions d’euros a partir de pagaments per obres no realitzades i factures inflades per feines que havien costat molt menys. Entre els implicats que van ser detinguts hi havia alts càrrecs d’Adif. També entre les obres afectades hi havia la part de la plataforma de la línia d’alta velocitat en el sector Sant Andreu del tram La Sagrera - Nus de la Trinitat, adjudicada ara fa ja deu anys.

Pacificació de la Meridiana Aquesta obra és d’un abast molt important i cal tenir present que darrera la pacificació hi ha la defensa d’un model de ciutat i de mobilitat. Es tracta d’un gran canvi, i per tant cal tenir present el que ens diuen els experts; avui en dia només es redueix el transit de vehicles privats si es qüestiona la mobilitat. Si no es fa res en aquest sentit, la Meridiana acabarà per col·lapsar-se. Per tant és important tenir present que darrere el dibuix de com quedarà, cal primer una planificació acurada del transport públic que permeti treure cotxes de manera efectiva.

Xavier Aragall i AVV

Recreació de la Meridiana pacificada després de les obres / AJUNTAMENT DE BARCELONA

645 febrer.indd 8

29/01/2019 12:58:37

cap a peus | febrer

9

Recreació del Carrer Gran pels veïnes i Veïnes després de les obres amb la fotografia de 2018 de la 4ta encadenada a l’estació de Sant Andreu Comtal / AJUNTAMENT DE BARCELONA

645 febrer.indd 9

29/01/2019 12:58:37

EDITORIAL LLOP ROIG

Guerriller Cultural A tu, Rosa Cada roser ens porta el teu record que enjoia el llavi que jamai t’oblida car nostre viure és començ mort, i la mort teva és un començ de vida.

E

l 14 d’abril de 1923 el jove poeta andreuenc Melcior Font dedicava un vers a la petita Rosa Clapés i Llambí, morta tot just feia un any, premiat amb el tercer Accèssit a la Flor Natural. Neboda del capellà i historiador Joan Clapés i Corbera, l’autor de Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar.

Melcior Font i Marsà, nascut el 24 de desembre de 1902 a Sant Andreu de Palomar va ésser un prematur i excels poeta, reconegut periodista i traductor.

A la dècada dels anys trenta va esdevenir la mà dreta del conseller de Cultura Ventura Gassol. Secretari particular del músic Pau Casals durant la seva etapa d’exili francès. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial es va dedicar al món del cinema, compartint amistat amb els actors i directors francesos Yves

Montdant, Simone Signoret, Marc Pagnol i els directors espanyols Muñoz Suay, Barden -pare- i Berlanga.

La mort prematura als 56 anys va escapçar una vida plena de bagatge cultural. Font, com diria Pla si l’hagués retrat amb la seva ploma, va ésser un homenot de la cultura catalana i francesa. El cantant Gilbert Bécaud li composa la cançó “L’absent”.

Una preciosa i sentida declaració d’amistat.

El poble que el va veure néixer ha estat el lloc escollit per a la primera de les presentacions previstes de la biografia Melcior Font, guerriller cultural.

El dissabte 12 de gener, a les 12 hores, va iniciar-se l’acte de presentació a la Sala Versalles. Les parets del que antigament havia estat un magatzem i durant la República en guerra un refugi acollen la presència de quasi un centenar de persones per a escoltar els ponents.

L’autor de la biografia, l’historiador Pau Vinyes i Roig, és l’encarregat de conduir l’acte. Repassa breument la vida de Font i en acabar dona un reguitzell d’agraïments.

Públic assistent a la presentació de “Melcior Font, guerriller cultural” escoltant l’autor de la biografia, Pau Vinyes i Roig / XAVIER DE LA CRUZ

645 febrer.indd 10

29/01/2019 12:58:38

Tot seguit és el torn de l’historiador Jordi Rabassa, també andreuenc. Destaca la perseverança de l’autor del manuscrit en filar prim fins el darrer detall en la recerca historiogràfica.

Torn de paraula per al conseller d’ERC al Districte de Sant Andreu Quim Pañart, sobreeixint la militància de Font amb Esquerra Republicana de Catalunya. Formació on milita des de la seva fundació i la tasca de recolzament a l’obra de la Generalitat republicana en matèria de Cultura. Rosa Maria Dumenjó i Martí, la neboda, disserta sobre la importància de la figura de Melcior Font en vers ella.

el punt i final als parlaments tot fent esment a la tasca de traductor del biografiat.

Orfe des del quart dia de pare, Melcior li fa d’oncle, padrí i pare al mateix temps. En preserva els valors en l’estima per Catalunya i la llibertat i com no per la cultura.

Recorda les passejades per Andorra tot guaitant el romànic de les valls d’aquest minúscul país del Pirineu.

El conseller de Cultura andreuenc Felipe López Aranguren posa

El llibre Melcior Font, guerriller cultural. Poeta, periodista, traductor, cineasta i secretari personal de Ventura Gassol el podreu trobar a les següents llibreries de Sant Andreu de Palomar: Dit i fet (carrer de Balari i Juvany, 3) i Abacus Sant Andreu (carrer Gran de Sant Andreu, 57).

Pau Vinyes i Roig

La deïdora Cristina Lanau ens fa un tast de la poesia de Font.

La veu melodiosa amb les notes poètiques del poeta andreuenc ressonen per les parets de la sala i reconforten vivament entre els assistents. Un vermut, gentilesa del Versalles, clou la presentació. Familiars i amics de Font i de l’autor s’entaulen per dinar i fer allò que el pas del temps ha anat allunyant, reconstruir de nou el retrobament familiar. Melcior Font, guerriller cultural ha fet un miracle. Ha tornat a unir la nissaga dels Font.

cap a peus | febrer

11

Familiars de Melcior Font reunits gràcies a la biografia “Melcior Font, guerriller cultural”, davant de l’edifici modernista de Can Vidal / FDM

645 febrer.indd 11

29/01/2019 12:58:38

PROJECTE DE MICRO-MECENATGE D’UN LLIBRE DE L’EDITORIAL LLOP ROIG

Els transports a Sant Andreu

I

maginem per un moment el carrer gran a través del temps.

Mirem enrere quan era l’antic camí que permetia anar de la ciutat romana de Barcino cap al Besós i que més endavant va esdevenir camí reial, imaginem la importància d’aquest traçat al voltant del qual va anar desenvolupant-se el nucli del poble i llavors pensem en els mitjans de transport que hi deuria haver... se’ns fa difícil endevinar com deuria ser.

Imaginem ara que aquest camí ja ha esdevingut via urbana i de comunicació i ja en època moderna i contemporània la revolució dels mitjans de transport fa que, tramvies primer i després la motorització (cotxes i autobusos) siguin presents fins que se’n desviï el transit i es pacifiqui el carrer.

Tot aquest recorregut més la incidència sobre entitats i indústries al voltant del transport a Sant Andreu, serà recollit un llibre a cura dels historiadors Pau Vinyes i Ricard Fernández que també

recollirà l’arribada del metro per sota dels nostres carrers i la importància de grans vies de comunicació com ara la Meridiana.

Un llibre que vol posar també moltes imatges a aquesta història, doncs tal i com indiquen son molts els mitjans de transport sobre els que caldrà parlar: tartanes i carruatges, tren, tramvia de vapor, tramvies, autobusos i troleibusos, metro, taxis, bicicletes, motos, cotxes particulars.

Mitjançant un projecte de micro-mecenatge a través de la plataforma web de verkami (https://www.verkami.com/locale/ca/ projects/22533-llibre-historia-dels-transports-a-sant-andreu-depalomar), s’espera que les aportacions facin possible que el llibre pugui prendre forma ben aviat i estigui a punt per ser presentat per Sant Jordi.

Redacció

12

El tramvia 40 al seu pas pel carrer Gran de Sant Andreu. A.T.V. / FAMÍLIA VINYES-ROIG.

645 febrer.indd 12

29/01/2019 12:58:38

Passar fred a casa

NO ÉS NORMAL.

L’energia és el teu dret.

-----------------------------------------------------Deixar d’utilitzar l’aigua calenta o els fogons per fer front a la factura no és normal. Per llei, les companyies no poden tallar el servei a les llars vulnerables.

Vine al punt d’assessorament energètic de Sant Andreu: Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu. Carrer Joan Torras, 49.

-----------------------------------------------------Més informació www.habitatge.barcelona/dretsenergetics perquè no et tallin la llum, l’aigua o el gas,

posem tota

l’energia 645 febrer.indd 13

29/01/2019 12:58:38

645 febrer.indd 14

29/01/2019 12:58:39

VILLE LAHDENVUO

El sistema de pensions públiques, a debat

Xavier Aragall

cap a peus | febrer

A Sant Andreu prop d’un 22% de la població té 65 o més anys, i prop d’un terç d’aquesta població viuen sols. Per tant, la pensió és un element clau en el seu dia a dia.

15

645 febrer.indd 15

29/01/2019 12:58:39

A

ctualment està arribant a l’edat de jubilació una part destacada de la generació coneguda com la del “baby boom”, la que va néixer a la dècada dels cinquanta i que farà augmentar el percentatge de població que serà pensionista.

L’any 2013 s’iniciava un moviment social protagonitzat pels pensionistes, la Marea Pensionista, una mobilització social que inicialment s’organitzava al voltant de la revalorització de les pensions que havien quedat congelades per una reforma del govern Rajoy. Però també ha permès posar sobre la taula el debat sobre el sistema públic de pensions.

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

Per tant, les inèrcies que duen cap a una privatització dels fons de pensió són vistes com un factor que generarà noves desigualtats socials, ja que les pensions públiques son un instrument necessari per a redistribuir la riquesa, mentre que posant la bossa de les pensions en mans privades, estaríem posant aquests diners a ser gestionats sota criteris corporatius i sovint especulant en el mercat financer.

El sistema de pensions El nostre sistema de pensions s’estructura al voltant del model que de seguretat social que ofereix cobertura als treballadors que hagin contribuït al sistema. A més s’organitza a partir d’un principi de repartiment,

645 febrer.indd 16

www.cnsantandreu.com

29/01/2019 12:58:40

pel qual cada generació financia les pensions de la generació anterior, és a dir els treballadors d’avui financien les pensions dels jubilats d’ara.

Aquest sistema però és fruit d’un context econòmic i social que no te res a veure amb l’actual.

Quan es va plantejar aquest model a l’Europa d’inicis del segle XX, hi havia una gran part de la població pobra i amb una esperança de vida reduïda. Avui els canvis demogràfics que combinen una baixa taxa de fecunditat amb un allargament de l’esperança de vida, fa que el sistema de pensions estigui a debat des de fa anys.

Un debat per adaptar-lo a la situació actual, i en el que totes les opcions tenen un impacte social i polític que dificulta el fet de trobar una solució de consens. Revalorització, sostenibilitat, envelliment, pensions privades son termes que surten una i altre vegada en aquest debat que ha esdevingut central en l’articulació de la societat d’avui i la de demà.

L’allargament dels anys de contribució A l’estancament o rebaixa de la pensió, s’hi sumarà un altre element, cada cop serà més llarg el període necessari de contribució. Si el 2013, any de la reforma, eren necessaris 13 anys, ara en seran necessaris 22 i l’any 2022 caldrà haver cotitzat durant 25 anys, i del promig d’aquests en sortirà la pensió que llavors es veurà afectada pel factor de sostenibilitat.

Simultàniament a aquests nous càlculs, es facilita el fet que es puguin fer plans privats de jubilació. Uns plans que a dia d’avui no tenen una gran acollida, per la incapacitat de la majoria d’assalariats per poder generar els estalvis suficients per destinar a un pla de pensions, la desconfiança envers els bancs (la recent crisi bancària a Europa i el rescat per part dels governs) i el fet que les comissions es mengin gran part de l’estalvi realitzat. Tal i com es plantegen els experts, no s’entén que hi hagi diners per a les pensions públiques i no per a les privades.

La societat mereix saber què es fa amb aquests diners i on s’inverteixen per tal que després la persona que ha fet el fons el capitalitzi (recuperi els diners més els interessos). Aquest rescat públic del sistema bancari fa pensar en una economia especulativa i fa créixer interrogants sobre la gestió dels bancs i sobre si vivim en un estat socioeconòmic de benestar que garanteixi les pensions públiques.

cap a peus | febrer

El problema actual de la revalorització El principal motor de la reivindicació de Marea Pensionista ha estat la reforma que congelava les pensions a un augment anual del 0,25% anual just després que la crisi econòmica havia deixat moltes economies familiars tocades i d’un període de quatre anys de 2010 a 2013 on els preus havien augmentat per sobre de l’augment de les pensions (veure gràfic).

Si bé el comportament del primers anys de la congelació, la inflació s’havia contingut el 2017 mostra com aquest reforma feia molt vulnerables als pensionistes. Però a més aquesta reforma

incidirà en les pensions que s’hagin de començar a cobrar en els propers anys. A partir d’un criteri nou, el “factor de sostenibilitat” que tindrà en compte l’esperança de vida en el moment de jubilar-se, farà un nou càlcul de la pensió a rebre, que es rebaixarà com més elevada sigui l’esperança de vida.

17

ELABORACIÓ CAP A PEUS A PARTIR DE DADES DE L’INE I MINISTERIO DE EMPLEO

645 febrer.indd 17

29/01/2019 12:58:40

L’entrevista | Dominiciano Sandoval | PORTAVEU DE MAREA PENSIONISTA BARCELONA

“Els joves han de lluitar pel sistema públic de pensions, sinó quan es jubilin, ja no existirà” social per pressionar el govern. Sobretot, calia informar als ciutadans que aquesta reforma. Per fer aquesta tasca ens van ajudar moltes persones com els advocats del Col·lectiu Ronda, els economistes del Seminari d’economia crítica Taifa i els d’Economistas frente a la crisis”.

Quina informació calia fer arribar?

“Un missatge doble, d’una banda la gravetat de la congelació de les pensions pel seu impacte en els pensionistes, doncs perdre poder adquisitiu de manera sostinguda duu a un empobriment de moltes llars que depenen de les pensions. D’altra banda, també contrarestem el discurs que ens diu que el sistema púbic de pensions és deficitari i no és sostenible”.

Quina resposta us trobeu?

“Comencem a fer xerrades i conferències amb aquest doble missatge, i al principi venia poca gent, però a mesura que la congelació es va anar fent evident, comença a créixer el número de persones que s’interessen”.

MAREA PENSIONISTA

E

l moviment Marea Pensionista, no és només per la revalorització de les pensions.

“Els jubilats que cobrem pensions ens mobilitzem en contra d’una llei que ha congelat les pensions, però la idea de fons és la defensa del sistema públic de pensions”.

18

Parlem primer de la revalorització.

“L’any 2013 el govern de Rajoy aprova un Reial Decret que fa congelar les pensions (un augment del 0,25% anual), veníem d’uns anys que havíem perdut poder adquisitiu i va ser l’espurna per començar aquest moviment”.

Com va anar?

“Un dels elements principals va ser que el decret s’aprovava a finals de 2013, però feia que el seu efecte comencés l’1 de gener del mateix any. Aquest efecte retroactiu no s’ajusta a dret i vam començar a presentar demandes als Jutjats Socials.

El moviment es va estendre i es van arribar a presentar fins a 10.000 demandes a Catalunya. Allò va ser l’embrió de marea pensionista”.

Com van ser els primer passos?

“Al principi érem pocs i teníem com objectiu fer un moviment

645 febrer.indd 18

I cada cop va a més.

“Si, s’estenen les mobilitzacions i creix el debat públic. Es pot dir que el passat 17 de març va ser una fita per la marea pensionista, centenars de milers de persones es van manifestar de manera coordinada a més de 170 ciutats arreu de l’Estat. Allò va obligar al govern Rajoy a moure fitxa, i es va aconseguir un augment de les pensions per a 2018 i 2019.

També, la defensa del sistema públic de pensions “Sí i aquesta és una reivindicació de fons i que ha de mobilitzar a tots. Cal tenir ben present que els joves han de lluitar pel sistema públic de pensions, sinó quan es jubilin ja no existirà.

Ja fa molts anys que des del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional parlen de la sostenibilitat del sistema i proposen la promoció de plans de pensió privats”.

Què implicaria això? “És un enfrontament ideològic, la competència entre les pensions publiques que gestionen els Estats i les pensions privades que gestionen els bancs i les entitats financeres.

D’una banda la crisis ens ha mostrat que els bancs son vulnerables ( s’ha hagut de rescatar el sistema bancari) i no son honestos ( mireu quantes clàusules abusives hi ha en els seus productes).

D’altra banda considerem que les pensions privades son factor de desigualtat”.

29/01/2019 12:58:40

Com afecten?

“Doncs la pensió privada requereix una capacitat d’estalvi que avui és gairebé impossible per a gran part dels treballadors, només les rendes més altes poden arribar a fer-ho. D’altra banda, les pensions d’empresa (els plans que fan les grans empreses que complementen la pensió pública) tenen un doble efecte, d’una banda son diners que es gestionen privadament i no van a la caixa comú de les pensions, i de l’altra fa que hi hagi treballadors de dues categories, els que tenen un contracte fixe amb pla de pensions de l’empresa i els que tenen un contracte temporal i amb una cotització minsa a la seguretat social. Tot plegat incideix i fa créixer la desigualtat social” I sobre la sostenibilitat? “És evident que el discurs sobre el sistema públic de pensions es basa en un seguit d’arguments com ara l’envelliment o que el model és deficitari, que ometen informació. Cal reestructurar el sistema sí, però perquè només hem de comptar amb la riquesa del treball ( les pensions es nodreixen amb l’aportació dels treballadors en actiu) i no amb la riquesa general? és a dir que rebin diners del pressupost general de la mateixa manera que es fa amb altres despeses col·lectives com ara l’educació, la sanitat o les infraestructures”.

I sobre l’envelliment? “ Aquí també hi ha molta desinformació.

És evident que l’esperança de vida allarga el període de rebre la pensió i que a nivell demogràfic veiem com la població en edat de jubilació cada cop serà més gran i per tant fa augmentar el número de pensionistes.

Però no se’ns parla de l’augment de la productivitat del treball, és a dir, un treballador d’avui és molt més productiu que un d’ara fa 20 anys (i en els anys a venir encara ho seran més) i això té una incidència positiva sobre la contribució a la caixa pública de pensions”.

Però avui també hi ha una precarització de la feina... “És evident que la mala qualitat del treball de nova creació fa abaixar l’entrada de diners a la caixa comuna de pensions, però hi ha també un seguit de reformes que permetrien tenir un sistema de pensions més sanejat, com ara una reforma fiscal que permeti combatre el frau i l’evasió fiscal, control del falsos autònoms etc”. És certament un debat complex i de llarg abast.

“Certament ens hi juguem molt. La reforma actual, més enllà de la revalorització, afecta poc als actuals jubilats.

En canvi el problema serà de futur ( allargament dels anys de contribució, retard en l’edat de jubilació, pensions més reduïdes etc).

Per tant, nosaltres avui també defensem es pensions del futur, i cal doncs la implicació de tots, només dels jubilats”.

cap a peus | febrer

19

Acte de Marea Pensionista davant la seu de la Seguretat Social a Barcelona / JORGE LIZANA. FOTOMOVIMIENTO.ORG

645 febrer.indd 19

29/01/2019 12:58:40

RECULL FOTOGRÀFIC (ANDREU CARRASCAL, GENÍS PASCUAL I GORGINA SURINYÀ)

Cavalcada de Reis & Els 3 Tombs 2019

20

645 febrer.indd 20

29/01/2019 12:58:41

cap a peus | febrer

21

645 febrer.indd 21

29/01/2019 12:58:45

Cultura | Teatre i Literatura TEATRE

Sant Andreu arrenca el 2019 amb teatre social i amateur L’inici de la 16a edició de Fica’t al SAT! i la Jornada Antiestigma a l’Ateneu L’Harmonia enceten un mes de gener que ens augura un gran any de teatre al poble

J

a és tot un clàssic de cada any. El mes de gener va començar la 16a edició de la mostra d’arts escèniques amateurs del Districte de Sant Andreu: el Fica’t al SAT! De gener a maig, a l’escenari del SAT! hi passaran un total de 10 propostes musicals, teatrals i de dansa dels grups amateurs de tots els barris del Districte, que donen testimoni del seu ric teixit associatiu i cultural. Així mateix, i com diuen des del SAT!, el Fica’t al SAT! cedeix als grups amateurs un escenari professional on poder mostrar els seus treballs al públic.

Treballs com els espectacles d’aquest any. De moment, ja n’hem pogut veure dos: Perforant, performant...el meu món!, una performance poètica de la companyia Amanida Teatre; i la comèdia Adulterios, versió d’una obra de Woody Allen interpretada per la Cia. Gats. Atenció, però, a la resta de la programació: l’1 de març serà el torn de la companyia La Matraka, amb la comèdia dramàtica Revisió anual; el 8 de març, la companyia Teatre Tr@mpa, guanyadora de l’edició de l’any passat, estrenarà la comèdia Mala llet; el 4 d’abril La Bombeta Companyia Teatral interpretarà La Festa, un text de Lluïsa Cunillé, i el 3 de maig el Teatre Naia clausurarà la mostra amb una adaptació del drama Desclassificats.

Entre totes elles, el jurat d’aquest any de la mostra, format per sis membres, escollirà el 1r i 2n premis al millor espectacle, així com el premi especial del jurat. Fins aleshores tenim teatre per endavant al SAT! No us ho perdeu, perquè de ben segur que s’hi poden descubrir algunes petites meravelles, mostra de l’efervescència i qualitat escènica que passa pel barri.

Garant del teatre social Si hi ha un lloc al barri que sap la incidència social que poden arribar a tenir les arts escèniques, més enllà de l’entreteniment, és l’Ateneu L’Harmonia. No és extrany, doncs, que la seva agenda teatral d’aquest 2019 hagi començat amb una més que necessària Jornada Antiestigma, celebrada el dia 19 de gener. Entre tots els actes i xerrades que es van dur a terme hi destaquen la representació de cinc obres teatrals amb debat posterior entre actors, organitzadors i espectadors.

Van ser: No se ve pero existe, a càrrec d’ACAF (Associació Catalana d’Afectades i Afectats de Fibromialgia i d’altres Síndromes de Sensibilització Central); Bar desastre, a càrrec del grup de teatre del Club Social Cap Endavant - AREP, format per persones amb diverses malalties de Salut mental; Tranforma’t, del col·lectiu ‘Espai Coneix’; Monòlegs, a càrrec de GAM Asperger,

Jornades Antiestigma a l’Ateneu L’Harmonia / ATENEU L’HARMONIA

645 febrer.indd 22

29/01/2019 12:58:45

LLIBRES

Ferran Says, un compositor escalenc, andreuenc d’adopció

Cartell de la Mostra d’Arts Escèniques Amateurs del Districte de Sant Andreu / SAT!

i Estigmes, a càrrec de l’alumnat del taller de Teatre Social de l’Ateneu. L’interessant de tot plegat és que en algunes funcions, els intèrprets paraven l’obra i feien sortir a una persona del públic a veure si podia canviar el final de l’obra. És el cas d’Estigmes, que tractava sobre persones que havien estat ingressades en un centre psiquíatric i sobre com els costa després refer la vida a causa dels estigmes dels seus veïns.

Agenda teatral Entrem ja al mes de febrer i l’activitat teatral no s’acaba. El Centre Cultural Els Catalanistes oferirà dos espectacles teatralsde la mà de l’Escola de Teatre Líric Josep Arbonés: El 17 de febrer, Gala de Sant Valentí, i el dia 24, una adaptació de Cançó d’amor i guerra. Per la seva banda, el 9, 10, 16 i 17 de febrer, els de Sant Pacià Teatre estrenen El que esperes de mi,de Sara Cañete, autora de la magnífica Britpot que moltsrecordareu de la temporada passada. Promet!

I passem al març: Els Clip Teatres aposten un cop més per la comèdia, i no una qualsevol, ja que representaran Cancún, d’en Jordi Galceran. Serà els dies 15, 16, 17, 22, 23, 24, 20, 30 i 31.

Al mateix temps, el 29 de març, a l’Ateneu L’Harmonia hi tindran l’obra Les princeses també es peten, una obra de teatreinfantil coeducativa i amb tocs d’humor, interpretada per personatges de contes tradicionals que surten del seu roloriginal i s’empoderen per canviar la història. I finalment, una de Woody Allen: Adulteris, interpretada pel Grup Teatral Antifaz. Serà els dies 9, 10, 16 i 17 de març.

Mª del Mar Gallardo

645 febrer.indd 23

Ferran Says i Casadellà, nascut a l’Escala l’any 1880, és un dels primers exponents de la relació entre l’Escala i el poble de Sant Andreu de Palomar, la qual continua ben viva avui en dia.

En Ferran morí a Sant Andreu, l’any 1942. Mentre a l’Empordà es conegut per la seva obra musical, a Sant Andreu era conegut pel seu ofici de sastre, on va regentar una coneguda sastreria al Carrer Gran nº 188. De totes les seves composicions, n’hi ha una que s’ha convertit en l’himne no oficial de l’Escala, la sardana Records de l’Escala, ha esdevingut una de les sardanes més estimades per aquesta població empordanesa.

En l’acte de presentació d’aquest treball documental, en Jordi Gallegos, president de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu i historiador, va fer una completa explicació sobre la vida i obra d’en Ferran i també de l’activitat de l’Agrupació Sardanista, que enguany celebra el seu 50è aniversari. Un treball de documentació feixuc i exhaustiu, sobre un autor força desconegut fora de l’àmbit escalenc, on s’han hagut de rescatar de l’oblit diverses obres, composicions i finalment la pròpia biografia del personatge. La col·laboració del andreuenc Joan Pallrès ha estat clau per reconstruir la trajectòria i biografia d’en Ferran Says a Sant Andreu, en un gran exemple de treball col·laboratiu entre un poblet de La Costa Brava i aquest racó del Barcelonès Nord.

Sergi Corral

cap a peus | febrer

“Va ser tot un èxit!”, explica l’Emma Lléssera, responsable de comunicació de L’Harmonia. “Hi havia 150 persones i teníem la sala plena”. A més, continua, “el debat va sortir d’una manera molt neutral, sana i sincera. Va ser molt enriquidor i va suscitar molt a la reflexió”. A la reflexió de temes com el dia a dia d’una persona amb fibromiàlgia, el com afecta la síndrome d’asperger a una noia adolescent, o l’estigma diari vers les persones gitanes. Per cert! Podreu trobar totes les xerrades al compte de twitter de L’Harmonia. Val la pena!

E

l passat 1 de Desembre de 2018, es va presentar a La Lira un treball històric exhaustiu sobre el músic escalenc i sastre andreuenc, Ferran Says i Casadellà. Aquest recull inclou una publicació escrita sobre la biografia del músic escalenc i un CD recopilatori amb les sardanes més destacades de l’autor, sota el títol: l’Escala Recorda: Ferran Says.

Aquest treball, elaborat per en Jordi Gallegos i Córdoba i sota la coordinació de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu, forma part d’una col·lecció més extensa sobre compositors de sardanes nascuts o amb forta vinculació amb l’Escala.

23

29/01/2019 12:58:46

Esports | FUTBOL

Esports | NATACIÓ I WATERPOLO

UNIÓ ESPORTIVA SANT ANDREU

NATACIÓ

Motius per creure

Jessica Vall, millor esportista catalana

L

a nedadora del Club Natació Sant Andreu Jèssica Vall han estat guardonada amb el premi a millor esportista catalana del 2018 en la 22a Festa de l’Esport Català. El guardó se li va entregar en la gala organitzada pel diari Sport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i que es va celebrar al Caixafòrum de Barcelona.

Un dels mèrits més valorats de la nedadora andreuenca ha estat la medalla de plata aconseguida en el Campionat d’Europa de Glasgow i les dues medalles d’or en els Jocs del Mediterrani a Tarragona, tots dos certàmens corresponents a l’estiu passat. Ha recollit el premi amb el futbolista del FC Barcelona Jordi Alba, guardonat com a millor esportista en categoria masculina.

Moments del partit UE Sant Andreu - Reus B al Narcís Sala / AUTOR TEXT

L

Precisament Vall ha format part de l’equip absolut del Sant Andreu que ha disputat el Campionat de Catalunya a les instal·lacions del CN Terrassa, on s’ha imposat en la classificació general amb 3.163 punts. Els esportistes de Jordi Jou s’han imposat tant en la classificació masculina com en la femenina i han assolit el primer repte de l’any amb èxit.

JJ Aymerich

a UE Sant Andreu ha tingut un començament d’any molt atípic. Intercalant victòries i derrotes sense una dinàmica fixe clara de resultats ni de joc.

24

El joc de l’equip és força irregular i l’aficionat andreuenc necessita que aquest equip comenci a tenir una dinàmica positiva des de ja.

Després de la inesperada i d’olorosa derrota al Municipal Joan Baptista Milà davant un dels cuers de la lliga, el Santboià, els andreuencs van aconseguir un gran resultat davant un rival directe, el Reus B, al Narcís Sala per 3 gols a 1 amb dos autèntics golassos de Josu Rodríguez.

La jornada de descans després de la victòria va anar bé a l’equip de Mikel Azparren per analitzar bé la situació, el joc i preparar la “final” que tindran el proper dia 10 de febrer davant el Terrassa al Narcís Sala.

Si el Sant Andreu aconsegueix els tres punts davant els egarencs, juntament amb resultats positius contra els següents rivals Llagostera i Granollers, l’afició quadribarrada tindrà encara motius per creure que aquest equip té opcions d’entrar a playoff, objectiu principal de la temporada.

Gerard Álvarez

645 febrer.indd 24

Jéssica Vall amb el millor esportista masculí, Jordi Alba del FCB / CNSA

29/01/2019 12:58:47

WATERPOLO FEMENÍ

El Sant Andreu femení fa història a Europa

cap a peus | febrer

Les jugadores van agraïr el suport del públic local durant tots els dies de partits / CNSA

L

’equip de waterpolo femení del Club Natació Sant Andreu s’ha classificat per primera vegada a la història pels quarts de final de l’Eurolliga, després de la fase eliminatòria que s’ha jugat el darrer cap de setmana de gener a la piscina Pere Serrat.

Després de quedar-se a les portes de l’objectiu els darrers anys, l’equip de Javi Aznar ha pogut finalment superar la barrera de les fases de grups i això el col.loca entre els vuit millors equips d’Europa, amb opcions reals d’aconseguir una medalla en les fases que encara queden per disputar.

El calendari va ser capriciós i va fer que el Sant Andreu s’enfrontés en la primera jornada del campionat a les hongareses del Zuglo de Budapest. A priori, i per fer bons els pronòstics, aquests dos equips havien de lluitar per la segona plaça del grup, entenent que el primer lloc estava pràcticament adjudicat a les russes del Kinef Kirishi, actuals campiones d’Europa i base de la selecció nacional del seu país.

La victòria per 8-7 contra les hongareses deixava el Sant Andreu en una situació òptima per assolir la classificació, però no es podia badar contra els rivals teòricament més febles.

En el segon partit del torneig les andreuenques

645 febrer.indd 25

es va desfer sense complicacions del Leiden holandès per 12-3, i afrontaven el duel contra les russes amb l’objectiu de provocar un miracle que finalment no es va produir.

Tot i plantar cara a la primera part, el Kinef Kirishi es va imposar per un clar 6-15. Només calia, doncs, certificar la classificació matemàtica en el darrer partit, contra l’equip més dèbil del grup, les croates del Mladost de Zagreb, en que el Sant Andreu va aconseguir els punts amb una clara victòria (20-7).

25

A partir d’aquí, el camí de la competició està traçat: hi haurà quatre eliminatòries de quarts de final a doble partit.

Els quatre guanyadors jugaran la final a quatre de l’Eurolliga, mentre que els quatre perdedors jugaran la final a quatre de la Copa LEN. Per tant, fins i tot en el cas de no superar l’eliminatòria el Sant Andreu té reptes il.lusionants per aconseguir als quals fins ara no s’havia enfrontat mai.

Abans, però, de continuar amb la competició europea, l’equip haurà de fer front al repte de mantenir el segon lloc a la lliga i també a optar pel títol a la Copa de la Reina, que es jugarà al febrer a Sant Feliu.

JJ Aymerich

29/01/2019 12:58:48

645 febrer.indd 26

29/01/2019 12:58:48

Edifici

Edifici

C/ Vèlia 28 08016 Barcelona

C/ La Jota 72 08016 Barcelona

Primària

645 febrer.indd 27

Secundària

Email

info@colegiocami.com

Telèfon 93 311 74 51

29/01/2019 12:58:48

La revista local mĂŠs antiga de Barcelona

645 febrer.indd 28

29/01/2019 12:58:49