Febrer634

ELS MERCATS MUNICIPALS CANVIEN ELS SEUS HÀBITS

634 FEBRER.indd 1

31/01/2018 18:28:02

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h - Tel. 93 345 96 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h - Dijous de 18 a 19:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Informàtica per a principiants o gent gran Aprèn a utilitzar l’ordinador i a navegar per internet Dimarts de 10 a 12:00 h Dimecres 17 a 19:00 h - Divendres 10 a 12:00 h

634 FEBRER.indd 2

Txikung Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Tai txi Aprèn a harmonitzar el cos, la ment i l’esperit obtenint una millora de la salut Dimecres de 18 a 19:30 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:15 a 21:45 h - Dimarts de 19:15 a 20:45 h Dijous de 18 a 19:30 h - Dijous 19:30 a 21:00 h

31/01/2018 18:28:04

EDITORIAL

El problema de l’habitatge JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

“

En iniciar-se la sublevació feixista, el Govern de la Generalitat no vacil•là en reduir la renda de la propietat urbana, interpretant el desig del poble d’allaugerir-se de una de les explotacions que més feixugament pesava sobre d’ell”.

Així començava el Decret de municipalització de la propietat urbana signat l’11 de juny de 1937 per Lluis Companys. http:// dogc.gencat.cat/web/.content/continguts/serveis/republica/1937/19370169.pdf L’especulació ha existit sempre i a tot arreu, pèro durant la segona República el Govern va saber respondre aquesta xacra sense vacil•lar. Ho va fer decretant la municipalització de la propietat urbana. També avui en dia es parla de municipalitzar o remunicipalitzar serveis, la gestió de l’aigua, els enterraments,...però i l’habitatge? Per què no?

La dificultat per accedir a un habitatge per l’alt preu del lloguer continua sent un dels principals problemes dels veïns i veïnes. L’expectativa que a Sant Andreu es pot dedicar els habitatges a usos turístics, l’expulsió del veïnat del centre de Barcelona cap al nostre poble, la propietat urbana cada cop en menys mans, la poca inversió que l’Ajuntament fa per construir més habitatges de lloguer social, la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans que el govern espanyol va promoure l’any 2013, són algunes de les causes que conflueixen per fer practicament impossible poder disposar d’un habitatge digne a un preu raonable i d’acord amb els sous mileuristes dels que tenen la sort de tenir feina.

Per totes aquestes raons cal l’organització del veïnat per fer front a aquest greu problema. Segur que alguna vegada heu sentit la dita que “Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca”. Doncs això, parlem entre nosaltres i exigim a les administracions contundència, si es va fer fa 80 anys, es pot tornar a fer ara.

Benvinguts Sindicat de Llogaters de Sant Andreu.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

634 FEBRER.indd 3

31/01/2018 18:28:04

634 FEBRER.indd 4

31/01/2018 18:28:07

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 9........... 3 TOMBS 2018

Recull fotogràfic

10 ....... CASERNES

Queixes del sociosanitari

12 ...... ESCOLES

IES Martí Pous

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA ACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS.

monogràfic

14 .... MERCATS MUNICIPALS EN EVOLUCIÓ

20 ....... CULTURA Teatre

24 ....... ESPORTS

Futbol, eSports, Waterpolo

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

TATGE PROTEGIT.

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

PARTICIPEM A #SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

5

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

634 FEBRER.indd 5

31/01/2018 18:28:08

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Telef:699653902.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc..

Adela 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas,escaleras, y cuidado de personas mayores,por horas o a tiempo completo, disponibilidat inmediata,responsable i respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.Abnery Carranza.

Estudiante Universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria Premiado por su trabajo de recerca per la Generalitat de Catalunya. Telef.

648794344 Sergio.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu.

Tef:93/3460337 Josep

Se ofrece sra. de limpieza y cuidados gente mayor. Nuria tef.

648081251

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120euros telf. 637224107

Se ofrece Paleta autónomo para trabajos de albañilería i fontanería 665105992 AHMED

Lloguer plaça parquing f i Puig/ neopatria telf. 933468372 607211217

Podoleg visites a domicili telf.: 674 594 263.

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Telf. 617187995

Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan Tel: 609294141.

Venc seient giratori per banyera per gent gran i tabla seient banyera 1er 30euros. 2ºseient 10euros. Teléfono: 659728115, també cadira de rodes per 60euros, tot semi nou.

C.N. SANT ANDREU

Venc titol del Club Natació Sant Andreu per 750 euros. Interessats truqueu al 679140814.Anna Venc titol CN Sant Andreu Tel:639948621 contactar amb Puri Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo titulo del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

634 FEBRER.indd 6

31/01/2018 18:28:08

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Sant Andreu és un bon lloc per viure-hi... i encara podria ser millor

S

ant Andreu és un bon lloc per viure-hi. No cal proclamar-ho gaire als quatre vents, doncs cada dia són més les persones que ja se n’han adonat i els encantaria formar part de la nostra comunitat, i això, per desgràcia ens porta a l’eterna lluita entre l’oferta i la demanda al costerut tema de l’habitatge. Que els hi preguntin si no als veïns i veïnes del triangle Pons i Gallarza-Renart-Riera de Sant Andreu, greument amenaçats d’expulsió de les seves populars casetes. Per sort el turisme massiu encara no ha arribat a les nostres contrades, tal com ja ha passat a altres barris i viles del pla de Barcelona, però això no vol dir que l’especulació immobiliària no sigui present al nostre poble ni que no estiguem en perill de gentrificació (paraulota que defineix els processos mitjançant els quals la població original d’un sector o barri, generalment cèntric i popular, és progressivament desplaçada per una altra d’un nivell adquisitiu superior).

Sant Andreu és un bon lloc per viure-hi i per això no puc entendre que hi hagi entitats del nostre poble que encara mantinguin un discurs tan a curt termini i que encara apostin per la prioritat del vehicle privat per sobre del transport públic o per destinar l’espai públic comú a aparcament de vehicles privats o que encara avui dia mantinguin un discurs dimonitzador i demagògic envers el transport en bicicleta (ús de la bici, implementació de carrils bici, ...). Discursos egoistes que prevalen un ús irracional del vehicle privat per sobre d’altres conceptes comunitaris com són el dret a la salut, a gaudir d’un entorn pacificat i segur, o al fet que els infants del nostre poble creixin en un entorn cada dia més sa, més saludable, més segur, més tranquil, més acollidor i més amable. Lamento dir-ho així, però defensen tòpics que ja fa anys que pertanyen al segle passat.

Sant Andreu és un bon lloc per viure-hi i encara podria ser millor.

Alberto Aquilué

cap a peus | febrer

Tot i això Sant Andreu és un bon lloc per viure-hi. Molt ben comunicat amb transport públic. Recordem: dues línies de Metro, dues de Rodalies de Renfe, una estació d’autobusos interurbans, diverses línies d’autobusos urbans, un bus de barri, una quinzena d’estacions del servei públic de bicicletes Bicing i 3 línies del Nitbus (gens malament, no?); una contaminació acústica (excepte a alguns sectors molt concrets propers a l’Avinguda Meridiana) sensiblement

per sota de l’habitual a altres barris de Barcelona - potser hi contribueix en gran part l’escassa oferta d’oci nocturn, fet aquest que alguns consideren (o considerem) per una altra banda un inconvenient -. Respecte a la contaminació atmosfèrica les dades ja són força pitjors i aquí els efectes de la Meridiana són lamentablement ben evidents.

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

634 FEBRER.indd 7

31/01/2018 18:28:08

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Hem d’estar preparats

L

a facilitat que hi ha avui per viatjar en avió d’un país a l’altre és molt nova. Per això hi ha molta gent que l’aprofita per fer turisme, o per marxar del seu país per culpa de guerres o per altres causes.

Això està fent canviar les característiques de molts països per la quantitat de gent nova que hi arriba. A Sant Andreu també veiem augmentada la població de gent d’altres llocs. I en vindrà més, amb la quantitat d’habitatges que es construeixen actualment.

El nostre poble, en el futur haurem de buscar la millor forma per integrar aquests nous veïns. És per això que les entitats, associacions i grups de Sant Andreu hi tenim una gran responsabilitat, no podem quedar-nos de braços plegats.

En el primer Congrés de la gent de Sant Andreu que es va celebrar entre 1989 i 1992, una de les ponències que no es va acabar de treballar prou va ser la de les entitats. Crec que seria necessària, i que avui encara és una feina a fer, una més gran coordinació entre totes les associacions, entitats i grups per veure com ens organitzem, també en la qüestió de la integració. És evident que el temps va molt de pressa i hem d’estar preparats.

Com en altres escrits que he fet, em reafirmo que m’estimo Sant Andreu i que no voldria que retrocedíssim en res del que hem aconseguit. Tots hi hem de posar el nostre esforç.

Francesc Porret i Gay

VIST AL TWITTER DEL CAP A PEUS

634 FEBRER.indd 8

31/01/2018 18:28:09

RECULL FOTOGRÀFIC

Els 3 Tombs 2018 ANDREU CARRASCAL

cap a peus | febrer

9

634 FEBRER.indd 9

31/01/2018 18:28:27

CASERNES SANT ANDREU

Queixes sense solució

El centre sociosanitari Isabel Roig no és un model a seguir

Q

10

uatre anys després de l’obertura del centre sociosanitari Isabel Roig molts dels seus pacients només tenen queixes de l’atenció rebuda. Falta de personal, menjar precari i negligències mèdiques és el que denuncien amb més vehemència aquells que han hagut de ser atesos per alguns professionals del centre. A la vegada, alguns d’aquests asseguren que els hi falta personal, no estar còmodes al centre i que la direcció no fa res per pal•liar la manca de recursos que tenen, segons la coordinadora d’entitat SAP Muntanya. Fa un any i escaig la nostra publicació, així com altres mitjans com el diario.es recollíem la queixa de la filla d’un pacient del centre. Denunciava que el seu pare havia estat en condicions “inhumanes i inconcebibles”. Considerava que la situació que havia viscut el seu pare no era anòmala, hi havia moltes persones que havien viscut situacions similars, però que no havien denunciat per resignació o por. Des de llavors, la coordinadora d’entitats SAP Muntanya ha gestionat quatre casos més rebuts a través de les associacions de veïns, i ha fet la denúncia al CatSalut.

Tot i això, hi ha moltes més queixes informals on es denuncia la manca de professionalitat de diversos membres del centre. Una iniciativa que pot ajudar a canalitzar les queixes és la impulsada per la Comissió de Salut del districte de Sant Andreu. Aquesta iniciarà una campanya que facilitarà a tots aquells que tinguin alguna queixa en l’àmbit sanitari fer-la possible, no només les relacionades amb el centre sociosanitari, mitjançant fulls informatius que es podran trobar a diverses farmàcies.

Crits, corredisses, males paraules, són moltes de les situacions que els pacients han hagut de patir en la seva estada al centre. “¿Por qué llama tanto? ¡Si quiere ir de vientre hágaselo encima que por eso lleva un pañal!” Aquesta és una de les situacions que un dels seus pacients va haver de viure pel simple fet de demanar que l’ajudessin a anar al lavabo. Tot i portar un bolquer, podia fer les seves necessitats al lavabo amb l’ajuda d’algun professional, però com es denuncia en diverses queixes “hi ha una falta d’humanitat total en el personal”.

“Les converses del personal a crits, de punta a punta del passadís eren del més normal”, afirma la filla d’una de les pacients del centre. Aquesta queixa connecta amb una altra on es denuncia

634 FEBRER.indd 10

XAVIER ARAGALL

el descontrol generalitzat per la falta de personal y descoordinació entre el mateix (sobretot els caps de setmana). Falta de coordinació que es tradueix en situacions absurdes com: “si el dia que toca dutxa és festiu, aquells malalts que els tocava, no se’ls dutxa en tota la setmana, i fins a la setmana vinent”. I situacions no tan absurdes que fan dubtar de la competència dels professionals: “durant dos dies a la meva mare li van estar donant dos inhaladors tipus ventolí, quan només n’havia de prendre un. Això ens fa dubtar de si la medicació que se li va donar durant cada dia era la correcta”.

Les queixes en alimentació estan paleses en totes les queixes recollides pel SAP Muntanya. Els menjars són realitzats per una empresa subcontractada, això provoca que hi hagi molts cops manca de transmissió de la informació. “Mi padre sufría de colitis, pero ningún día le dieron de comer arroz blanco, el día que se lo dieron por la noche le sirvieron albóndigas con salsa, que por supuesto no tomó”. A més, “la comida es de mala calidad, de poca variedad, lo que no ayuda nada al estado nutricional de las personas ingresadas”.

En resposta a una de les queixes els responsables del centre afirmen que “l’objectiu del nostre servei és atendre al pacient en tota la seva globalitat [...] oferint una atenció integral, personalitzada i de qualitat”. Aquesta voluntat no es transforma en la realitat, on pacients que havien de fer rehabilitació per tonificar-se muscularment per la preparació d’una operació només els oferien algunes sessions de gimnàs, i després simplement els deixaven deambular amb el caminador.

BlauClínic és l’ens gestor del centre, una empresa privada amb ànim de lucre dedicada a oferir atenció sanitària. Tot i ser una entitat privada, té un conveni amb el Servei Català de Salut i ofereix serveis que no assumeixen els centres públics. El grup només treballa a l’àrea de Barcelona, i compta amb un total de 600 llits, un 40% se situen a Sant Andreu. En quatre anys la direcció del centre Isabel Roig ha canviat en tres ocasions, fet que no tranquil•litza als veïns. La coordinadora d’entitats SAP Muntanya s’ha reunit diverses vegades amb la direcció del centre i el Consorci Sanitari de Barcelona, i tot i les queixes asseguren que tot segueix igual.

Jaume Gil

31/01/2018 18:28:31

FE D’ERRADES En l’article “Tenim molt orgull, però no li donem la importància al nostre patrimoni” del Sant Andreu de Cap a Peus núm: 633 (gener de 2018) hi ha un seguit d’errades a esmenar: • L’edició d’enguany de la revista Finestrelles número 17 no està dedicada a l’arquitecte municipal Josep Domènech i Estapà. Ho fou l’any 2016 amb un monogràfic a càrrec de l’historiador de l’art Sergio Funetes Milà. La d’aquest any és dedicada al patrimoni andreuenc.

• La capella del Sant Crist del Segadors no és ubicada al carrer de Sòcrates. És situada a l’extrem de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar que dóna al carrer dels Segadors i la plaça de les Dones de Motor Ibèrica.

• La capella del Sant Crist dels Segadors no va ésser salvada de l’enderroc de 1740. És va salvar de la construcció de l’actual temple parroquial l’any 1846, segurament pel seu valor històric i patrimonial.

• L’estació de Sant Andreu Comtal data de 1854 no de 1850.

• La casa de l’oficial i la capella del Sant Crist dels Segadors no són al carrer de Sòcrates. La casa de l’oficial és situada al carrer del Pont i la capella a l’extrem de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar que dóna al carrer dels Segadors i la plaça de les Dones de Motor Ibèrica.

Aquest mes comencem amb el següent article la col•laboració entre els centres d’educació secundària i batxillerat de Sant Andreu.

Des del Cap a Peus els donem veu per tal de posar en valor la bona feina que es fa als instituts i mostrar també el que poden fer els alumnes. Una ocasió perquè institut i entorn es puguin conèixer millor i interactuïn, alhora que els alumnes poden desenvolupar les seves aptituds periodístiques, fotogràfiques o d’escriptura en català.

Participen: IES Martí Pous, FEDAC Sant Andreu, IES Doctor Puigvert, IES Princep de Viana, Col•legi Jesús, Maria i Josep, Col•legi Sagrada Família i Escola Jesús-Maria Sant Andreu.

cap a peus | febrer

11

634 FEBRER.indd 11

31/01/2018 18:28:32

COL·LABORACIÓ INSTITUTS

Institut Martí Pous, l’institut que volem

E

l curs 2017/18 hem començat les classes a l’Institut Martí Pous. Per ara, allotjats als mòduls del carrer Segre 34 que fins fa poc utilitzaven els mestres i alumnes de l’Escola Can Fabra. Durant els mesos d’estiu el Consorci d’educació de Barcelona es va encarregar del condicionament dels mòduls per ajustar-se a les necessitats dels alumnes d’ESO i això ens ha permès començar el 12 de setembre amb 60 alumnes de 1r d’ESO. El curs vinent entraran 90 alumnes a 1r d’ESO. Al nostre institut ens organitzem per àmbits de treball i agrupem les diferents matèries en tres àmbits: l’àmbit lingüístic i social, l’àmbit cientificotecnològic i matemàtic i l’àmbit artístic. Una altra part de la franja horària lectiva la dediquem al treball per projectes, concretament ho fem les dues tardes que fem classe, els dilluns i dimarts.

En començar el curs, els professors ja teníem pensat quin seria el projecte del primer trimestre i entre tots el vam titular “L’Institut que volem”. Sabem que aviat passarem dels mòduls on som ara a l’edifici de la Fabra i Coats que estan rehabilitant perquè sigui el nostre institut definitiu. També sabem que hi ha un arquitecte que va presentar el projecte triat per fer la rehabilitació, però volíem que els nois i noies de 1r d’ESO tinguessin l’oportunitat de pensar i dissenyar com volen ells que sigui el seu institut.

Per això, vam fer una primera part relacionada amb la memòria històrica de l’edifici, del recinte de la Fabra i Coats i de la seva relació amb el barri de Sant Andreu en el darrer segle. Per fer-ho, vam comptar amb la col•laboració de Pere Fernández, president de l’Associació dels Amics de la Fabra i Coats, Jaume Seda, historiador del Centre d’Estudis Ignasi-Iglésias i Lluís Pous, fill de Martí Pous que ens va il•lustrar explicant la biografia del seu pare. Ens van preparar un itinerari històric pel barri a fi de conèixer els llocs emblemàtics i la seva rellevància històrica, una visita comentada a l’edifici de calderes de la Fabra i Coats i una xerrada sobre Martí Pous.

Els nois i noies van poder anotar les dades més importants i fer moltes preguntes.

La segona fase del projecte entrava de ple en la part artística i es tractava del disseny i creació per part dels alumnes d’una proposta pel nou institut. En aquest cas, vam comptar amb l’oferiment de l’arquitecte del projecte de rehabilitació, el senyor Marc Arnal, de fer una visita d’obres on vam poder constatar in situ la grandària dels espais del futur institut i escoltar les seves explicacions. A partir d’aquí, els nois i noies en grups de cinc, van decidir en quin tema es volien centrar per fer la seva proposta de disseny. Van fer propostes amb relació a: disseny dels espais exteriors (pati i pista esportiva), de la cafeteria, de l’aula de ciències, de la biblioteca, de l’aula de plàstica, un jardí sostenible, camis i circulació exterior, un aula d’ESO i el disseny del mobiliari i la façana.

En finalitzar el trimestre, els alumnes van presentar les seves propostes amb una exposició que van realitzar davant de les seves famílies, els col•laboradors i les autoritats del districte convidades, a l’Espai Joe Forga de l’Ateneu Harmonia atès que a l’institut actualment no disposem d’una sala d’actes prou gran per fer-ho. Per completar el procés d’aprenentatge realitzat, vam demanar a les persones assistents que fessin una valoració de les exposicions dels alumnes a partir d’una rúbrica que vam comentar prèviament. Després de tota la preparació prèvia i de tot l’esforç, la presentació va ser un èxit! Professorat i alumnat valorem molt positivament tot el que hem après, sobretot la superació davant els reptes com el de treballar en equip i parlar en públic.

Agraïm a totes les persones i entitats que ens han ajudat en aquest inici de viatge i comptem tenir el goig de continuar exposant molts més projectes i activitats compartides amb altres nois i noies del districte.

IES Martí Pous

12

Proposta de laboratori de ciències i de biblioteca feta pels alumnes / IES Martí Pous

634 FEBRER.indd 12

31/01/2018 18:28:35

Vine a les portes obertes. Inscriu-t´hi!

634 FEBRER.indd 13

31/01/2018 18:28:35

634 FEBRER.indd 14

31/01/2018 18:28:36

Els mercats municipals en un món d’hàbits de compra i consum canviants Xavier Aragall El juny passat al Cap a Peus nº627 ens fèiem ressò de la situació del comerç de proximitat a Sant Andreu, on destacàvem com mica en mica, centres comercials i mitjanes i grans superfícies havien erosionat el dinamisme comercial als barris.

També ens fèiem ressò de com anaven canviant el hàbits de consum i constatàvem que la botiga de barri i de proximitat es mantenia prou en l’alimentació fresca (carn, peix, xarcuteria, fruites i verdures, pa etc.) concretament els mercats municipals s’enduien encara un 40% de les compres (val a dir que amb una tendència constant a la baixa, a mitjans de la dècada dels vuitanta era de prop del 60%), seguides per les botigues de barri i especialitzades (28%) i pels supermercats amb un 26%.

cap a peus | febrer

Destacava també que per a aquestes compres la gran majoria de consumidors hi anava a peu (un 88%). No obstant amb l’alimentació en general s’observa clarament la pèrdua del pes dels mercats, que han passat del 35% del total de les vendes al 18%, mentre que els supermercats creixen enduent-se aquests compradors.

15

Anteriorment l’any 2014, al Cap a Peu nº599 tractava els 100 anys del mercat i el debat que s’obria de cara al futur.

Els dubtes dels comerciants i paradistes davant la necessitat de renovar el mercat per tal d’encarar el futur i fer front així la davallada de vendes, replantejar horaris, cedir un espai a un supermercat (seguint el model dels mercat municipals a Barcelona) millorar la il•luminació i distribució de les parades... eren elements sobre taula.

L’interior i l’exterior del Mercat de Sant Andreu / ANDREU CARRASCAL 634 FEBRER.indd 15

31/01/2018 18:28:36

A

ra la reforma ja està en marxa, de les 30 parades actuals en quedaran 18 dedicades a l’alimentació, però renovarà tot un seguit d’elements per tal de fer més atractiva l’oferta comercial i en general posar al dia el mercat per tal que aquest, així com també la seva àrea d’influència, tornin a tenir el dinamisme i la centralitat comercial que tenia i que en general sigui un espai que vertebri social, econòmica i urbanísticament Sant Andreu.

Com dèiem anteriorment, aquesta reforma arriba en un moment on el comerç de proximitat viu unes transformacions molt importants i on els hàbits de compra ( tipus de compra i dia i hora de la compra etc.) ja no tenen res a veure amb els que hi havia quan els mercats eren el principal punt de compra i per tant, afronta el doble repte de renovar-se i de fer-ho tenint en compte com es compra avui i com es comprarà en les properes dècades.

Amb aquest monogràfic volem fer un repàs a la situació els mercats municipals en un món d’hàbits de compra i consum canviants per entendre millor la reforma que s’està fent i l’abast que aquesta pugui tenir.

Els orígens dels mercats El paper dels mercats municipals (o regulats per l’administració local del moment) té una llarga tradició a les ciutats europees.

Els governs locals han vetllat històricament per tal que els ciutadans poguessin accedir a productes frescos, regular la pujada de preus, evitar l’escassetat d’aliments i fins i tot que les mercaderies complissin correctament les mides i els pesos establerts.

En un principi les vendes d’aliments i productes

que es feien malbé, es duien a en espais oberts i en dies i hores determinades, per tal que els compradors poguessin triar i remenar i hi hagués una garantia sobre la qualitat de les mercaderies.

Un dels elements importants era que la transacció comercial era oberta i tothom n’era testimoni ( és a dir que no hi hagués abusos o estafes per part de venedor o del comprador) en aquells temps aquest fet era més important que les condicions higièniques, tal i com les entenem i regulem avui en dia.

Les places obertes amb el temps van començar a tenir coberts que permetien el resguard dels venedors i compradors i més endavant entrat el S. XIX, amb la implicació dels ajuntaments que regularan de prop les activitats comercials, es comencen a planificar les places-mercat i també a generalitzar edificis específics que acolliran els mercats. La construcció d’aquests edificis significava un gran canvi per a les ciutats, ja que sovint es feien edificis emprant noves tècniques arquitectòniques (us del ferro com a material constructiu) que permetia tenir grans espais interiors. Aquests edificis esdevenien centrals en l’activitat econòmica local i afectava directament l’entramat urbanístic.

Així mateix, significarà l’arribada dels mercats moderns on els venedors comparteixen espai, es desenvoluparà el comerç i les estratègies de venda tal i com les veiem avui. La presència de diferents venedors d’un mateix producte instiga la competència i per tant la necessitat fer que les parades siguin més atractives i la presentació del producte cridi l’atenció del comprador. També es desenvoluparan les regulacions i ordenances municipals entorn a l’organització comercial del mercat.

Mercat del Born al S.XVIII, la societat canviava, els comerciants anaven agafant força i cada cop més, els pagesos venien els seus excedents. Imatge: autor desconegut / MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA (MUHBA)

634 FEBRER.indd 16

31/01/2018 18:28:36

Coberta metàl•lica del Mercat de Sant Andreu de Palomar, entre 1906 i 1913. Foto C.O. / FAMÍLIA VINYES-ROIG.

634 FEBRER.indd 17

de l’Opinió Andreuenca, hi podeu trobar l’article “Els orígens del mercat de Sant Andreu de Palomar” de d’historiador Pau Vinyes, una completa revisió de d’història del nostre mercat).

Com es replantegen els mercats de cara al futur?

Els canvis en els hàbits de compra fan que els mercats hagin de replantejar-se, més enllà de la renovació i modernització de les instal•lacions, quin ha de ser el model que els permeti projectar-se cap al futur i amb èxit.

La reconfiguració del model comercial altament competitiu les amenaces que hi ha sobre el comerç de proximitat com ara la competència dels centres comercials cada cop més atractius per a joves (que son els compradors del futur) i les lleis de liberalització d’horaris (que es proposen a nivell estatal) que permetrien desenvolupar una llibertat d’horaris que seria letal per al model de comerç de proximitat, etc. són problemes que un nou model de mercats ha de solucionar.

cap a peus | febrer

La presència de diferents venedors d’un mateix producte instiga la competència i per tant la necessitat fer que les parades siguin més atractives i la presentació del producte cridi l’atenció del comprador.

El Mercat de Sant Andreu segueix ben bé aquest esquema. Abans que la plaça Mercadal fos lloc de mercat, la venda es feia a la plaça Orfila (llavors anomenada de l’Església). La segona meitat del S.XIX es planifica i es crea la plaça Mercadal, que esdevenia lloc de mercat i les voltes servien per protegir els venedors. El projecte de coberta metàl•lica acabarà essent realitat a principis del S.XX (veure fotografia) i a la segona dècada de segle es tancarà amb parets i quedant així el mercat dins d’un recinte tancat alhora que s’ordenarà la ubicació de les parades, seguint l’esquema que va ser vigent fins ara (al blog

17

L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona va elaborar el Pla Estratègic de Mercats 2015-2025 on s’elaborava un complet diagnòstic de la situació actual i proposava una sèrie d’estratègies de cara al futur.

Ens fixem en alguns factors que poden ser clau alhora de repensar els mercats.

31/01/2018 18:28:37

apunt tècnic | Factors a tenir en compte pel repla Factors socials En l’àmbit social trobem dues tendències que poden ser interessants. Una conjugaria l’evolució dels estils de vida i com aquests canvien la percepció dels compradors. Per exemple una de les situacions que cal tenir presents i que tots podem veure en moltes estratègies comercials avui és la personalització i la naturalització. La personalització implica tornar fer sentir al consumidor com a persones de manera diferenciada. Després d’haver d’estandaritzat productes i homogeneïtzat formes de menjar, ara individualitzar el producte i fer creure que està “personalitzat per a tu” esdevé una estratègia de venda.

D’altra banda la naturalització ens remet a la idea de restaurar la naturalesa després que l’haguem malmès i contaminat. Així ara se’ns ofereixen productes “ecològics” (entenent que volen dir que son respectuosos amb el medi ambient alhora de produir-los) i en fan embolcalls que remeten a una idea de producte “natural” (malgrat que sovint continuï essent fruit d’un procés industrialitzat). En aquesta línia, també hi ha el que alguns autors han identificat com la creació de “cultures” d’aliments específics. Després d’haver mecanitzat i industrialitzat la producció de molts aliments i haver-ne perdut el contacte més proper i quotidià. Un exemple en seria la creixent evolució d’una “cultura dels vins” que s’esdevé un cop gairebé desapareguda la relació amb el vi de taula i els cellers que el venien a granel.

El segon factor social el trobem amb la importància que va prenent la degustació a l’interior dels mercats. És a dir, el fet d’oferir menjar elaborat a partir de productes de la parada, dedicant un espai de la mateixa parada per servir aquests menjars o bé a partir d’obrir petits bar o restaurants dins dels mercats. Amb uns horaris ampliats i una oferta que atrau nous compradors i nous usos del mercat, es tracta d’un element que ha anat creixent en les recents remodelacions de mercats municipals similars al nostre.

El comerç electrònic i entorn comercial Aquí es barregen dos conceptes que enllacen amb el que el poeta J.V.Foix va descriure magistralment “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. D’una banda el comerç electrònic, que més enllà de la compra-venda on-line hauria d’aprofitar el potencial de les xarxes socials, la creació de comunitats virtuals, aplicacions al mòbil i l’agilitat d’adaptar-se a qualsevol novetat que pugui sortir per tal de seguir essent competitius. En aquest sentit, les cadenes de botigues especialitzades o supermercats de petit format ja tenen en marxa aquestes estratègies.

18

D’altra banda pel que fa al vell, tenim un centre comercial que coincideix amb l’entemat urbà del nucli antic. Cal tenir present la potencialitat de l’eix comercial del carrer Gran. En un extens anàlisi sobre els hàbits de compra i tendències de futur elaborat el 2012 per l’Ajuntament de Barcelona, es constatava que aquest element té molt de potencial per a Sant Andreu. Concretament es deia: “Cal reconèixer que els eixos comercials que es corresponen al centre dels antics municipis del Pla de Barcelona (Sant Andreu, Sants, Gràcia...) es perceben pels compradors com espais comercials de referència”.

Els horaris Potser un dels punts centrals i més difícils de resoldre, ja que confronta dos models empresarials. El familiar, pel qual una ampliació d’horaris li suposaria uns costos d’estructura que no pot assumir i per altra banda un model no familiar que té la capacitat d’assumir les despeses d’obrir en un horari més ampli. Actualment però la quarantena de mercats municipals que hi ha a Barcelona presenten una gran heterogeneïtat d’horaris (concretament en l’obertura a la tarda) que depèn molt de les característiques del barri on es troba el mercat.

A Sant Andreu, el nou impuls que doni la renovació (començant ja pel format de la carpa provisional) pot ser una oportunitat per començar a pensar en noves maneres de tenir el mercat obert més estona per atraure noves fornades de compradors. En aquest sentit, cal pensar també en recuperar o atraure potencials compradors nous per als qui els canvis d’hàbits han fet que divendres per la tarda i dissabtes pel matí siguin cada cop més temps d’oci del cap de setmana, mentre que el tems de compra es distribueix durant la setmana.

634 FEBRER.indd 18

31/01/2018 18:28:37

e pel replantejament del model de mercats municipals|

cap a peus | febrer

19

Actualment el Mercat de Sant Andreu es troba en remodelaciรณ / ANDREU CARRASCAL

634 FEBRER.indd 19

31/01/2018 18:28:49

Cultura | Teatre

De dictadors, màgia i esperança El SAT Teatre! acull ‘La nena dels pardals’, un conte per a grans i petits adaptat a l’escenari amb exquisida bellesa i imaginari per la companyia Teatre al detall Què hauria passat, però, si entre tots els seguidors de Zedong s’hagués alçat una veu, una de sola, disposada a desobeir el “Gran Timoner” i a salvar i curar tants pardals com fos possible?

Aquest és el cas de la petita Ming Li, l’heroïna fictícia del conte de Pennypacker, una tendra i emotiva història que explora la capacitat dels més petits, a través de la il•lusió, de lluitar contra l’estupidesa humana i canviar el món.

Ara els membres de Teatre al detall transporten aquest relat a l’escenari amb una magnífic text de Jordi Palet, en què destaca, d’una banda, l’aparició ridiculitzada de la figura del dictador, parodiat brillantment per Xavi Idàñez; i de l’altra, la introducció de la música i els efectes sonors realitzats en directe per Jordi López, Toni López i Claudi Llobet, integrants de la Tresca i la Verdesca. Les seves cançons i encertades intervencions puntuals dins la trama fan de tot el conjunt una experiència encisadora, elevada al regne de la fantasia i la imaginació gràcies a les belles il•lustracions que Noemí Villamuza ha creat específicament per a l’obra.

Cartell de l’obra / SAT TEATRE!

20

E

l 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Charles Chaplin va convertir l’horror de l’Holocaust en una sàtira contra el nazisme i en un cant d’esperança i llibertat. Dècades després, El gran dictador continua sent un referent cinematogràfic i un dels exercicis més brillants de lluita contra Adolf Hitler i el totalitarisme fets des de la gran pantalla.

I és que la conjunció entre tragèdia i comèdia, quan en bones mans, pot resultar en autèntiques obres d’art, com l’adaptació que la companyia Teatre al detall ha fet recentment del conte La nena dels pardals, de la nord-americana Sara Pennypacker, una faula ambientada durant l’anomenada “guerra als pardals” declarada per Mao Zedong el 1958 amb la intenció de donar un impuls a la producció agrícola de la Xina.

La quasi completa extinció d’aquests ocells, a qui el dictador va catalogar d’enemics del progrés, va trencar la cadena alimentària als camps de la Xina, els quals, sense pardals que mengessin insectes, van veure les seves collites totalment arrasades.

Començaven així els anys de Gran Fam al país, que provocarien la mort d’entre 30 i 40 milions de xinesos.

634 FEBRER.indd 20

“Vam voler que, a part de posar accent en la realitat dels fets amb l’aparició del dictador, a qui de totes maneres vam decidir presentar amb un toc humor, hi hagués també màgia, i aquesta màgia l’hem trobat a partir de les il•lustracions”, explica Txell Botey, membre de la companyia i protagonista de l’obra, en una conversa amb la revista, on també emfatitza com els nens es queden bocabadats amb els dibuixos de Villamuza.

Però La nena dels pardals va molt més enllà de la màgia, llàgrimes i rialles que Teatre al detall crea sobre l’escenari. Surt de la sala i entra dins les cases i les consciències dels més petits.

“Els grans veiem la part trista de la història, perquè sabem que això va passar realment i no va haver Ming Li, però els nens veuen el conte i l’esperança, s’hi veuen reflectits i creuen que poden aconseguir un món millor tot seguint les directrius del seu cor”, comenta Botey, que no amaga l’entusiasme al descriure com l’espectacle crea debat fora de les parets del teatre i genera aquelles preguntes tan innocents a la vegada que creadores de consciència com són: qui va ser Mao? Què és un dictador? Què va fer? I per què?

A tots aquells que us hagueu perdut l’obra, no defalliu! La podreu recuperar el mes de març durant la gira que la companyia farà per Lleida i Vic. Fins aleshores, i tornant a l’activitat teatral del barri, estigueu atents a aquest mes de febrer.

31/01/2018 18:28:50

El proper dia 10, l’Ateneu L’Harmonia acull TOC, comèdia a càrrec de la companyia andreuenca La Tr@mpa, i a l’Ateneu de Sant Andreu, la companyia Forat Sense Fons estrena Sola en la foscor, peça d’intriga de Frederick Knott que podreu veure els dies 11, 16, 17 i 18. A més, al SAT! celebren els 25 anys de la companyia de teatre clown Chapertons Còmic Teatre, i els Clip Teatre estan preparant el clàssic d’Edward Albee Qui té por de Virginia Wolf.

Que comenci l’espectacle!

cap a peus | febrer

Fotografies de l’obra / MAYDO GARGALLO

634 FEBRER.indd 21

31/01/2018 18:28:53

FUNDACIÓ CEL

La Fundació CEL obre reforços escolars a Sant Andreu El servei està dirigit a menors d’entre 6 i 12 anys i es treballa molt conjuntament amb les escoles on estudien

L

22

a Fundació CEL (Centre Educatiu i de Lleure) ha obert recentment quatre centres de reforç escolar a Sant Andreu, dirigits a menors de famílies vulnerables. El servei s’adreça a nens d’entre sis i dotze anys que provenen d’escoles de Sant Andreu i la Sagrera, com ara Can Fabra, Ignasi Iglésias, Molí de Finestrelles, Pegaso o Mestre Enric Gibert i Camins.

Els reforços tenen lloc actualment a les parròquies de Sant Joan de Mata, Sant Andreu de Palomar, Crist Rei i Sant Pacià, i ja compten amb prop de vuitanta nens i nenes que treballen en grups reduïts de cinc infants. L’atenció s’ofereix a través de set mestres i educadors socials, amb la col•laboració d’un bon grup de voluntaris i estudiants dels programes de voluntariat d’escoles com Jesús Maria i Mare de Déu dels Àngels.

Segons ens explica la Josefina Vidal, presidenta de la Fundació CEL, «el que es fa principalment és reforç escolar: ajudar a fer els deures, explicar amb més profunditat allò que no s’ha entès a l’escola o fer un seguiment de les mancances i progressos.

També donem berenar als nens, per assegurar-nos que almenys facin un àpat complet». L’Elena Rué, gerent de la Fundació, ens afegeix: «Durant 2018 oferirem més de 15.000 berenars saludables durant el curs, sense comptar l’alimentació als casals d’estiu. Un berenar saludable es compon d’un entrepà, un lacti i una peça de fruita».

El reforç es treballa conjuntament amb els tutors de les escoles que pretenen millorar el nivell educatiu dels infants. Entre els menors es troben alguns nens provinents de famílies nouvingudes, que tenen certa dificultat en l’ús de l’idioma. L’accés a aquests reforços es fa a través d’un informe social elaborat per la Fundació o pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i els infants arriben derivats essencialment per les escoles, els serveis socials o les mateixes parròquies.

Aquest servei, que és totalment gratuït per a les famílies, està finançat per La Caixa Proinfància, Càritas Diocesana de Barcelona i socis i donants de la Fundació CEL, i ha tingut una excel•lent resposta per part de les escoles, els serveis socials i les famílies participants.

La Fundació CEL va néixer ara fa vint anys al barri del Bon Pastor, amb la missió de realitzar una intervenció socioeducativa fora d’horari escolar amb nens de famílies vulnerables. Es tracta d’una fundació arxiprestal de l’arxiprestat de Sant Andreu, que està format per sis parròquies: Sant Andreu del Palomar, Sant Pacià, Sant Joan de Mata, Crist Rei, Sant Josep Manyanet i Bon Pastor.

A Bon Pastor compta amb dos centres d’atenció socioeducativa diürna, un amb capacitat per quaranta places i un nou centre de

634 FEBRER.indd 22

vint places per adolescents. Els Centres Oberts de la Fundació CEL han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació La Caixa i socis, donants i voluntaris de la Fundació.

Els objectius de la Fundació passen per afavorir la integració social dels infants per prevenir situacions d’exclusió social i potenciar el seu desenvolupament afavorint l’assoliment d’aprenentatges. També promouen la participació de les famílies en els processos educatius i la millora de l’entorn dels menors, facilitant les relacions socials positives i afavorint el seu acolliment per part de la comunitat. L’Elena Rué ens explica que «els menors prenen els berenars en un ambient de relació positiva, on s’acull als infants i als adolescents amb educadors, mestres, voluntaris i companys».

A més del programa de suport al procés d’escolarització, des de la Fundació CEL també treballen amb programes d’educació per a la salut, educació en el lleure i programes de voluntariat i tutories, entre d’altres, i, segons ens comenta la Josefina Vidal, «no estem tancats a treballar també més endavant amb aquests programes a Sant Andreu».

Míriam Pérez

hola@fundaciocel.org

31/01/2018 18:28:54

El perfil de...

E

634 FEBRER.indd 23

tejàvem la possibilitat de posar fi a una etapa que ha estat molt interessant per a tots. El fet que el 2017 es complissin 40 anys de la publicació va fer que ajornéssim la decisió de tancar-la fins a acabar l’any. Entenem que l’objectiu s’ha complert; hem estat l’altaveu dels clubs esportius modestos -i no tan modestos- del nostre entorn, i a més pensem que també hem contribuït a un acostament entre tots ells”.

Respecte al periodisme esportiu local, en Jordi comenta que “avui, donar a conèixer als seus aficionats les seves activitats, els esdeveniments esportius, és senzill. Tothom té una pàgina web, o una pàgina de Facebook o un compte de Twitter. En aquest sentit, les nostres entitats són autosuficients. Sí que és cert que la sinergia que es produïa amb l’SPORT9, que feia que el qui estava interessat en el futbol sala també s’assabentés de temes d’atletisme o d’hoquei, això ja no es produirà”.

Actualment, en Jordi reconeix que li agradaria “continuar defensant el periodisme local esportiu, però també el periodisme local general. El periodisme local és vital. A tothom li interessa, i molt, si en Puigdemont entrarà al Parlament llençant-se en paracaigudes o per les clavegueres de la Ciutadella, però també li interessa què passa en el seu entorn més immediat. El que també és veritat és que el periodisme local ha de ser seriós. Pel fet de parlar de temes de menys abast -que no menys seriosos-, no es pot obviar la qualitat del producte que s’ofereix al lector.

I pel que fa al periodisme esportiu, ras i curt… potser ja hi ha massa gent que parla del Barça… no?”.

Alba Cabrera

cap a peus | febrer

n Jordi Recasens Alonso, sempre s’ha dedicat al món de l’empresa, en diferents àmbits. Vinculat amb Sant Andreu, va ser Conseller Municipal de CiU durant 14 anys, com a Cap de l’Oposició. Va començar a col•laborar amb Sport9 el 1992 en temes d’estil i redactant alguna de les cròniques i va passar a ser un dels màxims responsables fins al seu tancament, el passat desembre, coincidint amb els 40 anys de la publicació.

SPORT9 el van fundar l’any 1977 nou entitats de l’antic Districte IX de Barcelona, que en l’actualitat es correspon als Districtes de Sant Andreu i Nou Barris. D’aquí el nom. SPORT9 era, juntament amb la nostra, la publicació degana del periodisme local a Barcelona. En Jordi explica que “va sorgir de la inquietud de gent d’entitats esportives andreuenques i de Nou Barris, que consideraven que no tenien cap manera de donar a conèixer les activitats que feien i volíem involucrar-nos amb la nostra societat civil amb els redactor del diari esportiu recent tancant ‘Dicen...’”.

Destacar que entre aquelles 9 entitats fundadores, n’hi havia una cultural, L’Ideal d’en Clavé de Les Roquetes, que va fer que des del primer moment hi hagués un espai per al món cultural dins les pàgines de la publicació.

L’SPORT9 ha tingut una periodicitat mensual els darrers anys i una tirada de 6.000 exemplars. Tanmateix, havia arribat a ser setmanal. La temàtica buscava un equilibri entre el futbol i la resta d’esports, a més de les pàgines de cultura que els darrers anys tenien una secció pròpia anomenada Mirador. Tal com explica en Jordi, “feia bastant de temps que alguns dels qui formem part de la publicació ens trobaven en la situació d’una càrrega d’obligacions professionals, familiars i personals que ens deixava poc temps per dedicar-li a la publicació, i ens plan-

Jordi Recasens, diari SPORT9

23

31/01/2018 18:28:55

Esports | FUTBOL

La UESA encara no coneix la victòria aquest 2018

Equip titular de la UESA davant l’Espanyol ‘B’ / UESA

Q

24

uatre partits consecutius sense guanyar. Aquest és el balanç de la Unió Esportiva Sant Andreu en aquest inici d’any. Els de Mikel Azparren van acabar el 2017 amb tres victòries consecutives, però tres empats i una derrota aquest 2018 han fet que l’equip hagi entrat en una mala dinàmica, en què ha sumat 3 punts dels 12 possibles. El punt sumat davant l’Espanyol ‘B’, però, ha fet que el Sant Andreu hagi recuperat la quarta posició i, per tant, torni a la zona de play-off. Un gol als dos minuts de joc de Juanma donava esperança als andreuencs davant el líder, però un dubtós penal transformat pels blanc-iblaus posava l’empat al marcador abans d’arribar al descans.

Un bon empat tenint en compte que el filial de l’Espanyol està intractable amb 19 victòries i només 4 empats, un d’ells, contra la UESA. De fet, aquest ha estat el millor resultat de la segona volta. No obstant, el Narcís Sala també va viure el pitjor resultat del 2018, davant el Santfeliuenc. El 0-3 va ser un revés inesperat en la clara ascensió que estaven fent els quadribarrats, que no perdien com a locals des del 15 d’octubre (contra el Vilafranca 1-2). A partir d’aquesta data la UESA havia sumat 6 victòries i 4 empats que van situar l’equip a la tercera posició, igualat a punts amb l’Ascó (llavors, segon).

El play-off, més car que mai Ho destacava Mikel Azparren en l’entrevista de l’edició de novembre quan afirmava que 8 o 9 equips lluitarien pel play-off. No li faltava raó a l’entrenador del Sant Andreu. Només 5 punts distancien el Prat, tercer classificat amb 41 punts, del Reus ‘B’, 9è classificat amb 36. No gaire més lluny estan la Pobla de Mafumet i l’Horta, 10è i 11è classificats respectivament, amb 34 punts. El play-off estarà més car que mai en aquesta Tercera Divisió.

En memòria de Josep Manel Casanova L’exandreuenc Josep Manel Casanova va estar homenatjat en el partit davant l’Espanyol ‘B’. Casanova, que va morir el passat 6 d’agost, va jugar dues temporades i mitja al Sant Andreu a

634 FEBRER.indd 24

Segona Divisió entre el 1973 i el 1975 i, de nou, la temporada del 1979. A més, també va ser jugador de l’Espanyol a Primera Divisió. En la seva memòria es va guardar un minut de silenci al Narcís Sala i la seva família va fer el servei d’honor.

Un febrer per a reivindicar-se El partit més destacat dels que disputarà la Unió Esportiva Sant Andreu el febrer és el derbi contra l’Horta. A l’anada no es van veure gols al Narcís Sala, però el Municipal d’Horta viurà el proper dia 25 un partit directe de dos equips que lluiten per la zona alta. Només quatre punts separen ambdós equips a la classificació: el Sant Andreu és quart amb 38 i l’Horta 11è amb 34.

Abans del derbi barceloní però, la UESA es veurà les cares amb un altre dels de dalt. L’Ascó no és el millor rival que podia visitar el Sant Andreu per buscar la primera victòria del 2018. Els tarragonins només han cedit una derrota com a locals i va ser contra el poderós filial de l’Espanyol. Dos rivals a priori més assequibles han de ser el Castelldefels i el Granollers, dos equips que lluiten per sortir del descens. Àlex Ávila UESA eSports La UESA eSports ha completat la primera volta amb alts i baixos. Després d’un inici que recordava a la temporada passada a Sisena Divisió, amb tres victòries consecutives més les quatre que ja portava l’equip, els andreuencs es varen veure superats per Xerez (2-1), Punta Úmbria (1-2), Athletic United (1-2) i van empatar davant TorreWolves (1-1). Les victòries vers Andalucia United (1-2) i Besollita (2-1) no van permetre als quadribarrats mantenir el liderat de la Cinquena Divisió. A la Copa, després d’eliminar Alpha Omega per un global de 5-4 i CC Temisas per 8-3, arriben a tercera ronda on el Badajoz, a priori més experimentat, posarà a prova als de BeltryHD. Àlex Beltrán

31/01/2018 18:28:57

Esports | WATERPOLO

El Sant Andreu cau a Europa

L

’equip de waterpolo femení del Club Natació Sant Andreu no ha pogut superar el repte de classificar-se pels quarts de final de l’Eurolliga, en caure eliminat en la segona fase classificatòria disputada a mitjan gener a la piscina Sant Jordi de Barcelona. L’equip dirigit per Javi Aznar s’havia marcat com a gran objectiu de la temporada superar aquesta eliminatòria, que de moment representa el llistó més alt al qual s’ha pogut arribar en competició europea. El grup al qual l’equip s’havia d’enfrontar era de màxima dificultat, però s’havia generat una expectativa que, tot i ser objectivament assolible, no es va poder concretar.

El torneig va començar bé. En la primera jornada del quadrangular el Sant Andreu es va mostrar molt superior a l’Utrecht holandès, l’equip a priori més fluix del grup, a qui va derrotar amb solvència i autoritat per un clar 13-5. Just abans, el màxim favorit, Sabadell, es desfeia sense massa complicacions de les hongareses del Dunaujvaros per un altre resultat clar: 13-8. A la vista d’aquests marcadors, semblava clar que la segona plaça, que donava la classificació per als quarts de final, es posaria en joc en el partit que enfrontava el Sant Andreu contra les hongareses. I així va ser, en un encontre que, tot i dominat pel Du-

naujvaros a l’aigua, va mantenir la igualtat en el marcador i la incertesa sobre el desenllaç final fins el darrer parcial, en que les nostres no van poder superar l’estirada final. El resultat, 8-15, no acaba de reflectir el que va passar a l’aigua, però el que compta són els guarismes i després d’aquest partit va imposar-se el desànim, ja que feia falta un miracle per assolir la classificació.

El Sabadell va fer els deures contra l’Utrecht (15-7) i només les matemàtiques van evitar que tot estigués dat i beneït.

La tercera i darrera jornada del campionat va començar amb una clara victòria del Dunaujvaros contra l’Utrecht (17-8). Després d’aquest marcador, el Sant Andreu havia d’aconseguir una victòria de vuit gols contra el Sabadell, un equip a priori imbatible en la lliga espanyola i entre els favorits per aconseguir el títol europeu. La lògica es va imposar i tot i plantar cara, les vallesanes van certificar la seva classificació amb un clar 7-13 i van deixar les nostres a les portes dels quarts.

Ara l’equip se centrarà en mantenir el segon lloc a la fase regular de la lliga nacional i en mirar d’aconseguir una medalla en la Copa de la Reina, a jugar a les instal.lacions del Club Esportiu Mediterrani els dies 16,17 i 18 de febrer.

JJ Aymerich

cap a peus | febrer

25

CNSA

634 FEBRER.indd 25

31/01/2018 18:28:58

634 FEBRER.indd 26

31/01/2018 18:28:59

El circuit cultural als barris

BARCELONA DISTRICTE CULTURAL Teatre Dansa Audiovisual Música Circ Creació comunitària

febrer/abril 2018

Entrada gratuïta Més informació i reserva prèvia a www.districtecultural.barcelona BcnDCultural #BcnDCultural

634 FEBRER.indd 27

31/01/2018 18:28:59

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

634 FEBRER.indd 28

31/01/2018 18:29:10