643 desembre sense monografic.indd 1
01/12/2018 9:24:10
643 desembre sense monografic.indd 2
01/12/2018 9:24:11
EDITORIAL Deixem enrere el 30 de novembre: Sant Andreu
J
JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
ust després de la Festa Major ens n’anem directes cap al Nadal. Un Nadal com cada any: amb trobades familiars, més canelons i dolços dels recomanables i amb algun regal inesperat. Però aquest cop no serà com el Nadal passat. Aquest any tenim el carrer Gran aixecat. Un projecte que ens enganxa a mig fer i que ens fa maleir els ossos d’aquells que ho van pensar. Ple de reixes, sense rajoles i forats, .... “que no puc passar amb el cotxet!!” i “que no hi treballa ningú!!”. Però també hem pogut veure com ens quedarà el nou carrer Gran: més ample, més agradable, més obert, més humà, més accessible i més de: “com pot ser que no s’hagi fet abans?!” i “que bé que es passeja ara!!”. El tram de Sòcrates a la Rambla ens ensenya el que ens espera, i nosaltres pensem que la espera i els maldecaps valen la pena. Això si, un Nadal en el que seguim sense una solució a la trinxera de vies que ens separa del Bon pastor. Seguim demanant l’estació que està programada des de fa anys, i no hi ha manera. Senzillament cal tirar endavant el que estava previst: primer construir un petit edifici sobre les lloses, amb les guixetes, les escales mecàniques i ascensors, condicionar les noves andanes (que ja estan fetes) i posar bancs i papereres (ah! i un rellotge, que amb la RENFE ja se sap). Aleshores cal moure les vies d’on son ara
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
8
cap a dins el calaix de formigó que ja existeix. I ja tenim nova estació!!! Només cal tenir ganes de fer-ho. Més endavant vindrà la urbanització de la llosa i la construcció del parc que ha de connectar-nos amb els veïns de Bon Pastor. Però això serà una altra lluita. Ara el que volem, aquest Nadal de 2018, demanem: Colau, Torra i Sanchez, desencalleu la nova estació. Un Nadal en el que com anys passats des de l’AAVV organitzem la campanya de Reis. Ja sabeu que recollim joguines noves i que d’acord amb Serveis Socials, posem el nostre gra de sora per tal que nens i nenes del nostre entorn puguin començar el nou any amb un somriure. Un Nadal en el que persones no jutjades patiran per segon any haver d’estar separats de les seves famílies. Un fet del tot injust i indigne d’un sistema que s’auto-cataloga de democràtic i amb una clara separació de poders. A ells, allà tancats, ens agradaria enviar-los una abraçada i poder-los dir que pensem tant en ells com en les seves famílies i que som conscients de l’esforç i el compromís que ens demostren dia a dia. Desitgem a tots que comencem el proper any amb alegria i amb l’esperança de que aquest cop es faran realitat tots els nostres somnis!! Bon Nadal i Feliç 2019!!
www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h
*
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
)
93 345 96 98
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
PORTADA: NÚRIA CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
643 desembre sense monografic.indd 3
01/12/2018 9:24:11
Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus
643 desembre sense monografic.indd 4
01/12/2018 9:24:12
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV
SUMARI
VOCALIA D’EDUCACIÓ
VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS
HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,
CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA
9......... 4ª ENCADENADA
LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA
FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-
LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL
NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.
CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.
VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA
VOCALIA DE SANITAT
GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-
LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER
VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB
UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER
EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,
INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS
AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-
RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-
VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS
PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES
“CAP NEN SENSE JOGUINES”.
Acabem l’estació Comtal
L’ENTREVISTA 10...... Antònia Mataró, centenaria andreuenca
12 .... NADAL AL CARRER GRAN
LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT
SANT ANDREU X VIURE (TGV)
DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-
AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-
MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA
MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT
DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN
ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE
VOCALIA DE MEDI AMBIENT
L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE
LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I
CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU
LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA
COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A
CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA
LA SEVA ACCESSIBILITAT.
NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-
CARRER GRAN
LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-
A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT
TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.
VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST
VOCALIA D’HABITATGE
MANDAT.
ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE
L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT
LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR
EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL
INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER
PROJECTE.
LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA
FABRA I COATS
CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ
SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE
OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS
SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-
HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A
LUPAMENT DEL PROJECTE.
TALS. CASERNES VOCALIA D’URBANISME
FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA
DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS
PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,
PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-
FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA
LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN
ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE
DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL
GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-
PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-
TATGE PROTEGIT.
SIONS
CREADES
PEL
SEGUIMENT
DELS PROJECTES.
MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR
VOCALIA DE PATRIMONI
DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-
VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE
RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA
POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS
BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-
CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM
ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR
PER
RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-
INNECESSARI.
TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-
TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS
DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA
AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
AVINGUDA.
IGLESIAS.
monogràfic
14 .... EL JAZZ A SANT ANDREU CULTURA
20 ..... 90 anys sense Ignasi Iglésias 24 ..... ESPORTS Natació, Waterpolo i futbol
SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:
5
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.
643 desembre sense monografic.indd 5
01/12/2018 9:24:12
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)
FEINA
M’ofereixo per a cuidar persones grans, amb experiència i bones referències. Diplomada en auxiliar de geriatria. Acostumada a la delicadesa dels anys i la fragilitat de les circumstàncies. Amb un currículum perfecte. Horari flexible,. Preu assequible. ,Preguntar per Magali Planas Casademont, telèfon de contacte 934083345 o mòbil 645969894. Se ofrece Auxiliar de Enfermeria i Geriatria a domicilio Sanae Dayani tel:655401508. Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor. Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiència. Estudis i Titulació. Referències tel: 93/274 03 09 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge...) Adela tel: 627.85.36.36
Se ofereix sra. catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompañar avis o nens. Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna. Estudiant de Batxillerat s’ofereix a cuidar nenes i nens per les tardes: estar amb ells, anar-los a recollir a l’escola i el que faci falta! També m’ofereixo a donar clases de repàs d’anglès. Si estàs interessat/da, contacta’m: 679810280 / 932742394 Senyora s’ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia. Se ofrece sra. para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas Cristina Carvajal Tel: 603491944
IMMOBILIARI
Es lloga plaça de parking al carrer Camil Fabra, Club Natacio Sant Andreu. Preu 100 euros. Rosa Mª telf. 673810280/932742394 Venc Cadireta de Passeig doble per bessons amb tots els accessoris (nova) per 90 euros. Truqueu al 629734632/933456615 (Assun) Particular ven pots de farmacia, rayoles i plats, tot de ceràmica antiga. Antonio. 931197905.
Es necesita habitació pels caps de setmana i algún festiu, per sra. de confiança amb referencies. Telf: 617187995 Margarita, treballa a Sant Andreu.
C.N. SANT ANDREU Venc 2 titols CN Sant Andreu. Tel:650803808 Anna. Preu 700 cadascun
Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar, tel:671368265 Charo Vermejo.
Venc 2 titol del CN Sant Andreu. Lloguer de plaça de pàrquing, C/ Tel: 933453434.Ventura .Preu 650 Gran de Sant Andreu/Coroleu. cadascun. Tel: 93/3460337 Jose
Se ofrece Sra. de limpieza y cuidados gente mayor. Nuria tel: 648081251
Pàrquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Tel: 617187995
Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas, escaleras, y cuidado de personas mayores, por horas o a tiempo completo, disponibilidad inmediata, responsable, referencias personales, 640542585.Abnery Carranza.
Es lloga plaça de pàrquing a C/Burriana,48, 93.4364800. 616271693. Sr. Marsal.
643 desembre sense monografic.indd 6
Es lloga plaça de pàrquing (cotxe gran), c/ carrer Gran de Sant Andreu 481. Preu 80€ 629734632/933456615. Joaquim
Venc titol CN Sant Andreu Tel:639948621 contactar amb Puri. Preu 750 Venc titol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700 Venc titol CN Sant Andreu Telef629734632/933456615 (Jordi) Preu 650
01/12/2018 9:24:12
ELS VEÏNS ESCRIUEN
Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Cal anar a l’arrel del problema
A
l món hi ha molts milions de persones que viuen en unes condicions infrahumanes i sense esperança que millorin les seves condicions de vida. És esgarrifós veure els llocs i la forma com viu la major part de la humanitat i que ocupen territoris molt més grans que Europa. Alguns fugen i es juguen la vida i donen tot el que tenen i més a les màfies que els prometen ajudar-los a anar a buscar un món on viure millor, però la majoria dels que no moren ofegats o no són retornats als països de procedència, es troben vivint també infrahumanament a casa nostra. A Europa van proliferant els partits d’ultradreta que estan en contra dels estrangers pobres que aconsegueixen arribar i cada vegada van sortint més partits populistes que aconsegueixen els vots suficients per governar sols o en coalició en alguns estats europeus. El descontentament vers els nouvinguts augmenta fins i tot entre votants de partits d’esquerra, que només gosen dir en veu baixa que estan en contra dels “sense papers” pel temor que els titllin de xenòfobs. La situació a Europa sembla cada cop més el que passava a l’Europa dels anys 30 del segle passat, si bé ara no és contra els jueus, gitanos i persones amb necessitats especials, si no contra els nouvinguts pobres. Els partits no xenòfobs i les ONG fan polítiques per ajudar a salvar la vida als que travessen la Mediterrània en males condicions i per ajudar-los quan arriben a casa nostra. Es parla molt de menors no acompanyats que, en general vénen del Marroc, esperonats pels seus propis pares, perquè no veuen que tinguin gaire sortides laborals. També molts dels nostres joves estan sense feina i n’hi ha que han d’emigrar perquè quan acaben els estudis, no troben feina aquí. Pel que fa als menors no acompanyats, se’ls ofereix casa, llit, menjar, estudis, preparació per treballar, encara que trobar feina no és fàcil. A casa nostra l’índex d’atur és preocupant. El nombre de menors no acompanyats va augmentant. Al costat d’aquesta realitat hi ha una minoria que acumulen grans riqueses que permetrien canviar la sort d’una bona part de
la humanitat. No és que vulguin ser rics per viure sinó perquè els diners donen poder. Es venen armes perquè els més dissortats del món es matin entre ells. Això provoca més èxode dels que poden. Davant d’aquesta trista realitat de la humanitat, amb tota la bona fe es recapten diners perquè les criatures no morin de fam, desnutrició i malalties; s’intenta salvar al màxim de gent de la que creua la Mediterrània ( ja hi ha països que hi estan en contra); s’està en contra els centres d’internament d’estrangers per retornar-los als països de procedència, es fan programes d’acollida i se’n reclamen més, es fan i es reclamen plans d’habitatge social. Es tracta d’aturar desnonaments, es reclama augmentar els centres d’acollida per a joves, es va a països del tercer món per ajudar les persones d’allà per aconseguir aigua potable, conrear aliments, metges que van a guarir malalties, etc. L’atur a casa nostra és força gran i els salaris molt baixos. Molta gent, tot i tenir feina, té dificultat per sobreviure. Els preus dels pisos són molt elevats, tan si són de lloguer com de compra. El problema va més enllà del que podem fer per acollir els que es veuen obligats a fugir del seu país- Per què no s’actua per ajudar de debò al “tercer món”? Què esperem? Malauradament no es va a l’arrel del problema ni tan sols se’n parla. La major part de les persones humanes, s’estimarien més viure al seu país, si tinguessin possibilitats de viure-hi mínimament bé. Hi ha països dels anomenats del tercer món, que tenen grans riqueses naturals, que estan en poques mans. A Europa i els EUA també hi ha una minoria molt poderosa. Amb tot aquest poder podríem tenir un món millor i ens evitaríem molts problemes. Algú s’ha plantejat on ens porta tot plegat? De moment Europa no segueix el millor camí possible. La història es repeteix i, tal com va advertir Freud, els problemes que no es resolen, tornen a sortir. D’on provenen molts vots que han anat a parar al FN francès? Alerta! So no comencem a parlar de l’arrel del problema, no hi serem a temps. Josefina López
Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.
643 desembre sense monografic.indd 7
01/12/2018 9:24:13
ELS VEÏNS ESCRIUEN (2)
Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Tertúlies a Sant Andreu
A
Sant Andreu hi ha hagut tertúlies organitzades i d’altres de lliures i veïnals. Quant Sant Andreu eren carrers de cases baixes a l’estiu, després de sopar, els veïns sortien a prendre la fresca. Treien cadires i feien tertúlia, mentre la quitxalla jugava al carrer. Quan era una hora prudencial es cridava a la quitxalla per anar a dormir, mentre la gent gran es quedava parlant o anaven també a dormir, ja que l’endemà havien de treballar i molts es llevaven d’hora. És curiós que d’aquestes tertúlies n’havien sortit moltes festes de carrer. De les tertúlies organitzades en trobem una a la Parròquia de Sant Andreu amb temes com: “Participació ciutadana”, “Discriminació social”, “La Festa de Tots Sants”, “Els mitjans de comunicació”, etc. Aquesta tertúlia era cada quinze dies però no va durar massa temps, es feia molt tard al vespre i per falta de personal es va haver d’anul·lar. La que va durar força temps va ser la de Pegasus-Col·lectiu, que més que una tertúlia li deien Xerrada Col·loqui. Un moderador presentava un personatge de renom i el públic li feia preguntes. Es continuava amb un sopar i qui volia es quedava a rematar el tema. Crec que es feia cada mes a l’Auditori de Can Fabra.
També trobem una altra tertúlia d’alta volada que va organitzar l’Aula d’Extensió Universitària. Aquesta es feia a Can Guardiola cada quinze dies i va durar dotze anys (1996-2008). S’hi van tractar temes com “Sant Andreu ahir i avui”, “Per què viatgem?”, “L’emigració”, “Dret a ser feliç”, entre molts d’altres. També s’hi tractaven temes d’actualitat. Un moderador presentava el tema i entre 25 i 30 persones s’ho passaven molt bé expressant lliurement les seves opinions. Al bar Versalles també se’n van organitzar, però no les conec massa. Actualment no tinc constància de tertúlies a Sant Andreu. És una llàstima perquè la tertúlia no és ni una xerrada o conferència, en què el conferenciant desenvolupa un tema i al final demana preguntes o aclariments. La tertúlia és molt enriquidora pel qui hi assisteix. Cada persona pot expressar molt lliurement el seu punt de vista. Finalment és més una reunió d’amics que una conferència seriosa. Segons l’Enciclopèdia, la tertúlia és un “grup de persones que es reuneixen habitualment per conversar”. En un món en què la majoria només fan servir el mòbil per comunicar-se i deixen perdre aquest tipus de comunicació verbal del tu a tu, és una llàstima no tornar a reprendre la tertúlia a Sant Andreu. Francesc Porret
Cambios en el transporte público
D
eseo expresar mi opinión, sobre los cambios en la organización de las reformas en nuestras calles y circulación de vehículos, que se está produciendo en toda la ciudad últimamente y como no en Sant Andreu. Ante todo, quiero aclarar que soy un ciudadano que usa el transporte público, camino hacia mi destino, aunque también uso mi vehículo para salir de la zona metropolitana sobre todo por la deficiencia en el transporte público. Una de las cosas que más perplejidad me causa , es el argumento de los “responsables” de estos cambios circulatorios, que es poner trabas o dificultades a los conductores para que desistan de usar sus vehículos, como por ejemplo dividir en dos direcciones Gran de Sant Andreu, según el tramo que se utilice, disminuir la calle Dublín a un carril y tener que esperar detrás del autobús cada parada, el cambio de sentido de la calla Pardo, por la que se entraba para acceder al barrio y que te obliga a subir Fabra i Puig para poder bajar por calle Escocia. En fin una serie de cambios que lejos de disuadir el uso de los vehículos, recordemos que en cada domicilio hay una media de más de un coche, lo que si se logra es que los conductores demos vueltas y más vueltas, contaminado y congestionando más y más, se tendrían que tener en cuenta las consecuencias que derivan de estas decisiones. Antoni Pérez
643 desembre sense monografic.indd 8
01/12/2018 9:24:13
SANITAT
Reivindicació pel retorn del servei de pediatria al CAP de Sant Andreu
L
Assemblea a l’AVV sobre la qüestió de pediatria / AVV
643 desembre sense monografic.indd 9
Un any més s’ha deixat de banda la posada al dia de la xarxa Rodalies
Un any més l’AVV va reclamar que s’acabin les obres del l’estació de Sant Andreu Comtal / ANDREU CARRASCAL
A
quest any la construcció dels ascensors (que massa sovint estan fora de servei) no treuen vigència a la reivindicació per a desencallar la construcció de l’estació. Un cop més, i ja van quatre anys hi tornem, i ja no volem solucions parcials, ara cal que s’acabin les obres definitivament, cal doncs un projecte complet per l’estació de Sant Andreu Comtal. L’any passat ens fèiem ressò que la desatenció d’aquesta estació no és un cas puntual i va més enllà. El govern central ha prioritzat un model d’alta velocitat, que encara avui es posa en dubte. La demanda real que tenia i els percentatges d’ocupació que té no justifiquen les actuals inversions, mentre que ha menystingut el sistema de mobilitat de proximitat de tota una conurbació metropolitana. Fa dos anys lamentàvem que la desatenció de l’estació, els accessos limitats i limitadors, les incomoditats vergonyoses, els serveis indignes, les normatives de seguretat inexistents… Tot plegat fa una metàfora de totes les crisis de representativitat i legitimitat de les institucions polítiques avui. Com diu el manifest de l’associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, necessitem que es diguin a terme les obres de l’estació per posar fi a questa situació, i així finalment: -Per deixar de suportar el soroll dels trens que passen a celobert. -Per deixar d’esperar el tren a la intempèrie. -Per deixar de viure al costat d’unes obres abandonades que provoquen inseguretat. -Per poder treure les tanques que empresonen el veïnat dels carrers Andana de l’estació i Josep Soldevila. -Per poder gaudir del parc que ha de servir per unir Sant Andreu amb els barris de Bon Pastor i La Verneda. Xavier Aragall
cap a peus | desembre
a Coordinadora d’entitats SAP Muntanya, continua amb pas ferm la seva campanya “Donem vida a l’atenció primària” que compta també amb el suport de la plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca Catalunya i les plataformes de professionals, Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i Rebel·lió Atenció Primària, que reclamen un reforç de l’atenció primària dotant-la de més personal i recursos i que les visites a metges o infermers es produeixin en un màxim de 48 hores. Recordem que la Coordinadora d’entitats SAP Muntanya té com a nucli promotor les associacions de veïns i veïnes de la zona nord de la ciutat de Barcelona, i a seva finalitat és defensar la qualitat assistencial del Sistema Sanitari Públic. En el marc d’aquesta campanya, l’AVV de Sant Andreu de Palomar va acollir l’acte “Salvem els nostres centres de Salut” promoguda per la CE SAP Muntanya, i on es va poder conèixer de primera mà la situació de l’atenció pediàtrica a Sant Andreu (vegeu-ne noticia prèvia al CaP nº638). Arran de la inauguració del Centre d’Atenció Primària (CAP) Casernes el 2014 es va traslladar el servei de pediatria del CAP de Sant Andreu al nou equipament. Els dos quilòmetres que hi ha d’un centre a l’altre ha creat tot un seguit d’inconvenients als seus usuaris. S’ha fet una campanya que ha recollit fins a 1700 signatures i se’n va fer el lliurament al CAP de Sant Andreu. Les principals reivindicacions són: que es recuperi el servei de pediatria, d’analítiques a infants i d’urgències pediàtriques al CAP Sant Andreu, que es reassignin els pacients dels centres de Sant Andreu i Casernes per tal que tots els membres d’una família que comparteixin domicili puguin ser atesos al mateix centre i finalment que es permeti que els infants puguin ser atesos a qualsevol centre d’Atenció Primària o, com a mínim, tenir accés als centres de referència que corresponguin als seus domicilis habituals, independentment d’on estiguin empadronats. Redacció
ESTACIÓ COMPTAL - 4A ENCADENADA
9
01/12/2018 9:24:15
L’entrevista | Antònia Mataró | CENTENARIA DE SANT ANDREU
“Aquí vaig néixer i aquí m’he quedat perquè sempre m’hi he trobat molt a gust”
Jo era donant de sang perquè sóc universal, i durant La Guerra ens venien a buscar sovint. Al meu xicot el van matar a Alemanya en un camp de concentració... Vam passar La Guerra, buscàvem menjar allà on fos... però sembla que no havíem patit força i vam viure 36 anys de dictadura. Va marxar el foc i ens vam quedar les brases”. L’Antònia va rebre aquest setembre una placa commemorant el seu segle de vida com a andreuenca de part de l’Ajuntament de Sant Andreu. “M’agradaria que féssiu a la revista més biografies sobre gent del barri i se’ns doni a conèixer perquè jo la llegeixo cada mes. Quan la meva mare va complir 100 anys li va fer l’entrevista en Jaume Domènec, que s’havia fet de l’associació, en una festa que l’Associació va fer per la vellesa. Ara que ha estat la Festa Major recordo que abans hi havien les sales, la Rosa, la Lira, el Casinet... allà feien el Ball de Déu, però jo mai havia pogut anar amb un vestit llarg perquè no m’ho podia permetre. Jo anava a ballar amb roba normal, amb molt fred perquè és al desembre. El que més m’agradava eren els Focs que feien a la Plaça de la Missa, que és l’actual Plaça Orfila”.
L’Antònia amb el seu net-nebot l’Alejandro / FAMÍLIA MATARÓ
L
’andreuenca Antònia Mataró i Casanovas (setembre,1918), tal com va fer la seva mare Eulàlia el 1987, ja ha complert els 100 anys. Ella explica que encara es prepara el dinar ella sola i que es vesteix sola. Viu amb la seva millor amiga, la Fura, una gata tigrada amb qui fa anys que ho comparteixen tot, a casa amb l’ajuda de l’Amàlia, la seva assistenta. Tenia un germà només, de qui ara té un nebot, i són la seva família. L’Alejandro, el seu nebot-net es va posar en contacte amb l’AVV de la que l’Antònia n’és sòcia des que va aparèixer el 1980 i als seus inicis acudia a les reunions. I és que ella, l’Antònia, té molt a dir. “Mai m’he mogut d’aquest poble. Aquí vaig néixer i aquí m’he quedat perquè sempre m’hi he trobat molt a gust. Vaig néixer al carrer Agustí Milà, on vaig viure una infantesa molt bona i anava a l’escola a les Dominiques del carrer Ramon Batlle, que era on vivia llavors. Tenia 13 anys quan va venir La República, van tancar moltes fàbriques al Poblenou i no ho vam passar gaire bé perquè allà hi treballava el meu pare, que sempre em comprava El Patufet perquè aprengués català llegint novel·les i revistes de teatre. Però, quan ja tenia 18 anys, va venir la Guerra Civil i ho vam passar molt pitjor.
643 desembre sense monografic.indd 10
La mare de l’Antònia, l’Eulàlia, al Cap a Peus nº228 el 7 de maig de 1987
01/12/2018 9:24:16
L’Antònia també va treballar a la filatura de Can Fabra, com moltes altres dones de Sant Andreu. “Estàvem bé a Can Fabra, li dèiem Can Mamella perquè rajava. Per reis ens regalaven obsequis i un tortell. Em vaig jubilar allà amb 60 anys”. Llavors L’Antònia es va casar el 1970 amb un home també andreuenc, que va morir el 1999, quan ella anava a fer els 80 anys. Els dos eren socis de la Unió Esportiva Sant Andreu i anaven als partits. “Jo vaig veure el Sant Andreu a segona divisió, però allà ja no és el que era. Ni el Barça tampoc. Estem una mica malament, com el país”. En aquests 100 anys de vida, l’Antònia comenta que Sant Andreu ha anat canviat molt durant els anys. “Les botigues que abans existien ara ja són unes altres, la manera de fer de la joventut és completament diferent... Quan jo era jove havia de callar el que pensava, no era mestressa de mi mateixa. Ho vam passar molt malament amb en Franco i estem vivint un rebrot, no del tot, però bastant amb el 155 i posar polítics a la presó, deu ni do. Ara espero poder veure les obres del Carrer Gran acabades per poder passejar millor. Abans tenia moltes amigues amb les quals passejar però ara sóc jo l’única viva i eren més joves que jo”. Alba Cabrera
L’aniversari dels 100 anys de “l’Antonieta” / FAMÍLIA MATARÓ
cap a peus | desembre
11
Com moltes altres dones andreuenques, l’Antònia també va treballar a la filatura de Can Fabra / FAMÍLIA MATARÓ
643 desembre sense monografic.indd 11
01/12/2018 9:24:18
LES OBRES S’ATUREN I ES RETIREN EINES, TANQUES I MÀQUINES DURANT LES FESTES
El carrer Gran per Nadal
A
quest any el Nadal serà ben especial al carrer Gran de Sant Andreu. Veïns i comerços respiren més tranquils pel compromís d’Ajuntament i l’empresa responsable de les obres de deixar el carrer lliure de tanques i material d’obra a partir del 15 de desembre. Passades les festes es reprendrien el treballs. Per bé que inicialment la parada d’obres estava prevista que arribés també per la Festa Major, hi ha hagut diversos inconvenients que han allargat les obres. Hi ha hagut complicacions a l’hora de fer els treballs al subsol que s’han sumat a una tardor especialment plujosa ha fet endarrerir els terminis d’obra, que ja portaven retard degut a una manca de planificació i de coordinació dels treballs. Parlem amb Pròsper Puig, president de L’Eix Comercial de Sant Andreu per saber de primera mà com es prepara aquesta campanya de Nadal; “Serà un Nadal atípic, mirarem de tenir el carrer Gran com sempre però caldrà canviar l’animació del carrer. Ara però, estem molt pendents de poder posar els llums de Nadal tan aviat com puguem” ( finalment al primer tram de rambla Fabra i Puig fins a Sòcrates, els llums es van poder obrir el dia 22 com a la resta de la ciutat) en aquest sentit ens remarca que “hi ha botigues per les que el Nadal és essencial i cal doncs que estigui tot a punt”. Tanmateix, enguany no serà possible veure el trenet que circulava pel carrer Gran, però si que es mantindrà l’animació amb els Pastorets pel carrer i la Haima dels patges reials i en substitució del trenet, des de l’Eix, preparen una activitat sorpresa adaptada per poder passar pel carrer. Pel que fa a la cavalcada de reis, no es planeja un altre escenari que el recorregut pel carrer Gran, ja que també continua cap a la Sagrera. Referint-se a les obres estrictament en Pròsper comenta que “aquesta parada servirà perquè tots puguem provar el carrer, valorar com ha quedat i serà una oportunitat per saber què funciona i què no funciona i millorar aquells aspectes que no hagin quedat prou bé”. Una cop passin les obres, ens quedarà un carrer pacificat, com explicàvem al Cap a Peus del passat gener 2018, aquestes intervencions ens remeten a la idea que planificació urbanística ha de conjugar i equilibrar la mobilitat de les persones, el creixement econòmic i el respecte amb el medi ambient i tot plegat garantint una bona qualitat de vida als ciutadans. Xavier Aragall
12
Malgrat les obres, durant les festes el carrer Gran estarà apunt per Nadal / VILLE LAHDENVUO
643 desembre sense monografic.indd 12
01/12/2018 9:24:20
643 desembre sense monografic.indd 13
01/12/2018 9:24:22
643 desembre sense monografic.indd 14
01/12/2018 9:24:22
Jazzing Festival / TONI ESPINÓS
La cultura del jazz a Sant Andreu Xavier Aragall i Alba Cabrera Fa dotze anys s’iniciava un projecte a Sant Andreu que ha omplert els nostres carrers de jazz. El 2006 de la mà de Joan Chamorro, músic i professor de música, començava a l’Escola Municipal de Sant Andreu una manera d’ensenyar i transmetre la música que acabaria generant un planter i una banda, la Sant Andreu Jazz Band, que ja té més de 10 discs i que forma part del nostre paisatge sonor i humà.
Però a més coincideix que Sant Andreu acull des de 2012 a Can Fabra, el Taller de Músics que hi va portar la seu de l’Escola Superior de Música d’Estudis Musicals (ESEM). Aquest centre ofereix estudis superiors en interpretació d’instruments del jazz i la música moderna, interpretació d’instruments del flamenc, composició i pedagogia musical. Cal destacar que cada primer dijous de mes els alumnes de jazz de l’ESEM fan a l’Ateneu l’Harmonia sessions d’improvisació musical (conegudes com a Jam session) gratuïtes i obertes a tothom. Per conèixer aquests projectes de més a prop, hem parlat amb l’impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, en Joan Chamorro, i amb un alumne del Taller de Músics, en Toni Ortega.
643 desembre sense monografic.indd 15
cap a peus | desembre
Avui aquesta banda és protagonista d’un festival de jazz a Sant Andreu, el Jazzing Festival, que ja fa cinc anys que es celebra i que ha permès crear un vincle encara més estret amb Sant Andreu, ja que ha portat i porta el jazz a carrers i places, a bars i cafès, al SAT! o a la fàbrica de creació Fabra i Coats.
15
01/12/2018 9:24:23
Del professional...
“D’alguna manera, Sant Andreu sona allà on hi ha interès pel jazz”, Joan Chamorro, impulsor i director de la Jazz Band
JOSEP CLOET
Com afecta la Sant Andreu Jazz Band (SAJB) al context musical andreuenc? “El nom de la Sant Andreu Jazz Band és conegut mundialment i d’alguna manera, Sant Andreu sona per totes les parts del món en les que senten interès pel jazz. A més, fem el Jazzing Festival i hi ha molta gent de tot el món que ve directament a estar aquests dies amb nosaltres i a gaudir de les múltiples activitats que hi fem”.
necessitats d’un espai gran per poder fer els assajos de tota la banda i el taller es va oferir amablement a cedir-nos una de les seves sales”.
Com ajuda la SAJB als joves a integrar-se en el món professional de la música? “La idea mai va ser d’intentar integrar els joves en el món professional de la música, però a poc a poc els alumnes aconsegueixen un nivell alt en la seva manera de tocar i una implicació molt gran en la música amb el que s’acaben convertint en professionals, ja des de ben joves”.
Tornant a la Jazz Band, quins projectes que porteu a terme o teniu pensats per un futur? “Estem treballant en el nou disc, Jazzing 9, que vam gravar aquest 2018. També estem treballant en el volum 11 i 12 de la col·lecció Joan Chamorro presenta, protagonitzats en aquest cas per Alba Armengou i Carla Motis. Per a l’any vinent estem preparant diverses sortides fora del país. Els últims anys, el projecte està tenint molta demanda, tant pel nivell musical com pel pedagògic i d’interès per la difusió del jazz”. Si voleu entendre què hi ha darrera aquest projecte, podeu trobar la pel·lícula “A film about kids” al blog http://santandreujazzband.blogspot.com/
Com va començar la relació entre la SAJB i el Taller de Músics? “Durant uns anys de 2012 a 2017 va ser d’ajuda en la gestió de les actuacions i també una qüestió d’espais. El 2012 vam estar
643 desembre sense monografic.indd 16
Quin paper tens tu dins el Taller? “Vaig ser durant molts anys professor de llenguatge (cap d’àrea i el que va fer els llibres de l’assignatura) i de saxo, tant a l’escola del Raval com en els estudis superiors de l’escola a Can Fabra”.
01/12/2018 9:24:23
... a l’alumne
“Aquí les condicions fan fàcil una adaptació, fins al punt que jo m’he pogut convertir en el primer alumne cec que faci el grau en música”, Toni Ortega, alumne del Taller de Músics de Sant Andreu
E
n Toni Ortega (1994), alumne andorrà del taller que cursa el Grau d’interpretació, té el seu propi grup, els PALI i toca la guitarra des dels 14 anys. “Vaig arribar recomanat per professors d’Andorra. Vaig arribar al Raval, a Aula Jazz, després de fer la selectivitat, perquè sabia que volia dedicar-me a la música professional. Per fer qualsevol grau superior de música, necessites les proves d’accés a la universitat. Al grau que jo curso barregem el jazz amb la música moderna per aprendre a desenvolupar la improvisació en temes de jazz i altres tipus com funk, rock o soul”. Com molts dels seus companys, ell va preparar-se les proves d’accés al Grau d’interpretació del Taller a Aula Jazz. Però, en Toni va decidir el Taller per un motiu: “El Taller té un ambient molt familiar. Som més de 200 alumnes, però és el que es considera una escola reduïda. La manera de fer és més propera i càlida que la d’altres escoles perquè els professors tenen molt més contacte amb nosaltres. No només ens impliquen en els seus projectes sinó que, fora de classe, també es desenvolupa una relació. Podem demanar assessoria per projectes personals, tenir una referència per quan arribem al món professional”.
En relació a la Jazz Band, en Toni ens comenta que “l’escola hi col·labora i això és una finestra que obre el Taller, també alumnes del taller hi participen com l’Andrea Motis, però ambdues coses funcionen independentment. L’Alfred García, que va anar a Eurovisió després de guanyar OT 2017, era antic alumne del taller, i també el portuguès Salvador Sobral venia molt a les Jams, s’involucrava amb el nostre ambient. Per tant, les oportunitats que t’ofereix el taller van més enllà de Sant Andreu. És qüestió de ganes i d’una mica de sort”. De fet, el passat dissabte 27 d’octubre, en Toni va guanyar amb Els PALI el segon premi de la tercera edició del concurs que organitza el bar la Fada Ignorant a Andorra, on el músic andreuenc Sergi Blanch, guanyador de la segona edició l’any passat, va anar a entregar els premis. L’alumne explica que tot i quedar-li encara dos anys per finalitzar el Grau, poder aconseguir reconeixements al món professional com aquest denota la preparació que ha adquirit a l’escola. “Aquí les condicions fan fàcil una adaptació, fins al punt que jo m’he pogut convertir en el primer alumne cec que faci el grau en música”.
cap a peus | desembre
“Hi ha varietat d’activitats per escollir, esdeveniments, concerts, per donar-te a conèixer a tu i als teus projectes obrint sessions de Jam o directament tocant. I així, ens podem fer costat entre els professors i els alumnes. El fet d’estar estudiant un grau superior a aquesta escola, sigui la modalitat de composició, pedagogia o
interpretació, anant pel jazz o per flamenc, et permet conèixer diferents instruments, encara que tu només, com és el meu cas, toquis un sol instrument. Jo estic especialitzant-me en baix però ara també conec més el piano i tinc nocions de solfeig”, afegeix l’alumne.
17
MARTA DALMAU
643 desembre sense monografic.indd 17
01/12/2018 9:24:23
90È ANIVERSARI DE LA MORT DEL POETA DEL POBLE
Ignasi Iglésias, entre l’estimació i l’oblit
I
gnasi Iglésias i Pujades (1871 –1928) és molt conegut a Sant Andreu de Palomar, la seva població nadiua. Actualment un grup escolar, un carrer, una biblioteca i un centre d’estudis porten el nom de l’insigne poeta i dramaturg. Més de vint poblacions catalanes tenen des dels anys trenta del segle XX un carrer dedicat al fill predilecte de Sant Andreu. Cada primer diumenge d’octubre diversos actes de record i homenatge, organitzats pel CEII i amb la participació de la Comissió Cívica Ignasi Iglésias, commemoren el seu traspàs ocorregut a la seva residència del passeig de Sant Joan de Barcelona el 9 d’octubre de 1928, enguany fa 90 anys.
Aquests actes s’organitzen de manera ininterrompuda des de 1976. Abans de l’interval del període franquista, havien tingut lloc fins el 1938 i s’iniciaren el 12 d’octubre de 1930 amb ocasió del trasllat de les despulles del dramaturg a la seva tomba definitiva del cementiri de Sant Andreu. Aquest trasllat fou acompanyat per una enorme multitud que es dirigí posteriorment fins a la seva casa nadiua al carrer que porta el seu nom. El comiat funerari del poeta a l’octubre de 1928 fou una de les més concorregudes manifestacions de dol que s’havien conegut mai a Barcelona. I just al febrer de 1927 Ignasi Iglésias fou objecte d’un multitudinari homenatge al Parc de la Ciutadella per a celebrar l’estrena de l’obra teatral La Llar apagada, el seu darrer gran èxit de públic. Sembla evident doncs l’estima i admiració que despertava en amplis sectors de la societat de l’època, uns sentiments que han perdurat en el temps a Sant Andreu de Palomar. Què feia Ignasi Iglésias tan popular? Un primer motiu fou la capacitat per mostrar en algunes
de les seves creacions teatrals la realitat quotidiana de les classes populars. Les seves primeres obres amb èxit de públic (L’escurçó, L’Argolla, Fructidor, L’Alosa, La reclosa) van ser estrenades entre 1893 i 1901. Són drames influïts pel teatre de l’autor noruec Henrik Ibsen en els quals predomina la rebel·lió vitalista i individualista contra la moral dominant i les convencions socials. De 1902 a 1910 Ignasi Iglésias aconsegueix la definitiva consagració popular i es considerat com un dels grans autors dels escenaris catalans. Algunes de les obres més estimades i recordades, El cor del poble (1901), Els Vells (1903), La festa des Ocells (1905) i Les Garses (1905) entre altres reflecteixen especialment els valors, els costums, les preocupacions i els anhels de les famílies obreres del Sant Andreu de Palomar i la Barcelona de finals del XIX i començaments del XX. A El cor del poble triomfa l’autenticitat de la moral i l’amor sincer d’una família obrera enfront de la hipocresia social de la societat burgesa representada per la mare biològica rica que reclama el fill abandonat acollit a la llar obrera. A Els Vells es mostra la tragèdia que viuen uns obrers del tèxtil que han estat acomiadats per la seva edat. En no disposar de cap tipus de previsió ni jubilació estan condemnats a portar una existència miserable. Aquesta obra, la més emblemàtica d’Ignasi Iglésias, segons algunes fonts qualificades hauria inspirat l’impuls necessari per constituir la Previsió Obrera de Sant Andreu i l’Institut Nacional de Previsió espanyol. A La Festa dels Ocells, un quadre de costums, els personatges deixen anar els ocells que tenien engabiats per al concurs de Pasqua Granada, molt popular al Sant Andreu de l’època. A Les Garses, Iglésias posa per davant de la riquesa fàcilment aconseguida amb els jocs d’atzar els valors del treball quotidià i resignat, garantia de la felicitat dels humils.
18
Ignasi Iglésias, Revista Llegiu-me / FAMÍLIA VINYES-ROIG
643 desembre sense monografic.indd 18
Homenatge a Ignasi Iglésias davant la seva casa nadiua, el 12 d’octubre de 1930 / JOSEP M. SEGARRA
01/12/2018 9:24:27
En tots els casos es reflecteix als escenaris allò que es vivia i es sentia al Sant Andreu popular, la seva moral de vida i els seus valors. El segon motiu va ser que Ignasi Iglésias mostrà una sensibilitat i proximitat exquisides envers els humils també fora del món teatral. En moltes ocasions va participar de manera activa en actes organitzats per entitats de Sant Andreu com l’Ateneu Obrer, però també d’altres indrets, en els quals es realitzaven accions en pro de l’educació, la dignitat i la millora de les condicions de vida del món obrer.
I quart el fet que els darrers tres actes multitudinaris d’homenatge que va rebre van tenir lloc en plena dictadura de Primo de Rivera. Ignasi Iglésias va patir a partir de 1910-12 un relatiu allunyament dels escenaris. Fou conseqüència dels canvis estètics que el teatre català va experimentar i de la imatge negativa i perillosa de la figura de l’obrer en els ambients burgesos arran d’esdeveniments com la Setmana Tràgica (juliol 1909) o la fundació de la CNT (1910) i la conflictivitat social posterior.
Tercer, la integritat i honradesa de la seva persona. Un cop va finalitzar la seva actuació com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona (de maig 1909 a novembre 1911) per la candidatura d’Esquerra Catalana fou elogiat per la honradesa i transparència de les seves iniciatives i per la tasca desenvolupada en la Comissió de Cultura.
A les alçades de 1927-1930 el pòsit de popularitat i estimació que el dramaturg encara tenia en molts cercles socials obrers, republicans i intel·lectuals esclatà de nou com a multitudinària manifestació sincera d’homenatge a un autor teatral que aglutinava en la seva persona els sentiments populars i els anhels de llibertat i regeneració de Catalunya.
cap a peus | desembre
Acte de col·locació de la placa d’Ignasi Iglésias a Sant Andreu, 1930 / JOSEP DOMÍNGUEZ AFB
Podem creure que Ignasi Iglésias ocupa al segle XXI el lloc destacat que es mereix dins de la cultura de Catalunya. Res més lluny de la realitat. Les representacions d’obres seves són excepcionals i es troben fora de la programació del mateix Teatre Nacional de Catalunya. Les reedicions dels seus textos teatrals, poètics o en prosa no existeixen i cal cercar edicions de dècades enrere per llegir-los. L’àmbit universitari el considera un autor clàssic però secundari i en el terreny educatiu és pràcticament desconegut. Fins i tot, s’ha deixat de convocar el prestigiós premi Ignasi Iglésias que atorgava l’Institut del Teatre. És de justícia envers Ignasi Iglésias no oblidar la seva personalitat i la seva obra teatral, poètica i artística. Cal reivindicar el “poeta del poble” si no es vol perdre la dignitat i la memòria històrica com a “poble”. A Sant Andreu de Palomar es recordat any rere any. Fa falta, però, que la resta del “poble” català no es desentengui. I la millor manera és representar i editar al menys les seves millors obres. Manel Martín, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
19
Ofrena floral, primer diumenge d’octubre de 2018 al cementiri de Sant Andreu / CAP A PEUS
643 desembre sense monografic.indd 19
01/12/2018 9:24:29
EXPOSICIÓ A L’ATENEU HARMONIA
Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies
L
’Ateneu L’Harmonia ha acollit el passat mes de novembre l’exposició Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies, una mostra de deu imatges i històries seleccionades com a finalistes del concurs fotogràfic organitzat per la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM), amb seu a l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània), amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que se celebra cada any el 25 de novembre. La mostra s’ha pogut visitar de forma gratuïta a l’Ateneu L’Harmonia del 5 al 14 de novembre. L’objectiu de la mostra és trencar estereotips de gènere i posar en valor i destacar aquelles dones inspiradores que lluiten cada dia per trencar estereotips de gènere i promoure valors d’igualtat a les seves ciutats i comunitats a la regió euromediterrània. L’exposició ha arribat a Barcelona després d’haver-se pogut veure en destacades conferències i congressos feministes a París i Lisboa.
20
Els deu retrats exposats presenten dones que desafien l’ordre establert: els rols tradicionals de gènere, les desigualtats en l’educació i la feina, l’espai púbic dominat pels homes, etc. Així, hem pogut conèixer la història de la Nelly Al-Masri, una de les poques dones periodistes que assisteix a partits de futbol a la Franja de Gaza, gràcies a la fotografia feta per Heba Krimz. S’ha enfrontat a molts desafiaments i, a més d’imposar la seva presència als estadis, ajuda altres dones que volen ser periodistes esportives. També crida l’atenció una fotografia que porta per títol L’educació ens fa més fortes, realitzada per Madeleine Nasr.
En ella veiem una dona egípcia que està fent un examen al costat del seu marit. En una zona on les dones sovint són excloses de l’àmbit educatiu, a més de no poder triar la seva parella o expressar les seves opinions, la protagonista de la imatge té la sort de trobar un marit que, tot i ser escollit per la seva família, la recolza en el seu desig d’anar a escola i, a més, decideix assistir-hi amb ella. O la història d’Ayse Tükrükçü, fotografiada per Imge Ildem a Turquia. Una dona que va ser víctima d’incest als nou anys i, més tard, venuda a un prostíbul pel seu propi marit. Anys més tard, va acabar al carrer i es va dedicar a distribuir menjar a altres persones que, com ella, no tenien sostre. L’any 2007, l’Ayse es va convertir en la primera treballadora sexual que es va presentar de forma independent a les eleccions parlamentàries de Turquia, amb la finalitat d’amplificar la veu de les dones i conscienciar l’opinió pública. Al 2017 va obrir un restaurant que, amb els diners que obté dels clients que té durant el dia, ofereix menjar a persones sense sostre a la nit, a més de proporcionar serveis com coaching, suport psicològic i professional. En definitiva, dones excepcionals i valentes, que fan front a reptes incomprensibles i batallen per aconseguir un espai i participar plenament de les seves ciutats. La FFEM va ser constituïda l’any 2013 a Barcelona amb l’objectiu de promoure l’emancipació, l’autonomia i el reforç del rol de les dones a la regió Euromediterrània. Amb aquesta finalitat, mobilitza i crea xarxes entre diferents entitats i organismes per promoure els drets de les dones. Míriam Pérez
L’exposició es va poder veure a l’Harmonia el passat novembre / INSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA
643 desembre sense monografic.indd 20
01/12/2018 9:24:30
EDUCACIÓ: EL MUR DE L’ESCOLA MESTRE GIBERT
Una esquerda que deixa entreveure moltes mancances
D
es de la seva inauguració l’any 1987, l’escola Mestre Gibert ha estat pendent d’un solar adjacent que ha de passar a ser part de l’escola. L’Ajuntament és l’actor que ha de negociar amb el propietari del solar o bé iniciar un procés d’expropiació per tal de fer efectiu l’ús docent d’aquest espai, tal com des de fa més de vint anys que havia estat planificat. El solar havia de donar un espai necessari, ja que amb 450 alumnes hi havia mancances. Tanmateix l’ampliació el 2012 i 2015 amb una classe addicional (popularment conegut com a bolet) va dur l’escola fins als 500 alumnes i es van haver de reubicar espais per tal de donar cabuda a les dues noves aules addicionals. Es va perdre així un menjador adaptat per a alumnes d’educació infantil, i també es van perdre espais docents com l’aula d’informàtica, d’audiovisuals i els espais d’esbarjo van quedar molt congestionats.
D’altra banda, es fa impossible desenvolupar projectes educatius de menjador com ara el projecte “Servim-nos” que s’havia pensat d’implementar. Pel que fa a la gestió d’espais, qualsevol contratemps com la pluja, goteres, petits treballs de manteniment, obliguen a una complexa gestió d’espais ja prou congestionats. És el cas d’ara fa un any quan uns despreniments de pedres d’un dels murs del solar, va reduir temporalment espais d’esbarjo per als més petits.
La pèrdua de qualitat es dóna a un pati massificat, no preparat per a tants alumnes que s’ha de parcel·lar, impedint la lliure mobilitat i condicionant, entre d’altes, el bon aprenentatge del joc. També el menjador s’ha quedat molt petit, on abans menjaven 200 nens ara hi han de menjar 400, es fa molt difícil l’adaptació al menjador als infants de 3 anys, mentre que els més grans han de fer torns i mengen atapeïts.
Amb tot això, les negociacions entre propietari i Ajuntament, avancen, però amb incerteses. No hi ha dotació pressupostària per comprar el solar (i tampoc se sap del cert quan n’hi haurà) i per tant es vol provar de fer una permuta (que caldrà que el propietari accepti). Si no, hi ha l’opció de l’expropiació forçosa, però en aquest cas anant tot bé podria durar un mínim de dos anys. AVV i redacció Cap a Peus
cap a peus | desembre
Tal com ens informen des de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) amb aquesta situació hi ha dos elements destacats. D’una banda es perd qualitat educativa i de l’altra, qualsevol incidència en els espais complica encara més els problemes de congestió.
Fa poques setmanes, l’estat d’un dels murs entre el solar i el pati, va fer que provisionalment s’impedís l’accés a gran part del pati de sorra per als més menuts. Ara, pendents de la gravetat del cas, es podria perdre aquest valuós tros de pati, l’espai dels horts i fins i tot un espai que té un valor especial, l’aparcament de patinets, una iniciativa que va sorgir a partir de la proposta dels alumnes. Des de l’AFA fan notar que aquesta esquerda, malgrat que al final pugui acabar essent un problema menor, ha estat el detonant per tornar-se a mobilitzar i fer palès la necessitat de poder comptar amb l’espai del solar, descongestionar l’escola i sortir de la constant pressió d’haver de redistribuir espais.
21
Mural reivindicatiu fet pels alumnes de l’escola / ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES (AFA) MESTRE GIBERT
643 desembre sense monografic.indd 21
01/12/2018 9:24:30
Cultura | Teatre
De les cendres del passat als futurs més agredolços Sant Pacià Teatre i Clip Teatres fan seus els escenaris amb tragèdia i molt d’humor. Tots els qui han vist aquest octubre alguna de les representacions de La nostra classe, dels Sant Pacià Teatre, saben perfectament què vol dir quedar-se glaçat a la butaca. De la por, de la impotència, de la ràbia… Sens dubte, l’obra del polonès Tadeusz Slobodzianek, adaptada als escenaris andreuencs sota la direcció de Joan Trias, és una obra que no ens deixa, que no ens pot deixar, indiferents. Tot comença en una classe a l’època d’entreguerres. 10 nens responen cofois a aquella típica pregunta del: “què vols ser, de gran?”. Quan els nens parlen dels seus somnis de futur, poc importen els seus orígens, la seva religió, la política o els odis engendrats per una història plena de guerra i de venjances. Només existeixen les notetes d’amor, les picabaralles i les rialles entre companys, amics de l’ànima, família.
La innocent infantesa, però, ben aviat es veu corrompuda pels esdeveniments de la història, que el 1939 porten al país sota el control dels nazis. La classe es converteix aleshores en un reflex de la divisió de la societat polonesa — jueus i no jueus—, dels odis creixents, del nacionalisme extrem. La innocència dóna pas a l’ambició, a la covardia, a la violència. I la violència dóna pas a la mort, i la mort, a la ràbia, a la culpa, a la traïció, a més mort. Una davallada als inferns que els de Sant Pacià Teatre han sabut traslladar amb molta valentia i de manera trencadora, gràcies sempre a un esplèndid —i esgarrifós— repartiment, i a una magnífica posada en escena, on el joc de llums, sons i coreografia, fan de tot el conjunt una peça colpidora que difícilment ens podrem treure del cap. En aquest sentit, menció especial mereixen la Marta Valls i la inoblidable escena que protagonitza envoltada d’unes flames que, tot i no ser a l’escenari, cremen encara a la memòria de molts dels espectadors. Cartell de ‘La nostra classe’, de Tadeusz Slobodzianek / SANT PACIÀ TEATRE
643 desembre sense monografic.indd 22
01/12/2018 9:24:31
Un plaer tornar a veure als escenaris catalans aquesta obra que el 2011 ja va portar Carme Portacelli al Teatre Lliure. I de la importació del teatre de fora, al teatre de casa. Marta Buchaca és unes de les dramaturgues de pes del teatre català dels últims anys. Potser en recordareu el seu Només una vegada, que ha estat en cartellera al TNC aquesta mateixa tardor. Però és una altra de les seves obres que ens interessa, i aquesta és la comèdia A mi no em diguis amor, que els Clip Teatres han portat als escenaris del Centre Cívic. Punt de partida: el futur pertany als solters. Totes aquelles famílies unides i les parelles que continuen juntes, i enamorades, hauran de deixar el seu pis i anar a viure a una plaça de pàrquing… Per llei! En Jaume i la Mari estan igual o més d’enamorats que el primer dia, i no pensen deixar que quatre taques de petroli, la poca llum ni la fortor els esguerrin el matrimoni. I no volen ni sentir a parlar de les injeccions per desanamorar-se que corren per la superfície! Però… Estaran els seus fills disposats a fer el mateix sacrifici? Sabran apreciar, l’amor per sobre de totes les coses? Comèdia d’embolics a estones i comèdia romàntica en d’altres, A mi no em diguis amor és un no parar de riure. La perspicàcia d’un text que sacseja sense parar els tòpics de parellai les inter pretacions d’un elenc més que inspirat, converteixen l’obra
en un dels grans divertiments d’aquest primer trimestre als escenaris andreuencs. Els Clip Teatres continuen fent un ús exquisit de l’espai i, amb quatre cortines, són capaços de fer-nos viatjar i riure per diferents temps narratius. Molt benvinguda sigui la comèdia a ca els Clip! Comèdia, tragèdia i… musical! En el proper número dedicarem la crònica a una de les grans tradicions teatrals de la tardor del barri: el musical de la Lírica de Sant Andreu, que de nou han tornat a brillar als escenaris del Casal Catòlic al ritme de Jesucrist Superstar. Fins aleshores, traieu agendes, perquè el teló no baixa a Sant Andreu! De l’1 al 15 de desembre, la companyia Festuc Teatre representa al SAT! Adéu Peter Pan, una versió amb titelles del clàssic conte de James Matthew Barrie que ens parla del vincle entre els infants i els seus avis i de com els pares gestionen aquestes noves relacions familiars. També al SAT!, Aigua, un espectacle de dansa familiar programat pel 23 de desembre, i Sihir i la nit de reis, de la companyia Lazzigags, que estrena un espectacle musical de temàtica Nadalenca dirigit a tota la família. Ah! I els joves de Sant Pacià Teatre preparen els Pastorets de Folch i Torres pels propers 22, 23 i 26 de desembre i 1 de gener. Més teatre! Mª del Mar Gallardo
cap a peus | desembre
23
Imatge promocional d’‘A mi no em diguis amor’, de Marta Buchaca / CLIP TEATRES
643 desembre sense monografic.indd 23
01/12/2018 9:24:31
Esports | NATACIÓ, WATERPOLO I FUTBOL
Pluja de medalles a l’estatal de piscina curta
L’equip femení de natació s’ha proclamat campió en els Campionats d’Espanya de piscina curta / CNSA
D 24
el 15 al 18 de novembre s’han vist a les instal·lacions del Club Natació Barcelona els Campionats d’Espanya de piscina curta, on el Sant Andreu dirigit per Jordi Jou s’ha proclamat campió en categoria femenina i sots campió en categoria masculina. L’ull estava posat en les opcions reals dels nostres nedadors d’aconseguir plaça per al Campionat del Món que es nedarà a mitjan desembre a la Xina. Per això ja des del primer dia es van veure marques destacables. En la primera jornada Jessica Vall va fer or en els 50 braça i plata en els 100 estils, prova que va guanyar al seva companya Lidón Muñoz. També van penjar-se medalles Alba Guillamón (bronze en 100 papallona) i el relleu femení de 4x50 (or). Pel que fa als nois, A.Ramos i A.Lozano es van adjudicar la plata i el bronze respectivament en els 100 papallona, i Mario Navea la plata en els 50 braça. Els relleus masculins de 4x200 lliure i 4x50 estils van fer bronze i plata respectivament. El segon dia de competició va viure la classificació mundialista de Lidón Muñoz, que va fer or en 100 lliures per davant de la seva companya Marta González (plata). També hi va haver ors per als relleus 4x50 lliures i 4x200 lliures amb Lidón Muñoz, Àfrica Zamorano, Marta González i Júlia Pujadas, aconseguint el récord d’Espanya. En nois, el relleu de 4x50 lliures va fer plata. El tercer dia de competició va servir per veure l’or de Júlia Pu-
643 desembre sense monografic.indd 24
jadas en 200 lliures, i un nou bronze d’Alba Guillamón en els 50 papallona, a més d’un nou triomf en el relleu de 4x100 lliures. En nois, Mario Navea va fer plata en 100 braça i A.Lozano es va penjar l’or en 50 papallona, mentre que el relleu de 4x100 lliures feia el segon lloc. L’alegria definitiva va venir en el darrer dia de competició, en què Àfrica Zamorano va aconseguir al mínima mundial en guanyar l’or en els 200 esquena. La participació femenina es va completar amb dues medalles més en els 50 lliures (or de Lidón Muñoz i bronze de Marta González), i encara dues més en els 200 papallona (plata per Alba Guillamón i bronze per Júlia Pujadas), a més de l’or en el relleu de 4x100 estils amb l’equip format per Zamorano, Vall, Guillamón i Muñoz. Els nois van tancar amb un or del fondista Albert Escrits en 1500 lliures i plata en el relleu dels 4x100 estils. La nota emotiva del campionat va ser l’homenatge que es va retre a la nedadora internacional Èrika Villaècija, del Sabadell, que abandona la natació professional després d’una trajectòria pleja d’èxits i com a nedadora de referència per a les noves generacions. Villaècija va defensar els colors del Sant Andreu entre el 2008 i el 2014 i va participar en quatre Jocs Olímpics. JJ Aymerich
01/12/2018 9:24:32
El Sant Andreu de Waterpolo femení busca el seu lloc
L
La temporada va començar amb un plat fort: la supercopa d’Espanya. En format de semifinals a partit únic, l’equip va derrotar sense complicacions el Terrassa (1-15) i es va desplaçar a València per jugar la final contra el Sabadell, que va vèncer per 8-5. Pocs dies després el repte apareixia amb la disputa de la Copa Catalunya. Directament classificat per quarts de final, l’equip es va desfer del Sant Feliu a doble partit sense massa dificultats. Un cop a la final a quatre, jugada a Girona i a partit únic, el Sant Andreu va derrotar a semifinals un desdibuixat Mataró (2-10) i va fer patir el Sabadell a la final caient per 12-11. Tot un presagi de la igualtat que aquest any pot haver-hi en la lluita pel liderat, tot i que el Sabadell va un pas per davant en els pronòstics. Amb tot plegat l’inici de la lliga nacional de Divisió d’Honor ha vist un Sant Andreu pletòric que per ara compta tots els seus partits per victòries: a Terrassa (7-18), a casa contra el Rubí (17-4), a camp del Mediterrani (5-11), de nou a la Pere Serrat contra el Madrid Moscardó (25-5), a Madrid contra el nouvingut Concepción (7-33) i en el darrer partit jugat fins ara contra el Sant Feliu que dirigeix l’exandreuenc Manolo Suárez (11-6). A l’espera dels duels contra Mataró i Sabadell, el Sant Andreu comparteix liderat amb les vallesanes. L’atenció es posarà a finals de gener (del 25 al 27) a la piscina Pere Serrat, amb la disputa de la primera fase de l’Eurolliga, on les noies d’Aznar buscaran davant de la seva afició un bitllet per la següent eliminatòria de la màxima competició continental. JJ Aymerich
643 desembre sense monografic.indd 25
L
a temporada que està fent la UE Sant Andreu és força peculiar. L’equip va començar molt bé a la lliga i fins a dia d’avui segueix sent el “rei de copes” arribant a setzens de final de la copa del rei i a la final de la copa Catalunya. Malgrat l’excel·lent temporada en les competicions del KO, els de Mikel Azparren veuen com aquest sobreesforç els hi està afectant a la lliga. Molts empats a 0, derrotes davant equips a priori més “febles” i resultats que es deixen remuntar a la part final dels partits. La dinàmica de l’equip, molt influenciada per aquest excés de partits (dos cada setmana) ha deixat als andreuencs molt desgastats, si això sumem que de cara a porteria tampoc estan tenint sort, el cúmul de mals s’ajunten. La bona notícia pels quadribarrats és que encara no som a la meitat de la temporada i hi ha temps de sobres per revertir aquesta situació. A més, cal destacar, malgrat estigui passant factura a la lliga, l’excel·lent paper dels de Mikel Azparren tant a la copa del rei com a la copa Catalunya, aquesta última amb opcions clares de guanyar un títol després de guanyar als penals a l’Espanyol B en les semifinals i abans al Barça B al Narcís Sala als quarts de final.
cap a peus | desembre
’equip femení de waterpolo del Club Natació Sant Andreu ha iniciat una temporada plena de reptes, amb objectius de màxima ambició i després d’un estiu en que diverses jugadores de l’equip s’han penjat medalles a nivell internacional amb les seves seleccions. L’esquadra de Javi Aznar centra la seva columna vertebral, per una banda, en les joves jugadores medallistes amb les seleccions espanyoles juvenil i júnior: Mireia Guiral, Alejandra Aznar, Sílvia Morell i Ruth Ariño. Estirant del carro i amb un punt més de veterania, les medallistes al Campionat d’Europa celebrat a Barcelona: la portera Maria Elena Sánchez, la veterana Pili Peña (incorporada del Sabadell) i la jove Anna Gual (provinent del Roma) a més de les holandesa i campiones Brigitte Sleeking, que segueix un any més a l’equip, i la seva companya Maartje Keuning, que arriba de la Universitat de Hawaïi. A aquests noms cal sumar la nordamericana Daniela Jackovich i la boia internacional Paula Crespí. Per completar la plantilla es compta amb les joves que cada cop assoleixen més protagonisme: la portera Paula Nieto i Maria Palacio.
L’excés de copes
25
Donem temps, confiem en aquest entrenador i aquests jugadors, segur que reverteixen la situació i el Sant Andreu torna als llocs capdavanters de la classificació. Qui sap si amb un títol sota el braç. Gerard Álvarez
Els jugadors de l’UESA celebrant a la ciutat esportiva Dani Jarque la seva classificació per la final de la Copa Catalunya / UESA
01/12/2018 9:24:33
643 desembre sense monografic.indd 26
01/12/2018 9:24:34
643 desembre sense monografic.indd 27
01/12/2018 9:24:35
Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes Menú de migdia
Tel. 644 76 73 22
c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona
FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!
www.cnsantandreu.com
La revista local més antiga de Barcelona 643 desembre sense monografic.indd 28
01/12/2018 9:24:38