647 abril.indd 1
29/03/2019 0:23:40
647 abril.indd 2
29/03/2019 0:23:41
EDITORIAL Junta renovada, reivindicacions històriques JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
C
om us explicàvem en anteriors butlletins, aquest mes de març hem realitzat l’Assemblea Ordinària de Socis i Sòcies. En aquesta assemblea es va aprovar la continuïtat de la junta actual per quatre anys més. Per tant, agafem aquesta responsabilitat amb ganes i continuarem defensant un Sant Andreu de Palomar millor. A més de la junta i de les memòries d’activitats pel 2018 i propostes pel 2019, també es van portar a aprovació les propostes de l’AVV pel mandat municipal 2019-2022. D’aquest darrer document, a l’Assemblea es van destacar algunts dels punts: la subestació elèctrica de la plaça de la Primavera, l’estació de Sant Andreu Comtal i obres de l’AVE, la remodelació de l’avinguda Meridiana, els diferents espais i equipaments de la zona de Casernes, els espais de la Fabra i Coats, les obres de pacificació del carrer Gran, l’estat rajoles de la Rambla de Sant Andreu (Fabra i Puig), diferents aspectes de la vocalia de Salut, etc. També s’ha inclòs a les propostes demanar al Districte espai per la nostra entitat, ja que està afectat i no té les condicions òptimes per poder desenvolupar convenientment les nostres tasques. Ara amb aquest document, que té molts més punts dels que podem citar aquí, començarem a reunir-nos amb els partits polítics que es presenten a les eleccions per parlar-ne, i després serà el full de ruta de l’AVV en les reivindicacions que farem. El podeu consultar, juntament amb la resta de documents aprobats, a la nostra pàgina web.
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
8
www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h
*
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
)
93 345 96 98
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
PORTADA: NÚRIA CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
647 abril.indd 3
29/03/2019 0:23:41
Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus
647 abril.indd 4
29/03/2019 0:23:41
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ
VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS
HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,
CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA
LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA
FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-
LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL
NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.
CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.
VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA
VOCALIA DE SANITAT
GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-
LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER
VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB
UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER
EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,
INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS
AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-
RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-
VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS
PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES
“CAP NEN SENSE JOGUINES”.
SUMARI 8......... HISTÒRIA DE
L'ESPORT ANDREUENC 10...... L’ENTREVISTA Jordi Jou
12 .... UNA MICA DE CULTURA Llibres andreuencs per Sant Jordi 2019
LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT
SANT ANDREU X VIURE (TGV)
DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-
AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-
MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA
MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT
DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN
ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE
VOCALIA DE MEDI AMBIENT
L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE
LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT
CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU
I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS
COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A
UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS
LA SEVA ACCESSIBILITAT.
DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,
CARRER GRAN
LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI
A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT
ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-
VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/
TICA, ETC.
GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST
monogràfic
14 .. 1969, EL DARRER ASCENS DE LA UESA A 2ª DIVISIÓ 20 ..... WATERPOLO La seva evolució
22 ..... OFERTA ESPORTIVA
A SANT ANDREU Més enllà del futbol, la natació i el waterpolo
MANDAT. VOCALIA D’HABITATGE
L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT
ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE
EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL
LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR
PROJECTE.
INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-
FABRA I COATS
TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA
SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE
CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ
SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-
OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS
LUPAMENT DEL PROJECTE.
HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.
CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA
VOCALIA D’URBANISME
PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,
DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS
FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA
PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-
ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE
LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN
GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-
DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL
TATGE PROTEGIT.
PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS
CREADES
PEL
SEGUIMENT
DELS PROJECTES.
MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-
VOCALIA DE PATRIMONI
RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA
VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE
BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-
POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS
ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR
CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM
INNECESSARI.
PER
RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-
PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-
TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA
TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS
AVINGUDA.
AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.
SERVEIS DE L’AVV
Per una petita quota:
5
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.
647 abril.indd 5
29/03/2019 0:23:41
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
FEINA Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc.. Adela 627.85.36.36. S’ofereix sra catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompanyar avis o nens , Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna. Senyora s’ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia. Se ofrece sra para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas. Cristina Carvajal Tel: 603491944.
IMMOBILIARI Es lloga plaça de parking a Camil Fabra, Club Natació Sant Andreu, 1ªpl. 110euros. Clara. Telf. 646162702 Es lloga plaça de parking carrer Palomar. Cotxe gran. Telf.:626223519 Joan. Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Telf. 617187995. Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros. Telf: 660233600 Anna Es busca plaça de parquing de lloguer, cotxe gran, al voltant de Rubén Dario. Telf.686887503. Dolors.
C.N. SANT ANDREU Venc titol CN Sant Andreu. Telf. 626223519 Joan, preu 650. Venc titol CN Sant Andreu Tel: 639948621 contactar amb Puri. Preu 750. Venc titol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700. Venc titol CN Sant Andreu Javier Boada 639560404 Preu 630. Venc titol CN Sant Andreu telef 661621269 Neus. Venc titol CN Sant Andreu telf 666266216 Roger Preu 700euros.
Es lloga plaça de parquing al c/ Camil Fabra, Club Natació. Preu 110 Euros. Rosa Maria Tef: 679810280/932742394.
S’ofereix sra per cuidar gent gran i també per fer de cangur. Anna Colomer telf.: 698372131.
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98)
647 abril.indd 6
29/03/2019 0:23:41
ELS VEÏNS ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Reciclar ajuda però no és la solució
J
O RECICLO, i col·laboro en no causar més danys al planeta. Però no estic gens d’acord que es digui que qui no recicla s’està carregant el planeta. Reciclar ajuda però no és la solució.
No és l’usuari qui va decidir suprimir les bosses per anar a buscar el pa; els càntirs de l’oli per anar-ne a comprar; les lleteres per anar a comprar la llet a les lleteries (ja no parlo de vaqueries, ja que consideraven que les vaques no eren convenients, deu ser millor la contaminació que produeixen els cotxes). Els que no reciclen tampoc són responsables que s’hagin substituït les ampolles de vidre per llaunes; les paperines per bosses de plàstic, que ataquen la fauna; que s’hagin de llençar les ampolles de vidre d’aigua, de refrescos, de iogurts, moltes de les quals portàvem buides a la botiga i ens les canviaven per plenes; que s’acumulin les peces que es canvien sense arreglar; que molts aparells se’ls fabriqui perquè durin menys i, si se n’espatlla alguna peça, no solament no ho arreglen sinó que ja no hi ha ni peces de recanvi i s’hagi de comprar un aparell nou. Algunes d’aquestes deixalles es duen a països del tercer món, on acumulen muntanyes de deixalles que poden ser nefastes per a la salut dels seus habitants. Els escombriaires d’abans s’enduien tota la brossa i tenien persones, que treballaven triant les escombraries i es feien rics i no et cobraven res. Només passaven uns dies abans de Nadal; et duien una felicitació i, si ho volies, els donaves uns propina. Ara tot ha canviat i tot és realment millor? Pel que fa a les escombraries, no ho sembla gens. A més de fer-los la feina que abans feien els que treballaven pels escombriaires, cal pagar i a sobre, els que no reciclen els culpabilitzen de carregar-se el planeta. Josefina López
647 abril.indd 7
29/03/2019 0:23:41
Història de l’esport andreuenc
Els inicis de l’esport a Sant Andreu (1899-1939)
L
’esport tal com l’entenem avui dia a arriba a Catalunya a través de persones d’origen estranger. Només cal veure el cas del Barça on trobarem la figura del suís Joan Gamper que va fundar el desembre de 1899 a un gimnàs un club de futbol a semblança dels equips que hi havia a l’Europa occidental. Els promotors de les noves pràctiques esportives idealitzen el nord tot copiant-lo i procuren esdevenir referents a nivell econòmic i polític. Hi ha la plena capacitat en certes elits benestants de Catalunya d’incorporar jocs de gimnàstica i esports britànics. L’esport és vist com un element de societat modernitzada, que va més enllà de la tradició i trenca motlles en ser considerat un nou estàndard de la cultura. Dins dels nous esports, a principis del segle XX, els que tenen més difusió i pràctica entre les elits benestants són la boxa, el ciclisme, el tennis i, en menor mesura, el futbol. No serà fins ben entrat els anys 20 que el futbol començarà a gaudir d’un seguiment massiu. El futbol transformarà la pràctica esportiva en esdevenir un joc de masses. Permet la introducció de més jugadors, és fàcil de practicar i l’emoció és constant. En canvi, esports considerats com a tals avui en dia en aquella època no ho eren pas tant. És el cas de l’excursionisme. En els seus inicis tenia un vessant més científic i acadèmic. Cap a finals dels anys 10 i a principis dels 20 comença a tenir una consideració esportiva, sobretot pel que fa els esports d’hivern com l’esquí o les curses d’alta muntanya. A Sant Andreu de Palomar els inicis de l’esport anirien en paral·lel a la resta del país. Tanmateix, l’erudit i religiós andreuenc Joan Clapés i Corbera (1872-1939) en les seves Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1930-31), en el capítol dedicat als esports, ens parla de l’afició pel joc de la
pilota per part dels andreuencs: “Els nostres avantpassats devien ésser molt aficionats al joc de la pilota, car per això sol, tenien un local que ha arribat fins a nosaltres amb aquest nom. Feia son possessor unes cent cinquanta pessetes al mes, solament d’entrades, i això al néixer el segle XIX.” Sembla ser que la pràctica d’aquest joc es remuntava a casa nostra al segle XVIII i era considerat com higiènic, mogut i molt concorregut com ho eren els balls que s’organitzaven per la festa major. I en època d’allotjament de tropes en el municipi la seva pràctica augmentava. Una de les altres aficions entre els andreuencs era el joc de les boles, el qual, segons mossèn Clapés, tenia més alta distinció que el de la pilota i amb un gruix més considerable d’admiradors. Arran de la primera exposició universal de Barcelona s’estengué l’afició per jugar a la pilota basca. A Sant Andreu, tota associació que tingués pati amb parets eren utilitzats per a la pràctica d’aquest esport vingut del nord de la península Ibèrica. Amb l’arribada de noves pràctiques esportives aquest jocs deixaren de tenir concurrència i esdevingueren oblit. El 1899, amb l’arribada de britànics al nostre poble arran de la pujança de la indústria tèxtil, es fundaria una de les primeres entitats esportives dedicades al futbol. A finals de desembre d’aquell any es presentava en societat el “Foot-Ball Club San Andrés”, format íntegrament per escocesos. El 2 de febrer de 1900 jugaven el primer partit al velòdrom de la Bonanova perden contra el FC Barcelona -amb dos únics gols de Joan Gamper-. El nou club tot just havia mudat de nom i esdevenia “Foot-Ball Club Escocès”. Aquella primera alineació “andreuenca” va ser: Hamilton, Wallace, Fallon, Denniston, Wyshart, Dykes, A. Black, Gold, J. Black, D. Mauchan i Girvan. Tot i això, l’Escocès va desaparèixer com a club al cap d’un any.
Primera i única fotografia del "Foot-ball Club Escocès" amb la seva alineació / ARXIU CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS DE LA UNIÓ ESPORTIVA SANT ANDREU
647 abril.indd 8
29/03/2019 0:23:41
Cursa atlètica al seu pas pel carrer de Coroleu, organitzada a inicis anys trenta per l'Agrupació Atlètica Vida, entitat vinculada a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i una de les fundadores de la U. E. Sant Andreu / FOTO DE MIQUEL VINYES I GOVERN - FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG
La UE Sant Andreu participarà en diversos campionats a nivell català i estatal. Les quatre barres del club seran omnipresents en quasi tots els camps jugats – a excepció dels primers anys del franquisme en que serà bescanviada la vestimenta pel color blanc i el nom pel de Club Deportivo San Andrés-. L’excursionisme també va tenir el seu seguiment massiu entre els andreuencs i les andreuenques. Moltes entitats de Sant Andreu disposaven de la seva secció excursionista. L’Ateneu Obrer, Els Catalanistes – Grup Excursionista Bon Temps- , l’Ateneu Sant Lluís de Gonçaga, el Casal Catòlic -G.E. Bon Camí-, La Lira, L’Avenç Obrer Català -G.E. Xucla Rau- o en el cas del Tallers del Nord amb l’Agrupació Excursionista Ferroviari... en són uns bons exemples. Tanmateix, l’associació dedicada exclusivament a l’excursionisme per excel·lència a Sant Andreu ha estat l’Agrupació Excursionista Muntanya (AEM). Aquesta fou fundada per 37 homes i 7 dones –la majoria treballadors de Fabra i Coats– al setembre del 1930, i la primera seu de l’entitat fou la Societat Coral La Lira.
647 abril.indd 9
Els primers associats vestien de blau i blanc, els colors del CE Filatures de Fabra i Coats. A finals del primer any de vida comptava amb 60 associats, tal com esmenta l’historiador Joan Clapés a les Fulles Històriques. Altres esports amb un nombre ben gruixut d’aficionats foren el Moto Club Sant Andreu -fundat el 1928 i amb més de dos-cents socis-, l’Esport Ciclista Andreuenc -fundada a inicis dels anys vint-, l’Associació Atlètica Vida -amb referències des de la dècada dels anys deu del segle passat- i el Rugbi Club Sant Andreu -1921- així com el tennis, el golf i el bàsquet. Aquests dos darrers esports practicats a les instal·lacions esportives de la Fabra i Coats, situades en terrenys propers a la Rambla de Fabra i Puig -on el 1922 es fundà el Club Esportiu Filatures Fabra i Coats-. Pel que fa al tennis, segons l’historiador Joan Clapés:
cap a peus | abril
No serà fins l’any 1909, que naixerà un nou club de futbol sota la denominació de L’Andreuenc. I dos anys després sorgia l’Avenç de l’Esport, fundat arran de l’escissió d’un grup de jugadors de L’Andreuenc. Aquestes dues entitats conjuntament amb l’Esport Ciclista Andreuenc, l’Atlètica Vida i el Rugbi Club Sant Andreu es fusionarien i crearien la Unió Esportiva Sant Andreu, l’associació per excel·lència de l’esport andreuenc.
9
“En 1920, al pati de l’antiga masia de can Magarola s’hi feia el joc de “Lavv Tennis”, entre les senyoretes que constituïen el Grop Feminal, adherit al Centre Popular Catalanista de Sant Andreu”. La majoria d’aquestes entitats en arribar la Guerra Civil deixaren de funcionar, ja que molts dels seus membres foren cridats al front. I en albirar-se el triomf dels feixistes algunes plegaren veles i deixaren d’existir pel fet de ser entitats amb un tarannà republicà i catalanista. Pau Vinyes i Roig
29/03/2019 0:23:42
Esports | Natació
L’entrevista | Jordi Jou | DIRECTOR TÈCNIC DE NATACIÓ AL CLUB NATACIÓ SANT ANDREU
“Mirem que el primer equip sigui el reflex per tots els nedadors de la base”
J
ordi Jou és el director tècnic de la secció de natació del Club Natació Sant Andreu. Nascut a Olot fa 41 anys, després de convertir-se en nedador professional al club de la seva ciutat i passar amb èxit pel CN Catalunya, arriba a Sant Andreu l’any 1998, on assoleix els seus millors registres com a nedador fins la seva retirada, l’any 2006, havent participat en dos mundials i dos europeus. Després d’uns anys com a entrenador de categories inferiors, l’any 2009 ocupa el lloc del fins llavors director tècnic, José Antonio del Castillo, i actualment és l’artífex dels èxits de la natació andreuenca i del fet que la secció del club estigui en el millor moment de la seva història. Ens rep al bar del Fabra, i xerrem de tot una mica recordant els vells temps i preveient el futur més immediat. La natació del club fa força anys que es troba dalt de tot. Quin és el secret? “Tot plegat és fruit d’un procés natural. Amb la sortida del club de del Castillo molts nedadors del primer equip marxen i els júniors es troben de cop i volta al davant de tot. Mentrestant, a nivell de base, tot i obtenir alguns èxits, l’estructura és una mica inestable i es decideix, des de l’equip tècnic, començar a treballar d’una determinada manera des de baix de tot mentre en el primer equip s’imposa la política que els nedadors del club entrenin al club i no als centres d’alt rendiment, amb l’excepció de Villaécija i Rando, que acaben participant en els jocs olímpics de Londres el 2012. Va ser complicat arrencar de nou i començar
un nou grup d’entrenament, amb Jessica Vall i nedadors joves. Es comencen a recollir fruits i es mantenen fins ara, però per mi la base és l’equip tècnic, format íntegrament per ex-nedadors del club, la qual cosa per mi és una prioritat, i on compartim tots la filosofia de treball i hem estabilitzat un projecte amb els objectius clars i amb molta complicitat. Ens agrada competir i des de categoria infantil mirem de mantenir el nivell, la qual cosa no és fàcil.” Inevitablement ha sortit el nom de Jessica Vall, actualment la imatge de la secció. La gent la veu cada dia al club. Has parlat també de nedadors que van representar el club amb gran professionalitat però que només apareixien al Fabra per competir. Ha passat a la història aquest perfil definitivament? “Aquest és un canvi determinant. Mirem que el primer equip sigui el reflex per tots els nedadors de la base. Avui en dia quan alevins i infantils arriben a entrenar veuen acabar l’entrenament del primer equip, i això és un referent importantíssim. Després de Londres 2012, com he explicat abans, la decisió que els nedadors del primer equip entrenin aquí es compleix sense excepcions i això també ha permès arribar al soci del club, que se sent identificat amb ells quan els veu a la televisió. L’altre dia un soci em deia que la Jessica el feia patir en els darrers metres de les proves, que comencés a esprintar abans perquè li pujaven
Jordi Jou amb Jessica Vall i Àfrica Zamorano / CNSA
647 abril.indd 10
29/03/2019 0:23:42
les pulsacions. Això abans de no passava, la gent es sent els nedadors com seus, i això és perquè els veuen cada dia aquí. A més, sense sortir d’aquí hem recollit fruits i ara estem parlant del grup d’entrenament més potent del país.” Parlem d’altres noms. A més de Vall, en qui ens hem de fixar? “Home, qui hauria de sonar més per ser un producte genuí de la casa, que ha sortit dels cursets del club i ha arribat fins a dalt de tot, és l’Àfrica Zamorano. Això passa molt poques vegades i és un orgull. També hi ha el Joan Lluís Pons, la Lidón Muñoz, l’Albert Escrits... nedadors que aposten per venir aquí per davant d’altres opcions potser més atractives per formar part d’aquest grup d’entrenament. A més, gent com la Marta González, o altres nedadors fets a casa i potser sense tant ressò, però amb una gran projecció com el Mario Navea o l’Alba Guillamón. Tots ells ja han aconseguit èxits o els aconseguiran en breu. És clar que per mantenir-se dalt de tot i obtenir bons resultats cal que hi hagi una combinació entre els esportistes fabricats a la base i les incorporacions de nedadors que s’adeqüin al perfil que volem i que estiguin motivats per venir aquí.”
T’he de preguntar per una circumstància particular: el Sant Andreu és l’únic club d’Espanya que manté la natació i el waterpolo, tant en homes com en dones, a l’èlit estatal de forma permanent i des de fa molt temps. És un miracle, una temeritat, una imprudència...? “Com tu has dit, fa molts anys que hi som i no ha passat res. A nivell econòmic s’estan fent molt bé les coses, i mantenir-los econòmicament sí que és una mica un miracle. Hi ha un fet inqüestionable: tant en waterpolo com en natació, els esportistes de nivell volen venir aquí. Es respira tranquil·litat i la gent és feliç. És clar que hi ha coses a millorar, però les coses s’estan fent amb el cap i la part esportiva va bé perquè el club confia en nosaltres, ens deixa treballar i tots mirem de treure el màxim rendiment a les condicions de treball que tenim. Tant de bo tinguéssim més espai, però ens adaptem i és un orgull que vagis on vagis la gent parli del Sant Andreu a tot arreu com un model a seguir, gràcies a la natació i al waterpolo.” JJ Aymerich
cap a peus | abril
Ja que has parlat de la base, fes-me cinc cèntims de com es troba en aquest moment. “Actualment comptem amb uns 200 nedadors i nedadores en els equips de formació. Mai havíem tingut tants esportistes a la secció. En els darrers temps han passat dues coses: en primer lloc, és que la gent està enganxada i motivada, i això porta
nens i nenes als equips petits; i per altra banda, hem aconseguit que els nedadors arribin fins a la categoria infantil i no pleguin perquè no aconsegueixen les marques, que vulguin seguir entrenant. Des de l’equip tècnic apostem perquè tots els nedadors i nedadores tinguin lloc a la secció i que tinguin els seus propis objectius. Això no és fàcil perquè no disposem de tot l’espai que voldríem, però prioritzem que tots els membres de la secció se’n sentin part.”
11
Equip sènior de natació masculí i femení / CNSA
647 abril.indd 11
29/03/2019 0:23:42
Cultura | Llibres
Novetats literàries per comprar i regalar en Sant Jordi
J
a tenim aquí el mes d’abril, que, com cada any, porta de la mà la Diada més literària de l’any: Sant Jordi. Tornen a sortir les parades de llibres als carrers i, entre d’altres novetats, també trobarem títols molt relacionats amb Sant Andreu. Miraràs el món és el primer llibre de l’andreuenca Mar Vallecillos i el segon títol publicat per Triangular Edicions, editorial de Sant Andreu de la que ja vam parlar en edicions anteriors. Es tracta d’un recull de les columnes que l’autora publica al diari La Directa, ordenades i revisades. Un text que fa una reflexió sobre la vida i la realitat, amb tendresa i alhora ironia, i que posa sobre la taula els principals problemes i reivindicacions de la societat. Jaume Salvanyà és veí de Sant Andreu i filòleg de professió. Recentment ha publicat 1001 curiositats del Català, un recull d’anècdotes i curiositats de la llengua catalana que narra el seu origen i la seva evolució. Entre d’altres peculiaritats, explica que els noms d’algunes lletres de l’abecedari eren diferents fa més de cent anys, quin és el disc en català més venut de la història o quin és l’escriptor català que ha estat més a prop de rebre el premi Nobel. Un projecte de micro-mecenatge ha fet possible l’edició del llibre Història dels transports a Sant Andreu de Palomar. Transportant andreuencs i andreuenques, del geògraf historiador Ricard Fernàndez Valentí i l’historiador Pau Vinyes i Roig.
Dividit per capítols, explica la història dels mitjans de transport a Sant Andreu, des de l’època prehistòrica fins a l’actualitat. Des de la visió del Carrer Gran com a via romana o el pas dels carruatges, fins l’arribada del tramvia o el metro, passant per l’evolució de les grans vies de comunicació, com la Meridiana. El llibre també fa un recorregut per les principals indústries andreuenques d’automoció i ferroviàries, així com per algunes entitats com la Penya Aeronàutica de Sant Andreu o el Moto Club Sant Andreu. A més, conté unes 200 imatges i il·lustracions, moltes d’elles inèdites. En Pau Vinyes i Roig també ha publicat recentment Melcior Font, guerriller cultural, una biografia de qui va ser secretari personal de Ventura i Gassol, amb qui va lluitar durant els mesos inicials de la Guerra Civil per defensar el patrimoni cultural amenaçat. Melcior Font va néixer a Sant Andreu l’any 1902 i va morir el 1959. Va ser un poeta reconegut, traductor, periodista i cineasta durant els anys vint i trenta del segle passat. També de l’editorial andreuenca Llop Roig, el llibre Minyones, escrit per Betsabé Garcia, ens acosta a la història del segle XX però des d’un punt de vista poc freqüent, dues minyones, que invisibles per la llei i ignorades per la societat, esdevenen la mirada silenciosa d’uns fets històrics que trenen les seves vides, inalterables, per acabar convertint-se en els ulls de la història. Míriam Pérez
12
Portades dels diferents llibres / ELABORACIÓ PRÒPIA
647 abril.indd 12
29/03/2019 0:23:42
FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!
www.cnsantandreu.com
647 abril.indd 13
29/03/2019 0:23:42
647 abril.indd 14
29/03/2019 0:23:43
50 aniversari de la quadribarrada a Segona Divisió
Alba Cabrera
L’últim ascens del Sant Andreu a la categoria de plata
El ritual futbolístic dels diumenges era el mateix per a moltes famílies del districte de Sant Andreu (Barcelona) com la d’en Quim Tarré: al matí, anar al camp de l’equip Condal, propietat blaugrana de la fàbrica Fabra i Coats -en 1965 es convertiria en el Atlètic Catalunya per a anar-se a jugar al Miniestadi, i en el seu camp es construiria la piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu- per a animar al rival. I a primera hora de la tarda, anar a l’antic estadi perquè l’UESA no va tenir il·luminació fins a la construcció posterior del Narcís Sala en 1970, nomenat així en honor al president que per primera vegada va pujar al club a la categoria de plata en 1945.
cap a peus | abril
Amb tan sols 4 anys, cada diumenge a la tarda, el pare de Quim Tarré (1954) el portava a veure els partits de la Unió Esportiva Sant Andreu (que ja va nèixer com equip, L’Avenç de l’Esport, al 1903, però que fins el 1925 no tindria aquesta denominació) a l’antic estadi. “Ens agradava tant el futbol que als 8 anys ja em vaig fer soci del club. El meu germà major era el secretari de l’entitat, i com era una cosa vaga per a passar en net les actes de les assemblees, jo assistia a les reunions i les passava jo”, explica tot rient Tarré.
15
25 anys més tard de la fusió en un mateix club de l’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc, la Lira i Esport Ciclista el 1925 per formar la UESA, els andreuencs pujarien per primera vegada a la categoria de plata (temp. 1950-51) durant tres anys, fins a 1953. I després, el 1969, el Sant Andreu va tornar per última vegada a Segona Divisió on s’hi va estar vuit anys, fins el 1977. Aquella època daurada, que va començar fa ja 50 anys (temp. 1968-1969), els quadribarrats van jugar la pretemporada de la divisió de plata amb la samarreta del RCD Espanyol, barrejant jugadors de tots dos equips. I no va ser casual. Aquell any, els periquitos van fer una afiliació amb el Sant Andreu per a compartir els fitxatges, igual que van fer també amb altres equips catalans com l’Olot o el Badalona, a causa de la gran quantitat de jugadors que acumulaven del futbol basi en aquells dies.
Jugadors de la Unió Esportiva Sant Andreu l’any 1969 / UESA 647 abril.indd 15
29/03/2019 0:23:43
L
1969, l’any de la glòria a plantilla andreuenca d’aquell gloriós curs va ser desconeguda fins al primer de les trobades oficials, perquè l’Espanyol va reestructurar les fitxes fins al punt que el Sant Andreu jugava amb més jugadors blanc-i-blaus que propis. A més, aquella temporada, l’Espanyol acabaria baixant a segona. Intentaria evitar-ho, afegint a la seva plantilla els millors jugadors en aquells dies de l’equip andreuenc com el porter Coll, Rodri, Carbonell i fins i tot el seu entrenador, Argilés. Res va servir per a evitar el descens dels pericos, i la temporada següent (1969-1970), trencaria la seva afiliciació de manera oficial –encara que no del tot extraoficialment- amb els quadribarrats en trobar-se en la mateixa divisió. Llavors, també aquell any es va produir un fet històric: el Sant Andreu va jugar el 19 d’octubre de 1969 en el seu antic estadi el seu últim partit abans de traslladar-se al Narcís Sala – un camp que en 2020 també complirà 50 anys- precisament amb el RCD Espanyol. Aquells vuit anys de l’última estada dels andreuencs en la categoria de plata, el Sant Andreu es va enfrontar a tots els equips històrics que han passat per la Segona o la Primera Divisió, ja fora en la competició de lliga o en la Copa del Rei, exceptuant l’Athletic de Bilbao, Las Palmasi la Reial Societat
647 abril.indd 16
de Mikel Azparren, actual entrenador del conjunt. Aquelles temporades en Segona, Quim Tarré destaca que “no va ser senzill mantenir el tipus, perquè ens feia mal que el nostre històric rival del moment, l’Atlètic Catalunya, jugant com a equip filial del FC Barcelona, ens desfés la pedrera per la seva superioritat econòmica”. Així i tot, el Sant Andreu sempre ha intentat plantar cara als grans. La prova està que un altre dels més reconeguts equips espanyols als quals els quadribarrats no es van enfrontar en la seva època en Segona va ser l’Atlètic de Madrid. Però el temps ha volgut que, ja en aquest segle, els matalassers anessin rivals dels andreuencs en els setzens de final de la Copa del Rei en dues ocasions: la primera en 2013, sent un equip de 2a B i l’última aquest 2018 ja com a equip de Tercera, aconseguint un resultat molt respectable a casa de 0 a 1. El Sant Andreu va estar prop de tornar a Segona en 1992, on va perdre l’oportunitat a Lugo amb l’exblaugrana Ramón Calderé en la seva davantera i el “polèmic penal” que, segons Món Esportiu, va xiular el col·legiat Japó Sevilla a favor de la victòria dels locals. I també en 2010, quan el Barça B els va eliminar de la lligueta per un altre penal discutible, segons comenta Quim Tarré, en els anys de presidència del conegut Joan Gaspart.
29/03/2019 0:23:43
A l’actualitat, el Sant Andreu porta 4 temporades sent equip de Tercera Divisió, presumint de no haver portat mai publicitat en la seva quadribarrada, a excepció d’una època en la qual portava a El Periódico i aquesta temporada amb Open Arms. Però, com diu Quim Tarré, aquest club defensa que la seva samarreta “mai es taca”, havent estat el primer equip català a recuperar les quatre barres a la fi dels 60, encara en temps de Franquisme. Actualment, la Fàbrica de Creació de la Fabra & Coats produeix La Banqueta de Ràdio Fabra, un programa d’esports locals del poble, que és un dels mitjans oficials del club. A més, per l’any vinent, el 2020, el club tornará a estar d’aniversari, doncs el Narcís Sala farà també 50 anys des que es va inaugurar. Pels seus gestos, la seva història i les recents presències a eliminatòries de Copa del Rei, el Sant Andreu continua sent conegut com a “l’orgull del poble” allà on vagi.
Quim Terré va ser un dels autors del llibre del centenari (1909) de la Unió Esportiva Sant Andreu, publicat el 2009 i és un dels 40 primers socis de l’entitat esportiva andreuenca / UESA
El futbol ha d’acollir per ser acollit i la UESA ho ha entès
U
Aquests dies, l’equip de l’ex txurri-urdín Mikel Azparren s’ha guanyat l’atenció mediàtica per una mica més que pels seus resultats, pròxims de nou aquest any als playoffs d’ascens. La seva gesta es resumeix en una paraula: humanitat. Ja en la volta en el Wanda Metropolitano al desembre, Open Arms va ser el patrocini que van lluir els catalans en la seva samarreta. Una samarreta que no portava cap mena de publicitat des dels anys 70. Malgrat la derrota per 0 a 4, l’orgull del poble va fer crèixer a Madrid l’estela d’un club que, socialment, hauria de ser un referent per als seus homòlegs a Catalunya, a Espanya i en el món. Una entitat que prefereix aportar més del que li aporten. Un equip petit que s’ha fet gran per implicar l’esport més seguit en tot el planeta amb les coetànies dificultats socials que poden semblar alienes. Però, els andreuencs, volien més. A petició d’un dels seus socis, el president del Sant Andreu, el president Manuel Camino, ha escrit un breu en les pàgines de la història del futbol. Des del 18 de febrer, a més de portar el logo de l’ONG en la seva indumentària, les instal·lacions de la UESA conviden a les persones refugiades a poder entrenar i jugar
647 abril.indd 17
a l’esport més universal al Narcís Sala. Igualment, se’ls ofereix entrades gratuïtes per a veure els partits locals de la competició domèstica. Als de la quadribarrada els agrada somiar. I no només per a compartir amb el seu entorn, sinó per a allotjar els anhels de qui més necessiten. Apassionats futbolers del Senegal, Camerun, Guinea, Sierra Leone, Gàmbia o Sri Lanka troben en Sant Andreu l’oportunitat de poder arribar a formar part d’un club. Formar part de la societat. En la Unió Esportiva Sant Andreu sí han entès que el futbol ha d’acollir per a ser acollit.
cap a peus | abril
nió Esportiva Sant Andreu (UESA). En l’actualitat del futbol nacional, no és casual que el nom d’un club català de Tercera Divisió ressoni més enllà de la frontera del seu poble. No només per haver-se quedat la temporada passada a les portes de l’ascens a Segona B a Castelló. Ni tampoc es deu en haver disputat aquesta temporada els setzens de la Copa del Rei davant l’Atlètic de Madrid.
Costa pensar que aquesta iniciativa no hagi sortit dels clubs de l’elit espanyola, amb recursos econòmics i palmareses infinitament majors al d’aquest equip català. Però prefereixen publicitar en les seves samarretes i estadis cases d’apostes i prestigioses marques. El Sant Andreu dóna una lliçó de vida i esport. La mateixa a la qual es va acollir el motorista Andy Smith: “un trofeu atreu la pols. Però els records perduren per sempre”.
17
El primer equip de la UESA va visitar el vaixell d’Open Arms / UESA
29/03/2019 0:23:43
L’anècdota| Manel Abia | ENCARREGAT DE LA TAQUILLA DEL NARCÍS SALA (UESA)
“M’agradaria que la U.E. Sant Andreu fos l’equivalent al Rayo Vallecano de Madrid però a Barcelona”
Q
uan de temps portes col·laborant al Narcís Sala? “Des de l’any del centenari del club, al 2009, ja fa 10
anys”. Ets la primera persona que veu l’aficionat abans d’accedit a l’estadi, t’hi hauràs trobat de tot... “Molts col·leccionistes de tot tipus d’articles relacionats amb el futbol, que t’ho mostren amb orgull (gorres, samarretes, bufandes, entrades, etc.). També cal destacar que venen molts turistes estrangers que estan a Barcelona de vacances i aprofiten per veure futbol al Narcís Sala”. En quin partit creus que has hagut de fer més feina? “En l’eliminatòria d’anada de la copa del rei de l’any 2013 contra l’Atlético de Madrid”. I el millor moment que has viscut amb el club? “Per mi, la final de la Copa Federació i la celebració posterior a la Plaça Orfila l’any 2013 també”. Per tant, el pitjor? “El partit de tornada del play off d’ascens a Segona “A”
davant del Barca “B”, l’any 2010”. Algú més t’ha ajudat o t’ajuda en la teva tasca? “Si, hi ha una altra persona que s’encarrega de donar carnets i passis de premsa. En partits puntuals com els de play off, tothom s’hi posa, en l’últim davant del C.D. Castelló, directius i fins i tot una estona el Director esportiu”. Si no et dediquessis al taquillatge i entrega de acreditacions, quina feina t’agradaria fer al club? “Tot i que ni l’edat ni la tècnica m’acompanyen i que fallaria gols cantats, davanter centre”. Quin creus que ha estat el jugador que ha marcat una època al Sant Andreu durant tots aquests anys? “Manuel Lanzarote, extrem esquerre del Sant Andreu entre 2007 i 2010, que actualment juga a l’India”. Un somni per a l’afició quadribarrada: “Que la U.E. Sant Andreu fos l’equivalent al Rayo Vallecano de Madrid a la ciutat de Barcelona”. Gerard Álvarez
18
647 abril.indd 18
29/03/2019 0:23:44
Un nou món: els eSports del Sant Andreu
A
ixí a primer cop d’ull pot semblar quelcom estrany, sí. Els eSports són una nova modalitat esportiva que tenen com a plataforma els videojocs. Realment, per algú que no hi estigui familiaritzat, pot semblar una paradoxa: esport i consola mai podrien anar de la mà. Però la realitat és que aquest boom ha arribat fins i tot a Sant Andreu, gràcies a la Unió Esportiva Sant Andreu a través de la secció de UESA eSports. A principis de 2017, ara fa dos anys, es va encetar un projecte nou i modern. De la mà de l’Àlex Beltran i, d’ un servidor, David Albizu, la secció va donar els seus primers passos en la modalitat de 11 contra 11 al videojoc FIFA. Qui més, qui menys, coneix el funcionament d’ un dels videojocs més venuts a tot el món, però ens centrarem en un mode anomenat Clubes Pro. Aquesta modalitat intenta reproduir el que és un equip de futbol real, amb tot el que això comporta a nivell de joc, estratègia, companyerisme y, sobretot, estrès. Ara us parlaré no tant com a jugador, sinó com a manager de la secció. La plantilla consta de 18 jugadors, cadascú amb la seva consola i el seu joc. Juguen a diari 11 jugadors, cadascú també en la posició en que l’ entrenador, en aquest cas jo, els veu que poden rendir a millor nivell. Us ben asseguro que és una tasca molt complicada, qualsevol entrenador de futbol real ho podrà corroborar. Per sort, gran part de la plantilla portem dos anys junts, sabem el que comporta portar els colors de la UESA i tenim un compromís total amb la entitat.
Sembla mentida, però és tot increïblement semblant. I, naturalment, estem oberts a que tota persona interessada en conèixer més el projecte ens contacti. També per suposat estem oberts a gent que vulgui aportar el seu granet de sorra perquè això sigui cada vegada més gran. Estarem encantats de poder ajudar o informar en allò que sigui precís al perfil de twitter de UESA eSports. Tampoc em vull passar molt més, és força informació. Estem encantats de portar el nom de la Unió Esportiva, de que els nostres èxits siguin també els seus. De la mateixa manera que ens motiva ser pioners en el districte en aquest aspecte, com part de Sant Andreu que som. Seguirem treballant i, segur, que els èxits seguiran arribant com ho han fet fins ara. David Albizu
cap a peus | abril
A nivell de lligues, una predomina per sobre de les altres: la VFO (Virtual Football Organisation). També en trobem d’ altres en constant creixement, però de moment VFO és la més potent. L’equip va iniciar la seva aventura a la sisena divisió, però les temporades han posat a l’equip on mereix. Disputarem per segona temporada consecutiva la tercera divisió de VFO (segona divisió B en futbol real). Ara queda, poc a poc, trobar el nostre particular sostre.
19
647 abril.indd 19
29/03/2019 0:23:44
Esports | Waterpolo
El Sant Andreu: del Fabra i Coats a Europa
A
mb el cinquantè aniversari del Club Natació Sant Andreu a la vista, s’escau en aquest número d’esports fer un repàs per la història del waterpolo a l’entitat andreu-
enca.
Al llarg dels anys la secció ha fet un recorregut que l’ha portat des del cor del barri, a la piscina municipal del carrer Santa Coloma, a les cotes més altes a nivell esportiu, amb participacions recents i habituals en competició europea. Amb la fundació del club, l’any 1971, l’entitat hereta els equips de natació i de waterpolo de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats, dues disciplines que en aquella època es disputaven de forma conjunta i que ja havien permès donar a conèixer el món de l’aigua al poble i aportar alguns primers esportistes destacats amb el club blanc-i-negre. El pas al Sant Andreu, però, permet que el waterpolo agafi vida pròpia i durant la dècada dels setanta es genera una infraestructura en la qual es creen els equips juvenils i infantils que ben aviat debutaran en campionats d’Espanya. L’equip absolut es consolida a nivell català i amb els anys 80 comença a treure el cap per les competicions d’àmbit estatal, amb el recordat primer ascens a la Divisió d’Honor l’any 1982. És en aquesta època que comença a haver-hi jugadors internacionals a les categories inferiors, i també a la selecció espanyola absoluta. A principis d’aquesta dècada es crea l’escola de waterpolo,
amb l’objectiu de captar nens per a la secció, i l’estructura queda definitivament consolidada amb totes les categories en competició. A mitjan anys 80 apareix per primera vegada l’equip de waterpolo femení, format per ex-nedadores del club, que malgrat la seva implicació, competeix durant poc temps i no té continuïtat. És durant aquests anys que l’equip masculí es troba ja totalment consolidat en categoria estatal, per bé que no aconseguirà de nou l’ascens a la Divisió d’Honor fins l’any 1988. Amb força feina encara per fer, l’equip baixa la temporada següent però torna a assolir la fita de l’ascens l’any 1990, a la llavors denominada A-2. Des de llavors l’equip no ha abandonat ja mai més la màxima categoria, per bé que la refundació de la Lliga Nacional va permetre accedir a l’A-1 l’any 2000. Més enllà dels èxits aconseguits en categories inferiors durant els anys 90, amb un campionat de Catalunya infantil i el retorn dels júniors i juvenils al Campionat d’Espanya, un fet destaca de forma especial per les conseqüències que portarà anys després: la refundació de l’equip femení, de nou format per ex-nedadores, que torna a escena el 1992 per consolidar-se definitivament i culminar una primera etapa amb l’ascens a la Divisió d’Honor l’any 1998, en què també s’aconsegueix el Campionat de Catalunya Júnior. Tot plegat, el desenvolupament espectacular de la secció es produeix a partir de la inauguració de la piscina Pere Serrat, que va permetre tant al waterpolo com a la natació créixer en número d’esportistes i d’equips i, òbviament, també en èxits esportius.
20
PRIMER ASCENS MASCULÍ A DIVISIÓ D'HONOR, 1982
647 abril.indd 20
29/03/2019 0:23:44
PRIMER ASCENS FEMENÍ A DIVISIÓ D'HONOR, 1998
Però el club arriba a la Copa LEN gràcies al waterpolo femení, que hi participa en tres ocasions consecutives: 2005, 2006 i 2007, portant el nom del club a diverses capitals del continent. L’any 2008, després de quedar sots campió de la Copa del Rei, arriba l’ansiat debut europeu del waterpolo masculí, també a la Copa LEN, arribant fins als vuitens de final, en la que ha estat fins ara l’única participació masculina en aquesta competició. Menció a part per la recuperació de la categoria màster, els antics veterans, que després d’haver competit als anys 80 retornen a la lliga i aconsegueixen fins a tres vegades el Campionat de Catalunya amb integrants històrics de la secció, masculina i femenina.
647 abril.indd 21
La història més recent ja és força coneguda. L’equip masculí és un fix a la màxima categoria estatal i treballa per dotar la plantilla del màxim possible de jugadors formats a casa, en unes categories inferiors que alternen millors i pitjors resultats però que es manté fidel a la seva essència formativa. El gran èxit de l’equip arriba l’any 2014, amb la consecució de la Supercopa d’Espanya, primer títol estatal de la història del club, acompanyat de dues finals més de Copa. La secció femenina, per la seva banda, completa l’estructura de categories inferiors i assoleix diversos campionats d’Espanya en categoria juvenil i cadet, mentre que el primer equip es converteix en habitual en les fases finals de lliga i de copa, i retorna a la remodelada Eurolliga, de la qual ha pres part en les darreres quatre temporades, assolint en l’any en curs el tant desitjat accés a quarts de final i encara pendents de disputar, en les properes setmanes, la final a quatre de la LEN Trophy per primer cop.
cap a peus | abril
La primera dècada del segle XXI troba els dos equips absoluts totalment consolidats en l’èlit estatal i essent referents d’aquest esport a tots nivells. És en aquests anys en que s’aconsegueix el que semblava impensable: competir a Europa. Força jugadors a nivell individual han rebut el premi de participar amb la selecció espanyola en alguns campionats juvenils i júniors, i fins i tot hi ha hagut representants del club a les seleccions absolutes.
21
Com deia el poeta, cal celebrar tot l’aconseguit fins ara, però en endavant tot està per fer i tot és possible. JJ Aymerich
29/03/2019 0:23:45
La oferta esportiva andreunca: molt més que futbol, natació i waterpolo
A
Sant Andreu hi ha esports més enllà del futbol, la natació o el waterpolo. Així mateix esports d’equip com l’hoquei patins, el bàsquet i l’handbol, son àmpliament practicats i estan vinculats a l’àmbit escolar. Esports com el tenis, el tenis taula, l’excursionisme o el ciclisme també tenen una llarga història darrera i estan molt vinculats a entitats molt arrelades a Sant Andreu. Però, el dinamisme esportiu de Sant Andreu té una gran vitalitat i no ha parat d’ampliar disciplines com el futbol sala, la gimnàstica artística, el patinatge, el running i fins i tot, recentment, el criquet. Sobre l’hoquei patins, la secció de hoquei de l’escola Jesús Maria i Josep té equips en totes les categories i edats i el primer equip juga a 2ª Catalana, on rivalitza amb el segon equip del Club Pati Congrés. De fet, el Club Pati Congrés, és una entitat exclusivament dedicada a l'hoquei i al patinatge sobre rodes més antiga de la ciutat de Barcelona i té els seus orígens en una pista poliesportiva inaugurada el 14 de juny de 1959 al mig d’una illa de cases delimitada pels carrers Vèlia, Ignasi de Ros, Riera d’Horta i Pardo, en el que en aquella època s’anomenava barri dels Habitatges del Congrés. Després del FC Barcelona, és el segon equip de Barcelona amb un equip en una divisió més alta en categories absolutes, concretament a Primera Catalana. També hi ha l’AE Sant Andreu –Uroloki, equip que pertany a l’AE Sant Andreu. Actualment juga a la lliga de plata d’hoquei línia, on ha finalitzat en 7ª posició aquesta temporada.
El cas del handbol és un clar exemple de l’empremta i importància de l’esport escolar ja que el Club Handbol Sant Andreu de Palomar neix el 1999 al voltant d’un grup d’amics de l’escola Jesús Maria Josep. Avui el handbol s’ha anat estenent i el club reparteix la seva activitat entre l’Escola Pegaso, les Salesianes i el Col·legi Jesús Maria on entrenen les diverses categories d’edats del club, sobretot els mes menuts. Les categories d’edat més gran tenen la seva base al CEM Bon Pastor. Sense el vincle tan directe amb les escoles hi ha un seguit d’esports que apleguen també un bon número de practicants. Per exemple, el futbol sala on destaca l’AE Sant Andreu, club de futbol sala que forma part de l’entitat de l’AE Sant Andreu. Dins l’estructura del club hi ha equips de totes les categories. Des de l’escola, passant per altres categories com benjamí o cadet, acabant amb el sènior, tan femení com masculí, que juguen a la lliga de 1ª divisió de Barcelona. El Club Esportiu Fabra i Coats, creat l’any 1922 amb el nom de CD Filatures. Anys després, i amb la remodelació de la fàbrica, canvia el nom a l’actual. Juga dins el recinte de la Fabra i Coats i té equips de totes les categories, des dels menuts fins al sènior. Alterna partits a la seva seu amb altres que juga al recinte de Sant Pacià o a les Salesianes. També cal esmentar el C.E. Sagrerenc, entitat que va néixer l’any 1915. Des dels seus inicis ha tingut diverses seccions, però la més rellevant fins ara ha estat la de
647 abril.indd 22
29/03/2019 0:23:45
futbol sala, aquesta temporada, el primer equip hcompeteix a la Lliga Nacional de la Federació Catalana de Futbol Sala. Pel que fa al bàsquet, cal destacar el Sant Joan de Mata, equip fundat l’any 1958 i que compta amb equips femenins, masculins i mixtes, des dels minis fins als sènior masculí o el junior femení. També hi ha la UE Sant Andreu Bàsquet que forma part de de la U.E. Sant Andreu. L’equip en si es diu C.B. Fènix Andreuenc, i compta amb equips de bàsquet des de l’escola fins a les seccions del Sènior Masculí o Femení. També hi ha els equips de bàsquet que pertanyen a escoles. El Bàsquet JMJ escola Pare Manyanet, equip de bàsquet de l’escola Jesús Maria i Josep. Té categories des dels més petits, Pre-minis, fins als més grans de sots-25. Per la seva banda el Bàsquet JM, és l’equip de bàsquet lligat a l’escola Jesús Maria. Té equips des pre-minis mixt, masculins i femenins fins als sèniors masculins i femenins. Tots els clubs i escoles competeixen a la lliga de la Federació Catalana de Basquetbol.
Tan en bàsquet com en futbol sala s’esmenta l’AE Sant Andreu. Cal destacar que l’Associació Esportiva Sant Andreu aplega diverses seccions com el futbol sala, bàsquet o hoquei entre d’altres. Va ser creada el 1983 amb el nom d’Escola d’Iniciació Esportiva Dte. IX Sud i fou promoguda pel districte de Sant Andreu. L’any següent, es canvia el nom per l’actual. Les seccions pioneres van ser les de futbol sala i patinatge artístic, i després van anar sorgint les altres seccions.
cap a peus | abril
En futbol, a part de la UESA, hi ha un seguit d’equips en l'àmbit de districte que cal tenir present. El Sant Andreu Atlètic, anteriorment anomenat CE Districte 030, ara forma part de l’estructura de la UESA. Després de lluir la quadribarrada la temporada passada i entrenar al Narcís Sala, el Sant Andreu va acollir com a filial del primer equip, que des d’aquesta temporada passa a ser el Sant Andreu Atlètic.
23
El CD Trinitat Vella equip que es va fundar l’any 1928 i que actualment gaudeix d’11 equips, repartits entre la Federació Catalana de Futbol, Cadeca (Lliga escolar) i Veterans. El seu primer equip milita a 3ª Catalana. El CD Cerro, situat al barri de la Trinitat Vella, va ser fundat l’any 1960. Gaudeix de 5 equips, tots a les lligues de la Federació Catalana de Futbol. El seu primer equip milita actualment a 3ª Catalana. L’AE Bon Pastor té 12 equips de totes les categories dins la Federació de Futbol Catalana, així com d’una escola de Futbol formatiu. El seu primer equip milita a 4ª Catalana. El CF Besòs-Baró de Viver una entitat com a tal va ser creada l’any 1964 amb el nom Besòs Baró de Viver. Des del 2012 juguen sota el nom Besòs- Baró de Viver. Actualment compten amb primer i segon equip, un a 2ª Catalana i l’altre a 4ª Catalana Destaca també, el club Gimnàstic Sant Andreu, que es dedica al foment i la pràctica de la gimnàstica artística femenina i que competeix a nivell de Federació Catalana de Gimnàstica.
647 abril.indd 23
29/03/2019 0:23:45
D’altra banda, existeix el Club Esportiu Masques de Sant Andreu de Palomar és un club d’atletisme i running, formada majoritàriament per socis del CNSA. Creat el 2008 aplega un centenar de corredors i corredores que participen tant en curses com en triatlons, duatlons, senderisme. Cal destacar que el club porta uns quants anys participant i guanyant el Correbarri, una cursa de 10km on a més de competir de forma individual hi ha una competició entre els 10 districtes barcelonins. Els Masques han permès que Sant Andreu hagi guanyat aquesta cursa en tres ocasions. Un esport arribat recentment a partir dels nous veïns que venen a viure a Sant Andreu, és el criquet. Aquest esport va néixer a Anglaterra però va arrelar amb força en altres indrets com ara l’Índia i el Pakistan, que van ser colònies britàniques. És per això que la majoria de jugadors són d’origen indi o pakistanès, tot i que des de la Federació es vol integrar esportistes catalans. El Sant Andreu Cricket Club, Creat el 2012, té un equip de categoria júnior.
Els esports d’arrel més històrica el conformen a sant Andreu el tenis, el tenis taula i el ciclisme. La secció de tenis del CNSA té una escola base de tenis per permetre la iniciació i també una l’escola per equips on hi ha els benjamins, ,alevins, infantils, cadets, juniors i absoluts els quals es reparteixen en dues lligues diferents la lliga de Terrassa i la lliga de Catalunya. La secció de tenis taula del Casal Catòlic és molt antiga, però estigué força anys sense activitat. Reiniciada el 1982, participa en diversos campionats a nivell de Catalunya, però destaca sobretot pels equips de veterans. Per altra banda, l’any 2007 va iniciar es seves activitats l’Associació Tenis Taula Sant Andreu, té una escola de nens per iniciar i perfeccionar la pràctica d’aquest esport i participa en la lliga territorial de Barcelona de la Federació catalana de tenis taula L’afició al ciclisme ve de molt antic, de fet a Sant Andreu va viure un dels ciclistes més destacats del segle passat Marià Cañardo. L’Esport Ciclista Sant Andreu, fundat el 1981 té la seva activitat principal en les sortides ciclistes els caps de setmana.
24
Un darrer apunt pels esports de muntanya, a part dels múltiples agrupaments escoltes que permeten fer excursions als més menuts , hi ha també agrupacions excursionistes que permeten fer senderisme, escalada i ascensos a alta muntanya. L’Agrupació Excursionista Muntanya des de fa més de 85 anys i l’AEE Cordada, que arriba a sant Andreu ara fa 10 anys permeten la iniciació i el perfeccionament de la pràctica de tots els esports de muntanya. Xavier Aragall i Aleix González
647 abril.indd 24
29/03/2019 0:23:45
MASQUES
EQUIP DE CICLISME
cap a peus | abril
QUIP ESPORTIU DE LA FABRA I COATS
25
EQUIP DE BÀSQUET DE LA UESA
647 abril.indd 25
29/03/2019 0:23:46
A
Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva. 647 abril.indd 26
29/03/2019 0:23:46
Col·labora:
GRADES
OBERTES AL CANÒDROM
Continguts:
MATINALS
VIDEOJOC
PRIMAVERA REALITAT VIRTUAL 13 i 27 d’Abril 2019 ESCAPE ROOM Canòdrom, Parc de Recerca Creativa c\ Concepció Arenal, 165 08027 Barcelona @bcn_santandreu Districte de Sant Andreu @bcn_santandreu #GradesObertes18 barcelona.cat/santandreu
Districte de Sant Andreu
ANUNCI_2.indd 1
647 abril.indd 27
25/3/19 16:38
29/03/2019 0:23:47
La revista local mĂŠs antiga de Barcelona 647 abril.indd 28
29/03/2019 0:23:48