EDITORIAL Per un 2022 reivindicatiu a Sant Andreu JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
E
stem de celebració! La nostra associació ha rebut el Premi "Sant Andreu 2021" pels 50 anys de la seva trajectòria lluitant pels drets dels veïns i per aconseguir millores pel nostre poble. Aquest any hem pogut celebrar la Festa Major de Sant Andreu com nosaltres acostumem a viure-la i gaudir-la. Des de fa gairebé dos anys estem patint la pandèmia de la Covid-19 i això va fer que l'any passat no es poguessin celebrar les festes com de costum. Gràcies al fet que enguany no hi havia tants contagis i està més controlada la situació que l’any anterior, s'han pogut fer la majoria d'actes programats de la Festa Major del nostre poble, de Sant Andreu. Ja que és l’últim mes de l’any 2021, farem un recordatori d’algunes de les nostres actuacions. En sanitat, denunciem que a Sant Andreu l’atenció primària està patint una manca de professionals, degut en gran part a les nombroses jubilacions de metges. Per exemple, al CAP de Sant Andreu la mitjana d’edat de la plantilla és de més de 50 anys. Per altra banda, es fan molt poques visites presencials i moltes per telèfon; els professionals estan esgotats degut a l'increment de feina per la pandèmia: vacunacions, PCR, suplències… Així mateix, des de l’Associació hem estat reivindicant la no renovació del contracte a l’empresa que gestiona el Sociosanitari Isabel Roig a Casernes, que finalitzava aquest any; malauradament se li ha prorrogat automàticament. EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
8
Demanem que sigui de gestió pública, com també volem que sigui pública la rehabilitació domiciliaria. L'associació també està treballant amb la comissió del "Porta a Porta”. En aquests moments està en marxa la recollida selectiva de la primera fase. A l'octubre havia d'haver començat la segona fase des del carrer Rubén Darío al carrer d’Agustí i Milà, i de moment s'ha aturat a causa de les queixes dels veïns/nes, alguns dels quals no estan d'acord amb el sistema. De moment hem aconseguit que es posin més bústies per l'orgànica, també pels bolquers i pels residus d'higiene íntima. Per altra banda, estem fent el seguiment del nou Mercat de Sant Andreu. Les obres (si no hi ha canvis) s'acabaran a finals d'any, després els paradistes s'arreglaran les seves pròpies parades i, si tot va bé, per la primavera esperem que es posi en funcionament. I també estem fent el seguiment de les obres de la nova estació de tren de Sant Andreu Comtal, que està previst que s'acabin a finals del 2022. Unes obres que porten molts anys de retard, on l'associació s'ha arribat a encadenar quatre vegades davant de l’estació, per reivindicar la seva construcció. Arriben les festes de Nadal, dies de celebracions amb la família i els amics, però cal recordar que estem en pandèmia. Cuidem-nos i seguim les recomanacions dels nostres metges i epidemiòlegs. Bon Nadal i millor 2022
www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h
*
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
)
93 345 96 98
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. PORTADA: REDACCIÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALEIX GONZÁLEZ, ALBA CABRERA I XAVIER ARAGALL DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ
VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS
HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-
CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA
TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG
FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-
DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-
NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.
CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-
VOCALIA D’AFERS SOCIALS
VA.
REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I
VOCALIA DE SANITAT
SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART
LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER
DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.
UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I
FEM
PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-
GRANS.
BARRI
AMB
LES
8......PREMIS SANT ANDREU 9......BREUS 11... EL TEMPS
PERSONES
SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-
SANT ANDREU X VIURE (TGV)
SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES
AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-
RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,
MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT
LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-
ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES
GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-
HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE
BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I
L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE
REIVINDIQUEN
CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A
VOCALIA DE MEDI AMBIENT
SUMARI
LA SEVA ACCESSIBILITAT.
LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS
CARRER GRAN
UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS
A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT
DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES
VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/
COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,
GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST
LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI
MANDAT.
ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-
L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT
TICA, ETC.
EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL
12... OBITUARI 13... PUBLIREPORTATGE monogràfic
14... PER QUÈ PUJA EL PREU DE LA LLUM?
20... ESPORTS
PROJECTE. VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE
FABRA I COATS
LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR
SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE
INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER
SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-
LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-
LUPAMENT DEL PROJECTE.
TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM
SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:
LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-
CASERNES
TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE
FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA
TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-
PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,
ZATS COM A TALS.
FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA
> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES
ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE
ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-
VOCALIA D’URBANISME
GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-
NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.
DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS
TATGE PROTEGIT.
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.
> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-
PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-
BÉ AMB VISITA CONCERTADA.
LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN
MERIDIANA
DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL
L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR
PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-
DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-
> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER
SIONS
RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA
L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-
BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-
TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.
CREADES
PEL
SEGUIMENT
DELS PROJECTES.
ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI
INNECESSARI.
> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.
VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE
PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-
ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE
POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS
DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA
LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS
CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM
AVINGUDA.
MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.
PER
RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.
TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL
IGLESIAS.
JURÍDICA.
5
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98) FEINA I VENTES
IMMOBILIARI
CNSA
S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar
Lloguer plaça de parquing per cotxe pe-
Es ven 1 titol del Club Natació Sant
de persones grans (amb experiència) i nens
tit i moto amb traster. 630715353, Albert.
Andreu. Jordi 654201818.
petits. Adela 627853636. Es lloga plaça de parking a la 1º plt del
Es ven titol del Club Natació Sant An-
S’ofereix veina de Sant Andreu per fer
CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes,
dreu Elisa Santromà. 647423330
feines de la llar. 618747295 Celeste.
Clara. 646162702
S’ofereix veina de Sant Andreu per fer
Es lloga placa de parquing, Plaça Can
feines i cuidar nens. 664327037 Betania.
Fabra.seguretat 24h al dia Ramon
Es ven titol Club Natació Sant Andreu
627757374
500 euros. Sra. Roser
106048467.
Es venc titol Club Natació Sant Andreu 600 euros . Gisela 647626165.
S’ofereix Sra de 36 anys traballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i
Es lloga parking sota Club Natació Sant
petits. Maryelin.623136495.
Andreu, plaça nº203. Mireia 617922115
Es venc titol Club Natació Sant Andreu 700 euros. Josep 619865787
Venc Ford Focus Sedan. Benzina, ITV
Venc plaça de parquing, Paseig de
pasada i en molt bon estat. 3.600 euros.
Fabra i Puig,Neopatria. 933111915 Lluis
Es venc Titol Club Natació Sant Andreu
Ramón: 627895342
Boraz Cotxe mitjà i moto.
700 euros. Pepita 647279712
Venc 2 bicicletas junior 20 i portabicicle-
Es lloga plaça parquing cotxe mitja/petit,
tes transbike 2X2 PLACA V-20. Quim
Joan Torrás 22. 660233600
629734632
Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.
ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN
Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)
Els gegants de les Salesianes de Sant Andreu, la Sole i el Jan, corren la Cursa Popular de Sant Andreu
L’
edició número 42 de la Cursa Popular de Sant Andreu ha comptat per primer cop en les seves quatre dècades d’història amb dos participants molt especials, la Sole i el Jan, els gegants de l’escola Mare de Déu de la Soledat, les Salesianes de Sant Andreu, que no s’han volgut perdre les curses infantils celebrades amb motiu de la Festa Major celebrada aquest matí pels principals carrers de Sant Andreu. Els gegants han estat un punt d’atracció pels més de 300 joves esportistes que han pres part avui a les diferents categories de la prova i han estat nombrosos els que s’han volgut fer fotografies amb la Sole i el Jan abans de que participessin a la cursa reservada als més petits amb els seus corresponents dorsals.
Al creuar la línia d’arribada, el president de l’entitat organitzadora, el Club Natació Sant Andreu, Àngel Bernet, i el Conseller d’Esports del Districte de Sant Andreu han posat als dos gegants les seves respectives medalles per la seva participació. Un any més, des de les Salesianes de Sant Andreu s’ha participat de forma molt activa amb diferents activitats de la Festa Major de Sant Andreu, com ara el Quinto que es va celebrar al pati de l’escola, la participació a la Cercavila i ara a la Cursa de Sant Andreu. Abans d’acabar l’any encara organitzaran el seu tradicional Pessebre vivent amb la implicació de totes les classes durant la tarda del dijous 16 de desembre i el Tió el dissabte 18. ALBERTO MONTENEGRO cap a peus |desembre
7
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
Premis Sant Andreu
E
l passat dia 26 de novembre es van lliurar els premis Sant Andreu que cada any reconeixen públicament persones o institucions a nivell del districte, per la rellevància o interès públic de les seves tasques. L’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu va rebre el premi en motiu del seu 50è aniversari. Junt amb l’actual president Santi Serra van recollir el premi els expresidents Ana Moure, Pere Massanet, Josep Castells i Genís Pascual. Tot i que legalitzada oficialment el 1972, l’associació nasqué el 1971 en un marc dictatorial, en un Sant Andreu que acumulava molts dèficits socials i urbanístics fruit d’una dictadura mediocre que mai va pensar en el benestar dels ciutadans, sinó en la submissió i repressió d’aquests. En aquells anys Sant Andreu va poder trobar amb l’associació un canal per reivindicar i defensar demandes específiques en un moment en que la població s’havia duplicat i fins i tot triplicat i la mancança d’equipaments era més que flagrant. El moviment veïnal va anar entitat per entitat de Sant Andreu per tal d’arrossegar al màxim d’actors socials i la primera reivindicació va tenir una amplia mobilització: l’escola i la zona verda de la Pegaso. Més endavant ja en democràcia, l’associació va encapçalar moltes reivindicacions que han permès tenir un poble més dignificat: la recuperació de la Rambla, les reivindicacions per salvar el cementiri, Can Fabra el casc antic, la recuperació també del recinte de la Fabra i Coats, els
terrenys de les antigues Casernes i la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu etc. El premi recull doncs el reconeixement dels molts anys de treball i reivindicació per part de tanta i tanta gent vinculada a l’associació des dels socis fins a tots els que han format part de les diferents juntes. I en moments com l’actual permet recordar que l’associació segueix essent una eina amb prestigi i legitimitat per gran part del veïnat, i té les estructures i l’experiència per seguir al peu del canó. En aquesta edició dels premis també van ser guardonats el Club Natació Sant Andreu pel seu 50è aniversari. També van ser premiades pel seu desè aniversari la Cooperativa 30 Panxes que promou el consum sostenible i l’Associació La Sagrera es Mou que aglutina un moviment social per reivindicar i millorar el barri. Van recollir també premi els projectes “Dit d’Activitats Saludables” de l’Associació d’Amputats Sant Jordi, i el “Som barri; fent front a la crisi amb clau de gènere” de l’Associació AREP per la Salut Mental. A títol individual es va premiar a Jèssica Vall, Àfrica Zamorano, Lidón Muñoz i Joan Lluís Pont, nedadores del CNSA que enguany van participar als jocs olímpics de Tòquio i al tenista Quico Tur que va participar als jocs paralímpics també a Tòquio. REDACCIÓ
President i expresidents de l’AVV recullen el premi Sant Andreu. Foto: Districte Sant Andreu/ AJUNTAMENT DE BARCELONA
BREUS
La Capella dels Segadors, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional
D
avant la necessitat de restauració de La Capella dels Segadors, el Departament de Cultura de la Generalitat ha declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria “d’Indret Històric”, i n’ha delimitat l’entorn de protecció. Ja feia temps que historiadors del barri en demanaven la restauració urgent, donat el seu deteriorament. Aquesta resolució del Departament de Cultura de la Generalitat comporta que,a la pràctica, no es puguin tramitar llicències d’edificació, enderrocament o parcel•lació a la zona afectada. També es suspenen segons aquesta resolució les llicències ja concedides.
Des del Centre d’Estudis Ignàsi Iglésias, pel seu compte de twitter, congratulen la noticia, però insisteixen en que s’agilitzin els processos de rehabilitació de La Capella dels Segadors. REDACCIÓ
A
l finalitzar l’any 2021, després de més de 15 anys des que es va aprovar el Pla de desenvolupament de les Casernes de Sant Andreu, queda encara molta feina per fer. El Consorci de la Zona Franca és el propietari dels terrenys on s’han d’aixecar 816 habitatges de mercat lliure dels quals no n’han fet ni un. La presidència del CZF recau en l’alcaldessa de la ciutat, la qual tampoc ens consta que hagi reclamat públicament el desenvolupament d’aquests habitatges, ni negociat la reconversió en alguna de les modalitats de protecció oficial, ja sigui dret de superfície o lloguer. Dels 387 habitatges dotacionals just fa un any que l’Institut Municipal d’Habitatges de Barcelona està aixecant el primer edifici de 152 habitatges per a gent gran. Uns altres 144 habitatges dotacionals estan encara en fase de licitació de les obres, i dels 91 restants no en sabem res. Dels altres 816 habitatges amb protecció oficial s’han just acabat els 78 per a reallotjament, i uns altres 262 ja fa uns anys que funcionen. Per tant, resten 476 habitatges amb protecció oficial. Els que els han de desenvolupar són la Fundación Todo Ayuda que n’ha d’aixecar 80, la cooperativa La Regadora que se n’ocupa d’uns altres 35, i Habitatge Metròpolis Barcelona que ha de fer 112 de lloguer assequible. Resumint, queden 249 dels quals encara no sabem res. REDACCIÓ
cap a peus | desembre
L’Ajuntament de Barcelona ja havia insistit en catalogar la Capella dels Segadors com a Bé Històric d’Interès Local, però sense cap èxit; la devaluació històrica de les altres parts de la Capella no ho permetien. Amb això, i vistes les negatives, es va adreçar al Departament de Cultura de la Generalitat, que ha emès la resolució setmanes després.
Què passa amb Les Casernes de Sant Andreu?
9
Capella dels Segadors/ IMATGE D'ARXIU
Construcció d'habitatges a les Casernes/ AJUNTAMENT DE BARCELONA
BREUS
E
Una Festa Major Accidentada
nguany la Festa Major de Sant Andreu del Palomar tenia un aire de retorn. Per culpa de la Covid-19, l'any anterior no es va poder celebrar, deixant als andreuencs i les andreuenques sense la seva festivitat anual. Un any sense els trabucaires, ni les cercaviles, ni els correfocs o els espectacles de llums i focs artificials. Aquest any, però, algunes coses no han permès que les Festes tornin de la millor forma possible. Per començar, el fred. Si bé les dates ja conviden a que el temps no sigui el més idoni, aquest any ha fet molt fred, amb temperatures més baixes del que és habitual. Això no ha impedit que la gent surti a gaudir dels esdeveniments que es celebraven però si que ha portat n'ha portat algun a la cancelació. És el cas de L'Acte de la Festa del Cel. "L'Acte de la Festa del Cel quedaajornat per la situació meteorològica, per les fortes ventades i la perillositat que això comporta. Hi ha el pla VENTCAT activat i no podem garantir la seguretat." citava el perfil de Twitter @Festessantandreu Un altre succés del que per desgràcia hem d'escriure és sobre l'incident que va succeïr durant la matinada del dia 28 de novembre, a les Festes de Sant Andreu. Una baralla a la Plaça de Can Fabra va acabar amb un noi mort, ferit per arma blanca. És un fet aïllat dins de la celebració de la Festa Major, però cal incidir-hi perquè una cosa així no pot succeïr en una festivitat com la que es va viure a Sant Andreu de Palomar. Des de l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar condemnem tot tipus de violència i lamentem profundament tot el que ha succeït. Volem ara i sempe un poble i unes festes segures. REDACCIÓ
La Festa Major i el Nadal al Grup de Pintors
E
l concurs de dibuix infantil no és sols un dels actes del Grup envers la Festa Major, sinó també una icona en la programació dels projectes anuals. Enguany s'ha celebrat, com cada any davant l'Harmonia dins Can Fabra, el matí del dissabte dia 4 novembre. Amb una cinquantena de concursants d'edats entre 3 i 11 anys, ens han ofert: uns dibuixos a llapis, d'altres a llapis de colors i fins i tot amb ceres o pastels, una gran varietat d'obres a bon nivell, inspirades majoritàriament en els actes infantils de la mateixa Festa Major. Pel fet de participar han tingut un obsequi. Després, amb la presència de la regidora de cultura Sra. Elvira Juncosa, s'ha fet l'entrega de diplomes i trofeus en un aplaudit "fins l'any vinent¨. Tanmateix, tenim en marxa des del 27 de novembre i fins al 7 de gener l'exposició ¨la figura humana¨ a la sala Renart (Carrer Renart número 12). La sala Renart 12 de tarannà únic al poble. En Jaume és l'ànima del local; botiga de material de belles arts i espais de creació, cotreball, cursos de dibuix i pintura o escultura. Allà hi pots trobar des d'una rotllana de nens treballant un esbós o adults en un racó barallant-se amb un color, tastet de vins o fins i tot una audició i tertúlia guiada de música (òpera o clàssica) envoltades de quadres a mig acabar, marcs, pots de trementina, pinzells i diverses andròmines relacionades amb l'art que, fan l'espai acollidor i atractiu. Un lloc molt especial. Està prevista per aquest mes de desembre l'exposició virtual a la web del Centre Cívic, sota el títol ¨Nadales¨. En nom de tots els pintors us vull desitjar unes bones festes de Nadal i que en l'any vinent es compleixin tots els projectes de cadascú de vosaltres amb escreix. Bon Nadal i Felices Festes! JOSEP FONT VAQUER
E
ns ha deixat en Josep Barbero. Hem rebut la trista notícia de la mort de Josep Barbero Cabello. Va estar vinculat als moviments socials de La Sagrera, de les quals destaquem el compromís amb els moviments de lluita per la qualitat de l’ensenyament públic, i l'AVV La Sagrera. Amb ell vam compartir molts moments i motius de lluita. Des de l'AVV Sant Andreu de Palomar volem mostrar el nostre condol a la família, companys i amics. REDACCIÓ Fotografia de Josep Barbero Cabello
EL TEMPS
Tardor meteorològica de 2021
L
a tardor ja es aigua passada, i mai millor dit, climàticament l’estació més plujosa de l’any ens ha deixat un xic més de pluja del que ens havíem acostumat en un 2021 extraordinàriament sec, però que tampoc ens ha servir per posar fil a l’agulla al dèficit de pluja que arrosseguem des de fa més d’un any.
Per tant hem de dir que ha estat una tardor climàticament seca, però amb forces dies de pluja, concretament 29 dies. Així podem dir que ha plogut molts dies però en poca quantitat, una paradoxa climàtica a les nostres
En quan a temperatura podem dir que ha estat una tardor just a la mitjana, ara bé amb un comportament molt diferent segons el mes que ens hi fixem. Vam iniciar tardor amb un setembre extraordinàriament càlid, el més càlid des de l’any 2005 al barri, amb una mitjana de 23,8ºC, que son 1,5ºC per sobre la mitjana climàtica. Va seguir un octubre molt més moderat en temperatura, que es va situar pràcticament a la ratlla de la mitjana, per tant sense cap episodi càlid destacable. I aquesta trilogia tardorenca l’hem tancat amb un novembre fred, un seguit de situacions de nord i nord-oest han portat aires polars i nòrdics, fent que la temperatura mitjana s’hagi situat en 13,3ºC, pràcticament 1ºC per sota el que tocaria. A destacar l’entrada freda de finals de mes, després de l’episodi de pluja, que ens va dur un Sant Andreu d’allò més típic, amb abric, guants i bufanda i una mínima que ja va baixar dels 6ºC en un parell de matinades.
cap a peus |desembre
Potser la sensació dels andreuencs i andreuenques es que ha plogut força i en part no aneu errats. Després d’un setembre molt sec, amb tan sols 27mm, va seguir un octubre plujós, en gran part degut a la ploguda de finals de mes i a l’aiguat del dia 29, que ens va deixar 48,8mm en poca estona. El total d’octubre es va enfilar als 92,8mm, un global per sobre de la mitjana climàtica. Novembre no va tenir els estirabots d’octubre, però en canvi va ploure una colla de dies, en total 13, pràcticament la meitat de mes, però amb pluja molt més repartida i un total de 59mm, un valor proper a la mitjana però una mica per sota. En el global dels tres mesos de tardor, ha plogut 178,8mm, per sota dels 213mm que tenim de mitjana.
contrades, ja que quan plou i a més en aquestes dates, acostuma a caure tot de cop.
SERGI CORRAL BUELA
11
Fotografia feta des de l'Observatori Fabra, on es veu tota la ciutat de Barcelona / SERGI CORRAL BUELA
OBITUARI
Pere Franquesa i Grau, s’apaga un estel
P
ere Franquesa i Grau, nat a Sant Andreu de Palomar el 1930, tot just a les portes de la Segona República, moria el 24 de novembre als 91 anys de vida. Fill de Joan Baptista Franquesa i Ferrà, de qui heretà el negoci farmacèutic de la plaça del Comerç, després que el seu germà Ramon decidís obrir una nova farmàcia a Sant Joan d’Horta, i de Rosa Grau i Maurí, de Cal Querido de Sant Andreu i cosina del polític i reconegut metge Josep Cararach i Maurí. El seu pare havia comprat l’actual farmàcia Franquesa el 1923, la qual lluïa, ja aleshores, d’una dilatada trajectòria de comerç andreuenc des de la seva fundació el 1842. Esdevenint la farmàcia més antiga del nostre poble.
anys, el pare deia que si hi hagués hagut l’estreptomicina, la mare es podia haver salvat. Aquesta és una realitat que exemplifica la importància dels canvis. S’apaga un estel, però la llum de la creu de la farmàcia encara enlluerna gràcies a les generacions futures dels Franquesa. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar volem expressar el nostre més sentit condol a la família i amics. PAU VINYES I ROIG
Segons el propi Pere Franquesa a Testimonios para la historia: “Som tres germans: dos són farmacèutics i una noia que no ho és. Al principi, el pare tenia dos dependents, però per causa de la Guerra Civil es va quedar sense cap ajuda i el meu germà i jo, que aleshores teníem vuit i deu anys respectivament, vam haver de treballar-hi”. Seguint el consell del pare, en Pere i el seu germà Ramon es van decantar per estudiar farmàcia, fent possible que la nissaga familiar pogués continuar. I de fet ha continuat amb dos dels seus fills, en Jordi i en Joan, i un net fill del Joan, en Daniel. Els altres dos fills, en Pere i en Xavier, s’han dedicat a d’altres quefers professionals. Tanmateix, cal tenir present l’ajut inestimable de la seva dona, la Montserrat Borràs i Borràs, amb qui va gestionar el negoci familiar. Gràcies a la seva perseverança la farmàcia ha mantingut l’estil alfonsí dels mobles i fins i tot, després de l’arribada dels cèntims d’euro, la màquina enregistradora va tornar a funcionar a ple ritme. També ha estat escenari de rodatges cinematogràfics i televisius com la pel•lícula de Ventura Pons El vicari d’Olot, on un jove Fernando Guillem fa d’apotecari. A mesura que els anys han anat passant s’han especialitzat en productes farmacèutics de fabricació pròpia elaborats per en Jordi Franquesa, amb una línia de cosmètics anomenada 1842. En l’esmentat reportatge Pere Franquesa reflexionava al voltant de la seva professió amb aquestes paraules: “ Allò que més m’ha sorprès durant tota la via professional és el fet que, en cinquanta anys, la farmàcia i la medicina en general han canviat més que en tres-cents anys . La mare va morir de tuberculosi pulmonar als quaranta-vuit anys, el mateix dia del meu desè aniversari. Al cap de vint
Pere Franquesa i Grau amb el seu fill Joan Franquesa i Borràs el 2006. Font: PC, 18è VOLUM. Recerca Científica
La millor carnisseria argentina, també a Sant Andreu
A
rgentins i uruguaians estimen molt les seves arrels, i els andreuencs i andreuenques sabem acollir i valorar els costums d'altres cultures, precisament perquè estimem els nostres. Per això, des de Delicatessen Argentina ens expliquen que van apostar per obrir aquest abril una nova botiga a l'Avinguda Meridiana 424: "A Sant Andreu es respecten molt les tradicions i consum local. Per això, vam voler donar-nos a conèixer a partir de la revista que llegeixen els veïns i veïnes i invertir aquí, ja que sabíem que tindríem bona acollida perquè ja coneixem clients que són de la zona o dels voltants".
Delicatessen Argentina va començar fa ara 15 anys al centre barceloní, a la Plaça Letamendi, i vam anar creixent per Barcelona, on tenim quatre botigues, i també hem arribat fins a Sant Cugat del Vallès i el passat setembre també a
Definint-se com "la millor carnisseria argentina al territori barceloní", aquesta cadena de carnisseries selectes tenen carns d'alta qualitat procedents de l'Argentina, l'Uruguai, Nebraska-USA, Irlanda, Girona i Galícia, tanmateix sempre tallades a l'estil argentí, per combinar tradició i innovació i fusió per als paladars més carnívors de Sant Andreu. A més, aquesta empresa també ofereix un servei d'àpats de barbacoes que consisteix en un servei integral que es pot contractar per a petits esdeveniments i grans celebracions. Igualment, a través de la seva pàgina web, www.deliargentina.com, compta amb servei d'entrega a domicili a Barcelona, Sant Cugat i Madrid, a més d'enviaments d'entre 24 i 48 hores per a la resta de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. No dubteu en poder tastar carn a l'estil argentí de la bona! ALBA CABRERA
cap a peus | desembre
A més, des d'aquesta empresa també assenyalen que el nostre poble "té potencial", ja que és pròxim a Nou Barris i estem situats a un dels accessos principals a la ciutat. "Barcelona acull molt de tràfic i persones de tot arreu i vam veure l'oportunitat de continuar creixent a una de les portes per accedir-hi", afirma David Parrado, responsable de Màrqueting i Comunicació de la marca.
Madrid. "Volem apropar la cuina a l'estil argentina i uruguaià, però amb carn procedent dels millors territoris de carn, complementant amb vins argentins i productes com empanades argentines, dolços, galetes, mate (infusió argentina), entre d'altres", afegeix Parrado.
13
Per què puja el preu de la llum? TEXT DE XAVIER ARAGALL
Un augment que no s'atura Aquest 2021 que s’acaba haurà estat l’any on el preu de la llum haurà arribat a uns preus insòlitament elevats. Mirar d’esbrinar i entendre perquè passa no és fàcil, doncs cal capbussar-se en tot un seguit de conceptes i explicacions complexes. Mirarem d’analitzar pas a pas tot aquest engranatge per tal de poder acostar-nos i entendre millor el perquè d’aquest augment que no té precedents.
Nou local a Sant Andreu! ampliem espai i Ampliem carta de tapes i platets
LA BODEGUETA ens trobaràs a Fabra i puig, 25, local 2 (davant de la bodegueta)
@labodeguetasantandreu
L
a primera cosa que cal tenir present, és que l’electricitat que arriba a casa nostra no es fabrica i es porta fins a casa com qualsevol altre producte. L’energia elèctrica un cop produïda no es pot emmagatzemar i cal consumir-la, sinó es perd. Per tant, la seva producció i distribució s’ha d’ajustar molt en temps real a les necessitats de cada moment. Així mateix, la seva distribució requereix tot un complex sistema d’estacions, subestacions i cablejat. Una infraestructura sobre la que ni hi pensem però configura una immensa teranyina que passa per damunt del nostres caps o per sota dels peus.
anualment, costos associats al transport i distribució, incentius a les renovables, més altres costos relacionats amb la gestió dels residus nuclears i el dèficit tarifari. Cadascun d’aquests costos ens permetria fer un llarg i complicat article. Per tant ens centrem en una petita part, però que és la que cada dia està present als mitjans de comunicació i que ens va informant del preu que s’està fixant per la producció de la llum. El mercat elèctric
No podrem analitzar tots i cadascun dels elements que permetin desglossar la factura elèctrica, però ens centrarem en el cost de producció i comercialització, que és un terç de la factura. Cal tenir present que entre la resta hi ha un 21% de taxes i impostos i un un 60% de costos regulats fixats pel govern i que es van revisant
Per tal que això funcionés, calia desmuntar el monopoli estatal i privatitzar les empreses elèctriques. És més que evident que aquest procés ha estat com a mínim intervingut per tot un conglomerat d’interessos econòmics i polítics (pensem en la configuració dels consells d’administració de les empreses elèctriques) fruit del
cap a peus | desembre
Però també l’electricitat és un servei molt sensible, està protegit i regulat per tal que, en teoria, tothom pugui accedir-hi a uns preus raonables, i per això hi ha un seguit de lleis que haurien d’assegurar-ho. És per aquest motiu que des de sempre ha estat un mercat regulat, és a dir, on l’Estat fixava els preus i no el mercat a partir de l’oferta i la demanda.
Tenint al cap totes les característiques que abans esmentàvem, entrem en un altre factor a tenir en compte: el mercat elèctric. En primer lloc el mercat va iniciar un procés de liberalització a mitjans dels noranta, un procés impulsat a nivell de la Unió Europea que es va consolidar a partir de 2009, i on l’objectiu era estimular la competència, on la teoria neoliberal proposava que amb la competició d’empreses els preus serien més baixos que amb la regulació estatal.
15
qual avui el 85 % del mercat elèctric del conjunt de l’Estat espanyol se’l reparteixen tres empreses: Endesa, Iberdrola i Naturgy. Això suposa a la pràctica un sistema on uns pocs concentren l’oferta, i per tant tenen un important marge per oferir un preu que els sigui prou convenient. La liberalització del mercat ha acabat resultant a la pràctica un oligopoli privat. Reprenem el fil del mercat, i veiem que des de 2009 tenim un mercat elèctric dual. Això vol dir que una part de l’electricitat està regulada per l’Estat, sobretot la que va destinada a les llars (és a dir als petits consumidors) per tal que el preu estigui contingut i una altra part de l’electricitat, els grans consumidors (empreses, indústria, institucions, infraestructures etc.) estan dins del mercat lliure, és a dir el preu no està regulat. Des de 2009 les empreses elèctriques han anat promovent amb intenses campanyes comercials l’opció del mercat lliure per als petits consumidors, oferint tot un seguit de promocions i descomptes que teòricament feien abaratir el preu. De moment però, les dades que ofereix la Comissió Nacional del Mercat de Valors, indica que en els tres anys de 2017 a 2019 la tarifa regulada va ser un 14% més barata que la tarifa lliure.
Font: Comissió Nacional del Mercat de Valors
Tot i així com es pot veure al gràfic, el percentatge d’usuaris dins el mercat lliure va anar augmentant durant la passada dècada i avui en dia al voltant del 56% dels usuaris ja estan en el mercat lliure. Així mateix existeix també una part del mercat prop del 4% (un milió de llars) que accedeixen al bo social, un ajut creat pel govern que rebaixa fins al 25% del cost regulat i que està pensat per a persones i llars vulnerables. La producció de l’ener gia elèctrica El següent pas seria saber com s’estableix el preu d’aquesta electricitat, però caldrà abans aturar-nos a descriure com es produeix aquesta electricitat, la qual cosa ens permetrà entendre millor com es fixa el preu. Simplificant una mica es pot dir hi ha tres maneres de produir energia elèctrica. D’una banda hi ha les anomenades energies renovables que produeixen llum a partir de la força del vent, els salts d’aigua de les preses i les que aprofiten l’energia solar. Si bé la font d’energia es gratuïta i no contamina, si que el cost de crear aquestes centrals elèctriques és molt elevat. A més, el seu rendiment dependrà de factors meteorològics (vent, pluja i sol)
per tant la seva producció no és constant. No és el cas de les centrals nuclears, una altra de les tres maneres de produir energia, que si bé tampoc emeten fums contaminants, si que tenen el gran risc de seguretat alhora de gestionar els residus radioactius que genera i també la contaminació que pugui haver a causa d’accidents. Aquesta energia requereix una gran inversió inicial també però el cost de producció és relativament baix un cop funciona.
juntura, el preu del gas està pujant molt. Cal dir que cada cop més les fonts d’energia renovable augmenten el percentatge sobre el total d’energia produïda, sobretot arran de la necessitat de deixar de fer servir els combustibles fòssils per tal d’aturar el canvi climàtic. En aquests moments estem de ple en aquesta transició energètica, on hi ha grans inversions per a les fonts renovables alhora que s’utilitzen encara els combustibles fòssils sobretot quan es dispara la demanda.
Finalment el tercer bloc de maneres de produir energia es mitjançant l’ús de carbó o gas natural (coneguts com combustibles fòssils). Aquesta producció, que pot ser mitjançant el que es coneix com cicle combinat o bé mitjançant la cogeneració, contribueix directament a l’escalfament global i per tant al canvi climàtic i per aquest motiu han de pagar pel diòxid de carboni (CO2) que han emès durant el procés de producció.
El preu
A part, el preu final dependrà també dels preus de la matèria prima emprada, carbó i gas. En l’actual con-
Potser el punt més incomprensible de tota aquesta auca és com es fixa el preu. El preu es fixa per uns complexos mecanismes al mercat majorista on els productors i els comercialitzadors d’energia fan la compravenda a partir de conjugar en una subhasta el preu de l’energia que posen a disposició (els productors) i el preu que estan disposats a pagar els que la volen comprar (els comercialitzadors) per després vendre als seus clients. cap a peus | desembre
17
Font: Balanç energètic de Catalunya 2020. Institut Català d’Energia
CAPXAVALL
Per què puja tant el preu de la llum? Com vèiem abans, hi ha diverses maneres de produir electricitat, és el que s’anomena el “mix energètic” on cada sistema de producció té uns costos i una capacitat determinada de produir completament diferents, per tant el preu que poden oferir també varia. Per exemple quan hi ha diversos dies que fa molt de vent, els productors d’energia eòlica en fabriquen molta i poden oferir-ne molta i a baix preu, llavors la producció de cicle combinat que és més cara tendirà a ofertar-ne menys. Però aquesta subhasta es resol amb el que s’anomena sistema marginalista, que ve a suposar que tota l’energia que es posa a disposició en aquell moment (cada hora es fa subhasta atenent a l’oferta i la demanda del moment) es pagarà al preu del sistema més alt. És a dir, encara que gràcies al vent hi hagi disponible molta electricitat a un preu inferior al del cicle combinat (que té un preu més alt pel preu del gas i les taxes sobre emissions de CO2) tots els productors cobraran la llum al preu fixat per al cicle combinat. En l’actual situació, més enllà del fred inusual que ha disparat la demanda, l’accés al gas natural està limitat, sobretot degut a aquesta situació d’impàs que suposa la transició energètica, que fa que els països productors (en el nostre cas la veïna Algèria) no n’augmentin l’oferta, i també degut a factors geopolítics que
encara en redueixen més la producció i distribució. Tot plegat fa que el preu sigui molt alt, i en conseqüència repercuteix en el cost de l’electricitat. Per estrany que sembli, aquest sistema marginal està pensat per obtenir uns preus equilibrats, en un sistema de “mix energètic” on els costos de producció son molts diferents d’un sistema a un altre, i en teoria beneficia a aquell productor més eficient. Per tant incentivaria la producció més eficient, la qual cosa, en cas de lliure competència faria abaixar els preus. Però aquesta no és la realitat, ja que com hem vista abans, la producció d’electricitat està controlada per un oligopoli privat, i aquest actua en un mercat que no és realment lliure, perquè l’entrada de noves empreses que podrien ser més eficients està regulada. En el cas de la hidràulica, no es poden fer nous embassaments, en el cas de la nuclear hi ha una moratòria per construir noves centrals, en el cas del gas i el carbó per la necessitat de reduir les emissions de CO2, i en el cas de les renovables (solar i eòlica) per bé que si que es podria parlar d’un mercat que pot créixer amb nous actors, les tres grans empreses ja controlen més del 50% del mercat, gràcies sobretot al fet que governs tant del PP amb Aznar i PSOE amb Zapatero, van aturar i posteriorment complicar molt la normativa que permetia que qualsevol inversor gran o petit (per
exemple cooperatives o bé l’autoconsum), pogués entrar al mercat i generar energia. Un imbricat sistema normatiu, fruit de la pressió de les grans elèctriques sobre els governs no ho ha permès. En conseqüència, en una situació on el mercat no està obert, el sistema marginalista només fa que generar molts beneficis a les grans empreses. De nou, de la mateixa manera que la liberalització va ser incompleta, el sistema de competència també ho és, i tot plegat repercuteix a les nostres butxaques. Tot aquest complex sistema ens serveix per entendre una part de la nostra factura, que és la que correspon a la fabricació de l’electricitat que consumim, i que és un terç del total. La resta son taxes, impostos i altres costos relacionats amb el transport i la distribució. Però aquí caldria desenvolupar tot un altre monogràfic per mirar d’entendre tota aquesta difícil equació.
Per aquesta repercussió, molta gent ha sortit als carrers per protestar en contra de la pujada del preu de la llum, que puja de forma desorbitada en els últims mesos, com ja s'ha anat esmentant durant tot el monogràfic, i podem observar al següent gràfic. Hem de tenir en compte que la llum repercuteix en moltes coses; no només en les bombetes o la televisió, sinó en elements tan necessàris com la calefacció, la nevera o la rentadora. Per això molta gent que no pot pagar l'alt preu que hem anat desgranant durant aquest monogràfic s'ha manifestat als carrers per dir PROU. Barcelona, Madrid i altres ciutats de tot el país han posat el crit al cel davant la situació actual. Però no només a les ciutats, sinó a pobles com Sant Andreu ens hem de mobilitzar per denunciar una situació que no és justa, i que ha de canviar pel benefici de tots.
cap a peus | desembre
19
Font: Informe de l'augment del preu de la llum. / ORGANIZACIÓN DE CONSUMIDORES Y USUARIOS
Esports | Futbol
En línia ascendent
T
anquem l’any 2021 i la tendència de la Unió Esportiva Sant Andreu no podria ser millor a dia d’avui. Les sensacions no poden ser millors en el verd i també ho són entre la massa social andreuenca. Tot i que la derrota contra l’Olot podia fer pensar en un canvi de tendència, res més lluny de la realitat. A Castelldefels es van assolir tres punts molt importants amb un resultat molt còmode, 0 gols a 3. Els dos partits que resten a la primera volta són contra el Vilafranca al Narcís Sala i contra el Figueres a Vilatenim. Són dos partits que donaran una idea més aproximada encara de l’aspiració real dels quadribarrats. Ja que aquest serà el meu últim article de 2021, toca fer valoració del que ha estat l’any. Un any que va començar amb moltes dificultats, episodis que fan riure, problemes futbolístics... Tot i això, l’ arribada de Cristian Garcia va donar una certa estabilitat i va portar una idea de joc que va encaminar la temporada cap a alguna cosa més que la mediocritat. La millora no va portar a l’equip a assolir una plaça en el grup capdavanter per l’ascens, és a dir, tocava remar pel camí llarg. I en el camí llarg, la UESA va esdevenir un bloc molt sòlid que no concedia pràcticament res. Va anar deixant equips pel camí fins a arribar a la final d’ ascens contra el Cerdanyola. En un partit on l’empat no servia, la Unió va caure a la pròrroga després d’un esforç titànic. L’ estiu va ser estrany. La marxa de jugadors capitals per la
L'equip celebrant un dels gols contra la UE Sants/ JUDIT ANDREU
UESA feia necessària una reestructuració completa de la plantilla. El gran problema realment va ser la demora en l’arribada del nou entrenador, que feia que tot el tema de fitxatges estigués molt parat. Al final, una pretemporada sense efectius i un inici de lliga on quasi bé els jugadors no havien coincidit abans. També cal destacar que el model de joc canvia completament i costa força al principi. Aquestes circumstàncies porten un inici amb molts dubtes, mals partits i un entrenador molt qüestionat. En tot cas, ha imperat la paciència entre els directius i s’ha mantingut a David Almazán davant del projecte. En aquests moments, la UESA és un equip dominador, divertit, atrevit i molt ambiciós. No sempre es pot guanyar, com en cap esport, tot i que la dinàmica és molt positiva. La arribada d’ Adri Expósito posa la cirereta a una plantilla competitiva i on es nota la bona relació entre els jugadors. Aquest ha estat l’any 2021 de la UESA, amb llums i ombres. Ara toca gaudir del moment, seguir sent competitius i buscar un playoff que esdevé l’objectiu sense cap mena de dubte. S’ha demostrat que hi ha talent, capacitat de sacrifici i molta química. Ara són la resta d’equips els que no volen jugar contra la UESA. En tot cas, ho seguirem explicant cada mes. I, com sempre, som-hi UESA! DAVID ALBIZU
Esports | CNSA: Waterpolo
El Sant Andreu té un lloc a la copa
L
a lliga nacional de Divisió d’Honor ha arribat ja a l’equador, amb un paper destacat per al Sant Andreu, que ha arribat a l’equador de la competició en sisena posició, amb 18 punts, i oferint molt bones sensacions en el còmput global dels partits jugats. L’equip de Juan Carlos Sanchón ha sabut fer-se dominador a la Pere Serrat, on ha guanyat tots els partits que ha disputat. La victòria més destacada, sense dubte, va ser l’obtinguda en el primer partit de lliga contra el Mataró (9-5), i la més soferta, en un partit vibrant i igualat fins al final, la que es va assolir contra el Mediterrani (14-12).
Pel que fa a l’equip femení, la lliga no ha arribat encara al final de la primera meitat, però tot porta a pensar que les noies de Javi Aznar no tindran problemes per aconseguir també una plaça per la Copa de la Reina. A hores d’ara ocupen la cinquena posició amb 18 punts, amb un balanç de sis victòries aconseguides: A Sant Feliu (9-18), a la piscina de l’Atlètic-Barceloneta (9-16), i a la Pere Serrat contra el Rubí (10-4), el Boadilla madrileny ( 16-3), el Saragossa (21-4) i el Catalunya (9-3). Les dues derrotes sofertes fins ara s’han produït contra els màxims favorits de la competició: Mataró (9-4) i Sabadell (12-7). Mediterrani, Terrassa i Concepción de Madrid seran els rivals abans del final de la primera volta. La Cursa de Sant Andreu Aquest mes de desembre, a raó de la Festa Major de Sant Andreu, s'ha corregut l'habitual cursa de Sant Andreu. Els guanyadors d'aquest 4a edició han estat Sofian Haddouti i Alexandra Toapanta JJ AYMERICH
cap a peus | desembre
Sense demèrit dels rivals, la resta de visitants a Sant Andreu han estat els equips que ocuparan, presumiblement, un lloc per darrera dels andreuencs, i que han marxat del poble sense punts: Canoe de Madrid (12-6), Catalunya (10-7) i Navarra (15-6). A aquestes victòries cal afegir l’obtinguda a la piscina de Molins de Rei, on juga com a local el recent ascendit Rubí (9-14). La resta de partits jugats fora de la Pere Serrat s’han saldat amb derrotes, la més sorprenent i inesperada a Tenerife, on un renovat i ambiciós Echeyde va derrotar els nostres (10-8). La resta de visites s’han fet a les piscines dels equips més potents del campionat, als quals s’ha plantat cara amb més o menys fortuna: Barcelona (14-8), Atlètic-Barceloneta (16-5), Sabadell (14-4) i Terrassa (14-12). Amb aquest bagatge de resultats, el Sant Andreu
s’ha assegurat ja una plaça a la Copa del Rei, on participen els vuit primers classificats al final de la primera volta, i que es jugarà a les instal.lacions del Club Natació Sabadell del 4 al 6 de febrer.
21
Fotografia de la victòria de l'equip de Waterpolo Femení davant el Rubí (10-4) a la Pere Serrat/ CN SANT ANDREU
22
REPARTIM A DOMICILI
Consulta zona de repartiment al web
INFORMACIÓ I RESERVES
info@bardelalira.com 644 76 73 22 c/ Coroleu, 15. 08030 Sant Andreu
www.bardelalira.com
MEEDDIITTEERRRRÀÀNNIIAA II CCUUIINNAA M RREECCEEPPTTEESS DDEE CCUUIINNAA CCAATTAALLAANNAA
AMANIDES I BOLWS , PIZZES ARTESANES DE MASSA FINA , ENTREPANS ORIGINALS, HAMBURGUESES GOURMET, TAPES CONTUNDENTS, POSTRES CASOLANS, CARTA DE VINS, SELECCIÓ DE CERVESES I GIN TÒNICS
ARA AL MIG DIA TAMBÉ PLATS COMBINATS
Obert mig dies de dimarts a diumenge i nits de dimarts a dissabte (excepte festius)
FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!
www.cnsantandreu.com
La revista local més antiga de Barcelona