EDITORIAL
Habitatge públic al districte, ens cal més, de lloguer i més ràpid JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
L
’any 2018 l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona van començar un procés per crear una empresa mixta Público-Privada per desenvolupar habitatges de lloguer assequible. Resumidament, les administracions públiques han de posar sòl públic qualificat per construir habitatges protegits, i el sector privat construir els habitatges que han de complir les condicions de ser de lloguer a preus assequibles. El projecte preveu la construcció de fins a 4.500 habitatges als municipis de l’àrea metropolitana fins l’any 2030. Aquest novembre de 2021, tres anys després, finalment s’ha trobat l’empresa privada que s’ocuparà d’aixecar aquests edificis, la unió de les empreses Neinor i Cevasa , que seran el soci privat de l’empresa mixta Habitatge Barcelona Metròpolis . El seu primer encàrrec serà construir 640 habitatges abans del 2024, 218 al Districte de Sant Andreu, 112 als terrenys de les antigues Casernes de (U9 PAU 2 R5), i 106 més a la Sagrera (PAU1-UP5 FR2 i Fr2 NHC). Al mateix temps, a la Taula d’habitatge del Districte del passat 14 d’octubre de 2021 es va informar de les promocions d’habitatge protegit en curs, les següents:
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
8
Excloent aquells habitatges que són per afectats urbanístics, les persones a qui s’enderroca el seu habitatge actual i que s’han de reallotjar, tenim que al Bon Pastor s’està construint 104 habitatges de lloguer, 139 a la Trinitat Vella i 152 a Casernes la majoria per a Gent Gran. A aquestes dades cal afegir els 144 pisos protegits de venta i 36 de lloguer que s’estan construint a la Sagrera. Pel que fa a les futures promocions les properes seran també a Casernes, uns altres 144 habitatges de lloguer aquest cop preferentment per a Gent Jove que farà el propi Ajuntament mitjançant l’empresa pública IMHAB (anterior Patronat Municipal de l’Habitatge), uns altres 35 habitatges els construirà una cooperativa, La Regadora, que en va ser adjudicatària del solar el passat juliol del 2020, i uns altres 80 habitatges la Fundación Todo Ayuda. Concloent, sembla que els propers anys, les obres per aixecar un edifici entre redactar el projecte i construir-lo es poden allargar uns 3 anys si no hi ha entrebancs, les xifres d’habitatge protegit començaran a augmentar al Districte de Sant Andreu després de molts anys gairebé parats, on l’activitat en aquesta matèria s’ha centrat pràcticament només a les promocions d’afectats urbanístics del Bon Pastor. Malgrat tot, hem de recordar que hem viscut una pandèmia mundial i el món sencer s’ha aturat, no arribem a complir els objectius del Pla d’Habitatge de Barcelona 2016-2025 si no s’augmenta considerablement la inversió en aquesta política vital i indispensable als pressupostos 2021 que s’estan discutint aquests dies.
www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h
*
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
)
93 345 96 98
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. PORTADA: FOTOGRAFIA DE RAFAEL AREÑAS COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALEIX GONZÁLEZ, ALBA CABRERA I XAVIER ARAGALL DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ
VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS
HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-
CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA
TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG
FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-
DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-
NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.
CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-
VOCALIA D’AFERS SOCIALS
VA.
REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I
VOCALIA DE SANITAT
SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART
LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER
DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.
UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I
FEM
PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-
GRANS.
BARRI
AMB
LES
8..... SETMANA DE LA GENT GRAN
9..... SANITAT 10... QUÈ PODEM FER PER LA FESTA MAJOR?
PERSONES
SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-
SANT ANDREU X VIURE (TGV)
SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES
AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-
RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,
MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT
LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-
ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES
GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-
HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE
BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I
L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE
REIVINDIQUEN
CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A
VOCALIA DE MEDI AMBIENT
SUMARI
LA SEVA ACCESSIBILITAT.
LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS
CARRER GRAN
UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS
A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT
DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES
VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/
COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,
GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST
LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI
MANDAT.
ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-
L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT
TICA, ETC.
EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL
13.. PUBLIREPORTATGE monogràfic
14... IGNASI IGLÉSIAS (1871-1928)
22/23... TEATRE 24... ESPORTS
PROJECTE. VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE
FABRA I COATS
LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR
SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE
INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER
SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-
LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-
LUPAMENT DEL PROJECTE.
TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM
SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:
LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-
CASERNES
TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE
FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA
TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-
PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,
ZATS COM A TALS.
FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA
> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES
ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE
ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-
VOCALIA D’URBANISME
GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-
NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.
DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS
TATGE PROTEGIT.
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.
> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-
PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-
BÉ AMB VISITA CONCERTADA.
LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN
MERIDIANA
DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL
L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR
PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-
DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-
> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER
SIONS
RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA
L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-
BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-
TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.
CREADES
PEL
SEGUIMENT
DELS PROJECTES.
ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI
INNECESSARI.
> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.
VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE
PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-
ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE
POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS
DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA
LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS
CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM
AVINGUDA.
MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.
PER
RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.
TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL
IGLESIAS.
JURÍDICA.
5
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98) FEINA I VENTES
IMMOBILIARI
CNSA
S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar
Lloguer plaça de parquing per cotxe pe-
Es ven 1 titol del Club Natació Sant
de persones grans (amb experiència) i nens
tit i moto amb traster. 630715353, Albert. Andreu. Jordi 654201818.
petits. Adela 627853636.
Es lloga plaça de parking a la 1º plt del CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes,
Es ven titol del Club Natació Sant An-
S’ofereix veina de Sant Andreu per fer
Clara. 646162702
dreu Elisa Santromà. 647423330
feines de la llar. 618747295 Celeste.
Es lloga placa de parquing, Plaça Can Fabra.seguretat 24h al dia Ramon
Es ven titol Club Natació Sant Andreu
S’ofereix veina de Sant Andreu per fer
627757374
500 euros. Sra. Roser
feines i cuidar nens. 664327037 Betania.
Es lloga parking sota Club Natació Sant
106048467.
Andreu, plaça nº203. Mireia 617922115
Es venc titol Club Natació Sant Andreu
S’ofereix Sra de 36 anys traballadora social,
Es lloga parking per a un cotxe gran
600 euros . Gisela 647626165.
amb referencies per cuidar gent gran i
amb vigilància. C/Guardiola i Feliu.
petits. Maryelin.623136495.
Roser: 933460323 o 617157821
Es venc titol Club Natació Sant Andreu
Es lloga placa de parquing per cotxe
700 euros. Josep 619865787
Venc Ford Focus Sedan. Benzina, ITV
mitja a c/ Neopatria/Fabra i Puig.
pasada i en molt bon estat. 3.600 euros.
933468372 o 607211217 Angelina
Es venc Titol Club Natació Sant Andreu
Ramón: 627895342
Venc plaça de parquing, Paseig de
700 euros. Pepita 647279712
Fabra i Puig,Neopatria. 933111915 Lluis Venc 2 bicicletas junior 20 i portabicicle-
Boraz Cotxe mitjà i moto.
tes transbike 2X2 PLACA V-20. Quim
Es lloga plaça parquing cotxe mitja/petit,
629734632
Joan Torrás 22. 660233600
Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.
ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN
Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)
P
El Grup de Pintors i la Festa Major
er aquestes dates, les entitats culturals, esportives i d’esbarjo de Sant Andreu ja tenen preparades les activitats per atraure tant a propis com a visitants.
Programa de les activitats del Grup de Pintors de Sant Andreu per la Festa Major 2021
Des dels inicis del grup es va proposar la idea “L’art als aparadors”. Els establiments que acceptaven colaborar, admetien l’exposició d’una obra, d’un pintor escollit a l’atzar, intentant compaginar-la amb l’activitat del mateix negoci. Es valorava la implicació, el treball en l’aparador. Tanmateix abans de Nadal el Regidor de Cultura feia entrega del trofeu i accèssits als guardonats, premis donats per l’Ajuntament. Amb els anys el projecte va anar a la baixa, es copsava poc compromís, d’una banda i l’altra. En primer lloc, uns establiments en mans de cadenes comercials, negocis de franquicies i botiges que no s’han implicat mai.
Exposició presencial. A la sala Renart (c. Renart nº 12) amb el títol “Figura humana”, tema de certa complexitat, en format F10 i tècnica lliure; que restara oberta del 26 de novembre al 7 de gener.
17è concurs infantil. El dia 4 de desembre al recinte de Can Fabra, davant l’ateneu l’Harmonia. No has de portar res, només ganes de venir i de dibuixar. Conferència. A carrec del Sr. Valls, amb el títol “Pintura russa”. Es pot seguir per Instagram pintorss_andreu JOSEP FONT VAQUER
Aquest mes, junt amb la Festa Major de Sant Andreu, també celebrem el 150é aniversari del naixement d'Ignasi Iglésias
cap a peus |novembre
En segon lloc es feien enrere. En consequencia els artistes s’han desenganyat, s’han sentit menyspreats, fins i tot humiliats per tant es va donar per finalitzada l’etapa. Per acabar, tot el reconeixament a les botiges que van creure i van fer seva la nostra proposta.
Exposició virtual. Per veure-la pel Facebook del Centre Civic de Sant Andreu a partir del 30 de novembre. El títol “La Festa Major”
7
SOCIETAT
Més de 150 persones participen de la Setmana de la Gent Gran Sant Andreu.
A
farmàcies, persones voluntàries, entitats i equipaments, amb l’objectiu de transformar els barris en comunitats humanes, segures, participatives i solidàries.
Des de serveis socials sant Andreu, entitat que assumeix la direcció d’aquest projecte, es valora molt positivament poder tornar a organitzar la Setmana de la Gent Gran, després de 2 anys d’aturada per les mesures COVID-19.
Amb aquestes activitats, Radars Sant Andreu, tracta de tornar a la normalitat que ens deixa la COVID després d’uns anys d’aturades d’activitats obertes al públic, malgrat que com hem explicat en altres ocasions, sempre hem continuat vetllant per la Gent Gran de Sant Andreu. Marc Valverde (treballador social) i Miquel Rubio (educador social) han continuat dirigint aquest projecte comunitari.
mb motiu de la celebració de l'1 d'octubre Dia Internacional de la Gent Gran , la setmana del 4 al 9 d’octubre de 2021 va tenir lloc la VII Setmana de la Gent Gran de Sant Andreu, activitats organitzades per la Taula Radars Sant Andreu.
Durant la setmana, només es va haver de suspendre l’activitat de la caminada fins el Parc de la Ciutadella, donat que les condicions climatològiques no van acompanyar. La resta, ha estat tot un èxit de participació. Han participat: Casal de la Gent Gran Mossèn Clapés, Casal Cívic Barcelona-Sant Andreu, Amics de la Gent Gran, CAP Casernes, Casal de barri Can Portabella, associació GAG, Centre de Serveis socials Sant Andreu, CAP Sant Andreu, Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, Casal de Gent Gran Bascònia. Agrair també la participació desinteressada de Joan Pallarés, antic regidor de Sant Andreu. Radars és un projecte comunitari impulsat per Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona per pal•liar els efectes de la soledat no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans. Treballem conjuntament amb els veïns i veïnes, comerços,
Imatges de la setmana de la gent gran. MIQUEL RUBIO
A hores d’ara, ja estem organitzant una activitat per les voluntàries que fan les trucades a la gent gran que viu situacions de soledat no desitjada de Sant Andreu. Des del projecte, animem a tothom a inscriure’s mitjançant radarsgentgran@bcn.cat o trucant al telèfon 932915884. Així mateix, des de serveis socials agraïm la participació de totes les entitats que col•laboren amb el projecte comunitari: AAVV Sant Andreu Palomar, Associació Comerciants Onze Setembre, Casa Bloc, Sociosanitari Isabel Roig, Col•legi Farmacèutics Barcelona, Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de Sant Andreu, Fundació Casa Asil, Eix Comercial Sant Andreu, Habitatges amb Serveis Joan Torras, i com no, als veïns i veïnes de Sant Andreu. MIQUEL RUBIO
SANITAT
L'Assemblea veïnal reivindica que torni la sanitat de proximitat
E
l passat 23 d'octubre, SAP Muntanya i la Comissió de Salut Veïnal del districte de Sant Andreu van organitzar una Assemblea veïnal. Un acte per reivindicar qüestions urgents i principals sobre la gestió de la sanitat pública al poble andreuenc i que ha posat sobre la taula principalment recuperar el tracte de proximitat als CAPS i CUAPS, a partir de les següents reivindicacions: que tornin en la seva màxima capacitat les visites presencials als CAP; més accessibilitat al nostre metge de capçalera i la nostra infermera, quelcom cada vegada més complex des de l'era Covid-19; escurçar els dies de demora per poder visitar-se amb professionals de referència i l’última i més significativa, aprofitant que el consorci semiprivat està arribant a la seva data de venciment aquest desembre de 2021 aconseguir que la gestió del Sociosanitari (CUAP) Isabel Roig – Casernes sigui totalment pública, evitant la pròrroga d'aquest contracte.
De fet, ja fa temps que SAP Muntanya i la Comissió van demanar informació a la direcció del Sociosanitari i posteriorment al Consorci de Salut de Barcelona sobre el nombre de professionals per a tots i cadascú dels llocs de treball i categories existents al centre i memòria econòmica dels anys 2018 i 2019 Com no hem obtingut cap resposta, hem acudit a la Llei de Transparència i Bon Govern de la Generalitat i aquesta va ser la resposta: "Centres Blau Clínic una entitat privada prestadora de serveis públics no està obligada a subministrar la informació referent a la plantilla de personal de què disposen. El Servei Català de la Salut no disposa d'aquesta informació". Encara i això, CatSalut sí que va facilitar als col•lectius les memòries econòmiques de 2018 i 2019, i entre els dos exercicis se sumaven uns beneficis totals de 826.961 euros bruts. Un fet que l'Assemblea va posar en relleu, ja que si fos una entitat pública, aquesta quantitat es podria invertir a contractar més personal i revertir
La lectura de la resposta del CatSalut és que qualsevol empresa privada prestadora de serveis pot fer el que vulgui amb total impunitat, emparades i protegides pel compromís de confidencialitat que assoleixen les dues parts. És més, uns dies abans de l'Assemblea, el Consorci va trucar a les organitzadores demanant que no fessin la manifestació, ja que estaven fent auditories en tots els centres Sociosanitaris de Barcelona. Però tant SAP Muntanya com la Comissió volen continuar lluitant per evitar que es renovi el contracte amb Blauclínic, ara amb el suport via Twitter de Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures de l'Ajuntament de Barcelona, que twittar el següent: "Veïns i veïnes de Sant Andreu i Nou Barris i @SAPMuntanya fa anys que demanen una gestió 100% pública i de qualitat pel centre sociosanitari Isabel Roig. S'acaba la concessió amb Blauclinic d'aquest immoble de propietat pública i és moment per passar-lo a gestió pública". En aquest sentit, les dues entitats preveuen fer una altra assemblea veïnal per l'atenció sanitària pública infantil de cara a la primavera. ALBA CABRERA
cap a peus | novembre
Tal com es va explicar durant l'acte, des que va obrir, l'Isabel Roig ha estat gestionat per Blauclínic, una empresa privada, i arrossega des de la seva inauguració un munt de queixes i reclamacions per part d'usuaris/ es i famílies que consideren com a principal problema la manca de personal que pateix el centre.
la situació de malestar dels pacients i precarietat laboral que pateix el personal sanitari d'aquest centre per tenir una atenció digna.
9
Fotografia de l'Assamblea Veïnal a la Plaça Orfila. IMATGE D'ARXIU
FESTA MAJOR
Què podem tornar a fer per la festa major?
A
quest any el dia de Sant Andreu s’escau en dimarts 30 de novembre. Per tant, el gruix de la Festa Major es concentrarà al voltant del cap de setmana del 27 i 28 de novembre, tot i que la gresca seguirà fins al cap de setmana següent (4 i 5 de desembre). Després que el 2020 no puguéssim gaudir de la festa com cal, tenim la sort de poder tornar a la normalitat, si és que no hi ha cap rebrot que ens ho impedeix. Això si, els actes s’hauran d’organitzar seguint les normatives de seguretat epidemiològiques que indiqui la Generalitat. Enguany tindrem pregó, l’Esclat andreuenc, el cercavila, l’envelat, el correfoc i els focs artificials a la plaça Orfila, i també podrem tornar a sentir la remor de la fira entre els carrers del poble, ja que el gruix de la fira es situarà als voltants del carrer Segre i la plaça de Can Fabra. Es recuperaran parades al nou mercat? Comencem ben a prop d’on hi haurà la fira i ens acostem a l’associació d’Amics Fabra & Coats Ex-treballadores tenen previst pel dia 26 novembre a la tarda una festa infantil amb berenar, jocs de sempre i un grup d’animació per als més petits. A partir del dia 2 de desembre podrem visitar l’exposició fotogràfica de la Fabra i Coats amb fotografies
El ball de teixidores de l’Esbart Margall al cercavila. Foto/ Andreu Carrascal
de tots els temps. Així mateix, els Amics de la Fabra i Coats ens emplacen a la ballada de sardanes amb el Foment Sardanista Andreuenc, el diumenge dia 5 al matí cap a les 11:30h, a la plaça de Can Fabra amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. De fet el Foment Sardanista estarà també present a l’Esclat andreuenc on hi podrem veure sardanes de quatre tirades, incloent-hi un galop i una sardana de lluïment. Al recinte de la Fabra i Coats hi trobem també la Colla Castellera Jove de Barcelona, que el divendres 26 a la tarda farà un entrenament obert a tothom al seu local i diumenge 28 de novembre, també al seu local, un esmorzar de festa major i un taller de canalla al matí. I al migdia no ens podem perdre la diada castellera a Plaça Orfila. Farem quatre passes i ens plantem a l’Ateneu l’Harmonia que ja fa set anys que van obrir les portes i que mai s’han perdut la Festa Major. El primer cap de setmana anirà ben carregat, dijous 25 de novembre al vespre hi haurà una Jam session de Festa Major organitzada amb el Taller de Músics, el 26 sessió de música i el dissabte 27 al matí xocolatada a càrrec de Diables del Mercadal Infernal, i després l’“Orelletes” concerts pels més petits amb Pol Fuen-
tes. Si encara queden forces al migdia hi haurà la Cargolada Andreuenca. El diumenge 28 a la tarda cedeixen l’espai a la Festa Major Reivindicativa perquè hi dugui a terme el seu conegut cabaret de Festa Major. Els dies 2 i 3 de desembre tenen programat també música concerts i teatre per acabar els dies de festa major. La Festa Major reivindicativa que a part de l’esmentat cabaret, serà present també als jardinets de Can Fabra el dia 5 de desembre amb activitats durant tot el dia que inclouen entre d'altres una sessió de contacontes, un quinto antirepressiu i concert de música al vespre. La Festa Major reivindicativa que a part de l’esmentat cabaret, serà present també als jardinets de Can Fabra el dia 5 de desembre amb activitats durant tot el dia que inclouen entre d'altres una sessió de contacontes, un quinto antirepressiu i concert de música al vespre.
De tots aquests actes, destacar que, coincidint amb la commemoració del 150è aniversari del naixement d'Ignasi Iglesias, la Companyia de Teatre l'Avançada del Casal Catòlic, nom que recupera la companyia de teatre aficionat creada per el mateix autor, retorna i fa resurgir la seva essència amb l’estrena a Sant Andreu els propers 6 i 7 de novembre l'Home de Palla, una representació teatral sobre la vida del poeta andreuenc que es va estrenar per primera vegada a Barcelona el 1912. Ja fora de la Fabra i Coats i de Can Fabra, des de l’Esbart Maragall ens comenten que l'any que ve celebraran 90 anys d'història i que segueixen essent una de les entitats més actives de Sant Andreu. El 27 de novembre a migdia faran el Taller de Danses per Infants i a la tarda participen a l'Esclat de Sant Andreu amb tres danses del Seguici "ball de rams, ball del corpus de sang i ball de teixidores". El Ball de Rams es balla obert a tota la població de Sant Andreu. El diumenge 28 davant l'Ajuntament i just abans del pregó es fa el Ball de Rams de Gala per part del grup Juventus (La secció de veterans de l'Esbart Maragall). Una vegada acabat el seguici les tres danses obren la cercavila, junt amb les altres figures del seguici, gegants, capgrossos. Finalment, una de les actuacions més destacades es la ballada a l'Envelat "Sant Andreu Dansa", on és l'única ocasió en tot l'any que comparteixen escenari les tres seccions de l'Esbart (El Cos de Dansa, L'Escola de l'Esbart i el grup Juventus)
A la Lira tindran també un dia ben atapeït d’activitats el dia 27, una xerrada d'Onada Feminista, visita al refugi antiaeri de l'entitat, dinar de germanor obert a tothom, per la tarda jocs gegants al carrer amb animació infantil i al vespre concert de rumba amb Els 4 de la Cera. Queda un aspecte molt important de Sant Andreu, l’excursionisme. El més destacat, per protagonisme, és l’Agrupament Jaume I que cada any, despenjant-se pel campanar de l’església, desplega la pancarta oficial que dona les festes per inaugurades.D’altra banda, l’Agrupació Excursionista Muntanya organitza l’exposició “Natura i paisatge" que es podrà visitar fins el dia 12 de gener. El mateix dia 30 de novembre, coincidint amb la inauguració de l’exposició fotogràfica, faran la "Festa del Soci" en el transcurs del qual fan entrega de les ensenyes d’argent, or i platí a aquells socis i sòcies que fa 25, 50 i 75 anys que son membres. Per la seva banda l'AEiG Flor de Neu celebra les festes majors el dissabte 27. Durant el matí fan activitats dirigides als infants i joves del cau, al migdia es fa dinar (botifarrada) de germanor, i a la nit, a la plaça Comerç concert per tothom que vulgui animar-se. Per qui vulgui fer una mica d’esport, el club de bàsquet Sant Joan de Mata organitza el dissabte 4 de desembre un torneig de basquetbol 3x3 amb el nom de "Sant Andreu 3x3" al Poliesportiu Municipal Torras i Bages. Pel matí es farà per a les categories de cistella petita (pre-mini i mini) i per la tarda les categories de cistella gran a partir de 12 anys en amunt. La participació és oberta a tothom amb places limitades per la capacitat de la instal•lació. Cal recordar que el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias en motiu dels 150 anys del naixement d’Ignasi Iglésias ha centrat molt actes durant el passat mes d’octubre no obstant, encara es pot visitar l’exposició “Ignasi Iglésias (1871-1928). La vigència d’un mite oblidat” al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar fins al 8 de desembre, una exposició que iniciarà després una periple que la durà a escoles i entitats. Per acabar, no oblidem la rauxa dels Diables de Sant Andreu, que preparen un seguit d’activitats per aquests dies com ara el correfoc, el Kabaret diablesc, l’espectacle previ al correfoc i participen al castell de focs de cloenda de festes. XAVIER ARAGALL
cap a peus |novembre
Al llarg dels mesos d’octubre, novembre i desembre, es podrà gaudir de xerrades, actuacions de teatre, rutes pel poble i d’una exposició a la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra per recordar la figura d’Iglesias.
Així mateix al Centre Cultural els Catalanistes s’hi podrà veure el dia 26 el Recital Ovidi Montllor presentat per Òmnium Cultural Sant Andreu. El 27 per la tarda hi haurà moltes activitats, com ara un passi pel•lícula submarinista, havaneres amb el Grup Xarxa i a la nit ball de Festa Major.
11
BREUS
Concert de música barroca a la parròquia
Es posposa la segona fase del porta a porta
L
A
es 4 Estacions de Vivaldi és, potser, l’obra més coneguda de la Història de la Música. Van ser escrites per Antonio Vivaldi, conegut com il prete rosso (el capellà pelroig), basant-se en uns poemes d’autor anònim. La violinista Andrea Duca, amb l’orquestra barroca 3 Nations Ensemble, sota la direcció d’Àngel Villagrasa, ens oferiran una interpretació d’aquesta obra amb instruments originals de l’època i criteris històrics interpretatius i plena de força i energia, per ser el màxim de fidels possible al que podria haver estat una interpretació a l’època del Barroc. Concert a la Parròquia de Sant Andreu del Palomar. Diumenge 28 de novembre de 2021 a les 18:00. Donatiu:14€.
El compositor italià Antonio Vivaldi / IMATGE D'ARXIU
mitjans d’octubre estava prevista que s’iniciés la segona fase del desplegament del sistema de recollida porta a porta d’escombraries. Però 10 dies abans d’aquest inici l’Ajuntament va anunciar que en posposava la posada en marxa. Les causes d’aquesta decisió les trobem en les crítiques rebudes per part dels partits de l’oposició així com per una part dels veïns de Sant Andreu que s’havien mobilitzat en diverses ocasions També, el PSC, que governa en coalició amb el Comuns, no va voler implantar el porta a porta a Horta. Cal recordar que els primers dies de funcionament el passat mes de maig, van aparèixer tot un seguit de disfuncions que van fer aixecar un bon nombre de crítiques. Quatre dies després d’haver-se iniciat el porta a porta, centenars de veïns s’aplegaven davant la seu del districte per queixar-se del nou sistema de recollida, considerant-lo una imposició feta sense haver consultat els veïns. Així mateix, sense estar en contra de la recollida selectiva, si que es queixaven del mal funcionament del model posat en marxa. L’element central de les queixes, era el fet de trobar-se sense recollir aquelles bosses d’escombraries que no estaven situades al lloc indicat, deixant un paisatge de bosses amuntegades al voltant dels contenidors de vidre, al voltant de papereres o bé bosses de fracció orgànica no recollides en no estar dins dels cubells proporcionats per l’Ajuntament. Tot un seguit de pressions que es sumaven a les demandes per a una substancial millora i correcció del sistema implementat des de l’inici de la primera fase per part d’entitats que tot i estar d’acord amb el sistema porta a porta, havien estat demanant constantment elements de millora davant la clara disfuncionalitat de l’operatiu iniciat al maig. A partir d’ara està previst un replantejament del sistema per tal de millorar-lo i més curós amb les demandes dels veïns XAVIER ARAGALL
FE D'ERRATES A l'obituari de Xavier Gòmez i Ribera, més conegut com Xagori, hi ha dues errades (Sant Andreu de Cap a Peus, núm 671, octubre de 2021): On diu que va morir el "27 de novembre" ha de dir que va morir el "27 de setembre"; i va tenir tres filles no dues com s'esmenta.
Estimem el que som
D
esprés d'una gran aventura, moltes persones retornen al seu origen. Tornar a casa va ser l'opció que va prendre en Josep Lluís Clotet, el 19 de desembre de 2019 per reorientar la seva vida professional. Economista de formació, havia treballat en departaments de marketing i vendes a grans empreses multinacionals, que li va permetre coneixer adquirir molts coneixements empresarials i viatjar molt. Però va voler tancar aquella etapa i va aprofitar els diversos cursos de cuina que havia fet, un d´ells, a l´escola d´hosteleria Hofmann, complementant-los amb un màster en gestió d'empreses de restauració. I, amb agafar el local del número 30 de la Rambla Fabra i Puig –un edifici amb 120 anys d'antiguitat-, va neixer La Bodegueta de Sant Andreu.
El seu somni és "intentar convertir-se, en un referent de bar de tapes i platets casolans, a Sant Andreu. És una feina diària, d'insistir en la nostra idea, treballar molt dur i fer-ho de la millor manera possible. Ésser exigent perquè surti tot bé. Excelència amb el servei i qualitat amb el producte. Possar-hi el cor i ànima. Estar moltes i moltes hores al peu del canó. Intentem ser una bodegueta professionalitzada en la seva gestió, al màxim possible. I les dades econòmiques que generem al local, les comparteixo amb l'Eix i amb la resta de locals associats i viceversa, per treure una expertessa i una millor emprenaduria ". Tant és així que, coincidint amb la Festa Major d'enguany, el 2 de desembre obriran un nou local, enfront de La Bodegueta, que es dirà “la Cuina de la Bodegueta” i a més a més colaboraran, amb l´Unió Esportiva Sant Andreu, a més, d'haver-se interessat pel Capapeus, perquè, expliquen, volen col•laborar amb els referents socials andreuencs. "Vull continuar invertint a Sant Andreu. Estimo, crec i jo em quedo al meu poble. Tenim que seguir aportant, per que el poble sigui molt mès fort i conegut. El 85% de la meva clientela és gent del poble, però també mostrar el que és Sant Andreu a través de la cuina, als estrangers, que ens visiten tambè molt, i que coneguin els nostres costums, autèntics e identitaris", conclou el propietari. Si voleu descobrir els encants de Sant Andreu a través de la cuina, La Bodegueta obre cada matí de 12 a 17 hores i a les tardes de dilluns a dimecres i els diumenges de 19 a 23 hores i de dijous a dissabtes de 20 a 24 hores, descansant el dilluns. Us hi esperen aviat! ALBA CABRERA
cap a peus |novembre
"Fa 25 anys que visc a la Plaça Mercadal. Estic enamorat del poble de Sant Andreu. Té molta vida associativa: Les Festes Majors, Els Tres Tombs, Carnestoltes,... vas pel carrer, coneixes els veins, et saluden, és com un poble. Per tant, vaig voler traslladar el meu sentiment de pertinença al poble, al meu negoci. L´objectiu ideal seria acabar essent un local de referència al poble, com son la Cansaladeria del Sr. Puig o el Forn del Passeig", afirma el propietari de La Bodegueta. Per això, aquest bar de tapes i platets, vol tenir dos valors distintius, i es basen amb oferir als seus clients, platets 100% casolans i amb productes majoritàriament comprats al poble, o el que és el mateix, KM 0 Sant Andreu. Amb aquesta aposta personal, en Josep Lluís es comença a implicar-se amb el comerç de proximitat i en definitiva amb el poble andreuenc. "A la rambla hi ha molts bars. És molt fàcil obrir un local sense cuina i comprar ,tot precuinat. Però jo volia fer tapes casolanes, perquè és el que realment valora la gent, tot i que suposés més esforç personal i económic. La nostar cuina es modesta, però honesta. I vull que aquest esforç, també pugui beneficiar als comerços veïns. Nosaltres no només posem l'etiqueta a les xarxes socials (hagstags) #SomdeSantAndreu, nosaltres ho demostrem amb el nostre model de negoci. Que, ens estimem, que volem, que ens importa Sant Andreu", explica. Després d'una bona acollida inicial, el confinament va ser una galleda
d'aigua molt freda, pel negoci, però també en l'àmbit personal, per la pèrdua de familiars també. Però quan les autoritats van començar a obrir per franges horàries amb el confinament municipal i comarcal, La Bodegueta va aprofitar que la gent no podia sortir del poble per donar-se a conèixer i van tornar a tenir el client santandreuenc. Un contratemps, el juliol de 2020, va fer que Josep Lluis, es trenques la cama en un accident de moto, impedint estar al front del negoci durant 6 mesos, i va fer que ell hagués d'ensenyar les seves receptes de les croquetes, a una nova cuinera ,amb moltes dificultats i maldecaps que va provocar, però en van sortir encara més forts.
13
IGNASI IGLÉSIAS I PUJADAS (1871-1928). LA VIGÈNCIA D’UN MITE OBLIDAT A CÀRREC DEL CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS TEXTOS ELABORATS PER: MANEL MARTÍN PASCUAL, XAVIER MARTÍN VILÀ, JORDI PETIT I GIL, cap a peus | novembre
JAUME COMAS I GRAS I PAU VINYES I ROIG
15
IGNASI IGLÉSIAS I SANT ANDREU DE PALOMAR
A
Ignasi Iglésias Pujadas va néixer el 19 d’agost de 1871 al carrer de l’Ordre de Sant Andreu de Palomar, fill d’Ignasi Iglésias Balart, un ferroviari d’orígens pagesos natural d’Ainet de Besan (Pallars Sobirà), i de Teresa Pujadas Batllori, una andreuenca de família pagesa benestant i entroncada amb les grans nissagues de Sant Andreu. De ben petit, Ignasi Iglésias va estudiar a l’escola de l’andreuenc Marià Brossa i va començar a assistir al teatre en els diversos locals d’entreteniment que tenien les entitats andreuenques. El 1882 l’ascens de categoria del seu pare els va fer marxar a tots a viure a Lleida. Allà Ignasi Iglésias va estudiar batxillerat i va començar a escriure teatre. El 1886 estrenà el seu primer treball, La força de l’orgull, i poc després creava una companyia, la Societat Cervantes. El 1888 el seu pare va ser nomenat encarregat del dipòsit de màquines dels Tallers del Nord —situats on actualment hi ha el parc de Can Dragó— i la família Iglésias tornà a Sant Andreu. El seu pare volia que estudiés enginyeria, mentre el jove Ignasi Iglésias es dedicava a escriure poesia i obres de teatre. Es va matricular a l’institut Balmes, però ell volia ser escenògraf i va
aconseguir que el deixessin anar a l’Acadèmia Baixas i a l’Escola de la Llotja per fer belles arts. Amb tot, el seu pare el va fer treballar amb ell als Tallers del Nord, però hi va estar poc temps: les seves predileccions eren unes altres. Aquest fet va provocar que pare i fill estiguessin anys separats. En el món del teatre, Ignasi Iglésias va crear amb els seus amics de Sant Andreu una nova companyia, L’Artística. El jove despuntava amb la ploma com a autor d’obres dramàtiques. Així, va estrenar el 1891 una nova obra: El remordiment. Aquest va ser l’inici d’un llarg reguitzell d’obres teatrals que el van dur a ser un dels dramaturgs més importants de Catalunya, fins al punt que la seva obra arribà a diversos països europeus. Personatge destacat de la Catalunya de principis del segle XX, Ignasi Iglésias es va relacionar amb els prohoms més grans del moment. Entre els actors teatrals destaca el seu amic Joaquim Vinyes, que amb els anys va acabar sent el seu cunyat, ja que el dramaturg es va casar el 1902 —després d’un llarg i difícil festeig— amb la seva germana, Emiliana Vinyes. A Sant Andreu de Palomar van viure una curta temporada al carrer Gran, i poc després es van instal•lar al carrer de Coroleu, 10, on van estar fins a finals de la dècada de 1910, quan van marxar a viure a Barcelona, al passeig de Sant Joan. cap a peus | novembre
17
Primer acte de La barca de nova, publicada a “La Escena Catalana”, el 1928. Fons Família Vinyes-Roig.
«NASI DE LES COMÈDIES», «IBSEN DE LES
IGNASI IGLÉSIAS
AFORES», «POETA DEL POBLE»...
I
OBLIT I MARGINACIÓ
gnasi Iglésias (1871-1928) va ser considerat un dels dramaturgs catalans més grans del modernisme català i arribà a les màximes cotes de prestigi i popularitat teatral. Els darrers anys de la seva vida fou marginat per l’escena professional, però sempre va ser un incansable activista defensor del teatre. S’estrenà com a autor teatral consolidat al seu Sant Andreu natal, on de seguida va ser conegut com el «Nasi de les comèdies». Aviat acceptà la influència ibseniana de l’anomenat «teatre d’idees». Els protagonistes d’obres com Fructidor o El cor del poble es revolten contra la moral social injusta, vergonyosa i rutinària dominant. La crítica teatral i la premsa valoren com un important autor modernista l’«Ibsen de les afores». Els vells (1903) i Les garses (1905) són drames col•lectius on es reflecteix, respectivament, la precarietat de la vellesa proletària i el valor del treball honest i abnegat. La versemblança i sensibilitat en la representació escènica del món obrer el convertí en un autor molt conegut i respectat pels sectors populars catalans. S’iniciava el mite del «Poeta del poble». Quan el teatre Romea, l’únic amb programació estable de teatre professional en català, començà a representar obres en castellà el 1911, Iglésias va intentar fer revifar l’escena catalana amb un entusiasme quixotesc: el 1911 proposà que l’Ajuntament de Barcelona constituís un Teatre Català i protagonitzà la creació del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans; el 1916 impulsà les vetllades teatrals a l’escenari del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, i el 1917 es convertí en director artístic de la recuperada programació de teatre català del Romea. La manca general de públic i de recursos l’obligà a dimitir i un decebut Iglésias va entrar en una etapa de marginació i oblit de l’escena catalana, fins l’estrena de La llar apagada (1926). La crisi del republicanisme nacionalista en el qual militava, la conflictivitat social i política que es va iniciar el 1917, la implantació del teatre noucentista d’orientació burgesa, la superació de l’obrerisme vuitcentista i les transformacions socials i culturals de la Barcelona del segle XX en foren les causes. Amb tot, els sectors populars catalans, dins i fora de Catalunya, no el van oblidar.
I EL TEATRE
L
a transformació social que va viure Ignasi Iglésias i les amistats inquietes de joventut el menaren pels camins de la creació. Observador i crític de la realitat difícil de les classes desfavorides, descobrí ben aviat en el teatre la millor manera de comprometre’s amb la lluita per una societat justa i compassiva. Sant Andreu i el teatre serien les dues referències inalterables: fidelitat als orígens; raó de ser de tota la seva activitat professional i cívica; deler de comprendre el perquè de la injustícia i de la ignorància; impuls generós de donar la veu a tots aquells que no estan avesats a trobar les paraules adequades. El teatre d’Ignasi Iglésias malda per casar l’arrel popular de la tradició i l’empenta de la renovació social, cosa que explicita amb una factura realista que, quan no es plega a la sentimentalitat i a la conveniència comercial, s’alça amb una contundència sense parangó entre els dramaturgs coetanis. En un moment de reordenació de la llengua catalana, amb instint personal sap copsar el batec de la parla. D’una banda rebutja el gruix de l’herència jocfloralesca, farcida d’artificialitats, però en recull el que conservava de genuí i de popular, i de l’altra, s’allunya del perill de barroeria que apunta el «català que ara es parla». Ignasi Iglésias es proposa que la veu dels personatges transcendeixi per l’emoció i la sinceritat. I d’aquesta manera, per tal de dignificar l’escena s’esforça perquè la paraula reculli l’ànima i la veritat del poble. Els dramaturgs del teatre modernista català com Ignasi Iglésias, Adrià Gual i Santiago Rusiñol —però també Felip Cortiella, Josep Pous i Pagès, Manuel Folch i Torres, Apel•les Mestres, Joan Puig i Ferreter, Ambrosi Carrion, Juli Vallmitjana, etc.— són una alenada de renovació del panorama escènic. El moviment suposa una ruptura amb l’aire heroic de les tragèdies i els melodrames romàntics, fuig del decadentisme, però també de la banalitat. L’humor amable del costumisme es transformarà en ironia estilitzada quan recuperi l’arrel popular i crítica del sainet, com en algunes peces de Rusiñol. Però les dues grans tendències del teatre modernista a Catalunya són el naturalisme i el simbolisme. Tot i que Ignasi Iglésias barreja en la seva obra elements d’ambdues tendències, on assoleix eficàcia dramàtica, reconeixement de la crítica i èxit comercial és en les obres en què el realisme palpita sense traves. Les millors peces —Fructidor, El cor del poble, Els vells, Les garses— van aportar-li elogis de poetes, admiració de col•legues, consideració del món de l’escena
i fervor popular. Va erigir-se com un cap de colla del món teatral per la seva integritat i coherència a favor sempre dels oprimits. El que sorprèn de la figura i del teatre d’Ignasi Iglésias és el contrast entre la popularitat que assolí en vida d’una manera tan extraordinàriament calorosa i el buit glaçat de les generacions posteriors. Què ho fa que hagi estat oblidat tants anys? Què ho fa que costi tant de veure’n alguna obra representada en els teatres professionals? Costa d’entendre, perquè alguns dels seus drames no sols són plenament vigents sinó actualíssims només amb quatre retocs.
POLÍTIC, REGIDOR I ARXIVER A LA BARCELONA DE L’ÈPOCA
I
gnasi Iglésias (1871-1928) visqué les intenses transformacions de la societat de la seva època. Sempre es va mostrar molt sensible a les tensions socials, culturals i polítiques que va conèixer en primera persona.
El seu Sant Andreu natal fou annexionat a Barcelona, que creixia de manera accelerada i aspirava a convertir-se en una metròpolis moderna i europea. Alhora, actuava com a motor d’una Catalunya que perfilava la seva realitat diferenciada. Hi eren molt presents, primer, les tensions entre la majoria social popular i treballadora i la minoria burgesa privilegiada. Segon, els enfrontaments polítics del sistema de la Restauració amb les formacions catalanes. I tercer, la divisió interna d’aquestes: lerrouxistes, republicans nacionalistes, regionalistes, anarquistes... El seu tarannà proper al món obrer i l’energia i la passió amb què el defensà el van convertir en un referent de la necessitat de dignificar la vida de les classes treballadores. Fins i tot, el 1926 li fou concedida la medalla d’or de l’Instituto Nacional de Previsión per l’impacte social i institucional de l’obra Els vells (1903), que evidenciava la vulnerabilitat dels obrers ancians. Iglésias fou militant del Centre Nacionalista Republicà i de la Unió Federal Nacionalista Republicana. De 1909 a 1911 va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel
Emiliana Vinyes i Miquel, esposa del poeta del poble. Autor desconegut / Arxiu Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.
Districte Novè (Sant Andreu de Palomar), càrrec en el qual desenvolupà una intensa i honorable tasca de promoció cultural en favor del teatre català i de l’escola laica. Va promocionar l’escola laica municipal i actuà en defensa de la llengua catalana enfront dels atacs que es rebien des d’institucions estatals. De 1922 a 1928 treballà com a funcionari en els inicis de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Ca l’Ardiaca), on s’encarregà de tasques de difusió i publicacions i aconseguí importants donacions de fons bibliogràfics i documentals.
IGNASI IGLÉSIAS I LA SEVA MEMÒRIA El 9 d’octubre de 1928 moria de manera sobtada Ignasi Iglésias. Tenia 57 anys i molta vida per viure encara. El seu enterrament va ésser una mostra popular de dol i de reconeixement vers una de les figures il•lustres del teatre català. Dos anys després, el 12 d’octubre de 1930, les restes mortals d’Iglésias foren traslladades a la tomba del cementiri de Sant Andreu de Palomar, realitzada per l’escultor Josep Roquerol. De nou una gran munió de ciutadans, la majoria andreuencs i gent del món del teatre català, es va aplegar per retre-li el darrer comiat.
En acabar la cerimònia del cementiri, els concurrents es dirigiren cap a la casa on va néixer l’il•lustre poeta per tal de retre-li el darrer homenatge. S’adreçaren en comitiva fins al carrer de l’Ordre, rebatejat com d’Ignasi Iglésias, acompanyats per la banda de la Guàrdia Urbana. Un cop davant la casa nadiua, fou descoberta una làpida commemorativa a càrrec de l’obrer Josep Nogué, de setanta anys. Prengué la paraula l’amic d’Iglésias, l’escriptor i futur diputat d’ERC, Josep Puig i Pujades. El novembre de 1931 Francesc Macià visitava l’Escola Municipal Ignasi Iglésias, inaugurada un any abans a la masia de les Carasses, al passeig de Torras i Bages, que s’acabava d’obrir. Cinc anys després, també es va inaugurar la Biblioteca Popular de la població, que portaria el seu nom. Tot, gràcies a la iniciativa dels Amics d’Ignasi Iglésias, que aplegaren fons per a la gesta d’honorar-lo amb equipaments públics que portessin el seu nom. L’any 1932 el Departament de Cultura de la Generalitat republicana instaurava el Premi de Teatre Ignasi Iglésias —tot i que la iniciativa va sorgir dels Amics d’Ignasi Iglésias—, guardó que es va lliurar fins i tot en temps de la Guerra Civil. En vèncer els franquistes, la persecució de les llibertats democràtiques, així com de la cultura i la
Il•lustració del dibuixant Ricard Opisso, realitzat arran de la mort del dramaturg andreuenc. “L’Esquella de la Torratxa”, octubre de 1928. Fons Família Vinyes-Roig.
llengua catalanes, també esquitxà la figura de l’il•lustre andreuenc. El carrer va ser rebatejat de nou com del Orden, es prohibiren les ofrenes florals a la seva tomba —tot i que se’n feien de manera clandestina— i la seva figura va entrar en un oblit forçat. Tanmateix, a l’exili els organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana van instaurar de nou el Premi de Teatre Ignasi Iglésias. El 1965, a iniciativa de l’andreuenc Pere Mañà i l’advocat i escriptor Tomàs Roig i Llop, s’inaugurava un monòlit a la memòria d’Ignasi Iglésias a la plaça de les Palmeres, en el primer acte públic organitzat d’ençà el final de la guerra. El Teatre Romea reestrenà algunes obres del dramaturg. Després de la mort de Franco, s’organitzà un homenatge popular amb una exposició, descoberta d’una placa a la seva casa nadiua, i de nou el carrer s’anomenà d’Ignasi Iglésias. També s’organitzaren ofrenes florals a la tomba del poeta amb parlaments i actuacions musicals i llegida de poemes. La Diputació de Barcelona, i després la Generalitat de Catalunya, instauraren un nou Premi Ignasi Iglésias, actualment desconvocat. L’octubre de 1999 el Teatre Nacional de Catalunya posava en escena l’obra La barca nova, amb una bona crítica i assistència de públic.
cap a peus | novembre
Diverses poblacions de Catalunya tenen un carrer o plaça dedicat al poeta dels humils, i a Cornellà de Llobregat i Tordera, equipaments públics d’ensenyament duen el seu nom. Per acabar, cal esmentar que avui dia diverses entitats andreuenques encapçalades pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias segueixen homenatjant cada octubre (el 9, data de la seva mort, si escau en diumenge, o el diumenge anterior a l’aniversari) el poeta i escriptor andreuenc davant la seva tomba. L’any 2021, per tal de commemorar el 150 aniversari del seu naixement, s’han organitzat diversos actes, i s’ha editat un còmic per a infants, amb i l•lustracions de David Maynar i guió de Pau Vinyes i Roig, i el llibre Ignasi Iglésias (1871-1928).
21
La vigència d’un mite oblidat, a càrrec dels autors Manel Martín Pascual; Xavier Martín Vilà; Jordi Petit i Gil; Jaume Comas i Gras; Pau Vinyes i Roig; i amb pròleg de Jaume Seda i Mariné; amb Xavier Cruz i Sala, com a cap de fotografia i Nora Grijalba i Maurició en el disseny i maquetació. També s’han reposat les obres La barca nova, a la Societat Cultural i Esportiva La Lira, i L’home de palla, al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar. És bo recordar per no perdre la memòria. I el poble de Sant Andreu de Palomar el continua recordant amb escreix.
Caricatura d’Ignasi Iglésias realitzada per Snoc i publicada a “L’Abella d’Or”, el 1927. Fons Família Vinyes-Roig.
Esports | Futbol TEATRE
El casal estrena “l’home de palla”, d’Ignasi Iglésias
E
ls proppassats dies 6 i 7 de novembre el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar va estrenar l’obra de teatre “L’home de palla”, original d’ Ignasi Iglésias. La Companyia Teatral “L’Avançada”, que pren el nom de l’inspirat dramaturg andreuenc, va oferir una bona funció amb el repartiment següent: Lluís Bonilla en el paper de Denís Baliarda, Lluïsa Melià en el de Lluïsa, Eloi Puigdollers com a Samuel i Pura Mas interpretant Elena -ambdós fills de Lluïsa-, i Cristina Àlvarez com Cèlia, la filla del protagonista. I finalment, Jordi Puigdollers i Ramon Girabal completen el repartiment en els papers de Jaume Bertran i Pompeu Soler, respectivament. La direcció va anar a càrrec de l’esmentat Jordi Puigdollers. Rere l’escenari un elenc de tècnics que han reforçat l’equip escènic: Ramon Rodríguez (atrezzo), Josep català (il•luminació), Rafató Teatre (vestuari), Núria Girabal (ajudant de vestuari). Amb les col•laboracions d’Assumpta Mañà, Ruth Gaviña, Lolita Ibáñez i Lourdes Sol. La posada escènica va retre homenatge al germà del director, l’Andreu Puigdollers.
“Com a ciutadà i com a pare, he estat sempre un home de palla" Aquesta és la frase que li etziba en Samuel al senyor Denís, la qual resumeix l’essència argumental del drama. Ignasi Iglésias amb a aquesta peça teatral fa una dura crítica a la situació política i social d’inicis del segle XX, on la figura del monarca Alfons XIII i el seu govern eren intocables. Periodistes i periòdics havien d’esquivar sovint la censura i a cops proposaven per a la direcció del periòdic un home de palla. El protagonista, Denís Baliarda, és l’encaix perfecte d’una persona que per a sobreviure i poder fer-se càrrec de la seva filla i la dona, amb qui conviu després d’enviudar, necessita acceptar la proposta de guanyar uns calerons subjugat en el paper d’home de palla. Tot i ser una obra escrita l’any 1912, no envelleix, ja que els paral•lelismes amb la societat d’avui són ben actuals. A la funció del diumenge hi assistiren Maria Oncins Ignasi Iglésias, mare i fill i parents d’Ignasi Iglésias; i el vicepresident de la Generalitat de Catalunya i president d’ERC Oriol Junqueras, nat al carrer de Servet de Sant Andreu de Palomar. Qui en finalitzar l’obra pronincià unes breus paraules tot recordant que la seva àvia, venedora del Mercat de Sant Andreu, havia actuat al Casal Catòlic. GALDRIC DE ROCABRUNA
Cartell de presentació de l'obra. Imatge d'Arxiu
TEATRE
La Lírica de Sant Andreu en plena forma
E
n un breu interval de temps, La Lírica de Sant Andreu posa en escena el segon musical de la temporada “La violinista damunt la Teulada”, demostrant les ganes que tenien de reprendre l’activitat després de l’implacable confinament i el seu múscul per presentar en cartellera dos projectes en els darrers dos mesos. I no és que s’hi posin per poc, perquè la feina feta i l’esforç invertits en la seva darrera proposta, a banda de meritoris, és revelen ingents. Ens trobem davant un musical en majúscules! Un espectacle imprescindible amb el que la Lírica obre el pot de les essències per no deixar-nos de sorprendre amb la qualitat dels seus intèrprets i de tot, TOT, el seu equip tècnic que amb la seva màgia furten un bocinet de la Rússia rural prerevolucionària i, durant dues hores i tres quarts, ens el mostren i en tenen cura al damunt de l’escenari del Casal.
A “Si tingués fortuna”, la peça musical més recordada per l’imaginari col•lectiu de la famosa pel•lícula homònima estrenada el 3 de novembre de fa 50 anys, en Marc Calvo posa sobre la taula els arguments amb els que defensarà el seu paper de Tevie, protagonista del musical: una veu portentosa i una interpretació múrria, entranyable i carismàtica que capta tots els focus d’atenció i reconeixement. Però erraríeu el tret si penséssiu, fruït d’aquesta afirmació i el pes del seu personatge en el guió, que l’obra té tints personalistes i un únic referent. La resta de l’elenc s’encarrega de recordar-nos que l’èxit d’una obra coral amb 30 intèrprets exigeix el concurs de tots els seus actius al mateix nivell d’excel•lència. Mariona Bosch, en el paper de Golde, demostra que la seva gran capacitat vocal es correspon amb la seva dot interpretativa i recrea el paper d’esposa i mare que ofereix el contrapunt encertat
A nivell escènic, el grup de tramoies proporciona un decorat “marca de la casa”, on els mòduls tridimensionals, articulats i multifuncionals faciliten en les seves diferents configuracions els espais on ha de transcórrer l’acció, en un temps de muntatge més que competitiu. El projector per dibuixar el cel i el firmament del petit poblet i la tela translúcida que permet compaginar l’acció al front de l’escenari amb el canvi simultani d’escenografia en segon terme, completen els recursos que proporcionen una recreació fidel, efectiva i enginyosa de la Rússia rural, on l’únic retret a fer són les reduïdes dimensions de la caixa escenogràfica que té prou dificultats per encabir tantes actrius i actors en moviment en els números musicals més multitudinaris. Els equips de vestuari, maquillatge, so i llums, projecció i attrezzo cuiden fins el més mínim detall en el que esdevé una lliçó de com afrontar una gran producció, en la que es succeeixen els quadres en els que s’aborda des de la recreació històrica fins la més pura fantasia; com el de l’estimulant malson, on teles, pintures facials, trons, llampecs i llit volador em transporten a l’aplaudida Sweeney Todd, un dels seus grans èxits. Cal treure’s el barret davant la direcció d’en Xavi Fernández i la direcció musical de la Laia Jornet, grans artífexs i ideòlegs de la criatura, que juntament amb tot l’equip de la Lírica ens han fet gaudir d’un espectacle que ja ha esdevingut referent.
JOAN TRIES
cap a peus |novembre
Des de bon principi, la peça desprèn ritme i vitalitat; tota una declaració d’intencions. Els números musicals i les escenes es succeeixen i combinen de forma trepidant sota l’auspici del lirisme del violí de la Laia Mantolan que va enllaçant, des de les pròpies tables, les distintes escenes, procurant uns segons molt valuosos per facilitar el canvis d’escenografia que, sense aquesta intel•ligent i poètica solució, podrien malmetre el crescendo que va assolint l’obra. Els números musicals són superbs... a banda de ben cantats i interpretats, les coreografies són magnífiques; el patí de butaques, entregat en tot moment, amb el seu ampli somriure i l’esclat d’aplaudiments pren la temperatura de l’estat de complaença de tots els assistents, peça rere peça. Els números musicals de la taverna, el de l’aparició de l’àvia morta, el del casament o el de la proclama de la tradició, són un exemple coral d’energia i coordinació que en conjunció amb el més lírics, com els de les declaracions d’amor de pares o filla, doten a la proposta del dinamisme i sensibilitat que, en estat d’equilibri, conformen la fórmula de l’èxit.
i imprescindible per donar sentit a la seva relació amb Tevie. Irina Blavia, Laura Fernández o Júlia Renau i Judith Méndez, encarnen de forma magistral les tres filles que porten de corcoll als pares en les seves aspiracions de tria de parella i cadascuna, com actriu i cantant, brilla amb llum pròpia. Motel, Perchik i Friedka, interpretats respectivament per Jordi Calduch, Pol Fuentes i Pol Calvo, són els tres pretendents que enlluernen les tres jovenets. “Claven” els estereotips dels tres alter ego assignats que il•lustren els estrats populars de la Rússia prerevolucionària. Sensibilitat, convicció, energia, molt bons fonaments teatrals i gran pols i timbre musical els defineixen. Finalment, no seria de justícia no esmentar a Toni Calvo, magnífic carnisser Wolf, a Miquel Blavia, el tendre rabí permissiu, a Teresa Arbonés, la tafanera Yente “la matrimoniera” o la llarga llista de d’actors i actrius que completen el repartiment que fan possible constatar que ens trobem davant d’un dels grans espectacles de la recent temporada inaugurada a Sant Andreu.
23
Esports | Futbol
En el bon camí
D
esprés d’ un inici força irregular, sembla que la bona dinàmica ha arribat al Narcís Sala. La confiança en el missatge de l’entrenador es comença a veure plasmat en el terreny de joc. Alguns jugadors han donat un pas endavant i es nota. Els Fassani, Morer, Gimeno i algun altre més estan amb la fletxa cap amunt, semblen inaturables. Es veu un míster molt més integrat en els partits. De fet, costa trobar alguna cosa negativa en l’ actual moment de la Unió. I, arribat el cap de setmana de descans, toca fer una mica de balanç per veure cap a on anem i on podem arribar. En el moment que escric l’ article, la UESA es situa a la cinquena posició, en plaça que dóna dret a jugar el playoff. L’ Olot lidera la lliga amb cinc punts més però un partit menys. A aquestes alçades de competició podem començar a pensar en marcar objectius. Portem 10 partits: cinc victòries, un empat i quatre derrotes. Ressaltem sobretot la bona dinàmica en el Narcís Sala, on es va guanyar per exemple al Peralada que venia líder de la competició. Fora de casa hem millorat, però manca una mica més de regularitat. Tot i això, la última derrota al camp de l’Hospitalet va ser realment injusta. El 1-0 final no va marcar ni de bon tros el desenvolupament del partit, tot i la expulsió de Noguera al poc de començar el partit.
24
Marc Domènech en la victòria davant el Peralada / Font: JUDIT ANDREU
Passem ara a repassar alguns jugadors que estan destacant en aquests moments. És fàcil pensar en destacar a Fassani per sobre de la resta, però em semblaria un error. Tot i això, Fassani es troba a la part alta de la classificació de golejadors del grup. El seu instint assassí dins de l’àrea i la facilitat per ajudar a l’equip oferint-se en la sortida són les seves senyes d’ identitat. També destaquem el desequilibri de Pau Morer. Ha fet seva la banda esquerra i ens ha mostrat tot el seu talent a l’hora de filtrar pilotes als davanters i el seu desequilibri en el 1 contra 1. També Gimeno s’ ha establert al mig centre defensiu sense discussió. Per últim voldria destacar a Miguel Ramos. El porter de la Unió va començar amb dubtes però la seva millora és palpable. Acabaré aquest article parlant del míster. David Almazán ha aconseguit que es plasmi en el verd la seva idea de futbol amb força efectivitat. És una proposta atrevida i atractiva. La protagonista principal és la pilota i, a través del seu domini, es genera joc ofensiu. Hem gaudit inclús d'estones de futbol de molt alta qualitat. La paciència en aquest cas ha donat els seus fruits i, a dia d’avui, ningú discuteix la seva continuïtat a la banqueta quadribarrada. Ara toca seguir en aquesta dinàmica i afiançar-se a la part alta. Som-hi UESA! DAVID ALBIZU
Esports | CNSA: Natació i Waterpolo NATACIÓ
Bon balanç a l'europeu
A
primers de novembre s’ha celebrat, a la ciutat russa de Kazan, el Campionat d’Europa de natació en piscina curta. La participació andreuenca ha constat de tres nedadores: les ja consagrades Jessica Vall i Lidón Muñoz, i la recentment incorporada Emma Carrasco, que amb 15 anys ha debutat en una gran competició internacional absoluta després de deixar el passat estiu l’INEF de Lleida per incorporar-se a les ordres de Jordi Jou.
poder accedir a la final i va quedar classificada en el tretzè lloc final. Vall també va caure a semifinals dels 50 braça, amb una catorzena plaça. En la darrera jornada del campionat, Vall i Muñoz van participar en la novedosa prova de relleus de 4x50 mixtes, però sense sort ja que l’equip estatal va ser desqualificat.
En la primera jornada de la competició, Vall i Muñoz es van quedar a les portes de les respectives finals, els 100 braça i els 50 lliures, en les quals Vall va fer el novè lloc i Muñoz el desè. Carrasco va participar en els 400 estils sense poder superar els eliminatòries. En les jornades posteriors del campionat, però, les coses van rutllar millor, ja que Jessica Vall va aconseguir classificar-se per a la final dels 200 braça, en que va obtenir un sisè lloc final quedant a 37 centèssimes del podi. En aquesta mateixa prova, Emma Carrasco va caure a les eliminatòries. També Lidón Muñoz va ser finalista, en la prova dels 100 lliures, amb un setè lloc final. Carrasco va nedar els 200 etils amb un setzè lloc final tot i rebaixar la seva millor marca.
En un altre ordre de coses, els actes que el Club organitza per la Festa Major ja són a punt. Aquest any brilla amb llum pròpia l’acte commemoratiu de 50è aniversari de l’entitat, que tindrà lloc el dia 28 als jardins de les instal.lacions i que constaran d’una ballada de sardanes, la inauguració de les banderoles amb els esportistes olímpics del club, i la descoberta de la mitja esfera a l’entrada dels jardins amb el logotip del cinquantenari. Al marge d’això, els típics actes que es preparen i que sempre tenen la màxima participació del club també se celebraran: dilluns dia 6 de desembre tindrà lloc la curs popular, mentre que el dimecres dia 8 hi haurà el concurs d’arrossos. El trofeu Marià Cañardo de waterpolo es disputarà enguany el dissabte 11 de desembre, amb el partit de la Lliga Nacional masculina de Divisió d’Honor que es jugarà a la piscina Pere Serrat entre el Sant Andreu i el Navarra. JJ AYMERICH
cap a peus | novembre
En el quart dia de competició, Lidón Muñoz va acaparar el protagonisme en els 50 papallona, ja que va aconseguir batre el rècord d’Espanya en les eliminatòries. Malgrat això, no va
TOT A PUNT PER LA FESTA MAJOR
25
Emma Carrasco, el nou valor a seguir al Club Natació Sant Andreu/ CN SANT ANDREU
Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 19.30h a 21 h
Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h
Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h
Country Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dilluns de 18 a 19:30 h
Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h
Balla a ritme de Country una vegada a la setmana a l’AVV de Sant Andreu Dimarts de 19 a 20:30h
Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20 a 21:30 h
FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!
www.cnsantandreu.com
La revista local més antiga de Barcelona