EDITORIAL
Què és una associació de veïns? Per què serveix? Quina finalitat té? JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
E
l mes d´octubre de 1971, en plena dictadura franquista, va néixer l´Associació de Veïns (AVV) de Sant Andreu de Palomar. En aquells anys el moviment veïnal de molts pobles i barris va començar a caminar d´una manera organitzada i més estructurada. Eren temps difícils, el moviment veïnal tenia un sentit global molt intens i profund en unes poblacions i barris amb tota mena de carències socials, culturals, escolars, sanitàries, urbanístiques... però per sobre de totes les coses hi havia la idea de que es creia que una organització de la societat més DEMOCRÀTICA i SOCIAL donaria a la persona una dignitat de subjecte polític dins el seu espai col•lectiu i no només com un espectador del mateix. En aquells anys la reivindicació popular podia comportar greus conseqüències vers la policia i la justicia, sí la “justicia española” tant ahir com avui. La nostra AVV ha aconseguit victòries durant tots aquests anys: el Parc de la Pegaso i la seva escola, la Rambla, Can Fabra -com exemple, a on ara hi ha la biblioteca i la seva zona d´esbarjo hi havien d’anar pisos, sí, pisos en una zona com el nucli central andreuenc tant poblat-, Can Guardiola, la campanya del rebut de l´aigua, la defensa del nostre cementiri i de les cases del casc antic, la zona de Casernes -encara no finalitzada-, la pacificació del carrer Gran -queda pendent el segon tram-... I també hi ha hagut fracassos, decepcions i divisions en el moviment veïnal de Sant Andreu. Fracassos que no enumerarem ja que bàsicament, tot i que probablement EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
8
no s´ha encertat en la reivindicació ni en la mobilització, creiem que es deuen sovint a l´administració municipal. Una administració que massa vegades no entén ni vol entendre que tota reivindicació veïnal SEMPRE, i SEMPRE és SEMPRE, vol aconseguir uns serveis públics i un urbanisme que doni qualitat de vida per a les persones. En canvi, malauradament es plega molt sovint davant els interessos corporatius i individuals que només miren el seu interès particular i no el col•lectiu. Molt probablement el dia que el Regidor/a de Sant Andreu sigui el seu representant a la Casa Gran, i no com ara que és el representant de la Plaça de Sant Jaume a casa nostra, les coses podran canviar substancialment. Ara en els temps que ens toquen viure, d´alguna manera tot és “més difícil”, hi ha un procés d´individualització de la persona molt potent i un no arrelament a l´espai a on es viu –Sant Andreu: Parada de Metro de la Línia 1 Vermella- i per tant això comporta, entre altres coses, que molts veïns que tenen problemes en el seu carrer o plaça no saben que hi ha una AVV que els pot ajudar, i així ens va a tots. Aquest mes d´octubre l´AVV de Sant Andreu de Palomar farà 50 anys i des d´aquestes línies la Junta volem agrair a totes les persones que han col•laborat amb la nostra entitat durant tots aquests anys, tot i que malauradament algunes d´elles ja no estan entre nosaltres, i també als redactors, periodistes, estudiants, col•laboradors i publicistes del nostre potent i estimat “Sant Andreu de Cap a Peus”.
www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h
*
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
)
93 345 96 98
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
PORTADA: ANDREU CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALEIX GONZÁLEZ, ALBA CABRERA I XAVIER ARAGALL DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ
VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS
HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-
CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA
TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG
FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-
DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-
NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.
CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-
VOCALIA D’AFERS SOCIALS
VA.
REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I
VOCALIA DE SANITAT
SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART
LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER
DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.
UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I
FEM
PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-
GRANS.
BARRI
AMB
LES
8/9 OBITUARIS 1O...
ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-
SANT ANDREU X VIURE (TGV)
SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES
AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-
RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,
MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT
LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-
ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES
GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-
HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE
BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I
L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE
REIVINDIQUEN
CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A LA SEVA ACCESSIBILITAT.
LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS
CARRER GRAN
UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS
A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT
DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES
VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/
COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,
GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST
LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI
MANDAT.
ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-
L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT
TICA, ETC.
EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL PROJECTE.
VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE
FABRA I COATS
LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR
SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE
INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER
SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-
LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-
LUPAMENT DEL PROJECTE.
TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM
EL MERCAT DE SANT ANDREU
11... 150 ANYS D'IGNASI IGLESIAS
PERSONES
SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.
VOCALIA DE MEDI AMBIENT
SUMARI
13.. PUBLIREPORTATGE monogràfic
14... 50 ANIVERSARI DE
L'AVV DE SANT ANDREU
20... TEATRE HISTÒRIA DE L'AVV DE 22... SANT ANDREU
24... ESPORTS SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:
LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-
CASERNES
TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE
FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA
TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-
PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,
ZATS COM A TALS.
FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA
> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES
ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE
ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-
VOCALIA D’URBANISME
GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-
NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.
DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS
TATGE PROTEGIT.
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.
> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-
PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-
BÉ AMB VISITA CONCERTADA.
LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN
MERIDIANA
DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL
L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR
PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-
DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-
> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER
SIONS
RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA
L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-
BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-
TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.
CREADES
PEL
SEGUIMENT
DELS PROJECTES.
ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI
INNECESSARI.
> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.
VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE
PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-
ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE
POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS
DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA
LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS
CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM
AVINGUDA.
MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.
PER
RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.
TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL
IGLESIAS.
JURÍDICA.
5
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98) FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636. S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste. S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania. S’ofereix Sra de 36 anys traballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits. Maryelin.623136495. Venc Ford Focus Sedan. Benzina, ITV pasada i en molt bon estat. 3.600 euros. Ramón: 627895342
IMMOBILIARI Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster. 630715353, Albert.
Es lloga placa de parquing per cotxe mitja a c/ Neopatria/Fabra i Puig. 933468372 o 607211217 Angelina
Es lloga plaça de parking a la 1º plt del CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes, Clara. 646162702
CNSA
Es lloga placa de parquing, Plaça Can Fabra.seguretat 24h al dia Ramon 627757374 Es lloga parking sota Club Natació Sant Andreu, plaça nº203. Mireia 617922115 Es lloga parking per a un cotxe gran amb vigilància. C/Guardiola i Feliu. Roser: 933460323 o 617157821
Es ven 1 titol del Club Natació Sant Andreu Preu 700 euros. Jordi 654201818. Es ven titol del Club Natació Sant Andreu Elisa Santromà. 647423330 Es ven titol Club Natació Sant Andreu 500 euros. Sra. Roser 106048467.
Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.
ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN
Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)
S
Quan tindrà Sant Andreu una biblioteca o un arxiu d’obres de teatre?
í, el títol és enganyós, i algú dirà que no és del tot correcta, doncs ja sé que tenim una biblioteca que és el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII) i que està molt ben organitzada, però ha quedat petita.
Sant Andreu sempre ha estat un poble de teatre i això ens ho demostra la quantitat de societats, cooperatives, casals, Centre Catòlic, grups, companyies etc. Doncs era tanta l’afició, que tot i no ser de cap centre, una persona podia anar cada setmana a veure una representació. Això fa que som molts els que hem anat guardant material relacionat amb les obres de teatre, pro-
I ara ve la meva reflexió: amb tant de material que hi ha per les cases, si no hi ha un lloc mínimament en condicions, hi ha el risc que molt d’aquest material acabi a la brossa. Com és possible que
cap a peus |octubre
grames, fotos, programes de les festes que feia cada entitat, històries i records.
amb els espais que disposa l’Ajuntament, no pugui trobar un espai petit (o gran) per fer una biblioteca/arxiu de teatre a Sant Andreu? No serà que tanta cultura enfarfega?
Jaume Dagés. Actor i director. Fundador del Grup Teatral Antifaz
Si bé en aquest numero ja fem algunes pinzellades del 150é aniversari d'Ignàsi Iglesias, des de la redacció del Cap a Peus us anunciem que el més següent tractarem amb més amplitud els 150 anys de l'aniversari del seu naixement.
7
OBITUARI
Xavier gómez i ribera, guerrer del poble
T
ot poble té els seus personatges il•lustres i Sant Andreu de Palomar no n’és aliè. N’hi ha que en són deutors només pel fet de néixer o viure durant uns anys i d’altres que hi han viscut sempre. Que han mamat el dia a dia del seu entorn més immediat i que han forjat un arrelament inqüestionable. En aquest darrer cas hi sobresurt l’andreuenc Francesc Xavier Gómez i Ribera, més conegut com a Xagori -abreviació de les dues primeres inicials del nom i cognoms- o Noi Follet. Una greu malaltia se’l va endur de vacances eternes el proppassat 27 de novembre. Massa d’hora, ja que encara tenia corda per anys. Home de temperament ferm, a voltes un xic agressiu per a qui no el coneixia, però d’idees clares i tossut de mena. Xavier Gómez i Ribera no va deixar mai de defensar els seus ideals. Tres passions van omplir la seva vida: la família, Sant Andreu de Palomar i els Països Catalans. Totes tres van ser la força que el va mantenir actiu en múltiples activitats i reivindicacions. No entendríem les reivindicacions de la Rambla o la de “Salvem el Cementiri” sense el seu capteniment, que va fer aixoplugar a veïns i veïnes en les lluites per a aconseguir el retorn de la desapareguda Rambla el 1969. Va ser el creador de la pàgina web www.santandreu.com -nascuda pels vols de la Festa Major de 1997 i sent la primera de tot el poble. Segons paraules seves en una entrevista realitzada per la periodista Meritxell M. Pauné, el juliol de 2004: “Un dia vaig anar al primer cibercafè que es va instal•lar a Barcelona, que estava a la Gran Via, i em vaig quedar al•lucinat. Si jo des d’aquí podia llegir la carta del dia d’un restaurant de Ciutat de Mèxic, també havia de ser possible donar a conèixer la identitat andreuenca a tot el món”. I dit i fet, es va inscriure en un curset de Barcelona Activa per aprendre fer servir Internet. En finalitzar el curs havia de fer una web com a treball final. I sense pensar-s’ho dos cops va sorgir la idea de fer una pàgina dedicada a Sant Andreu de Palomar. Un cop penjada la pàgina s’hi va posar en cos i ànima per fer-la rutllar. Segons a l’esmentada entrevista: “Totes les estones de que disposo les inverteixo en la web. Cada dia a les 8 del matí com a mínim ja he actualitzat el temps, la portada i he penjat les notícies referents a Sant Andreu que han publicat els principals diaris online. A partir d’aleshores em dedico a revisar els més de 5000 enllaços que té la pàgina i faig una ullada al Fòrum, perquè ningú no hagi dit cap bestiesa.” Durant l’emissió del serial del Cor de la ciutat penjava el darrer capítol en el seu web. Xavier Gómez també va sobreeixir com a dibuixant, dissenyador i publicista. Un dels dissenys més emblemàtics va ser el del logo de la campanya Pro-Rambla, on dos veïns agafats de la mà passegen pel mig de la reivindicada rambla andreuenca. A finals de la dècada dels
anys vuitanta va ser l’encarregat de la publicitat del Sant Andreu de Cap a Peus i més endavant de la gestió publicitària de dues edicions de la Festa Major. Una de les seves dèries va ser animar al primer equip de la UE Sant Andreu. Sent-ne un destacat aficionat i on el seu timbal i crits es feien sentir pels quatre cantons de l’Estadi Municipal Narcís Sala. Ben present en totes les mogudes andreuenques amb la seva càmera fotogràfica per tal de copsar-ho per al seu web. Menut d’estatura, però es feia notar quan algú dels oradors esmentava la paraula barri en referir-se a Sant Andreu de Palomar i el seu crit “Poble!!!” el feia destacar entre els presents. Més endavant, quan es nomenava un nou regidor o regidora en fer el primer parlament se’l recomanava que no utilitzés el mot “barri” atenent-se a la presència de Xavier Gómez. La mort prematura de la seva segona filla i un operació de cor el van deixar tocat però no enfonsat. Sense oblidar la seva filla va seguir batallant per la vida. Ens ha arribat la notícia que li preparen un homenatge pòstum per part d’andreuencs i d’andreuenques. Excel•lent proposta, però el seu llegat ha de ser reivindicat constantment. Ens ha deixat un andreuenc de cap a peus i peculiar. Un home que va estimar el seu poble amb passió i en va fer el seu estendard. Xavier, que la terra et sigui lleu. PAU VINYES I ROIG
Xavier Gómez, Xagori, el 2003. Font: CIUTAT NORD
OBITUARI
Espadalé: Tota una vida dedicada a la fotografia
L
'abril de 1990 qui escriu aquestes ratlles va tenir el goig de poder entrevistar al senyor Salvador Espadalé i Puga (19252021) per a la revista De Cap a Peus. Reprodueixo les paraules inicials de l’entrevista, ja que considero que en són el testimoni d’un fotògraf que va saber retratar amb la seva mirada el Sant Andreu de Palomar de les darreres dècades del segle XX:
El proppassat 23 de setembre Salvador Espadalé i Puga aclucava els ulls per sempre. Malgrat la seva pèrdua ens queden les seves imatges. Reflex viu de la memòria fotogràfica de tot un poble. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar volem expressar el nostre condol a familiars i amics.
cap a peus | octubre
“Conegut per molta gent pels seus reportatges gràfics de casaments, bateigs, comunions, actes culturals i polítics,... l’Espadalé ha forjat tota una vida a la dedicació a la fotografia de reportatges. Nascut l’any 1925 a Sant Andreu. La primera cambra fotogràfica que tingué en propietat fou una Kodak, de forma quadrada amb rodets de pel•lícula de 4 per 65, als 7 anys. Estudià batxillerat superior. El primer treball fou a la secció de planxisteria de la fàbrica Pegaso (que hagué de deixar per motius de salut, car els sorolls dels cops de martell li afectaven l’oïda), anys després formà part de la secció de fotografia de l’Hospital Clínic de Barcelona, on s’encarrega de fotografiar peces d’operacions i autòpsies. Quan torna de fer el servei militar entra altre cop a la Pegaso, on també es dedicarà a la fotografia industrial. Decideix començar una nova experiència professional i es llença al món de la fotografia de reportatges (eren anys en que poca gent disposava d’una bona cambra fotogràfica). Des d’aquell moment la seva dedicació serà la de fotografiar bateigs, comunions i casaments per les esglésies de Sant Andreu, Sant Pacià i el Bon Pastor. A més, també es dedica a la fotografia social i cultural. Fotografiant tot allò que esdevé notícia al seu poble naixença (festa major, Tres Tombs, reunions , festes de carrer,...) Com ell ens diu “no m’he mogut mai de Sant Andreu, excepte per encàrrecs personals, sempre he fet la meva vida professional al meu barri”. Ara l’Espadalé s’ha jubilat, però tot i això encara continua amb la seva dèria: fotografiar Sant Andreu.”
I tant, en jubilar-se no va deixar mai de seguir fotografiant el bategar social i cultural del seu poble nadiu. També, se’l recorda per les captures de la nevada del Nadal 1962. Carrers i places del poble emblanquinats de neu. Imatges que ens duen a una època de manca de llibertats i de supervivència dins d’una dictadura assassina. La primera càmera professional que va utilitzar va ser una Cencli, i més endavant una Leica Standard, de la qual et venien el cos i t’havies de comprar els accessoris (els objectius i el visor). I finalment , es va comprar una Leica M2 i M3, amb les quals tot i ser jubilat les utilitzava conjuntament amb Fujica. En els seus inicis treballava amb el blanc i negre, però en els darrers anys de la seva vida professional va començar a utilitzar el color. El laboratori fotogràfic el tenia la passatge d’Irlanda i segons paraules seves en la citada entrevista: “No he tingut mai cap estudi de fotografia. No m’ha agradat mai tancar-me en un lloc retratant persones. Prefereixo viure de la fotografia des del carrer”. Poc es va moure de Sant Andreu, només hi sortia si el cridaven per fer reportatges socials. En la mateix entrevista recordava una anècdota divertida: “Quan Franco va venir a visitar les instal•lacions de la Pegaso, com que en Franco era un home d’estatura relativament baixa, em deien que, sobretot, el fotografiés des de baix, per tal de que es veiés molt més alt”. Col•laborador habitual del De Cap a Peus, Catalunya Cristiana i de l’Sport-9. Part del seu llegat fotogràfic es conserva a l’arxiu del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.
PAU VINYES I ROIG
9
Imatges de la Plaça del Comerç nevada a l'esquerra fotografiada per Salvador Espadaler, i de Salvador Espadaler a la dreta.
L’entrevista | Elisenda Pons| PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VENEDORS
"Calculem que l'any que ve ja serem al nou mercat"
E
ns remuntem a abans de la pandèmia, quan el mercat de Sant Andreu provisional estava previst per una durada de 18 mesos. Situat al carrer Sant Adrià, serviria com a pont on els venedors es podrien quedar fins que el nou mercat estigués llest. Des d'aquell moment ja han passat més de 3 anys, i el mercat nou segueix sense estar llest. L'Elisenda Pons, presidenta de l'associació de venedors, ens explica com ha estat aquest procés d'adaptació i quina és la data en la qual, segons se'ls ha indicat, podran tornar a la localització original del mercat. Quina és la data de retorn al mercat nou de Sant Andreu? "La pandèmia i alguns inconvenients que s'han trobat a l'obra han fet que la data de retorn al mercat s'hagi enraderit. Ens van donant dates per gener i febrer, que ara han passat a ser fins a març o abril. Nosaltres calculem que l'any 2022 ja serem al nou mercat. Falta l'interior de l'obra, ja que l'exterior ja està acabat." Es recuperaran parades al nou mercat? "Nosaltres quan vam venir al mercat provisional ja vam passar a ser 22 de les 35 parades originàries. El problema és que algunes d'aquestes parades ja desapareixien al mercat anterior, per tant tampoc es van perdre tantes amb el trasllat. Els que estem ara, estarem al nou mercat." Quines novetats hi haurà amb el trasllat? "Hi haurà espais per fer la comanda online. Volem intentar adaptar-nos a aquesta tendència, i abans que les comandes es facin a domicili, que és complicat, volem oferir un servei de re-
collida als clients. Cadascú des de casa seva pot fer la compra, o contactar amb la parada per fer la compra i anar a recollir-la a l'horari que es vulgui. A més, el mercat serà una planta diàfana on estaran totes les parades. La idea és que les parades es vegin també des de fora, per poder interactuar amb la gent. Tota la infraestructura estarà al soterrani, el que millora la planta principal pel que fa a la brossa que es pugui acumular, que ara anirà a la planta inferior. Es vol donar la sensació que encara que entris al mercat, sembli que segueixes al carrer" Seguireu amb els mateixos horaris al nou mercat? "No, canviarem horaris. Amb a Covid tot s'ha trastocat, però la idea és obrir matí i tarda cada dia menys dilluns, però s'ha de fer una reunió per concretar-ho. El que no pot ser és anar al mercat i veure només dues parades obertes. Si obrim, obrim tots. No podem donar una sensació de buidesa a un mercat que es veurà molt." Com ha estat el temps en aquest mercat provisional? "Aquí hem estat molt bé. Pensa que estem situats enmig d'un carrer on aglutinem a molta més gent que al lloc on erem abans. Visualment es veu més ara, allà quedem més ensorrats. El canvi en aquest mercat ha estat a millor, i esprem que on anem ara sigui igual. La nostra esperança és que tots els clients que han vingut nous al mercat ens segueixin a la nova localització. Patim perquè aquesta gent nova ho trobi lluny, ja que ens allunyem del centre d'interès en el que estàvem situats" ALEIX GONZÁLEZ
Esboç de la nova fisonomia futura que tindrà el mercat de Sant Andreu. IMATGE D'ARXIU
HISTORIA
150 anys del naixement d’Ignàsi Iglesias
H
a arribat una data especial. Com cada any, l’acte d’homenatge que organitzen el Districte i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) es va celebrar diumenge 3 d’octubre amb la concentració de les entitats davant del Cementiri de Sant Andreu amb l’entrega floral per part de les entitats que hi assisteixen, entre elles l’AVV. Amb aquesta cita ritual, enguany s’ha donat el tret de sortida als actes de conmmemoració del naixement d’Ignàsi Iglesias, ara fa 150 anys, el 1871. Al llarg dels mesos d’octubre, novembre i desembre, es podrà gaudir de xerrades, actuacions de teatre, rutes pel poble i d’una exposició a la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra per recordar la figura d’Iglesias.
L’AVV, com fa anualment, ha participat en aquesta edició de l’ofrena floral i l’acte de conmemoració del 150 aniversari del naixement d’Ignàsi Iglèsies (03/10/2021):
cap a peus |octubre
De tots aquests actes, destacar que, coincidint amb la commemoració del 150è aniversari del naixement d'Ignasi Iglesias, la Companyia de Teatre l'Avançada del Casal Catòlic, nom que recupera la companyia de teatre aficionat creada per el mateix autor, retorna i fa resurgir la seva essència amb l’estrena a Sant Andreu els propers 6 i 7 de novembre l'Home de Palla, una representació teatral sobre la vida del poeta andreuenc que es va estrenar per primera vegada a Barcelona el 1912.
A l'esquerra, el programa d'actes del 150è aniversari d'Ignasi Iglèsies. A la dreta, el cartell de l'obra; l'Home de palla. IMATGES D'ARXIU
Fotografies de l'ofrena floral i l'acte de commemoració del 150 aniversari del naixement d'Ignasi Iglesies. AVV DE SANT ANDREU
11
CULTURA
Què és la pintura artística?
L
a pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l'art de pintar consisteix a aplicar una tècnica concreta damunt una superfície determinada, sia un full de paper, un llenç, un mur, una fusta o un retall de teixit. La finalitat n'és obtenir una composició amb les formes, colors, textures I el dibuix, que dona bloc a una obra d'art d'acord amb uns principis estètics. Adrecem la pregunta al Grup de Pintors de Sant Andreu.
liar família que sempre hi és per donar suport a idees, sentiments, expressions, i als quals mai podré donar suficientment les gràcies. I salvació emocional, perquè abans podia escriure amb fluïdesa i treure els meus dimonis interiors a través de la poesia; el conte o la narrativa, però els opiacis i medicaments que prenc em fan lenta i de difícil vista, i he trobat amb la pintura la millor forma de poder treballar aquesta veu personal de forma nítida com abans.
L’Eduard ens diu: Si cal parlar de passió, aquesta és la pintura. S'ha convertit, en una certa manera, en una obsessió per intentar transmetre els meus pensaments i que aquest sigui vist pel públic i si pot ser, reflexionar sobre el que s'ha dit en l'obra.
Mentre el polifacètic Josep Lluís Buils comenta: La pintura és màgia, és fantasia! El fet que a partir d'un paper blanc, una tela o una fusta es puguin agafar pinzellades de colors i que aquests colors es transformin en un ocell, una flor, una figura, una cara, un paisatge, barca, una combinació de colors abstractes, etc. que tindran vida que atrapi l'espectador... per això és art. Independentment dels sentiments que cada un pot transmetre. Si algú es queda contemplant aquella pintura... serà un triomf! L'art per mi és equilibri, harmonia, cromatisme i expressió.
La Cèlia recalca: És una expressió a color dels meus pensaments, sentiments, impressions bones o dolentes que tinc mentre visc. També pot ser senzillament un element decoratiu. Tot seguit en Ferran comenta: Depenent del moment emocional i tècnic de l'artista, una pintura, una escultura, una representació artística pot ser diverses coses: expressar un sentiment, un crit de llibertat personal, una festa i lloança del paisatge que em fa feliç o em fa estar trist o inventar un món nou perquè l'actual no ens motiva o ens desespera. En resum, l'art en general és una relació íntima entre l'artista i l'obra. La majoria de vegades no aconseguim transmetre el que volem, per això la passió per cerca l'excel·lència, ens fa tornar i tornar. I la Neus explica: Sabeu que no sé com expressar que representa la pintura? És difícil... Per mi és un reflex de l'estat d'ànim. Hi ha dies que no puc pintar, hi ha dies que busco uns colors, d'altres n'escullo uns altres i, al cap d'un temps quan ho torno a mirar sento el mateix que quan ho vaig pintar. Sentiments. Així mateix la Jem defineix: Per mi la pintura m'està representant teràpia, família i salvació emocional. Teràpia del dolor, perquè des de fa dos anys he trobat una Sina per calmar el dolor, durant estones meravellós, és que em fan sentir qui era abans de forma lliure. Família, perquè la soledat de la incapacitat és frustrant i gràcies a la pintura he trobat uns amics i amigues que m'han acollit com un aneguet perdut i s'han convertit en una part d'una pecu-
L'Evelyne dona suport a, la salvació emocional de la qual parla la Jem: En el sentit de què l'art és un reducte de llibertat que ens permet ser nosaltres mateixos, expressar-nos, ser creatius i experimentar la transcendència. La Montserrat afegeix: Sota la meva experiència el contacte amb la terra justament amb la pintura m'acosta al cel, em dona pau, felicitat, en definitiva plenitud per poder viure aquesta connexió total amb la divinitat que neix en el més profund de la teva ànima. I l'Olga argumenta: Jo dibuixo d'ençà que em puc recordar. Per mi dibuixar o pintar és com menjar o beure, forma part de la vida. El dia que deixi de fer-ho s'haurà mort una part de mi. Tanmateix la Irene reflexiona: Dibuixava de petita. Quan vaig començar amb pinzells va ser evasió, alliberament, sorpresa, a vegades incertesa i en alguns casos feliç pel resultat. Pintar em va ajudar a seguir endavant. Diferents definicions totes personals I intimes. La meva opinió és més banal. La pintura és la materialització d'una idea amb color. Si l'obra desperta l'interés dels que la veuen, l'entenen i valoren, és la satisfacció plena. JOSEP FONT VAQUER
PUBLIREPORTATGE
Quan l'arquitectura i l'artesania van de la mà
E
ls inicis i els canvis sempre generen incertesa. Sobretot quan es tracta de donar un nou aire a la nostra llar o a una composició urbanística que tradicionalment sempre hem reconegut d'una manera concreta. Per això, l'arquitecta Mónica Martínez, de l'estudi Monica matz Arquitectura, ofereix un servei de proximitat a tots els andreuencs i andreuenques que, com ella, estimem el poble i ens impliquem com a veïns i veïnes en el territori que habitem.
A més, ella viu en una casa a Sant Andreu i hi fa vida en família. Reconeix que hi ha molta feina per fer a Sant Andreu, sobretot de rehabilitació i també urbanística, i es dedica a estudiar i a posar en pràctica el que calgui per a millorar o adaptar els habitatges als nous requeriments i a noves maneres de viure. Sol conèixer on viuen els seus clients per entendre d'on parteixen i com volen viure en endavant, per tal de concretar-ho en un projecte que tingui coherència entre l'espai i els desitjos d'aquells que hi viuen. Per a l’arquitecta Martínez, la confiança és la clau. Per això treballa amb diferents constructors propers i que coneix bé, amb la intenció de cocrear, és a dir, crear conjuntament entre el client, ella i les altres persones implicades un projecte el més sincer i personalitzat possible a partir de crear un vincle. La figura de l'arquitecte és molt desconeguda i s'ha d'entendre com un procés creatiu amb gran impacte social i territorial. Converteixen
Especialitzada en bioconstrucció, si el client n'està interessat, aquesta arquitecta utilitza materials naturals i busca l'eficiència energètica dels espais que dissenya, tal com dicten cada vegada més les normatives europees. Martínez pensa que és tan important cuidar del medi ambient com de la salut de les persones que hi habitem. En la seva tasca recupera la figura de l'arquitecte proper que es dedica plenament al disseny, a la construcció i a acompanyar i coordinar les persones implicades en tot el procés, versus fer una firma i desentendre's al més aviat possible. A la vegada, Martínez ofereix l'expedició de certificats d'habitabilitat i energètics, entre d'altres, explicant i interpretant-los al client amb la informació que li sigui útil per estalviar diners a les factures de consum. Està oberta a participar en projectes de l'administració andreuenca, de la que participa en el grup municipal com a veïna activista. Per tant, si busqueu algú que us acompanyi en el procés de renovació de la vostra llar o comerç a Sant Andreu, la podeu trobar al Carrer Montpeller 54, per correu electrònic a monicamartinezarq@gmail. com o al número de telèfon 687 027 851. ALBA CABRERA
cap a peus | octubre
L’arquitecta Martínez coneix el poble des que va arribar el 2003. Li agrada establir una connexió amb els seus clients, saber com viuen i guanyar-se la seva confiança mostrant també com viu ella, perquè té un compromís molt alt amb els seus projectes. Per evitar que hi hagi una desconnexió entre el projecte i l'arquitecte, Martínez busca centrar-se a treballar amb particulars o comerços andreuencs, centralitzant tota la construcció de la qual participi en el poble.
com vol viure el client en un projecte factible. En aquest sentit, Martínez confessa que se sent com una sastressa de moda, que entre l'usuari i ella cocreen un projecte a mida, treballant de manera física en una maqueta o bé digitalment segons convingui. I tot això, adaptant la solució a la butxaca de cadascú. "Escoltar i acompanyar emocionalment és essencial en la meva feina. Donar seguretat al client que entre projecte i l'obra no hi haurà sorpreses ni sobrecostos, invertint un 10% del que costa l'obra en la seguretat de tenir un arquitecte que coordina", explica.
13
L’Associació de veïns i veïnes fa 50 anys A CÀRREC DE XAVIER ARAGALL FOTOGRAFIES D'ANDREU CARRASCAL 50 anys, i a per 50 més! Ja han passat 50 anys des de la creació d’una entitat veïnal que va néixer en un marc dictatorial, en un Sant Andreu que acumulava molts dèficits socials i urbanístics fruit d’una dictadura mediocre que mai va pensar en el benestar dels ciutadans, sinó en la submissió i repressió d’aquests, però que sí que pensava en les elits econòmiques i polítiques guanyadores de la guerra civil que prioritzaven els seus beneficis econòmics i perpetuar els seus privilegis sense cap tipus de mirament i respecte per totes aquelles coses que dignifiquen la vida de les persones: educació, cultura, civisme, salut, treball digne, i un urbanisme pensat per a les persones que hi viuen.
cap a peus | octubre
15
A
profitant aquest aniversari, hem reunit un grup de persones que han estat presidents de l’associació, des dels que van començar amb empenta i valentia, com en Francesc Porret als que van continuar, ja en democràcia, encapçalant moltes reivindicacions que permeten tenir un poble més dignificat: Ana Moure, Pere Massanet, Jaume Domènech, Josep Castells, Lluís González, Genís Pascual, fins a l’actual president Santi Serra. La trobada serveix per reflexionar sobre el moviment veïnal, la seva vigència actual en un marc social i polític que ha canviat molt, i també es parla de com encarar el futur. També serveix per parlar amb sinceritat, es planteja si el moviment veïnal està davant d’un cicle acabat o no, es parla de la dificultat d’iniciar una campanya veïnal avui en dia, de la manca de forces i iniciativa davant del no recanvi generacional etc. Però també es plantegen elements en positiu, l’entitat segueix essent una eina amb prestigi i legitimitat per una part del veïnat, i té les estructures i experiència per mediar amb la laberíntica relació amb les administracions. Pluralitat d'actors cívics i polítics En el debat entre expresidents es comenta que la situació de les associacions de veïns no deixa de ser un reflex de la societat actual, més individualitzada amb menys àmbits de trobada col•lectius i menys sentiment de pertinència a un àmbit local com Sant Andreu amb l’impacte que això suposa per les associacions de veïns. Al mateix temps, és evident que hi ha moviments col•lectius que segueixen vius i actius però podem dir
que s’ha diversificat, existint ara una pluralitat d'actors cívics i polítics amb reivindicacions com les que canalitzaven abans les AVV. Per tant, el moviment veïnal ha de saber torbar noves fórmules per establir sinèrgies amb altres plataformes, grups, entitats, col•lectius, cooperatives etc. amb objectius similars. Com a exemple es posa el cas de la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu que es va iniciar per iniciativa d’un grup de veïns directament afectats a la qual l’AVV va recolzar posteriorment. També és cert que ara hi ha eines de participació ciutadana i de comunicació amb l’administració que abans no existien i que era una cosa que acostumava a centralitzar l’associació de veïns, a la qual les persones hi acudien per denunciar una situació, informar d’una queixa, demanar informació etc. A tot això cal afegir la importància en l’agenda política i social de temes que tenen un abast global (qualitat de l’aire, impacte del canvi climàtic, precarització laboral etc) sobre els que l’associació hi té poc marge de maniobra per canalitzar una mobilització amb resultats tangibles en el dia a dia dels veïns. És difícil si no hi ha una “foguerada” és a dir que sorgeixi algun element d’impacte directe al poble. Reivindicacions tangibles i emblemàtiques Enllaçant amb l’element de l’agenda de temes globals, als quals hi podem afegir també la violència contra les dones, el rebuig a la immigració, el model turístic, el model de co-
merç canvis d'hàbits de consum amb impacte sobre eixos comercials i els mercats municipals, etc. es parla que cal tenir present que avui no tenim grans dèficits com hi havia abans. Evidentment hi ha reivindicacions però son més puntuals i no prou grans per arrossegar a la gent com podia ser la reivindicació d’escoles, espais com Can Fabra, la rambla etc. En aquest sentit en Francesc Porret, qui fou un dels fundadors de l’associació, recorda que aquesta va sortir en un moment molt especial, on Sant Andreu va poder trobar amb l’associació un canal molt bo per reivindicar i defensar coses específiques en un moment en que la població s’havia duplicat i fins i tot triplicat i la mancança d’equipaments era més que flagrant. El moviment veïnal va anar entitat per entitat de Sant Andreu per tal d’arrossegar al màxim d’actors socials i la primera reivindicació va tenir una amplia mobilització: l’escola i la zona verda de la Pegaso. En aquest sentit s’indica que les reivindicacions emblemàtiques, com la de la Rambla, la defensa del cementiri i més recentment per salvar el casc antic, eren reivindicacions que anaven més enllà, que tenien un gran efecte multiplicador i cohesionador.
Francesc Porret, un dels fundadors de l'AVV durant la trobada. ANDREU CARRASCAL
En aquest sentit es posa com a exemple la revista Cap a Peus, que reflecteix exactament aquest fet. Si abans era el canal pel qual es comunicaven i s’informava de les reivindicacions, ara hi ha números en el que no es parla de cap reivindicació concreta però en canvi es fan articles més d’informació i reflexió sobre temes més globals, menys tangibles, però que també acaben tenint incidència en el nostre dia a dia.
cap a peus | octubre
Ara no hi ha tantes reivindicacions tangibles com hi havia abans. Hem passat d’una dictadura que deixà moltes coses per fer, també hem passat per una transició, que a molts ens va desencisar, i que per tant mantenia vigent la reivindicació veïnal i van seguir els anys dels governs democràtics on mica en mica es van anar desarticulant els moviments veïnals alhora que les grans infraestructures, reivindicacions i mancances, amb més o menys efectivitat, s’anaven resolent.
17
Imatge de la taula dels presidents històrics de l'AVV, presidida per Xavier Aragall. ANDREU CARRASCAL
Les formes de mobilització social avui A aquests dos elements esmentats, la pluralitat d’actors i les noves tipologies de reivindicació, cal afegir l’esclat de les xarxes socials digitals. Aquestes canvien de dalt a baix la forma de comunicar-nos i difondre la informació dels moviments socials. S’atomitzen les fonts d’informació tot afectant la qualitat i veracitat de la mateixa. Tots els actors polítics i socials, independentment de si son partits polítics, administració, organitzacions no governamentals, agrupacions, plataformes, entitats de cultura o lleure, o fins i tot ciutadans a nivell individual poden tenir més o menys rellevància en el mitjans i iniciar protestes, mobilitzacions o reivindicacions. A més l’exagerada velocitat de la informació fa molt difícil pensar pausadament, contrastar, analitzar pros i contres de les iniciatives tot provocant una reacció impulsiva davant de fets i elements que circulen per les xarxes i que mereixerien temps, reflexió i un coneixement més tècnic o aprofundit. Certament aquí l’associació de veïns té el risc de perdre prestigi i legitimitat guanyat en anys i anys d’activisme i seria difícil (ni tindria els mitjans) per l’associació tenir un expert en comunicació i gestió de continguts per tenir presència diària en xarxes socials. “Al costat de casa no!” La nova dinàmica de es xarxes socials i la individualització es donen en un marc on tenim una agenda de canvis socials globals que demanen ja esforços individuals (que afecten el nostre dia a dia, casa nostra, fins i tot la intimitat) i això
Santi Serra, actual president de l'entitat durant la trobada. ANDREU CARRASCAL
és molt complex. Aquest fet entronca amb el que els analistes polítics anomenen en anglès “Not in my backyard”, que podem traduir aquí com “Al costat de casa no” i es refereix a la reacció organitzada de ciutadans per tal d’oposar-se a equipaments o instal•lacions que consideren perillosos o molestos, un exemple seria que si bé tots volem tenir l’aigua dels rius netes, pocs son els que estan disposats a tenir una depuradora al costat de casa. Parlem aquí que si volem que la qualitat de l’aire millori o que el canvi climàtic s’aturi, calen noves planificacions de la mobilitat i de la gestió de residus urbans. Si això es conjuga amb una gestió política més que millorable i amb l’agenda electoral dels partits polítics, tenim un escenari com l’actual, on enlloc de buscar consensos per uns temes de crucial importància per a les properes generacions, es genera un escenari conflictiu on tots hi sortim perdent, i on un actor social com l’associació de veïns queda descol•locat. En aquest punt, la conversa entra de ple en el cas del Porta a Porta. El recolzament per part de l’associació a aquest nou sistema de recollida de deixalles, ve de lluny i del recolzament d’anys i anys a l’agenda ambiental i de residu zero. A mateix temps la implementació del porta a porta per part de l’Ajuntament ha tingut mancances, no s’ha consensuat ni s’ha escoltat la veu dels veïns tal i com hagués calgut en un cas així que afecta rutines diàries. Mancances importants sobre els quals l’associació ha estat constantment darrera per tal de millorar i, si calgués, canviar el model. La conjugació
d’aquesta política mal implementada, amb la diversificació d’actors socials i les noves dinàmiques de les xarxes digitals ha generat una oposició destacada i ha fet que l’associació hagi estat objecte d’incomprensió, pressió i fins i tot insults en un grau mai vist en els 50 anys d’història, i no és que hi hagi poca experiència viscuda. Anem acabant aquesta trobada conscients que la conversa ha repassat un seguit de punts que obliguen a repensar com ha d’articular-se el moviment veïnal avui, com impulsar o sumar-se a les reivindicacions actuals, com articular-se amb altres actors. No és poca feina, però està clar
que encara té un paper destacat, el mitjans i la gent no son els mateixos que abans, però hi ha l’experiència, hi ha l’estructura, punts importants sense els quals un actor social no pot fer gaire cosa. Així mateix, cal incidir més en les noves vies de difusió i comunicació de missatges i de la feina que es fa. L’associació és un actiu de Sant Andreu, que pot activar-se ràpidament davant una reivindicació, que pot aglutinar forces per ser interlocutor amb els governs municipals i que té la capacitat de posar-se les ulleres de la complexitat davant d’actituds simplistes alhora d’abordar reivindicacions urbanístiques, d’infraestructures, mediambientals complexes.
En imatge, Pere Massanet, sota la mirada de Xavier Aragall i Alba Cabrera (dreta) i Lluís González amb Genís Pascual i Francesc Porret (esquerra). ANDREU CARRASCAL
Els presidents de l'AVV d'esquerra a dreta: Francesc Porret, Genís Pascual, Pere Massanet, Jaume Domènech, Santi Serra, Ana Moure i Josep Castells. ANDREU CARRASCAL
HISTÒRIA
La lluita d’un poble: l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar
A
Els orígens de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar cal cercar-los en la Comissió de Cultura del Casal Catòlic. En aquesta entitat s’hi van aixoplugar una munió de veïns amb la ferma voluntat d’encaminar-se cap a l’assoliment de millores polítiques, socials i culturals, en un context de repressió i duresa dictatorial, a les acaballes d’un règim com el franquista que esdevingué un testimoni d’excepció de la voluntat de canvi de la societat catalana. És en aquest context històric que, el 12 d’octubre del 1971, tot aprofitant que era dia festiu, un grup de persones es reuniren per a elaborar els estatuts d’una nova entitat: l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Després d’un llarg procés de tràmits, el 23 de maig del 1972 es legalitzava l’entitat veïnal andreuenca. El sentit de pertinença a una comunitat arrelada al seu passat històric era ben viu. Aquest desig enllaçava amb el fet d’assolir quotes de progrés urbà i de benestar social i cultural. L’esclat del moviment associatiu veïnal a finals dels anys seixanta i principis dels setanta es refermà en tota l’àrea metropolitana barcelonina, i Sant Andreu no en podia estar al marge. Per tal de no aixecar sospites, els primers fundadors de l’Associació de Veïns estaven desvinculats de la participació política clandestina. Eren persones sense antecedents destacats en la lluita antifranquista –fet que hagués comportat la possible il•legalització de l’entitat acabada de crear.
20
Sant Andreu de Palomar, com molts d’altres barris perifèrics, estava necessitat d’una reorganització urbanística urgent. També es feia evident la manca de serveis bàsics diversos, com ara un institut públic, escoles bressol i un centre sanitari en condicions. Tenir en compte, a més, qüestions de rerefons com el fet de no disposar de llibertats democràtiques, d’una nul•la defensa i d’un retrocés dels drets nacionals del poble català. Són anys de pedra picada, d’esforços constants i de grans canvis. L’arribada dels primers ajuntaments democràtics féu que les associacions de veïns deixessin de tenir aquest màxim protagonisme i entressin en un degoteig constant de pèrdua de rol reivindicatiu. Caldria esperar fins a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta –en plena febre olímpica- per tornar a recuperar el protagonisme ciutadà.És en el context de la reivindicació de la recuperació de la Rambla de Sant Andreu de Palomar que de nou ressorgeix el moviment veïnal andreuenc. Amb el recolzament de centenars de veïns i entitats del poble s’anà teixint la Comissió Pro Rambla, encapçalada per la pròpia associació de veïns, que lluità per aconseguir desfer un greuge històric viscut a les acaballes dels anys seixanta del segle XX. El 1993 la Rambla era un realitat de nou i els andreuencs i les andreuenques podien passejar pel passeig de Fabra i Puig com ho havien fet els seus avantpassats. Paral•lel a la
reivindicació de la Rambla s’aconseguí salvar de l’enderroc la casa modernista de Can Guardiola -situada en el mateix passeig. De nou el veïnatge fou cabdal per a la seva salvaguarda. Malauradament no s’aconseguí salvar la masia de Can Nyau, enderrocada per mandat municipal socialista el 1992. I entremig d’aquestes lluites veïnals s’afegia una de nova: “Can Fabra per a equipaments”. L’antic Vapor del Rec, edifici propietat de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats passava a mans municipals i el consistori pretenia convertir l’espai en habitatges tot defugint de la proposta veïnal de reconvertir l’edifici central -l’únic que es salvà de la piqueta- en equipament públic i zona verda. Finalment tot just iniciat el segle XXI l’ entorn es convertí en els Jardins de la Fabra i Coats i la plaça de Can Fabra i l’antic edifici fabril allotjà la Biblioteca Ignasi Iglésias i el Centre Cultural Can Fabra. El nou mil•lenni s’iniciava amb noves mobilitzacions i reivindicacions com “Salvem el Cementiri” o “Salvem el Cas Antic” -nom erroni, atès en català hauria de ser nucli antic. La primera escomesa feia referència a la intenció de l’Ajuntament de Barcelona d’ubicar un tanatori al bell mig del cementiri tot enderrocant la capella i nínxols situats en aquell indret, i la segona en la línia de dur a terme accions per a la salvaguarda del nucli antic andreuenc, sobretot protegint el seu entramat històric i les cases antigues i la seva edificabilitat. Totes dues lluites van donar el seu fruit, però sense l’acció ciutadana no hagués estat possible.
cap a peus | octubre
En les dues darreres dècades d’altres accions reivindicatives han estat en primer pla i continuen sent protagonistes de les fites veïnals. Per posar alguns exemples trobem la recuperació del recinte de la Fabra i Coats per a equipaments culturals, educatius i de memòria històrica; els terrenys de les antigues Casernes de Sant Andreu, la pacificació del carrer Gran,... I a tot aquest conjunt d’accions cal afegir d’altres reivindicacions socials com la lluita contra l’abús en el rebut de l’aigua -ara ens engalten impostos en la mateixa factura i muts i a la gàbia-, per una sanitat pública i a l’abast de tothom, les millores per a la recollida selectiva del porta a porta,...Però en el terreny cultural tampoc s’ha abaixat la guàrdia i s’han realitzat campanyes a favor de la normalització lingüística del català, la conversió de les antigues cotxeres de la Rambla en teatre i cinemes, la col•laboració en l’edició de llibres, el suport actiu en el Primer Congrés de la Gent de Sant Andreu de Palomar i en la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar -sent-ne l’embrionari de la recuperació de la festa major com a espai de cultura popular a finals dels setanta i principis dels vuitanta del segle passat. Tot aquest reguitzell de reivindicacions veïnals -i moltes més que per manca d’espai no podem esmentar- ha estat possible gràcies als homes i dones de l’associació de veïns que al llarg de 50 anys han capitanejat les lluites amb el recolzament d’una part important del poble andreuenc. A tots ells i a totes elles els hi devem el nostre més ferm i calorós homenatge. Ells i elles són els protagonistes de la història recent de Sant Andreu de Palomar. PAU VINYES I ROIG Ex-vocal de Relacions Públiques de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar
21
Esports | Futbol TEATRE
Germans de sang: Llums i ombres
G
ran expectatives les creades pel nou musical de la Lírica de Sant Andreu. Els carrers del nostre poble i les xarxes socials han estat farcits d’anuncis i proclames per promocionar de forma excel•lent la nova producció d’aquesta companyia que ja compta amb un gran gruix de musicals representats al Casal Catòlic de Sant Andreu (Els Miserables, Sweeney Todd, T’odio Amor Meu, Full Monty, Jesucrist Superstar, Gerónimo Stilton, Star Act i l’ara present a l’escenari, Germans de sang, entre d’altres.
ja que en el capítol interpretatiu la sort és més desigual. Ambdós coprotagonistes, en Pol i l’Arnau, fan gala dels seus bons fonaments teatrals i el seu discurs, la recreació dels personatges i la posada en escena és convincent. Els components més joves guanyen la partida als més veterans en aquest aspecte, ja que en certs moments la prosa d’aquests darrers deleix del ritme i la cadència adequada que sotmet l’obra a un ensopiment que ja de per sí alimenta el guió.
En aquest llarg recorregut, La Lírica de Sant Andreu s’ha guanyat una reputació i un reconeixement ben merescuts per la qualitat, l’espectacularitat i la cura de les seves produccions. Germans de Sang fa gala d’aquesta tradició i s’hi pot reconèixer l’esperit de desig de millora que presideix la tasca realitzada al llarg dels anys. No obstant, aquest nou projecte acredita algunes de les millors virtuts de les obres anteriors, marca de la casa, i acusa algunes mancances respecte les seves predecessores. Anem a pams.
I aquest és el principal defecte de la peça, la narració d’una historia previsible, amb un discurs anacrònic, sobre les relacions personals i el descobriment de l’amor en l’adolescència, poc atractiu i difícilment reconeixible pel públic jove actual.
Excel•lent la interpretació i qualitat musical dels músics. Una de les millors, si no la millor, posada en escena de la música en directe per part del grup de la Lírica. El treball de la Laia Jornet, a la direcció musical, es revela ingent, precís i professional. Tots plegats són capaços de recrear un clima i ambientació subtils que embolcallen les escenes i projecten energia i sensibilitat als números musicals. La qualitat vocal brilla a gran alçada en termes generals i part del repertori d’actors principals demostren que el cant és la seva major virtut
L’excessiva durada de l’obra (aproximadament tres hores amb descans inclòs) dispersa els números musicals, provocant que el seu aïllament i lirisme restin energia al conjunt de l’actuació. Tot així, el número més celebrat, i protagonitzat pels joves, va arrencar els aplaudiments entusiastes i unànims del públic que, en la meva impressió, va enyorar la força i el sentit coral de les peces musicals que atresoraven les produccions anteriors. Finalment, destacar l’escenografia i el vestuari, dos aspectes que gaudeixen de la major atenció i pulcritud de les produccions de la Lírica que, en la seva aposta pels musicals, s’ha guanyat un públic fidel i expectant que ja desitja fruir en breu, els propers 19, 20, 21 i 26, 27 i 28 de Novembre, de La violinista damunt la Teulada, propera proposta d’aquesta companyia de referència en el teatre musical.
Finalment, una recomanació: Un petit príncep torna a Sant Pacià, obra del grup Antifaz pels propers 20, 21, 27 i 28 d’octubre als Nous Locals de Sant Pacià. Imatge promocional de l'obra. LA LÍRICA DE SANT ANDREU
JOAN TRIAS PUGA
TEATRE
El SAT inicia temporada
E
l darrer 19 de setembre, el SAT va fer la presentació oficial de la nova temporada amb l’obra Marabunta de la companyia Guillem Albà.
L’Óscar Rodriguez i la Montse Puga, gestors del teatre, segueixen apostant per una cartellera on la dansa i els espectacles familiars tenen un pes específic. L’oferta artística està orientada a satisfer la demanda barcelonina, més enllà de la de nostre poble, dotant a Sant Andreu d’un escenari que participarà en la programació del Grec i col•laborarà, en la parcel•la de la dansa, amb la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, Dansa Metropolitana, el projecte ALIANSAT, per fomentar les sinèrgies i complicitats entre artistes i companyies, i el Festival Dansat, del 16 al 24 d’octubre.
Un reguitzell d’espectacles recomanables i necessaris per pal•liar amb valors humanístics els continguts més pragmàtics que predominen en el món audiovisual orientat als més petits. Lles titelles de L’estaquirot Teatre, Festuc Teatre ,el Teatre de Lleida, el Centre de titelles de Lleida o La mà de l’artista (Els tres óssos, La llàntia meravellosa, On vas, Moby Dick?, L’arc de Sant Martí i la lluna) o la dramatúrgia de Teatre al detall i Teatre Nu (La motxilla de l’Ada, sobre el transit de reconeixement de la identitat d’una nena trans, i En Patufet, i els seus pares, reflexió sobre la protecció que exerceixen els pares sobre els més petits) són alguns dels espectacles que conformen l’àmplia oferta de la present temporada que us animem a consultar (SAT! Sant Andreu Teatre (sat-teatre.cat).
cap a peus |octubre
Dins aquest marc, artistes com Jacob Gómez, Manuel Rodríguez, UnaiUna, Kiko López, La Súbita, Lautaro Reyes i Juan Carlos Lérida presentaran les seves creacions, tindrem l’oportunitat “Al SAT!” de gaudir del músic andreuenc d’Amics de les Arts, Dani Alegret, i la dansa urbana tornarà a estar present amb una nova sessió del Hop Sant Andreu a la Fabra i Coats. El toc internacional l’aportarà la companyia canadenca Cas Public, amb Cai Glover i l’espectacle 9. Finalment, Mabel Olea, Premi SAT! 2020, tancarà la temporada amb la seva coreografia Japan.
El públic infantil i familiar comptarà amb 19 propostes que acaparen disciplines tan diverses com el clown, la música, la dramatúrgia, el teatre visual, la dansa i arts del moviment, el circ, els titelles i la màgia. Menció especial pel cicle Remenuts que, amb un aforament reduït i una durada màxima dels seus espectacles de 45 minuts, comptarà amb un nodrit conjunt d’espectacles que es prolongarà fins el mes de febrer.
JOAN TRIAS PUGA
23
L'exterior del Sant Andreu Teatre. IMATGE D'ARXIU
Esports | Futbol
La UE Sant Andreu remunta el vol
E
ns llegíem per última vegada després del primer partit de lliga davant el Manresa. Un empat a un que deixava molt a desitjar de l'equip. El següent enfrontament, fora de casa davant el Girona B, va acabar de reafirmar les sensacions. Derrota per 1-2, i a remar. Un punt de sis possibles contra dos rivals directes per l'ascens a 2aB. La cosa tampoc va millorar al partit intersetmanal a Lleida. La Copa Federació es presentava com una oportunitat, sobretot econòmica, per l'equip. Encara i el gol d'Albertito, que va posar per davant als quadribarrats, els errors no forçats que ja havien castigat l'equip en partits anteriors van tornar a aparèixer. Una altra derrota, i el tercer partit oficial sense guanyar. En 270 minuts, el Sant Andreu només va deixar bones sensacions en 30 d'ells, els minuts finals davant el Girona B, on els de David Almazán van demostrar queestaven a l'altura per lluitar pels 3 punts.
24
Amb aquest panorama s'arribava al tercer partit de lliga, d'obligada victòria. A casa, i davant una Pobla de Mafumet que venia de guanyar a l'Hospitalet. El guió pre partit no podia ser més negatiu. Però els Andreuencs van tornar a demostrar que mai se'ls pot donar per morts. Després d'una primera part de domini sense gols, el festival de futbol va aparèixer a partir dels segons 45 minuts. Les dianes d'Albertito, i després de Germán Fassani, van instaurar el 2-0 al marcador. Bon joc, gols, i comunió total amb l'afició. Ingredients bàsics si es vol trobar la recepta de l'ascens. Després del tràmit de la Copa Federació, on el Lleida es va emportar el partit de tornada i, per tant, l'eliminatòria, els homes de David Almazán es presentaven davant una cita clau. Partit a Ca n'Anglada davant el San Cristóbal. L'equip Parroquial, un dels
més feixucs de la categoria, prometia guerra. La primera part, però, ens va deixar tot el contrari. Un enfrontament dominat pel Sant Andreu, amb els millors minuts de la temporada, i un gol de Pau Morer que donava l'avantatge momentani a l'equip Tot semblava apuntar que els 3 punts marxaven cap al Narcís Sala. Però no podríem haver estat més equivocats. El cansament, els pocs efectius a la banqueta i la insistència del rival van portar al Sant Andreu a sucumbir davant el conjunt vallesà, que es va endur el partit per dos gols a un. Davant això, quedaven dues lectures. O miraves la gran primera part, o et quedaves amb els desastrossos 45 minuts finals. David Almazán ho tenia clar. Ja ho anunciava a la seva roda de premsa de presentació: "Un estil de joc com el que vull implantar necessita temps", anuncià. I no podia estar més encertat. Dels primers minuts bons a les acaballes de Girona, passant per la segona part de la pobla i la primera a Ca n'Anglada, el Sant Andreu va tornar a deixar grans sensacions a casa contra la Grama. 1-0, victòria i tres punts a la butxaca. Bon joc el que va deixar l'equip, que seguia invicte a casa. Amb la fortalesa demostrada al Narcís Sala, tocava ara guanyar fora. I així ho han fet els quadribarrats, que aquest cap de setmana s'han imposat per 0-3 a l'Ascó. Amb aquests 3 punts, el Sant Andreu està ara quart a la classificació, a sis punts del líder, el Girona B, i tres del segon, el Peralada. Queda clar, doncs, que això és una carrera de fons. I els obstacles més grans han passat, exceptuant Olot i Hospitalet. Per davant, un calendari "amable" on el Sant Andreu necessita reafirmar les bones sensacions dels últims partits per demostrar quin és el seu sostre.
Els jugadors de la UE Sant Andreu celebrant el gol de Gaston Priore davant l'Ascó/ Font: JUDIT ANDREU
ALEIX GONZÁLEZ
Esports | CNSA: Natació i Waterpolo WATERPOLO
Sense sort a Europa
D
La temporada passada els homes de Juan Carlos Sanchón van emular els seus predecessors i van aconseguir una brutal cinquena plaça en una temporada memorable. El retorn a Europa estava assegurat, però molt ha canviat el waterpolo des de llavors i la segona competició europea, l’Eurocup, aplega un munt de bons equips que han quedat fora de la Champions League i altres esquadres de països emergents que volen dir la seva a nivell continental, sovint amb bons patrocinadors i suport mediàtic. El Sant Andreu va quedar enquadrat en la fase prèvia de Sibenik, a Croàcia, on només dos dels cinc equips en competició aconseguirien la classificació per a la següent ronda. A la
Juan Carlos Sanchón donant instruccions als seus jugadors. CN SANT ANDREU
vista dels rivals i del seu potencial, el calendari va ser capriciós i va emparellar els nostres amb els italians del Palermo, amb qui en teoria s’havien de disputar el segon lloc. En un partit d’infart amb remuntada final, per bé que insuficient, la victòria va caure de la banda italiana per 13-14 i el devenir de la competició va quedar condicionat. Malgrat això els andreuencs no van perdre la cara als rivals i, disposats a gaudir de l’experiència, es van desfer sense complicacions en el segon partit del Carouge de Suïssa (5-14). L’enfrontament contra els amfitrions, el Solaris Sibenik, es va resoldre segons el pronòstic, amb victòria local (13-6), però encara hi va haver temps per una darrera victòria contra els russos de l’Sthurm Ruza (17-7), per certificar el tercer lloc i quedar a les portes de l’objectiu. La cita europea va obligar a l’ajornament del primer partit de lliga, que havia de portar el Sant Andreu a Tenerife per jugar contra l’Echeyde. Ara tot està a punt per començar la competició estatal amb l’objectiu ambiciós de repetir el cinquè lloc que portaria l’equip a Europa per segon cop consecutiu. Malauradament, l’inici del campionat ha vingut marcat per la mort, a finals de setembre, de l’ex jugador del club Óscar Arévalo. Arévalo es va formar al Catalunya i amb els de Gràcia va guanyar una Copa d’Europa. Després del seu pas pel Barcelona i per l’Atlètic Barceloneta, va jugar al Sant Andreu les seves dues últimes temporades en actiu (2005-2007). Un càncer se l’ha endut prematurament i el jugador serà recordat amb un minut de silenci en el primer partit de lliga a la Pere Serrat. JJ AYMERICH
cap a peus | octubre
esprés de dotze anys, aquest mes d’octubre ha viscut la fita històrica del retorn de l’equip masculí de waterpolo a una competició europea. Llavors, la temporada 20082009, l’equip dirigit per Manolo Suárez debutava per primer cop a nivell continental com a conseqüència de l’històric cinquè lloc aconseguit en la lliga de l’any anterior. L’equip, que va jugar en la ja desapareguda Copa LEN, va superar les fases prèvies de grups i es va plantar als vuitens de final, on va quedar emparellat amb el Panionios de Grècia. Havent arribat més lluny del que ningú esperava, l’equip va travessar el Mediterrani per jugar el partit d’anada, portant cap a casa una derrota que sentenciava pràcticament l’eliminatòria. Això, però, no va evitar que quinze dies més tard la Pere Serrat s’omplís de gom a gom, en un dels partits més recordats en la història del club. L’empat a 8 final no va ser suficient per classificar-se però sí per abandonar la competició amb orgull i una afició entregada.
25
Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 19.30h a 21 h
Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h
Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h
Country Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dilluns de 18 a 19:30 h
Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h
Balla a ritme de Country una vegada a la setmana a l’AVV de Sant Andreu Dimarts de 19 a 20:30h
Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20 a 21:30 h
FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!
www.cnsantandreu.com
La revista local més antiga de Barcelona