670 Setembre

EDITORIAL La Diada de l'Onze de Setembre JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

L

´estiu està a punt de finalitzar i això vol dir que, a tots els efectes, comença un nou curs. Les incerteses de la pandèmia continuen i continuaran durant molt de temps encara, caldrà doncs estar alerta i complir amb les vacunacions i les altres mesures de protecció personals i col•lectives.

Però l'inici d'un nou curs també ens posa als catalans davant de la Diada de l'Onze de Setembre, i a poques setmanes del 4t aniversari del magnífic exercici democràtic, cívic i de dignitat nacional que els catalans vàrem portar a terme l'u d'octubre de 2017.

El nostre futur col•lectiu és evidentment molt incert.

Els contraris a l’autodeterminació de Catalunya, tant els històrics com els actuals, són molt poderosos, però la majoria de catalans seguim creient que tenim dret a decidir, sense demanar permís, com ens volem governar i el que considerem que ens convé com a poble i cultura.

A l'octubre del 2017 hi vàrem anar amb el lliri a la mà i amb una defectuosa i no finalitzada planificació política a tots els efectes i fronts. L’u d´octubre nosaltres EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

no vàrem pegar a ningú, no vàrem robar a ningú, no vàrem violentar a ningú, nomes vàrem fer un exercici de radicalitat democràtica com no s'ha vist en tota Europa.

Ara, al setembre del 2021, no es temps de desànims ni DIVISIONS, polítiques estèrils i sense sentit que no porten enlloc, la unió és l’ÚNIC CAMÍ. Ara encara estem, per dir-ho d´alguna manera, desorientats i adolorits moralment després de la forta i encara actual repressió de l'estat. La repressió no ha acabat, malgrat l'indult dels presos polítics que naturalment celebrem, després d'anys de presó per una condemna injusta.

Des de la Guerra dels Segadors, passant per l´Onze de Setembre i l'u d´octubre, cal seguir treballant i lluitant sense descans ni desànim fins a poder decidir si volem ser una República, on per cert hi caben tots els demòcrates pensin el que pensin i tinguin la nacionalitat que vulguin tenir.

Endavant i honor pels que varen lluitar per una Catalunya políticamant lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa. www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: VILLE LAHDENVUO COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALEIX GONZÁLEZ, ALBA CABRERA I XAVIER ARAGALL DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I

VOCALIA DE SANITAT

SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

FEM

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

GRANS.

BARRI

AMB

LES

PERSONES

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

REIVINDIQUEN

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

CARRER GRAN

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

MANDAT.

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

TICA, ETC.

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL PROJECTE.

SUMARI

8......HOMENATGE A JOSEP VALLS

9......NECROLÒGICA: MANEL PUJOL 11... MANIFEST DEL PORTAA PORTA

12... EL RETORN A LES ESCOLES

monogràfic

14... ELS MURALS DE SANT ANDREU 20... RECULL METEOROLÒGIC

21... ESPORTS

VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

FABRA I COATS

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

CASERNES

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

ZATS COM A TALS.

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

TATGE PROTEGIT.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

MERIDIANA

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI

INNECESSARI.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

AVINGUDA.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

5

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98) FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania.

S’ofereix sra. Amb experiencia per cuidar persones de nit o durant el dia.

Rosi: 632177872.

S’ofereix Sra de 36 anys traballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits.Maryelin.623136495.

VENTES

Venc maquina de cosir antiga de maleta amb molt bon estat de marca ALFA. Mèrce 933119295.

Venc un Honda Cívic (2009) en molt bon estat de color gris plata per 5.500€.

Només 55.870km. Rosa 650314149

IMMOBILIARI Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster. 630715353, Albert.

Es lloga placa de parquing per cotxe mitja a c/ Neopatria/Fabra i Puig. 933468372 o 607211217 Angelina

CNSA Es ven 1 titol del Club Natació Sant Andreu Preu 700 euros. Jordi 654201818.

Es ven titol del Club Natació Sant Andreu Elisa Santromà.

647423330

Es lloga plaça de parking a la 1º plt del CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes, Clara. 646162702 Es lloga placa de parquing, Plaça Can Fabra.seguretat 24h al dia Ramon 627757374

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

DE CAP A TWITTER

Fem un repàs a les piulades i repiulades més importants que ha fet el compte del Cap a Peus aquest mes! Si les vols anar veient cada dia, segueix-nos al compte @capapeus

cap a peus |setembre

7

CULTURA I ART

Josep Valls, president del grup de pintors de Sant Andreu

S

í, Josep, t'ha tocat a tu.Tens cinquanta-set anys, estàs casat i tens dos fills. Has treballaten el món de la programació robòtica, maquinària industrial i en fotografia; tanmateix estudiós de la informàtica, vídeo i expert en xarxes socials. Vas formar part de l'equip fundador del Grup de Pintors de Sant Andreu i, progressivament augmentaves la implicacióamb l'entitat començant per la secretaria l'any 2004,amb companys com el polifacètic Josep L. Buils,Montserrat Arbós, la M. Rosa Guri també poeta, elmalaurat Duran, l'Abella, el mateix Francesc Porret i d'altres. Junts milloràveu el grup, i sense opositorsarribes a la presidència l'any 2014 substituint al lloat sr.Porret.

En un principi el local "social" del grup era el Centre Cívic (gran de Sant Andreu). Reactivat i remodelat l'ateneu "l'Harmonia" tinguérem l'oportunitat d'afegir-nos al projecte amb un nou local dintre el complex de Can Fabra. Disposem de despatx, sala de reunions i taller que, tot i ser compartits amb altres entitats, fan que les trobades siguin més folgades i profitoses.

Ara et pregunto, quina és la finalitat del Grup de Pintors de Sant Andreu? Les idees principals del grup sempre han estat potenciar l'art entre tots els artistes que

el componen i plantejar reptes per treballar la ment de l'artista per aconseguir creacions impensables.

Hi ha nous projectes? L'última activista incorporada al grup és realitzar la programació de tallers presencials participatius per investigar diferents tècniques pictòriques.

Així com realitzar cursos gratuïts mitjançant connexions en directe des del compte d'Instagram.

De dos a tres exposicions dels primers anys hem passat a sis o set en els últims, amb bones participacions i millor qualitat. Home de recursos i solucions, t'agrada fer-ho tot tu, com si no confiessis en els altres. Delega feines, no aniràs tan ofegat, tot i que escoltes opinions i les apliques si les consideres factibles. Sempre trobes la qualitat-preuUn bon president Ets curiós? Aquest és el tema de l'exposició actualment en cartell en el Centre Cívic de Sant Andreu (Situat al carrer Gran de Sant Andreu). No era la idea original, s'hahagut de canviar diverses vegades el projecte original per motius de seguretat envers la covid, però així i tot es manté el títol. Esperem una bona acollida.

JOSEP FONT

Josep Valls, qui va ser membre de l'equip fundador del Grup de Pintors de Sant Andreu del que ara n'és president/ IMATGE D'ARXIU

SOCIETAT

Mor Manel Pujol, el darrer boter del pla de Barcelona

E

ls oficis artesans van desapareixent o van quedant en l’esfera local i privada. La mecanització ha revolucionat el món del treball. A Sant Andreu de Palomar vam poder gaudir durant anys del darrer boter del Pla de Barcelona en actiu. En el tram conegut del carrer Gran com la vorera alta hi tenia el seu taller Manel Pujol i Casas.

Nat a Sant Andreu de Palomar el 9 de gener de 1926, va heretar l’ofici del seu pare Joan Pujol i Papiol. Nissaga que es remunta fins l’avi de Manel, Pere Pujol. Besavi i avi, van tenir molta demanda arran de les exportacions de vi a l’antiga colònia espanyola de Cuba.

dia 18 de juliol Manel Pujol i Casas moria acompanyat dels seus familiars més propers. Soci de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar des de feia temps, entitat que vol expressar el seu condol a familiars i amics.

Que la terra li sigui lleu.

Agrair al seu fill Joan la col•laboració en la confecció del present obituari.

PAU VINYES I ROIG

cap a peus | setembre

L’antic terme municipal andreuenc així com els municipis propers eren farcits de camp de vinyes, per a aquest motiu es feia necessari disposar de bótes per a emmagatzemar el vi i de portadores per a recollir el raïm. La urbanització del territori tal com el coneixem avui -Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Sant Joan d’Horta, Sant Martí de Provençals,...- va comportar que la demanada de construir bótes decaigués i en Manel s’hagués de reinventar. Aleshores es dedicà de ple a fer bótes per a ús domèstic o decoratiu, reparar velles bótes o fer cubells per a les saunes. El seu fill, Joan Pujol i Durban (1962), fruit del matrimoni amb Josepa Durban i Tubau (1936-2000), de menut l’ajudava a polir les bótes i a fer petits encàrrecs.

Pel taller d’en Manel solien passar-hi escoles de primàries i ell els rebia amb els braços oberts i els hi feia petites demostracions de l’ofici. També, passavolants que en volien descobrir els petits detalls que l’artesà feia anar amb destresa. El taller, un cau ple d’eines, fustes i un reguitzell d’utensilis, tenia aspecte de cova on el pas del temps no s’hi notava. Talment com si l’escenografia fos del dia de la inauguració del local. S’hi respirava un aire de poble i el repic del martell encaixant les peces de les bótes n’era el so quotidià. Segons ens comenta el seu fill Joan, solia treballar des de les 7 del matí a les 7 del vespre, amb petites aturades per esmorzar, dinar i fer una petita becaina havent dinat.

En jubilar-se als 65 anys el 1996, Sant Andreu i Barcelona van deixar de tenir l’últim artesà dedicat al mon de la fabricació de les bótes de vi i d’altres licors. Només ens queden les imatges immortalitzades per fotògrafs amateurs i professionals, com les del seu propi fill o les del reconegut fotògraf andreuenc Xavier de la Cruz i Sala. El propassat

9

Manel Pujol al seu taller. Imatge reproduïda en un calendari de FECSA de l’any 1990. Fons Família Pujol-Durban.

SANITAT

Sant Andreu acull les jornades per reflexionar sobre la pandèmia de la Covid-19

T

al com va passar ja a la primera ona el març de 2020, a la segona al novembre i s'ha anat succeint durant tota la crisis sanitària de la Coronavirus, aquest estiu la cinquena onada va arribar a Barcelona, distribuïda en forma de positius detectats a la capital catalana en un 54% als districtes de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris i Ciutat Vella i en un 43,5% a Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Eixample, Gràcia i Sant Martí, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

Unes dades que evidencien que el model de ciutat necessita ser reflexionat per poder adaptar-se a les noves necessitats de la ciutadania post-pandèmia. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat al districte andreuenc les jornades internacionals per repensar la ciutat després de la Covid-19.

L'esdeveniment tindrà lloc del 5 al 7 d'octubre amb sessions en línia i presencials al Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, al Congrés dels Indians, que pertany al districte de Sant Andreu.

Durant les jornades es reflexionarà sobre què ha canviat, què s'ha après i com s'han modificat els entorns urbans després d'aquesta situació excepcional, com a punt de partida per a debatre com han de ser les ciutats del futur. En aquest marc, persones de tot el món tindran l'oportunitat de compartir visions i experiències i pensar de manera conjunta com es vol que siguin les ciutats postpandèmiques. Aquests tres dies, Barcelona i més concretament Sant Andreu es convertirà en la capital mundial del debat urbanístic postpandèmia.

El tret de sortida de les jornades tindrà lloc el 5 d'octubre, a les 17 hores, i a partir d'aquí se succeiran un total de vuit sessions en què es debatran temes que tenen a veure amb la ciutat habitable, un nou model econòmic per a la ciutat, la ciutat pública, la ciutat respirable i inclusiva, la ciutat connectada o la cultura,

la ciutat i la gentrificació, entre altres.L'entrada per a l'accés digital permetrà accedir a totes les sessions en vídeo en temps real, mentre que el Canòdrom disposarà d'un nombre limitat de seients disponibles. Per a participar es requerirà inscripció prèvia, que es podrà realitzar al web: https://aftercovid.city/superillabarcelona/.

Quins aprenentatges ha portat la pandèmia?

La pandèmia generada per la Covid-19 ha impulsat una gran reflexió, col•lectiva i d'escala internacional, sobre el futur de les ciutats i és necessari que els organismes públics ofereixin espais de debat com aquests, però caldrà veure que després tinguin realment una influència en la presa de decisions sobre l’entorn en el qual volem viure. Amb una majoria dels casos de Coronavirus registrats en entorns urbans durant els primers mesos, les ciutats han hagut d'afrontar durant l'últim any grans desafiaments que han posat a prova, entre altres, el transport i els espais públics, i han generat una profunda alteració en la vida quotidiana i els hàbits de la ciutadania.

La situació actual ha posat en relleu durant els últims mesos qüestions com la importància de la proximitat, s'han redescobert els barris i la necessitat de teixir veïnats més resilients i cohesionats, un canvi d'hàbits cap a formes de transport més econòmiques i sostenibles, com anar amb bicicleta o caminar o la rellevància d'espais públics urbans que promoguin el passeig i les activitats en comú a l'aire lliure, entre d'altres.

En aquests moments, per tant, les ciutats són la primera línia de la batalla contra el virus i necessiten adaptar-se per a oferir solucions als reptes de futur, que vindran donats no sols per possibles futures pandèmies sinó pel mateix escenari de canvi climàtic en què ens trobem i cal començar a reflexionar, començant des del nostre propi poble.

ALBA CABRERA

Després d'un mes de Porta a Porta a Sant Andreu Ara fa un mes entrava en funcionament, amb certa precipitació, una prova pilot de recollida porta a porta de les escombraries a Sant Andreu. Es tracta d’una oportunitat per canviar un model de contenidors oberts que a Barcelona acaba amb més del 60% dels residus a l’abocador o a la incineradora. Unes xifres clarament insostenibles a nivell ambiental. Malgrat que molts ja estàvem separant els residus, se’ns demana fer un esforç individual més amb aquest objectiu de millora col·lectiu.

La recollida porta a porta s’ha demostrat com el model més eficaç per augmentar la selecció correcta dels residus, amb dades d’anys de porta a porta en molts municipis catalans i en diverses ciutats europees i del món (no es tracta de cap invent nou).

- Bústia d’orgànica d’obertura amb targeta per les comunitats o grups de comunitats que ho demanin, encara que tinguin menys de 44 habitatges.

- Augment de la recollida de l’orgànica a 4 dies la setmana.

- Recollida del tèxtil sanitari a la porta, amb una bossa a part, els dies que hi hagi qualsevol altra recollida.

- Substitució immediata dels camions de recollida per vehicles elèctrics i augment de la seva quantitat, per tal d’agilitzar la recollida.

- Utilitzar el codi de les bosses per bonificar la taxa de residus a qui estigui fent la recollida correctament.

Algunes d’aquestes propostes de millora ja fa es van fer arribar la primera setmana de funcionament, a finals de maig, i encara no s’han modificat. El mes de juny ja vam sentir declaracions de l’Ajuntament parlant d’endarrerir la posada en funcionament del porta a porta a altres barris, fins que estigui ben implantat a Sant Andreu. Doncs cal que l’Ajuntament posi tots els recursos econòmics que siguin necessaris perquè l’esforç individual i col·lectiu que estem fent els veïns i veïnes valgui la pena. No volem tornar al model insostenible anterior, però tampoc ens serveix de res un canvi de model només a Sant Andreu, que no es pugui generalitzar a tota la ciutat. Per això, continuem demanant: - Que els canvis proposats s’implantin de manera immediata.

- Que abans de la posada en funcionament de la segona fase a Sant Andreu, s’assegurin els recursos necessaris per fer reunions de veïns, punts informatius i el que calgui per adaptar la proposta a les necessitats de cada comunitat.

- Informació pública i continuada sobre la quantitat d’impropis i la qualitat de l’orgànica.

- Una reunió amb el regidor Eloi Badia, per tractar aquestes demandes.

Entitats signants: Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar, FAVB, CEPA-Edc i 'Ateneu L'Harmonia - Federació d'Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu del Palomar 28 de juny de 2021

cap a peus |setembre

Tot i així, no hi ha una única manera de dur-lo a terme. Creiem que el model Residu Mínim / Residu Zero és l’única fórmula perquè Ecoembes, que aglutina les grans empreses generadores d’envasos, es responsabilitzi del 100% dels envasos. Es tracta de recollir dos dies la setmana tota la fracció inòrganica, excepte el paper, el vidre i els especials i perillosos. És a dir, rebuig, envasos i tota la resta de residus aprofitables amb una sola bossa, i que els productors d’envasos siguin els responsables de recuperar-los i assumir les despeses de fer-ho. També creiem que el nou model de recollida hauria d’anar acompanyat de la implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos SDDR. Seguim reivindicant la proposta del Residu Mínim / Residu Zero, però també analitzant la proposta que l’Ajuntament ha tirat endavant. Hem detectat disfuncions i problemes concrets que cal millorar urgentment, ja que a l’estiu és quan més s’accentuen les molèsties que poden provocar. Creiem que caldria implantar:

11

EDUCACIÓ

La tornada a les escoles en temps de pandèmia

J

a fa mes d'un any, gairebé dos, que convivim amb la pandèmia global de la Covid-19. Aquesta ha afectat a tots els àmbits de la nostra vida. Un d'ells, l'educació, ha patit molt en aquest procés. Des d'un inici en confinament des de casa, amb feines telemàtiques, a un accés semipresencial, o presencial amb restriccions, a les aules.

Ha estat una època complicada, doncs donada l'evolució de la pandèmia i els contagis, l'adaptació del sector ha hagut de ser immediata, el que ha perjudicat en gran part el procés educatiu normal. Ara que la vacunació contra el virus està prou avançada, s'espera un inici del curs escolar més segur, en vistes de poder recuperar la tan anhelada normalitat.

Aquest curs escolar començarà el setembre, en diferents dates segons el curs o la formació, i finalitzarà el 22 de juny, exceptuant els ensenyaments de caràcter especial i les FP. Segons exposa el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya en el seu pla d'actuació per aquest curs, l'any escolar començarà amb el 100% de presencialitat. Amb això, els alumnes que estiguin vacunats amb la pauta completa o que ja hagin superat la Covid no hauran de fer quarantenes. Mesures que, sens dubte, apropen a les escoles a la normalitat, dins el context que ens toca viure.

Es mantindran els grups estables als centres, per així poder controlar millor la situació derivada d'un positiu per Covid, tal com es va fer en el curs anterior. També s'introduiran alguns canvis respecte a les mesures ja establertes, segons indica la Generalitat: Al pati no serà necessari l'ús de mascaretes, sempre que l'activitat acomplerta sigui dins el grup delimitat. Si no és el cas, la mascareta serà obligatòria.

Les famílies podran entrar al centre, sempre i que es mantinguin les distàncies establertes per assegurar el compliment del protocol.

A les extraescolars, que inicien a l'octubre, serà recomanable mantenir grups d'entre 10 i 15 nens, sempre que l'espai permeti mantenir les distàncies de seguretat.

Les festes escolars es podran fer amb la presència de familiars sempre en espais oberts, sense aglomeracions i amb distàncies i mascareta, així com amb la màxima gent vacunada possible.

*dades extretes del pla d'actuació per al curs 2021-2022 de la Generalitat de Catalunya En aquesta situació es presenta el nou curs per als centres educatius. Al Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB), sota el lema "Què hem après de l'escola en temps de pandèmia i volem incorporar per seguir millorant l'educació a la ciutat?" s'ha presentat un document amb una sèrie de consideracions a tenir en compte per millorar l'educació en temps de pandèmia, per així poder encarar el curs de la millor manera possible.

La presencialitat és un dels punts que més importància té, remarcant la necessitat que té dins una educació essencial pels infants i adolescents. La confecció d'una comunitat educativa també passa a ser molt rellevant a aquestes altures, doncs tothom ha d'estar conscienciat per superar les situacions que per desgràcia ens toca viure, sigui als alumnes, familiars o mestres.

Amb la pandèmia, la qualitat de vida de molts infants i adolescents s'ha vist minvada. Per això, l'equitat educativa passa a ser ara més important del que ho era, buscant garantir el dret essencial de l'educació per a tothom.

En relació amb això, i a part de la salut física, també cal garantir un suport emocional a l'alumne que ho pugui estar passant pitjor en aquesta situació. Les pràctiques pedagògiques a les escoles seran de gran utilitat per aconseguir-ho.

Dins de la mateixa educació escolar, caldrà adaptar-se a la situació que s'ha viscut en aquest any i mig escolar que hem viscut. Les pantalles i els suports digitals han arribat per quedar-se. Un professorat creatiu i flexible serà vital per garantir una evolució en l'educació dels alumnes, així com facilitar la seva adaptació a la nova presencialitat.

En aquest àmbit educatiu, vistes les necessitats espacials, també s'ha de buscar cuidar els ambients educatius, fent als alumnes partícips del procés. Amb això, aprofitar els espais que ofereix el barri per fer activitats també s'hauria d'implementar, ja que segons apunta el CEMB s'ha fet evident la seva importància educativa vital. Tot això sumat a un major protagonisme pels alumnes, que són els qui pateixen de primera mà aquest problema i que també necessiten ser escoltats.

ALEIX GONZÁLEZ

Novetats de l'inici escolar a Sant Andreu | Acta corresponent al Consell Educatiu del Districte del 7 de juliol| Institut La Sagrera-Sant Andreu: S'estan traslladant els mòduls del recinte de la Fabra i Coats als que havien estat els mòduls ocupats per l'escola La Maquinista. També s'està treballant en l'adaptació de l'espai exterior. Pel que fa al futur edifici definitiu, s'està treballant en la cessió de l'espai del triangle ferroviari que també anirà inclòs en la redacció de la Licitació.

Actualment està avançant a bon ritme tot i que és un tema complicat. Paral·lelament s’està fent el procés participatiu per generar el document d’espai pedagògic que es podrà incloure en el document per la Licitació. Barcelona Sagrera Alta Velocitat, està licitant les obres en l'espai ferroviari i és previsible que abans de final d’any es pugui fer la construcció de la “passarel·la” que unirà la part de Sant Andreu amb aquest espai i és un començament dins de tot el projecte d’urbanització de la zona que està previst per els següents anys.

Institut Vapor del Fil: Trasllat dels espais interior de Fabra i Coats als mòduls que havia ocupat l’institut La Sagrera-Sant Andreu. Arranjaran els mòduls que deixa l’institut La Sagrera-Sant Andreu. Es desmuntaran els espais que es van fer en sistemes prefabricats i s’emmagatzemaran per reaprofitar-los en properes ampliacions.

Escola la Maquinista: Procés de trasllat al nou centre.

Futura EB Casernes: S’està treballant amb el Patronat Municipal de l’habitatge ja que es situarà en la planta baixa d’un edifici d’habitatges. Ja tenen empresa constructora i començaran a redactar projecte i començar l’obra i quan correspongui, el CEB entrarà a fer les obres que calguin de la Bressol.

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

cap a peus | setembre

Escola Molí de Finestrelles: Ampliació de la cuina i el menjador, en vistes del futur institut-escola. Amb això, s'estudiarà després de l'estiu com aprofitar millor els espais del centre, adaptacions les quals es farien l'any vinent. En vies de desenvolupament un nou sistema de connexions tancades dins l'edifici per millorar el trànsit entre alumnat, famílies i professorat.

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

13

Els murals al carrer: art i reivindicació

Xavier Aragall

L'art urbà com a reivindicació a Sant Andreu L'art i la reivindicació sempre han anat de la mà.

L'art urbà, en concret, és un terme que s'encunya als anys 70, acompanyat de l'aparició d'artistes com l'estatunidenc Shepard Fairey. Altres més coneguts i més contemporanis, com Bansky, han acabat popularitzant un art que transmet a través dels carrers. Aquí a Sant Andreu també podem trobar obres i representacions artístiques pels nostres carrers. Des de murals que demanen la llibertat dels presos polítics, fins a altres que reivindiquen el paper de la dona. En aquest monogràfic explicarem la naturalesa d'aquests murals, que ens volen dir, que ens volen transmetre. Un passeig pels carrers de Sant Andreu en unes poques pàgines.

P

assejant pels carrers de Sant Andreu tenim l’ocasió de poder veure diversos murals pintats generalment en tanques o murs, alguns fa tants anys que hi son que ni en ens n’adonem, altres son ben nous. Tots ells son testimoni de les dinàmiques socials i culturals, de noves reivindicacions o noves expressions d’art.

No parlem de pintades que sense cap criteri més que el de fer una marca per part del seus autors tot deixant portes i parets ( inclosos els murals sobre els que volem parlar) plenes de guixades incongruents.

Tampoc ens referim a les pintades reivindicatives, amb missatge polític, això si de cas mereixeria un altre article sobre com els murs i parets han tingut i tenen un protagonisme polític i son altaveu de lluites i reivindicacions polítiques.

El carrer amb els murals esdevé un aparador d’imatges on els artistes exposen fora de les parets dels museus o sales d’exposició i proposen un manera creativa i alternativa d’omplir els carrers, més enllà de la publicitat, els senyals de trànsit i els rètols indicatius de tot tipus. Però els murals son també un termòmetre per veure el respecte vers la llibertat de creació i d’expressió ja que sovint als murs s’hi reflecteix també una dialèctica política entre la reivindicació i la imposició, no ja el debat entre idees, sinó l’agressió des de la intolerància sobre murals que tenen una component reivindicativa.

GRAFITI I STREET ART (ART DE CARRER) Als anys 70 va sorgir a les grans ciutats de Nord-Amèrica i més tard a Europa l’art de carrer com el reflex d’una nova identitat, un nou llenguatge cultural, es

cap a peus | setembre

15

Murals al carrer Castellbell ( a dalt a l’esquerra) i a Riera de Sant Andreu ( a dalt a la dreta) pintura als murs, c/Jorba (a baix a l’esquerra) al c/Segre amb Modest Urgell ( a baix a la dreta). Fotos: Ville Lahdenvuo.

podria dir que contracultural, on des de les barriades sorgien noves expressions artístiques que la cultura oficial mantenia als marges, fora del circuit oficial.

Va ser un gran canvi en l’estètica dels carrers, i s’encetava un llarg debat sobre si es podia considerar art, si era part del patrimoni de les ciutats o bé s’havia de veure com si fos només vandalisme.

La revista de Carrer, que publica la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (la FAVB) va dedicar-hi un dossier sencer ara fa 25 anys (Carrer nº 92, febrer de 1995) on es poden veure el perfil dels artistes i grafiters i el debat sobre què és i què no es pot considerar art, es parlava també que era reflex d’un gest de rebel•lia dels joves que es sentien exclosos d’una societat que permetia podia omplir els carrers de publicitat però en bandejava l’expressió artística.

Avui l’evolució de l’art al carrer s’ha consolidat, hi ha espais específics dedicats a aquest art i hi ha artistes que han esdevingut famosos internacionalment, a la galeria Espacio Trafalgar de Barcelona es pot veure fins al desembre una exposició de l’artista Bansky, potser un dels principals referents mundials de l’art al carrer.

ELS MURALS AMB MISSATGE POLÍTIC Va ser sobretot durant la transició de la dictadura

franquista vers l’actual democràcia que els murals de caràcter polític van tenir gran protagonisme. És a finals de la dècada dels anys setanta que finalment es podien expressar lliurement les idees i propostes polítiques, i com es va dir en aquells anys, els murs van començar a parlar. Sant Andreu no en va estar al marge, i els murals van començar a omplir de colors i esperances diversos racons.

Es tractava de murals promoguts en la majoria de casos per partits polítics d’esquerres amb eslògans i propostes polítiques que feia gairebé 40 anys que havien estat prohibides. També n’hi havia de més transversals com les reivindicacions per la igualtat de gènere ( veure imatge del mural que hi havia al c/Otger amb c/sant Adrià) que van posar en marxa un moviment que avui segueix present als nostres carrers.

A la fotografia actual del carrer Segre, el mural reivindicant el feminisme, podem veure com hi ha hagut una continuïtat i evolució de les reivindicacions i dels formats, però veiem com els murals d’avui no només tenen pintades sense sentit que els espatllen, el fet d’estar al carrer ja ho comporta això, sinó que també s’hi ha inscrit a sobre missatges contraris al feminisme, acompanyats de simbologia que fan servir els grups feixistes

Mural de la Vocalia de Dones de Sant Andreu a finals dels setanta al c/Otger amb c/sant Adrià (Fotografía de Pau Barceló dins del llibre Murals per la Llibertat)

Murals reivindicant el feminisme al carrer Segre amb pintades i al mural de l’esquerra amb inscripcions de “mort al feminisme” acompanyat de simbologia feixista. Fotos: Ville Lahdenvuo.

aquells anys i fins ara el movent anarquista també durà a terme murals demanant la llibertat per als presos anarquistes com el que es pot observar encara al carrer Riera de Sant Andreu

cap a peus | setembre

Més endavant, i ja entrats els anys 80 el moviment independentista va tenir durant molts anys un mural al carrer Sant Adrià, concretament el que demanava la llibertat per l’andreuenc Carles Castellanos. També

17

Mural demanant la llibertat de presos anarquistes al carrer Riera de Sant Andreu. Foto: Ville Lahdenvuo.

El procés independentista dels darrers anys, ha fet aparèixer també murals reivindicatius. Concretament el que l’artista andreuenc Eudald Serrassolsas va dissenyar per a commemorar el referèndum de l’1 d’octubre al carrer Irlanda i que van pintar un grup de veïns davant de l’escola Mestre Gibert.

El fet que l’agenda política estigui determinada pel procés independentista i el simbolisme de l’1 d’octubre ha fet que algun veí s’hagi proposat fer malbé el mural tantes vegades com sigui possible. El mur que recorda els resultats dels vots emesos durant el dia del referèndum a l’escola del davant, va ser primer esborrat pels serveis de neteja municipal, i després ha estat refet i restaurat pels veïns tantes vegades com l’han malmès. La darrera vegada aquest estiu es va embrutar amb oli per tal de dificultar-ne la restauració.

LES REIVINDICACIONS D'AVUI Quan art i reivindicació s’entrelliguen apareixen els murals que interactuen doblement amb les persones.

Per una banda és art al carrer com el que descrivíem anteriorment, i d’altra banda incorpora també una càrrega reivindicativa, en denunciar la violència masclista. Al carrer Segre en tenim un exemple arran d’uns

murals que van fer-se a iniciativa de l’Ateneu l’Harmonia en motiu del dia internacional contra la violència masclista. Les artistes Lily Brick i Cristina Dejuan van fer ara fa quatre anys unes obres d’art, que encara avui podem gaudir. En el cas del mural de Lily Birk ha estat bandalitzat amb simbologia nazi, mostrant com les obres al carrer estan exposades a ser espatllades, i si tenen un component reivindicatiu a ser guixades per aquells que s’hi oposen, com s’ha vist també amb el mural d’Eudald Serrassolsas, la dialèctica no és fer un mural artístic que sigui un contrast d’idees, sinó fer malbé l’obra, o reivindicar una ideologia totalitària que entre d’altres objectius té el de suprimir la llibertat d’expressió i d’opinió i en aquesta cas la negació de l’existència de la violència masclista.

E l cert és que l a presènci a d’ aquestes obr es als nos tres carrers conti nuarà present, segur am ent s’anir à transformant, nous esti l s, formats i t endències ar r i baran, noves rei vi ndi caci ons ens co nnect ar an am b el s canvi s soci al s. S erà i nteressant veur e’n l’evolu ci ó i com i nteractuen l a l l i bertat d’ e xpr essió, la de creaci ó amb l ’ espai públ i c i com tam bé hi int er ac tuem nosal tres.

XAVIER ARAGALL

Mural sobre l’1 d’octubre en procés de repintat després d’haver estat ruixat amb oli per esborrar-lo i dificultar-ne la restauració. Foto: Ville Lahdenvuo.

Murals de l’artista Cristina Dejuan (part inferior) i de Lily Birk (part superior) Foto: Ville Lahdenvuo.

EL TEMPS

Continua la sequera, en un estiu sense estridències de temperatura

T

anquem estiu meteorològic i fem balanç d’un trimestre on la principal notícia meteorològica ha estat la continuació de la sequera, amb unes estadístiques de rècord en els darrers 18 anys de dades. Atenció perquè entre Juny, Juliol i Agost, només hem recollit 16,8mm de pluja, essent l’estiu més sec des de 2004 i el 3r més sec a la ciutat des de 1914.

Cap dels tres mesos ha superat els 10mm de pluja i per trobar el darrer dia plujós ens hem d’anar a l’1 de Maig, quan vam enregistrar 44,6mm.

També hem dit que es una sequera de llarga durada, que ja l’arrosseguem des de fa un any. Això ho podem analitzar repassant les dades del any pluviomètric, que va entre setembre de 2020 i agost de 2021, en aquest període hem recollit tant sols 308,6mm, la dada més baixa de tota la nostre sèrie climàtica que comença el 2004, per tant coincidint amb el mateix patró estival. Recordar que en tema de reserves d’aigua, encara vivim dels temporals de gener i abril de 2020 i que si no plou ben aviat, passarem de sequera meteorològica a sequera hidrològica.

Si heu tingut la sensació que aquest estiu ha estat de prou bon passar, pel que fa a la calor, no aneu gaire errats. Ho podríem definir com un estiu sense excessos. Ha fet calor? Si, es clar,

20

Pluviometria estiu 2004-2021 a Sant Andreu/ SERGI CORRAL BUELA

l’estiu es sinònim de calor a les nostres contrades, però si mirem la mitjana dels 3 mesos, veiem que aquesta s’ha situat en 24,7ºC, que suposen +0,4ºC respecte la mitjana. De fet, es la mateixa mitjana que l’estiu de 2020, però amb una distribució diferent en el temps.

Enguany el mes amb una desviació de temperatura més notable ha estat juny, amb +1,2ºC vs mitjana. Juliol ha estat un mes gairebé normal, amb una desviació de +0,2ºC i una mitjana de 25,4ºC i ja per acabar, agost ha estat lleugerament més fresc del normal, tres dècimes per sota del que tocaria. La màxima absoluta ha estat de 34,2ºC el 14 d’agost, el total de nits tropicals ha pujat a 76 i només hem hagut de suportar una mínima per sobre els 25ºC. Finalment hem de recordar que ara s’inicia l’època de pluges a la mediterrània i sovint ho fa amb aiguats i episodis torrencials, allò que es cantava “al meu país no sap ploure”. Així que haurem de parar atenció en un setembre que comença prou revoltat i una tardor on sempre estan els ingredients damunt la taula, però mai sabem quin plat s’acabarà cuinant.

SERGI CORRAL BUELA

Esports | Futbol

Molt a millorar

D

esprés d’ un estiu força mogut a les oficines del Narcís Sala, va arribar l’ inici de la nova temporada. Les circumstàncies no eren les millors: fitxatges dubtosos, un entrenador força desconegut i que arriba molt tard... Però el que si que es manté impertorbable és la força del seguidor andreuenc, que passi el que passi, anima i crida any rere any. Més encara aquesta temporada, després d’una temporada quasi bé sencera a porta tancada. A més, ens trobem amb un format nou de lliga que encara redueix més la possibilitat d’ ascendir de categoria.

Però, anirem per parts.

El format ha enquadrat a la Unió a la tercera RFEF. Pot semblar que no ha canviat res perquè a nivell de rivals, la majoria són molt coneguts pels seguidors. Res més lluny de la realitat. El no ascens de la passada temporada fa que la UESA caigui una divisió. Més dramàtic és encara si ens posem a pensar que s’ha de fer per poder pujar. L’ únic equip que puja directe és el líder del grup. Del segon al cinquè entren a una fase eliminatòria que primer els fa competir entre ells i, posteriorment, amb un altre equip de l’ estat espanyol. Es miri com es miri, és molt complicat.

I, acabat de sortir del forn, el primer partit de lliga. El Manresa visitava el Narcís Sala en un partit amb molt bon cartell. L’ equip bagenc ha fet una molt bona feina estival i es va veure plasmat al verd. De fet, personalment penso que el 1-1 final no va fer justícia a l’ equip visitant. Es va veure una UESA molt inoperant amb la pilota, sense solucions a la pressió asfixiant del Manresa. De fet, el gol andreuenc es produeix en una acció aïllada de Fassani, que amb un gran moviment de 9 va avançar a la UESA. Més enllà del gol, la Unió va anar a remolc tot el partit, defensant amb els 11 jugadors per darrere de la pilota. Semblava un equip professional i molt treballat contra un grup de juvenils. Com he dit, el millor el resultat.

Queda moltíssima feina a fer si volem un equip protagonista, que és el que sol•licita el soci. De moment, el més pròxim és visitar al Girona B a Riudarenes i rebre la visita de la Pobla de Mafumet. Desitgem tota la sort del món als quadribarrats, ja que, tot i ser bastant crític, convé recordar que això no fa res més que començar. Som-hi UESA! DAVID ALBIZU

cap a peus | setembre

Passem a la pretemporada. A nivell personal penso que s’ha trigat molt a portar un entrenador que pogués posar en marxa un projecte. Van sonar entrenadors contrastats i amb experiència a la categoria, però finalment va arribar David Almazán. Després es va produir un degoteig de fitxatges, alguns millors que altres.

Fins i tot els resultats de la pretemporada no han estat dolents, havent guanyat el torneig d’ Històrics al Guinardó. Alguns dels fitxatges, el dia que escric aquest article, segueixen sense ser inscrits. Són, curiosament, els que més dubtes han despertat durant aquests partits.

21

La celebració del gol de Germán Fassani davant el Manresa/ JUDIT ANDREU

Esports | CNSA: Natació i Waterpolo

Bon balanç olímpic

L

'atenció mediàtica de l’estiu en l’àmbit esportiu ha estat centrada en els Jocs Olímpics de Tòquio, que s’han celebrat a la capital japonesa després del seu ajornament l’any passat a causa de la pandèmia. La representació del Club Natació Sant Andreu ha estat la més nombrosa de la història, amb quatre representants, gairebé el cinquanta per cent de la delegació estatal, a més de l’entrenador Jordi Jou en l’equip tècnic.

Els nostres nedadors han quedat lluny de les medalles, però protagonitzant grans actuacions i oferint el màxim en cada prova. Jèssica Vall competia amb l’objectiu de classificar-se per la final de la seva prova reina, els 200 braça. No va poder ser, i va quedar-se a les semifinals amb una tretzena posició final. També tenia mínima en els 100 braça, on va quedar divuitena en no superar la primera eliminatòria.

Per la seva part, Àfrica Zamorano també va accedir a les semifinals de la seva millor prova, els 200 esquena, en la qual va obtenir la tretzena posició final. Més discreta va ser la seva participació en els 200 estils, amb el vintè lloc final en no superar les eliminatòries.

22

Delegació de nedadors del CNSA a Tòquio/ JJ AYMERICH

Per las seva banda, la velocista Lidón Muñoz, en els seus primers jocs, va tenir la papereta més difícil, ja que les seves proves acostumen a ser les que acumulen més participació i també les que protagonitzen els grans especialistes amb tirada mediàtica. Així, en els 100 lliures va fer el vint-i-setè lloc, i en els 50 lliures va ocupar la vint-i-tresena plaça. Totes tres nedadores, a més, van nedar el relleu de 4x100 estils, juntament amb la seva companya Mireia Belmonte, i van quedar classificades en el setzè lloc final. Per últim, l’únic representant masculí, en Joan Lluís Pons, que nedava els seus segons jocs, tot i que els primers amb el Sant Andreu, va fer el quinzè lloc final en la prova dels 400 estils, en la qual, a més, va obtenir el rècord d’Espanya.

Ara la pretemporada ja ha començat i l’equip del Club Natació Sant Andreu ja té la vista posada en les primeres competicions de la temporada, en un any amb Campionat d’Europa i Campionat del Món, amb l’objectiu d’encetar un cicle olímpic de només tres anys que ha de culminar amb la màxima representació possible en els Jocs de París, l’any 2024.

JJ AYMERICH

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona