669 Juliol

EDITORIAL Un mes de Porta a Porta JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

L

a nostra entitat ha donat suport a la proposta de recollida porta a porta que ha fet l'Ajuntament. Ja hem explicat repetides vegades que aquesta no era la nostra proposta, però que l'hem considerat com una oportunitat de millora respecte a un model insostenible ambientalment a nivell col•lectiu.

Tot i això, des del mes de febrer passat (editorial de la revista) hem estat insistint que no podia tirar endavant amb “amb precipitació o sense diàleg amb tots els veïns”. I en reunions amb l'Ajuntament vam avisar de poca flexibilitat i vam aconsellar endarrerir l'entrada en funcionament si no estaven resoltes algunes d'aquestes disfuncions Seguim pensant que és necessari superar el model del contenidor on s'hi pot llençar el que vulguis en qualsevol moment, i que

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

acaba amb més d'un 60% dels nostres residus a l'abocador o incinerats. Però després d'un mes de porta a porta, creiem que cal resoldre urgentment diferents disfuncions i problemes.

Com podreu llegir en el darrer comunicat, algunes de les propostes de millora que hem fet públiques diverses entitats es van fer arribar la primera setmana de funcionament del porta a porta, a finals de maig, i encara no s'han modificat.

Cal que l'Ajuntament posi tots els recursos econòmics que siguin necessaris perquè l'esforç individual i col•lectiu que estem fent els veïns i veïnes valgui la pena. No volem tornar al model insostenible anterior, però tampoc ens serveix de res un canvi de model només a Sant Andreu, que no es pugui generalitzar a tota la ciutat.

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: ANDREU CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALEIX GONZÁLEZ, ALBA CABRERA I XAVIER ARAGALL DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I

VOCALIA DE SANITAT

SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

FEM

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

GRANS.

BARRI

AMB

LES

8......RECOMANACIONS CULTURALS

1O....COMUNICAT SOBRE EL TANATORI

11... EL PRIMER MES DE PORTA A PORTA

PERSONES

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

REIVINDIQUEN

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

SUMARI

monogràfic

13... TRÀNSIT I MOBILITAT A SANT ANDREU

20... ATENEU OBRER: GENERACIONS DE TEATRE

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

CARRER GRAN

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

MANDAT.

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

TICA, ETC.

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL PROJECTE.

22... LA HISTÒRIA DE CAN VIDAL

24... ESPORTS

VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

FABRA I COATS

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

CASERNES

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

ZATS COM A TALS.

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

TATGE PROTEGIT.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

MERIDIANA

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI

INNECESSARI.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

AVINGUDA.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

5

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98) FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania.

S’ofereix sra. Amb experiencia per cuidar persones de nit o durant el dia.

Rosi: 632177872.

S’ofereix Sra de 36 anys traballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits.Maryelin.623136495.

Venc maquina de cosir antiga de maleta amb molt bon estat de marca ALFA. Mèrce 933119295.

Venc pis a Sant Andreu C/Gran,amb Agustí Milá. Planta baixa, 50m 3 habitacións una doble,menjador, cuina, aseo amb dutxa i dos terrases exteriors. Particular Joan Guardiola.

677381047 NO AGENCIES. Venc un Honda Cívic (2009) en molt bon estat de color gris plata per 5.500€.

Només 55.870km. Rosa 650314149

IMMOBILIARI Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster. 630715353, Albert.

Es lloga plaça de parking a la 1º plt del CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes, Clara. 646162702

Es lloga placa de parquing per cotxe mitja a c/ Neopatria/Fabra i Puig. 933468372 o 607211217 Angelina Es ven plaça de pàrquing per cotxe petit-mitjà al carrer Santa Coloma 90. Pau Maduell. Tel 665563375

CNSA Es ven 1 titol del Club Natació Sant Andreu Preu 700 euros. Jordi 654201818.

Es ven titol del Club Natació Sant Andreu Elisa Santromà.

647423330

Es lloga placa de parquing, Plaça Can Fabra.seguretat 24h al dia Ramon 627757374

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

DE CAP A TWITTER

Fem un repàs a les piulades i repiulades més importants que ha fet el compte del Cap a Peus aquest mes! Si les vols anar veient cada dia, segueix-nos al compte @capapeus

cap a peus |juliol

7

CULTURA DE BARRI

Coses a fer a Sant Andreu de Palomar durant l'estiu

A

mb l’arribada de l’estiu, i com cada any, la revista de Cap a Peus s’agafa unes petites vacances. Un mes per descansar i carregar piles de cara al curs vinent. A l’agost us deixarem de portar la revista a casa, però no patiu! Perquè us pogueu mantenir informats de tots els esdeveniments que passaran a Sant Andreu durant el final de juliol, l’agost i l’inici de setembre, us portem una petita guia d’esdeveniments culturals que podreu visitar durant aquets mesos.

cies digitals: inclouen tallers formatius i altres actes culturals relacionats amb la innovació democràtica, les dades obertes i la cultura digital, segons informa el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra. Activitats disponibles fins a principis d’agost.

Durant finals de juliol, i en els mesos d’agost i setembre, la Fabra i Coats acollirà un parell d’exposicions que no us podeu perdre.

Si els més menuts de la casa busquen un casal on passar ’s-ho bé, l’Ateneu obrer de Sant Andreu ofereix un casal artístic d’estiu, amb dates d’inscripció del 30 d’agost al 10 de setembre. Es treballa el teatre, la dansa, la música i els jocs. Una bona manera de fer volar l’imaginació dels més petits.

De 4 a 15 anys / De dilluns a divendres de 9h a 13.30h En aquestes mateixes dates i horaris, l’Ateneu també disposa d’un casal juvenil per a nois d’entre 15 i 20 anys. En ell, es treballen totes les disciplines per descobrir com és actuar en un gran musical de Broadway.

En el seu centre d’art exposen “La Transformació Sensible”, un projecte a cura d’Oriol Fontdevila: <<presenta diferents propostes amb què podem cohabitar la bellesa: contràriament a la idea que es tracta d’una qüestió de gust individual o d’estetitització de sistemes socials i de pensament, en aquest projecte la bellesa és entesa com a principi organitzatiu i com a força motriu de coneixement.>> També s’hi exposa “Tot ordre es vol pur”, una exposició retrospectiva a càrrec de Núria Güell. <<Tot ordre es vol pur l'artista utilitza els seus projectes anteriors com a canal per endinsar-se en la deriva moralista i totalitzadora de l'opinió pública actual, clarament visible en la voluntat redemptora de les institucions culturals, i al mateix temps preguntar-se per la implicació dels artistes en aquesta mateixa deriva.

Amb aquesta operació, Núria respon a la demanda institucional d'una exposició retrospectiva, amb cinc propostes noves i la complicitat de set artistes, tres pensadores, dos exreclusos, alguns sacerdots i una monja youtuber.>>

Encara que acaben a principis d’agost, encara teniu temps per poder gaudir de les múltiples activitats que es realitzen al Canòdrom de la Meridiana. Aquestes s’orientaran a la tecnologia i les noves experièn-

Les exposicions estaran fins el 10 d’octubre. *descripcions extretes de la propia web de la Fabra i Coats.

A finals de juliol podreu trobar diferents esdeveniments que es faran a l’harmonia: El primer d’ells, una crítica de quadres proposta pel Grup de Pintors de Sant Andreu, que dura a terme una conferència on explicaran els passos a seguir per a realitzar una bona crítica de quadres. En què ens hem de basar a l’hora d’observar un quadre? Això i molt més podreu descobrir el 19 de juliol a les 19.00 de la tarda.

I per si encara no en tenieu prou amb tot el que us hem anat anunciant... La Lírica de Sant Andreu presenta... El Musical: Ger mans de Sang. Amb música en directe i apte per a qualsevol qui vulgui passar una bona estona al Casal Catòlic de Sant Andreu, C/Pons i Gallarza número 58, els dies 18,19,25 i 26 de setembre a les 17h.

Fa uns pocs números jaa us vam portar la crònica de l'obra que van presentar al públic, Gerònimo Stilton, la qual va ser tot un triomf. Per anar obrint boca, us deixem per aquí el cartell de l'obra que s'estrenara al tornar de les vacances!

Si amb això no teniu prou, un dia després podreu gaudir de “Missatges per l’aigua”, un taller de serigrafia que busca ensenyar la tècnica de serigrafiar alhora que, a partir de reflexions grupals, s’estampin dissenys relacionats amb missatges i reivindicacions de la cura i la defensa de l’aigua com a dret universal. Aquest taller serà facilitat per Atelier Spritz, en col•laboració amb l’Aula Ambiental de Sant Andreu. 20 de juliol a les 18.00 de la tarda.

cap a peus | juliol

La Societat Cultural i Esportiva La Lira ofereix aquest estiu l’escoleta de cultura popular, ja iniciada a inicis de juliol i que comprendra activitats fins a finals d’aquest mateix mes. En aquest esdeveniment s’ofereixen diferents activitats lúdicoeducatives de cultura tradicional que s’ubicaran al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, la Societat Cultural i Esportiva La Lira i al voltant del mercat de Sant Andreu durant el mes de juliol, els dijous, divendres i dissabtes.

Taller de Bastons: El dijous 22 de juliol a les 18.30h a Can Galta (Carrer d’Arquímedes, 30).

Activitats dirigides de diferents àmbits de la cultura popular: Els divendres 16 i 23 de juliol a les 18.00h a La Lira (Coroleu, 15)

9

Comunicat sobre el Pla Especial del tanatori Des de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de St. Andreu de Palomar hem reclamat repetidament a l’administració que es desencalli el procés de transformació urbanística de les antigues Casernes de St. Andreu i hi hem reivindicat històricament equipaments públics. Ens hem fet sentir a totes les reunions de la Comissió de Seguiment, que és l’espai de participació entre el Districte de Sant Andreu i les entitats del barri per fer el seguiment dels projectes d’urbanització i de construcció dels equipaments en aquesta zona.

En la proposta d’equipaments del planejament de Casernes, aprovat el 2006, en la parcel•la D hi havia previst un alberg de joves. Aquest equipament no va ser proposat per les entitats veïnals, a diferència d’altres equipaments, i ja va ser una imposició respecte a la participació de l’època. El juny de 2018 el Consorci de la Zona Franca (CZF), propietari de la parcel•la, va subhastar-la sense informar la Comissió de Seguiment i sense delimitar la tipologia d’usos. Es va adjudicar a Serveis Funeraris de Barcelona SA (Mèmora), que va ser qui més diners va aportar. Aquesta empresa, majoritàriament privada, preveu fer-hi 4 sales de vetlla i un oratori, immersa en una competència de descentralització amb l’altra gran empresa del sector, Àltima.

Malgrat les primeres reaccions veïnals en contra del tipus d’equipament, la nostra entitat ha procurat mantenir-se al marge del posicionament sobre l’equipament. L’AVV sí que ha reivindicat que les decisions sobre els usos es debatin i acordin en el marc de la Comissió de Seguiment. Després de la pressió de les mobilitzacions, el maig passat Mèmora fa pública la cessió gratuïta a l’Ajuntament del 75% de la parcel•la adjudicada (4500 m2) per destinar-se a usos públics. Al mateix temps, el CZF va comprometre’s per escrit a seguir processos participatius per decidir els usos dels dos terrenys d’equipaments encara pendents de definir.

En el passat número del Sant Andreu de Cap a Peus, en l’article que parla d’aquesta qüestió, es diu que l’AVV aprova aquesta cessió del 75%, mantenint el tanatori privat en el 25% restant. A aquest respecte volem aclarir la nostra posició. És cert que ens agrada més l’opció de poder decidir sobre aquests 4500 m2 que retornar a l’alberg de joves que apareixia al planejament, que també seria privat. Ara bé, volem manifestar que: -El CZF ja té previst recuperar la inversió feta en el seu moment, i pagar les càrregues corresponents, amb la venda de 816 habitatges privats, pendents de subhastar.

-En la Normativa de la Modificació del Pla General Metropolità en l’article 26 s’hi inclou l’obligació dels propietaris a “cessió dels sòls destinats a sistemes inclosos en el polígon”.

-Al marge del que legalment té dret o no a fer el CZF, no ens sembla ètic que un organisme com aquest, participat de les administracions públiques, mantingui un ús privat i intenti fer caixa amb els terrenys d’equipaments.

-Actualment encara no s’ha completat la compravenda del terreny, ja que està suspesa a l’espera de l’aprovació del Pla Especial, actualment en exposició pública.

Per tant, demanem: -Que no s’aprovi el Pla Especial, amb el compromís del CZF de cedir a l’Ajuntament el 100% de la parcel•la D, així com de la F i de totes aquelles que restin en propietat del CZF. -Que es defineixin a la Comissió de Seguiment els usos dels terrenys d’equipaments sense decidir, i el canvi d’usos d’aquelles propostes que han quedat obsoletes o que ja no tenien consens quan es van aprovar.

Aquest text serà presentat en forma d’al•legació en el procés d’informació pública del Pla Especial.

AVV Sant Andreu de Palomar

SOCIETAT

Balanç del primer mes del Porta a Porta

S

egons han desprès les dades de l'Ajuntament de Barcelona, les dades del nou sistema d'escombraries del Porta a Porta indiquen que Sant Andreu de Palomar s'ha posat al capdavant en la recollida selectiva a l'àrea metropolitana barcelonina. Tot i les crítiques veïnals que vam explicar en el número anterior del Cap a Peus, després de la implantació del Porta a Porta la recollida selectiva neta andreuenca és del 76% respecte al 37% que hi havia abans que s'implantés. Una millora que situa Sant Andreu en la quinzena plaça de les recollides selectives més altes en la llista dels 211 municipis de més de 5.000 habitants de tot Catalunya que tenen aquest sistema, donant suport a un total de 600.000 catalans.

Segons l'Ajuntament, l'objectiu principal dels sistemes de recollida de residus com el Porta a Porta és millorar la selectiva, sobretot fent disminuir la fracció de rebuig a favor de la fracció orgànica. En aquest sentit, un cop arribat (tot i que amb molts veïns i veïnes crítics amb com funciona el nou sistema) al primer mes de funcionament del Porta a Porta de Sant Andreu, s'ha duplicat la recollida selectiva neta de l'orgànica en pes que ha passat de 12.854 quilos setmanals fins als 23.881. A més, el model de Sant Andreu de Palomar preveu tres dies d'aportació de fracció orgànica i entre els usuaris i usuàries,

Igualment, a partir de finals de setembre, el Porta a Porta a Sant Andreu afegirà punts de recollida de residus sanitaris (com per exemple mascaretes, residus d'higiene íntima o bolquers, entre d'altres), substituint el punt mòbil de recollida actual per punts fixos distribuïts pel poble. Ara mateix, passa només una vegada per setmana pel nucli antic andreuenc, genera cues. Però, després de les vacances, ja hi haurà diferents punts fixos distribuïts per tot el poble que no podran estar situats a més de 200 metres dels domicilis. El consistori ha explicat que el sistema funcionarà amb contenidors petits, com els que s'han ubicat a les comunitats de veïns mitjanes, i els usuaris els podran obrir amb un clauer personalitzat, com si es tractés d'una bústia. Els contenidors han de servir per recollir aquests residus com ara bolquers i compreses, i el servei s'haurà de sol•licitar i es donarà accés a la bústia més propera a l'habitatge. Les bústies faran que es modifiqui el servei del vehicle itinerant, que passarà ser un vehicle d'emergència amb quatre ubicacions a la zona.

En aquest sentit, cal recordar que des de l'AVV, creiem que la recollida selectiva no té marxa enrere. Es tracta de complir la normativa europea i el Porta a Porta s'ha mostrat com la millor solució. Amb les millores introduïdes i les que es poden introduir progressivament, la recollida selectiva a Sant Andreu va pel bon camí.

Dades de millora de la recollida Porta a Porta a Sant Andreu/ AJUNTAMENT DE BARCELONA

cap a peus |juliol

Per tant, en només un mes, Sant Andreu s'ha convertit en la zona de la ciutat comtal on més es recicla. En total, cada veí o veïna de Sant Andreu de Palomar recicla 0,63 quilos al dia, molt per sobre de la mitjana de Barcelona, que és de 0,41 kilograms per dia i habitant.

A més, les dades facilitades pel consistori també asseguren que aquest sistema de recollida selectiva ha permès doblar la recollida de fracció orgànica en pes i també ha fet augmentar la resta de fraccions: la recollida d'orgànica ha incrementat en un 50% la recollida per pes i ha rebaixat el nivell d'impropis del 10,5% al 3,4%.

dues terceres parts treuen l'orgànica 1 o 2 cops a la setmana (el 31% un dia a la setmana i 37% dos dies) i el 32% ho fan tres dies.

Pel que fa a la resta de fraccions, destaca l'increment d'un 63% de la recollida selectiva neta dels reciclables i la disminució d'impropis d'aquesta fracció, que han passat del 14,21% al 6,88%. La fracció de paper i cartó creix un 16% i la de vidre es manté sense canvis perquè és l'única que continua fent-se amb contenidors al carrer.

11

SANITAT

La vacunació a Sant Andreu: Llum al final del túnel

C

om ja vam parlar al número anterior d’aquesta revista, el punt de vacunació situat a Sant Andreu fou mogut del CAP Casernes fins al centre comercial La Maquinista, efectuat a la pràctica el dia 10 de maig, quan es va començar a vacunar de forma massiva com a un PVP (Punt de Vacunació Poblacional).

Però, per què es va efectuar aquest moviment? Segons explica Luís Alberto Navarro Pérez, infermer especialitzat en pediatria i coordinador del centre de vacunació poblacional de La Maquinista, en un principi, quan es vacunava al centre situat a les Casernes, l’espai era molt reduït. La vacunació s’aglutinava tota en la planta de pediatria, on només existia una porta per entrar i sortir: l’ascensor. Les escales eren poc fiables, ja que la gent gran que es vacunava patia al baixar-les. Tot això per complir la norma que hi hagin entrades i sortides diferents, cosa que s’ha aconseguit amb el nou centre de vacunació a La Maquinista.

El punt de vacunació es situa en un petit local del centre comercial, el qual és un annex del Carrefour. L’avantatge principal radica en l’entorn: Zones d’espera a l’aire lliure, més segures segons el protocol Covid, amb entrades i sortides diferents per no acumular gent. “Encara que el local no sigui molt gran, les zones d’espera pels qui fan cua i els vacunats són idònies, ja que poden estar amb l’espai que necessitin” afirma Luís Alberto Navarro. El local va ser ofert de forma gratuïta des d’un primer moment per La Maquinista.

Aquestes facilitats, junt amb el pàrquing que ofereix el centre i el renom que té dins la zona metropolitana de Barcelona converteix a aquest PVP en un dels centres, si no el centre, més demandat pels qui busquen el seu torn per rebre la seva dosi contra la Covid-19. La zona està ben comunicada i s’hi pot arribar en autobús, metro o el propi cotxe, amb aparcament dins el mateix centre comercial.

Es vacuna de dilluns a dissabte, tot depenent de les dosis de les quals es disposin dia a dia. Actualment, aquestes es situen en unes 2.000 dosis diàries, totes administrades fins que s’acaben. “Nosaltres depenem del Govern perquè ens reparteixin les dosis, i això es fa de forma equitativa” explica el coordinador del centre. Aquestes dosis són administrades per sanitaris d’atenció primària, que doblen torns per poder vacunar a tots els necessitats “Cal saber que aquesta gent treballa al matí i després a la tarda ve a vacunar aquí, i això ha de tenir un reconeixement” explica Luís Alberto Navarro.

Queda clar, doncs, que sense aquest personal no arribaríem a cap lloc. La vacunació massiva és necessària posar fi amb la Covid-19, que ens porta acompanyant més temps del que ens agradaria a les nostres vides. Es vacunaria més si es pogués, però amb el que es té s’ha d’anar cap endavant per poder tancar aquest capítol el més aviat possible.

Fotografia del PVP de la Maquinista, a Sant Andreu de Palomar. Font: Twitter Salut.

ALEIX GONZÁLEZ

Problemes de trànsit i mobilitat a Sant Andreu Xavier Aragall

cap a peus | juliol

El trànsit a Sant Andreu Ja portem diversos números parlant sobre el problema del trànsit a Sant Andreu, d'on deriven, per exemple, alguns problemes de sostenibilitat del barri. Fa tres mesos, l'Alba Cabrera, redactora de la revista, ens explicava com estava afectant el tràfic redirigit al nucli antic, i les queixes veïnals que això comportava. Lluny d'acabar amb el problema, aquest encara segueix vigent. En aquest monogràfic farem ressò de la situació actual, i posarem llum sobre una problemàtica que, pel bé de Sant Andreu, s'hauria de resoldre com més aviat millor.

13

A

l Cap a Peus de passat mes de febrer ens fèiem ressò dels efectes de la pacificació del carrer Gran sobre la reordenació del trànsit i la mobilitat a Sant Andreu. Efectivament, tant bon punt el carrer Gran es va convertir en un eix ciutadà, un punt de trobada per passejar, per comprar etc. els cotxes que abans hi passaven no van desaparèixer, sinó que es va desviar cap a carrers estrets i en cap cas planificats per absorbir gran quantitat de vehicles, la qual cosa ha esdevingut un problema que cal resoldre.

El futur de les ciutats passa per una total reordenació de la mobilitat, on l’ús de vehicles, per motius de congestió i contaminació està cridat a veure’s reduïts substancialment. Com ja passa en moltes ciutats europees, el redisseny de l’urbanisme passa per treure espai als vehicles per tal que els ciutadans puguin donar-li un nou ús, fent les ciutats a mida per a les persones i no per als vehicles, i sobretot millorant la qualitat de l’aire (una necessitat urgent en el nostre cas).

Es tracta d’una estratègia a llarg termini. Durant molt anys el cotxe ha estat el centre de la planificació i les inèrcies son lentes i difícils de canviar. Un exemple ben actual és la revolta escolar iniciada a Barcelona a finals de 2020, on des de les associacions de famílies d’alum-

Trànsit al Carrer Segarra/ PLATAFORMA PER AL TRÀNSIT

nes de diverses esocles, van iniciar una campanya per reclamar una major pacificació als entorns escolars, menys contaminació i menys soroll. Una campanya que ja s’ha estès a més ciutats catalanes i fins i tot a la resta de l’Estat. És per aquest motiu que quan som davant d’actuacions com la del carrer Gran, que mostren quin serà el model de ciutat (seguint els models que s’estan implementant en molts països europeus) i que tenen un impacte positiu, cal actuar sobre aquells efectes indirectes que produeix.

Mentre no es consolidi la reducció de vehicles, i el transport públic esdevingui, encara més, una alternativa eficient de mobilitat, cal resoldre aquells efectes negatius que s’esdevenen i que impacten en la quotidianitat de molts veïns.

I això és el que està passant ara a Sant Andreu, i per aquest motiu es va crear la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu, que ha posat sobre la taula aquest problema per tal que l’Ajuntament hi posi solució. A principis de 2021 van organitzar un seguit de passejades pels carrers entorn a la plaça Marià Brossa i en el seu manifest destacaven que “des de la pacificació

del carrer Gran de Sant Andreu, l’itinerari Agustí Milà – Segarra – Marià Brossa – Servet – Arbúcies – Matagalls – Malats – Fraga – Pons i Gallarza, s’ha convertit en l’artèria principal d’entrada al nucli antic pels vehicles provinents de la Trinitat Vella, Ronda de Dalt i Litoral, Passeig Valldaura i les diferents vies d’entrada la ciutat” destacant que hi havia problemes amb cotxes, que excedien la velocitat prevista en aquells carrers ja pacificats, també amb camions i vehicles de mitjana i gran dimensió que quedaven encallats en alguns dels girs estrets que hi ha en aquest itinerari i també el cas de motocicletes

que fan curts trams en sentit contrari per tal de fer drecera i evitar una gran volta per Sant Andreu.

A principis de febrer la Plataforma va tornar a fer sentir la seva protesta aquest cop fins a la plaça Orfila i a l’audiència pública sobre l’estat del districte. També han fet actes reivindicatius amb jocs per a infants a la plaça Marià Brossa, i a finals de juny feien una nova reivindicació construint una casa de cartró a la cruïlla del carrer Servet amb Arbúcies, un estret gir que ha esdevingut molt perillós per als vianants.

cap a peus | juliol

15

Cartells reivindicatius al carrer Agustí Milà, prop de la cantonada amb Segarra. Imatge: Fem Crida. Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu

Tal i com diu la Marta Genís, membre de la Plataforma “s’han despacificat aquests carrers. Es van fer els desviaments sense preparació, ni senyals de trànsit, ni previsió. La sensació que tenim és que quan van pacificar el carrer Gran no van tenir en compte l’efecte que podria tenir”. En crear-se la Plataforma van elaborar un detallat estudi sobre la freqüència de pas de vehicles en diferents dies i horaris i van elaborar un seguit de propostes de millora. Se’ls fa llarga la reivindicació, perquè des de l’Ajuntament, inicialment els va costar reconèixer el problema, admetien que havien previst que gran part del trànsit que passava pel carrer Gran s’evaporaria, és a dir, que el volum de cotxes disminuiria però no que agafarien rutes alternatives. “Des de l’Ajuntament ens diuen que ens escolten i que tenen un pla, però no hi veiem solució, i el nostre dia a dia se’n ressent molt”. Certament passejant amb la Marta pels carrers afectats, notem un transit constant per uns carrers que abans eren ben silenciosos i calmats.

S’han fet malbé pilones, arbrat i pavimentació, i hi ha girs que realment suposen un perill per a la integritat del vianant. Des de la Plataforma ens comenten també que si bé s’ha pres una mesura que havien sol•licitat com es el canvi de sentit del carrer Gran entre Joan Torras i Malats, que hauria d’evitar el pas pels carrers afectats, la senyalització que s’ha posat és equívoca i fa que gairebé cap vehicle l’utilitzi. La Marta comen-

ta també que “ens fa por aquesta dinàmica d’afrontar aquest problema amb poca capacitat o voluntat resolutiva, ara per ara no veiem solució i temem que un cop es posi en marxa el mercat remodelat (especialment mentre desmantellin la carpa provisional del carrer Sant Adrià) la cosa empitjori”.

Per part de l’Ajuntament, el passat febrer, arran de la intervenció de la Plataforma a la consulta pública, la regidora del Districte, Lucía Martín, va comprometre’s aposar fil a l’agulla. De fet, s’ha posat en marxa una comissió de seguiment on hi participa la Plataforma i entitats veïnals, i s’ha dut a terme un estudi de mobilitat que inclou també la reordenació del trànsit al voltant del Mercat. L’estudi de mobilitat, que va ser complementat amb sessions participatives, el va dur a terme l’Ajuntament i inclou una enquesta sobre mobilitat als veïns i analitza freqüències de pas en diferents dies i hores de la setmana, i s’hi pot veure clarament com l’eix secundari que constitueix el carrer Agustí Milà, Segarra, Servet, Arbúcies, Malats té una sobrecarrega tant de vehicles privats com de vehicles mitjans i grans de transport de mercaderies. Un diagnòstic que ve a refermar el que ja havien fet des de la Plataforma. Ara doncs tenim un diagnòstic que dona la raó als veïns, però “de moment no tenim la sensació que hagi de servir per aportar solucions” diu la Marta.

Imatge de l’anàlisi de mobilitat de cotxes i camions entre les 8 i les 9 del matí a Sant Andreu. Font: Ajuntament de Barcelona

cap a peus | juliol

17

Reivindicació de la Plataforma a la cantonada del carrer Arbúcies amb Servet. Imatge: Fem Crida. Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu

Així mateix, també es pot veure en aquest diagnòstic de l’Ajuntament la sobrecàrrega de trànsit en un altre part de Sant Andreu, concretament al carrer Segre i Santa Coloma. Dos carrers que estan absorbint molt transit que abans passava pel carrer Gran ja que canalitzen el trànsit procedent de Torras i Bages que van cap a la rambla d’Onze de Setembre/Fabra i Puig, la qual cosa té un impacte molt gran en un espai on s’hi apleguen fins a quatre centres educatius. Un element destacat que s’afegeix als impactes de la redistribució del trànsit a Sant Andreu.

Així doncs, ara existeix una fotografia molt detallada de la mobilitat a Sant Andreu, i s’hi observen diversos elements. El principal la redistribució del trànsit arran de la pacificació del carrer Gran, amb incidència en un seguit de carrers que reclamen una solució. Però també s‘hi pot observar com ens movem els andreuencs a peu, en bicicleta o en patinet. Alhora l’increment de trànsit de distribució de mercaderies molt influït pel

lliurament de productes comprats per internet no facilita l’alleujament d’aquest tipus de trànsit cada cop més present als nostres carrers. I es que la mobilitat tal i com la tenim ara a sant Andreu, requereix una solució amb una doble òptica. D’una banda resoldre els problemes més immediats que incomoden veïns en el seu dia adia, i de l’altre cal pensar més a llarg termini com ha de ser la mobilitat del futur. Com s’ha de combinar l’equació de pacificar carrers, reduir sorolls, contaminació i perillositat amb la redistribució del trànsit de manera que no generi nous problemes en altres indrets. Caldrà paciència, col•laboració i implicació dels veïns i veïnes del poble, la feina feta per la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu, n’és un bon exemple i iniciatives com la revolta escolar, que de ben segur arribarà també a Sant Andreu posen i posaran sobre la taula la necessitat de tenir una mobilitat amb el menor impacte possible sobre l’espai guanyat a les persones, a nivell de soroll, de contaminació, de seguretat viària etc.

Cartell de la plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu/ IMATGE D'ARXIU

L'apunt cultural | Desena edició de la ballada a la Fresca Esbart Maragall.| En vistes de la gran potència cultural que ofereix el barri de Sant Andreu del Palomar, des de la revista de Cap a Peus volem reivindicar quants actes millors. És per això que en aquest apunt gràfic us en destaquem un: La ballada a la fresca. El passat dissabte 3 de juliol a les 10 de la nit, a la Plaça Orfila, l'Esbart Maragall va celebrar la 10a edició de la ballada a la fresca. quest any, l'acte anomenat Línia i llum anava dedicat a Manuel Cubeles.

Aquesta ballada és molt especial per diverses raons. La més, l'excepcionalitat que s'està vivint ara mateix i que permet que l'acte es pugui realitzar. Any enrere, l'acte es va haver de cancelar degut a la situació sanitaria.

Enguany la millora de les dades enfront la pandèmia ha permès que línia i llum pugui pujar a l'escenari tot i només portar vuit setmanes de treball. Encara i altres cancelacions d'actes durant l'any, no s'han volgut perdre la cita amb el poble de Sant Andreu, que acull a l'Esbart des de fa 11 anys (l'any passat estava acordat però la COVID va impedir l'actuació). Després d'aquest petit reconeixement, us deixem amb el cartell facilitat per Esbart Maragall que preseta l'acte realitzat fa uns dies.

TEATRE

Ateneu obrer: generacions de teatre

E

l passat 4 de juny a les tres quarts de nou, em reuneixo amb els amics de l’Ateneu de Sant Andreu, institució centenària fundada l’any 1885 amb una llarga tradició cultural i gran arrelament al nostre poble, per fer una revisió de les activitats que duen a terme en l’àmbit del teatre i copsar les seves opinions sobre l’actual escena teatral de Sant Andreu. Al pati de cadires de la sala d’actes, em rep la Núria Olivé, responsable dels tallers de teatre del centre, amb un somriure generós i la vitalitat que desprenen els seus ulls, símptoma inequívoc del cúmul d’inquietuds que omplen la seva vida. En Francesc Garrabella, facilitador de la trobada, ens acompanya i exerceix de bon amfitrió fent la pertinent presentació protocol•lària. Sense més preàmbuls abordem de ple la tasca teatral de l’Ateneu.

Joan: Com s’estructura la vostra activitat? Núria: Comptem amb 11 grups estructurats per edats de cada dos anys i a partir dels 18, en grups que conformen les distintes companyies de l’Ateneu.

20

Jaon: Així doncs, es podria entendre que la labor que potencieu és la formativa? Núria: Tots i totes les participants paguen una quota mensual per assistir als nostres tallers. Al llarg del curs abordem la preparació d’una representació teatral i es combina amb activitats orientades a consolidar els preceptes bàsics de la interpretació. Els beneficis que aporta la disciplina són múltiples i extrapolables a molts àmbits i tipus de perceptors/es: la potenciació de la part artística de la persona, el desenvolupament de pautes educatives i el creixement en valors, l’adquisició de competències en la correcte expressió oral i corporal ..., totes aquestes facultats que promulga el teatre són font de gran valor per a equips docents o altres col•lectius que poden compartir-ne l’interès.

Joan: Com és la dinàmica del curs en la preparació de l’obra teatral? Núria: Fins el mes de febrer, ens centrem en la preparació i aprenentatge del text. Seguidament, s’inicia el periple d’assajos i el mes de juny es destina a la posada en escena amb públic.

Joan: La pandèmia ha incidit en el desenvolupament habitual de la vostra activitat? Núria: Evidentment. La pandèmia ens ha exigit afinar l’enginy per no aturar l’activitat. Hem abraçat les noves tecnologies per proposar exercicis alternatius i personals que persegueixen assolir els objectius plantejats al llarg del curs i no perdre la dinàmica de grup: monòlegs, improvisacions ... compartides a través de Google Meet. També, s’ha hagut d’adequar la durada de les peces a representar a final de curs davant la limitació del règim d’assajos presencials. Tot i així, estem molt contents del seguiment i l’èxit de les activitats proposades, fet que ens obre un ventall de possibilitats en futur més pròxim.

Joan: Com valoraríeu l’estat de salut del teatre a Sant Andreu?

Núria: No tinc prou referències per emetre una opinió amb criteri.

Soc responsable dels tallers a l’Ateneu de Sant Andreu i, en aquest sentit, no he tingut més contacte amb el teatre del vostre poble. Forma part de la meva activitat professional i no conec el circuit de teatre amateur del nostre entorn. El que és un fet que puc constatar és la crisi de públic que s’ha de patir davant la gran oferta digital, tant a nivell professional com amateur. Francesc: Comptem amb un públic molt fidel. Tal com diu la Núria, en els darrers anys s’ha observat una davallada en l’assistència en les representacions teatrals, però el nucli d’assidus a l’Ateneu és important i el fet de treballar amb gent jove ens permet mantenir el públic consolidat i revitalitzar-lo amb el públic afí a les noves generacions que participen i perpetuen la seva activitat al centre. De tota manera, la regeneració del públic es constata com el gran repte a assolir.

Joan: Creus que seria beneficiós la col•laboració entre les distintes entitats teatrals del nostre poble per potenciar el teatre amateur a Sant Andreu? En moltes ocasions, em sembla percebre que existeix una oferta concentrada en dates molt delimitades, com la Festa Major, i una manca de coordinació en les propostes, on certes obres són representades una i una altra vegada de forma recurrent en diferents entitats. Francesc: Si més no, es constata una guerra de cartells en els carrers que no s’emmarca, precisament, en el respecte pel treball dels altres. Nosaltres treballem per crear una “cultura de teatre” a l’Ateneu. Un dels objectius que ha perseguit sempre Forat Sense Fons amb l’ajuda de la resta de grups. Actualment, la companyia presenta quatre muntatges per temporada i coordina la realització tècnica de la resta de grups de l’Ateneu; la qual cosa permet mantenir una programació regular i variada. Al llarg dels anys, hem comptat amb la col•laboració de grans actius del teatre amateur de Sant Andreu com l’Ignasi Álvarez o la Dolors Roca, fet que evidencia l’esperit de portes obertes de l’Ateneu.

En aquest instant, amb un aire de murri, s’incorpora a la conversa en Ramon Garrabella, President de l’Ateneu, que ens escolta des de la distància i també hi vol dir la seva. Ramon: Al llarg de tots els anys participant i dirigint l’entitat, el que he pogut constatar és que cal tenir un criteri clar i la mà estesa per a que les coses funcionin. Es poden tenir en consideració totes les opinions però s’ha de ser ferm en la defensa de la institució i l’assoliment dels objectius que han de propiciar la seva viabilitat i el seu futur.

Doncs queda dit, tot animant-vos a que traieu el nas en alguna de les múltiples propostes i activitats que ofereix aquesta entitat centenària del nostre poble.

JOAN TRIAS PUGA

ART

Fi de temporada

L

'1 de juliol vam celebrar el dinar de fi de curs i vintè aniversari al Versalles, una de les icones del poble.

Un esplèndid pica pica i un segon a escollir, vins, cava i pastís conformaven l'àpat. Un dinar que va tindre una enyorada absència. Afectat per una caiguda, en Francesc Porret i Gai fundador i primer president del Grup de Pintors de Sant Andreu, del qui farem una petita pinzellada.

L'any 2005 l'Ajuntament li concedí la medalla d'honor de l'ajuntament de Barcelona. Vaig entrar al Grup fa uns set anys, en Francesc encara n'era el president, de tracte afable, respectuós i diplomàtic, però a la vegada "corco" i imperatiu, de fàcil oratòria i interessat en els projectes, proposant alternatives i solucions. T'esperem!

Gran èxit del Grup de Pintors de Sant Andreu. Els passats 25, 26 i 27 de juny se celebrà el XX concurs i exposició de pintura del passeig de Sant Joan; de la vuitantena d'artistes presentats enguany, cinc companys del nostre Grup, tres d'ells van veure la seva obra guardonada. En Jaume de Renart i Josep M. Alabart obtingueren accèssits. La Gabriela Colás va aconseguir el primer premi d'aficionats.

Des d'aquí les meves congratulacions.

El mes vinent de setembre està prevista, en format diferent del que s'havia proposat, l'exposició "ets curiós" al Centre Cívic de Sant Andreu (Gran de Sant Andreu). N'esperem una bona acollida.Bon estiu. Gaudiu i no prengueu mal.

JOSEP FONT

cap a peus | juliol

Francesc Porret i Gai, nascut a Sant Andreu de Palomar l'any 1929, per tant en té 92, casat i pare de cinc fills. Als dotze anys ja estava relacionat amb la parròquia de Sant Andreu.Més tard, per proximitat, entrà al Casal Catòlic i per afinitats al Centre Cultural Els Catalanistes. Treballà a la banca, on forma part del sindicat horitzontal de banca (únic permès pel règim). Entretant és notòria la seva relació envers les entitats del barri i la implicació en les reivindicacions socials de veïns i veïnes.

El 1971 fou anomenat president de l'Associació de Veïns del barri de Sant Andreu, càrrec que va ocupar durant dotze anys. Intervingué en l'Associació de Veïns de Barcelona aconseguint molts dels objectius. Membre del Centre d'estudis Ignasi Iglésias. Intervingué al Casal Bascònia, en grups de teatre escrits i en el grup TACA de pintors, ja que la pintura sempre l'ha seduït. L'any 2001 I paral·lelament al TACA, fundà el nostre Grup de Pintors de Sant Andreu,

aquest registrat amb l'objectiu d'accedir a subvencions, sempre amb visió de futur.

21

Francesc Porret pintant un quadre de la Plaça Comerç. Font: Grup de Pintors de Sant Andreu

Esports | Futbol HISTÒRIA

Can Vidal, edifici modernista de l'arquitecte Francesc Berenguer

A

l bell mig del cor del poble, a la plaça del Comerç amb el carrer Gran de Sant Andreu, sobresurt l’edifici de can Vidal, als baixos dels quals hi ha el Bar Versalles. Can Vidal situat en uns terrenys on abans hi havien unes cases de planta baixa més pis, propietat de Margarida Guardiola, fou construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guardiola i Jubany – nebot de l’esmentada Margarida-, l’any 1907.

Francesc Guardiola i Jubany fou un empresari fariner, associat el 1877 amb Josep Parera i Guardiola, amb qui crearà l'empresa Parera y Guardiola -més coneguda com la Farinera Fort Pius-, situada a la carretera de Ribes. L'empresa creix espectacularment i el 1882 decideixen adoptar el sistema austrohongarès, per tal de millor la qualitat i la producció de la mòlta de gra. El 1904 decideix canviar de domicili -vivia al carrer Major de Sant Andreu de Palomar- i se'n va viure a la Rambla de Santa Eulàlia -actualment de Fabra i Puig- en un casalot modernista fet expressament per a ell i la seva família i construït pel mestre d'obres Josep Codina.

Actualment l'edifici, conegut com a can Guardiola, és un Hotel d'Entitats i oficina de la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Guardiola i Feliu va contraure matrimoni dos cops.

Amb la darrera va tenir tres fills, Francesc, Pilar i Josep.

Segons l'historiador i capellà andreuenc Joan Clapés i Corbera a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 19301931) en referència a les dues cases tot just esmentades més amunt:

"Abans, en el lloc que ara ocupa la tanca (es refereix al jardí del Casino "El Porvenir", situat al carrer de Pons i Gallarza, números 5-7, -aleshores de Sant Llorenç-) hi era montada la Pescaderia (sic), tirant cap al carrer de Sant Andreu -actual Gran de Sant Andreu, i després s'hi instal•là la Carniceria (sic), que ocupava, ademés, dues cases del carrer Major de Sant Andreu, on s'aixeca el caseriu del Senyor Guardiola, davant la plaça del Comerç...".

Tanmateix, on sí que hem trobat informació que ens confirmi la denominació que recorre de boca a orella per la veu de la gent gran de la Sagrera i Sant Andreu de Palomar és en la premsa de l’època.

Vet-a-aquí un parell d’exemples: En el número de setembre de 1929 de la revista El Cor del Poble, de Sant Andreu de Palomar, s’esmentava: Segons consta en el Registre de la Propietat Urbana de Barcelona: “El referido Don Francisco Guardiola Jubany en la escritura que se calendará (sic), manifiesta: que despues de derribar las antiguas construcciones sobre el indicado solar resultante del principio descrito (...) ha hecho construir bajo la dirección del arquitecto Don Miguel Pascual con sujección á los planos aprabados por el Ayuntamiento , la nueva finca resultante”.

El nou edifici esdevenia un dels més alts de tot l'antic municipi; només el temple parroquial i les noves edificacions de la Fabra i Coats el superaven. Cal imaginar-se, a principis del segle XX, un territori poblat de cases baixes més pis i com a molt de dos o tres

: La plaça del Comerç amb l'edifici modernista de can Vidal al bell mig de la imatge, l’any 1925. Almanac de Sant Andreu de Palomar / Fons Família Vinyes-Roig

pisos. Can Vidal comptava amb soterrani -l'actual Sala Versalles-, baixos, quatre pisos i terrat, amb els seus respectius trasters.

Segons documentació conservada a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona l'edifici fou projectat el 1906. Francesc Guardiola i Jubany en data del 25 de juny de 1906 sol•licitava: "Que deseando reedificar las casa nºs 43 y 45 de la calle Mayor S. Andrés de Palomar, agregando al solar una porción de terreno recientemente adquirida, con fachada en la calle de S. Lorenzo -actual Pons i Gallarza- a V. E.: Suplica se suma conceder permiso para derribar las casas nºs 43 y 45 de la citada calle, cuyas fachadas miden en junto 11,40 metros y autorizar la reconstrucción con arreglo a los planos que por duplicado acompaña".

Tanmateix, l'autoria del projecte està entredit, atès un dels seus col•laboradors més estrets hi figura l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. Tot fa indicar que el veritable dissenyador de can Vidal és Francesc Berenguer. Només cal observar les semblances entre l'edifici andreuenc i l'habitatge del carrer Gran de Gràcia núm. 77,

Francesc Berenguer i Mestre, nat a Reus el 1866, va ésser un arquitecte modernista. Tot i no acabar els estudis d'arquitectura se'l considera l'autor de nombrosos projectes arquitectònics. Amic íntim d'Antoni Gaudí, amb qui col•laborà estretament en diversos encàrrecs fins la seva mort als quaranta-vuit anys (1914). El fet de no tenir el títol d'arquitecte comportarà molts embolics dins del món acadèmic en l'atribució de la seva obra. encara a dia d'avui hi ha seriosos dubtes de les autories de Gaudí, ja que algunes obres son considerades com a realitzades per Francesc Berenguer. Alguns exemples polèmics són la Casa-Museu Gaudí al Parc Güell, el disseny de la façana del Palau Güell - edifici modernista del carrer Nou de la Rambla i executat per Gaudí-, la torre Miranda de Llinars del Vallès, atribuïda a Damià Mateu i Visa i segons correspondència del mateix Mateu on especifica l'autoria de Berenguer,...

Actualment l'edifici allotja el carismàtic i centenari Bar Versalles, una escola d'idiomes i habitatges en lloguer. Desconeixem l'origen i el perquè del nom de "can Vidal". Tanmateix, el nom més apropiat seria el de Casa Francesc Guardiola, atès que ja existeix un can Guardiola a la Rambla de Fabra i Puig, propietat del mateix Francesc Guardiola i Jubany.

PAU VINYES I ROIG

Imatge 2: Sota-balcons de can Vidal (1907). Autor desconegut / FONS CARRETERA I MANTA Imatge 3: Sota-balcons de la Casa Francesc Cama (1905). Autor desconegut / FONT: VIQUIPÈDIA

cap a peus |juliol

El 23 d'agost del mateix any li era concedit el permís d'obres. Els plànols del projecte anaven signats per l'arquitecte Manuel Pascual i Tintorer. Nascut a Sant Feliu de Llobregat, Pascual i Tintorer fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona. Entre les seves obres destaquen l'església de Sant Fèlix de Sabadell (1884), el mercat de la Llibertat de Gràcia (1888), el Panteó Mulleras de Sant Gervasi de Cassoles (1889), el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Gràcia (1894) i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet (1915).

conegut com Casa Francesc Cama, l'autoria del qual està atribuïda segons el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Ramon i Graells a Francesc Berenguer, tot i què els plànols són signats per Manuel Pascual Tintorer. Les similituds són raonades i només, com exemple, cal fitxar-se amb els sota-balcons d'ambdues construccions i albirarem còpies quasi idèntiques (a les fotografies que adjuntem es pot observar amb més claredat). Totes dues edificacions són contemporànies. La gracienca construïda el 1905 i l'andreuenca el 1907.

23

Esports | Futbol

Nous aires al Narcís Sala

D

esprés d’una temporada força moguda amb un final millorable, tot comença de 0 un altre cop pels quadribarrats. Moltes baixes, nou entrenador, incorporacions a comptagotes i, com cada estiu, molts rumors entorn a futuribles.

Comencem parlant de la banqueta del Narcís Sala. Com bé s’ha pogut saber, Cristian Garcia va refusar l’ oferta de renovació que se li va oferir. Dies després, va ser presentat com a nou entrenador de l’ Hospitalet, un equip que ha perdut la categoria i que està formant un equip espectacular. Posteriorment hi va haver un ball de noms que van acabar amb la contractació de David Almazán “Pirri”, preparador provinent de la Xina, concretament de les categories inferiors del Shangài Shenhua.

Seguim pel capítol de les baixes. N’hi ha hagut moltes, de tots els colors i formes. Des de retorns de cessió com el cas d’ Enric Baquero, passant per sortides importants com les de Oumar, Yaya o Serramitja, seguint amb jugadors que han decepcionat com Kuku i acabant amb alguna baixa molt més traumàtica.

Aquest per mi és el cas en menys mesura de Juanan i en major el de Ton Alcover. Recordem que Juanan portava moltes temporades al club tenint un paper força important. El cas de Ton Alcover és encara pitjor. Com ja sabem era un dels capitans de la plantilla, un jugador que estima les quatre barres i, segons el meu parer, un dels millors mitjos de la categoria.

24

En el següent aspecte no ens pararem gaire perquè tampoc hi ha gran cosa a dir. Estem parlant de les renovacions. Dos dels

pilars de les últimes temporades seguiran defensant les quatre barres. Estem parlant tant de Llamas com de Joan Noguera.

Una altra renovació que ha estat molt valorada per tota l’ afició ha estat la de Carreón, que va completar una gran temporada i es va fer un fixe al mig del camp. També cal destacar l’ arribada al primer equip de Sergi Vives, i la continuïtat dels joves Lawson i Franco Ezequiel.

Per acabar, també hem de parlar de les altes a la nova plantilla.

De moment s’han incorporat a la disciplina quadribarrada Pau Morer, Dani Argilaga, Gaston Priore, Xavi Aparicio i Ramiro Ferreira. Es dóna per suposat que queden moltes peces encara per poder formar un planter de garanties per la nova temporada.

El més important i, que encara no ha arribat, és el davanter centre. S’ha parlat de Cano ( que ha acabat a Hospitalet), d’ Arranz, que no té cap pinta de que vingui... És la figura que et dóna estar a la part alta o no. En tot cas, esperem que estigui per arribar un davanter diferencial.

Com es pot veure, molt de moviment a les oficines del club i tan sols estem al juliol. L’ estiu és molt llarg, però cal que els dirigents es posin les piles perquè la temporada serà molt dura.

I potser inclús més dura que la passada, pel canvi de format de la lliga limitant molt les possibilitats d’ascens. En tot cas, no perdrem l’ esperança de fer un equip competitiu per aconseguir els objectius. Som-hi UESA! DAVID ALBIZU

Fotografies oficials d'algus nous fitxatges i renovacions/ Font: Instagram de la UE Sant Andreu

Esports | CNSA: Natació i Waterpolo NATACIÓ

Els olímpics, camí de Tòquio

E

ls Jocs Olímpics de Tòquio són a punt de començar. Amb un any de retard a causa de la pandèmia, amb la incertesa de la seva celebració fins fa pocs mesos, i amb tot un seguit de restriccions a tots els nivells, la cita olímpica ha arribat finalment i la representació del Club Natació Sant Andreu ja té les maletes a punt per gaudir de l’esdeveniment esportiu més important, per al qual ha fet falta una preparació de molts mesos.

El quartet de Río es va completar, en el seu moment, amb la rellevista Marta González i la boliviana Karen Torrez. Aquest any, el pòquer andreuenc quedarà completat amb dos noms diferents.

Per una banda, la castellonenca Lidón Muñoz, que intentarà explotar les seves virtuts coma velocista nedant els 50 i els 100 lliures, les proves estrella del programa olímpic i amb una competència difícil de batre. Sigui com sigui, la presència de Muñoz a Tòquio també és el premi a una trajectòria que l’ha duta, en els darrers anys, a ser protagonista en nombroses cites estatals i internacionals, i que ara, als 25 anys, culmina amb la participació olímpica i encara amb un ampli camí per recórrer. El quartet andreuenc es tanca amb el mallorquí Joan Lluís Pons, que encarnarà el retorn de la natació andreuenca masculina a uns jocs.

Pons va participar en els jocs de Rio fa cinc anys, en el que era el seu debut, llavors com a nedador del Club Natació Palma. La seva incorporació al grup de treball del Sant Andreu li va permetre fer un salt endavant que l’ha consolidat entre l’elit estatal de la mitja distància i que l’ha portat a fer un creixement a nivell internacional que amb els jocs té la seva culminació. Als seus 24 anys encara la cita olímpica amb l’objectiu de ser entre els millors nedadors del món en la prova dels 400 estils.

Amb ells viatjarà l’entrenador Jordi Jou, artífex de tot plegat i que formarà part del quadre tècnic de la Federació Espanyola, acompanyant els seus esportistes i sempre atent a les necessitats de la resta de la delegació estatal.

JJ AYMERICH

Roda de premsa prèvia dels i les nadadores del CNSA als Jocs Olímpics/ FOTOGRAFIA D'ARXIU

cap a peus | juliol

El club serà present a Japó amb quatre representants, el mateix número de nedadors que van viatjar a Rio de Janeiro fa cinc anys. Llavors es va assolir el màxim nombre de nedadors olímpics representants del Sant Andreu, des d’aquell llunyà 1988 en què els pioners Joaquim Fernàndez i Sílvia Parera, juntament amb l’entrenadora Dolors Jané, van ser als Jocs de Seül internacionalitzant el nom de la institució que, no ho oblidem, està en plena celebració del cinquantenari. Dues de les nedadores que viatjaran a Tòquio repeteixen presència: la llorejada i veterana Jessica Vall, que a pocs mesos de fer 33 anys arriba en plena forma i amb aspiracions de fer un gran paper en les seves proves favorites, els 100 i els 200 braça. Exemple a seguir per les noves generacions, Vall és un cas atípic dins del panorama de la natació internacional, ja que va arribar a l’èxit ben entrada la vintena, quan les grans figures mundials ja es pengen medalles, i aspira al màxim a una edat en què moltes de les referències llegendàries ja han abandonat la competició. Sigui com sigui, i més enllà del resultat, el seu pas per Tòquio serà la recompensa a dues dècades de dedicació i esforç per mantenir-se entre el les nedadores top mundials malgrat la dura competència. Al seu costat, repeteix presència olímpica Àfrica Zamorano. Pocs imaginaven que aquella nena que aprenia a nedar fent cursets de natació a la piscina municipal, amb 23 anys faria la seva segona olimpíada.

Cinc anys més experta que en el seu debut a Brasil, Zamorano

nedarà els 200 esquena i els 200 estils amb pronòstic incert però amb l’objectiu de lluitar com a mínim per les finals. En el darrer quinquenni, Àfrica ha esdevingut una referència i sense dubte un dels valors de futur més sòlids entre les nedadors del club.

25

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona