667 Maig

EDITORIAL Pandèmia, Salut i Reivindicacions JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

D

es de fa més d'un any, les nostres vides han canviat per culpa de la pandèmia de la Covid-19. Ens ha afectat, tant en el nostre dia a dia com en la nostra salut. El sistema sanitari va haver de fer canvis per tal de superar els moments d'emergència sanitària: els centres de salut estaven a desbordar de pacients malalts de la Covid-19, col•lapsant els serveis d'urgències, quedant-se sense llits a les UCI, amb mancança de material mèdic, deixant d'atendre a pacients amb altres malalties, tant o més importants...Un dels pitjors aspectes d'aquesta pandèmia ha sigut la soledat dels malalts en moments crítics i que els familiars no s’hagin pogut acomiadar dels seus.

A Sant Andreu hi ha hagut molts contagis i morts pel virus, molts d'ells gent gran o amb patologies. Al principi de la pandèmia les residències van ser les més afectades, algunes amb tot el personal contagiat, com per exemple la residència de la Casa Asil, on es va contagiar gran part del personal i gairebé tots els residents. Van arribar a morir 60 avis. Gran part dels diferents equips de govern del nostre Districte (amb honroses excepcions), han tingut un NUL interès real i efectiu en la salvaguarda dels que ens queda del Patrimoni arqueològic i històric.

Un any després encara està sent molt complicat, ja estem en la tercera onada de la pandèmia, però sembla que amb la vacunació de la població està baixant la corba de contagis i estan disminuint els EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

ingressos a les UCI. A Sant Andreu s'està vacunant en els dos CAP i concretament a Casernes està sent més massiu i molt ben organitzat. Esperem que a l'estiu hi hagi molta més gent vacunada.

Malauradament, la pandèmia ha fet que s'hagin endarrerit intervencions, proves, visites... i la salut de la gent ha empitjorat: depressió, estrès, ansietat... També hi ha un augment de malalties no detectades a temps, pitjors pronòstics, empitjorament dels pacients crònics...

La pandèmia també ha comportat un nou sistema de treball als CAP: ara es fan visites per telèfon i les presencials s'han reduït de 25 a 10 diàries per metge. És imprescindible que a mesura que millori la situació pandèmica, s’incrementin les visites presencials.

Des de les entitats veïnals fa anys que reclamem que la sanitat sigui 100x100 pública, en lloc de donar-ne la gestió a empreses privades.

Fa temps que demanem que se li restringeixi el contracte a l’empresa privada Fisiogestion, que dona el servei de rehabilitació domiciliària a Sant Andreu i que rep 900.000 € anuals de l’administració pública.

Reclamem que ho porti el servei de Rehabilitació del CAP Sant Andreu o el de l'Hospital de la Vall d'Hebron. També volem que no se li renovi el contracte (que finalitza a finals d’aquest any) a l’empresa que gestiona el Sociosanitari Isabel Roig, pel volum de queixes en la nefasta atenció assistencial.

Desitgem que puguem tornar a fer una vida més normalitzada i que es valori més la sanitat pública.

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: ALEIX GONZÁLEZ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: GERARD ÀLVAREZ I ALEIX GONZÁLEZ DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I

VOCALIA DE SANITAT

SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

FEM

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

GRANS.

BARRI

AMB

LES

8......EL NOU PROJECTE DE LA MERCEDES

1O....CASAL CATÒLIC DE SANT ANDREU

12... GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

PERSONES

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

REIVINDIQUEN

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

SUMARI

monogràfic

13... GOTES D'HISTÒRIA DE SANT ANDREU

20... LA VACUNACIÓ A SANT ANDREU

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

CARRER GRAN

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

MANDAT.

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

TICA, ETC.

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL PROJECTE.

22... 90 ANYS DE LA

SEGONA REPÚBLICA

24... ESPORTS

VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

FABRA I COATS

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

CASERNES

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

ZATS COM A TALS.

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

TATGE PROTEGIT.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

MERIDIANA

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI

INNECESSARI.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

AVINGUDA.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

5

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636.

Professor d'anglès natiu d'irlanda ofereix classes personalitzades per al curs 2020-2021 a estudiants (joves i adults) que vulguin millorar el seu nivell d'anglès de forma ràpida, amena i eficaç. Ronan Browne. Contacte: ronandebruin@gmail. com / IG @debruinenglishclasses S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania.

S’ofereix sra. Amb experiencia per cuidar persones de nit o durant el dia.

Rosi: 632177872.

IMMOBILIARI Venc monedes de Euros, tots els paisos i tots els anys. Francesc 679971628 Venc pis a Sant Andreu C/Gran,amb Agustí Milá. Planta baixa, 50m 3 habitacións una doble,menjador, cuina, aseo amb dutxa i dos terrases exteriors.

Particular Joan Guardiola. 677381047 NO AGENCIES. Es ven nintxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis. Rosa.

670693935.

Es lloga placa de parquing per cotxe mitja a c/ Neopatria/Fabra i Puig. 933468372 o 607211217 Angelina Es lloga placa de parquing, Plaça Can Fabra.seguretat 24h al dia Ramon 627757374

CNSA Es venen 2 títols Club Natació Sant Andreu. Carles, 686087081.

Es ven 1 tÍtol del Club Natació Sant Andreu. Anna. 671571915.

Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster. 630715353, Albert.

Es ven 1 títol del Club Natació Sant Andreu. Silvia, 665260316.

Es lloga plaça de parking a la 1º plt del CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes, Clara. 646162702

Es ven 1 titol del Club Natació Sant Andreu Preu 700euros. Jordi 654201818.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

GUIA DE REDUCCIÓ DE RESIDUS DE SANT ANDREU

B

envolgudes andreuenques i benvolgut andreuencs, estem redactant la guia de reducció de residus de Sant Andreu. És una iniciativa conjunta de l’Associació, la Federació d’Associacions de Veïnes i veïns de Barcelona (FAVB) i l’Associació de Comerciants, amb l’activa col·labo-

ració de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és promoure la reducció dels residus domèstics de Sant Andreu. També conèixer tots els serveis al nostre abast per facilitar que els nostres residus puguin ser reutilitzats i si no queda més remei reciclats.

A Sant Andreu, a més del punt verd un conjunt d’establiments venen productes ecològics i aliments de proximitat, aprofiten aliments que arriben a la seva data de caducitat, reparteixen aliments per a les per-

da organitzen mercats de segona mà d’aprofitament, d’intercanvi d’objectes, de llibres de segona mà, venen productes de segona mà, recullen piles usades, cartutxos d'impressora, reparen bicis i vehicles, telèfons, taules i altaveus, recullen recipients de medicaments i de medicaments sobrants, pneumàtics,

cap a peus |maig

sones i les famílies necessitades, reparen electrodomèstics, calçat, arrangen roba, recullen roba usa-

oli de motor usat, oli de cuina usat, residus d'aparells elèctrics i electrònics, bombetes i làmpades...

7 Segur que ens pots ajudar a facilitar-nos el nom de l'entitat, l’activitat concreta, la seu, el telèfon i la pàgina web, en el cas de que en tinguin. No volem que ningú no falti ni que ningú es queixi de que no surt a la guia. Per aquest motiu et demanem que no esperis a demà. Volem presentar la guia el 5 de juny, el Dia mundial del medi ambient. Fi a l’agulla. Tots els que aporteu us guardarem una guia per la vostra família. Gràcies anticipades i recorda... Reduir, reutilitzar i, si no queda més remei, reciclar. I saber on i com cal fer-ho.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DEL PALOMAR

URBANISME

La Mercedes i el nou projecte al Bon Pastor.

F

a unes setmanes vam veure la presentació del que serà el nou espai de l'antiga Mercedes del barri del Bon Pastor. La presentació, a càrrec del govern municipal, va detallar diferents projectes que es faran a la zona de diverses temàtiques, on repassarem en aquest article.

Diferents mitjans de comunicació, juntament amb entitats, partits polítics, veins i veines va assistir-hi molt pendents de què els hi presentaven i quins beneficis, tant a nivell econòmic com social, tindria pel Bon Pastor i el districte de Sant Andreu.

Las compra de la Mercedes ha estat obra de l'empresa Conren Tramway, mateixa empresa que va comprar les xemeneies del Paral·lel.

Amb un total de 200.000 metres quadrats, l'Ajuntament va presentar, conjuntament amb l'empresa, els següents projectes: Un total de 1450 habitatges, dels quals el 40% seria habitatge públic i l'altre 60% de mercat lliure, també a nivell d'habitatge.

També s'instalarà el centre d'educació privat Elisava, que entra dintre del conveni. També tindrem seu central de la Universitat de Vic i l'empresa privada Leitat, que és del sector de reactivació econòmica.

L'estat de la fàbrica Mercedes a dia d'avui / FERRAN DALMAU

Hi ha previst, també, la creació d'un nou institut, però és un tema a determinar a hores d'ara.

El conglomerat de projectes, segons hem pogut saber, ha agradat als veins i veines del Bon Pastor, que ho veuen com una oportunitat important per reactivar el sector educatiu i econòmic del barri.

No obstant, alguns partits polítics o entitats creuen que l'Ajuntament ha venut "massa barat" tota la zona de la Mercedes, malgrat que, com els veins i veines, coincideixen que és una bona oportunitat pel creixement del barri.

Un altre tema on aquest projecte podria tenir afectació és en la mobilitat i trànsit del districte. Juntament amb l'ampliació de La Maquinista, l'afectació en mobilitat pot ser un tema a tenir molt en compte, un tema que, ja de per si, crea molta polèmica i controvèrsia a Sant Andreu.

Sigui com sigui, els projectes de reactivació als diferents barris del districte de Sant Andreu son benvinguts, sempre i quan sigui amb un caire i caràcter social, educatiu i de creixement econòmic i que realment tingui com a prioritat de contar amb la gent que hi viu i donar les oportunitats que ofereixen aquests projectes.

GERARD ÁLVAREZ

SOCIETAT

10 anys del 10A: Sant Andreu decideix

F

a deu anys, Sant Andeeu va voler decidir el seu futur a través d'una consulta popular sobre la independència a Barcelona. Ara, 10 anys després, s'ha commemorat aquesta data amb un acte realitzat am l'Espai Bota.

També s'ha fet una interessant reflexió sobre tot el que es visquè i la vigència que ha tingut aquest succés, ja no només per importància sinó també pel sentit de pertinença de Sant Andreu. I és que, una gran majoria, tornaria a recolzar aquesta iniciativa.

L'acte ha estat presidit i moderat per la Lourdes Pinyol, presidenta d'Òmnium Cultural a Sant Andreu.

També han participat a l'acte quatre dels qui, en el seu moment, organitzaren la consulta del 10 d'Octubre: Josep Jordà, M.Rosa Bayà, Jaume Domènech i Pere Roca. En la xerrada s'ha destacat la participació dels voluntaris, més de 600, que recolzaren la campanya, la qual va ser molt ben acollida en tots els barris del districte.

Amb tot, també s'han pogut visionar una sèrie de continguts fotogràfics i en vídeo d'aquell dia, els quals es trobaven al mateix revinte on l'acte s'ha celebrat.

Per encetar l'acte, la cantant Meritxell leitat als presents a l'Espai Bota, situat la Fabra i Coats , amb algunes cançons repertori ALEIX

Genè ha deal recinte de del seu propi GONZÁLEZ

cap a peus | maig

9

Imatge de l'acte commemoratiu del 10A/ GERARD ÁLVAREZ

CULTURA

Perfil d’entitats andreuenques: L’Ateneu Obrer de Sant Andreu

P

ujant pel carrer Abat Odó, passada la plaça de les Palmeres ens trobem l’Ateneu Obrer de Sant Andreu ( conegut també com l’Ateneu), que de ben segur que ens sorprendrà perquè es tracta d’un modern edifici de 1933. No és una contradicció, és tracta d’un edifici que quan el van fer, deuria ser avançat a la seva època tant per l’aspecte com per la seva funcionalitat, plenament vigent. I l’entitat que acull, com si s’impregnés d’aquestes característiques de l’edifici és un Ateneu posat al dia, dinàmic i plenament actiu. Certament la pandèmia del Covid els ha fet estar un any sencer tancats i de retruc el dia a dia de l’entitat va quedar ben tocat.

Parlem amb el president i el vice-president de l’entitat, encara amb l’impacte d’haver estat un any en blanc, comenten però que mica en mica comencen a reiniciar les activitats de l’entitat i mostren amb satisfacció que ja tenen programada la propera obra de teatre després de tants mesos. I és que el teatre és un dels elements importants de l’entitat, l’escola de teatre i la companyia Forat sense fons, dos dels actius més destacats del teatre andreuenc actualment.

Però comencem pel principi, fundat el 1885 (ara fa 136 anys) i com ens comenta el president de l’entitat, “venim d’una escola”, és a dir, els fundadors van voler fer una escola per als treballadors i de fet va funcionar com una cooperativa d’ensenyament en un moment on hi havia una evident manca d’escoles, es feia un ensenyament progressista, laic i apolític. Però a l’Ateneu obrer també s’hi feia teatre, conferències, excursions, esport i lleure. Com moltes entitats andreuenques, després de la guerra civil l’Ateneu quedarà

Ateneu de Sant Andreu/ IMATGE D'ARXIU

prohibit i tancat. No reprendrà la seva activitat fins que no arribi de nou la democràcia ja a finals dels anys 70 del segle passat.

Avui a l’Ateneu hi trobem l’Orfeó l’Eco de Catalunya, l’escola i el grup de teatre que abans esmentàvem i organitza fins gairebé una trentena d’activitats relacionades amb la dansa, les arts aplicades, el manteniment corporal, anglès robòtica, música etc... que abans del confinament, aplegaven gairebé un miler de socis. Activitats que no son fixes i van variant segons les modes i la demanda que tenen, proposant doncs activitats per a nous públics i de totes les edats. Un dels aspectes que cal destacar de l’Ateneu es que cada any fan una inversió per tal d’estar al dia i tenir un bon nivell en les seves instal•lacions. Tal i com ens diuen, és una cosa que es fa mica en mica, però de manera constant. Així, des de l’aire condicionat a les aules i la sala d’actes, fins als estàndards tècnics (de so i de llum) i de confort de la sala de teatre que permeten oferir unes bones condicions per a les activitats que s’hi fan, sobretot pensant en els alumnes i els pares dels alumnes que els venen a veure quan s’rganitzen les activitats de final de curs on un escenari modern i preparat permet posar en valor la feina feta en els cursos.

Així mateix, també permet programar les obres de teatre disposant els avenços tècnics de sala i d’escena per oferir un teatre no professional de molt bona qualitat.

Acabem la conversa tornant a la Covid 19, sembla que s’entra a la recta final, i mica en mica les activitats tornen a l’Ateneu, i el fet de no haver-s’hi detectat cap cas ha de permetre, malgrat tot, anar retornant a la normalitat.

XAVIER ARAGALL

SOCCIETAT

Sant Andreu homenatja a Josep Benet

L

’advocat, polític i historiador Josep Benet i Morell (19202008) va viure part de la seva infantesa i joventut a Sant Andreu de Palomar. Primerament a la masia de Can Magarola, situada a tocar de l’actual estació de Sant Andreu Arenal, i posteriorment al carrer Gran de Sant Andreu, a tocar de Ca l’Alsina, on els oncles hi tenien una lleteria. Aquesta vivència andreuenca Benet la va narrar en el seu primer i únic volum de les seves memòries “De l’esperança a la desfeta 1920-1939”. En l’any del centenari del seu naixement estava previst commemorar-ho a nivell andreuenc però la pandèmia ho va anul•lar. Per sort, enguany, s’ha pogut celebrar. En el marc de l’Auditori de la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats és va dur a terme un emotiu i popular homenatge al senador més votat de la història de l’Estat espanyol. En l’acte, celebrat el 28 d’abril passat, hi van intervenir com a ponents: Jordi Amat, biògraf de Benet; Magda Oranich, advocada i companya del Col•legi d’Advocats de Barcelona; Jaume Seda, president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i comissari de l’Any Benet. Jordina Tarré, andreuenca i periodista de Catalunya Ràdio, fou l’encarregada de moderar el debat.

Prèviament a l’Homenatge Andreuenc a Josep Benet es presentà el Llibre de Finestrelles 12 “El moviment associatiu a Sant Andreu de Palomar.

També es va aprofitar el marc de l’esdeveniment per a lliurar el 20è Premi de Recerca Juvenil Martí Pous. Premi que vol reconèixer aquells treballs de recerca presentats en els estudis de batxillerat i en honor al fundador del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) Martí Pous i Serra (1910-1997). En aquesta ocasió es lliurà premi i accèssit. Els guardonats foren Laia Bordes i Vázquez -Premi i alumne del Col•legi Sagrada Família- per l’estudi “Miquel Castells: Un home a càrrec d’un poble”, un recorregut pel poble de Sant Andreu de Palomar a través de la figura del seu darrer alcalde i besavi de l’autora del treball, i Maria Teresa Casuso Guinart -accèssit i també alumne de la Sagrada Família- per “La Farmàcia Guinart. Una farmàcia arrelada al barri de Sant Andreu de Palomar”. Els altres participants foren Pau-Akwasi Opoku i Font amb “Una guia digital de Sant Andreu de Palomar” i alumne de l’Institut Príncep de Viana; David Rodríguez i Buitrago per “La Verneda Romana”, del Col•legi Mare de Déu dels Àngels; i Martí Bordes Vázquez per “Zona de Baixes Emissions Sant Andreu de Palomar” del Col•legi Sagrada Família. El jurat del Premi Martí Pous format per Mercè Tatjer, historiadora i presidenta del jurat; Carme Hoyas, directora del Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu; Jaume Seda, president del CEII i Manel Martín, historiador, vicepresident primer del CEII i actuant de secretari. Els fills de Martí Pous, Lluís i Quima, participaren en el lliurament del premi i accèssit.

GALDRIC DE ROCABRUNA

cap a peus |maig

En finalitzar l’acte, la vídua Florència Ventura, també andreuenca de naixement, va expressar unes paraules d’agraïment i va ser obsequiada amb un ram de flors. L’acte va ser organitzat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu.

Les entitats andreuenques (1852-1939), dels historiadors Jordi Petit i Gil i Pau Vinyes i Roig, i seguidament es feu la presentació del número 1 de la revista trimestral Forat del Vent. Publicació que engega una nova etapa, la tercera, amb la voluntat d’oferir una eina divulgadora però rigorosa en el camp de la historiografia andreuenca així com esdevenir portaveu del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, l’entitat editora.

11

Fotografia de grup dels participants a l’Homenatge Andreuenc a Josep Benet i Morell. JORDI ESPLUGAS

CULLTURA

Celebrant el 20é aniversari

L

a pandemia ha deixat tothom, directe i indirectament, individualment i col•lectivament, tocats. El grup, entomat el primer cop, s’ha superat penjant obres al WhatsApp del grup cada dia amb temes diversos proposats per nosaltres mateixos: gats, ocells I tota mena d’animals, bodegons, esports, pol•lució, estacions del any o fins I tot abstractes.

Tanmateix a la biblioteca de Can Fabra, dintre els actes del 20è aniversari, exposem una col•lecció de cartells, anunci de l’efemèride que ha sigut un repte pels catorze artistes participants: Josep Ll.Buils, Cèlia Vallès, Pedro Romero, Irina Shutova, Josep Valls, Rosa M Canabal, Josep M Hortigüela, Josep Font, Elena Almeda, Evarist Rossell, Eduardo Astudillo I Gemma Puig

Més tard es va oferir el Centre Civic de Sant Andreu per penjar a la seva web un tema periodicament, mantenin-nos desperts i amb molt bona acollida. Va ser a la sala Renart 12 on tímidament i amb mesures, repreniem les exposicions, tema “La Seducció” Després vindrien “La Dona” i més tard “Obres en confinament” a la sala de l’Ateneu l’Harmonia

Un esbós de Josep Valls acompanyat de cinc quadres de Eduardo, Gema, Elena i Rosa M omplen el mural del vestibol. Aquesta exposició que podreu veure fins el 29 de maig, n’és el preambul de la propia exposició del aniversari “Parcs i jardins de Sant Andreu” a la mateixa biblioteca i oberta fins finals de juny. Del topic “una imatge val més que mil paraules” visiteu la nostra pàgina d’instagram pintorss_andreu∫

Actualment i fins el 30 de maig al Casal de Barri de Can Portabella, per qui no el coneix, és al costat del camp de futbol de U.E.Sant Andreu, i a la sala de exposicions, i tenim “La Flor” en format 30x30, compensada i magnificament il•luminada.

Participem: Juan Prat, Josep Valls, Irene Redon, Rosa M Canabal, Josep Ll. Buils, Cèlia Vallès, Pedro Romero, Neus Cabanes, Joan A. Rivaud, Irina Shutova, Josep M. Hortigüela, Ramon Puignou, Josep Font, Miguel Simon, Elena Almeda, Evarist Rossell, Eduardo Astudillo, Antonia Vives, Gemma Puig, Soledad Perez i Rosana Coma.

IMATGE D'ARXIU

Recordeu: Maig “La Flor” 30x30 a Can Portabella.

“Cartells d’aniversari” a la biblioteca Can Fabra Dia 17 conferencia. Pintant flors Dia 29 Mostre de pintura, a la plaça Comerç Dia 31 Cine forum Impresionisme (un elogi a la moda) Juny Exposició del 20e aniversari “Parcs i jardines de Sant Andreu” biblioteca de Can Fabra JOSEP FONT

"Una mica de gotes d'història de Sant Andreu de Palomar" Gerard Álvarez

A ningú se li escapa que la revista "De Cap a Peus" de Sant Andreu és diferent a totes les altres revistes de barri.

Tracta reivindicacions veinals, curiositats del poble, esdeveniments importants... és un altaveu de tot el que passa a Sant Andreu

cap a peus | maig

Gotes sobre el Cap a Peus

Tal és aquesta importància que l'editorial Llop Roig ha decidit treure un llibre sobre el Cap a Peus, la revista local més antiga de Barcelona. En aquest monogràfic us presentarem aquest recull d'articles, de la mà d'alguns coordinadors i ex-coordinadors de la revista, que explicaran des del seu punt de vista la importància d'un fet així per una revista com el Cap a Peus.

13

U

na mica de gotes d'història de Sant Andreu de Palomar. Així és titula el llibre que ha tret l'editorial Llop Roig i ha presentat Pau Vinyes, ex coordinador de la revista De Cap a Peus. Un recull d'articles publicats a la revista de diferents etapes i on Vinyes ressalta la seva part més històrica, on, recordem, el Sant Andreu De Cap a Peus, és la revista més antiga de Barcelona.

I és que la història de la revista De Cap a Peus no es podria entendre sense la participació i col·laboració de coordinadors, redactors, fotògrafs, vinyaters, maquetadors i voluntaris que, sense ànim de lucre, han portat a la revista de l'Associació de Veins i Veines de Sant Andreu de Palomar als 40 anys d'història.

En aquest llibre podreu trobar un recull d'articles escollits a consciència, destacant fets històrics o esdeveniments rellevants del que ha estat el dia a dia al poble de Sant Andreu de Palomar en aquests 40 anys.

La presentació del llibre es va celebrar als jardinets de Can Fabra, on va comptar amb la participació del seu editor, Pau Vinyes, el president de l'AAVV de Sant Andreu de Palomar, Santi Serra i Berta Solanas, del qual el llibre és el seu pròleg.

Presentació del llibre als Jardinets de Can Fabra/ IMATGE D'ARXIU

Hi van assistir membres de les Associacions de Veïns i Veïnes de tot Sant Andreu, membres de partits polítics, mitjans de comunicació i veins i veines del poble.

I per vosaltres, que ha significat el Sant Andreu de Cap a Peus en aquests últims 40 anys? a molts, el començament d'una carrera periodística brillant, d'altres, un espai on parlar i dir la seva única i exclusivament de Sant Andreu o espais de debat i participació organitzats per l'AAVV, com per exemple, la consulta independentista a Barcelona del 10 d'abril d'ara fa ja 10 anys.

La referència de que la revista Sant Andreu De Cap a Peus ha estat el bressol de mols projectes periodistics o de periodistes que han avançat exitosament en la seva carrera és una realitat i avui dia segueix sent la referència de molts joves andreuencs i andreuenques en els seus primers passos en el món periodístic.

En aquest monogràfic, hem volgut que, alguns dels ex coordinadors del Sant Andreu De Cap a Peus diguessin la seva sobre el llibre i que ha estat per ells l'època on van ser coordinadors, destacant alguns dels articles que ells mateixos van redactar o van publicar en el seu moment.

Presentació del llibre als Jardinets de Can Fabra/ IMATGE D'ARXIU

Com a periodista haver estat a la coordinació del Sant Andreu De cap a Peus durant 5 anys em va apropar a la meva professió quan jo només era una estudiant.

Aquesta publicació andreuenca va donar-me l'oportunitat de tenir la meva presa de contacte real amb el món periodístic.

L' estiu de primer de Carrera vaig començar a redactar els meus primers articles que, posteriorment, es publicarien en un mitjà de comunicació i, tot just un any després, assumia les tasques de coordinació d' aquest mateix mitjà on em vaig iniciar professionalment.

A banda de l' aspecte acadèmic, he de dir que haver col·laborat en la revista del meu poble ha estat una manera molt gratificant de sentir-me part del lloc on he nascut. Després d' haver estat vivint tota vida a Sant Andreu, com estic fent en l'actualitat, puc dir que conec la història, el teixit associatiu i les reivindicacions del meu poble gràcies a haver format part de la revista.

El fet que una editorial andreuenca hagi creat un llibre sobre els articles més significatius del Cap a Peus em sembla una molt bona manera de sintetitzar el que ha significat i actualment continua significat pel poble de Sant Andreu. Després de quaranta anys de vida, la revista encara és el mitjà de referència andreuenc. I, tot i que ja han sorgit altres mitjans digitals, el recorregut del Cap a Peus perdurarà amb aquest llibre per sempre.

cap a peus | maig

S'ha de reconèixer que en l'època que vivim, l'era digital, comença a passar molt per sobre del tradicional paper, de diàris o revistes, però aquella essència de la "revista del poble", per sort, sembla que el De Cap a Peus ho segueix mantenint i esperem que per molts anys més gràcies a cadascún de vosaltres, tant els que hi treballeu, col·laboreu o simplement llegiu cada més amb entusiasme quan la revista arriba a casa.

ALBA CABRERA (COORDINADORA DE LA REVISTA ENTRE ELS ANYS 2015 - 2020)

15

XAVIER ARAGALL (COORDINADORA DE LA REVISTA ENTRE ELS ANYS 2015 - 2020)

ALEIX GONZÁLEZ (ACTUAL COORDINADOR DE LA REVISTA)

En el meu pas per la coordinació del Cap a Peus junt amb l’Alba Cabrera, no vam tenir l’honor de comptar amb Martí Pous com a autor i les seves aportacions en forma de gotes d’història andreuenca. Per contra vam comptar amb una col•laboració dels alumnes de l’Institut Martí i Pous, un centre educatiu que tot just començava i ens van explicar com alumnes i professors van contribuir en el disseny dels espais interiors i exteriors de l’edifici que havia d’acollir l’institut al recinte de la Fabra i Coats i que avui ja és una realitat. És a dir, Sant Andreu compta amb un institut que duu el nom d’una persona que va aportar molt al coneixement i divulgació de la història local.

Porto coordinant la revista del Cap a Peus des del Gener de 2021 junt amb el Gerard Àlvarez, que després d'escriure en aquest número passarà a ser ja ex-coordinador per motius personals. Sens dubte, a part d'aprendre a maquetar una revista, l'experiència del Cap a Peus va més enllà.

I això és el que ha de ser el Cap a Peus, una revista que permeti conèixer el que passa a Sant Andreu, però també que posi en valor el nom de persones com en Joan Vinyes i Riera que inicià una secció fixa d’història a la revista, que en Martí Pous continuà i que en Joan Pallares-Personat va seguir.

Així el Cap a Peus continua explicant Sant Andreu i permet connectar passat i present i així dona sentit i ens fa entendre la realitat més pròxima que ens envolta. I és que no podem aspirar a comprendre el món si som incapaços del conèixer el nostre entorn més immediat i perquè és com és. Conèixer i reconèixer com primer pas per canviar les coses, per tenir un Sant Andreu per viure i no un racó de ciutat desarrelat i amb un urbanisme que no mira pels seus habitants.

Farà un mes o dos, en colaboració amb la junta de veins de Sant Andreu, vaig escriure un article sobre el Sociosanitari Isabel Roig. És un tema de barri, un problema que existeix desde fa temps. Jo, que visc a escasos minuts del lloc, em vaig enterar just quan s'em va proposar l'article. Aquesta és la màgia del Cap a Peus. Apropar les reivindicacions d'uns als interessos d'uns altres, obviant edats i condicions socials.

La necessitat d'explicar Sant Andreu és imperiosa. I és que Sant Andreu té molta història, i també en tindrà en els anys propers, per tant s'ha de preservar el seu passat, present i futur. El fet que una editorial del districte hagi considerat la publicació d'un llibre amb continguts de la revista no fa més que confirmar el que vinc dient. Mantenir un llegat, una vigència pels qui vindran.

Per mi el Cap a Peus és de les meves primeres passes en el món del periodisme. Tampoc se que em depararà la meva carrera ni on acabaré, però una cosa és clara.La empremta que deixa la revista en qualsevol, ja sigui colaborador, coordinador o lector és enorme, per tot el que signifia, i això s'ha de preservar.

Coberta del llibre "Una micaa de gotes d'història de Sant Andreu de Palomar" / IMATGE D'ARXIU

Quan el De Cap a Peus no tenia internet

T

emps era temps quan Internet no existia i les coses es feien d’una manera diferent. Els mòbils eren cosa de quatre i Instagram i Twitter sonava a xinès.

Els ordinadors eren de pantalla fosca amb les lletres de color verd i les màquines d’escriure encara feien un bon ús. Tot això ve a tomb per explicar com era la redacció de la revista, avui la degana de la premsa veïnal, el Sant Andreu de Cap a Peus a principis dels anys noranta del segle passat. Situada en una rònega habitació d’una casa de planta baixa + pis del carrer de Rubén Darío, en ella ens hi reuníem per tal de confeccionar el proper número i fer balanç dels números endarrerits. La taula, de l’any de la picó, feia un soroll de nyigo-nyigo i a base de sentir-lo ens n’havíem acostumat.

Tanmateix, allò més enriquidor de la meva etapa com a redactor en Cap, redactor i actualment com a humil col•laborador -potser el més antic de la casa-, han estat les coneixences dels companys de la redacció que m’han enfortit i als quals dec molt del meu modest bagatge en el camp de la periodística. Les entrevistes realitzades així com els reportatges també m’han aportat coneixements del territori i de les persones que l’habiten. El Sant Andreu de Cap a Peus, en definitiva, en s’ha fet més humans i hem valorat molt més el nostre entorn immediat. Moltes gràcies als socis i a les sòcies, als lectors i a les lectores, al comerç del poble i als diferents membres de junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, l’entitat editora, per fer possible que cada número del De Cap a Peus sigui un miracle. Per moltes revistes i molts anys.

PAU VINYES I ROIG

cap a peus | maig

L’esquema i proposta disseny del proper número a editar era fet a mà i amb llapis negre, ja que d’aquesta manera si havíem de bescanviar de proposta d’article o maquetació era més fàcil i a l’hora de lliurar-lo al dissenyador el presentàvem net i polit. A voltes les presses eren més fortes i molts articles ja redactats eren corregits de camí a la Impremta Martín -lloc on s’editava la revista. Encara penso com no vaig ser atropellat per un cotxe; moltes vegades amb el neguit de voler fullejar el manuscrit no mirava si venia o no un vehicle en creuar un carrer. En la meva etapa de redactor en Cap de la revista – la més curta de totes en el càrrec- érem poquets i a voltes més d’un havia de fer quatre o cinc articles. Per tal que no sembles que

un acaparava tota la revista signàvem amb pseudònim.

En vaig tenir dos. El més conegut Galdric de Rocabruna i el més desconegut Roger d’Arsèguel. Un cop, en fer un escrit criticant al regidor Eugeni Forradellas aquest ens contestà amb una carta assenyalant a Roger d’Arsèguel com a noble (encara ric pels descosits). Fullejant números endarrerits m’he adonat que vaig a arribar a fer collages de portades, acudits, fotografies i fins i tot il•lustracions (a l’escola se’m donava prou bé l’assignatura de dibuix). Tota una veritable experiència.

17

Associació de veins de Sant Andreu del Palomar/ IMATGE D'ARXIU

apunt | Una mica de gotes d’història| Entre les seccions més seguides i llegides del De Cap a Peus hi ha «Una mica d’història» i «Gotes d’història», les quals reflectien el bagatge de la memòria històrica de Sant Andreu de Palomar, des d’una vessant amena però al mateix temps rigorosa. El primer article es va publicar el 1987, a càrrec de Joan Vinyes i Riera. Algun cop el relat històric descrit va comportar polèmica amb les persones que s’hi veien reflectides o amb llurs familiars.

No tothom va acabar de pair bé aquella narració històrica, realitzada, sigui dit de passada, sense cap voluntat d’ofendre ningú, sinó més aviat feta des d’un punt de vista diferent de com ho veient els afectats. Aquelles gotes d’història omplien un buit dins la minsa historiografia andreuenca del moment (les Fulles històriques de mossèn Clapés, i poca cosa més fins aquelles dates, era el material a tenir en compte). Per sort, avui s’ha avançat en la recerca del nostre passat com a poble i molts estudiosos hi han dit la seva des del rigor acadèmic.

Per tal de commemorar el quarantè aniversari de la revista Sant Andreu de Cap a Peus s’han seleccionat articles de les citades seccions «Una mica d’història» i «Gotes d’història» i s’han aplegat en un sol volum: Una mica de gotes d’història de S a n t A n d r e u d e P a l o m a r. C o e d i t a t p e r l ’ A s s o c i a c i ó d e Ve ï n s i Ve ï n e s d e S a n t A n d r e u d e P a l o m a r i l ’ e d i t o r i a l L l o p R o i g , coordinat per l’historiador Pau Vinyes i Roig; amb un saluda a càrrec de Santi Serra i Cullell, president de l’Associació de Ve ï n s i u n p r ò l e g d e l a p e r i o d i s t a B e r t a S o l a n a s I b á ñ e z , q u i en va ser una de les primeres redactores en Cap de la revista degana de la premsa veïnal barcelonina. Entre els autors dels textos seleccionats hi trobem els historiadors Martí Pous i S e r r a i F è l i x O l i v e r, e l c a n t a u t o r i n f a n t i l L l u í s M a r i a P a n y e l l a , e l f o t ò g r a f To m à s F à b r e g a s , e l f í s i c J o a n V i n y e s i R i e r a i l e s periodistes Berta Solanas i Francesca Morales.

Els editors han cregut oportú, tot i el pas del temps i les noves descobertes en el camp de la recerca local, publicarlos de nou com a homenatge als pioners de la historiografia contemporània andreuenca. Els autors i les autores dels articles seleccionats han facilitat que altres historiadors hagin pogut aprofundir en el coneixement del nostre passat com a poble.

E l l l i b r e e s a l a v e n d a a l l o c a l d e l ’ A s s o c i a c i ó d e Ve ï n s i Ve ï n e s i a l e s l l i b r e r i e s i q u i o s c s d e S a n t A n d r e u d e Palomar així com online a través de lloproig.cat P a u Vi n y e s i R o i g

SANITAT

La vacunació contra la Covid-19 avança a bon ritme a Sant Andreu

E

l mes d'abril, el Departament de Salut va ampliar la quantitat de cites per al programa de vacunació de la Covid-19 a Catalunya amb 168.000 dosis noves d'AstraZeneca.

(quasi un 13% de la població major de 16 anys), mentre que la segona dosi l'han rebuda 442.487 persones (el 6,9%).

Uns vials que també han arribat al CUAP de Casernes de Sant Andreu, que de fet, és l'únic centre de salut de la zona nord de Barcelona que té un punt centralitzat per a tota Catalunya de vacunació, habilitat ara la segona planta.

Unes dades que extrapolades a Sant Andreu representa que més del 10% d'andreuencs i andreuenques majors de 60 anys ja han rebut la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19. I és que tant el CAP de Sant Andreu com el CUAP de Casernes porten ja mesos vacunant aels seus usuaris.

Durant el mes passat, les persones d'entre 60 i 65 anys, prioritzant les de risc, van ser notificades que ja podien demanar cita al seu CAP per ser vacunades contra el coronavirus. Pel que fa a la població ja immunitzada, a Catalunya s'han injectat un total de 986.514 primeres dosis

Segons explica la directora del CAP Sant Andreu, Cristina Bote, la primera setmana de maig s'ha acabat la vacunació de les franges d'edat d'entre 70 i 80 anys amb Pfizer. La segona setmana del maig, es començà a vacunar als andreuencs i andreuenques de 60 a 69 anys amb Astrazeneca i Janssen.

20

Fotografia del CUAP Casernes, on es realitza la vacunació contra la Covid-19 a Sant Andreu./ IMATGE D'ARXIU

Les dades de vacunació al maig a Sant Andreu La primera setmana de maig, el 90,57% i el 82,64% del personal de les institucions que pertanyen al CAP Sant Andreu i al CUAP Casernes respectivament ja havien rebut les dues dosis de la vacuna, així com el 72,81% i un 78,86% del personal resident al poble que treballa a residències i el 81,51% i 81,52% del personal sanitari també.

A més, el 62,42% i el 69,07% dels andreuencs i andreuencs que treballen a centres sanitaris sense ser personal sanitari també ja han rebut la primera dosi (que dóna entre un 60 i un 70% d'immunitat contra el coronavirus) de la vacunació, a més de les persones de gran dependència en un 97,17% i un 88,54%.

Pel que fa a la vacunació andreuenca per franges d'edat, els majors de 80 ja han rebut en un 91,46% i 90,98% també la primera dosi i un 79,20% i 86,91%

també ja tenen injectada la segona. D 'a q u e sta e d a t cap aval l , més del 65% del s andreuencs i andr euen ques del s 79 al 70 tenen j a l a pri mera dosi, m és del 62% entre el s 69 i el s 66 també (fi ns als 66 t ot s va cunats amb P fi zer). D el s 65 al s 60 d'edat r esident s a S ant A ndreu, un 74% ha rebut j a la pr im er a dosi d' A strazeneca, i gual que el s trebal l a dor s essencials en un 67% aproxi madament.

P er fi nal i tzar el recompte de l ' estat de la vacunació andreuenca, l es persones de 60 a 55 que ja han r e but l a pri mera dosi d' A strazeneca só n un 6, 5% i les d' entre 59 a 50 un 3% . A parti r de l a s egona set m ana de mai g, com j a s' ha apuntat anteri orm ent en aquest arti cl e, el s andreuencs i andreuenqu es d'ent r e 69 i 60 i després del s 59 al s 50 que en car a no t inguin l a pri mera dosi , seran trucats per po der posar - se- la abans que acabi el mai g.

ALBA C A B R ER A

cap a peus | maig

21

Correlació del gràfic: 9-A Barcelona: La Sagrera, 9-E Barcelona: Bon Pastor, 9-F Barcelona: Trinitat Vella, 9-H Barcelona: Sant Andreu, 9-I Barcelona: CUAP Casernes Isabel Roig / ICS – Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Esports | Futbol HISTORIA

La proclamació de la República a Sant Andreu de Palomar

D

urant el consistori republicà, que va des de l’abril de 1931 al juliol de 1936, s’inauguraren els col•legis públics Ignasi Iglésias i l’escola bressol El Mar —la primera institució educativa d’aquestes característiques realitzada a través del Segell Pro Infància de la Generalitat de Catalunya—. També s’inaugurà una biblioteca infantil a la plaça de les Palmeres i es construïren 10 cases de planta baixa i pis —conegudes popularment com les casetes d’en Macià— i l’edifici de pisos dúplex per a obrers Casa Bloc; aquestes tres actuacions dutes a terme pel Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), i les dues últimes en el tot just urbanitzat passeig de Torras i Bages. També s’inaugurava popularment l’abril de 1936 la Biblioteca Ignasi Iglésias, en homenatge al dramaturg i poeta andreuenc traspassat tot just feia set anys i mig.

La biblioteca era situada en origen en el segon pis de la tinència d’alcaldia. La primera bibliotecària, Francesca Farró i Llorera (1891-1977), va iniciar un dietari on narrava el dia a dia de la institució i les seves successores van seguir fins a l’arribada d’internet. L’educació i la dignificació de la professió de l’educador va ser una constant del nou règim republicà. S’escolaritzaren cinquanta mil infants barcelonins i s’inauguraren i rehabilitaren escoles sota els auspicis del Patronat d’Edu-

cació de l’Ajuntament de Barcelona. Les escoles religioses amb la nova constitució republicana deixaren d’existir o bé s’hagueren de transformar en cooperatives de pares, com fou el cas dels Padres i les Dominiques.

El català recuperà l’estatus perdut durant la dictadura i les entitats de caràcter republicà i catalanista pogueren reeixir de nou.

L’Avenç Democràtic Republicà es fusionà amb el Centre Obrer Instructiu Andreuenc, i el resultat en va ser l’Avenç Obrer Català, entitat que s’adheriria a Esquerra Republicana de Catalunya. Entre les associades a l’Avenç sobresurt Francesca Vergés i Escofet (1899-1976), prometedora oradora i activista republicana d’esquerres que el franquisme va fer empresonar a la presó de dones de les Corts, com tantes altres demòcrates fidels al règim republicà sorgit de les urnes del 16 de febrer de 1936. Els Catalanistes reobriren amb el nom de Centre Popular Catalanista sota el patronatge de la Lliga Regionalista. Els lerrouxistes seguiren dempeus però en minoria i Estat Català, amb Dencàs al capdavant, esdevenia una organització amb presència més que destacable a Sant Andreu. El sindicat predominant entre la classe treballadora de les fàbriques andreuenques en tot el període republicà fou la CNT. La UGT aleshores era una central sindical minoritària. En el terreny dels pagesos, el sindicat agrari per excel•lència fou la Unió de Rabassaires, sobretot entre els membres del Sindicat Agrícola de Sant Andreu de Palomar.

E s c o l a B r e s s o l E l M a r, la p rime ra in s t it u c ió d ’e ducació infantil creada arran del S egell P ro Infància promogut per la Gener alitat de C a t a l u n y a . E S TOCH / ARXIU F OTOGRÀF IC DE BAR C E LON A

Les associacions religioses com Els Lluïsos i el Casal Catòlic subsistiren fins l’esclat de la Guerra Civil, quan foren dissoltes i els seus locals confiscats pels anarquistes o comunistes.

L’Ateneu Obrer enderrocà l’antiga Torre Parellada per obrir la connexió del carrer de l’Abat Odó, entre la plaça de les Palmeres i el carrer de Concepción Arenal. El tarannà republicà i catalanista de l’Ateneu s’accentuà i esdevingué una de les entitats de referència en l’àmbit cultural i educatiu d’aquests primers anys republicans. En l’àmbit de l’excursionisme existien moltes entitats aixoplugades en associacions i penyes que popularitzaren la pràctica d’aquest esport i esbarjo. Tanmateix, l’entitat per excel•lència en el camp de l’excursionisme fou l’Agrupació Excursionista Muntanya, fundada el setembre de 1930.

reeixir de nou l’esperit del 14 d’abril de 1931 davant el nou tarannà del Govern central, en el qual hi havia ministres simpatitzants amb el feixisme italià.

Amb l’adveniment de la República s’aprovà una nova constitució que reconeixia el dret de vot de la dona. El primer cop que les andreuenques van poder votar foren les segones eleccions legislatives del novembre de 1933. Hi hagué molta reticència a permetre votar les dones, ja que per alguns republicans d’esquerres podia comportar que la majoria de dones votessin a les dretes. Tot i el triomf de les dretes en aquestes eleccions, el vot de la dona no va influir en el resultat. El sis d’octubre de 1934 el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, qui havia succeït a Francesc Macià el desembre de 1933 arran de la mort d’aquest, proclamà l’Estat català dins de la República Federal Espanyola. La proclama volia fer

FE D'ERRADES En l'article "La proclamació de la República de Sant Andreu de Palomar", del número 666, d'abril de 2021, (pàgines 22 i 23):

La proclama va ser un fracàs i tot el govern de la Generalitat de Catalunya fou empresonat, excepte Josep Dencàs i els seus homes de confiança, que s’escapoliren per les clavegueres del Palau de Governació i s’exiliaren a França. Aleshores la reacció del Govern de la República no es feu esperar i destituí molts ajuntaments democràtics imposant gent de dretes com a alcaldes i regidors, clausurà entitats i periòdics i empresonà polítics i dirigents associatius partidaris de la proclama de Companys. Sant Andreu de Palomar no en fou aliè i també pati les represàlies governatives.

I on diu les persones censades el 1932 i 1936 al districte novè la dada correcte és 139,944 (any 1932) i 144,983 (any 1936).

cap a peus |maig

La font de la citació és: Segons Joan Costa i Raimon Bonal coautors del llibre Sant Andreu de Palomar, del poble independent al barri actual ( Fundació Bofill, 1979, p. 26.).

PAU VINYES I ROIG

23

La caseta i l’hortet, conjunt d’habitatges dúplex per a obrers creat pel GATCPAC, situat al passeig de Torras i Bages i actualment desapareguts. AUTOR DESCONEGUT / ARXIU PARTICULAR

Esports | Futbol

Amb un peu a les eliminatòries

D

d’ un final de primera fase un pèl decepcionant, tocava posar-se les piles per optar a una de les dues places que donen accés a la possibilitat de lluitar per l’ ascens. Els rivals eren els classificats entre la posició 4 i 6 de l’altre grup, és a dir, Castelldefels, Manresa i Sant Cristòbal. A priori poden semblar uns rivals assequibles, però aquesta temporada marcada per la irregularitat de l’equip, donava a entendre que s’havia de lluitar cada punt com si fos or.

El primer partit d’ aquesta fase era al camp del Castelldefels, que va entrar en l’ últim sospir en aquest grup. La Unió, amb una actuació força solvent, es va emportar els punts cap a casa. El 0-2 final era una gran notícia per començar perquè, a més de sumar de 3, era deixar la porteria pròpia a 0. Pot semblar una dada no gaire important, sobretot pels puristes d’aquest esport, però si no encaixes, tens mig partit a la butxaca. També va ajudar a pujar una mica la moral de tothom, tant jugadors com aficionats.

24

Posteriorment, la UESA rebia al Manresa al Narcís Sala.

Un Narcís Sala que, com bé ja tots sabeu, acull aficionats locals després de mesos allunyats de la graderia. Va ser un partit en que només va faltar encertar amb la porteria, però com a mínim, es va sumar un punt que deixava les esperances andreuenques intactes. Tot i així, com després comentaré, està costant molt treure els partits de casa.

El següent partit ens porta al camp del Sant Cristòbal, 4t classificat de l’altre grup. L’ equip de Cristian Garcia es va avançar a pilota aturada molt aviat en el partit i va saber defensar aquesta renda durant els 90 minuts. Era, a priori, el partit més complicat dels 6 que composen aquesta fase, però es va donar una imatge de solidesa com a bloc molt molt bona. A més a més, aquest resultat donava la opció d’ assegurar la posició de playoff en el següent partit a casa contra el Castelldefels. Però, contra tot pronòstic, es va perdre per 1-2 al Narcís Sala amb un gol de Sergi Moreno, ex jugador de la UESA. Amb aquests resultats, la Unió té a la seva ma ser equip de playoff. A Manresa mateix, amb una victòria ho asseguraria. Ara, la tendència revela un problema en els partits de casa. No se si hi ha un factor de pressió, de voler agradar... No ho se realment. Però a casa l’ equip no funciona igual. De fet, en aquesta fase, ha guanyat 2 partits i els 2 han estat lluny del Narcís Sala.

També es cert que, en un hipotètic playoff amb els 4 últims del grup 1, la UESA jugaria fora de casa tots els partits. Pot semblar negatiu, però amb les dades a la ma pot arribar a ser una bona notícia. Ho seguirem de ben a prop i ho explicarem per tots vosaltres. Som-hi UESA! DAVID ALBIZU

Fotografia de la celebració del gol de Yaya Sidibé davant el Sant Cristòbal/ JUDIT ANDREU

Esports | CNSA: Natació i Waterpolo WATERPOLO

El Sant Andreu torna a Europa

E

Amb una primera fase excepcional, en què només els tres primers del grup obtindrien plaça per la fase final, el Sant Andreu va deixar darrera el Canoe i el Catalunya, i sobretot el Mataró, al qual es va poder derrotar en els dos enfrontaments. Un cop al grup pel títol, l’objectiu era lluitar

L'equip de Waterpolo celebrant la tornada a Europa. / CNSA

a mort per fer-se amb el cinquè lloc, que en bona lògica s’hauria de disputar amb el Mediterrani, assumint el superior nivell dels quatre equips candidats a tota la resta: Barceloneta, Barcelona, Terrassa i Sabadell. Plantant cara a tots ells, però, l’equip es va guanyar el respecte dels rivals, i derrotant els de Sants en dues ocasions, es va guanyar una plaça europea impensable i que iguala la millor classificació a la lliga estatal de tots els temps amb el cinquè lloc.

Enmig de la lluita per fer el millor paper a la Lliga, la piscina Pere Serrat va acollir les copes del rei i de la Reina, enmarcades en els actes del cinquantè aniversari del club. La copa del Rei es va celebrar just abans de Setmana Santa, i tot va anar com estava previst. El sorteig no va ser benèvol amb el Sant Andreu, que tot i mantenir el partit de quarts de final igualatfins la darrera part, va caure amb el Barcelona per 5-11.

En la resta d’eliminatòries, l’Atlètic Barceloneta es va desfer del Mataró (14-4), el Sabadell del Catalunya (4-10) i el Terrassa del Mediterrani (11-7). Les semifinals van brindar dos partidassos, amb victòries de l’Atlètic Barceloneta contra el Sabadell (10-8) i del Barcelona contra el Terrassa (7-11). En la final, els mariners van revalidar el títol contra els portuaris per un clar 9-3. Com sempre, l’organització del club va ser modèlica, amb un grup nombrós i eficaç de voluntaris que van ser claus per rebre les màximes felicitacions federatives.

JJ AYMERICH

cap a peus | maig

n el moment d’escriure aquestes línies les lligues nacionals de waterpolo de Divisió d’Honor es troben immerses en la disputa dels respectius play-offs per al títol. El format de competició d’aquest any ha privat l’equip masculí de jugar aquestes eliminatòries, ja que només hi han tingut accés els quatre primers classificats, mentre que habitualment ho feien vuit equips. Però ha estat un mal menor per un equip, dirigit per Juan Carlos Sanchón, que ha realitzat una temporada excepcional assolint el cinquè lloc final, fita que el Sant Andreu no aconseguia des de la temporada 2007-2008, dirigit pel llavors entrenador Manolo Suárez. L’any següent l’equip va participar per primer cop, i únic fins ara, en la Copa LEN, segona competició europea, essent eliminat a vuitens de final pel Panionios grec en una eliminatòria memorable que va omplir fins la bandera la Pere Serrat. Els homes de Sanchón han emulat la gesta fent una lliga estratosfèrica i deixant a la cuneta rivals que apareixien al principi de la lliga com a molt més favorits. Apostant clarament pels joves i amb un equip format per jugadors de perfil divers, amb un pressupost molt baix, l’esport en essència ha triomfat i ha donat la raó a aquells que van decidir donar les regnes de l’equip a Juan Carlos Sanchón i al seu ajudant, Javi Aguilar, per portar al nau andreuenca a bon port: la competició europea per segon cop a la història.

25

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona