Núm. 666 Abril

EDITORIAL Salvem el nostre patrimoni arqueològic-històric JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

A

bans d’exposar la present editorial una prèvia; Som conscients que actualment estem immersos en una greu situació de pandèmia de salut, amb les conseqüents situacions econòmiques que se’n deriven i agreugen a les que ja teniem abans del Còvid-19 (sanitat, atur,habitatge, socials de tot tipus,...). Sant Andreu de Palomar te una història mes que mil.lenaria, a l´any 1991 es va commemorar el mil.lenari de la Parròquia de Sant Andreu.

Però la nostra població molt segles abans, ja hi habíen assentaments humans que s´han trobat en excavacions arqueològiques, pel vell mig de l´actual carrer Gran fa més de dos mil anys ja era un pas obligat des del Coll de Finestrelles (Trinitat), per entrar al Pla de Barcelona i anar a l´incipient ciutat romana de Barcino.

El passat Cap a Peus de març ja es va publicar un Manifest sobre la greu situació de la zona arqueològica que va en paral.lel del curs històric del Rec Comtal. En aquest número d´abril hi torna haber-hi un altre Manifest, en defensa de la Capella del Sant Crist dels Segadors.

En aquest cas cal denunciar la desídia del Districte pel no seguiment davant l´Ajuntament de Barcelona de l´acord del Consell de Districte del 5-10-2016 a que s´instava a la Casa Gran a declarar la Capella dels Segadors com a -Be Cultural d´interès Local-, i que actualment deu està “dormint” en un calaix d´un despatx municipal de la Plaça de Sant Jaume.

Doncs bé en l´actualitat ens queden molt pocs vestígens del passat; el pas del temps, les especulacions urbanístiques i immobiliàries dels anys de la dictadura franquista i no tant sols llavors,..... si no també dins les estructures dels actuals ajuntaments democràtics en favor del “progrés urbà”, han reduït considerablement aquest patrimoni.

Aquí també cal i amb MAJÚSCULES denunciar al Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, després d´uns inicis prometedors,... a l´actual silenci INEXPICABLE i INABMISIBLE d´un Departament que, en principi, ha de defensar el Patrimoni de Catalunya.

Evidentment tot aquest desinterès i desídia de les nostres administracions públiques municipals i nacionals, mereixen un suspens ROTUND i ABSOLUT, el Patrimoni no són”quatre pedres,...” són el testimoni històric que informa assenta i projecta endavant una comunitat com l´andreuenca que no vol perdre els seus orígens i la seva història.

Gran part dels diferents equips de govern del nostre Districte (amb honroses excepcions), han tingut un NUL interès real i efectiu en la salvaguarda dels que ens queda del Patrimoni arqueològic i històric.

Per finalitzar; Quatre referents històrics estan en greu perill de desaparèixer : El Rec Comtal, El Parc Arqueològic, les Cases del carrer del Pont (amb la Casa de l´Oficial l´únic referent en tot Barcelona), i la Capella del Sant Crist dels Segadors. Hi arribarem a temps,....?

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: FOTOGRAFIA D'ARXIU COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: GERARD ÀLVAREZ I ALEIX GONZÁLEZ DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I

VOCALIA DE SANITAT

SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

FEM

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

GRANS.

BARRI

AMB

LES

8......EL NOU PAVELLÓ DEL CAMP DEL FERRO

1O....CENTRE CULTURAL

ELS CATALANISTES

11... SALVEM LA CAPELLA DEL CRIST DELS SEGADORS

PERSONES

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

REIVINDIQUEN

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

SUMARI

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

CARRER GRAN

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

MANDAT.

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

TICA, ETC.

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL PROJECTE.

monogràfic

13... UN 8M DIFERENT LA LÍRICA PRESENTA: 20... GERONIMO STILTON

22... 90 ANYS DE LA

SEGONA REPÚBLICA

24... ESPORTS

VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

FABRA I COATS

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

CASERNES

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

ZATS COM A TALS.

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

TATGE PROTEGIT.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

MERIDIANA

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI

INNECESSARI.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

AVINGUDA.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

5

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636.

Professor d'anglès natiu d'irlanda ofereix classes personalitzades per al curs 2020-2021 a estudiants (joves i adults) que vulguin millorar el seu nivell d'anglès de forma ràpida, amena i eficaç. Ronan Browne. Contacte: ronandebruin@gmail. com / IG @debruinenglishclasses S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania.

S’ofereix sra. Amb experiencia per cuidar persones de nit o durant el dia.

Rosi: 632177872.

IMMOBILIARI Venc monedes de Euros, tots els paisos i tots els anys. Francesc 679971628

Es lloga plaça de parking a la 1º plt del CNSA vigilancia 24h. 100 euros al mes, Clara. 646162702

Venc pis a Sant Andreu C/ Gran,amb Agustí Milá. Planta baixa, 50m 3 habitacións una doble,menjador, cuina, aseo amb dutxa i dos terrases exteriors. Particular Joan Guardiola. 677381047 NO AGENCIES.

Es lloga placa de parquing per cotxe mitja a c/ Neopatria/Fabra i Puig. 933468372 o 607211217 Angelina

Es ven nintxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis. Rosa.

670693935.

Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster.

630715353, Albert.

CNSA Es venen 2 títols Club Natació Sant Andreu. Carles, 686087081.

Es ven 1 tÍtol del Club Natació Sant Andreu. Anna. 671571915.

Es ven 1 títol del Club Natació Sant Andreu. Silvia, 665260316.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

FANALS I ANTENES 5G

S

egur que darrerament heu notat canvis en el mobiliari urbà. Es tracta dels fanals, que són nous i de disseny modern. Malgrat això, la seva funcionalitat ja no és la que era.

Fan poca llum i estan molt a prop els uns dels altres. La novetat és que allotgen ante-

nes 5G a dins.

La nova tecnologia de la indústria inalàmbrica requereix de multitut d'antenes. Es per aconseguir la Internet de les Coses o IoT (Internet of Things). Ens prometen que viurem en una Smart City o Ciutat Intel.ligent on hi haurà vehicles sense condutor, però no ens informen dels desavantatges.

un vianant creués un carrer sense mirar i s'apropés el mitjà de transport? Frenaria el bus per evitar l'atropellament? I si amb l'aturada algun dels passatgers es fes mal? Quina companyia

cap a peus |abril

En algunes ciutats d'Andalusia ja hi ha autobussos circulant guiats per la 5G. Què succeiria si

d'assegurances cobriria aquests riscos?

7 S'obre el debat.

Susana Aguado

ESPORT DE BARRI

La instal·lació que tothom volia

A

ra fa un any, s'inaugurava o, més ben dit, s'havia d'inaugurar, una instal·lació esperada por molts clubs i entitats del districte de Sant Andreu. La pandemia mundial va fer retrasar aquesta inauguració i, en conseqüència, l'utilització esportiva de les instal·lacions.

Cert és que, amb la situació d'emergència sanitària que encara tenim, no hem pogut veure encara el pavelló Camp del Ferro en el seu màxim rendiment.

Primer, només van poder veure entrenaments, després, algun partit i ara, sembla que entre entrenaments i partits ja normalitzats, faltarà només que la gent pugui entrar a veure els clubs competir i les noves instal·lacions. Així mateix, quan des del Cap a Peus fèiem balanç del primer any de pacificació del carrer Gran, també esmentàvem els punts que encara queden per resoldre. Un punt destacat i ben visible és l’estat Però en concret, quins clubs utilitzen el pavelló Camp del Ferro?

Com ha socis de gestió, trobem a l'AE Sant Andreu i el Club Pati Congrés La Sagrera es Mou, clubs que anteriorment havien estat en les pistes del Príncep de Viana o al pavelló Francisco Calvo.

També hi trobem el Club Handbol Sant Andreu, els sèniors de la secció de bàsquet de la UE Sant Andreu i 2 sèniors, també de bàsquet, de l'escola Jesús Maria i Josep. També hi trobem el Club de Futbol Sala Les Glories, club que està afiliat a la secció de l'Associació Esportiva Sant Andreu de futbol sala.

Entrada del pavelló Camp del Ferro. / GERARD ÁLVAREZ

Com veiem, molts clubs s'estan nutrin d'unes instal·lacions que, si no heu pogut visitar, us adjuntem en unes fotografies l'espectacularitat de les mateixes. Els clubs, a més, coincideixen en una cosa molt important, la formació de base de nens i nenes en l'àmbit esportiu, un àmbit molt necessari per clubs i poble que, moltes vegades, ha mancat d'unes instal·lacions dignes i segures per la pràctica de l'esport.

Era una reclamació que ja feia anys molts clubs del districte demanaven, es necessitava un pavelló gran, modern i que pogués englobar diferents seccions esportives, clubs i entitats, digne de la tradició esportiva i social que ha tingut i té Sant Andreu. De fet, el pavelló també es va utilitzar com a seu electoral el passat 14 de febrer en les eleccions al Parlament de Catalunya. El Pavelló Camp del Ferro està situat al carrer Pare Manyanet, just al costat del Camp Municipal Narcís Sala, on entrena i juga els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu. Aquest fet fa que, gran part de la pràctica esportiva del districte es concentri en aquesta zona, cosa que agraeixen molt clubs però també veins i veines.

L'entorn del pavelló, això si, ha estat anomenat "Camp de la Ferro" en femení, malgrat que el pavelló, ara per ara, seguirà mantenint el nom inicial Camp del Ferro. A continuació d'aquest article, trobareu uns escrits fets per alguns dels clubs que utilitzen i gestionen les instal·lacions, on veureu que, era una necessitat tenir un pavelló com aquest i les avantatges que ara tenen a l'hora de formar i portar la pràctica esportiva al districte.

GERARD ÁLVAREZ

CLUB PATÍ CONGRÉS: PRIMER ANY AL CAMP DEL FERRO Per aquestes dates de l’any passat, el Club Patí Congrés-La Sagrera Es Mou havia d’iniciar les activitats de patinatge artístic i hoquei sobre patins en la nova instal•lació del Camp del Ferro. Tot i la situació que estem vivint, el Club s’ha adaptat i ha anat aplicant els protocols per poder fer els entrenaments, esdeveniments i partits amb la nova normalitat.

El CP CONGRÉS-LSEM s’ha anat convertint en el club amb més esportistes de les modalitats de roda petita de la ciutat de Barcelona i és un referent de l’esport al districte. Per poder mantenir i promocionar l’esport de base al Districte, calia una instal•lació adient i preparada per aquest repte.

Tanmateix, aquesta inversió en equipaments esportius també requereix una rendibilitat que el CP CONGRÉS-LSEM, amb els més de 300 esportistes, pot garantir tal com demostra amb l’aprofitament del tots els dies de la setmana amb una utilització del 100% previst. Per tant, des de el Club valorem molt positivament aquesta relació que considerem avantatjosa per totes les parts.

La relació amb la resta d’entitats usuàries de la instal•lació encara és més positiva, especialment amb l’AE Sant Andreu com a socis de gestió doncs considerem que és una entitat amb un tarannà similar al de CP CONGRÉS-LSEM apostant per la promoció de l’esport de base de proximitat i que amb aquesta instal•lació podem potenciar el teixit esportiu i social del Districte

No va ser fins a finals de Juny que es van poder iniciar les activitats amb els casals d’estiu organitzats per l’AESA i el CPC, així com entrenaments d’entitats usuàries. Al setembre es va iniciar la primera temporada al Poliesportiu per les entitats usuàries, temporada marcada per l’adequació de l’equipament i les entitats per complir amb les mesures de seguretat i salut així com els constants canvis de protocols per les continues restriccions i normatives. Cal destacar l’esforç que estan fent les entitats per garantir que els seus participants segueixen fent esport de manera segura.

La graella d’activitats està pràcticament plena amb els entrenaments i competicions d’entitats del Districte per les tardes i els caps de setmana, i classes d’educació física de centres educatius pels matins.

També s’està dinamitzant la sala polivalent, amb activitats dirigides com En Forma i Zumba, i Judo. Tot i les restriccions, s’han acollit activitats esportives d’alt Nivell, com els entrenaments de la secció d’Hoquei Patins del FC Barcelona, els entrenaments i competicions d’Indústries Santa Coloma, de la 1ª Divisió de Futbol Sala, o els Campionats de Catalunya Amateurs de Kick Boxing i Muay Thai, així com activitats de promoció esportiva i inserció com la Trobada del Fòrum de Salut Mental i Addiccions o les trobades de patinatge escolar del CEEB. De cara a la temporada vinent esperem recuperar la normalitat i poder donar resposta a les demandes per celebrar grans competicions i actes socio-culturals, així com poder iniciar tots els projectes de promoció esportiva i treball dels hàbits i valors planificats

COM ES GESTIONA EL CAMP DEL FERRO? Al mes de Gener, la UTE PM Camp del Ferro AESA-CPC-FCPUBAE-UFEC, va resultar adjudicatària del procés de licitació de la gestió del Poliesportiu Camp del Ferro. La UTE està formada per l’AE Sant Andreu, el Club Patí Congrés, la federació Catalana de Patinatge, la UBAE i la UFEC. Els perfils d’aquestes cinc entitats que conformaran la UTE donen a la proposta una dimensió global sense perdre de vista i vetllant per les necessitats del territori.

9

La gestió del Poliesportiu suposa un repte molt gran perla nostra entitat, al tractar-se d’una instal•lació única i pionera a Barcelona en la seva proposta tècnica i estructural, i a nivell mediambiental i de consums. Ha estat reconegut per l’US Green Building Council, amb el segell LEED Gold (acrònim en anglès de Lideratge en Energia i Disseny Ambiental) atorgat a aquells edificis que s’adapten al disseny sostenible i a l’eficiència energètica.

El Projecte de gestió de la nostra entitat vol que el Poliesportiu Camp del ferro també esdevingui un referent en l’educació en valors i l’ús de l’esport com a motor del canvi social, promovent i potenciant

cap a peus | abril

Els inicis sempre són complicats i, més encara en les circumstàncies que ens ha tocat viure, però aquest any d’experiència convida a veure el futur del Club lligat al Camp del Ferro amb força optimisme.

iniciatives que garanteixin l’accés a l’esport a tothom, afavorint la pràctica esportiva com a transmissora de valors i desenvolupament personal.

Jugadors del CP CONGRÉS-LSEM al pavelló / MARTA MONTOYA

CULTURA

Perfil d’entitats: Centre Cultural els Catalanistes

E

ls Catalanistes és una entitat andreuenca amb 155 anys d’història. Avui és un centre cultural integrant de la Federació d’Ateneus de Catalunya, en plena activitat amb una oferta estable de teatre, música i dansa.

Punt de trobada per mirar els partits del Barça i de la UE Sant Andreu, i espai on es duen a terme tot tipus d’activitats com ara assaigs musicals, cursos de ball, presentació de llibres, conferències etc.

Parlem amb la seva presidenta la Núria Abella vinculada de fa molts anys a l’Esbart Dolça Catalunya, una de les seccions de l’entitat i amb els membres de la junta Joan Pallarès-Personat, historiador i periodista i Daniel Gasparín antic president de l’entitat i persona imprescindible per entendre els Catalanistes d’avui.

Una entitat marcada pel canvi de la seva seu històrica que estava al carrer Gran, i que al tombant de l’any 2000 va ser enderrocada per fer-hi pisos. Ara els Catalanistes tenen la seva seu als baixos de l’edifici que s’hi va construir però s’hi accedeix pel carrer Ramon Batlle. El canvi de seu va ser molt important perquè d’estar a punt de desaparèixer han passat a tenir una nova seu i en propietat la qual cosa els ha permès seguir ser una entitat activa, dinàmica i adaptada als nous temps.

Com a prèvia comencem parlant de l’impacte de la Covid-19 que ha estat molt important. Fa poc més d’un any que la institució està tancada al públic, ja que tota l’activitat que fan es basa en la socialització i per tant fins que la pandèmia no estigui remetent no es podrà reemprendre l’activitat de manera normalitzada.

To t i a i x í c o m e n t e n “ s o m o p t i m i s t e s , s e g u i m t e nint tot intacte instal•lacions, la junta, els socis... tan bon punt puguem ens posarem en marxa a l t r e c o p ” - Va l a d i r q u e a q u e s t a s e t m a n a t o t j u s t es reiniciaven els assaigs de teatre en grups de sis en sis. Un petit pas, però semblaria ja l’inici del camí cap a la normalitat

Els Catalanistes tenen ara prop de 140 socis i les seves seccions son l’esbart avui inactiu, l’escola de teatre líric, i la secció de submarinisme. A part hi ha també el grup de teatre Falstaf.

Però les activitats van molt més enllà de la que fan els socis i també és la seu de la banda de música Beat Band i es programen activitats de ball d e s a l ó , s a l s a , c o u n t r y, m i l o n g a , b a c h a t a , b a l l e n línia, així com també cursos de ioga i thai chi. I quan passi la pandèmia reprendran també el ball que s’organitza cada dissabte per a “joves” de 70 anys en amunt. És doncs una entitat molt viva.

En plena normalitat, entre assaigs, cursos, les s e c c i o n s i e l b a r, e l s c a t a l a n i s t e s é s u n c o n s t a n t anar i venir de gent de tota edat. Avui els Catalanistes “és com un hotel d’entitats com puguin ser els centres cívics municipals, però aquests sovint tenen una normativa força rígida a nivell d’horaris i ús d’espais. Nosaltres som molt més flexibles per això tenim tant de dinamisme”.

Cal destacar la singularitat de la secció de submarinisme, una secció que procedia del grup de submarinisme de la Pegaso ( la fàbrica de camions i autocars) i que el 1975 acabaria establint-se als Catalanistes, segueix plenament activa amb les seves activitats subaquàtiques de les quals cal destacar coses bastant úniques i singulars com el pessebre subaquàtic que organitzen per Nadal així com els seus èxits europeus i mundials aconseguits en hoquei subaquàtic.

Pel que fa a l’escola de teatre líric, fan classes de cant i de música i un cop al mes organitzen concerts o teatre líric (sarsuela) amb temporada estable. Per limitacions d’espai, la sarsuela es fa en petit format o bé en modalitat de concert.

La conversa ha estat molt més llarga, i n’hi hauria per fer més articles ja que si bé ens hem centrat en el present, l’entitat ve de molt lluny amb un bagatge històric que reflecteix també el pas del temps, un bocí d’història andreuenca que lluny de quedar-se en el passat segueix en plena vigència i dinamisme.

X AV I E R A R A G A L L

URBANISME

SALVEM LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS MANIFEST DE LA COMISSIÓ PER LA REHABILITACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

A

ques t M an i fe s t p re té n p o s a r e n c o n ei xement de la pobla c i ó , d e l e s e n ti ta ts d e Sa nt A ndreu de P alom a r i d e l a c i u ta d a n i a e n g e n eral , l ´a bandó i el s eu gre u p e ri l l d ´e n s o rra me n t d efi ni ti u i i rre v er s ible de le s re s te s d e l a C a p e l l a q u e encara re ste n en peus .

La C apella del S a n t C ri s t d e l s S e g a d o rs é s un edi fi ci annex a l’E s gl é s i a P a rro q u i a l d e Sa n t A n dreu de Pa lom ar. A ques t i n d re t té u n a i mp o rta n t s i g ni fi caci ó hi st òr ic a m ot iv ad a p e r h a v e r-s e p ro d u ït e n el l a un del s f et s c abdal s q u e v a n d o n a r i n i c i a l a Guerra del s S egador s ( 1 6 4 0 -1 6 5 9 ).

Pa ges os v ingut s d ’ a rre u d e C a ta l u n y a e s van con gre gar al poble d e S a n t An d re u d e P a l o mar per tal de m ar x ar des d ’ a q u í c a p a l a C i u ta t C o m tal . A l a Capella del S ant ís s i m d e l a p a rro q u i a a n dreuenca hi hav ia la im at g e d ’ u n S a n t C ri s t q u e v a ser aga fada i por t ada c a p a B a rc e l o n a c o m a e s tendard.

Aq ues t f et v a c on v e rti r a q u e s t Sa n t C ri s t e n un del s sím bols de la r e v o l ta , u n e p i s o d i fo n a me ntal de l a hi st òr ia de Cat alu n y a i q u e a c a b a ri a fo rj a n t l a l l etra del nos t r e him ne n a c i o n a l . D u ra n t e l s fe ts de l a S et ma na Tr àgic a ( 19 0 9 ) l a c a p e l l a , j a c o n e g u da com l a Capella del S ant C ri s t d e l s Se g a d o rs , v a s e r crema da i ar a nom és r e s ta d e m p e u s e l s e u e s q u e l et.

Gràcies a la insistència de diverses entitats i par tits polítics, es va aconseguir el 2016 (10 anys després) que el Consell del Districte de Sant Andreu instés a l’Ajuntament de Barcelona a que aquest espai fos declarat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). La finalitat era poder-se acollir a una línia de subvencions del Departament de Cultura del Govern de la Generalitat atès el seu estat precari i aconseguir tanmateix preservar un element patrimonial i històric de tant valor. Degut a diversos problemes, el projecte va quedar novament aturat fins que en setembre de 2020 al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona es va tornar a demanar que s’aprovés el BCIL. Des del Districte es va infor mar que ara sí que el projecte tirava endavant. Malauradament, quasi set mesos després continuem sense visualitzar-se avenços.

La COMISSIÓ ENCARREGADA DE VETLLAR PER LA REHABILITACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS demana amb tota fermesa que es desencalli aquesta situació.

Per tant, insta a que sigui aprovada, definitivament, la concessió d’aquest espai com un BCIL per tal de poder iniciar un projecte que permeti la recuperació d’aquest històric espai.

MANIFEST DE LA COMISSIÓ PER LA REHABILITACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DELS SEGADORS

cap a peus |abril

Arra n del c onf lic te b è l • l i c e n tre Es p a n y a i França, i n i c iat el 1635, e n e l m a rc d e l a Gu e rra d e ls Trenta An y s ( 1618- 1648 ), e l re i F e l i p IV v a o rd e n a r a l ’ exèr ci t c as t ellà que e n tré s a C a ta l u n y a p e r t al d’ ata ca r F r anç a des d e l te rri to ri c a ta l à . L a p o bl aci ó es va v eur e obligad a a d o n a r a l l o tj a m e n t a l e s tropes ca s t ellanes per ò a q u e s te s v a n c o m e n ç a r a cometre abus os c ap a la g e n t d e l s p o b l e s a mb to ta l i mpuni tat. A ques t f et va n p ro v o c a r n o mb ro s e s q u ei xes al Vi rr ei que no v a fe r re s p e r s o l u c i o n a r-h o . E l 1640, el s pages os de d i fe re n ts c o m a rq u e s g i ro n i nes i del Va l l ès , ent r e altre s , c a n s a ts d ’ o b s e rv a r q ue ni ngú so l u c ionav a els s e u s p ro b l e m e s , e s v a n a i xecar en arm es c ont r a els p ro p i s s o l d a ts c a s te l l a n s , i ni ci ant ai xí una r ev olt a.

Tres-cents vuitanta anys després d’aquests fets, l’edifici resta totalment abandonat. Tot i aquest oblit per part de les Administracions, des de Sant Andreu de Palomar sempre s’ha treballat en donar a conèixer la importància d’aquesta Capella i s’ha lluitat per la seva preservació. Fruit d’això, és que l’any 2006 es va aconseguir una subvenció del Par lament de Catalunya. Malauradament el projecte va quedar abandonat i des d’aquell moment poca cosa més s’ha aconseguit fer.

11

HEMEROTECA

‘Andreua Alou, una dona andreuenca del segle XV’

A

quests dies, he aprofitat la situació excepcional de confinament que estem vivint per fer recerca històrica. Regirant carpetes guardades de fa temps, n’he trobat una amb còpies de documents notarials dels segles XV i XVI, que m’han permès recuperar una mica més la història familiar de dues famílies pageses andreuenques i treure a la llum la biografia d’una dona anònima, que va néixer, viure i morir al Sant Andreu de Palomar del segle XV. Un relat amb nom de dona que voldria contribuir a omplir un petit buit historiogràfic d’una època en què la invisibilitat i l’oblit social de la dona era total.

Va néixer al voltant del 1450 i per nom li van posar Andreua, potser recordant el nom del poble que la va veure néixer. Era filla de la masia de Can Verdaguer, avui rehabilitada i convertida en centre cívic, al barri de Porta de l’actual districte de Nou Barris. La seva vida només la podem conèixer resseguint els documents notarials de la família però també hi afegirem les vicissituds d’una època i els costums que envoltaven el món rural.

Andreua era filla de família nombrosa, però ja de joveneta va quedar orfe de pare i el seu germà Bernat, l’hereu, va passar a exercir de cap de família dels seus germans i germanes juntament amb Eulàlia, la seva mare.

El 1457 va haver-hi el primer rebrot de pesta amb un important nombre de defuncions i al llarg del segle, cada vuit o nou anys, tornaven a aparèixer nous brots, que en cada episodi suposaren la pèrdua d’un 10% de la població de Barcelona. El 1461, Barcelona va viure una terrible plaga de puces. Encara avui es fa servir la frase, “és de l’any de la picor”, per referir-se a un fet o una cosa molt antiga.

Catalunya també va patir una guerra civil que va durar deu anys (1462-1472) i que colpejà encara més la població que no aconseguia recuperar-se a causa dels rebrots de la pròpia pesta i de la fam i misèria provocades per les males collites.

Per a la majoria de les dones del segle XV i fins al XIX, la vida només podia seguir dos camins: el del matrimoni -amb obediència al marit- o el dels monestirs i convents -amb obediència a les autoritats eclesiàstiques-.

Com que el casament era un afer familiar, quan Andreua va tenir edat per casar-se -les dones d’aquella època acostumaven a contraure matrimoni entre els dotze i els vint anys– la seva família va procedir a fer els contactes necessaris, entre la xarxa de famílies pageses de l’entorn més proper -però del mateix nivell social i econòmic- per tal d’acordar i concertar el matrimoni de la seva filla.

Fent cas a la dita de «si vols ésser ben casat, casa’t pel veïnat, però no de la casa del costat», la família Verdaguer i la família del Mas Alou d’Avall -del carrer Sant Llorenç, avui Pons i Gallarza, 32- van acordar que Antoni -fill de Jaume i Margarida Alou- i Andreua -filla cabalera del difunt Bernat Verdaguer i d’Eulàlia- es casarien aquell mateix any 1469. Abans però, davant notari, deixarien constància en forma de capítols matrimonials i de manera molt detallada, d’un seguit de clàusules respecte a l’herència, dot de la noia i altres possibles contingències futures.

Després del casament l’Andreua va entrar a viure a la que seria la seva nova llar, amb un quasi desconegut marit. Com era tradició portaria un bagul de fusta, amb diferents tipus de roba –de vestir i per a la llar– i ornaments, que l’acompanyarien en aquest pas de noia soltera a dona casada, Al mas hi convivien diverses generacions, així que Andreua va haver adaptar-se al seu nou rol de nouvinguda a la família del seu marit. L’Antoni i l’Andreua van tenir un fill, en Joan, el nou hereu del Mas Alou, que de gran es casaria amb una noia de nom Jaumeta, que va morir molt jove deixant una única filla, l’Àngela, de set anys.

I aquí ens podríem preguntar, com és que s’han pogut reunir tants documents notarials d’una família força anònima de la pagesia andreuenca del s.XV?; doncs per un fet tràgic que va passar el 1512 quan l’Antoni i l’Andreua ja havien mort. En Joan Alou, hereu del mas, va ser condemnat a mort per la cúria del governador civil de Catalunya. No sabem quin gran delicte hauria comès, però davant el futur que li esperava va fer testament. Entremig de les recargolades fórmules protocol·làries, s’hi pot llegir que “un intrigant esperit maligne s’havia apoderat d’ell”. Per tal d’expiar les seves culpes, deixa el mas i les seves possessions al monestir de Montserrat, quedant com hereva la seva filla Àngela de 12 anys.

A la pràctica això implicaria que a partir d’aquell moment haurien de pagar rendes pel mas al monestir. Aquesta va ser la raó per la qual tota la documentació relativa als Alou quedés dipositada al Palau Reial de Terrassa i actualment a l’arxiu de la Biblioteca de Catalunya.

L’Andreua Alou, abans Verdaguer, va entroncar dues nissagues pageses, documentades ja des del 1360 i que van arribar al segle XX encara en plena activitat. A l’actualitat Can Verdaguer i l’ara coneguda com Ca l’Estruch del carrer Pons i Gallarza, són de les poques masies que encara resten dempeus -reconvertides per a altres usos- a l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. *Article complet a l'Exprès de Sant Andreu, del 30 d'Abril del 2020.

LOURDES PINYOL

UN 8M DIFERENT, PERÒ IGUAL, COM SEMPRE, MASSA IGUAL Gerard Àlvarez

Si bé l'any passat, a la vigilia de la pandèmia, es van celebrar manifestacions pel dia 8 de març, aquest any no ha estat de la mateixa manera. Al contrari que amb altres manifestacions, les programades pel dia 8 de març es van caancelar per precaució degut a la Covid-19. Tot i així, les reivindicacions no han parat. Mai ho faran fins que es faci justicia,

cap a peus | abril

Un 8M ben diferent

Al barri de Sant Andreu del Palomar tenim un exemple clar d'aquesta persistència. Es tracta de la plataforma d'urbanisme feminista de Sant Andreu. En aquest monogràfic parlarem amb la Neus Gramunt per conèixer una mica més d'aprop com és el moviment feminista al nostre barri, com s'articula i quin paper té en el conjunt social de Sant Andreu.

13

Imatge d'arxiu

l’entrevista | Neus Gramunt| MEMBRE DE LA PLATAFORMA D'URBANISME FEMINISTA DE SANT ANDREU Expl i c a ' n s u n a m ica qu ina f un ció té la p lat a for m a d ' u r b a n is m e fe m in is ta ?

Quin paper té en el dia a dia la platafor ma a Sant Andr eu?

Va m c r ear la plata fo rm a 9 U rb a n i s me F e m i ni sta per tal d e denunc iar to te s l e s m a n c a n c e s u rb a n ísti ques del nos t r e dis t r ic t e d e s d ' u n a p e rs p e c ti v a fe mi ni sta, eco logis t a i de jus tíc i a s o c i a l .

El nostre objectiu és que en el dia a dia tothom qui ho necessiti pugui consultar els mapes que tenim penjats a les xarxes socials, per saber quines rutes són òptimes i on es concentren les mancances urbanístiques. Alhora tenim una iniciativa també per xarxes on tothom qui vulgui ens pot enviar fotografies de mancances o aspectes positius, seguin la visió de l'urbanisme feminista, que trobin pel districte i nosaltres les afegim als mapes i alhora podem anunciar una mancança puntual (com podria ser un carrer sencer sense il·luminació).

Al hor a t am bé f em d i fe re n ts a c ti v i ta ts n o -mi xtes per tal de c r ear es pa i s d e s o ro ri ta t i c u re s c o m el mi cro ober t del pas s at 1 4 d e ma rç o l a p e rfo rm a n c e del 25 de nov em br e del 2 0 1 9 , o n e n s v a m d o n a r a conèi xer.

Com v a s o r g i r la ide a de fer aq ue s ta p lat a for m a ?

Va s or gir ar r el de d e s c o b ri r e l c o n c e p te d e l' urbani s me fem inis t a i ad o n a r-n o s d e q u è to te s e n s havíem se nt it ins egur es a l s c a rre rs d e l n o s tre d i s tri cte i que, tot i que la por i i n s e g u re ta t n o v e s o l s d e l es man ca nc es ur baní s t iq u e s s i n ó d e l a i mp u n i ta t i quoti di a ni ta t de la v iolènc i a m a s c l i s ta , s í q u e p o d íem i nten tar f er quelc om p e r v i s i b i l i tz a r e l p ro b l e ma i mi l l orar l a si t uac ió.

Sou u n a p l at a for m a m ix te o n om és fo r ma d a per d o n e s ?

En g ener al s om u n a p l a ta fo rm a mi x ta , to t i que l a gestió pr inc ipal d e l a p l a ta fo rm a l a d u e m a terme nom és dones . Les ma rx e s e x p l o ra tò ri e s q u e duem a term e s ón m ix t es , j a q u e a l s c a rre rs n o s o l s es vi u vi ol è nc ia m as c lis ta , e l ra c i s me i l a L GT B -fò b i a, entre d'al tr es , t am bé ge n e re n p o r i i n s e g u re ta t a l carrer a aquelles per s one s q u e l e s p a te i x e n . A l h o ra, crei em que s i una per s on a q u e n o p a te i x c a p d i s c r i mi naci ó d'aques t a m ena p a rti c i p a e n u n a m a rx a e x p loratòri a, pot s er una bona fo rma d e d e s c o n s tru c c i ó i f ormaci ó, j a que la pot ajuda r a p o s a r-s e a l a p e l l d e l es perso nes que s í que p a te i x e n v i o l è n c i a i d i s c ri mi naci ons al s c ar r er s .

Ten i u s e u s o c i al?

No, no s om una pl a ta fo rm a g a i re g ra n i n o te ni m sub ve nc ions ni quot e s , e n s o rg a n i tz e m p e r x a rxes so ci al s i, s i s ' es c au fe r a l g u n a re u n i ó , l a d u e m a terme en a lguna plaç a o b a r d e l d i s tri c te . S i a l g u na perso na o ent it at v ol p o s a r-s e e n c o n ta c te a mb nosal tres ho pot f er v ia x ar x e s s o c i a l s o c o rre u e l e c tròni c.

El passat 14 de març vàr eu or ganitzar un acte/taller a la Nau Bostik de La Sa g r er a, quines conclusions en vau tr eur e?

Vam organitzar un micro obert i al ser un espai no-mixta vam experimentar molta confiança entre totes, moltes participants es van empoderar molt i ens van mostrar una part més íntima artísticament, ja que al no sentir-se jutjades van agafar confiança en elles mateixes. Estem molt contentes i emocionades pel que vam aconseguir, era una idea ambiciosa, però entre totes vam fer-la possible. Tenim ganes de repetir-la, ja que el feedback que vam rebre de les que van participar o assistir va ser molt bo i creiem que crear un espai de cures i sororitat al districte pot ser molt positiu.

Or ganitzeu marxes explor atòries, sobr e què tr acten aquestes marxes?

Consisteixen a recórrer una part d'un barri analitzant els carrers per on passem des de la perspectiva de l'urbanisme feminista. És a dir, ens fixem en si hi ha una il·luminació adequada, que no hi hagi cap pàrquing sense llum i càmera de vigilància, que el carrer sigui accessible per a tothom, que no hi hagi impediments per a aquelles persones que van amb cadira de rodes, cotxets, caminadors ortopèdics, etc. També ens fixem que tots els barris estiguin ben equipats, hi hagi prou zones verdes, poliesportius, comerç local i locals d'hostaleria per tal que hi hagi activitat als carrers durant tot el dia.

Quins actes o mobilitzacions vau fer o par ticipar el passat 8M?

cap a peus | abril

De forma individual totes les que formem la plataforma vam assistir a diferents mobilitzacions i activitats, cadascuna on va voler i poder assistir-hi. Com a plataforma vam organitzar el micro obert no-mixta el dia 14 de març, un espai de cures just a l'acabar la setmana del 8M on poder gaudir de diferents tipus d'art i de la sororitat entre totes. Tot i que creiem que aquests espais no sols són necessaris entorn del 8M, aquesta data està especialment atapeïda i és especialment cansada emocionalment parlant. També per això defensem que actes i mobilitzacions feministes van més enllà del 8M i és per això que com a plataforma ens centrem més en les marxes exploratòries que duem a terme de forma periòdica durant tot l'any i volem crear un espai de cures de forma periòdica també.

Cr eieu que el 8M hauria de ser una r eivindicació diària i constant on les institucions haurien de fer un pas endavant a l'hor a de lluitar contr a les violències masclistes i en contr a de la desigualtat entr e homes i dones?

Totalment, tenim clar que és necessari un dia per visibilitzar la importància de les dones en l'àmbit del

treball i denunciar totes les desigualtats que vivim diàriament Això no implica que un cop passat el 8M ens haguem d'oblidar de tot el que hem reivindicat en aquesta data. Les institucions han de fer un pas endavant, on realment es preocupin de la problemàtica real i busquin solucions.

Som moltes les entitats feministes que denunciem, visibilitzem i reivindiquem problemàtiques diàries que vivim les dones arrel de les violències masclistes i de la desigualtat que patim, sense oblidar totes les entitats que tracten altres violències i discriminacions que també causen moltes altres problemàtiques diàries. Està bé que les institucions vulguin visibilitzar-nos i donar-nos veu, però per tal de lluitar contra les violències i desigualtats socials cal que les tinguin en compte i se'n preocupin diàriament.

Teniu vinculació amb algun par tit polític o alguna cor r ent política?

No tenim cap vinculació amb cap partit polític, el feminisme, l'ecologisme i la justícia social són els aspectes polítics que ens mouen. No ens volem vincular amb cap partit polític en específic, ja que aquesta lluita és transversal i compartida.

15

Creieu que els par tits polítics haurien de fer més del que ja estan fent en aquest sentit?

Sí, per molts avenços que s'hagin fet seguim vivint en una societat patriarcal on la desigualtat entre dones i homes i la violència masclista diària és evident, per tant, és necessari seguir lluitant per solucionar-ho.

Algun d'aquests partits ha volgut col.laborar amb la feina que feu des de la plataforma?

Actualment, però és complicat organitzar actes i tallers, ja que les mesures de seguretat per la covid no permeten fer tot el que voldríem i al ser tan canviants fa que sigui complicat organitzar alguna cosa a uns mesos vista. Tot i això esperem que de cara a l'estiu puguem organitzar alguna cosa. Les temàtiques principals que tractem són feminisme, ecologisme i justícia social, tot i que de moment totes les nostres iniciatives fora de les marxes exploratòries han sigut de temàtica feminista.

Teniu xarxes socials?

Hem col·laborat amb diferents entitats del districte i hem parlat amb diferents persones de diferents partits polítics. No hem fet cap acte en conjunt amb cap partit polític, però sí que alguna persona individual que forma part d'algun partit polític en concret ha assistit a les nostres marxes exploratòries o a alguna activitat i això ho veiem com a una cosa positiva.

Teniu pensat seguir fent actes i tallers en els propers mesos? I si és així, sobre quines temàtiques?

Per descomptat, com ja he comentat abans volem repetir el micro obert no-mixta i estem pensant en diferents actes i tallers per tal de ni vincular les cures exclusivament amb l'activitat artística.

Si, a l'Instagram i Twitter som @9.urbanismefeminista, el nostre Facebook és Nou Urbanismefeminista i el nostre correu electrònic és 9urbanismefeminista@ gmail.com.

Com veieu la platafor ma d'aqui a un any?

Amb l'informe de més barris enllestit per poder tenir una base més sòlida i intentar portar tant les mancances trobades com les possibles solucions a les institucions del districte. I esperem créixer tant en xarxes socials com en la participació de persones a les marxes exploratòries, ja que volem que aquest projecte sigui de totes i que entre totes millorem el districte des d'una perspectiva d'urbanisme feminista.

Imatge d'un acte de la plataforma d'urbanisme feminista de Sant Andreu /NEUS GRAMUNT

A

quest any, afectada pel tema de la pandèmia, no s'ha deixat de reclamar, denunciar i reivindicar, com cada 8 de març els drets i les llibertats de les dones. El passat 8 de març, com cada any, va ser el dia de les dones, un dia on tradicionalment, dones i alguns homes reclamen la igualtat de drets entre els dos sexes, en tots els sentits i sectors, però també és un dia on es segueix denunciant la violència masclista que viuen les dones diàriament.

Aquest últim punt és on ens volem centrar, ja que, costa d'entendre què en ple 2021 la violència d'homes a dones sigui una cosa normalitzada dintre de la nostra societat.

Les violències sexuals, l'abús, l'assetjament, el maltractament físic i psicològic que segueixen patint les dones avui dia es un cas greu i molt perillós, ja que evolucionem en molts àmbits, però no en aquest.

I també parlem d'ASSASSINATS, diàris, constants, que fem com si no els veiem, com si sentíssim ploure... no, aquesta no es la manera.

Avui dia, encara hi ha gent que no sap que vol dir "violència de gènere", si, encara n'hi ha, i els hi recordarem, per qui encara no ho sàpiga:

Aquest concepte fa referència a tot aquell tipus de violència que es dugui a terme vulnerant el benestar físic, psíquic o relacional d'una persona a causa del seu sexe o identitat de gènere. Es fa servir de manera intencional l'agressió, sigui mitjançant la força física o, amb el propòsit de causar danys, coaccionar, limitar o manipular a la persona objecte de violència.

I és que, el 8M es denuncia tot això, però, només el 8M? Hi ha dones que lluiten diàriament per a que totes aquestes injustícies i feminicidis no caiguin el l'oblit després del dia 8.

En aquest número, entrevistarem a una dona jove, d'una plataforma lluitadora i reivindicativa de Sant Andreu, on cal que llegim bé i reflexionem de si de veritat, dones però també homes, estem fent tot el possible per evitar tot el que hem esmentat.

Els "micromasclismes" estan diàriament inculcats en la nostra societat, a vegades, sense que ens donem conta, i direu: "ostres, és que no hi he pensat", doncs, pensem-hi i posem-hi solució. No hi ha excuses, comencem a combatre el masclisme com si fos un virus, que, realment, és el que és, un virus que cal fer desaparèixer.

Cal ser conscients que la lluita contra el masclisme és diàri i no es guanyarà anant un dia a una manifestació, és guanya dia a dia, a la feina, a casa, als carrers, a les institucions... siguem conscients i responsables.

cap a peus | abril

Com tampoc avancem en que l'home sigui el sexe fort també a l'hora de buscar feina, a l'hora de manar en les grans empreses o multinacionals, a l'hora de que els nostres dirigents tornin a ser més homes que dones...el patriarcat i els privilegis dels homes segueixen sent la punta de llança d'una societat molt envellida en aquest sentit, amb idees del segle passat i sense cap mira a una evolució cap a millor.

La violència de gènere o violència masclista es dóna majoritàriament d'homes a dones.

GERARD ÁLVAREZ

17

Imatge d'arxiu

apunt | El Cap a Peus reivindica| Com cada any, des del Cap a Peus volem reivindicar el dia de les dones com un dia que serveixi d’exemple per tots els dies de l’any.

Compromesos amb la lluita feminista i en contra de les violències masclistes, ens sumem a la denuncia diària pels drets i les llibertats de les dones. En ple 2021, sembla mentida que encara la gran part de la societat tingui la mentalitat de fa dècades.

El patriarcat fa que aquesta situació de privilegi a favor dels homes segueixi la mateixa línia tot aquest temps i és una cosa que volem denunciar amb el nostre petit granet de sorra en aquest número.

Arribarà un dia que deixarem de reclamar aquestes coses tan bàsiques i simples que haurien de ser totalment normals en una societat moderna i oberta.

IMATGE D'ARXIU/ NEUS GRAMUNT

Una mica de gotes d'historia de Sant Andreu de Palomar Aq ues t llibr e r ec u l l u n a s e l e c c i ó d e l s a rti c l e s de l es se cc ions “ Una m ic a d ’ h i s tò ri a “ i “Go te s d ’ h i stòri a”, public at s a la r ev i s ta S a n t A n d r e u d e c a p a peus , edi ta da per l’A s so c i a c i ó d e Ve ïn s i Ve ïn e s de S ant An dr eu de P alom a r. A q u e s ta s e l e c c i ó v o l s e r un me re sc ut hom enat ge a l s 4 0 a n y s i n te rro m p u ts de l a pu bl i ca c ió degana d e l a p re ms a l o c a l d e B a rc el ona.

Aq ues t s es c r it s só n l a h i s tò ri a s o c i a l d e l n o stre po bl e , on es c om ent e n a q u e l l e s p e ti te s a n è c d o tes que oco r r eguer en al n o s tre te rri to ri fa u n a p i l a d’ anys.

Mo l tes d’elles , po ts e r l e s h a u re u s e n ti t c o m entar en amb ient s f am iliar s , o b é l e s h e u v i s c u d e s m o l t a prop vo str e, i el m és s e g u r é s q u e n o s i g u i n e x pl i cades de l a m at eix a m an e ra q u e h o h a u ri a fe t e l v o stre avi , àvi a, t iet a, onc le, a mi c ... J a s e s a p q u e l a veu po pul a r t é m il llengü e s , q u e e s v a n tra n s fo rm a nt, però l 'e sp er it inic ial de l a n a rra c i ó re s ta v i u ...

Portada del llibre Una mica de gotes d'història de Sant Andreu de Palomar

S al uda de S anti S erra i C ul l el l , presi den t de l'Asso ci aci ó de Veïns i Veïnes de S ant A ndreu de Palom ar ; pròl eg de B erta S ol anas Ibáñez, exredac t or a en cap del S ant A ndreu de cap a peus i peri odi sta de TV 3 i coordi naci ó a càrr ec de Pau Vi nyes i R oi g, hi stori ador.

C oedi ci ó A ssoci aci ó de Veïns i Veïnes de Sant An dreu de P al omar i Ll op R oi g. Ll i bres i C u lt ur a P reu: 15,00€ / Venda en l l i breri es i qui os cs i a l’As soci aci ó de Veïns i Veïnes de S ant A ndre u de Palo mar.

P reu: 15,00€ / Venda en l l i breri es i quioscs i a l ’ A ssoci aci ó de Veïns i Veïnes de S ant Andr eu de P al omar PAU VI NYES I RO IG

CULTURA

La Lírica de Sant Andreu torna als escenaris en gran amb Geronimo Stilton

D

esprés d'uns mesos, torno a anar a una obra de teatre. I no, no és ni al Poliorama ni al Liceu, sinó al Casal Catòlic de Sant Andreu. La cultura de barri, gran infravalorada. Tornava als escenaris l'obra de Geronimo Stilton, que el setembre de 2019 ja havia tingut bona rebuda, i ara, després que la pandèmia hagi trastocat les nostres vides, reobria el teló de nou.

Si no fos pels protocols COVID, sempre presents al teatre des del primer moment, hagués jurat que visitava el regne de la Fantasia de veritat. L'ambientació des d'un primer moment ja deixava entreveure l'inici d'un moment màgic. Abans de l'obra, semblava que fes anys que ningú dels presents hagués anat al teatre. Molta emoció entre els espectadors per poder presenciar una tornada molt esperada.

Tot començà amb un vídeo molt emotiu. Recordant el temps que els actors i les actrius havien estat tancats a casa, en veient així les ganes que hi havia de tornar al teatre. I us asseguro que més ganes de tornar que ells, no les tenia ningú. Es va poder veure des del primer moment.

Números musicals engrescadors i animats presentaven al tan conegut Geronimo Stilton, en una jornada llarga i feixuga a l'Eco del Rosegador, a Ratalona. A l'arribar a casa seva, en Geronimo procedí a la seva rutina habitual abans de dormir. Però aquella nit seria molt diferent de les que ell estava acostumat.

20

Mentre descansava, l'aparició en escena de la reina de les Fades demanant auxili ja augurava una nova aventura. Aquesta es confirmà amb l'aparició d'una caixa al costat de Geronimo, amb una clau i una carta d'auxili. Un cop llegida, aparegué una porta davant seu. Una porta que canviaria la seva vida, amb el seu primer viatge al regne de la Fantasia

Aquella porta no era normal del tot. A l'obrir-la, el nostre protagonista destapà un món totalment diferent. Bruixes, trols, gripaus, elfs, gnoms, dracs o gegants, tot era possible. En cerca del rescat de Floridiana, la reina de les Fades, Geronimo va anar reunint a la Companyia, un grup de valents herois que buscarien salvar el regne de la Fantasia. L'empresa, però, no era fàcil, perquè abans havien de creuar tots els regnes per lliberar-la i lluitar contra la bruixa Stria, qui volia aapoderar-se de tot el territori.

Cada pas contava, i a cada moment que avançava l'obra, l'experiència era més immersiva. Olors, paisatges, representacions en tres dimensions i la intervenció del mateix públic per ajudar a la Companyia a salvar el Regne de la Fantasia. Els actors i el públic, tots junts amb un mateix objectiu.

Canviaven els regnes, però les representacions musicals enèrgiques i ben executades es mantenien presents a l'escenari. Tocs musicals combinats amb estones d'humor, pena i por, enganxaven al públic, engrescat des del primer minut.

Al final, el bé sempre guanya, i així ens ho recordaren al Casal Catòlic. Una gran obra amb múltiples lliçons d'amistat, companyonia i valors ètics, que serveixen als petits (i a altres no tan petits) per valorar les coses que es tenen a la vida.

Per encetar la representació, i després de les reverències dels actors, els directors de l'obra agraïren al públic la seva presència després de molts mesos, i als actors la perseverança i la il·lusió per tirar l'obra endavant tot i les dificultats. Gràcies a ells, i per descomptat a tot l'equip que hi ha al darrere del teló, al Casal Catòlic es va viure una tarda màgica.

ALEIX GONZÁLEZ

Moment final de l'obra de Geronimo Stilton al Casal Catòlic / laliricadesantandreu.cat

CULTURA

20é aniversari del Grup de pintors de Sant Andreu

E

scric en nom del Grup de pintors de Sant Andreu. Som seixanta-dos artistes associats, trenta pintores i trenta-dos pintors i…estem d’aniversari, el vinté. Reflexionant, aquests anys han sigut d’una evolució constant tant creativa com de grup, però…ens hem de donar a coneixer i que millor que tindre una finestre en la revista del poble “DE CAP A PEUS”.

Per tant, cal que agraeix-hi a la direcció del mesari per la seva bona disposició envers la nostre proposta, relació que desitjo sigue avantatjosa per les dues bandes.

Quin és el nostre projecte? Principalment informar, informar dels diversos actes i esdeveniments del grup: Exposicions, cines fòrums de pintors reconeguts i tècniques varies, conferències, mostres al carrer i xerrades que s’han fet i es faràn en el mes.

Seguiu-nos!Hi ha artistes en diversos estils que no us deixaràn indiferents. El president és el Sr Josep Valls. Les conferències, cines fòrums i xerrades es fan a les aules i tallers de l’Ateneu l’Harmonia. Les “mostres”(quart dissabte de cada mes, als matins) a la pl. Comerç. Les exposicions seran a Centres Civics i locals adients.

Moviments del passat mes de març: La conferencia a carec del Sr J.Lluis Buils, va estar dedicada a “Dones Pintores (s.X al XVI)” El cine fòrum “Pintant amb tinta” Dissabte dia 27 va tindre lloc la “mostre” Projectes d’Abril: El dia 6 desmontarem l’exposició “LA DONA”, al matéis temps i lloc penjarem “L’ART DEL CONFINAMENT” fins el dia 19 del mateix mes d’abril.

El dilluns 12 de 19.30 a 21h conferència a carrec del Sr. J.Valls, el tema “REFLEXOS”.

El dilluns 26 de 19.30 a 21h cine fòrum EDUARD VUILLARD. Tan la conferència com el cine fòrum es fan virtualment via Instagram “pintorss_andreu” Per acabar, el mes de maig, exposarem al Casal de barri CAN PORTABELLA Grup de Pintors de Sant Andreu Josep Font. cap a peus | abril

21

Exposició del Grup de Pintors de Sant Andreu / JOSEP FONT

Esports | Futbol HISTORIA

La proclamació de la República a Sant Andreu de Palomar

E

nguany es c o m m e m o ra e l 9 0 è a n i v e rs ari de l a S egona Re p ú b l i c a E s p a n y o l a . P e r ta l de cop s ar aquell mo me n t h i s tò ri c fa re m u n a aproxi mac ió de c om es v a v i u re a q u e l l fe t h i s tò ri c a ni vel l l oca l, és a dir des d e l n o s tre p o b l e .

A i n ic is dels any s tre n ta e l g o v e rn i l a m onarqui a e sta v en en el s e u n i v e l l m é s b a i x d e p o p ul ari tat i e s res pir av a un a mb i e n t d e c a n v i i d e p a s s ar pàgi n a a la dic t adur a d e l g e n e ra l Pri m o d e R i v era i el s seus her eus . Les fo rc e s re p u b l i c a n e s h a v i e n forj at el Pacte de S ant S e b a s ti à i e l fra c a s s a t c o p re vol uci o n ari dels c apit ans Àn g e l Ga rc ía H e rn á n d e z i Fermín Ga l á n Rodr í guez , e l s q u a l s s e ri e n a fu s e l l a ts, com p orta r ien, ent r e d ’ a l tre s , u n s e n ti m e n t re v ol uci onari e nve r s el m odel re p u b l i c à .

D ’ a l tr a banda, el 2 2 d e fe b re r d e 1 9 3 1 , d e s p rés d’ un l l a rg ex ili, t or nav a a C a ta l u n y a F ra n c e s c M a ci à, di ri g ent d’E s t at Cat a l à a m b u n fo rt l i d e ra tg e e n tre l ’ es ta me nt r epublic à i c a ta l a n i s ta . El p a rti t d e Francesc C am bó, la Lliga R e g i o n a l i s ta – a p a rti r d e 1 9 33 Ll i ga C atalana- v iv ia el s e u m o m e n t m é s c ríti c e n ser una p eça de l’ant ic r èg i m m o n à rq u i c i e l s l e rro u xi stes del Partit Republic à R a d i c a l ta m b é e s g o ta v e n l a seva p opular it at ent r e l e s ma s s e s o b re re s p e l descrèdi t d el s eu m àx im lí d e r, Al e j a n d ro L e rro u x . En tre el re p ublic anis m e c at a l à o rg a n i tz a t h i h a v i a Ac c i ó C atal a n a q ue f ar ia la r efo rmu l a c i ó c a p a l P a rti t C atal ani sta R epublic à, or gan i tz a c i ó p o l íti c a fa rc i d a d ’ i ntel • l ec tu al s des c onnec t a ts d e l m o v i m e n t o b re r i amb poc supor t a niv ell d’i mp l a n ta c i ó e n e l te rri to ri .

parti ci par-hi . A rran de l a C onferènci a d’Esquer r es nai xerà E squerra R epubl i cana de C atal unya, par t it homogeni durant el s anys de l a R epúbl i c a.

E l 12 d’ abri l el govern de l a monarqui a convoca elec ci ons muni ci pal s a tot el terri tori de l ’ E sta t espanyol.

A questes el ecci ons es convertei xen en un plebiscit entre monarqui a o repúbl i ca. E l resul tat d e les ur nes ho dei xa prou cl ar: escl atant maj ori a republicana a la maj ori a de capi tal s de provínci a i ci utats gr ans. Les candi datures republ i canes, tant de dretes com d’es querres, son l es guanyadores. D os di es d espr és, el 14 d’ abri l , Ll uís C ompanys, des del bal c ó de l’Ajun tament de B arcel ona, procl amà l a R epública i m inut s més tard des de l a General i tat -al eshore s Palau de l a D i putaci ó- Francesc Maci à pregona l a República C atal ana. E R C havi a guanyat l es el ecci ons m unici pal s contra tot pronòsti c.

El 1 4 de m ar ç , en c a ra n o fe i a n i u n me s d el retorn d e M ac ià, que els d ’ Es ta t C a ta l à e s re u n i e n a l a seu d e l ’ Av enç Dem oc rà ti c R e p u b l i c à d e S a n t A n dreu de Pal o m ar, s it uat al c a rre r Gra n n ú m. 5 2 -o n d esprés hi h aur ia el G im nàs L l e u re . Se mb l a s e r q u e l a proposta d el l loc de t r obada v a s e r d e l ’ a n d re u e n c J o sep D en càs ( 1900- 1966) , a l e s h o re s v i c e p re s i d e n t d e l ’ Avenç D em oc r àt ic Repub l i c à , d i ri g e n t d ’ E s ta t C a ta l à i futur cons eller de S ani ta t i p o s te ri o rm e n t d e Go vernaci ó d e l a G ener alit at d e C a ta l u n y a i me tg e d e p rofessi ó.

D esp r és de debatre e l s p u n ts b à s i c s i d e l a d i scussi ó d e par t ic ipac ió o n o a l a C o n fe rè n c i a d e l e s E sque rre s Cat alanes , a c e l e b ra r e l s d i e s 1 8 i 1 9 d’ aque l l me s al F om ent R e p u b l i c à d e Sa n ts , e s deci dei x

Josep D encàs i Puigdollers (1900-1966), destacat dir igent d’E stat C atalà i d’ER C . Font: La C ampana de Gràcia, 7 de gener de 1933.

Eren m om ent s d’ e u fò ri a i a l e g ri a . D e s d e Sant A n dre u de P alom ar s e s e g u í l a n o tíc i a p e r tel èfon i per r àdio. Una de l e s rà d i o s q u e s o n à a m b al taveus potent s f ou la del b a r Ve rs a l l e s . Se g o n s c o nten el s ve ïns i les v eï nes d e l a z o n a , Ed u a rd H e re dero, des de l’abr il de 192 8 p ro p i e ta ri d e l Ve rs a l l e s , va fer tre ur e l’apar ell al c a rre r p e r ta l q u e l a g e n t seguís el s es dev enim ent s .

Mo l tes em pr es es d e i x a re n d e tre b a l l a r i l a maj ori a d’ e m pleat s es diri g i re n c a p a a s s o c i a c i o n s i enti tats de c ar àc t er r epub l i c à p e r re s s e g u i r l a n o tíc i a de l a pro c lam ac ió. A lt r e s e m p re n g u e re n c a mí v e rs l a pl aça de S ant J aum e pe r v i u re a q u e l l s m o m e n ts hi stòri cs en dir ec t e. A S ant A n d re u , e n c o n è i x e r l a n o t íci a, Jo se p Denc às i P uig d o l l e rs , e s d i ri g í d e s d e l a C l íni ca Sa nt J or di — c of u n d a d o r d ’ a q u e s t c e n tre s ani tari — ca p a la t inenç a d ’ a l c a l d i a d e l D i s tri c te N o vè per tal de pr oc lam ar la R e p ú b l i c a d e s d e l b a l c ó .

E s creu que va fer aquesta afi rmaci ó pe l f et d’est ar casat amb l a R ai munda C ararach, fi l l a de Josep Ca rarach un del s homes forts del C entre P o pular Cat a l ani sta, seu de l a Ll i ga R egi onal i sta a S ant Andr eu.

E nrere quedava l a monarqui a i nai xi a una nova Re públ i ca pl ena d’ i l • l usi ons i i ncerteses. P el que f a al nombre d’ habi tants, segons l ’ A nuari E st adí st ic de l ’ A j untament de B arcel ona, el 1932 el di s t r ict e novè comptava amb 13.944 persones censade s i el 1936 amb 14.483.

PAU VI NYES I RO IG

cap a peus |abril

Di ver s os gr ups de re p u b l i c a n s e s c o n c e n tra ren a l a pl a ç a d’O r f ila t ot c a n ta n t c o n s i g n e s a fa v o r del nou ord r e dem oc r àt ic . Es l l a n ç à d e s d e l b a l c ó d e l consi s tori andr euenc el re tra t d ’ Al fo n s X III.

« ( E n p r o cla ma r -se la Re p ú b lic a l a pl aça d ’Or f ila ) De n c à s va p r o p o sa r d ’a nar a U ni ó Pat r iò t ic a o n e ls sa n t a n a d r e u e n c s van estrip a r la b a n d e r a d e l’E st at i va n p o sar l a Repub lic a n a . I mme d iat a me n t a lg ú li va pr oposar a le sh o r e s d ’a n a r a l lo c a l d e L lig a a fer- hi el mat e ix . L a r e sp o st a d ’e n De n c à s fou categ ò r ic a : “No, a ls Cat a la n ist e s, h i a ni ré j o. ”»

23

Francesc Macià en una visita a Sant Andreu de Palomar, durant la festa major de 1931, al seu costat l’activista republicana Francesca Vergés. Autor desconegut / Fons Família Colomer-Vergés

Esports | Futbol

La UESA perd el tren de l’ascens

D

esprés de la derrota davant el Girona B, l’ objectiu d’entrar al grup d’ascens s’esdevenia molt complicat. Quedaven quatre finals per endavant i era obligatori fer un 12 de 12 per optar a les posicions de privilegi que donarien pas a la fase d’ascens. La UESA és com aquell típic estudiant que només es mira el temari d’un examen el dia abans a tota pressa. Normalment aquest estudiant suspendria, és a dir, que la UESA ha suspès. Més encara tenint en compte que, en la primera de les finals contra la FE Grama al Narcís Sala ja es va ensopegar.

24

La derrota a casa davant de la Grama va ser un cop molt dur per un club i una afició que venien d’una segona volta totalment indigna, sent el pitjor equip del subgrup. Posteriorment, es visitava a un Granollers que, a la llarga, va ser qui va ocupar la tercera posició que tant desitjava la Unió. Els jugadors van treure l’orgull i es van endur una victòria que obria una mica les possibilitats, encara que complicades, d’ arribar al tercer lloc. El penúltim partit d’ aquesta fase es va traduir en derrota contra el Cerdanyola, que amb els tres punts va certificar el seu primer lloc en el subgrup amb un futbol no gaire vistós. Tot i això, ho havia possibilitats a l’últim partit. La UESA jugava a Vilatenim contra el Figueres. La combinació era molt senzilla: Victòria de la UESA i esperar que el Granollers punxés a casa contra la Grama ( que també tenia opcions per la tercera plaça).

El Sant Andreu compleix aconseguint els tres punts, però el Granollers no falla i els quadribarrats queden a la quarta posició, un resultat lluny del resultat que esperava la afició.

Tot i això, no tot està perdut. En la següent fase la UESA ha de jugar una espècie de lligueta amb el quart, cinquè i sisè classificat de l’ altre subgrup. Es manté la puntuació que s’ha aconseguit fins ara, per tant, la UESA parteix com a líder d’aquesta lligueta amb els mateixos punts que el Sant Cristóbal. Quedar entre els dos primers d’aquesta lligueta dóna accés a les eliminatòries per l’ascens, encara que sigui pel camí llarg i amb més partits a les cames que els equips de la fase d’ascens. Explicat així no sembla una fita especialment difícil, però amb la plantilla que hi havia no podíem ni contemplar aquest escenari.

Entenc que hi hagi certa desmotivació entre la parròquia andreuenca, però com sempre he dit en els articles, és moment d’estar junts i lluitar pel que queda, que pot ser molt encara. A més, en les últimes setmanes, la situació sanitària ha permès que els aficionats hagin tornat al Narcís Sala. Sembla que no, però en certs moments, el jugador número dotze es vital. Esperem que entre tots donem la petita empenta que necessiten els jugadors i que, tot i la mala temporada, es pugui celebrar un ascens.

Fotografia de la celebració del gol de Marcel Serramitja davant el Granollers / JUDIT ANDREU

DAVID ALBIZU

Esports | CNSA: Natació i Waterpolo NATACIÓ

Pons i Muñoz, a Tòquio

L

a celebració del Campionat d’Espanya d’hivern, nedat a Sabadell just durant la Setmana Santa, ha deixat com a nota més destacada la classificació per als Jocs Olímpics de Tòquio dels nedadors andreuencs Lidón Muñoz i Joan Lluís Pons, que s’afegeixen a les ja classificades prèviament Jèssica Vall i Àfrica Zamorano.

En la quarta jornada arribava el repte de la classificació olímpica per Lidón Muñoz. La castellonenca del Sant Andreu va imposar la seva llei en els 50 lliures, però va quedar a 3 dècimes de la mínima requerida. Marta González va ser tercera, mentre que Zamorano i Pons van penjar-se dos nous ors en els 200 estils. En la cinquena i darrera jornada del campionat, Vall va vèncer en els 200 braça batent el seu propi rècord de la prova. L’alegria definitiva vindria després de la conclusió del campionat, quan es va saber que el comitè tècnic de la Federació Espanyola havia decidit incloure Muñoz en la convocatòria olímpica en virtut de la marca aconseguida en els 100 lliures al desembre del 2019 a Amsterdam, temps que l’hauria classificada si finalment els Jocs s’haguessin disputat l’estiu passat tal i com estava previst.

Ara els nedadors tenen l’ull posat en el Campionat d’Europa, que es nedarà a Budapest d’aquí a vuit setmanes, com a test més que orientatiu de cara a la cita japonesa a l’estiu.

JJ AYMERICH

E

ls actes del cinquantè aniversari del Club Natació Sant Andreu van quedar oficialment inaugurats el passat dia 6 d’abril, data oficial en que es va constituir el club per part d’un grup de veïns del barri, l’any 1971, i que va quedar ubicat a la piscina municipal del carrer Santa Coloma, tot just inaugurada.

En l’acte central d’aquest dia es va fer un homenatge als Socis Protectors de l’entitat, que a principis dels anys vuitanta van avalar amb 400.000 mil pessetes cada un el crèdit que el club va demanar per poder comprar els terrenys on actualment hi ha les instal.lacions del club, al passeig Fabra i Puig, coneguts popularment com “el Fabra”. El president que va ser l’artífex de l’operació, en Pere Serrat i Portet, amb el nom del qual va ser batejada la piscina anys més tard, sempre va recalcar que, sense aquests cent socis, el club que coneixem actualment no hauria estat possible.

En l’acte va prendre la paraula Pere Serrat i Puig, soci protector i fill de Pere Serrat, qui va explicar la vivència personal del procés de compra. Els terrenys i les instal.lacions esportives que hi havia llavors, inclòs el camp de futbol de la Fabra i Coats, eren propietat del Futbol Club Barcelona, i Serrat va relatar com el seu pare va haver de fer mans i mànigues per convèncer el president blaugrana, Josep Lluís Núñez, de que volia comprar-li els terrenys sense disposar dels diners, simplement amb l’aval de cent socis de l’entitat per poder demanar un préstec al banc.

Afortunadament la transacció va poder-se fer amb la bona voluntat de totes les parts i el club va conèixer llavors una nova dimensió que li va permetre créixer fins a la situació actual.

El president del club, Àngel Bernet, va dirigir-se també als assistents per agrair-los la presència a l’acte i la seva desinteressada i decisiva col.laboració amb el club en el seu moment. Especialment emotiva va ser l’entrega a cada un d’ells, o dels seus familiars, d’una rèplica de la placa que es va inaugurar durant l’acte i que quedarà exposada a l’entrada de la piscina com a recordatori de l’efemèride i amb tots els noms dels cent socis i sòcies que van ser homenatjats.

Entre ells hi havia els familiars dels expresidents ja desapareguts Benito Ferrer, Lluís Cardona, Màrius Frigola, Alfons Martínez i Agustí González, aquest darrer traspassat fa ben poques setmanes.

Els actes del cinquantenari continuaran durant els propers mesos, però a causa de la pandèmia alguns d’ells quedaran postposats i es duran a terme durant el 2022.

Lidón Muñoz i Joan Lluís Pons

JJ AYMERICH

cap a peus | abril

Pel que fa als resultats de la competició, en la primera jornada, Zamorano va penjar-se l’or en els 100 esquena, mentre que la seva companya Alba Guillamon ho va fer en els 50 papallona. Muñoz buscava la mínima olímpica en els 100 lliures, però tot i no trobar-la, va quedar també en primer lloc, amb la també andreuenca Marta González just darrera d’ella. En la segona jornada va arribar la primera bomba, en aconseguir JoanLlu Pons la mínima olímpica en els 400 lliures a la vegada que es penjava l’or, i feia retornar la natació masculina andreuenca a uns Jocs després de molts anys. Per la seva banda, Zamorano va fer or en els 200 lliure, i Vall ho va fer en els 50 braça, mentre que Guillamón va fer plata en els 100 papallona. La tercera jornada va donar un nou or a Vall (100 braça), mentre que Zamorano va fer el mateix en els 200 esquena, prova en que Claudia Espinosa es va penjar el bronze.

Inaugurat el cinquantenari del club natació

25

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona