664 Febrer

EDITORIAL Recollida porta a porta JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

T

al com heu pogut veure en moltes bústies, Sant Andreu iniciarà en els propers mesos una prova pilot de recollida selectiva porta a porta. En la difusió heu pogut llegir el suport de la nostra entitat a un canvi de model, ja que amb el model actual Barcelona fa anys que no supera el 39% de selecció de les escombraries. Una quantitat molt important dels nostres residus no es reciclen i durant dècades han anat a parar a altres països.

Ara van a l’abocador d’Hostalets de Pierola, s’incineren a les fabriques de ciment (com la de Montcada) o a les incineradores de residus municipals (com la de Sant Adrià). Aquesta realitat és clarament insostenible, al límit del col•lapse de residus i climàtic, i està clar que s'hi ha de fer alguna cosa.

Per tal de canviar de model, l'Ajuntament fa una proposta, i se'ns demana un esforç a la ciutadania i al comerç. Com ja heu vist, des de l'AVV estem disposats a posar tot l'esforç que calgui per tal que el canvi funcioni i veiem que és una oportunitat de millora. Això no treu que creiem, tal com es fa amb el model Residu Mínim -proposta amb la qual la nostra entitat ha col•laborat-, que els productors d’envasos s’haurien de fer responsables de recuperar-los i assumir les despeses de fer-ho, segons ho estableixen les directives europees. Actualment, els costos del tractament d'aquests residus i embolcalls els paguem els ciutadans per mitjà del rebut de

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

l’aigua. Aquest model Residu Mínim, que inclou la reducció d'una fracció, unificant el rebuig amb els envasos, ha estat descartat per l'Ajuntament en aquesta prova pilot.

Pel que fa a la proposta que l'Ajuntament ha decidit implantar, l'AVV participarem en la seva comissió de seguiment procurant que signifiqui una millora ambiental i econòmica pels andreuencs.

També vetllarem per tal que es dediquin prioritàriament recursos a fer reunions de veïns, punts informatius i el que calgui per adaptar la proposta a les necessitats de cada tipologia d'edifici, ja que una proposta com aquesta no pot dur-se a terme amb èxit si es desenvolupa amb precipitació o sense diàleg amb tots els veïns. I no ens podem permetre que fracassi. No volem que els residus de Sant Andreu, que són de cadascú de nosaltres, s’incinerin ni s’aboquin.

Els residus d’aquí no poden fer mal aquí, ni enlloc.

L'Associació de Veïns i Veïnes de St. Andreu ens hem adherit a la campanya de recollida de signatures organitzada per OMNIUM i per AMNISTIA I LLIBERTAT per demanar l’aprovació d’una llei d’aministia, reivindicant-la com a via per la solució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol. Si voleu signar podeu venir els dimarts o dijous de 6 a 8 del vespre a la nostra seu, al carrer Dr. Balari i Jovany, 14.

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: RÀDIO FABRA (ESTUDI DISSENYAT PER MAKEA) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: GERARD ÀLVAREZ I ALEIX GONZÁLEZ DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I

VOCALIA DE SANITAT

SERVEIS NECESSARIS. FORMEM PART

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

DEL PROJECTE COMUNITARI RADARS.

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

FEM

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

GRANS.

BARRI

AMB

LES

PERSONES

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

REIVINDIQUEN

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

CARRER GRAN

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

MANDAT.

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

TICA, ETC.

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

SUMARI

8......ENTREVISTA A EN SANTI SERRA

9......150 ANYS DE LA LIRA 10... NOUS PLANS PEL BARRI monogràfic

13... RÀDIO FABRA 20... ELS BARS I LA MERIDIANA 22... PLÀCIDO , DE JOSE LUÍS BERLANGA

24... ESPORTS

PROJECTE. VOCALIA D’HABITATGE ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

FABRA I COATS

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

CASERNES

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

ZATS COM A TALS.

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

TATGE PROTEGIT.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

MERIDIANA

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR VOCALIA DE PATRIMONI

INNECESSARI.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

AVINGUDA.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

5

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636.

Professor d'anglès natiu d'irlanda ofereix classes personalitzades per al curs 2020-2021 a estudiants (joves i adults) que vulguin millorar el seu nivell d'anglès de forma ràpida, amena i eficaç. Ronan Browne. Contacte: ronandebruin@gmail.com / IG @debruinenglishclasses S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste.

IMMOBILIARI Venc monedes de Euros, tots els paisos i tots els anys. Francesc 679971628 Es ven nintxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis. Rosa.

670693935.

Es compra local per traster en Sant Andreu. 638530915 Jaime (particular).

CNSA Es venen 2 títols Club Natació Sant Andreu. Carles, 686087081.

Es ven 1 tÍtol del Club Natació Sant Andreu. Anna. 671571915.

Es ven 1 títol del Club Natació Sant Andreu. Preu 650 euros.

Josep, 603363929.

Es ven 1 títol del Club Natació Sant Andreu. Silvia, 665260316.

Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster.

630715353, Albert.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

SQM, EHS i FM són tres dimensions de la Síndrome de Sensibilització Central

A

Catalunya hi ha més de 250.000 persones diagnosticades amb la Síndrome de Sensibilització Central (SSC). El reconeixement per part de l'OMS d'aquesta malaltia permetria un tractament personalitzat i efectiu de la Sensibilitat Química Múltiple, l'Electrohipersensibilitat i la Fibromiàlgia.

La Sensibilitat Química Múltiple consisteix en una sèrie de símptomes desencadenats davant de l'exposició a substàncies tòxiques i sintètiques com ara els hidrocarburs i múltiples compostos presents als cosmètics i als netejadors quotidians. El Professor Olle Johansson de l'Institut Karolinska de Suècia estudia els efectes de les radiacions des dels anys 80. Els éssers humans som electrosensibles ja que els nervis i els músculs

magnètiques de la telefonia mòbil. Insomni, nerviosisme, erupcions a la pell, acúfens, sensació de calor a la cara, punxades al cos, taquicàrdia són senyals típics d'electrohipersensibilitat.

Sobre la Fibromiàlgia, ens parla la Dra. Carmen Valls i afirma que la combinació de químics ambientals i radiacions dels mòbils en són la causa. El predomini de greix a l'anatomia femenina fa que no s'eliminin els compostos artificials dels cosmètics i els productes de neteja. D'altra banda las radiacions empitjoren l'estat de salut i ens fan patir més a les dones. Totes aquestes malaties es veuran agreujades amb l'actual desplegament de la 5G a Barcelona que ha estat aturada a molts municipis d'Itàlia i França. Aquesta tecnologia no aporta res als ciutadans i sí que ho fa al lobby de les Telecoms.

SUSANA AGUADO

cap a peus | febrer

funcionen amb impulsos elèctrics. Es per això que algunes persones presenten reaccions a les ones electro-

7

l’entrevista | Santi Serra| PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÒ DE VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

“No ens podem permetre que es trossegi i privatitzi l’espai públic”

J

a fa uns mesos que a Sant Andreu està en disputa un dels espais de la zona de Casernes on hi havia previst equipaments públics. Una proposta urbanística consensuada que no contemplava la construcció d’una iniciativa privada com la del tanatori que es vol fer ara. Un canvi d’usos que es veu com el trencament d’aquest consens i que donat peru a l’inici d’una reivindicació veïnal. Parlem amb en Santi Serra, president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, per posar-nos al dia d’aquesta reivindicació Quina és la situació actual amb la proposta de tanatori?

“Ens sentim decebuts i enganyats pel Consorci de la Zona Franca (propietària dels terrenys). El 2006 administracions i entitats veïnals de Sant Andreu vam consensuar un pla d’equipaments. L’execució és lenta, i ens n’hem queixat repetidament. Però han anat passant diferents administracions municipals i l’acord es mantenia”.

I què va passar?

“Doncs allà on hi havia previst un alberg per a joves, i altres equipaments a determinar, se’ns va informar que es faria una iniciativa privada no prevista: un tanatori. I vull deixar clar, no ens oposem al fet que hi hagi un tanatori, ( tots arribem al final de la vida i en la cultura on vivim fem un comiat de l’ésser estimat que se’n va). Es tracta de dues coses: d’una banda s’ha pres una decisió sense cap mena de transparència i trencant un acord entre veïns i administracions i d’altra banda es tracta d’una inversió privada allà on hi havia d’anar un equipament públic”.

Aquesta és la raó de fons, oi?

“Exacte, la qüestió és que no ens podem deixar vendre l’espai públic, s’està privatitzant a trossos i de forma no democràtica i ni molt menys participativa. No es respecten els acords i consensos anteriors. I a més, darrera hi ha una lògica de la iniciativa privada que actua a partir de criteris empresarials. Se’ns amaguen acords de compra-venda per uns espais públics sobre els que hi ha hagut acord i consensos des de fa molt temps”.

Com es podria resoldre?

“A mi em sap greu, els responsables polítics (els d’ara i els que puguin venir) que tenen la capacitat perquè això no passi s’haurien de quadrar i no permetre que un ens com el Consorci per la Zona Franca se’n surti amb la seva. Entenc que hi ha molts equilibris polítics i inèrcies empresarials heretades de molts anys, i que darrera del consorci hi ha negocis i inversions amb actors amb molt poder i influència, però caldria que s’hi encaressin i no ho permetessin. L’espai públic, l’espai comú, no es pot deixar perdre d’aquesta manera”.

I a nivell veïnal?

“D’una banda, reunir tota la informació sobre el cas. La nostra associació, junt amb les altes associacions de veïns de Sant Andreu, estem presents a la comissió de seguiment del pla de casernes, i allà és on hem constatat que el representant del Consorci de la Zona Franca, mira d’ocultar ( i ho oculta perquè en el fons està fent negoci) el procés que duu a Mémora ( l’empresa que faria el tanatori) a dur a terme la seva proposta”.

Molt moviment d’empreses, no?

“No hem de perdre de vista que aquí prima l’interès empresarial. L’altra empresa privada que té tanatoris, Altima, vol fer-ne un al cementiri de Sant Andreu i Mémora, no vol perdre quota de mercat i per això vol instal•lar-se aquí.

Aquesta és la lògica i no cap altre. On queda l’interès públic dels equipaments acordats?”

Un cop informats, ve la mobilització “Així és, un cop hem entès el que està passant, les associacions de veïns de sant Andreu Nord, Sud, Tramuntana, nosaltres i també la FAVB ( Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona) ens hem mobilitzat amb assemblees i actes de protesta”.

Hi ha hagut alguna resposta?

“De moment, Mémora ha fet una contra oferta. Dels 6.000 metres quadrats disponibles, només en faria servir 2,000 i la resta els posaria a disposició dels veïns”.

I què n’opineu?

“Cal negociar. No en agrada que ens duguin a fer aquest joc, però ens hi estan portant. Voldríem que en aquest espai de 4.000 metres s’hi fessin habitatges de lloguer assequible per a joves, i sobretot que fos una obra prioritària, és a dir, no veiem amb bons ulls que es faci primer el tanatori i es deixi un descampat erm al costat durant anys.

Primer els pisos i després el tanatori. Aquest és el punt de vista de l’AVV de Sant Andreu, però tot just n’estem parlant amb la resta d’entitats, i cal veure quins altres punts de vista hi ha. El que està clar es que cal protestar al màxim i tenir una proposta clara sobre què cal fer en aquell espai.

Si ens quedem a casa asseguts, ells tenen molt clar quina decisió prendre”.

XAVIER ARAGALL

LA LIRA

Presentació del llibre dels 150 anys de la Lira

E

l passat dia 30 de gener es va celebrar un dels darrers actes del 150è de l’aniversari de la Lira, la presentació del llibre que recull la història de l’entitat. Va ser un acte marcat per les mesures sanitàries imposades per la pandèmia de la Covid-19, que es celebrà a l’Espai de Creació de la Fabra i Coats de Sant Andreu, i que va comptar amb la presència de les institucions, per part de l’Ajuntament la Lucía Martín, regidora del Districte de Sant Andreu; i per part de la Generalitat la Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i la participació d’Enric Capdevila, president de la societat cultural i esportiva la Lira, l’historiador andreuenc Pau Vinyes, autor del llibre i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Un vídeo inicial, va presentar l’entiat avui, amb les seves seccions i activitats i on també hi havia un missatge gravat de l’actor Jordi Revellón i autor del pròleg del llibre.

L’autor del llibre va descriure els prop de dos anys de recerca en arxius històrics, per anar buscant informació que permetés confegir

L’estructura del llibre, que va descrivint l’evolució de l’entitat per períodes concrets, a vegades una dècada a vegades uns pocs anys, que ens permet fer un seguiment gairebé quotidià de l’entitat i on podem trobar documentats els grans canvis, decisions importants, actes de les reunions de la junta etc. que ens convida a ser un espectador directe d’aquest dia a dia. I tot sempre ubicat en el context històric de cada moment, entre els quals hi ha dictadures, guerra, post guerra, temps de silencis i temps d’esperances.

El llibre també ens acosta a tots aquells noms i cognoms de persones que amb la seva generositat i dedicació han anat bastint aquest projecte cultural. És doncs també un bonic homenatge i reconeixement d’aquelles persones que l’han fet possible. També hi destaca el contingut gràfic, amb un important nombre de fotografies que posa imatges d’aquest dia a dia andreuenc i ens permet ser millor coneixedors del nostre passat, que no deixa de ser la millor manera de poder entendre el present i pensar millor el futur.

XAVIER ARAGALL

cap a peus | febrer

Enric Capdevila va remarcar que la Lira, amb tot el passat, vol mirar endavant i segueix oberta a nous socis, i especialment si proposen noves activitats noves iniciatives. Pep Morella, es va referir al paper dels ateneus a Catalunya com una escola de democràcia, com a espais on aprendre a organitzar-nos i a promoure la cultura popular, el foment de la llengua, l’excursionisme etc.

aquest passat. També va comentar que el títol del llibre ja ens dona la idea del què hi trobarem, “La Lira, 150 anys fent poble. Recorregut d’una entitat a través de la història” en el sentit que el llibre permet fer un trajecte en el temps amb molta documentació i entrant en detalls que han anat configurant la història d’aquesta institució, una recorregut que ens permetrà també conèixer millor com era i com és, no només l’entitat però també Sant Andreu.

9

Enric Capdevila, president de la societat cultural i esportiva la Lira, l’historiador andreuenc Pau Vinyes, autor del llibre i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya durant l’acte de presentació /LA LIRA

URBANISME

El Carrer Gran necessita un nou pla de mobilitat

D

iversos veïns i veïnes dels carrers andreuencs de l'itinerari Agustí Milà – Segarra - Marià Brossa – Servet – Arbúcies – Matagalls – Malats - Fraga – Pons i Gallarza han configurat la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu. Des que es va pacificar el Carrer Gran ara fa un any i mig, aquests carrers s'han convertit en les vies d'entrada a una part del nucli antic andreuenc per als vehicles que volen accedir-hi.

Uns carrers que són en la seva majoria de prioritat per als vianants, estrets i amb velocitat limitada de màxim de 30 km/h perquè tenen les voreres molt estretes o inexistents, a més d'haver-hi habitatges molt a prop de la calçada, un parc infantil i alguna escola.

Unes condicions inadequades per acollir el trànsit d'un volum desmesurat que posen en perill tant a vianants com a usuaris dels vehicles, provoquen més accidents i fan d'aquests carrers autèntiques artèries d'acumulació de cotxes quan no estan preparats per ser-ho. A causa del canvi de sentit del carrer Gran de Sant Andreu entre Mossén Clapés i Malats, els camions que reparteixen mercaderies als comerços del carrer Gran es veuen obligats a

passar per Agustí Milà, Marià Brossa, Segarra i Malats per tornar novament al Carrer Gran.

Davant d'aquesta situació, la plataforma ha fet múltiples queixes i passejades pacífiques reivindicatives. Però, fins a aquest gener, l'únic que ha fet l'Ajuntament ha estat posar una senyalització de mesura de la velocitat que no ha resolt el conflicte. També, el consistori ha optat per retirar els contenidors del gir Agustí i Milà - Segarra, reconeixent per tant la perillositat d'aquest punt.

Des de la plataforma, acusen també a l'Ajuntament d'escudar-se en què una vegada acabades les obres del mercat i amb l'obertura del Carrer Sant Adrià se solucionarà el problema. Demanen que es faci un pla de mobilitat per a tot el nucli antic de Sant Andreu per trobar diferents vies que reparteixin el trànsit que vol apropar-se a les seves destinacions.

La inter venció de l'AVV El passat 27 de gener, l'AVV es va reunir telemàticament amb la plataforma, diversos tècnics de l'Ajuntament,

Encreuament entre Carrer Servet i Carrer Arbúcies /PLATAFORMA PER AL TRÀNSIT

el conseller tècnic i el conseller de barri per buscar una solució a aquest problema del trànsit.

La pressió de l'AVV en favor de que pacificar el carrer Gran no serveixi per col•lapsar la resta de carrers sinó que s'ha de pacificar cada vegada més totes les vies del poble, va fer que totes les parts es poguessin reunir per debatre.

Des de l'Ajuntament han reconegut en aquesta reunió que la pacificació del Carrer Gran es va fer sense tenir prou en compte l'efecte que produiria en quedar només l'esmentat itinerari per entrar a bona part del casc antic andreuenc.

Per tant, des del consistori estan d'acord amb la proposta de l'AVV i de la Plataforma de què es necessitarà dissenyar un pla de mobilitat per a tot el nucli antic de Sant Andreu i no només un estudi de trànsit del'afectació del carrer Gran respecte als carrers limítrofs, com es va fer en un principi.

L'AVV també pensa que treure el mercat provisional del Carrer Sant Adrià no pot ser la solució a aquest conflicte. Per això, demana que s'estudiï la proposta que es va treballar amb un expert de mobilitat de parcel•lar el Carrer Gran, afegint-hi més canvis de sentit. Que hi hagi més itineraris d'accés al Carrer Gran, però que en cada un hi hagi menys trànsit, mantenint la pacificació.

Per una altra part, l'Ajuntament es va comprometre que aquesta taula de seguiment sobre el trànsit a Sant Andreu sigui un cop al mes mentre no se solucioni aquest problema. D'aquí a un mes, s'espera que el projecte del pla de mobilitat per al nucli antic andreuenc estigui licitat i es prenguin mesures.

A curt termini, per reduir la velocitat com senyalitzacions de velocitat in situ, l'AVV demana intervencions urbanístiques que impedeixin que els cotxes puguin anar en línia recta i que les pilones que separen en carrers estrets el paviment de la vorera es treguin perquè els cotxes no es confiïn i augmentin la velocitat. A llarg termini, entre tres i sis mesos, l'AVV exigeix que cal tenir un pla de mobilitat per a tot el nucli antic de Sant Andreu. Una petició a la qual s'ha compromès l'Ajuntament a complir en el temps acordat. A finals de febrer, els veïns s'han de tornar a reunir amb l'Ajuntament per veure com evoluciona la situació.

ALBA CABRERA FE D’ERRADES: A l’anterior article del mes de gener sobre el tanatori de casernes, es va cometre un lapsus calami amb un dels noms de les empreses funeraries esmentades. En concret va ser amb el nom “Altima”. Gràcies i disculpeu per les molèsties que ha pogut ocasionar.

cap a peus |febrer

11

Trànsit al Carrer Agustí Milà / PLATAFORMA PER AL TRÀNSIT

URBANISME

La nova recollida de Residus al barri de Sant Andreu del Palomar

L

es grans ciutats són part del problema climàtic que vivim, i Sant Andreu com a barri de Barcelona també hi forma part.

Per millorar aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona implementarà a Sant Andreu del Palomar un nou sistema de recollida de residus porta a porta, que s’implementarà entre els mesos de Maig i Octubre enguany.

Barcelona s’ha marcat l’objectiu de passar del 35% de recollida selectiva que existeix actualment a un 55% l’any 2025, i per aconseguir-ho s’estan implantant sistemes de recollida que permetin superar el sostre del sistema actual, amb contenidors amb aportació lliure sense control a la via pública. És un sistema contrastat, ja que porta en ús més de dos anys a Sarrià Vell, amb resultats que superen el 60% de recollida selectiva. Si s’aconsegueixen aquestes xifres, l’Ajuntament calcula que s’estalviarien un total de 25 Milions d’euros l’any, que sumat a un major espai a la via pública i un ascens a la creació d’ocupació dibuixa un futur molt positiu en aquest aspecte.

Què és el porta a porta?

El porta a porta és una tipologia de recollida de residus que consisteix a lliurar aquets mateixos residus ben separats davant el portal del domicili particular seguint un calendari ja establert per a cada fracció. A Sant Andreu del Palomar es farà recollida porta a porta dels residus orgànics, els envasos, el paper, el cartró i la resta (no reciclable). El vidre es mantindrà en el mateix contenidor dins la via pública.

Contenidors de residus al Passeig de Torras i Bages / ALEIX GONZÁLEZ

Els residus es trauran al carrer de la seguent manera. L'orgànic sempre s'haurà de deixar dins un cubell amb una bossa compostable. El paper i el cartró es deixarà a granel davant el portal, plegat o lligat, dins una bossa de paper o una caixa. Els elements reciclables (plàstics, metalls i envasos) es deixaran amb una bossa groga homologada al portal. Aquestes bosses, aixi com els cubells orgàinics, es lliuraran en el moment de la implantació. Per últim, les bosses de rebuig es deixaran de la mateixa manera que les anteriors davant el portal. Als edificis amb molts habitatges que tinguin dificultats per garantitzar una correcta recollida dels residuss s'habilitaran mètodes de recollida al carrer.

El barri de Sant Andreu del Palomar quedarà dividit en dos sectors (Nord i Sud). Cada zona tindrà el seu propi calendari de recollida. A la setmana es vol aconseguir un total de 3 recollides, per evitar l'acumulació de residus a la via pública. Els comerços aniran a part, amb un calendari propi. Els petits aniran al ritme dels habitatges, mentre els mitjans i grans comerços tindran una frequència apliada de recollida, aixi com bosses i recipients adequats a la seva producció.

La implantació de la nova recollida de residus al barri es farà de forma gradual, tot respectant les circumstàncies derivades de la Covid-19. Ja s'han enviat acrtes als veins amb l'explicació, les quals aniran seguides de reunions informatives, la consequent repartida de materials necessàris i, per si algú ho necessités, atenció via correu o telèfon pels dubtes que puguin sorgir.

ALEIX GONZÁLEZ

RÀDIO FABRA, LA VEU DE LA FABRA I COATS Gerard Àlvarez

Sant Andreu és un barri amb una forta reivindicació social. Tothom te coses a dir, però fins fa poc no tenien un altaveu a través del qual transmetre les seves inquietuds, opinions o informacions d'interès

cap a peus | febrer

La veu de la Fabra i Coats

Amb aquesta raó de ser va nèixer Ràdio Fabra, l'altaveu de la Fabra i Coats i també el de tot el barri de Sant Andreu. En aquest mitjà de comunicació local s'emete programes de tots els colors. Podem trobar des de emisions socials fins a programes esportius, passant per programes culturals, musicals, artístics, etc.

13

Imatge dels exteriors de l'estudi de Ràdio Fabra / ANDREU CARRASCAL

U

n dels mitjans de comunicació que té el districte i poder algú no coneix encara és la Ràdio Fabra. Ràdio ubicada a la Fàbrica de Creació del recinte de la Fabra i Coats. Una ràdio pública, on el seu objectiu és la dinamització del recinte de la Fabra i fer partíceps a entitats, associacions o particulars disposats a donar veu les seves reivindicacions, projectes o gustos. Un mitjà que des del 2019 s'ha convertit en una de les principals ràdios del districte i que engloba una graella diversa de programes dirigits a molts públics.Cultura, música, serveis socials, esports... son alguns dels continguts que podeu trobar a la ràdio.Tot això, ens ho explica en la següent entrevista el seu coordinador, en Christian Len. Cóm comença el projecte de Ràdio Fabra?

La Fabra i Coats, mitjançant el programa Cultura Viva de l' Ajuntament de Barcelona van voler fer un estudi de ràdio per donar veu als residents artístics, als esdeveniments i a les institucions que formen part del recinte i a més vincular la Fabra amb la comunitat, als moviment socials i culturals del barri de Sant Andreu. Crear un espai de divulgació, de reflexió, de debat i compartir experiències. La ràdio és una eina per apropar la Fàbrica de Creació al barri i a la resta de la ciutat.

Els inicis, com a tot arreu, entenem que van ser difícils Els inicis més que difíciles son novedosos, hi ha coses que al principi l'experiència és un grau. Quan es comença un projecte

Imatge de l'entrevisfa amb Christian Len / ANDREU CARRASCAL

sempre hi ha un marge per millorar. Ràdio Fabra és un projecte de Cultura Viva i justament per això es un projecte viu, que evoluciona amb les circumstàncies i el temps, que és el que estem fent.

Actualment la ràdio quina quantitat de programes té en actiu?

Ara per ara. la ràdio té uns 20 programes regulars, és a dir, mensuals. Després també hi ha programes puntuals, depenent d'algun esdeveniment o acte especial.

Amb quants va començar?

Va començar amb menys però aproximadament hi ha els mateixos. És cert que amb la pandèmia alguns programes s'han aturat, però tot i així, més o menys, hi ha el mateix número gràcies a la dedicació de la gent.

Quina tipus de programes hi ha?

Hi ha de tot, programes musicals, d'esports, d'associacions de barri, socials, culturals, artístics... el CAP de Sant Andreu té un programa també, que es un tipus d'equipament que no sol tenir veu a una ràdio.. Hi ha molta diversitat. Donem veu i ressò també a festivals o esdeveniments que succeeixen al barri.

Els seus protagonistes, són de l'àmbit del qual parlen del contingut o hi ha de tot?

Hi ha una mica de tot, gent especialitzada en el seu àmbit hi ha, però també gent que està començant a fer ràdio o que simplement vol donar veu a un tema en concret.

Tenen un públic i un missatge en clar. No tindria sentit fer un programa, per exemple, de música comercial, ja que altres emissores ja ho fan, nosaltres volem ser un altaveu per la gent de Sant Andreu i és el que fem, donar una oportunitat per utilitzar un estudi i un equipament tècnic per fer ràdio, que realment, també és un art.

Quins son els programes que podríem dir tenen "més tirada"?

No és que no em vulgui mullar, però en audiència realment,

Ara mateix els programes es poden escoltar a posteriori en for mat "podcast", en un futur podrem escoltar Ràdio Fabra en viu i en directe?

Ara per ara no té sentit fer que la gent escolti un programa de ràdio en concret en una hora en concreta. Els programes en directe a la ràdio son puntuals. Com he comentat abans, si hi ha un esdeveniment en concret poder si, però no és el més habitual. Realment ens interessa molt més tenir el format podcast i que la gent pugui escoltar quan vulgui el programa.

El passat més de juliol es va por tar a ter me l'iniciativa de "Ràdio a la fresca", on durant el juliol, cada dijous, veiem com es feien els programes des de la Plaça Orfila, hi ha intenció de repetir aquest for mat?

L'experiència de fer ràdio al carrer a la Plaça Orfila va ser molt positiva. Estem preparant-nos per fer-ho més cops i és una manera de sortir de la Fabra, hi ha gent que no hi entra i d'aquesta manera pots fer compartir ràdio amb la gent del barri, que es sentin propers a la ràdio, crec que és una iniciativa molt positiva i intentarem repetir-ho.

Ara mateix l'estudi, com ja em dit, es troba a la Fàbrica de Creació, al costat de la sala polivalent, de moment, a cur t i mig ter mini, fareu ràdio des d'allà o hi ha possibilitat de canviar d'instal·lacions?

L'estudi és un estudi professional, les condicions que treballem son idoneas i la ubicació realment és perfecte tenint en compte que estem dins la ubicació de les associacions que hi donem veu. Com he comentat abans, això no significa que no treiem la ràdio al carrer, cosa que hem fet i repetirem segur.

cap a peus | febrer

La diversitat creativa és una de les característiques que distingeix a la Fabra i Coats i en especial la Fàbrica de Creació, això es trasllada a la graella de la ràdio?

Està clar que la personalitat de la Fàbrica de Creació és reflexa en el que és la ràdio. Evidentment hi ha molts tipos de propostes, culturals , creatives, art, festivals... tot això s'ha de reflectir a la ràdio. Moltes institucions culturals del recinte representen Sant Andreu i això també és clau a l'hora de sumar al projecte de la ràdio. Donem prioritat a propostes de barri, per que hi hagi aquest fluxe de comunitat, tant de barri com de ciutat.

no ens importa gaire. El que és important és donar veu a tothom, no és tan important l'audiència. Tots tenen tirada si el missatge arriba a la gent que volem que arribi.

15

Com ha afectat el COVID a l'hora de fer ràdio? quines mesures heu adoptat?

Com totes les coses hi ha hagut molts canvis en aquest any de pandèmia. Ens ha afectat com ha tothom, amb canvis d'última hora. Hem estat sense estudi fins a finals d'estiu de l'any passat. Justament per això també vam treure la ràdio al carrer. Ens pensàvem que al Setembre la cosa milloraria però no va ser així. Vam fer un estudi provisional a l'aire lliure dintre del que son les instal·lacions amb totes les mesures de seguretat. Ara ja hem tornat a l'estudi un altre cop pero amb un sistema de renovació d'aire, distàncies de seguretat, mascareta i higiene de mans.

Quin és el futur pròxim de Ràdio Fabra?

El futur és seguir per on anàvem. Ara s'incorpora un projecte germà dins de les ràdios comunitàries que es diu Ràdio Rambles, té un model semblant al nostre i la idea és créixer agermanades. El nostre objectiu és el mateix, donar veu a la Fabra, al barri i seguir treballant per fer-ho.

Volem seguir dinamitzant la participació i aprofito a convidar totes les institucions de barri, associacions o particulars a presentar un projecte de ràdio per comunicar, per dir la seva.

Qui o quins són els artífex de qué Ràdio Fabra sigui una realitat?

La Ràdio forma part de Cultura Viva, un programa de

recolzament per a práctiques culturales comunitàries de valor públic, i de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, que conecta,mapeja i dona visibilitat a les diferents ràdios comunitàries i independents de la ciutat. I es clar la Fabra i Coats i per descomptat tots els programes i persones que hi col.laboren.

Quin és el paper de Christian Len a Ràdio Fabra?

El meu paper és dinamitzar i coordinar Ràdio Fabra. Acompanyar, aconsellar i fer una mica de guia per poder donar veu a tothom que vulgui radiar . La ràdio és un mitjà que et fa pensar, reflexionar, compartir. Fins i tot la ràdio pot ser l' excusa per conectar amb gent que sense aquest espai d' intercanvi no tindries l'oportunitat de conéixer i parlar-hi.

Qui o quins són els artífex de qué Ràdio Fabra sigui una realitat?

Com veus la ràdio d'aquí a cinc anys?

Anem poc a poc. Seguim pel mateix camí que quan vam començar. El més important no és créixer, el més important és que la gent es vegi autoritzada a radiar, a participar, a dir la seva. Si nosaltres podem donar aquesta empenta per que la gent vulgui fer ràdio nosaltres estarem contents. Volem ajudar a crear una comunitat activa, participativa, que la radio serveixi per donar veu a tothom i crear xarxes. Aquest és el nostre objectiu d'aquí 5, 10 o 15 anys. Fer ràdio ha de servir no només per comunicar, sinó per teixir una societat molt més sana.

A la dreta en Christian Len, coordinador de Ràdio Fabra, en l'entrevista amb en Gerard Àlvarez / ANDREU CARRASCAL

Programes de Ràdio Fabra

cap a peus | febrer

17

Imatge d'arxiu

apunt |Què puc fer per participar a Ràdio Fabra?| Ràdio Fabra permet a tothom presentar un projecte de ràdio dintre de la diversitat i pluralitat de la societat actual.

Música, cultura, sanitat, esports, àmbit social, àmbit reivindicatiu i alternatiu... Ràdio Fabra és la veu de tot aquell que vulgui començar a fer ràdio, qui vulgui crear aquesta xarxa d’aprenentatge i compartir temes diversos amb tots aquells que estiguin interessats en els diferents àmbits que es parla a la graella.

Ràdio Fabra és la veu de la Fàbrica de Creació, de la Fabra i Coats i també de Sant Andreu. La ràdio pública que vol també que els veïns i veïns del barri puguin participar vivament de l'experiència radiofònica.

Iniciatives amb la “ràdio al carrer” fan que Ràdio Fabra obri les portes de la Fabra i Coats per sortir a compartir amb la gent de Sant Andreu el contingut d’una graella diversa i feta també per la gent del barri.

To t h o m h i e s t à c o n v i d a t a p a r t i c i p a r , a p r e s e n t a r e l s e u projecte i a aprendre a fer ràdio.

Integrants del programa de ràdio La Banqueta a Ràdio Fabra. / LA BANQUETA

Imatge de l'estudi de Ràdio Fabra dissenyat per MAKEA / RÀDIO FABRA

PANDÈMIA

Els bars i la pandèmia, una nova realitat

F

eia gairebé un any, la Covid 19 treia el cap a la nostra societat. Amenaçadora, però fugaç a ulls de la població, que veia inclús exagerat el confinament impost a alguns llocs on el virus ja s'havia assentat. Ràpid va passar aquesta sensació, ja que Espanya, al igual que tot el món, va caure en un confinament obligat degut a la pandèmia. En aquell moment tots els establiments no essenciaals van haver de tancar, ja fossin centres d'estètica, d'esports, bars o restaurants.

A partir del 8 de Febrer fins la seguent modificació de les restriccions, procés el qual sol comprendre dues setmanes, el sector de la restauració guanyarà unes hores respecte les mesures anteriors. S'ampliaran els horaris d'obertura. tant a les terrasses com a l'interior. Els establiments podran obrir de 7.30h a 10.30h, i de 13h a 16.30h. En la resta dels horaris, podran seguir funcionant per a la recollida o per el lliurament a domicili.

D'això fa gairebé un any, però la situació resta lluny de millorar. Els negocis no essencials com els bars i els restaurants estan a la mercè de les restriccions que es van aplicant cada setmana. Així ens ho explica l'Adolfo, propietari i treballador del Bar Cañas, al Carrer d'Otger. "La situació a dia d'avui és molt complicada. Tot el que feiem abans en un matí ho hem de comprimir en unes hores, per tant no podem abarcar el mateix."

Aquestes noves mesures suposen un cop d'aire fresc pels establiments, que guanyen una hora a la primera franja i una alltra a la segona respecte les setmanes anteriors, Això ajuda, pero no arregla la problemàtica que viuen els establiments de la restauració en aquest moment. Un dels problemes respecte aquets horaris recau en la franja nocturna, on només s'admeten comandes per emportar. Molts bars i restaurants que viuen d'aquestes hores pateixen les consequències de la pandèmia, i alguns fins i tot s'han vist obligats a tancar

Molts negocis, com el de l'Adolfo, han de viure de les comandes a domicili a les hores on no poden obrir, però tot i que ajudin, no amortitzen el problema en el que es veuen molts bars avui dia. "Molta gent prefereix abans baixar al supermercat i fer-se ells l'entrepà que venir a nosaltres a comprar-lo fet" explica l'Adolfo.

El gremi de la restauració ja fa temps que alerta que la situació de bars i restaurants és crítica. De fet, calculen que si la situaió continua com fins ara, entre mesures parcials que no acaben de donar les solucions necessàries, la meitat de locals podrien acabar desapareixent.

ALEIX GONZÁLEZ

20

Imatge de la terrassa del bar Versalles a l'hora de dinar / ALEIX GONZÁLEZ

MERIDIANA

Un resum que s'allarga massa

C

om tots i totes sabem, la reforma de la Meridiana és un dels projectes més grans que s'han volgut portar a terme i on els veins i veines de Sant Andreu han tingut i estan tenint un protagonisme clau en les seves reivindicacions de com hauria de ser aquesta reforma.

En resum, a principis del mandat es va licitar la reforma del carrer València fins al carrer Josep Estivill a Navas.

Ara per ara, això està aturat, segons Govern, per l'emergència sanitària que vivim, de fet, estem pendents que comencin encara les obres. Això ha fet que des de Josep Estivill fins a Felip II també estigui tot aturat i sense data de començament.

Govern va insistir que el projecte executiu estaria fet fins a Fabra i Puig (darrer pas urbanístic i administratiu per veure obres al carrer i canvis efectius), tot això abans del Covid. Justament, abans del Covid va haver-hi la comissió de seguiment de la Meridiana, on es va explicar el projecte però sense aclarir dates ni tempos.

Després de l'estiu passat, es va explicar que teoricament tiraven endavant les obres entre València i Josep Estivill, però que encara no han començat. El calendari inicial s'ha endarrerit, diuen, per tot el tema del Covid. Va sortir el concurs de les obres fins a Fabra i Puig, que és el que es va explicar a la comissió de seguiment de finals del 2019, confirmat a juliol del 2020 i formalitzat al desembre de 2020.

Els diners per tota l'obra i el projecte estan reservats, però ara per ara segueix aturat i la seva finalització és segur que ja no serà en el mandat actual.

Un resum necessari per seguir reclamant que les obres de la Meridiana tiressin endavant, ja que d'altres si que s'estan portant a terme.

En el seu moment, ja es van fer els pertinents estudis de mobilitat i això ha de fer que, com a mínim, es reprenguin les obres com més aviat millor.

GERARD ÀLVAREZ

cap a peus | febrer

Encara s'ha de definir que passa amb la zona de Garcilaso, Felip II o la zona del Mercadona de Meridiana, entre d'altres que encara no han quedat definides.

Ara el licitant ha de fer el projecte i apartir d’aquí tot el procés d’aprovacio municipal previ a la posterior represssa de les obres a la zona.

21

Imatge d'un dels trams de la Meridiana /AJUNTAMENT DE BARCELONA

Esports | Futbol CULTURA

“PLÁCIDO”, UN FILM DE BERLANGA AMB ESCENES ANDREUENQUES

E

l proper dissabte 12 de juny es commemora el centenari del naixement de Luis García Berlanga, director i guionista de cinema. Nascut a València el 1921 i mort a Madrid el 2010, Berlanga se’l recorda per pel•lícules com Bienvenido, Mister Marshall (1953), Calabuch (1956, i rodada a Peníscola), El verdugo (1963), La escopeta nacional (1977) i La vaquilla (1985). Però de tota la seva filmografia la que va reeixir més per la dimensió internacional que va rebre va ser Plácido. Rodada el 1961, amb guió del propi Berlanga i de Rafael Azcona, José Luis Colina i Josep Lluís Font. L’excel•lent fotografia del film va anar a càrrec del fotògraf Francesc Sempere i la música va ser encarregada al músic Miquel Asins i Arbó. Entre el repartiment actors i actrius de la filmografia espanyola de l’època. El gran actor català Cast Sendra i Barrufet -conegut popularment com a Cassen- va interpretar el paper de Plácido, a qui acompanyaven en el repartiment José Luis López Vázquez, Elvira Quintanilla, Amelia de la Torre, Julia Caba Alba,

Amparo Soler Leal, Manuel Alexandre, Mari Carmen Yepes, Agustín González, Luis Ciges i Antonio Ferrandis.

L’argument de la pel•lícula gira al voltant del personatge principal, en Plácido, un home de pocs recursos econòmics quina única propietat és un vell motocarro. Per la nit de Nadal es contractat ell i el seu vehicle per participar a la cavalcada, però just aquell dia venç la lletra per pagar la lletra del motocarro i no té solvència econòmica per pagar-la.

A més, coincideix amb la campanya nadalenca del règim franquista “Siente un pobre en su mesa”. Campanya demagògica de “caritat cristiana” per tal d’expulsar-se la dictadura les vergonyes socials. En un primer moment el film havia de dur per títol “Siente un pobre en su mesa”, però la fèrria censura ho va impedir i finalment es va quedar amb el nom del protagonista. L’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay (IVAC) va obtenir una còpia del film el 2009, de la qual no existien els negatius, invertint-hi 20.000 euros en la seva restauració.

Edifici número 153 del carrer d’Ignasi Iglésias on es va rodar l’escena final del film de Berlanga “Plácido”. Fotografia d’Adrià Costa.

Stephen Holden, crític del diari The New York Times, va elogiar-la amb aquestes paraules: “Una de les millors maneres d’enviar missatges subversius a una cultura reprimida ha estat sempre disfressant-los d’humor. (...). Treu l’humor i trobarem una crítica rigorosa a la cultura espanyola sota el comandament de Franco”.

El 1962, l’obra va ser nomenada per la The Academy dels Òscars com a millor pel•lícula de parla no anglesa, sent derrotada pel film suec Sâsom i en spegel (en català Com en un mirall), del director Ingmar Bergman. Part de l’equip va assistir a la cerimònia dels Premis, celebrats el 9 d’abril de 1962 al Santa Monica Civic Auditorium de Los Angeles.

També va ser nominada a la Palma d’Or com a millor pel•lícula del Festival de Cannes d’aquell any, però no sent premiada. Tanmateix, a nivell espanyol va guanyar els premis següents: Medalles del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics per a millor pel•lícula, director i actor secundari, que se’l va endur José Luis López Vázquez i idèntics guardons als Premis Sant Jordi, de cinema.

Així doncs, ja ho sabeu, si mai passeu pel tram final del carrer d’Ignasi Iglésias, concretament per la casa número 153, estareu passant per un racó de cinema que va estar a punt de guanyar l’Òscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa de 1962.

PAU VINYES I ROIG

cap a peus | febrer

Tot i que la pel•lícula va ser rodada majoritàriament a Manresa, la part final va ser escenificada a Sant Andreu de Palomar. Els darrers minuts del film s’albira el retorn a casa de Plácido amb el motocarro i una cistella de Nadal, la qual serà retornada al seu propietari al cap d’una estona, i s’hi entreveu la Meridiana en construcció, el fumeran dels Tallers de la Renfe -antigament del Nord- i un edifici del carrer Ignasi Iglésias -aleshores del Orden- i el seu interior i les escales que connecten aquesta via amb la futura avinguda. L’escena rodada de nit i amb un “FIN” on s’observa de lluny l’estació de Renfe de Sant Andreu Arenal -construïda a mitjan anys cinquanta del segle passat després del soterrament de les vies del tren. L’avinguda Meridiana no seria inaugurada, en el seu tram andreuenc, fins l’any 1967. Tot el rodatge es va fer en exteriors excepte l’escena del menjador d’una família benestant on es veu el pobre sopant.

Segons el propi Berlanga ningú de l’alta societat catalana volia deixar el seu domicili per a rodar la seqüència del menjador. L’excepció va venir d’un conegut del director qui sense cap mena de mirament li va oferir casa seva.

23

Escena final de “Plàcido” rodada a la Meridiana amb l’estació de Sant Andreu Arenal i els Tallers de la Renfe al fons. Fotografia de Francesc Sempere.

Esports | Futbol

Pitjor impossible

S

i a un aficionat de la Unió Esportiva li expliquen fa un mes tot el que passaria en un marge de 4 setmanes, es portaria les mans al cap. Ha estat un inici d’ any on és molt complicat fer les coses pitjor de com s’han fet. En l’ últim article parlàvem d’una gran millora amb la victòria a Cerdanyola, però res més lluny de la realitat. El mes de gener i inicis de febrer ha estat un drama, tant al verd com als despatxos. Anirem per parts per repassar tot.

En primer lloc, parlarem estrictament de la crisi esportiva. El primer partit davant el Figueres va ser aplaçat per un cas de Covid-19 a la plantilla andreuenca, encara que posteriorment es va disputar. Dues derrotes per començar l’any ( contra Vilassar a casa i contra el Sants fora de casa) van provocar el cessament de Mikel Azparren com a entrenador de la primera plantilla.

Els pobres resultats acompanyats d’una proposta poc atractiva van ser massa per el preparador Navarrès. La setmana següent es recupera el partit aplaçat contra el Figueres al Narcís Sala en la que és la única victòria en aquest 2021 per 3-1 amb Sergi Pujol dirigint el partit de forma interina. Pujol també va seure en l’ empat davant de l’Horta a 1. Per acabar, es contracta Miguel Ángel Samprón i no pot tenir un debut pitjor. La derrota per 3-1 davant del cuer Banyoles ha fet que l’ afició esclati a les xarxes socials buscant responsables.

24

Sembla mentida, però la situació esportiva no és el punt més greu de la situació.

Fotografia de la victòria del Snt Andreu davant el Figueres / JUDIT ANDREU

La imatge que ha donat el club de cara al món és molt trista. En l’interval d’uns dies que es va donar entre la sortida de Mikel Azparren i l’arriba de Samprón es va donar una imatge lamentable. Es va arribar a plantejar que Carlos Sánchez ( prèviament a la Montañesa) entrés a formar part de l’organigrama tècnic del club. Es tracta d’una persona força coneguda i al qual li persegueix la polèmica. Naturalment, el moviment de la massa social andreuenca va impedir que això fructifiqués.

Un ball de noms constant també van acompanyar uns dies d’ incertesa, on feia la sensació de que la UESA era un vaixell sense capità ni unió, on cadascú feia la seva sense importar-li el més mínim el club. Personalment, com a aficionat, vull un club on tothom vagi a una, sense fractures socials de cap tipus. Ara bé, potser a la plana major haurien de començar a reflexionar sobre si realment els importa, ni que sigui una mica, el club.

Tampoc em vull estendre més, crec que està tot dit i que la gent està plenament informada de tot el que es cou dins del club. Només demano una mica de sentit comú, que es deixin de banda els interessos personals, que les persones que manen ho facin perquè realment estimen la Unió Esportiva Sant Andreu i, sobretot, deixar de banda tot el que no tingui que veure amb allò que passa al verd. No cal oblidar que encara es pot lluitar un ascens, que sembla que a vegades es perd la perspectiva.

DAVID ALBIZU

Esports | CNSA: Natació i Waterpolo

El Sant Andreu cau a l'eurolliga

E

En aquestes circumstàncies el que calia era donar la cara, aprofitar l’experiència per augmentar el volum de partits internacionals de les més joves i, per damunt de tot, gaudir de la com-

petició defensant els colors de la institució.

En l’aspecte estrictament esportiu, els resultats van ser el de menys.

El debut en la primera jornada contra les amfitriones hongareses de l’UVSE ja va ser un avís del que els esperava (20-5). Les russes de l’Uralotxka tampoc van tenir miraments amb les nostres jugadores (23-5). Més igualat va ser el duel amb les franceses del Lille, un partit que potser en altres circumstàncies es podria haver resolt de diferent manera, però que enguany va caure del costat rival (10-5). Finalment, les italianes de l’Orizzonte de Catània van tancar la participació del Sant Andreu també sense contemplacions(22-7).

Resolta la qüestió europea, l’equip d’Aznar es tornarà a centrar en el campionat de lliga, amb l’objectiu de classificar-se pel play-off, i també amb la vista posada en la Copa de la Reina, que tindrà lloc a mitjan març.

J J AY M E R I C H

cap a peus | febrer

l Sant Andreu de waterpolo ha caigut a la primera fase de l’Eurolliga femenina de w a t e r p o l o . L’ e q u i p d i r i g i t p e r J a v i A z n a r sabia que aquest any les possibilitats de classificar-se pels quarts de final eren mínimes. Per una banda, l’equip va patir una profunda remodelació al final de la temporada passada, amb la pèrdua d’algunes de les seves jugadores de referència.

Per altra banda, el sorteig de la fase de grups no va ser precisament benèvol amb les andreuenques, que van quedar emparellades amb alguns dels màxims candidats al títol. Per si fos poc, uns dies abans de marxar cap a Budapest, seu del grup de classificació de les nostres, dos casos positius de covid van deixar l’equip sense possibilitats d’entrenar-se durant uns dies, i tot i que f i n a l m e n t v a n p o d e r v i a t j a r, l e s b a i x e s e s v a n f e r n o t a r, c o m n o p o d i a s e r d ’ a l t r a m a n e r a .

25

Imatge de l'equip de Waterpolo femení en la seva expedició / CNSA

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona