663 Gener 2021

EDITORIAL Bon any 2021!

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

C

omencem un any nou i el comencem amb il•lusió i ganes de treballar en els nous reptes que se’ns plantegen al nostre poble i com a societat en general. A hores d’escriure aquesta editorial estem en plena tercera onada de la COVID19 que segurament comportarà conseqüències molt greus, i no només pel que fa al nombre d’infectats i de morts, que és el més greu, evidentment, sinó també a nivell d’afectacions psicològiques i a nivell de dificultats econòmiques per a moltes famílies del nostre entorn.

La crisi econòmica que ve és de grans dimensions, segons els experts, i caldran decisions valentes per part de l’Administració per tal de fer front a la crisi. I no valen excuses de manca de recursos econòmics. Els pressupostos generals per 2021 van aprovar, per exemple, una despesa militar i de programes d’armament de 23.964 milions d’euros; per posar-nos en context això suposa 47 vegades el pressupost de l’Hospital Clínic de Barcelona pel 2021. I per posar un altre exemple, les arques públiques perden cada any 91.600 milions d’euros degut al frau, l’evasió i l’elusió fiscal, segons els càlculs més recents dels tècnics d’Hisenda. No valen excuses i cal una bona gestió.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

I és que la gestió de la pandèmia, tant pel que fa a la gestió política com de comunicació, ha estat pèssima en alguns casos i francament millorable en molts d’altres, i tant se val si parlem del Govern de l’Estat Espanyol com del Govern de la Generalitat. Un Govern, per cert, que està totalment inactiu des de fa temps, amb una legislatura marcada per la poca activitat política però també per una elevada repressió.

En aquest sentit no volem oblidar que hi ha preses i presos polítics a les presons catalanes, així com persones exiliades i investigades per causes independentistes Per això l’Associació de Veïns i Veïnes de St. Andreu ens hem adherit a la campanya de recollida de signatures organitzada per OMNIUM i per AMNISTIA I LLIBERTAT per demanar l’aprovació d’una llei d’amnistia, reivindicant-la com a via per la solució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol.

Si voleu signar podeu venir els dimarts o dijous de 6 a 8 del vespre a la nostra seu, al carrer Dr. Balari i Jovany, 14.

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: IMATGE D'ARXIU COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: GERARD ÀLVAREZ I ALEIX GONZÁLEZ DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, ALEIX GONZALEZ, CÈLIA VALLÉS (VINYETISTA), SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i Instagram @capapeus

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

VOCALIA DE SANITAT

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

REIVINDIQUEN

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

CARRER GRAN

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

MANDAT.

TICA, ETC.

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

SUMARI 8........TANATORI CASERNES ENTREVISTA A EN JORDI 10......BIANCIOTTO monogràfic

12..... ESCOLES 20 .....

L' AVENÇ NACIONALISTA REPUBLICÀ

22 ..... ESPORTS 27..... EL COMERÇ A SANT ANDREU

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL VOCALIA D’HABITATGE

PROJECTE.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

SERVEIS DE L’AVV

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

FABRA I COATS

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

LUPAMENT DEL PROJECTE.

Per una petita quota:

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

CASERNES

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

ZATS COM A TALS.

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

VOCALIA D’URBANISME

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

TATGE PROTEGIT.

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

MERIDIANA

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

SIONS

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANITVOCALIA DE PATRIMONI

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

INNECESSARI.

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

AVINGUDA. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

IGLESIAS.

JURÍDICA.

5

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (amb experiència) i nens petits. Adela 627853636.

Professor d'anglès natiu d'irlanda ofereix classes personalitzades per al curs 2020-2021 a estudiants (joves i adults) que vulguin millorar el seu nivell d'anglès de forma ràpida, amena i eficaç. Ronan Browne. Contacte: ronandebruin@gmail.com / IG @debruinenglishclasses S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines de la llar. 618747295 Celeste.

IMMOBILIARI Venc monedes de Euros, tots els paisos i tots els anys. Francesc 679971628 Es ven nintxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis. Rosa.

670693935.

Es compra local per traster en Sant Andreu. 638530915 Jaime (particular).

CNSA Es venen 2 títols Club Natació Sant Andreu. Carles, 686087081.

Es ven 1 tÍtol del Club Natació Sant Andreu. Anna. 671571915.

Es ven 1 títol del Club Natació Sant Andreu. Preu 650 euros.

Josep, 603363929.

Es ven 1 títol del Club Natació Sant Andreu. Silvia, 665260316.

Lloguer plaça de parquing per cotxe petit i moto amb traster.

630715353, Albert.

S’ofereix veina de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens. 664327037 Betania.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

Els Smartphones

L

i diuen Smartphone perquè smart vol dir Intel.ligent en anglès però no ho és pas. Et complica la vida perquè quan te’l canvies perds els teus contactes i a més els fabricants t’amaguen informació. En alguna part del teu mòbil hi ha el

nivel de radiació electromagnètica que reps i és perjudicial per la teva salut.

L’utilització massiva d’aquests aparells suposa una amenaça per la Salut Pública, impera l’aplicació del Principi de Precaució. Metges com ara el Doctor Ceferino Maestú de la Universitat Politèctnica de Madrid fa temps que avisa dels perills del wifi. El Doctor Joaquim Fernández Solà de la fundació de l’Hospital Clínic de Barcelona afirma

I què podem dir de l’addició al mòbil? Els nostres adolescents ja només es comuni-

cap a peus | gener

que la fibromiàlgia està causada per la proliferació d’ones de la telefonía móvil.

quen per WhatsApp i alguns fins i tot no dormen a la nit per xatejar amb els amics.

Es comença a parlar de nomofòbia o por irracional a sortir de casa sense ell o no portar-lo a sobre.

Ara ja sabem tots el que està passant i toca defensar la nostra salut davant d’un consumisme descontrolat.

“La salud de los pueblos es la riqueza de las naciones” SUSANA AGUADO

7

CASERNES

En contra de fer un tanatori privat a Casernes

H

an hagut de passar 14 anys perquè s'establís un pla definit per als equipaments de Casernes consensuat entre l'Ajuntament de Sant Andreu, el Consorci de la Zona Franca (propietari dels terrenys) i les associacions de veïns i veïnes andreuenques. El passat 2020, l'Ajuntament ha volgut negociar amb l'empresa privada Mèmora la construcció d'un tanatori al solar número quatre, un solar públic on s'havia planificat construir un alberg per a joves.

L'empresa de serveis funeraris Mèmora, en un intent per fer la competència a la seva principal rival, Altimira, tenia la intenció de comprar aquest solar de Casernes d'uns 6.000 metres quadrats a l'Ajuntament. Fins i tot, des de l'empresa, han assegurat que ja havien fet una paga i senyal a l'administració per privatitzar el terreny. Aquesta compra suposaria trencar el pla de Casernes consensuat per totes les parts interessades en benefici social i assistencial per al veïnat.

Imatge d'Arxiu

Per això, totes les AVV del Districte de Sant Andreu vam arribar al consens d'aturar la venda del terreny per evitar que es faci negoci lucratiu i privat amb un equipament destinat a complir un servei públic. I l'única manera de no permetre-ho és aturar la compra del solar per construir un tanatori, que ofereix un servei privat.

Al mes de desembre, les diferents AVV del Districte ens vam reunir amb Mèmora i la regidora andreuenca, Lucía Martín per parlar d'aquest incompliment del pla de Casernes amb aquesta venda. Justificant la negociació, Mèmora defensa que amb la construcció del tanatori, els andreuencs podrien vetllar al seu poble els seus éssers estimats. Però la realitat és que només volen fer la competència a Altimira, que té pensat fer un tanatori al costat del cementiri de Sant Andreu, on està ubicada la Masia Can Pere Valent, també coneguda com a Torre Morgadès.

CASERNES A més, a cinc parades de metro de Sant Andreu, està a Marina el tanatori de Sancho de Ávila i també està a prop el tanatori de la Ronda de Dalt. Igualment, al cementiri de Sant Andreu ja no hi ha capacitat per a més nínxols i molts andreuencs s'enterren fora del poble.

Mèmora continuava argumentat que només necessitaven per construir 1.500 m² dels 6.000 totals i que els altres 4.000 restants quedarien perquè el veïnat pogués gaudir de l'equipament programat en aquell solar, l'alberg juvenil. Però, les AVV no estaven conformes, perquè suposa l'incompliment del pla i van reclamar aturar la venda.

Per justificar-se, Mèmora va assegurar que l'11 de gener havien de signar el contracte de venda, ja que ja havien avançat una paga i senyal del preu total del terreny a l'Ajuntament. Però, finalment, les AVV van aconseguir aturar aquest negoci. El dia 12 de gener, les AVV es van reunir telemàticament amb Mèmora, Martín i un representant del consorci de la Zona Franca per negociar. Mentrestant, simultàniament a la pl. Orfila es va celebrar una manifestació en contra del tanatori.

Cal destacar dues coses per entendre el paper de l'AVV de Sant Andreu de Palomar en tota aquesta negociació: Primer que l'AVV vol construir al terreny número quatre habitatges de lloguer assequible i que pugui anar gent jove per reactivar la zona amb jovent, si no es pot aturar finalment la construcció del tanatori.

Doncs, l'alberg de joventut ara el veïnat que no és necessari perquè s'acabaria convertint en un Hostal i els veïns són reticents en portar turisme low cost. L'AVV vol recuperar tots els metres per a lloguer assequible, oferir serveis públics per als joves. No vol que facin negoci amb uns terrenys públics, perquè les funeràries són totes privades.

Per acabar, el dia 4 de gener, el Santi Serra, president de l'AVV, va rebre la trucada d'Ernest Maragall per interessar-se per l'estat de la qüestió i dir-li que ERC faria el que pogués per posar aquesta problemàtica en mans de la Generalitat de Catalunya. En cas que el tanatori tirés endavant, el que quedarà per negociar serà què fer amb els 4.000 metres restants del solar.

ALBA CABRERA

cap a peus | gener

9

Estat actual de les Casernes de Sant Andreu // AJUNTAMENT DE BARCELONA

l’entrevista | Jordi Bianciotto| PERIODISTA MUSICAL

“A les sales de concerts és on sorgeix tot: creixen els artistes i es crea públic”

E

n Jordi Bianciotto és un reconegut periodista musical amb una extensa trajectòria com a crític musical en diaris i revistes especialitzades. Andreuenc d’origen, va fer les seves primeres cròniques musicals al Cap a Peus, on ens acostava noms com ara Bruce Sprigsteen, David Bowie, Deep Purple i també ens parlaven dels concerts que es feien llavors al camp de l’UESA. Parlem amb ell després de rebre el premi ARC en reconeixement al seguiment de la música en directe en temps de la covid-19.

En Jordi ens rep a casa seva, envoltat de discs i llibres sobre música, s’hi poden veure els grans noms del rock però també hi tenen espai cantautors catalans, música francesa i d’altres estils.

Més que una entrevista és una conversa on, com a bon periodista, en Jordi s’informa primer sobre com va el Cap a Peus i quines son ara les principals reivindicacions a Sant Andreu.

Escriure sobre música no ha de ser fàcil “Expressar el que diu la música costa. És una cosa aventurada i molt subjectiva. És estrany ja que intento expressar el què he escoltat, el que he sentit i miro fer-ho sense pretensions”.

Com vas arribar al periodisme musical?

“De ben jove tenia el propòsit de dedicar-me al periodisme musical, que llavors volia dir escriure en un diari, en revises especialitzades i publicar llibres. Em va costar entrar-hi, però va anar molt ràpid. Els anys 90 van ser una bona època pel periodisme musical. Hi havia un nou públic, va créixer la música en directe i molts diaris van començar a tenir una secció i fins i tot a fer suplements musicals”.

En quin sentit?

“La dispersió i fragmentació d’estils i el fet que la gent estigui més oberta a diferent tipus de música ho dificulta molt. Per exemple en un festival de música pot haver-hi grups de rock underground al costat d’estrelles amb una proposta més comercial i amb un gran públic. Ara és molt difícil adreçar-se a un públic concret”.

I el públic dels anys 90 que abans esmentaves?

“Aquest públic va anar desapareixent, per edat i per generació. Hi ha un públic que segueix el dia a dia, però és minoritari, la gran majora es queda amb els seus favorits, que el van marcar i influir de jove. De fet, segons alguns estudis quan una persona arriba als 40 és possible que ja tingui el seu imaginari musical prou tancat, i ja no vagi gaire a buscar nous grups o nous estils”.

Parlem del premi ARC que concedeix l’associació professional de promotors i managers. “És com un reconeixement a la complicitat entre premsa escrita i els concerts en aquest període de la covid-19 que ha estat i és ben difícil per a la música en directe. Informar de com anaven les coses, com es replantejaven els concerts i festivals sobretot a l’estiu. Amb grans sobresalts es va anar podent programar prou coses”.

I tens una bona cola de llibres publicats.

“Els llibres eren una via més, però eren un tipus de llibre que ara no tindrien sortida. Hi havia un nou públic que volia informació sobre la música que escoltava i aquests llibres es feien en anglès i aquí no arribaven. Ara els llibres tenen sentit sobretot quan escrius sobre autors d’aquí parlant directament amb ells, com és el cas dels que he fet sobre la Maria del Mar Bonet o els Estopa.”

I també hi havia les revistes especialitzades.

“Sí, vaig començar a escriure a Popular 1, i després a Rockdelux, on continuo actualment, ara però tot és més dispers.. Una publicació només de rock és complicat. Tot està més segmentat, no hi ha uns referents clars. Una persona segueix un grup a partir de la influència d’amics o persones properes. El crític musical hi ha de ser, certament, però és un moment molt confús i cal reubicar-se”.

En Jordi al seu despatx mostrant els articles del Cap a Peus

La música en directe ha quedat molt afectada?

“Sí, hi ha sales que poden acabar tancant. Per funcionar bé calen fronteres obertes tant per als grups de música com també per al públic que també ve molt de fora. S’espera que el 2021 sigui millor, però la normalització no s’espera fins el 2022. Cal tenir present que les sales de concerts son proximitat i des d’on sorgeix tot: té una dimensió humana molt destacada, és on creixen els artistes i on es crea el públic”.

Com recordes el teu pas pel Cap a Peus?

“L’any 1987 estudiava periodisme a la UAB i el Cap a Peus va ser el meu bateig. Llavors el coordinava en Jaume Domènech i em va deixar via lliure. Al principi feia entrevistes de temes culturals i més endavant es va establir una columna de música.

Recordo que hi havia també en Pau Vinyes, la Berta Solanas i la Marta Lasalas, i recordo que em vaig introduir molt en la dinàmica de Sant Andreu, sobretot en la reivindicació de la Rambla, que en aquells moments era la principal mobilització veïnal.

I sobre els articles?

Recordo un article “Els nois dolents del rock” sobre l’actuació de Scorpions al camp del Sant Andreu. Després del concert hi va haver-hi batusses i es va decidir no fer-hi més concerts. Una llàstima ja que per allà hi havien passat grups com Dire Straits, Police, Mike Oldfield, Deep Purple. Hi deia que uns episodis esporàdics de violència no poden fer desaparèixer el directe. El futbol generava molta més violència i mai es va plantejar deixar de fer-lo.

XAVIER ARAGALL

Ventijol es una entitat que treballa amb les famílies i persones amb greus dificultats, i està fent una bona tasca i per tant si es que al final es pot fer el concert, per la pandèmia,estarà be que sigui un èxit de públic.

cap a peus |gener

11

Gerard Àlvarez Una nova realitat

cap a peus | gener

Escoles de Sant Andreu en temps de Covid-19 Desprès d'uns mesos molt durs amb la pandèmia, les coses sembla que milloren. Comencen a arribar les vacunes en un any 2021 on tot hauria d'anar tornant a la normalitat. Aquesta, però, serà molt diferent a la que tots coneixiem.

L'educació és un dels sectors més afectats, per tot el moviment social que comporta. Per garantitzar una tornada segura a les aules, s'han hagut d'implementar un seguit de mesures que fan que la realitat que existia abans de la pandèmia quedi ara molt lluny. Per davant, molts mesos de treball per intentar remuntar una situació adversa que ensafecta a tots, incloses les escoles.

Imatge d'arxiu

13

cap a peus | gener

L

’any 2020 passarà a la història com un dels anys més atípics i negres dins la història de la humanitat. El SARSCov-2, més conegut com a Coronavirus, ha desencadenat una situació digne de pel•lícula, situació que per desgràcia avui dia, mentre escrivim aquestes línies, seguim patint.

Un dels sectors, com la gran majoria de sectors de la societat, ha patit i està patint el COVID, han estat els centres educatius, on nens, nenes, professors, professores, pares i mares han patit i segueixen patint diàriament les conseqüències del virus.

Malgrat que tots ho estem patint, avui volem destacar la tasca que fan les escoles de Sant Andreu en aquests temps convulsos, ja que, malgrat que els centres educatius van ser els primers en tancar al mes de març degut a la situació d’emergència sanitària que vivim, també és cert que des de que van tornar a obrir, han estat dels pocs sectors que han seguit oberts i operatius. De fet, mentre acabem d’escriure aquestes línies, els nens i nenes ja tornen a l’escola després de les vacances de nadal.

I és que segons l’administració pública, l’escola és segura i l’educació primordial. La Generalitat de Catalunya i en aquest cas la coordinació entre els departament d’Educació i Salut han fet que la punta de llança de la resistència al virus hagin sigut les escoles en les seves hores lectives.

No tant les activitats extraescolars, on aquestes si que s’han vist modificades depenent el risc de contagi i incidència del virus en cada moment.

A Sant Andreu, com a tot el país, els centres educatius han implementat unes mesures de seguretat i higiene coordinats amb l’administració que com a mínim sembla que funcionen i que ara per ara es pot dir que les escoles del districte son segures.

Algunes de les mesures les coneixem tots i totes: presa de temperatura, rentada de mans constant i distància social. Aquests tres punts estan sempre marcats en vermell ja que son la primera línia de foc per evitar el contagi del virus..

Aquestes mesures, les escoles les han implementat de manera diferent, depenent de la disponibilitat del professorat, espai de les instal•lacions o volum de nens i nenes del centre. En alguns casos, també s’han habilitat més entrades i sortides de les escoles per així reduir el volum d’alumnes que accedien i sortien del centre.

Al rebre els alumnes, en alguns centres per exemple, se’ls posa en fila, amb distància, se’ls pren la temperatura i finalment es renten les mans (aquests ordre pot variar depenent l’escola) i a classe, la ventilació i l’ús de la mascareta son i segueixen sent obligatoris.

15

Imatge d'elaboraciรณ propia

L

es entrades i sortides de les escoles també han variat del curs passat, on ara era de forma més esgalonada i com hem comentat anteriorment, els centres han habilitat mes entrades i sortides per agilitzar el volum d’alumnes que sortien o entraven a la vegada.

Després de les vacances d’estiu, quan ja es preparava tothom per la tornada a les escoles, l’administració pública va reforçar els centres, alguns d’ells a Sant Andreu, amb més personal i material. En total a tot el país hi havien 270 professors i professores de més de primària i 99 de secundària, amb reforços també en l’apartat del TEEI (Tècnic d’Educació Física) fins a 46 professionals del TIS (Personal Tècnic d’Integració Social).

També es va reforçar a les escoles amb material d’higiene i seguretat, també amb material mobiliari per sectoritzar espais comuns i ordinadors portàtils per les comunicacions virtuals que poguessin haver.

La pregunta és, tots aquests mètodes han servit per que realment l’escola sigui segura?

Segons les dades proporcionades pel Departament de Salut així ha estat, malgrat que hi ha hagut força casos de classes confinades per algun positiu, baixes d’alguns professors o fins hi tot algun centre tancat.

Què passa quan hi ha un positiu?

Els centres avui dia ho porten molt més per la mà i segueixen els protocols pertinents d’informar a les famílies de que hi ha hagut algun cas positiu i que per tant, aquella classe queda confinada fins a nou avís. Situació que per desgràcia, si que s’ha viscut en alguns centres de Sant Andreu.

En el cas de Sant Andreu, cap centre ha hagut de tancar, malgrat que si hi ha hagut classes confinades degut a més d’un positiu com hem comentat anteriorment.

Als centres del districte, com als de tot el país, no ha estat fàcil dur el dia a dia amb “normalitat” en aquesta situació. En alguns centres, s’han vist episodis de descoordinació, sobretot al principi de curs, on la situació no feia gens fàcil la feina als docents ni fàcil l’aprenentatge als alumnes, tot donat a les circumstàncies ja esmentades.

S’han viscut casos de desconeixença.

Tant per part dels alumnes, com per part d’alguns professors o pares, ja que els protocols depenent el centre no eren els mateixos i això ha fet, també sobretot al principi, algun episodi de dubte, cosa que s’ha solucionat amb el dia a dia i l’esforç tant de nens, docents, pares i mares.

cap a peus | gener

17

Imatge d'arxiu

apunt sanitari |Com van les xifres de contagi? | La tercera onada del coronavirus està sent molt dura a tot el país però en especial a Sant Andreu.

Les dades de contagis no paran de crèixer i Sant Andreu és el barri de Barcelona amb el risc mé elevat de propagació.En concret, del 4 al 10 de gener, fins a 161 veins i veines de Sant Andreu han donat positiu en les proves PCR que s’han fet.

La franja d’edat entre els 31 i els 64 anys és la més afectada a Sant Andreu i, malgrat que encara no es superen les dades de la segona onada, el ritme és cada cop més elevat i cada dia puja una mica més.

La taxa d’incidència del virus entre la població és de 476 casos per cada 100.000 habitants, fet que fa que a Sant Andreu a nivell de població es vegi greument afectada.

Els experts preveuen que fins a mitjans de febrer no començarem a notar una baixa de contagis i infectats, fet que pot fer que la taxa segueixi pujant al poble.

Des del Cap a Peus us demanem prudència davant la situació sanitaaria que estem vivint, i us desitjem un bon any!

Imatge d'arxiu

M

algrat els punts de descoordinació del principi, ara per ara a Sant Andreu les escoles son segures i totes estan en ple funcionament i seguint els protocols de seguretat pertinents.

La qüestió es, i que depararà el futur? Hem vist, com ja ha arribat la vacuna al nostra país, però també és cert que tardarem molt a veure un percentatge elevat de la població vacunada.

Això també s’ha tingut en compte i als centres educatius, al igual que a molts centres de treball, s’està començat a implementar l’ensenyament a distància, un recurs que les universitats porten molt més per la mà i que es vol també implementar a les escoles, ja sigui amb covid o sense covid. El “Projecte d’acceleració per a la transformació digital dels centres” és una de les puntes de llança del Departament d’Educació, que aquest curs, com hem comentat anteriorment, ja ha proporcionat a alguns centres, entre ells de Sant Andreu, ordinadors portàtils als alumnes de 3r i 4rt d’ESO i Batxillerat.

Aquest pla que ha començat a implementar el departament vol tenir continuïtat i per al futur es vol seguir reforçant tot el possible aquest apartat digital.

Sobre les activitats extraescolars, patis, menjadors... la seguretat i sobretot la higiene també ha estat cuidadosament coordinat per a que els nens i nenes hagin pogut i segueixin menjant amb seguretat i fent les activitats extres que ofereixen alguns centres amb la màxima normalitat possible.

Imatge d'arxiu

Fora del personal escolar, també es fan esforços En aquesta tasca també destaquem els monitors de lleure, que també estan fent un gran esforç en mantenir la seguretat i la normalitat pels més petits, una feina a vegades poc reconeguda però que en aquest cas és molt més important que normalment, ja que recordem que les hores no lectives son aquelles on els nens i nenes tenen el seu espai de desconnexió i diversió i no sempre és fàcil mantenir la normalitat en aquest sentit en la situació que vivim tots i totes.

Malgrat això, si que hem pogut veure que les activitats extraescolars si s’han vist afectades per l’increment dels contagis o la propagació del virus en aquests mesos, limitant l’activitat o directament paralitzant-la.

Ara per ara, l’activitat extraescolar sembla molt relacionada amb els centres educatius, però també ho és en centres esportius, acadèmies etc, on també estan patint i adaptant-se a la situació, tasca que també volem remarcar.

L’activitat escolar és primordial alhora de mantenir una normalitat dintre d’aquesta situació d’emergència sanitària i l’Administració Pública vol que així ho segueixi sent, amb seguretat i higiene per sobre de tot.

Sigui com sigui, els centres educatius a Sant Andreu ara per ara funcionen i implementen les mesures de seguretat pertinents amb la màxima eficiència possible. Esperem que l’evolució sigui positiva i sobretot que els alumnes, docents, pares i mares tinguin responsabilitat i salut per seguir dur a terme aquesta feina i els centres puguin seguir oberts.

GERARD ÀLVAREZ

El Republicanisme a Sant Andreu: L’avenç Nacionalista Republicà

A

partir de la segona meitat del segle XIX, sobretot arran del sexenni democràtic de 1868-1874, amb polítiques més progressistes en els aspectes social i cultural, el món associatiu a l’Estat espanyol i a Catalunya va tenir una gran volada i començaren a aparèixer centenars d’associacions o entitats que aplegaven en una seu social persones amb els mateixos interessos polítics, literaris, musicals, esportius, de lleure o mutuals, per posar-ne alguns exemples. Entre aquestes entitats sorgiren centres i agrupacions polítiques amb l’ideal republicà com a bandera. A Sant Andreu de Palomar no en van ser exempts i van sorgir diverses societats republicanes com el Centre Català Republicà Federal, el Centre Republicà Federalista, Acció Catalana Republicana i el Centre Democràtic Republicà Federalista i l’Avenç Nacionalista Republicà -després anomenat Avenç Democràtic Republicà. De totes aquestes entitats només l’Avenç va tenir una llarga durada, les altres tingueren una vida molt curta. En aquest article farem un esbós històric de l’Avenç Nacionalista Republicà.

20

Segons l’erudit historiador Joan Clapés a les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (Vol. VII, pàg. 30-31) «[Avenç Democràtic Republicà] És una associació organitzada de poc ha (després de la caiguda de la dictadura).

Varis dels seus components eren ja socis d’aquella “Esquerra Catalana” que a Sant Andreu formaven l’associació “L’Avenç”; alguns són sortits del “Centre Popular Catalanista” i molts joves entusiastes i sense desenganys, constants partidaris de la República i de Catalunya. Formen el partit d’esquerra de la localitat. Durant els pocs mesos que l’entitat porta d’existència s’hi han donat moltes conferències de temes molt candents i variats.

Aquesta societat política és instal•lada al pis de la casa núm. 52 del carrer de Sant Andreu.»

Com esmenta Clapés, l’Avenç Democràtic Republicà va ser una refundació de l’Avenç Nacionalista Republicà, fundat el 1905 i il•legalitzat durant la dictadura de Primo de Rivera. Inicialment, l’entitat estava vinculada amb la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), fundada a Barcelona el 1910, arran de la proposta dels sectors provinents de la coalició Esquerra Catalana.

Aquesta coalició estava formada per membres que provenien de les organitzacions polítiques: Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà.

Entre els seus fundadors trobem destacades personalitats de l’època com Andreu Nin, Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Joan Vidal i Valls, Albert Bastardas i Sampere, Pompeu Fabra, Pere Coromines, Jaume Carner i l’andreuenc Ignasi Iglésias, el qual va ser regidor del districte Novè per aquesta formació durant els anys 1909-1911.

Davant de l’hegemonia del conservadorisme de la Lliga, la UFNR va cercar la coalició electoral amb els lerrouxistes del Partit Republicà Radical, escenificada amb el famós Pacte de Sant Gervasi de 1913. Aquest fet va suposar el descens en vots i el degoteig de militants que marxaven a altres formacions. El 1917, els càrrecs més representatius sobrevivents van incorporar-se al Partit Republicà Català, que tot just s’acabava de constituir. La UFNR va publicar els periòdics El Poble Català, La Publicidad i La Forja.

Inauguració de la Sala de Lectura Joan Maragall de l’Avenç Nacionalista Republicà. Fons Família Vinyes-Roig.

L’Avenç va ser el referent dins el republicanisme federal català a Sant Andreu de Palomar. Entre els seus creadors trobem Antoni Palà i Borràs, que el 1910 fundà l’Ateneu Democràcia a les Corts de Sarrià i uns anys després esdevindria el secretari de la UFNR.

L’Avenç mantenia una estreta relació amb el Centre Obrer Instructiu de Sant Andreu de Palomar, més conegut com el Casinet i situat a la plaça del Comerç. De fet, la majoria dels membres fundadors de l’Avenç provenien d’aquesta institució cultural i recreativa. Altres membres ho eren, com cita Clapés, del Centre Popular Catalanista.

portaveu el periòdic El Poble Català. L’horari d’obertura era tots els dies de 9 del matí a 11 de la nit («Sala de Lectura Maragall», Germanor, maig de 1914, pàg. 4). Editava la revista Germanor, esmentada més amunt, la qual era el portaveu de la Joventut «El Cor del Poble» de l’Avenç Nacionalista Republicà.

El 2 d’agost de 1914 s’inaugurava la Joventut «El Cor del Poble», les joventuts de l’Avenç. El butlletí de la societat es feia ressò dels propòsits de la nova organització amb aquestes paraules (Germanor, juliol de 1914, pàg. 20):

Amb el pas del temps, l’entitat i, per tant, també la biblioteca van canviar de domicili i es van instal•lar en un nou local de la rambla de Fabra i Puig. En esclatar la dictadura del 1923, i com va passar en altres casos en què la catalanitat era la normalitat en què es vivia la cultura a Sant Andreu de Palomar, la biblioteca fou clausurada i l’organització política va patir les mateixes represàlies. A començament dels anys trenta constava que la biblioteca continuava activa en un local provisional del carrer de Balari i Jovany.

L’embrió d’aquesta biblioteca, segons Joan Clapés, havia estat la Biblioteca Ignasi Iglésias.

La junta directiva elegida el gener de 1916 estava composta pels membres següents: President: Pere Ros i Gené, Vicepresident primer: Joan Baladrich, Vicepresident segon: Josep Iglésias i Pujadas (germà del dramaturg i poeta Ignasi Iglésias), Secretari primer: Vicenç Blanchart i Gabriel, Secretari segon: Antoni Alier i Torrents, Secretari tercer: Miquel Alba i Moncunill, Secretari quart: Joan Puig i Alsina, Tresorer: Ramon Altafaja i Rovira, Comptable: Domènec Sulé i Aloy, Vocal primer: Pere Sulé i Suñé, Vocal segon: Magí Serra, Vocal tercer: Anton Casanovas i Marqués, Vocal quart: Rossend Gironella, Vocal cinquè: Joan Lluís, Vocal sisè: Narcís Molins i Cortinas.

L’any 1930 ressorgia de nou l’Avenç, però aquest cop amb la denominació d’Avenç Democràtic Republicà, amb alguns dirigents de l’antiga organització. La seu estava situada al carrer Gran de Sant Andreu, 52, inaugurant-la el 31 de maig de 1930 amb l’assistència de Josep Dencàs, Martí Esteve, Jaume Aiguader, Josep Sunyol, entre d’altres (Volades Novelles, juny de 1930). L’entitat engegarà una campanya pro amnistia per als presos polítics de la dictadura de Primo de Rivera. El setembre de 1931 l’Avenç es fusionà amb el Centre Obrer Instructiu de Sant Andreu de Palomar i fundaren l’Avenç Obrer Català, entitat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya, amb seu a la plaça del Comerç, 3.

PAU VINYES

21

A iniciativa de Pere Coromines i Ignasi Iglésias (que hi van fer donació dels seus llibres), es va fundar la Biblioteca Maragall a la seu situada al carrer del Doctor Santponç, 90. A més de les donacions dels esmentats Ignasi Iglésias i Pere Coromines, la biblioteca també es va nodrir d’altres aportacions de particulars, així com de l’adquisició directa d’obres. Entre els bibliotecaris trobem Narcís Molins i Cortinas i Eudald Castells.

Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, pronuncia un discurs a la seu de l’Avenç

Fou una biblioteca amb un anar i venir constants, i tenia com a

cap a peus | gener

«¿Quin és el nostre programa?

El de l’U.F.N.R.; ben unionistes perquè l’unió fa la força, ben federals perquè amb la federació els pobles s’agermanen i s’ajuden, ben nacionalistes per a treballar amb braó per l’autonomia de Catalunya i ben republicans per a assolir les ansies de lliberació tant desitjades per nosaltres i per creure qu’és l’única forma de govern que s’adapta perfectament, avui per avui, a les aspiracions generals del poble. ¿Vol dir això que només farem política? No. Nosaltres no deixarem ni un moment de conreuar la cultura i les belles arts, i per a probar-ho amic mira que t’oferim.

Germanor, el nostre modest periòdic, la Biblioteca, una de les millors i mes selecta, teatre, un dels pocs en que s’hi han donat representacions al aire lliure, i la sala per si ets dançaire.»

Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, l’any 1931. Arguédas / ANC.

Esports | Futbol l’entrevista | Roger Graells| PERIODISTA I CAP DE PREMSA DE LA UE SANT ANDREU

"Crec que des de fora es valora el treball que fem"

E

n l’ofici de periodista costa trobar a gent tan entregada per una causa. És el cas d’en Roger Graells, Cap de Premsa de la UE Sant Andreu des de fa cinc anys. Ell, com molts d’altres periodistes, parteix la seva jornada laboral, en el seu cas entre el Sant Andreu i VilaWeb, el mitjà on treballa. Parlem amb ell per conèixer més sobre la seva feina.

Com es el dia a dia del cap de premsa del Sant Andreu? "És un dia a dia una mica variable, sempre en funció de la setmana, del partit que toqui aquella jornada... En situació de normalitat s'ha de gestionar la setmana, preveure quins continguts tenim durant els dies que venen per posar-los a les xarxes i aleshores, ja en el dia a dia, és gestionar coses amb els mitjans, per si volen parlar amb jugadors, entrenador, etc. Intento que no se'm trepitgin les feines".

Això, al principi, ho faries sol, però ara tens algun tipus d'ajuda?

"Vaig començar fent-ho tot jo. Al segon any va venir un noi a ajudar-me amb el femení i el futbol base i després va entrar el Jordi Cochran, que és la persona qui m'ajuda ara pel que fa a l'organització, em cobreix quan jo sóc treballant a VilaWeb... ens anem repartint la feina. A més ell també coordina tot el tema tècnic de la ràdio. Des d'aquesta temporada també hi ha la Núria, que s'encarrega del femení i ja des de fa alguns anys tenim amb nosaltres la Judit Andreu, que és la fotògrafa de l'equip".

És una solució que hem trobat en aquesta situació de pandèmia en què la gent no pot anar al camp a veure els partits. En el moment que torni la normalitat ja veurem que farem, però de moment anem tirant amb això".

Reps alguna remuneració per part del club per tota la feina que tu fas?

"Hi ha una petita remuneració que rebo tant jo com tot l'equip de premsa, però al final acabes dedicant unes hores que no et surten a compte. És una petita remuneració que al final serveix per no dir que estic treballant gratis. No surt a compte ni pel nivell d'hores, ni pel fet de treballar els diumenges, ni pels desplaçaments, com per exemple el partit a Peralada, on perds tot el dia, a nivell també d'estrès algunes vegades, com per exemple el partit de Copa del Rei amb l'Atlètic de Madrid, el qual va estar molt bé per l'organització, però pel que fa al treball va ser un estrès... tot va una mica en funció del moment de la temporada. I després també, si hi ha molta queixa a les xarxes per part dels socis, és un tema important que s'ha de gestionar. Vulguis o no, això de les xarxes al final t'acaba provocant angoixa i acaba afectant, perquè a vegades veus que hi ha coses que es podrien fer millor, que costa que el club les faci, que tu lluites molt perquè es facin certes coses i costa molt... és com moure un elefant a vegades, la qual cosa crec que passa a tot arreu, no és una cosa única del Sant Andreu.

I com esteu portant el tema de les retransmissions en directe per Twitch des del departament de premsa? "És tota una odissea. A cada camp on vas has de començar a trucar ja des de Dilluns per veure si podrem retransmetre. Per exemple, quan vam anar al camp del Peralada vaig haver d'estar parlant tota la setmana amb el delegat, que era la persona d'enllaç amb el Peralada. Primer hem de demanar permís perquè ens deixin emetre el partit. Després hem de comprovar que les instal·lacions estiguin completament equipades per poder dur a terme la retransmissió. El cas del Peralada va ser complicat perquè no podíem assistir entre setmana, culpa de la Covid, llavors va ser tot via trucades o Whatsapp. I per últim, el dia del partit vam haver d'estar quatre hores abans al camp per muntar-ho tot, fer les proves de so, etc. I tot això, anar planejan't-ho durant la setmana amb el Quim, que és el directiu que s'encarrega de la comunicació i el sector audiovisual del club. Llavors és una mica anar jugant a moltes bandes; amb l'altre club, amb els tècnics i amb l'equip de narradors, que per sort m'ho posen fàcil a l'hora de coordinar-los a tots. Encara i tot, és complicat perquè en alguns camps no podem acabar fent el que ens agradaria perquè no tenen les instal·lacions necessàries.

Fotografia d'en Roger Graells (dreta) acompanyant a l'entrenador en una roda de premsa

Al final l'aficionat també és molt exigent, que jo ho entenc i ho respecto, però també s'ha de ser conscient de les limitacions amb què treballa un club com el Sant Andreu i on som nosaltres".

Com és la teva relació personal amb els jugadors?

"Al final els jugadors estan subjectes a la disciplina del club, i una de les condicions que té aquesta disciplina és la d'atendre als mitjans de comunicació, llavors en aquest sentit mai he tingut

I amb els altres mitjans de comunicació mai heu tingut cap problema?

"En general va sempre bé, els periodistes són molt respectuosos en general. Si mai hi ha hagut un problema, l'hem parlat i l'hem resolt, no hi ha hagut mai cap gran incendi."

Ara ja a nivell personal, tens algua anècdota divertida com a Cap de Premsa del Sant Andreu?

"El primer any em va agafar de ple el reg del Narcís Sala en un partit del Juvenil A i em va deixar xop. Des de llavors mai més m'ha agafat el reg, perquè ara és una cosa que vigilo molt i pregunto, sobretot als camps rivals. A part d'aquesta en tinc una altra en un camp rival, al de l'Horta en concret.

Va ser en aquell partit que ens van empatar a 3, on ens jugàvem entrar a Play-Off. Un jugador de l'equip rival va fer un gest lleig a l'afició del Sant Andreu. Em va fer ràbia, perquè són uns aficionats els quals només animen al seu equip, i no es mereixien allò. Per tant, i unint-me a alguns jugadors de l'equip que també ho van fer, ens vam encarar".

Parlant ja a nivell esportiu, creus que aquest any serà per fi la temporada de l'ascens a 2a B? "Jo penso que la temporada anirà bé. Crec que passarem sense problema a la segona fase i espero que puguem aconseguir l'ascens quedant entre els dos primers. És un any complicat, hi ha gent que pensa que el nostre subgrup és més fàcil que l'altre, jo no ho crec. En tots els partits he vist molta igualtat, crec que cap l'hem guanyat amb facilitat, i no només perquè hi hagi gent que consideri que el Sant Andreu hauria de guanyar sempre fàcil a tercera, però jo crec que hi ha més nivell del que es pensa. Al mateix temps que tu t'estàs jugant l'ascens, existeixen altres equips que també juguen i s'estan jugant el descens, per tant és complicat. Jo crec que la temporada acabarà bé, si la Covid ens respecta, penso que pot acabar amb l'ascens. Si la temporada s'acabés ara, tampoc passaria res, perquè en estar primers després de la primera volta pujaríem directament, per tant tampoc em queixaria".

ALEIX GONZÁLEZ

cap a peus | gener

Creus que es valora des de fora tot el que feu?

"Jo crec que en general existeix una bona valoració, perquè en aquests últims cinc anys hem avançat bastant en l'àmbit comunicatiu. Sí que és cert que sempre es poden fer coses millor, evidentment. Si jo o el Jordi tinguéssim més coneixements d'edició podríem fer unes publicacions més elaborades, però al final això o tens els coneixements o ho has d'anar a buscar, i si ho has d'anar a buscar ho has de pagar. S'ha de ser conscient de les limitacions que hi ha i crec que s'ha de valorar la feina que es fa, i quan una cosa no es fa bé es pot criticar, només faltaria. És més, sóc partidari d'això. El tema dels GIF dels gols, que tampoc és gran cosa, però està bé tenir-ho a les xarxes, se'ns va proposar fa dos o tres anys i ho vam fer perquè era un cost assumible i és una cosa positiva a escala visual. Sempre hem estat oberts a rebre idees i propostes per mirar d'implementar-les. Penso que es té una bona imatge de la feina que fem, perquè parlo amb aficionats que m'ho diuen i es veu, però també és veritat que a vegades hi ha crítiques, des del desconeixement o que a vegades van a fer mal. Existeix una guerra soterrada pel club i pot haver-hi gent que consideri que atacant els treballadors del club es faci mal al president o a membres de la junta directiva, i al final és una cosa de la qual s'ha de passar".

cap problema amb ningú. Sempre és més difícil atendre a la premsa després d'un mal resultat, però per sort hi ha gent que sempre dóna la cara, sobretot els capitans, llavors en aquest sentit mai he tingut cap problema. La meva relació amb ells és bona. Amb els que porten més temps tinc més bona relació per un tema de què fa més anys que ens coneixem i són amb els qui més confiança tinc, i amb els nous de cada temporada a poc a poc els vas coneixent i t'acabes adaptant. És una relació bastant formal en aquest sentit, mai he tingut cap queixa. Inclús en els desplaçaments fas pinya amb ells, quan es podia clar, ja que viatgem junts i al final acabes establint una relació, fas bromes... t'acabes integrant. No formes part de la dinàmica de la plantilla, però acabes sent un satèl·lit dins aquest planeta plantilla".

23

Esports | Futbol

Energies renovades per l'ascens

D

esprés d’ unes festes força atípiques, torna la competició per la Unió Esportiva Sant Andreu amb un clar objectiu en ment: l’ ascens. Encara que l’ aturada arribava en un moment dolç, el Nadal haurà servit per carregar piles i pensar en guanyar cada partit d’ aquí al març. Com ja hem comentat en articles anteriors, el nou format de competició premia més que mai la regularitat en els resultats, per això cal afrontar cada partit com una final.

En primer lloc, i abans de repassar el que depara el futur a la UESA, fem una breu ullada als últims partits de l’ any 2020. Després d’ una desfeta que va ocasionar certa polèmica contra la FE Grama, l’equip va donar un pas endavant molt important amb dues victòries de prestigi davant de Granollers i Cerdanyola. Cal destacar que el Cerdanyola liderava la categoria i comptava a les seves files amb un ex UESA com és Elhadji.

Aquests dos resultats van suposar una empenta a les aspiracions de l’ equip i, per suposat, un punt de motivació més per una afició força molesta amb la derrota a Santa Coloma.

24

Mirem ara el futur més proper. El primer partit de 2021 ha estat aplaçat per un cas de Covid-19 a la primera plantilla, el rival era el Figueres. Posteriorment, rebem visita del Vilassar, que sempre és un rival dur i visitem al Sants. Sonarà a tòpic, però els pròxims 6 punts són vitals. En el moment en que s’escriu aquest article,

Fotografia de la victòria del Snt Andreu a Cerdanyola / JUDIT ANDREU

la UESA lidera la lliga amb 1 partit menys, gràcies a que tant Girona B, Cerdanyola i Peralada van punxar en la primera jornada de l’any.

Arribat el final de la primera volta, el balanç és bo sota el meu punt de vista. En una competició tan curta i tan intensa, la UESA arriba líder a l’ equador i amb un partit pendent de jugar. Segueixen vives totes les possibilitats d’ascens, però no val a badar. Dos partits dolents poden baixar-te de la part alta i dos de bons t’ apugen al liderat. Crec que amb l’ ajuda de tots s’ aconseguirà En un altre ordre de coses, la secció de eSports de la UESA també arriba a l’ equador de la temporada amb totes les possibilitats vives. Tercera posició a VFO ( que dóna accés al playoff), tercera posició també a Matchapp ( que dóna accés a la fase eliminatòria) i a la part mitja de la classificació a ION, on es juga a una divisió molt complicada i després d’ afrontar un inici molt dur de competició. A més, s’ ha incorporat a Alex Hermo, un jugador amb experiència a categories superiors i que, de ben segur, donarà un plus a la plantilla actual.

Caldrà seguir molt de prop a ambdós equips, ja que tot està per decidir encara. Com he dit, penso que tot sortirà bé i que ho podrem celebrar a final de temporada. Som-hi UESA! DAVID ALBIZU

Esports | CNSA: Natació i Waterpolo

El Sant Andreu triomfa a Castelló

E

n el ma rc d ’ u n a p a n d è mi a q u e dei xa pocs es pais p e r a l e s c o mp e ti c i o n s ofi ci al s, s’ ha c elebra t e l C a mp i o n a t d ’ Es p a n y a d’ hi vern en pis c ina c ur t a a l a p i s c i n a Ga e tà H u g u e t de C astel l ó, es c enar i que h a a c o l l i t d u ra n t l e s d a rre r es setmanes les pr inc ipals c i te s a b s o l u te s d e l a n a taci ó estatal .

A m b l’es t el. la d e l s d a rre rs a n y s c o m a senyal a se guir, el Club N a ta c i ó S a n t An d re u v a b ril l ar amb l l um pr òpia a bas e d e rè c o rd s i me d a l l e s .

En la segona jornada del certamen el Sant Andreu va tornar a recollir medalles, destacant el quartet femení que va fer or en el relleu 4x50 estils amb un nou rècord d’Espanya (1.48.26). Vall va tornar a fer or en els 100 braça, Zamorano ho va fer en els 200 estils i en els 400 lliures, i Muñoz va penjar-se també l’or en els 50 i els 100 lliures. Per no ser menys, Joan Lluís Pons va quedar primer classificat en els 400 estils.

Per rematar la feina, en la tercera i última jornada del campionat, Vall i Zamorano es van penjar dos nous ors, en aquesta oportunitat en els 200 estils i en els 50 braça respectivament. El quartet habitual va vèncer en el relleu de 4x100 estils. Per completar la festa andreuenca, Marta Gonzàlez va fer or en els 200 lliures i Lidón Muñoz ho va fer també en els 50 esquena. En la classificació per clubs, les nostres noies van quedar en el primer lloc amb un ampli avantatge sobre el Sabadell, mentre que els nois van fer el tercer lloc final.

JJ AYMERICH

cap a peus | gener

E n la pr im er a j o rn a d a d e l a c o mp e ti c i ó Li dón Muñoz ja v a f er s ona r l a c a mp a n a , ri tu a l re s e r vat al s neda dor s i nedad o re s q u e b a te n u n rè c o rd d’ E spanya.

P let òr ic a des p ré s d e l a s e v a p a rti c i p a ci ó en el ci r c uï t de la Llig a In te rn a c i o n a l d e N a ta c i ó a B udapest, M uñoz v a s er p ro fe ta a l a s e v a c i u ta t n atal i va mar c ar r èc or d d ’ E s p a n y a e n e l s 1 0 0 m etres esti l s ( 1. 00. 43) . Da rre ra d ’ e l l a v a p e n j a r-s e l a pl ata Jessi c a Vall, que t a mb é v a v è n c e r e n l a s e v a prova rei na, els 200 br aç a . P o c a e s to n a d e s p ré s , el quartet for m at per M uño z , Va l l , À fri c a Z a mo ra n o i Alba Guilamón v an c om plet a r l a j o rn a d a p e n j a n t-s e l ’ or en el s re lleus de 4x50 l l i u re s i 4 x 2 00 l l i ures.

R.Santiago i Albert Escrits van fer or i plata en els 1500 estils, mentre que Joan Lluís Pons va fer també el primer lloc en els 200 papallona.

25

Lidón Muñoz, protagonista a Castelló.

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

COMERÇ

El comerç de Sant Andreu, molt tocat

E

l president de l'Eix Comercial de Sant Andreu ens ha atès a aquest mitjà per parlar de la greu situació que pateix el comerç del barri.

En declaracions seves, la crisi econòmica que pateix el país, s'ha agreujat i molt amb les últimes reestriccions imposades pel Govern, sobretot, destaca que "tancar el primer cap de setmana de rebaixes ha estat un cop gairebé definitiu pel comerç del poble."

"Plou sobre mullat", segons Puig, després de tenir uns nadals de "subsistència" sumat a que les rebaixes no donaran els fruits que esperaven molts comerciants, entreveu que les properes setmanes la cosa "seguirà igual". Pròsper ens comenta que, tenint en compte els referents d'anteriors reestrriccions, "aquestes superaran el dia 17 i s'allargaran com a mínim fins al febrer".

"La gent està desmoralitzada", els comerços han sortit molt tocats del nadal i així li transmeten al president de l'Eix, que creu que hi haurà "greus problemes per famílies que el seu pa de cada dia es el petit comerç".

Tal és el punt de preocupació, que segons Puig, "hi ha preocupació pel tancament de comerços", situació que es podria a esdevenir els propers mesos si continuen les reestriccions degut

a la situació d'emergència sanitària que vivim.

A més, també ens destaca que "no hi ha cap ajut directe al petit comerç". Els comerciants de Sant Andreu es veuen desamparats veient que les reestriccions no tenen una data segura de finalitzar i no reben cap tipus d'ajuda, com en aquest cas si rep la restauració, tot i que insuficient.

Pròsper Puig ens remarca que després dels pocs ingresos aquests nadals, unes rebaixes descafeinades i una situació que sembla per ara no millorar, acabaran "matant les microempreses del poble".

L'única nota positiva que ens comenta el president de l'Eix comercial, és que "no ens veurem tan afectats com en altres punts de Barcelona ja que el recolzament de veins i veines ha estat un exemple de solidaritat, ens hem cuidat mútuament i això s'ha d'agrair sempre".

Per últim, Pròsper Puig desitja que aquestes mesures no s'allarguin molt en el temps i es pugui anar recuperant econòmicament i anímicament el comerç a Sant Andreu, on un cop més, el seu president, agraeix vivament el recolzament i ajuda per part del poble.

GERARD ÀLVAREZ cap a peus |gener

27

Prosper Puig, president de l'Eix Comercial de Sant Andreu

Carrer Gran de Sant Andreu / VILLE LAHDENVUO

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona