636 abril ok

EVOLUCIÓ DEL FEMENISME ANDREUENC 636 ABRIL OK.indd 1

29/03/2018 0:48:44

636 ABRIL OK.indd 2

29/03/2018 0:48:45

EDITORIAL

Els carrers seran sempre nostres

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

L

a primavera arriba al carrer Gran de Sant Andreu. Per fi, després de molts anys de proposar la pacificació i peatonalització del carrer Gran de Sant Andreu, comencen les obres. La nostra entitat, l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, hem buscat informació i assessorament entre experts en mobilitat de contrastat prestigi, per acabar de trobar quina proposta de millora de la mobilitat podia ser l’òptima. La millor proposta per contribuir a treure el màxim rendiment de les fortaleses del carrer Gran. El que per altra banda, tots els andreuencs i andreuenques coneixem, que el carrer Gran és l’espina dorsal d’un poble que no es resigna a desaparèixer.

Poder millorar l’entorn on vivim tots és una de les principals activitats de la nostra entitat veïnal. No ens resignem a participar només, volem decidir, i això no li hauria de venir de nou a ningú. Sempre hem promogut la participació en les decisions polítiques que ens afecten, i la participació que nosaltres promovem és la de codecidir, fer-nos responsables de les conseqüències d’aquestes decisions.

Val a dir que les obres que ara comencen no són tot el projecte que nosaltres hem defensat insistentment durant anys. De moment com sabeu només s’actua a la meitat del carrer Gran. Per això insistim que cal completar el projecte i reformar també el tram 2, el que va de carrer Joan Torras a plaça Mossèn Clapés. Persistim.

En el moment d’escriure aquesta editorial les notícies sobre les massives detencions dels representats polítics legalment escollits ens deixen glaçats. Denunciem les greus mancances democràtiques i la intervenció de la judicatura en els afers polítics, impedint que els diputats i diputades escollits a les urnes puguin investir president i formar govern. Volem expressar un cop més la nostra solidaritat amb tots el presos polítics i les seves famílies.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

636 ABRIL OK.indd 3

29/03/2018 0:48:46

636 ABRIL OK.indd 4

29/03/2018 0:48:47

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 8........... CALÇOTADA HARMONIA 12a Edició

10 ....... L’ENTREVISTA

Raül García i Aranzueque

12 ...... Teixidores andreuenques Retrobament

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA ACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS.

monogràfic

14 .... FEMENISME ANDREUENC 20 ....... CULTURA Teatre

24 ....... WATERPOLO

25 anys del femení

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

TATGE PROTEGIT.

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

PARTICIPEM A #SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

5

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

636 ABRIL OK.indd 5

29/03/2018 0:48:47

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Telef:699653902.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc..

Adela 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas,escaleras, y cuidado de personas mayores,por horas o a tiempo completo, disponibilidat inmediata,responsable i respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.Abnery Carranza.

Estudiante Universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria Premiado por su trabajo de recerca per la Generalitat de Catalunya. Telef.

648794344 Sergio.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu.

Tef:93/3460337 Josep

Se ofrece sra. de limpieza y cuidados gente mayor. Nuria tef.

648081251

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120euros telf. 637224107

Se ofrece Paleta autónomo para trabajos de albañilería i fontanería 665105992 AHMED

Lloguer plaça parquing f i Puig/ neopatria telf. 933468372 607211217

Podoleg visites a domicili telf.: 674 594 263.

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Telf. 617187995

Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan Tel: 609294141.

Venc seient giratori per banyera per gent gran i tabla seient banyera 1er 30euros. 2ºseient 10euros. Teléfono: 659728115, també cadira de rodes per 60euros, tot semi nou.

C.N. SANT ANDREU

Venc titol del Club Natació Sant Andreu per 750 euros. Interessats truqueu al 679140814.Anna Venc titol CN Sant Andreu Tel:639948621 contactar amb Puri Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo titulo del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

636 ABRIL OK.indd 6

29/03/2018 0:48:47

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) “Si l’encertes, l’endevines” torna als aparadors de Sant Andreu

D

issabte 21 d’abril es donarà el tret de sortida de la 3a edició del concurs “Si l’encertes, l’endevines” que organitza la Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona gràcies a la col•laboració amb La Llotja (Escola superior de Disseny i Art) i l’Eix Comercial de Sant Andreu.

La iniciativa vol promocionar el comerç de proximitat i promoure les frases fetes a través d’una invitació a passejar pels carrers més cèntrics del barri.

Durant 15 dies, del 21 d’abril fins al 6 de maig, tothom que vulgui podrà anar als comerços col•laboradors que tinguin els cartells penjats i participar en el concurs. Com en la 1a i 2a edició, es tracta d’endevinar la frase feta que s’amaga darrera de cada il•lustració.

A la butlleta per jugar hi haurà les explicacions de com jugar i també tots els premis a què es pot optar. Les butlletes es podran recollir als comerços participants, al local de l’Eix Comercial, al CC de Sant Andreu i a la Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona.

Un cop emplenades, s’hauran de portar a un dels punts de lliurament: a) CNL de Barcelona, Delegació de Sant Andreu, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h; dijous, de 16 a 20 h. b) Eix Comercial de Sant Andreu, de dilluns a divendres en horari comercial. Puntualment pot estar tancat. c) Centre Cívic Sant Andreu, de dimarts a divendres, de 9 a 14 h; de dilluns a divendres de 16 a 22 h; dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 21 h.

La festa del lliurament de premis es farà el dijous 17 de maig a les 18.30 hores, a l’Espai Bota (c. Sant Adrià, 18-24).

Reserva’t la data al calendari!

El 23 d’abril la Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona serem en un dels estands de la plaça Orfila: busca’ns i recull la teva butlleta!

Us animem a participar-hi. Les frases fetes tenen premi...vine a trobar-lo!

Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona

cap a peus | abril

Hi haurà 4 categories de participació segons les frases que s’encertin i per a cada categoria se sortejaran 2 premis. A més, hi haurà un premi especial que consistirà en un val de 100 € de l’Eix Comercial de Sant Andreu entre les butlletes de la 1a categoria que hagin encertat les 40 frases fetes.

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

636 ABRIL OK.indd 7

29/03/2018 0:48:47

CALÇOTADA HARMONIA

12a edició de la Calçotada Popular de l’Harmonia

E

l passat 3 de març va tenir lloc als Jardinets de Can Fabra la 12a edició de la ja clàssica Calçotada Popular i Ecològica organitzada per la Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure, qui coordina sota el model de gestió comunitària l’Ateneu L’Harmonia.

Color, alegria, cooperació i molt bon ambient en una jornada festiva amb molta harmonia. Cercavila festiva amb els Diables de Sant Andreu, activitats familiars per equips dinamitzades per la Cia. La Gralla, màgia de proximitat amb el mag The Roker, música festiva i rumba amb Alma de Pato i sobretot calçots a dojo en un dissabte intens que començava a primera hora amb l’encesa dels tres focs i que s’allargava fins al vespre amb la recollida selectiva de la brossa generada.

Enguany a més es va comptar amb la presència d’“observadors internacionals” vinguts de projectes germans com La Harinera de Saragossa, l’Astra de Gernika o el Martadero de Cochabamba (Bolívia), tots ells impregnats per la mateixa filosofia que l’Ateneu L’Harmonia que busca la implicació de la ciutadania en la gestió i la governança dels seus espais culturals públics i comunitaris.

Per moltes calçotades més!

AVV

Imatges que va deixar aquesta celebració popular a l’edició d’enguany / FOTOS: ATENEU HARMONIA; MUNTATGE: XAVIER ARAGALL

636 ABRIL OK.indd 8

29/03/2018 0:48:48

EDUCACIÓ

“No és això companys, no és això” el que volem per a l’oficina d’escolarització

A

l passat número del Sant Andreu de Cap a Peus (número 635) explicàvem que aquest any s’ha inaugurat una oficina d’escolarització a Sant Andreu (Ciutat Vella ja la tenia i Nou Barris també la inaugura aquest any). Al principi se’ns va vendre com una oficina única de pre-inscripció, una reivindicació històrica de l’AVV. Ja dèiem que això estalviaria feina a les direccions dels centres educatius i milloraria i garantiria la transparència del procediment d’admissió. També ajudaria a que es controli que els padrons utilitzats en les preinscripcions siguin reals, així com que l’alumnat que s’incorpora a un centre educatiu un cop començat el curs, el que es coneix com a matrícula viva, es reparteixi per tots els centres. Però després d’escriure l’article a la nostra revista, se’ns va comunicar que les pre-inscripcions es podrien entregar a aquesta oficina (C. de Sant Adrià, 20) o a l’escola sol•licitada en primer lloc (també es pot entregar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà). Ai las! No és això el que volem! Volem una Oficina Única de Pre-inscripció. És una necessitat que clama al cel. Al març del 1999 al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya ja sortia una Proposta de Resolució núm. 16 “El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, pel que fa al procés de matriculació, a crear una Oficina Única de Preinscripció per tal d’evitar una selecció prèvia en els processos de matriculació i que tots els centres docents públics i concentrats compleixen la legislació i la normativa existents a l’hora d’admetre alumnes, sense exclusions, marginacions o rebuigs per motius de gènere, raça, ètnia, situació social i econòmica o religió.” I la situació no ha millorat des de llavors, sinó que més aviat ha empitjorat.

Per cert, al programa de Barcelona en Comú hi ha la creació oficines municipals d’escolarització a cada districte per garantir que la reserva de places per a necessitats educatives específiques i especials, la gestió de la matrícula fora de termini i l’ampliació de ràtios responguin al principi d’escolarització equilibrada de l’alumnat a tots els centres educatius finançats amb fons públics. Ens poden explicar com es farà tot això si no hi ha una oficina única que reculli totes les pre-inscripcions i controli tot el procés? Sense això les oficines d’escolarització són paper mullat.

Gemma Armengol

Vist al Twitter @capapeus

636 ABRIL OK.indd 9

cap a peus | abril

L’administració afirma que aquesta oficina no pot ser l’únic lloc de recollida de pre-inscripcions degut a la llei vigent. És ben cert que el decret 75/2007 (modificat amb el decret 10/2012) diu “En el període de preinscripció de l’alumnat establert amb caràcter general, la sol•licitud d’admissió s’ha de presentar al centre sol•licitat en primer lloc o a l’ajuntament de la localitat on aquest centre estigui ubicat, o a la oficina municipal d’escolarització, si el municipi en té.” Doncs bé, que es modifiqui el decret, és tan senzill com això.

Val a dir que aquest decret del 2007 ja es va modificar al 2012 per canvis en el sistema de puntuació per a l’admissió dels alumnes a un centre. No és tan complicat doncs modificar un decret, només cal voluntat política. Des d’aquí reclamem a la Generalitat que es modifiqui el decret i també demanem a l’Ajuntament de Barcelona que faci pressió en aquest sentit.

9

29/03/2018 0:48:48

L’entrevista | Raül García i Aranzueque | PERIODISTA

“Se’n fan molts llibres del passat i potser no prous del que està passant ara”

R

edactor de la secció de societat especialitzat en educació del Punt Avui. Veí de Sant Andreu des de 1999. “Sant Andreu és com un poble, té una identitat pròpia”, comenta.

Va participar de la revista Ciutat Nord, una publicació que tenia edició a Sant Andreu, a Nou Barris i a Horta. Mentre estudiava la carrera de periodisme, ell va col•laborar com a redactor a l’edició de Nou Barris. Abans, s’havia dedicat a les arts gràfiques. El 2002 va entrar a l’Avui a la secció d’internacional. Ara, ha escrit una novel•la ambientada a Sant Andreu, Fora de Registre, que va presentar el passat 5 de març a la biblioteca de Can Fabra.

Com vas decidir-te a escriure una història que transcorregués a Sant Andreu?

“Cap al 2014, vaig fer uns cursos d’escriptura de novel•la a l’Ateneu Barcelonés i vaig escriure la novel•la que aquest any, per vici de periodista, he volgut actualitzar el context social i polític abans de publicar-la. Jo vull reflectir que Catalunya és un espai cohesionat i divers alhora que existeixen 2 grans grups sociopolítics i una amplíssima gama de grisos. Llavors la idea és mostrar com aquests 2 grans grups tenen uns referents lingüístics i mediàtics molt diferents. I aquesta gran divergència social la vaig trobar a Sant Andreu mateix, em va semblar que no calia buscar persones de barris diferents per reflectir-ho”.

10

En què et vas inspirar per construir el relat d’aquesta novel•la que vol ser realista?

“El llibre està inspirat en situacions que jo mateix he viscut o bé conec gent que les ha viscut. No hi ha cap personatge que respongui a alguna persona en concret sinó que és una barreja de moltes persones. El protagonista és un home de trenta anys que es troba en una etapa decisiva a la vida. La seva dona l’ha deixat i el seu millor amic l’empeny a canviar de feina i es posa a treballar en una impremta. I aquest canvi el fa sortir del gran grup al qual pertany, de la seva bombolla, per entendre altres ambients.

El llibre consta d’una doble trama en l’àmbit laboral i en l’àmbit personal”.

Fora de Registre es refereix a aquest trencament de la polaritat en la què viu...

“Fora de registre en el llenguatge de les arts gràfiques vol dir que els 4 colors principals no coincideixen i la imatge queda distorsionada. El que li passa al protagonista és que quan canvia el seu ambient, es troba fora de lloc, tal com li passa actualment a la societat catalana, amb dues meitats que no acaben de lligar”.

Per què creus que al final la majoria dels periodistes acaben escrivint un llibre? “És una mania que tenim, però que no està malament.

636 ABRIL OK.indd 10

Jo com a mínim he procurat que el protagonista no fos un periodista perquè molts periodistes escriuen novel•les de protagonistes periodistes perquè costa separar-te d’aquesta professió que al final és una manera de viure. De tota manera, trobo a faltar novel•les que parlin de l’actualitat. Se’n fan molts llibres del passat i potser no prou del que està passant ara. Per mi és més fàcil parlar del que estic vivint ara que no pas del que va passar fa anys, tot i que admiro molt a qui fa novel•la històrica o de ciència-ficció perquè cal molta documentació per això. Però a mi m’atrau l’ara”.

Què destacaries del periodisme andreuenc?

“Ciutat Nord ja no existeix però era una publicació amb un segell molt periodístic que molts cops trobo a faltar en altres publicacions locals. El Cap a Peus és la publicació de reflexió andreuenca de referència i últimament he vist que també han sorgit plataformes digitals que permeten mantenir-te informat sense aquesta profunditat sobre l’actualitat de Sant Andreu. En aquest temps de crisis, el periodisme local ara pot tornar a ser important després d’haver estat durant un temps menystingut pels diaris generalistes”.

Quina creus que serà l’acollida del teu llibre?

“La presentació a Can Fabra va anar molt bé però encara és massa d’hora per saber si anirà bé. Tant de bo! També és possible que faci alguna presentació més del llibre però encara no ho tinc lligat”.

Alba Cabrera

29/03/2018 0:48:49

FABRA I COATS

Quan la Fabra feia fil

L

a Fabra i Coats és un pou de sorpreses. Ara fa uns mesos es varen trobar en uns armaris uns quants rotllos de pel•lícula, de 18 mm, que encara no estaven controlats. Vàrem visionar-los i, amb una duració d’unes cinc hores, s’hi veien escenes com la sortida de la fàbrica, la Casa Cuna, diverses filmacions sobre els esports que teníem (futbol, tennis, piscina, etc.), els festivals que es feien al camp d’esports, la Diada de Reis, els berenars dels jubilats, una pujada amb autocars a Montserrat... En resum, una joia, filmada entre els anys 1940 i 1960.

La primera tasca, que va portar a terme el Museu d’Història de Barcelona, va ser passar-les a format digital i, posteriorment, per tal de poder donar-les a conèixer a tothom, fer-ne un muntatge, d’uns 23 minuts, que sota el títol de “Quan la Fabra feia fil” ofereix unes imatges molt representatives, amb locució dels nostres socis Enriqueta Civil i Escala i Enric S. Soldevila. Dins la música que s’hi ha posat, cal remarcar que en les imatges sobre un gran aplec de sardanes, al Camp d’Esports, hi podem sentir la sardana Els Degotalls, obra del mestre Ricard Castells, que també era treballador de la Fabra.

El muntatge li hem d’agrair a l’agència de publicitat Umbilical i a la productora audiovisual Utòpic, de les quals és responsable el fill dels socis que fan la locució.

El cert és que estem molt contents de l’acollida que la presentació ha tingut, ja que si el primer passi, que es va fer dins els actes de la Festa Major, va ser un èxit que va omplir l’Auditori de Can Fabra, deixant gent al carrer, ara, al segon passi, a l’Espai Bota hi han assistit 220 persones.

I és que Can Mamella ha estat una font de treball per a moltes llars de Sant Andreu de Palomar, juntament amb la Maquinista i la Hispano Suïssa – Pegaso, i això és un llegat que creiem que és molt important que arribi a les futures generacions.

Per a nosaltres és molt satisfactori veure que els diferents edificis i espais del recinte van remodelant-se, generalment amb gran respecte, i van tenint usos per al barri i per a la ciutat.

Antoni Martínez Payet, Secretari dels Amics de la Fabra i Coats

cap a peus | abril

Aquestes pel•lícules, juntament amb els 800 metres lineals de documentació, les més de 1.500 peces, estris i màquines que tenim, la gran quantitat de fotografies i els edificis del recinte, al mateix temps que els relats que ens puguin fer extreballadores i extreballadors, han de formar part, com també el material que disposin les altres dues empreses, del futur museu, que, per fi, després de més de 10 anys de reivindicacions, sembla que va prenent cos i ja disposa d’un espai adjudicat, alhora que es compta amb la disposició de tirar endavant el projecte.

11

Departament de Litografia. Anys 60 / AMICS DE LA FABRA I COATS

636 ABRIL OK.indd 11

El personal del Departament d’Entubar. Anys 80 / AMICS DE LA FABRA I COATS

29/03/2018 0:48:52

VEÏNES DE SANT ANDREU

Retrobament de teixidores andreuenques

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Dones de l’empresa Bas i Cugeró

12

L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar vol expressar en nom de la vocalia de sanitat i la nostra revista Cap a Peus una esmena sobre l’article publicat el mes de febrer de 2018 al número 634 sobre el Sociosanitari Isabel Roig.

En cap moment des d’aquesta associació ni la seva publicació hem volgut desprestigiar els professionals del centre. L’únic que vam voler fer va ser reflectir les queixes de diversos pacients sobre les condicions en que van ser atessos per tal de donar-los veu periodísticament i de la manera més ajustada a la realitat possible. Creiem que probablement, una de les millores que caldria implementar en aquest complex sanitari per revertir aquesta situació de queixes seria augmentar el personal en alguns torns o departaments i així, poder atendre correctament als pacients. A partir de la reunió que l’AVV vam tenir amb el centre sanitari, confiem que es posarà solució a les mancances que van poder ocasionar les queixes publicades.

Des de l’Associació creiem en la professionalitat de les persones que treballen en aquest centre i el nostre objectiu és mostrar la realitat andreuenca, no per ensotar-la sinó per millorar-la. La nostra principal finalitat és sempre treballar en favor la constant millora i evolució dels equipaments sanitaris andreuencs per a benefici dels seus usuaris com també de les persones que hi treballen o hi conviuen.

636 ABRIL OK.indd 12

29/03/2018 0:49:02

pieza revista casal 2018.pdf

1

23/03/18

11:48 a.m.

93 311 74 51

c/Vèlia 28, 08016 Bcn

del

2ju5ny

C

M

Y

CM

1a

al

27

se tm a n a d e

setembre

juliol

MY

CY

CMY

K

10-16 ANYS

CAMPUS

TECNÒLOGIC PLACES LIMITADES!

100% en anglès

Casal per setmanes

Ús de les noves tecnologies

Amb possibilitat de menjador

Metodologia "learning by doing"

WWW.CASAL-ESTIU.COM 636 ABRIL OK.indd 13

29/03/2018 0:49:05

636 ABRIL OK.indd 14

29/03/2018 0:49:05

Mirades morades: evolució del feminisme andreuenc

Alba Cabrera i Xavier Aragall

“El feminisme és la idea radical que les dones som persones”. Així va definir l’activista nord-americana Angela Davis el feminisme. Una definició semblant a la que dóna també el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: “Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres”.

Les mobilitzacions d’aquest 8 de març han evidenciat per fi que el feminisme és una reivindicació necessària per assolir una societat justa i on tothom tingui cabuda sense ser discriminat, en aquest cas, pel seu gènere.

La sociòloga Marina Subirats també defineix el feminisme de la següent manera: “el feminisme és sobretot un moviment d’alliberament de les persones, en primer lloc de les dones, però també dels homes. És per això que tots estem cridats a reflexionar”.

15 cap a peus | abril

Murals feministes Carrer Segre / ATENEU HARMONIA 636 ABRIL OK.indd 15

29/03/2018 0:49:06

Podem fer-ho si lluitem juntes / JAUME MONTSERRAT

L

a d’enguany ha estat una mobilització especial, molt nombrosa i una ferma expressió d’un malestar que fa molt de temps que es ve coent. El feminisme ha tingut sempre dues vessants, el teòric, on des del tombant del passat segle XX, ha anat analitzant la situació de discriminació de la dona en la societat i ha proposat vies d’alliberament i de desmuntar un món heteropatriarcal on l’home té un rol dominant per sobre les dones. L’altra vessant ha estat pràctica, de mobilització i reivindicació del dia a dia, de combatre moments i situacions injustes, tant a casa com a la feina, essent l’assetjament i el maltractament els fets més greus i perceptibles, el gran repte a vèncer que es manté per petites accions diàries de discriminació que refermen aquestes situacions.

La lluita acumulada de tantes dones, permet parlar avui d’un moviment social imparable, on es trenquen silencis i sobretot es trenquen barreres imperceptibles però que existeixen, difícils de reconèixer i superar. Sí, homes i dones són diferents, però aquesta diferència no pot traduir-se en desigualtats, ni davant llei, ni a la feina, ni enlloc. El moviment internacional feminista Me too (Jo també) reflecteix una tendència de fons, és un “ja n’hi ha prou de callar” davant un dels factors on més clarament es veu la dominació masculina: l’assetjament sexual, l’abús i la discriminació en situacions laborals, familiars i quotidianes.

Aquest moviment ha permès recentment que hagin sortit a la llum casos d’abusos en àmbits tan diversos com el món del cinema a Hollywood, el Parlament Europeu, la cooperació internacional i de ben segur que molts encara han de venir.

636 ABRIL OK.indd 16

Manifestació 8-M 2018 a Barcelona / ANDREU CARRASCAL

29/03/2018 0:49:07

dors acomiadats de Motor Ibèrica van iniciar una tancada durant quasi tot el mes a la parròquia de Sant Andreu de Palomar per reclamar la readmissió dels seus marits i fills als llocs de treball.

Van romandre allà fins que van ser brutalment desallotjades per les autoritats. L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar va coordinar l’ajut exterior de les tancades, i per això l’any passat a l’abril se’ls va retre un homenatge a la parroquia de Palomar (Crònica de l’acte al Cap a Peus número 625). També molts comerciants i individuals van aportar provisions a les dones tancades.

Cicle d’actes feministes organitzat a l’Harmonia / ATENEU HARMONIA

La reivindicació feminista a Sant Andreu Aquest 8 de març, des de Sant Andreu es va organitzar una concentració per unir-se a la manifestació principal que va tenir lloc a partir de les 18 h al centre de Barcelona. També l’any passat, amb motiu del Dia Internacional de les Dones i amb el suport de l’Ateneu Harmonia, al nostre poble es va instal•lar un mural feminista de l’artista Clara Sáez al carrer Segre sota el lema “El feminisme ens guia”. Un mural acompanyat d’un text de l’escriptora Mar Vallecillas per fer consciència sobre que cada pocs segons –l’estona que es triga a llegir el text- una dona pateix una agressió sexual. Des de fa anys i amb gestos com aquests, Sant Andreu s’ha anat sumant a la lluita feminista.

En l’actualitat, en el mateix espai on estava ubicada la Fabra i Coats es va fundar l’Ateneu Harmonia el setembre de 2014.

Un ateneu amb ànims de ser un espai per a l’horitzontalitat, la implicació, la proximitat, l’assemblearisme, la sostenibilitat, la inclusivitat, la participació, la intergeneracionalitat i la igualtat a Sant Andreu. Un espai autodefinit també com un espai sensible i positiu, crític amb allò establert, que facilita i garanteix la igualtat efectiva entre totes les persones.

Activitat feminista a Sant Andreu Les primeres dones andreuenques en marcar un abans i un després van ser les filadores de la Fabra i Coats, la fàbrica tèxtil més important de l’actual districte de Sant Andreu que va funcionar entre els anys 1837 i 2005. Quatre de cada cinc treballadors de l’empresa de filatures Fabra i Coats eren dones i la fàbrica va esdevenir un dels motors econòmics del poble. Durant els anys de més producció, la fàbrica tèxtil de Sant Andreu va arribar a tenir 1.200 empleades. Aquestes dones secundaven les vagues dels homes i l’empresa ajudava a la conciliació familiar gràcies a la seva escola bressol, on anaven els fills i filles de les famílies que treballaven allà.

Igualment, des del 2016 (article al Cap a Peus número 612), l’Associació de dones feministes de Nou Barris organitza a principis de gener una concentració a la Plaça Orfila en memòria de totes les víctimes de violència masclista de l’any anterior i els feminicidis, violència de dones cap als homes. El novembre de 2017 l’Assemblea de Festes Feministes a Sant Andreu va organitzar conjuntament amb l’espai Ca la Dona uns concerts feministes dirigits també al col•lectiu de dones LGTB (homosexuals, bisexuals, transsexuals i altres variants de gènere) al Casal Noi Baliarda. Per la seva part, la Cinètika (antics cinemes Lauren) ofereixen entre les seves activitats cada dimarts al matí un curs d’autodefensa feminista.

La tancada de les dones de la Motor Ibèrica el 1976 va ser una de les primeres reivindicacions amb posterior ressò internacional del moviment veïnal de les dones a Catalunya. Set mesos després de la mort del dictador Francisco Franco el franquisme encara era viu. Però Sant Andreu tenia ànsies de democràcia i l’1 de juny de 1976 més d’un centenar d’esposes de treballa-

També cal destacar que des de fa cinc anys, Grup Pintors de Sant Andreu organitza una mostra amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Es tracta de l’exposició “D”, una mostra que té com a principal protagonista la dona, amb l’objectiu de fer visible i conscienciar del que encara queda per recórrer en la igualtat entre dones i homes.

636 ABRIL OK.indd 17

cap a peus | abril

Per això, volem recollir l’evolució d’aquest moviment amb segell andreuenc des que va agafar força reivindicativa al poble els últims anys i quines perspectives es preveuen pel feminisme a Sant Andreu.

L’Ateneu Harmonia dóna una especial rellevància a la denúncia de la violència masclista. Concretament el 25 de novembre de 2017 (Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Vers les Dones) l’Harmonia s’unia a les veus contra el masclisme i organitzava una pintada de mural feminista amb les grafiteres Lily Brik i Cristina Dejuan, i que ens han de servir per conscienciar-nos sobre tot tipus de violència contra les dones. A més, el pròxim dia 7 d’abril, l’Harmonia acollirà El Triangle, la primera Jornada dedicada al feminisme i al paper de la dona en la cultura que organitzarà conjuntament amb la Biblioteca de Trinitat Vella i l’Ateneu Popular de Nou Barris, ja que els tres espais programem activitats culturals, de proximitat i relacionades amb la cooperació, el treball en xarxa i la comunitat.

17

29/03/2018 0:49:07

El 8 de març i el feminisme vist pel Cap a Peus El 1981, tot just feia mig any que havia començat a publicar-se el Cap a Peus i al mes de març (revista número 121) hi trobem el primer article referit al dia de la dona: “La participació de la dona a Sant Andreu” escrit per en Pere Massanet, on es feia una reflexió sobre el perquè la dona estava molt poc representada en el món associatiu i reivindicatiu de Sant Andreu.

Es destacava que prop d’un 80% de les dones no estava integrada al mercat laboral, i reivindicava la necessitat de no menystenir el treball domèstic, ja que malgrat no ser present com població activa, aquestes dones treballaven diàriament tantes o més hores que els seus marits. De retruc, la poca socialització que suposava la rutina domèstica allunava la dona de l’associacionisme i l’activisme social. Ja llavors, l’autor advocava per un canvi de mentalitats i la superació d’aquesta situació d’invisibilitat de la dona.

Passats cinc anys, i en plena efervescència del debat de la permanència d’Espanya a l’OTAN, trobem un article de la Comissió de dones per la Pau i el desarmament de Sant Andreu “Les dones i la pau” (1986, número 1942) que cridava a la mobilització de les dones en el referèndum de permanència de l’Estat espanyol dins l’estructura militar de l’OTAN, i demanava un vot negatiu per aconseguir un món sense violències ni agressions militars. En aquest sentit es feia ressò de la importància de l’educació per desenvolupar els valors de la pau i la no-violència. També parlava del moviment d’objecció de consciència per tal de no fer el servei militar (la mili) i en donaven el seu suport.

18

La tercera notícia que destaquem sortia 15 anys més tard, el març de 1999 (número 4223). Amb el títol “Dones lluitadores, dones vencedores” i escrit per Marta Puig, la notícia ens informava del llarg camí que hi havia per recórrer per part de les reivindicacions laborals de les dones i hi afegia la problemàtica del maltractament, llavors encara molt silenciat. En l’article es feia referència al primer Congrés de les dones de Barcelona, que s’havia celebrat el mes de gener anterior i que comptà amb la participació de més de 2.500 dones.

El congrés organitzà ponències sobre línies temàtiques que van abordar entre altres temes: valorar la participació de les dones en les transformacions urbanes, l’accés als serveis de la ciutat o la presència de les dones en l’espai mediàtic. Aviat farà 20 anys d’aquell congrés i els temes segueixen ben oberts en l’agenda reivindicativa per la igualtat de la dona.

També el gener de 2016, la revista va anar a cobrir la manifestació en contra la violència masclista que se celebra des de llavors cada any a la Plaça Orfila (número 6124). Aquestes manifestacions van servir de preludi per la resta de mitjans andreuencs per conscienciar-se més que mai a donar visibilitat a la lluita contra el masclisme, no només mostrant-se a favor de la igualtat sinó també participar perquè sigui efectiva.

Per això, el Cap a Peus i en nom també de l’Associació intenta establir la paritat de gènere a la publicació en la mesura del possible i aquest 8 de març l’actual coordinadora Alba Cabrera es va adherir tant al manifest estatal com al nacional català de la premsa representant aquest mitjà en favor el periodisme antimasclista, paritari, inclusiu amb la diversitat de gènere i feminista. A més, aquest número 625 pretén ser un número especial dedicat al feminisme.

*Les fotografies dels articles corresponen a cada número assignat a la llegenda de l’1 al 4 per ordre

636 ABRIL OK.indd 18

29/03/2018 0:49:07

PER SABER-NE MÉS... L’ATENEU HARMONIA RESPON Com es va decidir que l’Harmonia fos una entitat feminista?

“Segurament no es tracta de ser, sinó de construir. Un equipament es fa dia a dia amb les persones que el conformen, les decisions que es prenen i els motius que guien a prendre-les. El feminisme, com pot ser el cas de la lluita contra el racisme, no és el fruit d’una decisió ni tampoc una etiqueta a posar-se, sinó el resultat d’un treball constant i una revisió diària. Efectivament, a L’Harmonia fem passes endavant en aquesta línia perquè és el seu motiu de ser i fer: acollir, facilitar i desenvolupar activitats i propostes orientades a transformar la realitat, que es defineix indubtablement per ser capitalista i patriarcal”.

Com intenteu fer arribar a les escoles, llars socials i altres col•lectius la necessitat de que Sant Andreu sigui feminista?

L’Harmonia és el que entre totes fem i decidim. A dia d’avui és palesa la necessitat de comunicar tant de portes endins com de portes enfora, i en el cas que se’ns planteja, ens travessa encara més fort aquest clam. Des de l’ateneu donem suport i difonem el discurs que el moviment feminista està treballant. A banda, entre d’altres aspectes, fem ressò dels casos repressius i les lluites sindicals que es vinculen directament a la lluita feminista, com per exemple amb el cas de les Feministes Encausades, o el de Las Kellys BCN. Sense anar més lluny, el dia 8 de març les treballadores de l’Harmonia vam sumar-nos a la vaga feminista que hi havia convocada i vam decidir que les nostres tasques no serien suplides per ningú altre amb la intenció de posar en valor i, així, evidenciar el nostre treball diari”.

cap a peus | abril

Creieu que des de la vostra existència s’ha incrementat la presència del feminisme a les entitats i associacions de Sant Andreu i la seva reivindicació?

“No considerem que des de l’existència física de l’equipament el feminisme hagi pres més valor a Sant Andreu de Palomar, més aviat, i si és així, pensem que es deu a una multiplicitat de factors dels quals l’ateneu no és ni molt menys un referent (ho són, en tot cas, les companyes que participen del moviment feminista) sinó un espai on el feminisme prengui un valor cabdal, i així es tradueixi en el màxim de les expressions, estructures i decisions preses.

A L’Harmonia hem acollit, acollim i acollirem diverses activitats i jornades autònomes vinculades a la lluita feminista. En són exemples concerts com el de La Mare, la presentació del llibre “Montserrat Roig, la memòria viva” a càrrec de l’escriptora Aina Torres, el cinefòrum “Feminisme i revolució”, organitzat a càrrec del col•lectiu CCCP, el concert a càrrec de Kinsale del passat juliol, dins del cicle de concerts “Quatre de fresques”, entre d’altres. A banda, des de l’ateneu es programem dues vegades l’any coincidint amb el 8 de març i el 25 de novembre “Veus contra el masclisme”, un cicle que pretén visibilitzar les dones que formem part del món cultural, donant-nos veu dalt de l’escenari i que combina diferents disciplines, des de la música, a les arts escèniques, audiovisuals i la ja tradicional pintada del mural feminista al C/ del Segre. A més, en una cooperació a tres bandes amb l’Ateneu Popular 9Barris i la Biblioteca de la Trinitat Vella, el proper 7 d’abril tindrà lloc durant tot el dia a l’Ateneu L’Harmonia el Triangle, la I Jornada sobre Dona i Cultura. En aquesta línia, val a dir que al Triangle hi participarà el col•lectiu d’autodefensa feminista Assata, que sorgeix a partir del taller que ara ja fa 3 anys vam impulsar des de L’Harmonia”.

Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona per promoure la defensa dels drets de les dones de la ciutat. En aquest sentit, s’estan aplicant polítiques que van en una bona línia. Tot i així, estem en un context capitalista i patriarcal i això és una evidència, i la resposta (que coincideix amb el motor de L’Harmonia) passa per transformar aquesta realitat i reclamar una lluita oberta -i honesta- per part de tots els agents socials i institucionals per anar assolint una transformació social efectiva”.

19

Què considereu o que demaneu a les institucions millorin de cara a polítiques relacionades amb el feminisme? “És un fet positiu que s’hagi implementant la Regidoria de El Cap a Peus vehicula a través de les xarxes socials activitats feministes, i també d’altres, que tenen lloc a l’Harmonia / TWITTER @CAPAPEUS

636 ABRIL OK.indd 19

29/03/2018 0:49:08

Cultura | Teatre

El teatre, eina de transformació social L’Ateneu L’Harmonia dedica la seva programació del mes de març a reivindicar el lideratge de la dona a la indústria cultural i a sensibilitzar i trencar l’estigma vers les persones amb malalties mentals

20

A

Protagonistes femenines de la quarta edició del cicle Veus contra el Masclisme / ATENEU HARMONIA

l’Ateneu L’Harmonia són molt conscients del paper que juga la cultura a l’hora de donar a conèixer realitats socials i reivindicar col•lectius sovint invisibilitzats. La seva programació del passat mes de març n’és un clar exemple.

“Quantes escriptores de còmics coneixem? Quantes directores de teatre? I tècniques de so i llums?”, pregunta l’Emma Llésera, responsable de comunicació de l’entitat. N’hi ha, i moltes, com també productores musicals, grafiteres i directores de cinema.

“La cultura és un dels sectors on hi ha un domini de les dones, però on aquestes sovint quedem invisibilitzades pel poder dels homes”.

Així que amb la voluntat de trencar amb aquesta “endogàmia masculina” del món de l’espectacle i coincidint amb el dia internacional de les dones, l’Harmonia ha celebrat aquest març una nova edició del cicle Veus contra el Masclisme. “Perquè ara més que mai és necessari que cridem i fem notar la nostra presència, aquella que s’ha intentat amagar des de fa moltes dècades”, afirma Llésera.

636 ABRIL OK.indd 20

Aquest crit ens pot arribar en forma de rialles vers la personificació d’un anacronisme i d’unes normes socials que comencem a deixar enrere i que tan hilarantment representa la clown Virginia Melgar, primera en passar pels escenaris d’aquesta ja quarta edició del cicle. El crit també pot ser la rebel•lió de tres dones, tres dives interpretades per la Cia d’Euler que trenquen amb els cànons que els marca la societat de l’espectacle: bellesa, joventut i zero xoriço. I el crit femení també és música, música delicada i rítmica que interpreten amb emoció les Maio de Sal. Atenció a aquest sorprenent quartet i a les seves versions de cançons provinents de Portugal, Brasil i Cabo Verde.

Busqueu-les al seu canal de Youtube i no us perdeu les seves properes actuacions!

Lluitar contra el masclisme des del circ, el teatre, la música, l’art de carrer, la màgia… El feminisme és un dels eixos vertebradors de la programació d’espectacles i del projecte general de l’Ateneu L’Harmonia, que va més enllà de dates marcades com el 8 de març. “El feminisme és totalment necessari”, reivindica

29/03/2018 0:49:08

Llésera, “perquè al segle XXI encara no vivim en una societat igualitària, perquè la història està explicada per herois, i no heroïnes, i perquè cada petita acció compta”.

El teatre com a eina de transformació social. A l’Ateneu són conscients d’aquest rol i per això s’han erigit com a agent divulgador i espai per al seu desenvolupament. En aquest sentit, cada setmana acull els assajos del Club Social Cap Endavant, un dels serveis d’inclusió comunitària que ofereix l’associació Arep, entitat allotjada a l’Ateneu i dedicada a la millora de la qualitat de vida de persones amb problemes de salut mental. “La participació al club permet a la persona trobar activitats d’oci que li agradin, conèixer gent i millorar la seva autonomia i satisfacció amb el que fa”, explica l’Érika Puig, coordinadora del club.

Entre les diverses activitats que es duen a terme des del Club Social el teatre assoleix una importància clau. “Permet a les persones expressar-se des d’un altre lloc més obert que la societat normalment no els ofereix”, comenta Puig, que afegeix que a través del teatre “es pot ser diferent, estrafolari, expressar emocions i realitzar accions que habitualment no es farien”. Les arts escèniques, doncs, es converteixen en una eina d’apoderament, afirma la coordinadora dels Cap Endavant, un dels tres Clubs Socials que el 17 de març van participar a la jornada de teatre i acció de L’Harmonia, un matí de diversió, intercanvi i comunió entre els membres dels tres col•lectius: els Cap Endavant d’Arep, l’Ocioteka de la Fundació Cassià Just i els Punt de Trobada de l’Associació per la Salut Mental Baix Llobregat Nord.

La Míriam, la Yolanda, la Rosa i l’Agustín són els protagonistes

La millora de l’autoestima i la participació més activa amb l’entorn són precisament dos dels objectius fonamentals de les activitats que fan l’Alicia Zamora i la Sònia Camacho des de fa cinc anys a Espai Teatre, una entitat que utilitza la pedagogia teatral per millorar les habilitats socials i personals de diferents col•lectius, entre ells els de salut mental. Professionals del món dels escenaris, Zamora i Camacho són el punt de connexió entre els tres Clubs Socials que es van reunir el dia 17. Cada setmana dirigeixen les seves respectives classes de teatre i són testimoni del valor terapèutic que tenen en els seus membres.

“El teatre els obre la porta a fer un procés d’autoconsciència i els dona l’oportunitat d’estar en grup i de contactar amb altres persones per tal de generar un producte tots junts”, comenta Zamora, que també subratlla la importància que això té en la seva participació en altres entorns fora del Club Social, com la família.

Una eina d’apoderament, doncs, “que els permet tornar a ser protagonistes i comprovar que tenen moltes coses a dir”.

Coses a dir també les que tindran algunes de les companyies andreuenques aquestes properes setmanes. Estigueu atents a l’agenda primaveral. Al Centre Cultural “Els Catalanistes”, tenen doble programació: els dies 7, 8, 14 i 15 d’abril estrenen la comèdia musical T’estimo ets perfecte (ja et canviaré...), mentre que el 28 i 29 presenten la comèdia Un aire de família. I continuem, perquè el 5 i 6 de maig la Lírica torna als escenaris amb una nova adaptació del musical T’odio, amor meu! I el mateix dia 5 l’Ateneu de Sant Andreu estrena una altra comèdia: Pels Pèls!

Mª del Mar Gallardo

cap a peus | abril

Després d’escalfar motors i de fer les degudes presentacions per espantar els nervis, els integrants de cada grup han pujat a l’escenari, s’han posat les màscares d’actors i s’han transformat en venedors i clients d’un mercat de barri, en presentadors de televisió i en propietaris d’una peculiar comunitat de veïns. “Ho hem basat tot en la improvisació”, expliquen els actors del Club Punt de Trobada. “Així cadascun de nosaltres pot aportar les seves idees i crear el seu propi personatge”.

d’una divertida versió de La que se avecina, una obra encara en construcció que presentaran a final de curs com a resultat del treball que fan setmanalment al club i que tants bons moments els reporta. “Ens hem fet tots molt amics i ens ajudem molt”, diuen, i destaquen com cada setmana, després de l’assaig, se’n van tots a prendre alguna cosa. “Passem una estona agradable i ens oblidem de tot”, afirmen, i afegeixen que participar al taller permet a molts dels seus integrants agafar seguretat i adquirir habilitats socials.

21

En el marc de les obres d’actors amb malalties mentals, s’ha fet l’exposició ‘Cromatismes i diversitat’ a l’Harmonia a càrrec dels alumnes del taller d’arteràpia de l’Associació Arep / AREP

636 ABRIL OK.indd 21

29/03/2018 0:49:09

SANT JORDI 2018

Nous llançaments editorials i la tradicional firma d’autors só

E

l mes d’abril és el més esperat de l’any pels amants de la literatura i de la cultura, i és que molts autors aprofiten per llençar les seves novetats i participar activament en diferents activitats que els apropen als seus lectors.

Des del Cap a Peus no podíem deixar de fer una petita parada per presentar les diferents propostes editorials d’aquest any per Sant Jordi.

Llop Roig és una editorial andreuenca nascuda al novembre de 2016 de la mà de l’historiador Pau Vinyes i Roig. Pel proper Sant Jordi prepara la presentació del llibre Sant Andreu de Palomar il•lustrat. 31 racons andreuencs, un recull d’imatges pictòriques, recolzades amb textos, dels llocs més emblemàtics del nostre poble. Es tracta d’una mena d’itinerari guiat que presenta un Sant Andreu que no oblida les seves arrels, però que alhora té molta projecció de futur. Les il•lustracions són de Cèlia Vallès i Pi. De la mateixa editorial també trobarem Sant Andreu de Palomar fotografiat. Josep Boixadera, de pastor a fotògraf de pobles i ciutats. Llop Roig ha volgut amb aquest títol rendir un homenatge a un dels pioners de la fotografia comercial, i per això reuneix per primer cop en un sol llibre les postals en color que Josep Boixadera i Ponsa va editar sobre Sant Andreu.

Sense deixar de banda el nostre barri, la revista Finestrelles, editada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, va presentar el passat mes de desembre el seu número 17, dedicat al patrimoni andreuenc. Es tracta d’un recull d’articles sobre les darreres troballes arqueològiques en el subsòl andreuenc, a càrrec dels arqueòlegs que n’han fet les descobertes.

22

Una altra de les propostes seleccionades ve de la mà d’un autor veí de Sant Andreu, en Raül Garcia i Aranzueque. El seu darrer llibre, editat per l’editorial Gregal, es diu Fora de Registre i explica el canvi de vida radical que un home decideix fer després de trencar amb la seva parella.

La novel•la explora les dificultats per trencar amb els esquemes mentals i la lluita interior entre els propis prejudicis i el descobriment d’unes idees o sentiments desconeguts.

En Raül Garcia i Aranzueque és periodista i col•labora amb El Punt Avui. Ha escrit dos llibres sobre el modernisme i ara publica la seva primera novel•la.

Per als més petits de la casa tenim una proposta de bressol andreuenc: Pol i Quim. L’amistat entre un nen i un petit monstre.

Una meravellosa història d’amistat entre un nen i un estrany animal, que parla de la diversitat, el valor de la integració i sobre com les simples aparences de vegades ens poden enganyar.

636 ABRIL OK.indd 22

Recull de fotografies de la Diada de Sant Jordi a Sant Andreu / ANDREU CARRASCAL

29/03/2018 0:49:12

ors són algunes de les propostes del Cap a Peus Pol i Quim està editat també per Llop Roig i recomanat per nens de 3 a 6 anys.

I no podia faltar a la Diada més literària de l’any la presència d’autors andreuencs a la Plaça Orfila, organitzada per la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra.

Escriptors i escriptores com Josep Maria Basté, Janet Recassens, David Uriach, la il•lustradora Maria i Punto i el mencionat Raül Garcia i Aranzueque, estaran signant llibres durant tota la jornada a les parades de la plaça.

La Societat Cultural i Esportiva La Lira també ha volgut sumar-se a les activitats de Sant Jordi amb propostes pensades per infants i famílies: el dia 24 d’abril celebraran la Diada dins del marc d’un projecte anomenat Petita Biblioteca Ideal, una biblioteca col•laborativa on experts com educadors, bibliotecaris o pares i mares del barri recomanen llibres per fomentar la lectura infantil.

Una altra activitat de la Lira tindrà lloc el 20 d’abril, quan presenten la revista 23 d’abril, una revista de poemes i il•lustracions sobre la llegenda de Sant Jordi. Es presentarà conjuntament amb el Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, i s’uniran el Grup Constància i el Grup de Pintors de Sant Andreu.

cap a peus | abril

Aquesta és una petita selecció de propostes, però, com cada any, Sant Andreu es vestirà de roses i llibres per celebrar Sant Jordi amb moltes més activitats.

Míriam Pérez

23

RASCAL

636 ABRIL OK.indd 23

29/03/2018 0:49:13

Esports | WATERPOLO FEMENÍ

D

ivendres 5 de febrer del 1993. Piscina municipal de la Trinitat Vella. Nou de la nit. La grada és plena a vessar de públic de tot tipus per veure en directe el partit corresponent a la primera jornada del Campionat de Catalunya de segona divisió de waterpolo femení entre l’AE Trinitat Vella i el CN Sant Andreu. El fet en si mateix no tindria especial rellevància més enllà de l’enfrontament entre dos equips veïns en un esport, llavors, molt minoritari. Però el partit és especial. És la culminació d’un projecte gestat des de l’hivern del 1992 i que culmina l’estiu d’aquell mateix any amb la creació de l’equip femení de waterpolo en el si de l’entitat, un equip que venia a reprendre allò que a mitjan anys 80 van iniciar un grup de jugadores pioneres i que després de quatre anys va morir sense solució de continuïtat.

Efectivament, durant la temporada 91-92 comença a prendre cos una idea que neix en el si d’un grup d’exnedadores del club que plantegen la idea de tirar endavant la creació d’un nou equip de waterpolo femení. L’exjugador del club Jordi Josep Aymerich es posa al capdavant del projecte i juntament amb les noies aconsegueix vèncer les reticències inicials dels màxims rectors de l’entitat fins que finalment, des de la vocalia de waterpolo, la vicepresidència esportiva i la secretaria tècnica, li compren la idea i li encarreguen la presentació del projecte per estudiar-ne la viabilitat.

24

25 anys del Waterpolo Femení al C L’any següent, el projecte es consolida. Comencen a haver-hi canvis en la plantilla, joves nedadores del club s’incorporen per anar substituint a les més veteranes que van plegant, i és durant aquesta dècada dels noranta que s’aconsegueixen les primeres fites importants.

L’any 95 l’equip obté l’ascens a primera divisió del Campionat de Catalunya, a la vegada que es comença a forjar, per part de la Federació Catalana, la creació de la categoria júnior, reservada a menors de 20 anys.

Aquell mateix any l’equip participa per primer cop al Campionat d’Espanya enfrontant-se amb rivals de la resta de l’estat. El waterpolo femení va creixent de mica en mica i la Federació Espanyola decideix tirar endavant un projecte ambiciós que semblava impossible: la lliga nacional. En la seva primera edició, l’any 96-97, el torneig només té sis equips, i el Sant Andreu, que a poc a poc s’ha anat fent un forat en el panorama, queda enquadrat a la segona divisió, que es resol amb una

fase fin sense final jug el Sant aquest de les garanti sentime una cos

L’any 9 ma cinq la cons obtingu A partir impara

En aquest moment el compromís i vinculació del llavors director tècnic de waterpolo, Joan Donato, és determinant per fer arribar el projecte a bon port. Amb un grup confirmat de 23 jugadores, el juliol del 92, en plens Jocs Olímpics de Barcelona, el projecte queda aprovat i el 4 de setembre d’aquell any l’equip es posa a caminar a la piscina municipal. El grup es posa a prova i supera totes les dificultats que van sorgint: entrenaments a altes hores de la nit, combinatòries impossibles amb estudis i feines, el dur aprenentatge d’un esport amb la pilota com a protagonista, però la il•lusió per bandera fins a arribar al primer dels objectius marcats: el debut a la lliga catalana de segona divisió.

L’equip, que ha quedat format finalment per 17 jugadores, arriba a la cita amb la il•lusió per bandera. Bona part de la junta assisteix al partit; el primer equip masculí suspèn el seu entrenament per fer-se present i donar suport a les noies; els components dels equips inferiors criden i vibren; les famílies de les jugadores pateixen la calor, els nervis i l’ansietat. El partit acaba amb empat a 3. És el primer dels deu partits que juga l’equip en un campionat que acaba amb l’equip en quarta posició de sis participants.

La llavor està posada. Ara caldrà regar-la i fer-la créixer.

636 ABRIL OK.indd 24

Primera fila: JJ Aymerich (entrenador), Raquel Pérez, Sandra Oliva, Elisabet Micolau, Cristina F Marta Juandó, Marta Font, Marta García, Antònia Grande, Judith Montón, Cristina Gràcia / CNSA

29/03/2018 0:49:13

ení al Club Natació Sant Andreu fase final per a la qual l’equip es classifica, jugada a Saragossa, però sense passar d’aquí. L’èxtasi vindrà l’any següent, en una nova fase final jugada de nou a la capital aragonesa i en la qual, aquest cop sí, el Sant Andreu obté el desitjat ascens a la Divisió d’Honor estatal. En aquest moment a l’equip ja només hi queden unes poques jugadores de les pioneres que l’any 92 van iniciar l’aventura, però el relleu s’ha garantit amb jugadores joves i algunes incorporacions foranies, i el sentiment de pertinença que comporta la seguretat d’haver aconseguit una cosa realment gran.

L’any 98-99 l’equip debuta a la màxima categoria amb una brillantíssima cinquena posició final, el mateix any en què es tanca el cercle amb la consecució del primer títol oficial, el Campionat de Catalunya júnior obtingut en la darrera jornada del torneig a la piscina Sant Jordi.

A partir d’aquí, a les portes de l’any 2000, l’evolució de l’equip ja és imparable.

Es produeix el relleu de l’entrenador després de set temporades i el periple de les poques fundadores que encara queden a l’equip arriba a la seva fi. Amb un nou projecte per consolidar, es crea la categoria juvenil i pocs anys després el Sant Andreu aconsegueix una fita impensable: participar en competició europea.

Inevitablement hi ha alts i baixos, noves cares, jugadores internacionals, relleu generacional... Nous objectius, la creació d’una estructura professional i totes les categories inferiors al complet.

Avui en dia el Sant Andreu és una de les potències estatals en waterpolo femení. S’han complert 25 anys del debut d’aquell primer equip de la recuperació històrica a la Trinitat Vella.

Avui, la feina de tothom és mantenir viva la flama i l’esperit d’aquell equip i també la seva memòria, saber d’on venim per saber on anem, i felicitar-se per haver sabut fer realitat aquell somni impossible d’un grup d’idealistes que van creure que l’impossible era possible.

JJ Aymerich

cap a peus | abril

25

Micolau, Cristina Fernández, Marta Ramon, Eva Cruz, Marta Galbas, Leo Senosiain, Irene Casadesús, Natàlia Oliva, Pili Ronda (delegada), Mercè Sala, Àngels Domingo. Segona fila: stina Gràcia / CNSA

636 ABRIL OK.indd 25

29/03/2018 0:49:14

Esports | FUTBOL FEMENÍ

“L’esport no hauria de discriminar cap sexe”

L

a lluita femenina per aconseguir igualtat entre gèneres dintre d’una societat injusta és una reivindicació històrica. Malauradament l’esport també ha estat esquitxat per aquest masclisme desproporcionat que perdura en el temps.

Tot i això, any rere any diferents entitats treballen per poder deixar enrere aquesta desigualtat. Una de les entitats és la Unió Esportiva Sant Andreu, que enguany ha fet un pas endavant en aquesta lluita.

Els andreuencs i l’Escola de Futbol Manu Lanzarote van fer un acord, a principi de temporada, per iniciar un projecte que té com a principal objectiu potenciar el futbol femení. Un propòsit que va provocar la incorporació de noves jugadores a l’equip, entre elles Cristina Jiménez, capitana del Femení A de la UE Sant Andreu.

Amb 35 anys, Jiménez, està afrontant la que podria ser la seva última temporada com a jugadora, i ho fa amb la mateixa il•lusió que quan va començar, amb només 10 anys.

En ple segle XXI el futbol femení encara pateix discriminacions?

“Sí, en algunes ocasions encara hi ha discriminació per part de l’afició. És cert que cada cop n’hi ha menys, però queda un llarg camí per viure el futbol femení d’altra forma”.

Cristina Jiménez, capitana del Femení A de la UE Sant Andreu / UESA

Quin tipus de discriminació patiu?

“Sobretot per part de la grada. Crits com -vés a rentar els plats!- o frases similars s’escolten depèn d’on anem a jugar. A Sant Andreu no ens afecta aquesta discriminació, tot i que per desgràcia no tenim una gran afició”.

26

Tal com has dit queda un camí llarg encara...

“Hi ha una evolució però lenta. Hi ha gent que no sap com és el futbol femení, ni qui juga ni com es juga ni res.

Després quan et veuen molts es sobten, positivament, de com juguem. La gent ha de conscienciar-se que el futbol no només és masculí, sinó que també és femení. En general l’esport no hauria de discriminar cap sexe, tothom pot practicar l’esport que desitgi”.

Com es pot reivindicar el futbol femení?

“Tenint més presència a la premsa, sobretot a la televisió, per conscienciar a la gent que també pot gaudir de partits femenins. És complicat, però és cert que cada cop hi ha més gent que aposta pel futbol femení. A banda, també necessitem patrocinadors que ajudin econòmicament”.

Enguany, amb l’acord de la UESA amb l’EF Manu Lanzarote s’ha fet una aposta pel futbol femení...

“Sí, des del club hi ha suport per l’equip i estem molt bé. Aquest any s’ha fet l’acord amb Manu Lanzarote i s’ha fet un equip nou del Sant Andreu i és el primer any que juguem totes juntes a preferent, una categoria exigent”.

Com et sents a nivell personal? “És el primer any que jugo al Sant Andreu. Tinc 35 anys i vaig començar amb 10 a jugar, tot i que he fet aturades per maternitat.

Espero que acabi bé la temporada per l’equip i segurament serà el meu últim any com a jugadora”. Àlex Ávila

636 ABRIL OK.indd 26

29/03/2018 0:49:15

Esports | Dansa

Ballet andreuenc cap a Nova York

D

irigida per Susana Arribas, L’Escola de Dansa Spin es troba al passatge de l’Ordi, al barri del Congrés, i justament aquest any celebra 20 anys d’història ensenyant nens i joves. La dansa clàssica és la base del seu treball, però dins del seu programa els alumnes també fan classes de dansa contemporània, hip-hop i preparació física. La seva missió és ensenyar a través de l’amor per la dansa, la disciplina, el treball en equip i la recompensa després de l’esforç.

Ja fa uns quants anys que l’escola participa en diferents concursos, tant nacionals com internacionals, per garantir l’experiència escènica dels alumnes i potenciar la motivació davant de nous reptes. Per aquesta raó han creat un grup de competició, paral•lel a l’activitat diària de l’escola, que es troba i assaja cada dissabte per preparar aquests concursos. Tant els professors com els alumnes i les famílies acceptem un compromís que a final d’any genera experiències i aprenentatges que d’una altra manera no serien possibles.

El passat mes de desembre es va celebrar a Barcelona, més concretament a l’Auditori de Sant Cugat, una semifinal europea del Youth American Grand Prix, una competició internacional de ballet on els participants reben classes magistrals amb ballarins professionals i el jurat està format per directors de les millors escoles de dansa del món. Després de la seva participació i la fantàstica experiència que va representar per als alumnes, un dels grups ha estat convidat a participar a la gran final mundial que Youth American Grand Prix celebra cada any a Nova York, als Estats Units. La peça seleccionada és la coreografia ‘Wild Nature’, en què ballen alumnes de 12 a 16 anys, i que va obtenir 90,50 punts d’un màxim de 100.

Per a l’escola aquesta oportunitat ja és tot un èxit; i després de rebre la notícia, el grup s’ha posat a continuar treballant per mantenir el nivell d’exigència d’un concurs d’aquest prestigi.

Escola de Dansa Spin

cap a peus | abril

La final se celebra del 13 al 20 d’abril del 2018 i durant aquests dies els alumnes, a part de presentar la coreografia per la qual han estat seleccionats, participaran cada dia en classes magistrals amb ballarins, professors i directors d’escoles de prestigi, compartiran classe amb nens i joves d’arreu del món i, el més emocionant, tindran l’oportunitat de pujar a l’escenari del Lincoln Center per ballar, juntament amb els altres participants, en la gala The stars of today meet the stars of tomorrow que cada any prepara l’organització i compta amb l’actuació de grans ballarins de l’American Ballet.

27

Al 2013, algunes alumnes de l’Escola ja van anar a competir a New York / Escola de Dansa Spin

636 ABRIL OK.indd 27

29/03/2018 0:49:15

COL·LABORACIÓ AMB LES ESCOLES

J

Innovació educativa a l’INS Doctor Puigverd: Un canvi me

a fa quatre anys Eduard Vallory va venir al centre a fer una xerrada sobre els canvis metodològics en educació i va dir: «no sabem quins seran els oficis futurs dels nostres alumnes ni en què necessitaran ser competents». Després de reflexionar i d’analitzar la situació en què es trobava l’Institut Doctor Puigvert, l’equip directiu i un grup impulsor de professors/res vam decidir de canviar el model educatiu de «cap a peus».

La nova direcció ja havia començat a fer grans canvis incorporant nous projectes externs com ara el de «Creadors en Residència», «Dansem» o l’Aula de Projectes 34, però s’havia de començar a treballar de manera més competencial tot emprant noves metodologies a l’aula i fent que l’alumne es convertís en el centre de la seva educació.

El resultat de tot plegat va donar lloc a la creació del «Viatger de l’espai» a 1r d’ESO (8 hores de treball globalitzat), els TG (Treballs globalitzats) i TGPE ( Treballs Globalitzats de Proposta Externa) a 2n d’ESO (8 hores), i les Situacions d’Aprenentatge (SA) a 3r d’ESO (12 hores).

28

En què es basa aquest canvi educatiu?

•En el treball globalitzat o la fusió dels coneixements curriculars sense una fragmentació per matèries. Els continguts curriculars és vehiculen per mitjà de centres d’interès, com ara l’Antàrtida o La Pesta, mentre que els continguts més transversals i/o curriculars es vehiculen a través de propostes d’entitats externes (TGPE) com per exemple la proposta que ens ha fet el Districte de Sant Andreu sobre l’Anàlisi dels diferents models educatius a Sant Andreu o la Campanya de Màrqueting per a les botigues de l’Eix comercial de Sant Andreu.

•En el Treball cooperatiu a l’aula, que es basa en la creació d’espais de participació activa on l’alumne es converteix en un agent actiu en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge. És en aquest model d’aula, organitzada en equips cooperatius de treball, on l’alumnat

augmenta el seu protagonisme i comparteix amb el professorat la responsabilitat d’ensenyar els seus propis companys . Aquest fet converteix els alumnes en subjectes molt més autònoms i permet alhora una millor inclusió educativa.

•En el canvi de rol del professorat. El professor o professora esdevé, sense deixar de ser l’especialista de la seva matèria, un guia per als alumnes i una peça més de l’equip de professorat de projectes. Ha de saber ensenyar a cooperar per a aprendre i aprendre a cooperar amb els seus iguals. Al mateix temps, ha de saber compartir aquesta autoritat o poder i empoderar els alumnes per tal que l’ajudin en la tasca docent.

•En les metodologies que empra l’equip de professorat a l’aula. En aquest cas, podem parlar de diferents mètodes que fem servir per treballar. Tenim els Treballs per projectes (TPP), on s’acostuma a obtenir un producte final (com ara la creació d’un manuscrit, una moto de neu robotitzada ...); l’aprenentatge basat en problemes (ABP), que consisteix a resoldre un problema o una situació concreta o l´aprenentatge basat en reptes (ABR), entre d’altres, o simplement, el treball en puzzle, molt emprat per repartir les tasques entre el diferents equips cooperatius.

•En l’avaluació, que esdevé un dels temes clau. Per què avaluem?

Hi ha diferència entre qualificar (posar una nota númèrica) i avaluar?

Fins ara, fora del medi acadèmic, aquests aspectes no s’havien discernit gaire en la pràctica docent. En aquest moment, resta obert el debat i es parla d’avaluar per aprendre . L’avaluació es converteix en el motor de l’aprenentatge perquè es converteix en una eina que l’alumne ha de fer servir per saber quines dificultats té, quins errors ha comés i pot començar, així, a plantejar-se objectius concrets per anar erradicant-los de manera efectiva. En aquest procés el professor és clau ja que l’ajuda de manera individualitzada, tot creant diferents itineraris d’aprenentatge que l’ajuden a assolir els diversos estadis de dificultat.

Taula periòdica gegant realitzada per l’alumnat de 3r d’ESO / INS DOCTOR PUIGVERD

636 ABRIL OK.indd 28

29/03/2018 0:49:16

nvi metodològic de cap a peus

sorat la et conalhora

sdevé, per als es. Ha ooperar questa n en la

ula. En rvir per a a oba moto P), que l´apre, el treferents

ASCENSOR SANT ANDREU COMPTAL / AVV

Del 19 al 23 d’abril l’alumnat més gran de l’ESO, els de 4t, han estat treballant el Projecte de Recerca centrat en el barri de Sant Andreu del Palomar. Al llarg del projecte, l’alumnat ha hagut de demostrar capacitat d’autonomia i iniciativa en l’organització del seu treball individual, i també de responsabilitat, cooperació i col•laboració en el desenvolupament de projectes en comú.

En el projecte de recerca, l’alumnat, en grups reduïts, s’ha hagut de plantejar una hipòtesi o objectiu, planificar el mètode de resolució, integrar informació procedent de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions argumentades per mitjà d’un informe escrit i una breu exposició oral.

Aquestes situacions inicials proposades tenen un caràcter transversal però també es poden emmarcar dins un àmbit de coneixement determinat com les institucions municipals, les entitats culturals, la indústria, l’urbanisme, el comerç, etc.

L’INS Doctor Puigvert estem molt animats a continuar aquest canvi que vàrem iniciar fa quatre anys i que a base d’esforç, formació i treball en equip de professorat, alumnes, famílies i totes aquelles persones i entitats del barri i de la ciutat que ens acompanyern en aquesta aventura, volem donar les eines necessàries als nostres nois i noies perquè esdevinguin competents i preparats per fer front el que hagi de venir.

INS Doctor Puigverd

636 ABRIL OK.indd 29

cap a peus | abril

aluem? valuar? en disobert el verteix na que errors ets per ofessor ferents adis de

•En la pressa de decisions. Si fins ara era el professorat i l’equip directiu qui prenia les decisions, ara són els alumnes els qui cada cop més decideixen què i com volen aprendre. Són els alumnes que trien entre opcions tancades pels equips de professorat, quins TGPEs prefereixen fer o, fins i tot, poden arribar a decidir lliurement quin serà el centre d’interès sobre el qual es vehicularà una SA (Situació d’Aprenentatge). Decideixen també quins són els seus grups cooperatius i intervenen en la creació de les rúbriques d’avaluació per saber què vol dir assolir l’aprenentatge dins d’un procés d’avaluació formativa.

Recull fotogràfic de març

GRUP D’INFORMÀTICA DE SANT ANDREU

29

29/03/2018 0:49:18

636 ABRIL OK.indd 30

29/03/2018 0:49:19

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes

www.cnsantandreu.com

Menú de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

636 ABRIL OK.indd 31

29/03/2018 0:49:22

636 ABRIL OK.indd 32

29/03/2018 0:49:22