ELS MEUS SUPERHEROIS PREFERITS “Els grans fem contes per als nens i les nenes” 2018
Aviparc Centre de dia
Aviparc Centre de dia, S.L. · www.aviparc.com · Tel/Fax 93 339 59 08
Aquest conte ha estat escrit en col·laboració entre els usuaris i usuàries d’Aviparc Centre de dia i el responsable del taller de creació literària del centre
Tots els drets reservats © Pablo Peñarroja Jolonch, 2018, pel text © Ediciones Aviparc, 2018, per aquesta edició
ELS MEUS SUPERHEROIS PREFERITS
Barcelona, 6 de desembre
Estimat fill,
No tots els herois porten capa. Sempre ho havia cregut, encara que tot fes pensar el contrari. El regal que m'has demanat pel teu aniversari m'hi ha fet pensar. Quina bajanada, oi? Fa tota la setmana que hi dono voltes. Avui fas 11 anys. Per molts anys Abel! Com passa el temps! No et pots ni imaginar com em fa de feliç que t'agradi tant llegir. A mi sempre m'ha agradat, els dissabtes m'aixeco molt d'hora per poder llegir una estona en silenci mentre es fa de dia. Ja ho saps. I tu vols una col·lecció de còmics de Marvel. La veritat és que aquesta afició que tens pels superherois és el que m'ha fet rumiar molt aquests dies i finalment he decidit regalar-te també aquesta carta on et parlo dels teus avis. Fa molts anys, en l'època trista, la teva àvia va arribar tota sola a la ciutat, després de passar uns quants dies viatjant amb tren. Fugia de la misèria i tan bon punt va arribar a l'estació el cor va estar a punt d'esclatar-li d'esperança. Però el que l'esperava era tan dur que mai no s'ho hagués ni imaginat. A la terra d'on venia molt poques nenes anaven a escola i així va ser que no li va tocar més remei que espavilar-se sense saber ni llegir ni escriure. Molt aviat va començar a fer de minyona. Amb només 12 anys fregava el terra de fusta de les habitacions a mà. Va aprendre a cosir i es va fer un coixí perquè no l'hi fessin mal els genolls quan fregava. De tant fregar amb lleixiu els dits se li van fer malbé. Tres cops per setmana anava al safareig públic a fer la bugada de tota la família per a la qual treballava i també era l'encarregada de comprar la llet a la vaqueria i el gel per conservar el menjar. Va tenir cura dels nens de la casa i va cuidar a la mestressa que es va posar malalta. Anava a
buscar els medicaments que necessitava, ajudava a la cuina i feia tots els encàrrecs que li manaven. Es va aprendre de memòria tots els carrers del barri i va decidir aprendre a llegir. Aleshores va esclatar la guerra. Es va acostumar al so de les alarmes antiaèries. A protegir-se de les bombes als refugis. Enmig de tant de soroll la seva oïda es va tornar cada vegada més fina i no va perdre les ganes d'aprendre a llegir. La mestressa de la casa on treballava li va regalar un diccionari i a la nit, abans d'adormir-se, intentava llegir-lo, fins que una bomba hi va caure i va ensorrar la casa on havia viscut des que havia arribat a la ciutat. I es va tornar a quedar sola. Només conservava el petit diccionari que li havia regalat la seva mestressa. Això i les ganes de continuar vivint. Va passar gana, va passar fred i es va enamorar. Els teus avis es van conèixer en un refugi durant una nit de bombardeig. Enmig de la gentada van ajudar-se a superar la por i ja no es van tornar a separar. Junts anaven a buscar menjar a les casernes. Van sobreviure a la guerra. Aprengueren a llegir tots dos i es van casar. Aleshores arribaren les cartilles de racionament, les cues per aconseguir una mica de pa o per comprar petroli per encendre els fogons de la cuina. Primer van viure de rellogats i després van llogar aquesta casa. El teu avi va començar a treballar de grum en un consultori mèdic i després va entrar a la fàbrica de pintura. Pintava decorats de teatre! La teva àvia treballant a la fàbrica de pintes i fent de modista a casa. Treballaven de dilluns a diumenge, cada dia de l'any. I així i tot van tenir tres fills. A casa mai no es va comprar cap peça de roba, l'àvia ens la feia a tots. A mi encara m'arregla els colls de les camises i crec que és per això que sempre ha volgut fer-te les disfresses de carnestoltes. No li agradava que ens gastéssim els diners comprant-les a les botigues. I són tan divertides. La de R2-D2, la de forçut del circ, la d'Obelix, la de dimoni i la d'Astèrix són genials. I encara no m'explico com s'ho feien per donar-nos menjar cada dia, amb les poques coses que teníem. Tot s'aprofitava. Ells sí que en sabien de reduir, reutilitzar i reciclar.... Sense saber-ho, van ser els primers a aplicar la regla de les tres erres ecològiques!
Ara s'han fet grans, com tu, però encara ens donen un cop de mà. T'han cuidat. Sense ells no haguérem pogut. L'altre dia l'àvia em va donar el petit diccionari que li havia regalat la mestressa de la casa on va servir quan va arribar a la ciutat. Amb el que va aprendre a llegir la revista Florita, que li agradava tant. I saps què em va dir? Que el guardés per donar-te'l quan fossis gran. I ho faré. A tots tres ens agrada molt llegir. A ella a la nit, abans de dormir. A mi al matí, a punta de dia. I a tu a totes hores. Per això em fa molta il·lusió regalar-te la col·lecció dels superherois de Marvel pel teu aniversari. Encara me'n recordo de quan em van regalar a mi La marca amarilla. Els herois de còmic són increïbles, tot i que no sé que en pensaràs però estic convençut que, com et deia al començament, no tots els herois porten capa. Després del que t'he explicat, de totes les peripècies per tirar endavant i seguir vivint, estic segur que els teus avis tenen superpoders. I si no en tenen, encara amb més raó els consideraré sempre com els meus superherois preferits!
EL TEU PARE