La Veu de Bufalà, març de 2020. número 27.

LA VEU DE BUFALÀ Març - Juny 2020 | Núm. 27

ÍNDEX

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

pàg.

5

Editorial

pàg.

11

pàg.

6-7

Espai públic

pàg.

Caminemos

12

Central

pàg.

16

Petites grans veus

pàg.

20-21

Bufa-l’art

pàg.

8-9

Vida o asfalto

pàg.

13

El ratolí de la biblioteca

pàg.

17

Psicología y educación

pàg.

22

Gastronomia

pàg.

10

Hábitos saludables

pàg.

14-15

Entrevista

18-19

pàg.

Bufalà viu, Bufalà actiu

pàg.

23

Associació

3

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

5

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Imagen: Lorena García

Junta de l’Associació Anna M. Arcos Carlos J. Barrero Eneko Pascual Eva Martín Eva Molina Isi Guardiola Lidia Solé Maria Navarro Sigfrido Ramos

Este es un número marcado por la búsqueda del equilibrio. El equilibrio entre el frío invierno y el caluroso verano se llama primavera; entre la civilización humana y un mundo salvaje es un mundo sostenible, y entre el barrio de Bufalà y el de la Morera se llama torrent de la Font. Y en nuestra búsqueda de ese equilibrio, conseguimos cosas como un Parc del Torrent de la Font i el Turó de l’Enric libre de edificaciones o algo tan humilde y bello como un poemario, que va incluido en este número, dedicado a la transición hacia la primavera.

Organització de la revista Carlos J. Barrero David Porcuna Eneko Pascual Lidia Solé

Como indica la portada, queremos hacer gala de la buena sintonía que hay entre las asociaciones de vecinos de La Morera y Bufalà, representadas como dos titanes del poder popular estrechando las manos. Una estrecha colaboración que empieza a dar sus frutos y que creemos que ayudará a dinamizar el distrito 3 de Badalona.

Correccions Ali Jiménez Pérez

También nos gustaría felicitar y agradecer el esfuerzo de cada una de las personas que se han implicado en la defensa del turó de l’Enric y del torrent de la Font. La organización ciudadana y la lucha por algo tan legítimo como la mejora de su calidad de vida ha dado sus frutos. Sin estas personas, en lugar de un corredor natural, ahora tendríamos un Mercadona, una fundación, bloques de pisos y un tanatorio.

(La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de la correctora de la revista.)

Portada Lorena García (@renznl) Maquetació David Porcuna Il·lustracions Carolina Gabaldón (@dannakasuna) Lorena García (@renznl) Víctor Rodríguez Muñoz (@victor.garabatos) Publicitat Laura Catalán – Tel. 625 601 107 laura@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS O COL·LECTIUS.

Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars.

Dipòsit legal: B 6947-2014

Desde aquí, proponemos al Ayuntamiento que en la rotonda de avenida de la Cerdanya con Molí de la Torre se coloque una inscripción en recuerdo de esa lucha ciudadana, agradeciéndoles a los ciudadanos implicados una mejora de nuestra calidad de vida.

Contrariamente a la calidad de vida, la falta de una planificación urbanística pensada para el ciudadano nos lleva a reclamar al Ayuntamiento unas calles más accesibles dentro de un marco de convivencia colectiva que facilite la interacción entre personas.

Queremos animar a nuestro ilustrador Rubén en la fase de recuperación de sus problemas de salud y esperamos que pronto vuelva a colaborar con nosotros.

También nos gustaría darles las gracias a José María Alarcón de la Fundación Acollida i Esperança – Can Banús y a Guillem Manzanares por colaborar con sus poemas; a Gisel Casas i Güell del CAP por su interesante artículo sobre salud y género; a Miquel, alumno de sexto del Col·legi Salvador Espriu; a los alumnos de Can Barriga; a nuestros ilustradores del Pau Gargallo, y al resto de colaboradores habituales que, de manera voluntaria, no solo hacen posible la publicación de este número, sino que le dan una calidad espectacular.

Junta de la Asociación de Vecinos y Vecinas de Bufalà y grupo editor de la revista

6

ESPAI PÚBLIC

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Espai públic, accessibilitat i mobilitat La mobilitat de les persones en els entorns urbans, entesa com la necessitat o el desig de desplaçar-se, requereix, com a condició necessària, que els espais i serveis que es disposen en aquests entorns estiguin dissenyats i executats sota criteris d’accessibilitat. Només d’aquesta manera es pot garantir un ús i gaudi de manera còmoda, segura i en condicions d’igualtat per part del conjunt de persones que interaccionen i es relacionen en aquest espai públic.

La manca d’accessibilitat no només condiciona o limita l’autonomia de les persones i, en particular, de les persones amb alguna discapacitat, sinó també la seva capacitat d’elecció i interacció amb l’entorn i, en conseqüència, les oportunitats de participació en la vida de la comunitat. L’accessibilitat es configura així com un factor fonamental de qualitat de vida, que reverteix en una democratització de l’espai públic en la mesura que permet que un major nombre de persones el pugui utilitzar.

Resoldre l’equació del vianant El disseny urbanístic de les ciutats ha prioritzat històricament resoldre l’equació del trànsit: un espai públic definit pel nombre de vials per a la circulació vehicular en detriment de les àrees d’ús per a vianants. En els últims anys, s’ha girat la moneda i la ciutat lluita per resoldre l’equació del vianant.

En aquest context, és necessari canviar la percepció de la mobilitat com un simple dret de pas per la visió de la mobilitat

Lateral de l’autopista C31

que es desenvolupa en un espai amb multiplicitat d’usos i funcions diferents, motiu d’estada i de trobada. És evident que aquest nou concepte de ciutat obliga a una anàlisi crítica de la «ciutat viscuda», per generar noves estratègies i maneres de fer. Com apunten Jordi Borja i Zaida Muxí en l’obra L’espai públic, ciutat i ciutadania, es tracta de «fer ciutat sobre la ciutat». Ara, la qüestió fonamental a resoldre és: per on comencem?

De la vorera a la ciutat Rosa, usuària de cadira de rodes veïna del carrer de Bailèn, viu a diari una autèntica odissea quan surt de casa: vorera estreta, fort pendent transversal, paviment en mal estat, obstacles... El sol fet d’haver-se d’enfrontar a diari al dubte sobre el «què em trobaré» reflecteix la més subtil de les discriminacions.

Els espais públics del nostre barri i, de manera particular, els seus carrers i voreres, mostren un autèntic catàleg de males pràctiques, quan no inexistents, en matèria d’accessibilitat. Si afegim a aquesta realitat el manteniment deficient d’aquests entorns, el resultat cavalca entre la preocupació i la indignació.

Davant d’aquesta realitat, no deixa de ser curiós que sovint el debat entorn de la mobilitat es centri només en projectes amb visió de ciutat, com ara l’ampliació de la línia 1 del metro, els laterals de l’autopista, la reforma del passeig marítim... i que ningú pensi que tot això perd sentit si les persones no poden

ESPAI PÚBLIC

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

7

L’any que ve es celebrarà el trentè aniversari de la primera llei d’accessibilitat a Catalunya. Sembla clar que hauria d’haver estat un temps més que suficient per tal de, amb una mínima planificació, haver resolt problemàtiques d’accessibilitat bàsiques que encara patim als carrers del nostre barri.

Vorera estreta i en mal estat

sortir de casa seva. Transformar la ciutat des de la vorera, és a dir, des de la proximitat, permet donar sentit i continuïtat a les intervencions amb visió global. És en aquest context de proximitat que desenvolupa el seu treball el Grup d’Espai Públic de l’AVV de Bufalà. Sense defugir debats i reflexions de ciutat, orienta la seva feina a posar en relleu aquelles incidències que condicionen l’ús i gaudi dels espais públics del barri; i, des de l’exigència, però també des de la col·laboració i el diàleg, denuncia aquesta realitat als responsables públics.

Necessitat de planificar És evident que en aquest «fer ciutat sobre ciutat» cal una planificació que orienti el camí cap a l’objectiu final. La manca d’una planificació en els entorns i serveis de la ciutat ha estat un dels mals endèmics dels successius governs municipals.

El mes de febrer es va iniciar el tràmit de consulta pública del projecte de decret d’aprovació del Codi d’accessibilitat de Catalunya, de desplegament normatiu de la Llei 3/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat. Aquest marc normatiu obliga els municipis a desplegar, en el marc de les seves competències, plans d’accessibilitat per identificar i planificar les actuacions necessàries que permetin desplegar les condicions d’accessibilitat establertes per la llei i la normativa de desplegament.

Cal exigir al nostre Ajuntament l’aprovació i el desplegament d’un Pla d’accessibilitat que assumeixi, per fi, que l’accessibilitat és una qüestió de drets i no pas de discrecionalitat o bona voluntat.

En definitiva, es tracta de potenciar l’espai públic com un marc de convivència col·lectiu que faciliti la interacció entre les persones. La ciutat com un projecte col·lectiu, on la ciutadania ha de poder participar, implicar-se i decidir. I és en aquest context que l’accessibilitat, com a qüestió de drets fonamentals, ha d’estar present per possibilitar aquest espai de trobada a tothom.

Grup d’Espai Públic de l’AVV de Bufalà

8

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

CLUB FOTOGRÀFIC BUFALÀ

Grupo Fotográfico de Bufalá Cada jueves, salvo vacaciones o motivo de fuerza mayor, se reúne a las siete de la tarde en el local de la Asociación de Vecinos de Bufalá un grupo de amigos aficionados a la fotografía.

En la actualidad, y debido a la gran difusión de nuevos dispositivos como las tabletas y los teléfonos móviles, entre otros, que disponen de herramientas para realizar fotos de forma rápida y eficaz, este arte se ha diluido y simplificado hasta convertirse en ir poniendo el dedo índice sobre el correspondiente icono y dejar que salga una foto en la pantalla de todo lo habido y por haber. De hecho, hay fotos estupendas que recorren la red de forma relampagueante y portentosa. De forma pasmosa, dirían los primeros fotógrafos.

La fotografía así realizada en la mayoría de los casos queda pobre. Demasiado fácil, demasiado fría y, en muchas ocasiones, sin vida propia, sin alma. Ha sido tan fácil obtenerla que no se le da importancia, y no la quieres como fruto de tu propio trabajo, sino como el fruto del dispositivo que la ha realizado, que cuanto más caro es, mejor las hace.

En estos casos el mérito es mayormente de aquel teléfono móvil que te costó un pastón. Pero, mirándolo por el lado positivo, por lo menos engancha al mundo de las fotos; no hay mal que por bien no venga. Vista así, la fotografía despojada del trabajo técnico, y de la propia filosofía de expresar algo que cada artista transmite de forma personal y única, queda en una pobre versión de lo que es en realidad.

Y es que la foto te habla, te cuenta cosas y te mete en un ambiente como si de un libro se tratara. Y aquí entran las diversas técnicas.

Ante todo, la fotografía es la forma de capturar la luz. Así, del blanco al negro hay una gama de grises que definen un rostro, una carretera o un árbol. En las cámaras digitales el proceso es distinto, pero también es la luz la que aporta la información. Prueben a hacer una foto a oscuras.

Este año se han realizado por ejemplo algunas actividades como las que enumero: se ha fotografiado una gota de agua y una columna de humo con figuras fantásticas, se ha practicado con bodegones, se han tomado fotos a una vela, se ha parado la imagen de un coche a 300 km/h en Montmeló, se han realizado fotos de estudio, macrofotos de insectos y muchísimas cosas más. El grupo se pone a disposición de los vecinos para algunas prácticas como fotos de maquillajes o de modelos, e invita a asistir a las reuniones a todo aquel que quiera ampliar sus conocimientos sobre esta actividad creativa y hermosa.

J. Fco. Herreros

CLUB FOTOGRÀFIC BUFALÀ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

C l u b Fo t o g r à f i c B u f a l à Cada trimestre la millor foto representativa del barri omplirà aquesta pàgina.

Anima’t a participar-hi!

Envia’ns la teva foto a ignasof@gmail.com

La La fotografia fotografia ha ha de de tenir tenir més més d’1 d’1 MB MB de de grandària. grandària.

Imatge aportada pel Club Fotogràfic de Bufalà

9

10

HÁBITOS SALUDABLES

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Beneficios de una actividad física regular Si todavía no conoces todos los beneficios que obtienes cuando haces una actividad física regular, lee este artículo. Te sorprenderás.

Beneficios (1ª parte): Disminuye la frecuencia cardiaca de reposo y, cuando se hace un esfuerzo, aumenta la cantidad de sangre que expulsa el corazón en cada latido. De esta manera la eficiencia cardiaca es mayor, ya que se «gasta» menos energía para trabajar.

Estimula la circulación dentro del músculo cardiaco, lo que es la «alimentación» del corazón.

Sobre el sistema circulatorio:

un mejor metabolismo del músculo y, por ende, una menor necesidad de exigencia de trabajo cardiaco.

Aumenta el consumo de grasas durante la actividad, con lo que contribuye a la pérdida de peso.

Colabora en la disminución del colesterol total y del colesterol LDL («malo») con aumento del colesterol HDL («bueno»).

Mejora la tolerancia a la glucosa, de manera que favorece el tratamiento de la diabetes.

Incrementa la secreción y el trabajo de diferentes hormonas que contribuyen a la mejoría de las funciones del organismo.

Contribuye a la reducción de la presión arterial.

Colabora en el mantenimiento de una vida sexual plena.

Aumenta la circulación en todos los músculos.

Mejora la respuesta inmunológica ante infecciones o agresiones de distinto tipo.

Disminuye la formación de coágulos dentro de las arterias, con lo que se previene la aparición de infartos y de trombosis cerebrales.

Fortalece las estructuras (huesos, cartílagos, ligamentos, tendones) y mejora la función del sistema musculoesquelético, lo cual contribuye efectivamente a la calidad de vida y al grado de independencia, especialmente entre las personas de edad.

Actúa sobre el endotelio, que es la capa de células que tapiza por dentro a las arterias segregando sustancias de suma importancia para su correcto funcionamiento, mejorando su actividad y manteniéndolo sano y vigoroso. Todo esto por una acción directa y a través de hormonas que se liberan con el ejercicio.

Mejora el funcionamiento venoso, lo que previene la aparición de varices.

Aumenta la capacidad de aprovechamiento del oxígeno que le llega al organismo por la circulación.

Aumenta la actividad de las enzimas musculares, elementos que permiten

Sobre el aparato locomotor: Aumenta la elasticidad muscular y articular.

Incrementa la fuerza y resistencia de los músculos.

Previene la aparición de osteoporosis.

Previene el deterioro producido por los años.

muscular

Disminuye síntomas gástricos y el riesgo de cáncer de colon.

Facilita los movimientos de la vida diaria.

Aumenta la sensación de bienestar y disminuye el estrés mental. Se produce liberación de endorfinas, sustancias del propio organismo con estructura química similar a la morfina, que favorecen el «sentirse bien» después del ejercicio.

Contribuye a la mayor independencia de las personas mayores.

Disminuye el grado de agresividad, ira, ansiedad, angustia y depresión.

Disminuye la sensación de fatiga.

Proporciona más energía y capacidad de trabajo.

Estos son algunos de los beneficios de una actividad física regular, en el próximo artículo seguiremos, porque esto no acaba aquí, y recuerda: vístete siempre con una sonrisa.

Tu compañera de hábitos saludables

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza Matagalls desde Coll de Borduriol La ruta que hoy proponemos vuelve a ser por el Parque Natural del Montseny. En cualquier época del año puedes pasear por sus caminos y bosques y el paisaje es diferente: los colores rojizos y marrones del otoño, su intenso verde en primavera y días de invierno en los que pisarás nieve. ¡¡Precioso!!! Esta excursión nos permite alcanzar una de las cimas más emblemáticas de Catalunya y, sin duda, una de las más visitadas del Montseny.

La ruta comienza en el Coll de Borduriol, donde podemos dejar el coche. Hay una caseta de información sobre el parque y sus rutas. Llegaremos hasta aquí por la carretera que va de Viladrau a Santa Fe. Empezaremos a caminar siguiendo una pista bien señalizada y en los cruces encontraremos indicaciones «A Matagalls», lo que nos hace ir más tranquilos. Pasaremos junto a un antiguo establo (Corral de la Vila) y, un poco más adelante, por un pequeño oratorio a san Francisco de Asís. Seguimos caminando y

enseguida encontramos una bifurcación que nos indica «Matagalls per la Font del Llop». Aquí tenemos que decidir según nuestra forma física si preferimos subir o bajar cuando hacemos rutas por montaña: si tomamos «per la Font dels Mosquits», la subida es más costosa, mientras que si seguimos por la pista es más fácil. Tened en cuenta que la ruta es circular y es bonito combinar los dos senderos.

Si hemos decidido seguir por la pista, nos adentraremos en una espesa fageda por la que llegaremos a Coll Pregon, un bonito prado verde donde encontramos un monolito con una inscripción dedicado a Pau Casals. Seguimos y tomamos una senda en ascenso bien marcada entre la fageda dirección a Matagalls. Vamos ganando altura, salimos del bosque y ya solo nos queda hacer la amplia cresta con camino marcado que nos lleva hasta la cruz de Matagalls. Desde aquí, si el día está despejado, tenemos unas vistas impresionantes.

Imagen: Montserrat G. F.

Una vez hemos repuesto fuerzas y disfrutado del paisaje, empezamos el regreso hacia el Coll Pregon por el mismo camino. Una vez allí, nos desviamos unos metros a la derecha para visitar una fuente con el mismo nombre (Font de Coll Pregon).

Merece la pena, pues es muy bonita y está bien conservada. Volvemos y ahora ya toca bajar dirección Font dels Mosquits.

La bajada se hace un poco pesada, pero es muy bonita: por senderos entre fagedes, pasaremos por varias fuentes, normalmente todas con agua y muy bien conservadas (Font dels Mosquits, del Llop y dels Pastors).

Y, camina que camina, llegamos de nuevo al Coll de Sant Joan, donde está el oratorio y la bifurcación donde se une el camino hasta llegar al aparcamiento. ¡¡¡Espero que la disfrutéis!!!

Distancia recorrida: 11 km Desnivel aproximado: 650 m Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podréis encontrar rutas por la zona de diferentes distancias.

Imagen: Montserrat G. F.

Imagen: Montserrat G. F.

Montserrat G. F.

12

CENTRAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Bufalà i Morera fent germanor Les associacions de veïns de Bufalà i Morera treballem en la línia d’intentar recuperar l’essència del teixit associatiu. Fa uns anys que ens reinventem per recuperar l’esperit més reivindicatiu sense deixar d’oferir els serveis actuals.

Tot i que cada barri pot tenir les seves necessitats, tenim projectes en comú i darrerament la relació entre les dues associacions s’ha fet més estreta. Tenim visions similars i algunes de les reivindicacions són compartides, com poden ser el turó de l’Enric, la Jugateca del Parc del Torrent de la Font, Salvem Ca l’Andal o la queixa veïnal dels camions del carrer Cerdanya, mostres de lluites de les quals formem part a cadascuna de les plataformes.

Des de la nostra associació de veïns estem treballant cada cop més amb altres entitats del barri, des de la mateixa revista, on participen l’escola Can Barriga, el CAP de Bufalà i la Residència Parc Serentill, o amb les visites escolars a la nostra Biblioteca Maria Aurèlia Capmany.

Fa pocs dies haurien acabat les jornades d’igualtat, organitzades des de l’Associació de Veïns, però van arribar a la seva fi abans d’hora: malauradament, ens vam veure obligats a cancel·lar les dues darreres activitats (la xerrada sobre LGTBIfòbia a càrrec de CCOO i la gran festa de la dona). De totes maneres, aquestes activitats les tornarem a reprogramar quan tot torni a la normalitat.

El programa de les Jornades per la Igualtat el vam estar treballant un grupet de cinc dones (Silvia, Rocio, Esther, Mª Luisa i jo).

Ha estat magnífic poder compartir amb elles aquesta tasca en què des del primer moment van posar totes les seves energies perquè tot sortís bé.

Al llarg d’aquest mes, hem gaudit d’un taller de meditació, d’una xerrada per presentar el recurs CIBA, d’un cinefòrum, d’una xerrada sobre com prevenir el càncer de coll d’úter a càrrec del CAP de Bufalà, de tallers de Mimat Pilates i d’un contacontes.

Sap greu que no poguéssim culminar el programa amb la gran festa de la dona, una festa que hauria estat plena d’alegria, de color i d’esperança, on un grupet d’artistes per la igualtat haurien omplert part de la plaça Boada, hi hauria hagut actuacions de Badalona Fitness, la batucada de l’Orfeó Badaloní, el col·lectiu Bokacalle, la visita de Dones en Moviment per explicar-nos la seva experiència com a referents al seu barri de la Salut Alta, l’escola d’art i disseny Pau Gargallo, que haurien ofert un taller de serigrafia de samarretes amb un missatge molt adient, els companys de Krear-T, que haurien improvisat un puzle mural de grafit, i les voluntàries de la nostra biblioteca, que sempre hi són presents, que ens haurien ofert diversos tallers familiars. Ja us avisarem de la nova data!

La idea és poder arribar a crear un grup de dones que vulguin impulsar projectes al barri, dinamitzar xerrades, tallers...

Paral·lelament, un altre grupet de veïns (Raúl, Carlos, Eneko,Tomás i Lidia) estan treballant braç a braç per organitzar la I Trobada per la Sostenibilitat a Bufalà.

I, com sempre, fem una crida a veïns i veïnes que vulgueu posar el vostre granet de sorra, col·laborant amb aquests projectes o amb d’altres. Som una associació activa i volem que ho continuï sent. Per això us necessitem: com més siguem, més vida donarem al barri.

Us hi esperem!!

Si hi estàs interessat/ada, escriu-nos a avvbufala@gmail.com.

Lidia Solé

BIBLIOTECA MARIA AURÈLIA CAPMANY

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

El ratolí de la biblioteca Hola, nois i noies!

Sabeu qui soc? Soc en Tom, el ratolí de la biblioteca de Bufalà.

No sabeu que al barri en teniu una?

Sí, és la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany, que està ubicada al local de l’Associació de Veïns.

A la nostra biblioteca fem moltes activitats: de dilluns a dijous de 17 a 19 hores l’Anna, la Sònia, la Yolanda i en Carles obren les nostres portes perquè pugueu venir a llegir, a fer deures, a fer un treball de grup, a estudiar, a consultar l’ordinador…

Sabeu què?

M’agraden molt els contes i la Sònia i l’Anna n’expliquen un cada mes. El mes passat en van explicar un de molt bonic: «La Carlota i la princesa de les bruixes», i els nens i les nenes van fer una activitat relacionada amb el carnaval. S’ho van passar d’allò més bé!!

Estigueu pendents… perquè cada mes us informarem a les xarxes socials i a les vostres escoles de la data i del conte que ens explicaran.

També ens visiten les escoles del barri. L’Anna explica un conte i els nens i les nenes tenen accés a tots els llibres de la biblioteca, l’ajuden altres voluntaris i també les mestres que venen amb els seus alumnes.

Bé, ara ja em coneixeu!!

ESPERO CONÈIXER-VOS. Fins aviat!!

Il·lustració: Carolina Gabaldón (@dannakasuna)

13

14

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Sandra y Paco Siempre he valorado los lugares donde el buen clima que se respira destaca sobre cualquier otra cualidad que pueda tener el local. Hoy tomaré un café con Paco y Sandra y veré cómo les va en el Forn de Pa 104, pero no en el de Doctor Robert, sino en el de President Companys.

Sandra y Paco

¿Qué requisitos pensáis que hay que tener para ser un emprendedor como vosotros?

PACO: Creo que nuestro carácter optimista es el que nos ha llevado a abrir cinco tiendas, contando con esta de President Companys, que lleva un mes abierta. Le hemos puesto el mismo nombre porque hay mucha gente que ya nos conoce y es una manera de que se sepa que somos los mismos, ha quedado como una marca.

Para abrir una panadería debes conocer el oficio y debes llevarlo a tu terreno con mucho trabajo, un estilo propio, amabilidad y un buen trato personal. Actualmente, competir con los chinos, que parten de unos precios muy bajos, es muy difícil.

¿Cómo os conocisteis?

PACO: Pues entre sacos de harina (risas). Tenía dieciséis años y llevaba un año de aprendiz. Si hay un rasgo que me caracteriza es que siempre le he puesto ganas a todo lo que he hecho. Llegaba el primero al trabajo y me iba el último, nunca me quejaba por hacer alguna hora de más, así que después de un año trabajando allí el jefe me tenía como su mano derecha. Sí (risas), me tenía aprecio y actualmente es mi suegro. Sandra, su hija, iba a ver a su hermana y a su primo, que trabajaban conmigo y con los que me llevaba muy bien, así que nos hicimos una colla. Sandra y yo empezamos a salir ¡y hasta hoy!

SANDRA: Yo me monté mi primera panadería a los dieciocho mientras él seguía trabajando en obradores. Unos años más tarde, nos casamos y nos montamos otra en la calle Puigcerdà de Barcelona, se llamó El Racó del Pa. PACO: Fue complicado, del 2006 al 2008 tuvimos tres niños y montamos otra panadería en la calle Indústria. Nuestros hijos han ido creciendo en el obrador, entre harina y la masa.

Tenemos fotos suyas con ocho o nueve meses entre sacos de harina. Les ponía un puñao de harina esparcida por el suelo y con un trozo de masa jugaban. No podíamos dejar de trabajar, así que cuando solo tenían un mes ya nos los llevábamos a la tienda. ¿Qué mejoraríais del barrio?

SANDRA: A mí lo que me molesta es la inseguridad, la delincuencia. Mis hijos dentro de poco van a empezar a ir solos y sabemos que hay gente que se dedica a robar a los chavales más jóvenes y a meterse en peleas.

ENTREVISTA

PACO: La gente en el barrio está preocupada por el tema, se ve más inseguridad. En Badalona no paran de correr vídeos de peleas y uno de los últimos fue con palos en la casa de los MENA de Martí Pujol, en el barrio. ¿Pensáis que el Ayuntamiento está haciendo una gestión adecuada?

PACO: Yo creo que no; si la hace, pasa desapercibida, no se ve mejora ninguna. La patrulla esta de proximidad de la Guardia Urbana vienen a la tienda, se presentan y nunca más los vuelves a ver. En los comercios necesitamos tener la sensación de seguridad y todos podemos contar anécdotas de cosas malas que nos han pasado. A la hermana de Sandra le entraron, en diciembre, en la panadería de Pep Ventura haciéndole un butrón; en frente de nosotros le han entrado a robar al carnicero y dos veces al pizzero. Recuerdo que en una tienda que teníamos en la plaza Trafalgar atracaron a Sandra amenazándola con jeringuillas.

SANDRA: ¡Lo pasas mal, eh! ¡Lo pasas muy mal! Y otro día me atracaron con pistola. Desde entonces si a mí me entra un tío con riñonera y un aspecto raro, se me nota en la cara que lo paso mal. Que entren a comprar una barra y que te

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

15

apunten con una pistola pues no es agradable. En Bufalà aún no me ha pasado pero a cada cliente que entra con casco de moto se lo hago quitar. ¿Cómo os veis dentro de diez años?

PACO: Espero que todo el trabajo duro que hemos hecho en todos estos años sirva para algo y podamos dedicarle más tiempo a la pareja y a la familia. Si tenemos que volver a trabajar como hasta ahora hemos hecho, todo ese esfuerzo no habrá merecido la pena.

C. J.

Forn de pa 104

16

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

PETITES GRANS VEUS

Harry Potter Hola, soc el Miquel, tinc onze anys i m’agrada molt llegir. A l’octubre del curs passat vaig llegir el primer llibre de Harry Potter i ara vaig pel sisè.

Harry Potter és una col·lecció de llibres de literatura fantàstica, una saga de vuit llibres que parlen d’un nen mag sense pares, que estudia a l’escola de màgia i de fetilleria de Hogwarts, a Anglaterra. Harry, juntament amb els seus dos millors amics, l’Hermione i el Ron, viuen moltes aventures junts, intentant salvar el món màgic del Voldemort, un mag molt malvat.

El primer llibre potser no és el que us espereu, però de mica en mica la història us anirà engrescant cada vegada més. Actualment hi ha per cada llibre una pel·lícula.

Jo us recomanaria que si voleu gaudir d’aquesta experiència de màgia, llegiu primer cada llibre i després mireu la pel·lícula, ja que les pel·lícules són una versió adaptada sense totes les aventures.

Miquel Campuzano Escola Salvador Espriu (6è de primària)

Aquesta secció de la revista vol donar veu als infants del barri. Pots enviar-nos contes, poemes, pensaments, opinions... perquè sabem que la teva veu és molt gran! ).

I ens encantarà sentir-la (llegir-la 7DPEp SRWV HQYLDU QRV GLEXL[RV R IRWRJUD¿HV que hagis fet tu.

T’hi esperem!

PSICOLOGÍA Y EDUCACIÓN

Diversidad Actualmente, nos encontramos en una situación en la que la diversidad en las aulas de los colegios está presente.

Hay personas que piensan que esta diversidad dificulta el aprendizaje y el desarrollo de nuestros hijos, pero, en realidad, la diversidad es riqueza y en el aula puede aportar muchísimo.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

17

Relacionado con el tema, creo interesante compartir la siguiente imagen en la cual se muestra de manera muy visual la diferencia entre los conceptos de exclusión, segregación, integración e inclusión:

No todo el mundo tiene las mismas capacidades y/o posibilidades para resolver situaciones concretas, ya sea realizar una manualidad, jugar con un grupo de compañeros a la hora del patio o resolver un problema de matemáticas. Pero no por ello debemos pensar «si no puede hacerlo que no lo haga». Todos los niños y niñas pueden si les ayudamos. La solución está en poner a su disposición aquellos recursos que necesiten para ayudarles a resolver la situación.

Atender a la diversidad es partir de las diferencias y aprovecharlas para el crecimiento personal de los niños y niñas. Educar en la diversidad supone poder ofrecer una atención personalizada en la medida de lo posible para conseguir que cada niño y cada niña pueda avanzar, desarrollar sus capacidades y evolucionar como persona.

Lamentablemente, la falta de recursos como maestros, personal de soporte, recursos materiales y formación gratuita y útil, entre otros, impide ofrecer una enseñanza de calidad y, a su vez, impide que haya una atención a la diversidad eficiente.

En ocasiones se confunde el significado de los términos integración e inclusión. La diferencia entre ellos, desde el punto de vista educativo, está en la adaptación o no de la escuela al alumno.

Así pues, la integración educativa la entendemos como aquel proceso en el cual los alumnos con necesidades educativas especiales se incorporan al resto de la comunidad educativa e intentan adaptarse al ritmo marcado.

En cambio, la inclusión educativa implica el derecho a ser comprendido en su singularidad y es la comunidad educativa la que se adapta al alumnado utilizando diferentes recursos como soportes, estrategias y distintas metodologías.

Yomami

18

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

Can Barriga Som els i les alumnes de secundària de l’escola Can Barriga de Badalona. Ens diem Ariadna, Yedra, Yasmina, Oscar, Àlex J., Helen, Robert, Sahib, Àlex R., Jennifer, Natàlia, Daniela, Noemí, Joan i David.

Aquest curs estem participant al projecte «Postdata», que és una proposta que ens va fer el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA. Cada mes rebem a l’escola un paquet de color marró d’un artista diferent que ens proposa activitats de plàstica per treballar l’art i que ens fan moure’ns per tota l’escola!

El primer dia vam veure un vídeo on sortien els sis artistes i es presentaven. Els seus noms són: Fermín Jiménez Landa, Nicolás París, Cris Blanco, David Bastué, Ariadna Rodríguez i Tere Recarens. Ens van semblar tots molt simpàtics!

Dediquem una hora i mitja setmanal al projecte, cada dilluns a l’hora de plàstica ens reunim tots els companys i companyes del cicle en una aula i obrim tots junts el paquet. Ens agrada molt aquest moment de sorpresa perquè juguem a endevinar de quin artista serà i ens passem el paquet, el toquem, l’olorem i pensem què hi pot haver dintre.

Ja hem rebut tres paquets!

El primer paquet va ser del Fermín i ens va enviar un full gegant per poder dibuixar amb la tècnica del gravat tot allò que ens agradava a nosaltres i a les persones amb qui ho volíem compartir. Ara aquest full està voltant per tot Badalona!

Amb el segon, el Nicolás ens va proposar enfarinar-nos les mans per transmetre missatges de pau i amor. Nosaltres vam crear cors i símbols de la pau amb pasta de full.

L’últim paquet que hem rebut encara no l’hem obert però és de la Cris Blanco, té forma de tub i pensem que a dins hi pot haver una estoreta!

Grup de secundària de l’escola Can Barriga

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

19

Salut i gènere Les dones viuen més anys que els homes i tenen hàbits de vida més saludables. Tanmateix, la seva salut és pitjor: pateixen més dolors osteomusculars, malalties cròniques i de forma precoç, com l’anèmia, i dupliquen els homes en diagnòstics de depressió i ansietat. L’última Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) ha evidenciant una bretxa de gènere en salut: les dones viuen més però pitjor.

Aquestes diferències no només depenen dels factors biològics, sinó també de factors conductuals i socials: la influència de la vida quotidiana, els rols en la salut, etc.

La pràctica biomèdica té un enfocament inclusiu i limitat de les dones només als aspectes físics, i ha provocat que moltes dones fossin diagnosticades incorrectament. D’aquí la importància d’afrontar amb coherència les malalties patides per homes i dones, que implica superar la visió uniformadora i apostar per un plantejament més ampli, variat i divers, en què és indispensable la introducció de la sensibilitat de gènere.

El gènere és un concepte relacionat amb les estructures socials, econòmiques, culturals i de poder en què ens trobem.

Els estudis de gènere en salut revelen les dades següents:

A part de les malalties específiques de cada sexe, com ara el càncer d’úter, l’endometriosi i el càncer de pròstata, hi ha malalties no relacionades amb els sistemes reproductius que també tenen diferents patrons segons el sexe: en salut reproductiva, en malalties infeccioses com el VIH s’ha registrat un augment de casos en el sexe femení, ja que, tot i deslligar la funció sexual de la reproductiva, encara hi ha estereotips socials força marcats que fan que moltes dones no expressin les seves preferències en qüestió de protecció i cura de la seva salut sexual i prioritzin l’amor incondicional i romàntic a la parella, cosa que fa que decideixin per elles. En salut mental, les adolescents tenen menys autoestima que els nois i més problemes de depressió i de trastorns alimentaris.

I les malalties cardiovasculars estan infravalorades en les dones, ja que s’han seguit estudis amb patrons masculins amb els quals s’infravalora el risc en la dona.

El Ministeri proposa promoure la inclusió de gènere en la investigació i potenciar les polítiques socials i econòmiques per reduir les desigualtats de gènere i salut.

Les dones incorporades al mercat laboral dormen menys i fan menys exercici físic que els homes; la conciliació laboral i personal perjudica clarament les dones.

Les condicions de vida i de treball de les dones són més desfavorables que les dels homes i els provoquen més mortalitat.

Les dones dedicades a activitats de cura de persones pateixen més de manca d’immunocompetència i més sobrecàrrega.

Gisel Casas Ca i Güell Metgessa de família i ccomunitària CAP Buf Bufalà-Canyet

20

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFA-L’ART

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

21

22

GASTRONOMIA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Germinats de llentia Hola, hola! En aquesta recepta compartiré amb vosaltres la manera de fer germinats.

Per als que no saben el que són els germinats, primer voldria dir que són un tresor per a l’organisme. Menjar llavors germinades és menjar vida. Els germinats són llavors que, en posar-se en remull, dupliquen el volum, la closca s’estova i s’obre, i les enzimes s’activen gràcies a l’aigua i l’oxigen. Als pocs dies de conservar-los en un ambient humit i càlid, els brots es van alçant cap a la llum, i en van augmentant els nutrients.

Necessitaràs: · Llenties · Pot de vidre · Tela porosa o gasa (cotó, lli...) · Goma o fil per tancar bé la tapa

Estan plens d’antioxidants gràcies al fet que potencien la seva clorofil·la, són fàcils de digerir, contenen proteïnes, regeneren la flora intestinal i milloren la digestió, enforteixen les defenses, aporten poques calories i són molt desintoxicants. També incrementen el to muscular i tenen efectes rejovenidors.

Els germinats es poden fer de qualsevol llavor, cereal o llegum. Es poden utilitzar en amanides, entrepans, verdures, cereals, liquats...

Cada germinat aporta diferents beneficis, ja que una llentia no té les mateixes propietats que la ceba, per exemple.

En aquest cas farem germinats amb la famosa llentia, que ens aportarà molt ferro.

Passos

· Es posa un a peti pot i es cobreix ta quantitat de llavors en el amb tres vega d’aigua. Es des el seu volu guarda a les m fosques i es hidratar tota deixen la nit (15-20 ºC). · A l’endemà es retira l’aig ua, es tapa el la gasa o tela pot amb i es guarda de toqui la llum. nou sense qu e li · Un cop al di a s’esbandeix en, i es tornen a tapar. L’im s’escorre l’aigua port mantinguin hu mides però no ant és que es mullades. · En quatre o cinc dies tindrem els germinats lles nostr tos. Els posare m en un pot on es sí els toqui la ll a um perquè pu guin activar la ra clorofil·la i es seva posin verds. P er conservarmillor és fica los, el r-los nevera, amb pa en un recipient hermètic a la per de cuina a la base o un dr de cotó fins qu e absorbeixi la ap humitat.

Ana García Instagram: veganiita / Facebook: veganita

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

23

‘ `

’ `

,