Issuu

LA VEU DE BUFALÀ Octubre 2017 | Núm. 17

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta Associació Lidia Solé Alba À. Holgado Miquel Soria Eneko Pascual Maria Navarro Sigfrido Ramos

Cap de Redacció Alba À. Holgado Alícia Jiménez comunicacioavvbufala@gmail.com Correccions Muntsa Holgado Alícia Jiménez (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de les correctores de la revista.)

Maquetació David Porcuna Publicitat Laura Catalán - Tel. 625 60 11 07 Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars. Dipòsit legal: B 6947-2014

Imatge: David P.

Aquest any l’estiu ha acabat de forma abrupta. Un dia ens governava un sol lluent i de justícia i, l’endemà, aquest govern desapareixia i en el seu lloc deixava núvols, fred i la decepció de moltes persones que esperaven que la calor ens durés una mica més. I, com cada tardor, on més es va notant el canvi de clima, a banda dels termòmetres que comencen a baixar i els armaris que comencen a canviar el vestuari d’estiu pel d’hivern, és als arbres, que comencen la seva tradicional muda de fulles. Han estat tot l’estiu dempeus, aguantant les altes calors, les fortes pluges d’estiu, la gent tirant-hi brossa i els gossos fent-hi les seves necessitats. Els arbres han estat tots els mesos de calor fent la seva feina: netejar l’aire, fer-nos ombra, donar els seus fruits, acollir tota mena d’animals; encara que potser no sempre ens n’hem adonat. I malgrat tota la porqueria que han hagut d’aguantar, ara que arriba la tardor, aquí segueixen, només canviant la seva aparença per preparar-la per als mesos de fred. L’associació del nostre barri s’ha mantingut igual que tots aquests arbres: dempeus tot l’estiu i sense deixar de fer la seva feina. Perquè no s’han tancat portes ni s’han aturat els projectes durant les vacances, ja que les mans mai s’aturen, n’hi hagi moltes o n’hi hagi poques. I de la mateixa manera que els arbres, hem aguantat i treballat malgrat la calor, el vent, la pluja i la brossa que algunes persones llencen. Les lluites per Ca l’Andal, el torrent de la Font i el turó de l’Enric, la celebració de les festes del nostre barri i les activitats, malgrat la calor, han decidit no fer vacances durant l’estiu. No ens hem aturat pas, i ara que comença el nou curs, tot el canvi que fem és preparar les nostres branques per a la tardor, però nosaltres no ens desfem de les nostres fulles, sinó tot el contrari: omplim les nostres branques amb les mateixes fulles de l’any passat, les activitats que segueixen o tornen després de les vacances, els projectes que continuen amb la mateixa força i la mateixa empenta, i els nous projectes i activitats que neixen amb l’arribada del nou curs, amb un Punt Òmnia que vessa de tallers més que mai, activitats que amplien les seves hores i les seves mires, i noves mans que ens ajuden a seguir avançant i construint.

Portada: David Porcuna

La nostra associació és un gran arbre que necessita l’ajuda de totes i tots per seguir creixent, lent però segur i fort, com ha estat fent durant els últims anys. Ara que s’acosta el fred i l’hivern trucarà a la porta, el caliu de tothom ens cal més que mai, per aguantar els embats dels que volen veure l’arbre de tots per terra abans no arribin les seves branques a tocar el cel. La Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

Okupem Bufalà? Què és el moviment okupa? D’on ve? On va? Realment mereix la mala fama que té? Quins models de gestió hi ha al barri? Són possibles els espais d’autogestió a Bufalà que no depenguin en absolut de l’Ajuntament? En cas afirmatiu, quin paper hi tindrien les entitats del barri? I el veïnat? És possible l’okupació a Bufalà? I per què a Badalona, la tercera ciutat per nombre d’habitants de Catalunya, no hi ha un moviment okupa organitzat com a d’altres ciutats veïnes, com ara Santa Coloma de Gramenet o Barcelona? Massa preguntes per a tan poc espai per escriure. No les respondré totes, però sí les deixo aquí per si tu que em llegeixes vols reflexionar-hi i trobar les teves pròpies respostes. D’on sorgeixen aquestes preguntes, així com d’altres que no especifico, però que podrien obrir debat, hauria de ser potser el punt de partida d’aquest escrit. Sorgeixen en el si de multitud de converses amb veïns i veïnes activistes d’aquest barri, al llarg dels pocs anys que duc aquí activa. Entre bambolines sempre, és a dir, sempre motiu de reflexió després de reunions –amb cervesa o sense–, entre projectes de barri de qualsevol tipus i durant l’aprenentatge que el fet de ser en una associació de veïns com aquesta aporta. I sempre des de l’autocrítica i pensant en allò que volem millorar o allò que ens fa falta al barri. El que vull dir és que aquestes preguntes les escric ara i les escric jo, però són fruït de la reciprocitat del diàleg i la lluita, són conseqüència de tots nosaltres, d’allò que pensem i discutim cada cop que ens trobem i, sobretot, de les nostres utopies i somnis, d’allò que construïm caminant. La reflexió que algunes persones fem sobre el moviment okupa, en concret, ve de la realitat que veiem a Bufalà i de la comparació del seu teixit social i comunitari amb altres barris, altres realitats, altres espais i altres maneres de gestió. Però per què alguns situem el centre de la reflexió en aquest moviment? Bé, no puc respondre en boca de tothom, però el cert és que, probablement, el moviment okupa és el màxim exponent

d’autogestió en trama urbana. Què vol dir això d’autogestió? És la capacitat d’organització d’un col·lectiu, entitat, associació o grup de persones que només depenen d’ells mateixos, sense la intervenció de cap institució. Ara bé, hi ha moltes formes d’autogestió, i aquesta varia segons la cultura i el territori on s’aplica, i potser aquesta deﬁnició podria ser massa simple. El moviment okupa és molt extens, i també varia segons el territori, la ideologia, etc., però és ben cert que és un moviment social. Dels seus orígens no en soc una experta; només sé que aquí pren força a les dècades dels setanta i vuitanta del segle xx. I sorgeix de la manca d’habitatge i la necessitat primària d’aquest, i de trobar espais socials i polítics alternatius. El sentit és sempre social i polític –per això s’usa la k en comptes de la c–, un espai de denúncia en contra de l’especulació immobiliària (okupant i arreglant espais buits o en desús, o ediﬁcis emblemàtics que es deterioren) i un espai de construcció social molt diversa (artística, ecologista, de debat polític, etc.). A Badalona ben pocs casos hi ha hagut d’okupacions, en comparació amb altres ciutats veïnes com Gramenet, on el moviment okupa és arrelat als barris (no vull dir que en altres llocs no ho estigui) i a la lluita ecologista, o Barcelona, on a molts barris han sorgit alternatives socials i culturals en forma de CSO (centres socials okupats) o CSOA (centres socials okupats autogestionats) i són l’epicentre organitzatiu d’aquests barris i noves organitzacions veïnals i culturals. I Bufalà, què? Ben pocs casos hi ha també d’alternatives d’autogestió i cap cas recent d’okupació. Normalment, qualsevol associació o entitat que aquí s’ha organitzat ho ha fet de manera privada amb l’ajuda o sense de subvencions municipals o supramunicipals. Moltes només subsisteixen gràcies a les subvencions, les quals han creat una dependència intrínseca de les institucions o s’han perdut entre els murs i la lentitud de la burocràcia. Malgrat aquesta dependència i barreres, el barri ha (de)mostrat capacitat d’organització i lluita al llarg de dècades, és

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

a dir, que amb objectius i il·lusions comuns, els veïns i les veïnes s’han organitzat i han creat espais de debat, espais culturals, entre d’altres, on només hi havia terra. El fet que la reﬂexió sobre el moviment okupa s’estigui obrint a Bufalà tal vegada indica que seria possible que hi acabés germinant. Tenim espais buits, com en d’altres barris de la ciutat, com a conseqüència de la crisi –una de les causes del seu revifament en altres ciutats–, com cases antigues o bancs abandonats. Tenim ediﬁcis emblemàtics tancats i en estat de deterioració (sí, la mateixa masia que tens al cap tu ara). I, potser, més important, des de dues bandes i sense cap ordre d’importància: la manca d’alternatives d’espais socials, culturals i d’expressió (les nostres entitats, amb el seu mèrit i feina reconeguda, ocupen un aspecte molt petit d’allò que el barri necessita) i la manca d’accés a l’habitatge per part del jovent i adults d’aquest barri. Un barri considerat perifèric en alguns aspectes, com per exemple pel tracte que rep, i d’altra banda amb lloguers inaccessibles (sovint més cars que al centre de Badalona) per als joves, que han de marxar, i d’impossible accés a res de propietat. Tenim totes les necessitats i mancances perquè a Bufalà germini el moviment okupa. Ara bé, tenim la valentia i un teixit social consistent per dur-lo a terme? O ens quedarem per sempre veient com les nostres masies «cauen» de manera premeditada i el nostre jovent marxa del barri, la qual cosa provocaria la pèrdua de pertinença i vinculació social i cultural al propi barri?

Il·lustració: Alba À. Holgado / Digitalització: David P.

Som un barri gran i amb inquietuds socials i culturals (artístiques sobretot) i sabem del cert que ens seguirem organitzant com bonament puguem i sapiguem, aprenent des dels camins que nosaltres decidim prendre. El temps ens acabarà dient què se’n derivarà, d’aquestes reﬂexions, cap on ens durà aquesta remor que ara comença a sentir-se a Bufalà. Alba À. Holgado

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

EN PROJECTE

A Bufalà s’estan removent coses... Ja fa mesos que al barri s’està impulsant una altra manera de fer les coses. S’estan buscant fórmules de treball conjunt amb altres entitats, amb altres recursos per poder donar millors respostes a les necessitats. En aquesta ocasió, us vull parlar d’un d’aquests projectes que s’estan duent a terme. El curs passat vaig assistir a una reunió amb la dinamitzadora de la residència de gent gran Parc Serentill a l’Escola Bufalà. Vam estar reunides amb la directora i la cap d’estudis. Va ser una visita molt enriquidora, plena de motivació, de ganes de fer coses al barri i amb la gent del barri. Des de l’escola s’ha iniciat un projecte intergeneracional amb la residència, amb l’objectiu principal d’apropar els alumnes a la gent gran mitjançant activitats lúdiques que treballin valors com el respecte i la solidaritat. Avis i àvies del Parc Serentill amb els nens i nenes de l’Escola Bufalà

El treball intergeneracional és l’eina perfecta per apropar generacions i potenciar les capacitats socials, així com per millorar la socialització i les habilitats comunicatives. Els avis i les àvies van visitar l’escola per fer d’espectadors d’una obra teatral representada pels alumnes de quart i per als desplaçaments van comptar amb la col·laboració dels alumnes de sisè. D’altra banda, per ﬁnalitzar el curs, els alumnes de sisè van visitar la residència per fer una mostra de balls que havien preparat per a la seva graduació. La valoració que se’n va fer va ser molt positiva, ja que durant les trobades es creen vincles entre avis/àvies i nens/nenes on tothom comparteix, escolta, s’expressa i gaudeix de les activitats.

També vam estar parlant de com apropar més la biblioteca del barri, creada ara farà un any, als infants de l’escola. Començaran per fer una visita a la biblioteca els alumnes de primer i segon, però serà una visita molt especial, ja que els acompanyarà l’escola d’educació especial Can Barriga. Coneixeran l’espai, els diferents serveis que s’hi ofereixen i, sobretot, sabran que tenen un lloc al barri on poden quedar amb la colla, cercar informació, fer deures o fins i tot preparar treballs grupals. També s’aprofitarà aquest espai per promoure activitats de motivació de la lectura. Penso que és molt important que els veïns i les veïnes del barri coneguin la gran feina que estan fent i com d’enriquidor i beneficiós pot arribar a ser el projecte tant per als infants de l’escola com per a la gent gran de la residència, que milloraran l’estat d’ànim i les capacitats per fer front a malalties físiques i mentals, augmentaran la vitalitat i la motivació personal, tindran oportunitats d’aprendre, de fugir de l’aïllament, i de fer créixer l’autoestima, i treballaran aspectes tan importants com el respecte. Personalment, vull agrair l’esforç per dur a terme aquest tipus de projectes i des d’aquí animem les entitats i les escoles a fer un treball conjunt. Tenim la sort de comptar amb molts recursos al barri, més dels que ens pensem, i és molt important que la comunitat educativa no perdi les ganes i continuï apostant per treballar en xarxa, per poder treballar i aprofundir en temes essencials i quotidians.

Però això no acaba aquí: aquest curs continuaran el projecte, amb noves idees que es van estar parlant el curs passat, com ara que l’alumnat dels cursos superiors de l’escola farà entrevistes als avis i les àvies de la residència que després es publicaran a la revista trimestral del barri La Veu de Bufalà, o la possibilitat de fer receptes de cuina conjuntament... Bé, no vull dir-ho tot! Ho anirem veient sobre la marxa.

Lidia Solé

ELS ARBRES DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Almez (ES) | Lledoner (CA) | Celtis australis El almez (lledoner en catalán) es una especie de árbol de la familia de los olmos que, pese a un uso cada vez mayor en espacios públicos, suele pasar desapercibido a favor de su competidor, el platanero. A día de hoy, debido a su mayor resistencia y rusticidad, ya es la segunda especie arbórea de la ciudad de Barcelona.

Actualmente está sufriendo una expansión natural de sus reductos aislados, en parte por su mayor uso en paseos urbanos y en mayor parte debido al abandono de los usos rurales del campo, que está favoreciendo su implantación en rieras y bordes. El lledoner, como la democracia, se expande y recoloniza el espacio que le corresponde en Catalunya. En nuestro barrio podemos encontrar ejemplares importantes en el parque de Can Barriga, en su esquina noroeste, y en la unión de Independència con Doctor Robert. Igualmente, ejemplares más jóvenes pueden encontrarse en el torrent de la Font. Eneko Pascual

El almez es un árbol de buen porte y altura, de tronco recto y corteza suave y lisa que puede asemejarse al haya. Como la mayoría de frondosas, es un amable suministrador de sombra. Natural de ambientes mediterráneos, puede encontrarse en lugares no especialmente húmedos (tampoco muy secos) que no sufran fuertes heladas. Tradicionalmente era cultivado en las masías catalanas como árbol heráldico. El padre plantaba un lledoner para su hijo, junto a la casa familiar, y su madera solía utilizarse para las herramientas más delicadas. Su fruto, apreciado por la avifauna, era asaltado por los niños, que lo consumían como si se tratase de palomitas.

Frutos de lledoner (Indepèndencia / Dr. Robert)

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Cau de diables

(secció anònima)

El dia de la marmota Aquest matí m’he llevat. Bé, el cert és que he aconseguit sortir del llit després de remugarhi molt. Els meus llençols se m’enganxen d’allò més.. Després d’un saludable esmorzar i una bona dutxa despertadora, he sortit al carrer per enfrontar-me a la calor, que avui ha decidit donar una petita treva. Passant prop de la plaça que hi ha a tocar de casa meva, he vist que hi havia una mica de rebombori i m’hi he acostat. Unes paradetes amb taula i gent repartint fulletons i globus de colors, bé, de color blau exactament. M’han abordat i m’han explicat totes les coses meravelloses que el representant del seu partit faria per la ciutat: arreglar carreteres, noves places, noves escoles, restaurar Ca l’Andal... Encuriosit, he marxat mirant el fulletó i amb el globus surant sobre el meu cap. Un altre matí, amb els llençols un altre cop enganxant-se i no deixant que surti del llit.

Un bon esmorzar i una dutxa quasi freda han tornat a activar-me per sortir a fer front a una calor que avui ha decidit fer més bondat que altres dies. Passant prop de la plaça que hi ha a tocar de casa meva, he vist que hi havia una mica de rebombori i m’hi he acostat. Unes paradetes amb taula i gent repartint fulletons i globus de colors, bé, de color vermell exactament. M’han abordat i m’han explicat totes les coses meravelloses que el representant del seu partit volia per a la ciutat: sanejar els comptes, abaixar els impostos, inversions més intel·ligents, restaurar Ca l’Andal... Encuriosit, he marxat mirant el fulletó i amb el globus surant sobre el meu cap. Un matí més, amb els meus llençols enganxats, el meu esmorzar potent i la meva dutxa quasi freda, i fora esperant un carrer i una calor que avui ha pensat que seria bona idea descansar una mica.

Passant prop de la plaça que hi ha a tocar de casa meva, he vist que hi havia una mica de rebombori i m’hi he acostat. Unes paradetes amb taula i gent repartint fulletons i globus de colors, bé, de color morat exactament. M’han abordat i m’han explicat totes les coses meravelloses que el representant del seu partit volia per a la ciutat: millorar l’educació, més personal per a la sanitat, polítiques més socials, restaurar Ca l’Andal... Encuriosit, he marxat mirant el fulletó i amb el globus surant sobre el meu cap. Em torno a llevar un altre matí. Avui els llençols no m’han deixat sortir del llit i la ingent quantitat de globus de colors a la meva habitació no m’ha deixat arribar a la porta. L’esmorzar no ha entrat gaire bé i la dutxa estava gelada com un congelador. Al carrer no feia calor, i començo a estar una mica fins als nassos de tant de fred a aquestes alçades de maig. Quan agafi Al Gore em sentirà. Passant prop de la plaça que hi ha a tocar de casa meva, he vist que hi havia un altre cop merder i he intentat passar dissimulant. La gent de les paradetes m’ha assaltat de totes maneres, m’han posat el fulletó a la mà i el globus, que no he volgut ni mirarme’n el color. M’han explicat totes les coses meravelloses que el representant del seu partit volia per a la ciutat, i abans no acabés he dit «Sí, i restaurar Ca l’Andal», frase que ha estat contestada amb un sorprès «Doncs sí. Ja coneix el nostre programa?», «No, però em comença a sonar». Emprenyat, he fet explotar el globus, m’he menjat el fulletó, he tornat cap a casa i m’he tornat a ficar al llit. No sortiré fins al juliol i així m’asseguro que torni a fer calor. Maleïdes campanyes electorals. I en quatre anys, tornem-hi.

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

IL·LUSTRES PASSEJADES PER BUFALÀ

Pere Celestí Gusi, abat Can Gusi era una bella casa neoclàssica que estava situada en els actuals jardins Torrents Lladó de Bufalà. Procedent d’aquesta casa fou Pere Celestí Gusi i Rossell (Barcelona, 1897 - Montserrat, 1978), monjo benedictí i historiador de l’art. L’any 1911 va entrar de postulant a Montserrat, on professà el 1915. El 1921 va ser ordenat sacerdot a Roma. Allí va freqüentar el taller d’Antoni Fabrés, deixeble del pintor Marià Fortuny. De seguida fou nomenat secretari de l’abat Marcet de Montserrat. Fou el seu principal conseller en la restauració del santuari i el monestir, en la promoció cultural dels monjos i en el govern de la comunitat. L’acompanyà en els seus viatges com a visitador de la congregació de Subiaco. Durant la Guerra Civil, el P. Gusi es va refugiar primer a Itàlia i després a Navarra amb d’altres monjos. Després de la guerra va tenir un paper destacat en la recuperació de Montserrat.

Entre els seus escrits inèdits figuren unes lliçons d’història de l’art, conferències, un catàleg de gravats de la biblioteca del monestir (amb més de 16.000 fitxes) i les seves memòries inèdites. Tot i que Pere Gusi va entrar als catorze anys a Montserrat, sempre recordà Badalona i la gran casa dels seus pares i avis. Aquesta casa neoclàssica, amb columnes i medallons i el seu ambient refinat, de ben segur que va marcar el bon gust que l’acompanyà tota la vida. La seva amistat amb el P. Anselm M. Albareda (Barcelona, 18921966), badaloní d’adopció, degué alimentar aquests bons records badalonins. Jaume Aymar i Ragolta

El P. J. Laplana, actual director del Museu de Montserrat, explica: «L’abat Marcet i el seu ﬁdelíssim P. Celestí Gusi, que era la seva mà dreta en tots els afers, van prendre l’abadia de Maria Laach com a model d’organització i de costumari que van incorporar al Montserrat de postguerra. Una d’aquestes innovacions va ser la de crear diversos gremis en què els monjos treballaven corporativament tots junts sota la coordinació d’un director. Segurament el gremi més actiu i amb més projecció exterior va ser l’Estudi d’Art de Montserrat, dirigit pel mateix P. Gusi, i dedicat a propagar l’art litúrgic, pel disseny d’objectes d’església i també per l’edició popular d’estampes. A més del P. Gusi que exercia de mentor i d’interlocutor directe amb l’abat, hi havia una mitja dotzena de monjos dels quals uns eren veritables experts i d’altres, els més joves, simples afeccionats amb més o menys traça». (Cf. J. Laplana, El Propileu (20), p. 27 i 28). El 1946 el P. Gusi fou elegit procurador general de la Congregació General Subiacense, amb residència a Roma, i un any després, abat de Nostra Senyora de Montserrat de Manila (Filipines). Del 1959 al 1966 fou nomenat abat general de la Congregació i novament va residir a Roma. Fou també prior del monestir benedictí de Santa Maria del Paular els anys 1959 i 1969-70. El 1962 va prendre part en el Concili Vaticà II.

Pere Celestí Gusi · Imatge d’arxiu

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Una luz en mi ventana Aunque nadie me crea, puedo asegurar que esta historia fue real. En mi casa de la montaña, solo, donde la única luz que entra por la ventana es la del sol. Se hizo de noche, no entraba luz. Me fui a la cama, me puse a pensar, ﬁnalmente me quedé dormido. Me desperté, una luz entró por mi ventana, ¿ya es de día?, no, esta luz es blanca, ¿qué será?

Ayer por la noche volví a ver esa primera luz, una decena de almas, una de ellas sostenía una biblia, otra una antorcha. Miré la silla, allí estaba la niña, pero ya no era un fantasma, era humana. Me armé de valor, salí a la calle, grité con todas mis fuerzas, las almas desaparecieron, desaté a la niña de la silla, rió, una risa espeluznante, se transformó en un alma, se esfumó. Me desperté, estaba en una calle. ¡¿Es real?! No lo sé.

Me asomé a la ventana y lo pude observar, lo vi, me estremecí.

Le conté esto a un vecino y me dijo:

El festival de las almas, decenas de ellas daban vueltas alrededor de una silla vieja. No alcancé a ver qué había en ella.

«Hace años, cuando la vida era más sencilla, cuando las máquinas no existían, estas tierras eran propiedad de un conde que, aunque es extraño, era benevolente, no presionaba a sus campesinos, no obligaba a nadie a pagar. Pero claro, los campesinos, al no verse obligados, dejaron de pagarle, abusaron de su conﬁanza, la comida escaseaba en su castillo, pues tenía una gran familia y un corazón mayor.

Ya es de día, desperté. Qué extraño sueño. Por la noche, me voy a dormir. De nuevo, luz entra por la ventana, en menor cantidad, acompañada de un llanto. Miro por la ventana, no hay más que una silla, no hay más que un alma. Una niña que lloraba, su llanto no cesaba. Desapareció. Me desperté. ¿Otra vez?, no lo creía.

La hija mayor del conde, una caprichosa patricia, forzó a su padre a que le comprara un hermoso vestido, pero el padre le dijo: “Aunque te hace mucha ilusión, no es una verdadera necesidad, tus ropas están nuevas y no nos lo podemos permitir”. La niña, que ya estaba al tanto de la deuda de los campesinos, cegada por la ira, cegada por la codicia, prendió fuego a todas las tierras de los campesinos, todos murieron. Su padre, al enterarse de esto, se quiso asegurar de que su hija corriera esa misma suerte, pero esta huyó, nadie la volvió a ver jamás. Cada luna nueva, las almas, atrapadas en este mundo, tienen la oportunidad de viajar al más allá, atrapando a la niña y, ante los ojos de un humano vivo, prenderle fuego, para que así se cumpla el castigo que el conde impuso». Relat: Edgar P. M. Il·lustració: Carla

BUFA-L’ART

H AI

KU S

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

KU S

Templo Kinkaku-ji / Pabellón Dorado (Kioto). Foto: Ali/Dani. Haikus: Ali @ali.jimpe

¿Qué es un haiku? Tb. haikú. Del ingl. haiku, y este del jap. haiku. 1. m. Métr. Composición poética de origen japonés que consta de tres versos de cinco, siete y cinco sílabas respectivamente. (Real Academia Española [2001]. Diccionario de la lengua española [22ª ed.]. Madrid. Consultado en http://rae.es el 27/09/2017)

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Unes noves vides Madrileny de l’any 85 Força: 6 Intel·ligència: 8

Destresa: 7 Resistència: 4

Per a mi era una oportunitat molt bona. Podia mantenir una de les activitats que més em dolia de deixar Madrid. A més, era una oportunitat d’aprendre i de practicar el català. I no me’n vaig penedir. Des d’aquell moment vaig gaudir de viatges i aventures increïbles. El límit només el posava la imaginació.

Fa dos anys i mig que em vaig mudar des de Madrid. Vaig venir per motius laborals. Tot i que tenia amics a Barcelona, no és el mateix fer vacances uns dies que començar-hi una vida.

He fet amics nous en un grup heterogeni que va un cop a la setmana a gaudir de l’aﬁció que tenim en comú: viure les més fascinants aventures sense sortir de l’AVV de Bufalà.

Vaig deixar a Madrid els cors, les classes d’alemany i el més important: amics i família.

He plorat, he sentit por, he rigut, he sigut bo, he sigut dolent, he sigut entremaliat, he sigut home, he sigut una nena de vuit anys, he sigut extraterrestre. Què més puc demanar? Només que arribi el dia de jugar al rol una vegada més.

Afortunadament, vaig conèixer el Miquel en unes jornades lúdiques molt famoses a Espanya. Vam parlar allí del fet que m’havia mudat a Barcelona i em va oferir participar al seu club de rol.

Manu Crespo

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

GIMNÀSTICA CORRECTIVA 10 h - 11 h PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

GIMNÀSTICA CORRECTIVA 10 h - 11 h PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

FOTOGRAFIA 16:30 h - 21 h

IOGA 15:45 h - 16:45 h

QUINZENALMENT

ROL 17 h - 21 h CATALÀ 17 h - 18 h GANXET 18 h - 19 h

TENNIS TAULA 18 h - 20 h

TROBADA DONES 17:30 h - 19 h

TENNIS TAULA 18 h - 20 h

CATALÀ 19 h - 20:30 h

CLUB DE CINEMA 19 h MENSUALMENT

FOTOGRAFIA 19 h - 21 h

ROL 17:30 h - 21 h QUINZENALMENT