La veu de Bufalà N32, juny 2021

LA VEU DE BUFALÀ Juny 2021 | Núm. 32

ÍNDEX

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

pàg.

5

pàg.

8-9

Gent del barri

pàg.

14

El ratolí de la biblioteca

17

pàg.

Petites grans veus

pàg.

21

Cinefília

pàg.

Espai públic

Editorial

pàg.

6

pàg.

10-11

Caminemos

pàg.

15

Amb els meus ulls

18-19

pàg.

Bufa-l’art

pàg.

22

Associació

7

Vida o asfalto

pàg.

12-13

Centrals

16

pàg.

Bufalà viu, Bufalà actiu

pàg.

20

Mima’t

23

pàg.

Bufa-l’art

3

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

5

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta de l’Associació Anna M. Arcos Eneko Pascual Eva Martín Eva Molina Isi Guardiola Lidia Solé Maria Navarro Sigfrido Ramos Organització de la revista Carlos J. Barrero David Porcuna Lidia Solé Correccions Ali Jiménez Pérez (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de la correctora de la revista.)

Maquetació i portada David Porcuna Publicitat Laura Catalán – Tel. 625 601 107 laura@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS O COL·LECTIUS.

Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars.

Dipòsit legal: B 6947-2014

Aquest any hem pogut organitzar un programa de festes que esperem que hagueu gaudit. Ha estat un tastet en comparació amb altres anys, però hem volgut no arriscar-nos gaire per la COVID. Volem donar les gràcies a totes aquelles persones i entitats que han participat per poder durles a terme, i també a totes les persones que hi han assistit, per confiar en nosaltres i en la nostra manera de fer.

Unes festes que ens ha tocat celebrar en aquest any nefast de pandèmia global que ha colpejat tan durament la nostra societat i ha deixat milers de morts, dolor i crisi econòmica.

Nosaltres no volem oblidar els milers d’ancians morts a les residències; tots els treballadors de la sanitat que, literalment, ens han salvat la vida; tots els treballadors essencials, ja oblidats, del comerç, la neteja, el transport o l’agricultura, que, estant en primera línia en els pitjors moments de la pandèmia, van ser els qui van mantenir la nostra societat en funcionament. I també volem donar les gràcies a les escoles, que des del mes de setembre han fet possible que els nostres fills i filles vagin a l’escola en un entorn segur.

No seria just que els oblidéssim a tots ells, ni que oblidéssim que la nostra societat va estar a punt de col·lapsar per la nostra dependència d’uns pocs sectors econòmics com el turisme, així com per l’especulació, perquè no vam poder imposar-li a l’economia una necessitat tan bàsica, la més bàsica: la salut.

Igualment, no podem permetre que una crisi econòmica derivada d’aquesta mateixa dependència recaigui sobre els més febles i, com dèiem, sobre aquelles persones que van estar en primera línia exposant-se per tots. Ningú no ha de quedar-se sense llar, ni sense mitjans de subsistència, ni sense aliment de qualitat, ni sense subministraments. No ens podem deixar robar la sanitat pública universal, els CAP ni els serveis de pediatria —aquest hem aconseguit que es mantingui al barri, almenys per ara— sense lluitar.

No ens resignem a creure que no sortirem millors d’això. No volem, de fet, sortir-ne pitjors, més insolidaris, aïllats del nostre entorn (també del nostre barri), aliens a tot i a tots, només pensant a consumir més i més com si fóssim animals sense cervell ni ànima. Per això, us animem a ajuntar-vos, a associar-vos i a unir-vos a plataformes i organitzacions que defensin tot el que és bo i just contra el que estigui davant, sigui del color polític que sigui.

Equip de coordinació de la revista

6

ESPAI PÚBLIC

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Activitat física i esportiva a l’espai públic Deia el pensador Friedrich Nietzsche que «tots els pensaments veritablement grans es conceben mentre es camina». En una societat com l’actual, en què el sedentarisme és un autèntic problema de salut pública, sembla que no ens trobem davant de l’escenari ideal per al naixement d’aquests «grans pensaments».

L’activitat física i esportiva esdevenen un aliat necessari per avançar cap a una millora de la nostra qualitat de vida. Els beneficis de la seva pràctica regular són múltiples per a la nostra salut física: control de pes, salut cardiovascular, benestar psicològic, etc., però també és important destacarne el rol social. De manera gradual hem passat de considerar l’esport com a simple forma d’incrementar l’activitat física de les persones a considerar-lo des d’una perspectiva més àmplia de benestar i relació social.

En aquest context, cal preguntar-se pel paper que poden tenir les nostres ciutats en el foment d’aquesta pràctica saludable. És evident que el disseny dels espais públics dels nostres barris no va ser concebut per fomentar l’activitat física i la pràctica esportiva del conjunt de la ciutadania. Com podem avançar per capgirar aquesta realitat?

Una de les lliçons que hem après de la covid-19 és la necessitat de fer ús d’espais a l’aire lliure per passejar, jugar i fer activitat esportiva. La primera estratègia hauria d’estar orientada a la millora dels entorns naturalitzats que tenim a l’entorn del nostre barri per generar espais on puguem gaudir del passeig i l’activitat física. Les millores en l’entorn del Parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric avancen en aquesta línia; ara caldria apostar per la millora del Parc

Imatge: David P.

G4 i el disseny i manteniment d’una xarxa de camins pels entorns més propers de la serralada de Marina. La disposició en aquests entorns d’àrees i espais de joc infantil, així com de parcs urbans de salut per a la gent gran, són solucions que ens han de permetre ampliar l’activitat física i relacional a totes les franges d’edat.

En relació amb la pràctica esportiva, hem de fer una aposta decidida per fer permeables les infraestructures de joc de què disposen els equipaments escolars. El foment de la pràctica esportiva com a punt de trobada i relació pot ser una eina molt interessant per fomentar la cohesió social en els nostres barris. I tot això ampliant la mirada cap a noves tendències de pràctica esportiva que comencen a emergir a les nostres ciutats, i que van més enllà del futbol o del bàsquet. I, en paral·lel, avançar en una resposta definitiva a la proposta de complex esportiu que, des de fa anys, sobrevola el solar de l’antiga fàbrica Focus.

L’activitat física i esportiva com un repte personal, però també com una política de promoció pública que afavoreixi un entorn adient per a la seva pràctica.

Grup d’Espai Públic

VIDA O ASFALTO

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

7

Tres inquietuds sostenibles El passat hivern el Grup de Sostenibilitat de Bufalà va proposar de manera formal a la directora de Via Pública de l’Ajuntament de Badalona, Anna Monrás, un circuit per a vianants d’un parell de kilòmetres, la pacificació real d’un tram del carrer Campoamor i d’un tram del carrer Muntaner, i un circuit amb bici que faria redistribuir els espais de carrers secundaris alhora que incrementaria les places d’estacionament públic al barri sense afectació del trànsit de turismes a motor.

El carril bici proposat passa per tots els barris del districte 3 i els connecta amb l’estació de metro Badalona Pompeu Fabra. Tot i la bona acceptació inicial, ja han passat cinc mesos i encara no hem rebut resposta de l’Ajuntament.

En breu us podreu descarregar el projecte proposat a la pàgina web de l’Associació de Veïns de Bufalà.

D’altra banda, m’agradaria denunciar la perillositat que comporta l’ús massiu de corriols, rieres, camps a través i camins de menys de 3 metres a la serralada de Marina per part dels ciclistes. Desconec la sinistralitat amb vianants, especialment nens, però

a partir de circumstàncies i ensurts personals penso que ha de ser elevada.

També m’agradaria puntualitzar que l’erosió que comporta aquest tipus d’activitat en espais que «haurien» d’estar protegits és brutal. Els que passegem per la muntanya ja no ho fem per camins, sinó per trialeres, camins amb un desgast extrem que tenen una forma ovalada a causa del desgast del terreny a partir de les frenades de les rodes de bici. El respecte pels vianants i pel medi ambient hauria de prevaldre sobre aquells que volen emocions fortes i adrenalina.

Finalment, m’agradaria opinar sobre un tema que està sobre la taula a Catalunya.

Hem de tenir clar que el procés de fabricació de bateries elèctriques contamina més que tota la vida útil d’un vehicle elèctric. La Generalitat vol que s’obrin noves plantes de fabricació de bateries elèctriques per a turismes amb l’excusa que donen feina a un gran nombre de treballadors. Busqueu quins són els components de les bateries elèctriques i veureu que no són gaire sostenibles. L’empresa Uralita també donava feina a moltes famílies del Vallès, però un 25% d’aquests treballadors va morir per malalties causades per aquesta empresa. A més, el motor verd del futur no són les bateries elèctriques, sinó la pila d’hidrogen, l’element més abundant de l’univers, present a l’aigua. Els vehicles propulsats per hidrogen tenen un repostatge ràpid i unes prestacions i potència molt similars als de benzina i l’única cosa que expulsen a l’atmosfera és aigua.

Carlos J. Barrero

Imatge: Carlos J. Barrero

8

GENT DEL BARRI

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Daniel del Amo En Daniel és un veí del districte que ha captat la nostra atenció amb una de les seves últimes accions. I és que fer tres maratons seguides descalç no es veu cada dia. Com s’arriba a decidir fer una cosa així?

Molta gent es refereix a tu com «el corredor descalç». Com és que corres descalç?

Doncs mira, des de sempre que tinc problemes als peus i, per córrer, necessito plantilles. Soc corredor de mitja i llarga distància i sempre acabava amb molt mal d’esquena.

La veritat és que era força molest, així que vaig començar a portar una dieta més saludable, més natural. I, pel que fa als peus, vaig provar d’anar reduint el gruix d’amortiguació de les soles. De seguida vaig notar que el meu cos s’estava enfortint i que els mals d’esquena es reduïen molt. Primer corria amb sandàlies, però al final vaig acabar corrent descalç. La veritat és que corro molt millor les llargues distàncies; em refereixo al dolor, eh!

Al final, la conclusió a la qual arribo, i la que defensa el minimalisme, és que amb calçat es perd funcionalitat.

I per què les teves curses descalç han tingut ressò als medis?

Daniel del Amo

Vaig fer una cursa de 120 km en tres etapes per ajudar la protectora de Mataró. La meva dona treballa en l’àmbit de les protectores i allà hi ha un problema: el volum d’animals desatesos. Un animal necessita aliment, cures, tractament… i a les protectores s’hi plasma un problema social. I totes aquestes cures suposen un gran cost que moltes protectores no poden afrontar, ja que els seus recursos venen de les subvencions que reben.

Un dia vaig decidir que, cada dia que sortís a córrer, faria difusió d’un dels animals de la protectora a través de xarxes. Vaig crear la web Kmxcorrer. Però això no era prou significatiu per poder canviar res.

Pensa que cada any es realitzen unes vint-i-una mil intervencions; unes divuit mil al mes, gairebé setanta al dia.

Amb l’equip de la protectora vam pensar solucions per aconseguir més ressò mediàtic. (Aquest temps va coincidir amb el moment en què jo m’introduïa en el moviment minimalista).

Resulta que la fundació Daina porta dues protectores més, la de Badalona i la de l’Ametlla, i ens vam adonar que la distància entre elles es corresponia més o menys a la distància d’una marató (50 km, 42 km i 38 km). I, és clar, va ser: «Ja està! Ja ho tenim».

GENT DEL BARRI

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

9

Vam decidir que durant tres caps de setmana seguits faria una de les distàncies, i així entre setmana podríem fer les entrevistes a premsa i ràdio. Pel que fa a la recaptació, tindríem tres setmanes i no només un dia puntual. L’objectiu que ens vam fixar va ser aconseguir que unes dues mil persones aportessin un euro al mes per cobrir el sou d’un veterinari i així cobrir les necessitats mèdiques.

Tots estimem els animals, però a més la meva dona i jo estem convençuts que són també una molt bona eina per a l’educació dels fills: els ajuda a entendre la complexitat, els beneficis i les tensions de la convivència, la responsabilitat, les cures…

I com va ser?

Brutal. La veritat és que va ser molt molt xulo.

La primera etapa era la més llarga; eren 50 km per anar de Mataró a l’Ametlla. Estava supernerviós. Tu pensa que no sabia com aniria, com em sentiria…, però va anar molt bé.

La segona va ser la més fotuda.

Eren molts quilòmetres d’asfalt, voreres… i, a més, un tram de molta pujada. Per un moment fins i tot ens vam plantejar abandonar.

Tenia els peus fets caldo. I això que

no faltava gaire! L’etapa eren 42 km i t’estic parlant que em vaig haver d’aturar una estona al km 36. Però al final vam agafar forces i vaig acabar.

Aquella setmana de repòs per poder fer l’última etapa vaig estar amb cures intensives als peus; havien quedat ferits, llagats, amb ampolles… I al final resulta que va ser l’etapa on més a gust em vaig trobar. Va ser tot per muntanya, que és el terreny on em trobo més còmode.

Vas aconseguir l’objectiu econòmic?

Doncs no; hi va faltar molt poquet: vam aconseguir 1.381 persones en comptes de les 2.000 que volíem, però, per contra, una de les persones es va comprometre a aportar 1.000 € trimestrals.

Tot i així, la recaptació de la campanya encara està activa. Les necessitats dels animals continuen essent les mateixes i les donacions es segueixen rebent. Així que si algú s’hi vol afegir, al web Kmxcorrer (https://kmxcorrer.danielamo.info) hi ha tota la informació de la campanya «1 € per 1 veterinari».

Noèlia Argente

10

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza Muchas de las rutas que incluimos en esta sección no las habríamos podido hacer sin la ayuda de un GPS, ya que no todos los caminos están bien señalizados, pero hoy en día la tecnología nos ayuda y nos da seguridad a la hora de salir a la montaña. Muy importante para hacer una excursión es ir bien equipado en cuanto al calzado y la ropa y, sobre todo, hidratarse durante el recorrido.

Castillo de Sant Martí de Centelles y Castellcir o Castell de la Popa La ruta que os proponemos —es imposible realizarla sin GPS— comienza en Sant Martí de Centelles, perteneciente a la comarca de Osona, y nos permitirá visitar dos castillos medievales: Sant Martí de Centelles y Castellcir o Castell de la Popa, denominado así por estar edificado sobre una roca y asemejarse a la popa de un barco.

Llegamos a Sant Martí de Centelles por la C-17, pero saldremos en la siguiente salida, la 46 (Hostalets de Balenyà), y tomaremos la carretera C-1413b hasta el pequeño núcleo de Les Comes.

Aquí encontramos la Iglesia de Sant

Martí y el comienzo de nuestra bonita ruta. Aparcamos el coche y enseguida vemos indicaciones para subir hasta el castillo. Una vez allí disfrutamos de unas bonitas vistas. El castillo solo se puede visitar desde el exterior, ya que está vallado, y se encuentra en ruinas, pero conserva un buen trozo de muralla, unos 200 metros, y es uno de los ejemplos más importantes de fortificación medieval de nuestro país.

Data del año 800, pero las ruinas que quedan son de los siglos XV-XVI.

Castillo de St. Martí de Centelles

Imagen: Montserrat G. F.

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

Imagen: Montserrat G. F.

Desde aquí sale un camino con postes informativos que seguiremos. Vamos bajando poco a poco durante un buen rato, hasta llegar a un desvío con poste informativo y marcas amarillas para coger la subida hasta el Morro del Porc. Nos lo tenemos que tomar con calma, pues es la parte más exigente y cansada de toda la excursión. Encontraremos tramos con cuerdas, cadenas y escalones metálicos para ayudarnos en los pasos más estrechos y con mayor pendiente. Son unos 45 minutos en los que subes y subes sin tregua, pero al llegar arriba tienes recompensa: unas vistas preciosas del paisaje que le rodea (el Tagamanent, el Montseny, el inicio de la Plana de Vic…), si no lo dificulta la niebla.

Después de reponernos de la subida, continuamos el camino. Nuestro siguiente punto de interés es la Sauva Negra, un precioso rincón con una fuente en medio de una fageda. Si haces la ruta en otoño, al ser una zona muy húmeda, suele haber algo de niebla y es un rincón de cuento. Seguimos caminando hasta el collado de la Sauva Negra y desde aquí cogeremos un sendero por el que llegaremos hasta el siguiente punto de interés, El Castell de la Popa o Castellcir. A medida que te vas acercando, verás como parece la popa de un barco sobre una roca, de ahí su nombre. No se encuentra en muy buen estado de conservación. Paramos para visitarlo y subimos hasta arriba

Imagen: Montserrat G. F.

de «la popa», donde tenemos unas vistas muy bonitas de toda la zona. Retomamos la marcha ya de vuelta hasta el Castell de Centelles, y de aquí repetimos camino bajando hasta la iglesia de Sant Martí, donde hemos aparcado el coche. Todo el recorrido lo hacemos entre bonitos senderos y tramos de pista; no tiene gran dificultad, pero, como he dicho antes, en la subida al Morro del Porc vences bastante desnivel de forma muy brusca y este tramo se puede hacer algo duro y costoso si no caminas por montaña con frecuencia.

Distancia recorrida: 15 km Desnivel vencido: 600 m aprox. ¡¡¡Espero que la disfrutéis!!!

Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podréis encontrar rutas por la zona de diferentes distancias.

Montserrat G. F.

12

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

«Esports minoritaris», això qui ho diu?

Volem aprofitar aquest espai per parlar dels «esports

A la nostra ciutat podem parlar d’esports com el korfbal,

minoritaris», que mereixen tot el respecte i consideracions,

molt desconegut i que destaca perquè els equips són mixtos;

començant per plantejar si aquesta denominació és correcta.

els esports nàutics; el tennis taula —el Club Tennis Taula Badalona, @cttbadalona, just ha guanyat una plata—, o els

Hem buscat dades sobre aquesta qüestió i voldríem

escacs, un altre esport oblidat tot i ser una excel·lent eina

preguntar, per exemple, quin és l’esport més practicat a

pedagògica. I també hi ha les noies del Roller Derby, que

Espanya de forma habitual. El fitness, el futbol, el bàsquet o

competeixen a nivell nacional, l’hoquei patins o el grup

el tennis, potser? NO. Segons l’enquesta d’hàbits esportius

d’esgrima, entre d’altres.

de l’INE del 2015, els esports més practicats a Espanya de forma habitual són el running (11%) i el ciclisme (10%).

Quina sorpresa, oi?

Això sí, segons el grau de percepció social i cultural que té un esport o un altre en la mesura en què apareix amb més o menys freqüència en els mitjans de comunicació, ja és automàticament classificat com a «esport majoritari» o «esport minoritari». Així doncs, si els mitjans de comunicació tinguessin més interès a oferir més espais a altres esports, aquests «minoritaris» passarien a tenir la mateixa importància que d’altres.

Partit de korfbal (imatge sota llicència CC)

Imatge sota llicència CC

Imatge sota llicència CC

Imatge sota llicència CC

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

13

No ens hem d’oblidar dels esports que practiquen persones

Als barris de Bufalà-Morera tenim el grup de skaters, i és una

amb discapacitat. En destacaríem les dues jugadores de

llàstima no impulsar-hi més activitats i donar més visibilitat

futbol Alba Mateos i Alba Bizarro, totes dues amb paràlisi

a aquest esport urbà. També hi ha el grup de noies skaters

cerebral i jugadores de la selecció espanyola que fa més

Así Planchaba, que van ser les impulsores de la creació de

de deu anys que juguen a aquest esport. Ho fan en un

noves rampes i de donar-los color.

equip mixt en què tots els membres tenen paràlisi cerebral.

I també existeixen altres esports que practiquen persones amb discapacitat.

Al nostre districte podem parlar amb orgull de les pistes d’atletisme i dels grans atletes que dia a dia milloren les seves marques i algun dels quals, com la Laia Zurita, van acumulant premis arreu del país.

Celebració 10è aniversari de les Así Planchaba (any 2019)

Hem d’apostar per generar sinergies amb altres esports, i aquí és on l’Ajuntament i els mitjans de comunicació s’han de posar les piles.

Us convidem a seguir a les xarxes socials @esportfembdn, que dedica els seus esforços a visibilitzar els esports minoritaris, esports adaptats i la diversitat a l’esport.

Lidia Solé Vivancos

Laia Zurita (any 2018)

També podem parlar de futbol americà. Una de les jugadores d’aquest esport ens parla de la discriminació que viuen a primera línia: tenen els pitjors horaris d’entrenament i pitjors condicions.

14

EL RATOLÍ DE LA BIBLIOTECA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Una font on encara podem beure…

De ben segur que tu que estàs llegint aquest article, t’hi sentiràs identificat. Tots quan érem petits ens hem vist atrets per les aventures, per inventar-nos històries amb els amics, per veure fantasmes allà on no n’hi ha o, simplement, per envoltar de màgia una tarda qualsevol.

Doncs aquesta és una història real que comença així.

Sabeu què? La Sònia, la nostra contacontes, va néixer i créixer al nostre barri.

Quan anava a l’escola Boix, el barri era molt més petit, no hi havia tants pisos com ara. De camí, sempre passava per davant d’una font que encara ara existeix!!

A que no sabeu quina és?? Us en donaré unes pistes: Està al carrer Doctor Robert, abans d’arribar als pisos del Bruc.

Abans hi havia una petita papereria al costat, de manera que tots els nens i nenes de l’escola hi compraven alguna cosa.

Fa cantonada amb un petit carrer que acaba amb unes escales.

Segur que ja heu endevinat quina font és!! No ha estat difícil, oi?

Un dia d’estiu, la Sònia i els seus amics i amigues sortint de l’escola van començar a córrer a veure qui arribava abans a casa. Tant corrien, que es van cansar molt i com que feia tanta calor van anar a parar a la font. La Sònia recordava que la font estava espatllada i no en sortia aigua; però estaven tan cansats que van provar si funcionava i... la font, ves per on, va tornar a rajar aigua. I per això li van posar el nom de «la font màgica».

Ja ho sabeu, nois i noies, sempre que necessiteu beure aigua i estigueu prop de la font, ella us en donarà.

Recordeu: soc en Tom, el ratolí de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany i a mi també m’agraden molt les aventures i els misteris.

El proper número us n’explicaré més!

Tom, el ratolí de la biblioteca

AMB ELS MEUS ULLS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

15

ELLES, esportistes A la Júlia li costa que l’entenguin. És una persona introvertida, té dificultats per relacionar-se i prefereix estar sola. Des de ben petita li han dit que té el cap als núvols, però la veritat és que prefereix el mar. Sempre que pot és al seu món, enmig de criatures increïbles que l’acompanyen nedant als seus viatges. Li encanta l’atmosfera tranquil·la i silenciosa que es forma al seu voltant i, quan necessita evadir-se, només li cal submergir-se per somiar desperta. La Júlia és submarinista.

L’Alba sempre està pensant. És molt observadora i una de les seves passions és desxifrar enigmes. Sempre ha estat una noia atenta, desperta i espavilada. Ja de ben petita li apassionaven les matemàtiques, i encara ara es diverteix creant combinacions amb les matrícules dels cotxes.

Reflexiona sobre tot, mai no parla sense pensar-se bé el que vol dir. Realment, es prepara molt bé les jugades, tots els seus moviments han estat assajats. No convé desafiar-la; sempre sap quina peça moure per arribar a l’escac i mat.

L’Alba és escaquista.

L’Aisha no és catalana; va desembarcar a les nostres costes ja fa molts anys, i no conserva gaires records del seu país d’origen. Tot i així, des que va arribar que està enamorada de les muntanyes europees, i ja ha recorregut més de mig continent per descobrir-les totes. Sempre, un cop arriba al cim, agraeix que la vida li hagi anat a favor i, amb l’adrenalina corrent-li per les venes, comença a pensar en un nou objectiu. L’Aisha és escaladora.

Imatge sota llicència CC

L’Helena té vuit anys, i va néixer amb síndrome de Down.

Avui és divendres i els seus pares treballen fins tard, així que s’ha quedat amb la nova cangur, l’Alba. Normalment se’n cuida la Júlia, la seva germana gran, però és que ha començat a sortir amb l’Aisha i sembla un amor prometedor. L’Alba s’ha esforçat per ensenyar a la nena a jugar a escacs, però l’Helena és molt impacient i sempre té energia acumulada. Finalment, han sortit al jardí a jugar a l’esport preferit de l’Helena; i així és com l’Alba ha pogut presenciar el talent d’una futura estrella del bàsquet paralímpic.

Pau Navarro Cerveró

16

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

La Badi: la dimonieta de Can Barriga per al Consell dels Infants Com és de tots sabut, la tradició de la cremada del dimoni se celebra la nit del 10 a l’11 de maig i esdevé una de les activitats més significatives de la Festa Major de Badalona. Aquest curs, com cada any, els i les alumnes de l’escola Can Barriga hem construït un dimoni perquè les escoles que formen part del Consell dels Infants hi puguin escriure, enganxar i cremar aquelles coses que estan passant i no ens agrada que passin.

Abans de portar el dimoni a la platja, es fa un acte de presentació i cada representant hi enganxa i llegeix les propostes de la seva escola. Aquest curs s’hi han enganxat: la contaminació, les guerres, la fam, el coronavirus, la pobresa, els maltractaments, la crisi, el masclisme i les dictadures. Un cop acabat l’acte, tots junts sortim cap a la platja a deixar-hi el dimoni amb la il·lusió que, un any més, els nostres desitjos es facin realitat!

El Consell dels Infants de Badalona és un espai perquè l’alumnat s’expressi lliurement en relació amb els temes que l’interessen, on s’intercanvien experiències i coneixements, i es fan propostes sobre les activitats de la ciutat i la seva millora. Per exemple, sobre els drets dels infants, el gran recapte d’aliments, la Marató de TV3, el canvi climàtic, festes de maig...

Cada curs, el dimoni té un disseny diferent. Aquest curs, els alumnes de l’escola han creat la Badi!, una dimonieta molt gran feta amb cartrons pintats de diferents colors, vestida amb un peto texà, amb un collaret, polseres, unes trenes als cabells... I, com no, protegida contra la COVID-19 amb una mascareta! A l’escola li hem agafat molta estima, i abans d’acomiadar-nos d’ella tots els alumnes han passat a fer-s’hi una fotografia i a demanar-li a l’orella el seu desig.

La nostra escola forma part del Consell dels Infants i, des de l’any 2014, cada curs construïm «el dimoni de les coses dolentes». Us deveu preguntar per què li hem posat aquest nom, i és perquè cada escola treballa i tria dues coses indesitjables per enganxar en el gegant i cremar-les la nit de Sant Anastasi.

És una dimonieta molt especial que va cremar la nit del 10 de maig amb tots els desitjos dels infants de Badalona!

Cicle de secundària de l’Escola Can Barriga

Badi, la dimonieta de Can Barriga

PETITES GRANS VEUS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

17

Un fantasma al meu llit!

Un fantasma, un fantasma, un fantasma a la nit.

Quina por, quina por, perquè dorm en el meu llit!

Sembla un núvol, sembla un núvol, sembla un núvol allargat. És molt blanc, és molt blanc, com la neu del meu voltant.

Fa molt fred, fa molt fred, fa molt fred, no sé per què.

Ah, ja ho sé, ah, ja ho sé, és el fantasma de l’hivern!

Jo no sé, jo no sé, jo no sé com atrapar-lo.

Perquè no, perquè no, perquè no sé com lligar-lo.

Crido «ajuda», crido «ajuda», crido «ajuda» per tots llocs!

I l’única que m’escolta és la neu que cau en flocs.

Truco al pare, truco al pare, truco al pare i no l’agafa, i el fantasma, i el fantasma em llença el mòbil i l’esclafa!

Em desperto, em desperto, em desperto de cop, i llavors me n’adono que tot era un malson.

Quina por, quina por, quina por que he passat, però ja, però ja, però ja m’he despertat.

Alegria Garcia Nieto 10 anys Escola Planas i Casals

18

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFA-L’ART

Por las copas de los árboles Por las copas de los árboles los rayos del sol penetran.

Ya está la Lola barriendo el parque para la fiesta.

En el suelo, unas cruces (a dos metros, que hay pandemia).

Llega Tere, también Pedro, vienen con aires de fiesta.

Llega la Margarita, con su música a cuestas.

Ya van llegando las flores con sus mascarillas puestas.

Y van cubriendo las cruces, esperando ya la fiesta. ¡Vamos, Tere! ¡Vamos, Pedro!

A vuestros puestos de guerra.

Margarita, dale al play, que ya las flores esperan.

Y el parque se queda envuelto en la música que suena.

Las flores se bambolean, bailando el «Jerusalema».

Suena el country, la bachata, pasodobles, sevillanas, y el parque siente la fiesta.

Y con los brazos en alto, cuando el vino griego suena, las flores con mascarilla dan el adiós a la fiesta.

Por las copas de los árboles, los rayos del sol se alejan.

Jesús Alcalde Rivera, 23 de abril de 2021

BUFA-L’ART

@mar.exposito (Cantante) @tobellasoler (Fotografía)

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

19

20

MIMA’T

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

¿Se puede reducir cintura con ejercicios hipopresivos? ¿Qué son y para qué sirven? ¡La respuesta es sí!

La gimnasia hipopresiva, fundada por el Dr. Marcel Coufriez, es un tipo de entrenamiento con el que pretendemos tonificar el suelo pélvico y la pared abdominal, manteniendo una presión baja dentro del abdomen, con el objetivo de realizar un ejercicio abdominal que sea beneficioso para la faja abdominal sin ningún efecto negativo en el suelo pélvico, ya que, por el contrario, con el trabajo de los abdominales clásicos, aumentamos la presión intraabdominal (son hiperpresivos) y empujamos los órganos hacia abajo, lo cual aumenta el riesgo de descenso de los órganos, incontinencia y relajación perineal.

Los ejercicios hipopresivos requieren una técnica compleja en la que combinamos gran control de la respiración con ejercicios, ya que debemos vaciar nuestros pulmones de aire y realizar los ejercicios en apnea.

Fortalecer el suelo pélvico: con la práctica de los hipopresivos, se evita el desprendimiento de la vejiga y del útero, así como la incontinencia ocasionada por la debilidad muscular derivada del embarazo, el parto, la menopausia, intervenciones ginecológicas, cirugías de próstata y otras intervenciones en la zona pélvica.

Mejorar las relaciones sexuales, ya que se aumenta la capacidad de contracción de músculos genitales.

Mejora visual estética: se consigue una disminución de cintura y la aparición de unos abdominales marcados.

Capacidad pulmonar: nuestra capacidad pulmonar aumenta y también mejoramos el control respiratorio.

Susana Martínez

¿Qué beneficios nos aporta realizar ejercicios hipopresivos?

Corregir la diástasis abdominal, cuyo problema se debe a la separación de los músculos rectos del abdomen, a causa de la rotura del tejido conectivo que normalmente los mantiene unidos a través de la línea alba.

Mejorar la postura: trabajar la musculatura dorsal y abdominal y eliminar o reducir la diástasis repercute en que nuestra postura sea más erguida de forma natural.

Prevenir lesiones en la zona lumbar: tonifica la musculatura de soporte de la espalda y alivia la presión que ejercen las vértebras sobre sus discos invertebrales. Además, previene hernias y reduce episodios de dolor si es que estas ya están presentes.

Imagen: Susana Martínez

CINEFÍLIA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

21

Serial dealers ¡Hola, cinéfil@s! En este número abordaremos cuestiones en referencia a las series televisivas y, con vuestro permiso, os trasladaré mis impresiones y recomendaciones sobre las series que (para mí) son referentes en un género específico. «¿Qué serie estás viendo?» es hoy en día una pregunta frecuente para la cual casi todas las personas tienen una respuesta. ¿Quién no sigue o ha seguido recientemente una ficción televisiva segmentada y, en mayor o menor medida, dilatada hasta ciclos impronosticables?

La serie es un formato muy recurrido que l@s consumidor@s tenemos asimilado desde los inicios de la ficción televisiva doméstica y que, con el paso del tiempo, ha ido ajustándose a las tendencias y demandas del público y el período temporal en el cual se emiten. Mucho ha llovido desde que las series se emitían en los canales de nuestra televisión analógica un día concreto de la semana, cuyos episodios tenían una duración similar a la de un largometraje y con anuncios publicitarios que interrumpían la trama continuamente.

Hoy en día disponemos de múltiples plataformas y vías para consumir teleseries como son los servicios de streaming que ya comentamos en el número 29 de la revista en el artículo «Nous formats de consum cinematogràfic», a quienes debo el título del presente escrito, Serial dealers (algo así como «camellos de series»), así como también podemos comprobar que sus formatos se han ido adaptando a los días que vivimos en cuanto a duración, dirección, fotografía, planteamiento y enfoque en función de los targets a los cuales quieren dirigirse.

Dicho esto, permitidme unos aportes personales con criterios totalmente subjetivos y opiniones infundadas: mi pódium seriéfilo. En este artículo me centraré en el género thriller con pinceladas de intriga y drama por ser la primera ficción de este ranking mi predilecta y que, desde que finalicé su visionado allá a mediados de 2014, ninguna otra serie ha conseguido llenar su vacío y sentimiento de orfandad que me invadió tras el último capítulo. Por tanto, mi dictamen en cuanto a las medallas de oro, plata y bronce son para:

Próximamente me gustaría exponeros otros rankings basados en distintos géneros, si bien en el caso de las series solemos encontrarnos con misceláneas de registros y mezclas en su tratamiento que, en mi opinión, enriquecen su contenido.

David Porcuna

22

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

‘ `

’ `

,

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

23

Volver a navegar Me gustaría poder ser tu playa donde tus olas aplacar, ser tu cálido verano... para que tú volvieras a navegar.

Yo ser tu barca, en quien pudieras confiar, ¡tú! Guiar su rumbo, y yo dejarme llevar...

Me gustaría pisar fuerte tu mar, y por tus aguas dejarme arrastrar...

Pero tú no confías en la barca, ni en el mar, miras siempre atrás... te preguntas… ¿estará bien la mar?, ¿el aire soplará?, ¿la barca navegará?

Quizás deseas hacerlo, te falta voluntad, te sientas mirando las olas y cómo se mueve la mar... cómo vuelan las gaviotas, te preguntas ¿dónde irán?

Quizás con ellas quieras volar, quieras ver mundo, quieres ver el mar, quieres infiltrarte en sus aguas, pero te da miedo navegar, te da miedo la barca... te da miedo naufragar.

No te detengas, mi amigo, no te sientes a la orilla a pensar.

El tiempo pasa, el verano se va, tus sueños se desvanecen con la brisa de mar.

Si la barca te da miedo, aprende a nadar: no pierdas tus sueños por miedo a la mar.

Margarita Escudero, 10 de septiembre de 2005 Imagen bajo licencia CC