La Veu de Bufalà, núm. 22. Desembre 2018.

LA VEU DE BUFALÀ Desembre 2018 | Núm. 22

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

3

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala Imatge: David P.

www.avvbufala.org Junta de l’Associació Alba À. Holgado Eneko Pascual Lidia Solé Maria Navarro Miquel Soria Sigfrido Ramos Organització de la revista Alba À. Holgado Alícia Jiménez Pérez C. J. David Porcuna Miquel Soria Correccions Alícia Jiménez Pérez Muntsa Holgado (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de les correctores de la revista.)

Il·lustracions Adrià Garriga Bassas Eros Marcos Kirligoart Oleopetroleo Vido Vicedo Maquetació David Porcuna Publicitat Trinitat Gutiérrez - Tel. 654 368 974 trinitat@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. 2.500 exemplars.

Dipòsit legal: B 6947-2014

Cursa de relleus Enllestim un nou any natural, que ens parteix un nou curs per la meitat. Quan funciones com nosaltres (i com la majoria de les persones als nostres dies, no ens enganyem), a partir de cursos, el final d’any resulta una espècie de parada i fonda, una aturada per fer balanç de l’any que es converteix quasi sense que ens n’adonem en un balanç del que portem de curs.

Però aquest any no podem evitar retirar part de la mirada que solem fer enrere i posar-la més intensament que de costum cap endavant també.

No podem deixar de mirar enrere per recordar, però sobretot per reflexionar, pensar en totes aquelles coses que es podrien haver fet millor, aquelles formes de pensar i actuar que potser poden ser contraproduents per a la nostra lluita per un Bufalà com cal. Però també recordem el que hem fet bé, tot allò que val la pena no perdre de vista per no oblidar-ho.

Però aquest any mirem cap endavant, amb els ulls posats al final del present curs contemplant com aquest s’acosta i, amb ell, els canvis, inevitables, imparables i necessaris. Canvis que suposaran la sortida d’un nou sol, el caminar de nous camins fets per noves sabates.

Mirem amb por i il·lusió, amb neguit però sense perdre l’esperança, mentre ens movem per infinitat d’interrogants. El nou sol brillarà més o tornarem a l’anterior i quasi oblidada foscor del passat? Les noves sabates seguiran camins similars, diferents o directament oposats? I a cada pregunta que sorgeix, la segueix una infinitat més, interrogants que només el temps ens pot resoldre, però que no aconsegueixen, per transcendentals que puguin ser, aombrar la il·lusió de tot allò que és nou, i la certesa que tenim que els camins del futur poden ser molt diferents als actuals, que el rostre de la nostra associació pot prendre mil formes inimaginables, però que els cors que empenyin des del darrere ho han de fer amb la mateixa determinació, combativitat i acció transformadora amb què sempre hem impregnat cada un dels nostres pensaments i cada un dels nostres actes.

Aviat comença un any nou i no només per al calendari. Un any nou que heretarà les lluites del que marxa seguint el camí del curs que no s’atura, igual que passarà amb el pas del temps i l’arribada del futur amb tots els relleus que s’encadenin en el camí del nostre barri fins que no ens quedi cap força transformadora al cos.

Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà

4

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFA-L’ART

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

5

6

VIDA O ASFALTO

VEHÍCULOS SOSTENIBLES Somos consumo, somos un rebaño de números que nutre de dinero a unos pocos. Somos los siervos de aquellos que, con el único objetivo de enriquecerse, apuestan por la masificación y por la pobreza.

Recuerdo aquellas persianas de la fachada del edificio oscurecidas, especialmente oscuras en las plantas más bajas. Teníamos un balcón estrecho en el que no cabía una mesa, pero era muy largo y me gustaba llenarlo de macetas, el color de sus flores contrastaba con el gris de la calle. En verano, abríamos las ventanas para que el calor del piso se hiciera un poco más soportable, pero el ruido ensordecedor de los autobuses que paraban en el semáforo de la calle Independencia con la avenida Bufalà hacía que tuviéramos que alzar la voz cada dos por tres. De noche, era aún peor: el silencio de la calle se rompía cada vez que paraba un vehículo en el semáforo.

El gobierno central pretende prohibir los vehículos de gasolina para el 2040. Va a seguir apostando por combustibles fósiles, potenciando la gasolina durante veinte años más y vendiendo el hecho como un triunfo ecológico. El estado se lleva una buena tajada de los combustibles fósiles. En el último año el precio del petróleo ha aumentado casi un 50%, por cada litro de gasolina pagamos un 55% de impuestos, y por cada litro de diésel, un 51%.

Recientemente, me alegré mucho cuando supe que a finales de este año TUSGSAL incorporará a su flota 56 vehículos híbridos, 12 que serán 100% eléctricos y 8 microbuses diésel EURO VI. Esto supone un ahorro de 2.700 toneladas de CO2 2 en el aire anuales que no vamos a respirar los ciudadanos.

Autobús híbrido. Fuente: TUSGSAL

Fue una buena época que duró cinco años, pero en 2015 decidimos cambiar de vivienda, sobre todo por el ruido, y en especial el ruido de los autobuses.

En este artículo trataré una alternativa de transporte que podría ser una buena opción para nuestra sociedad teniendo en cuenta el nivel de polución y contaminación acústica de los motores diésel y gasolina. A pesar de las presiones de los grandes poderes petrolíferos, a los gobiernos no les va a quedar más remedio que promover otros tipos de motor que no hagan que la salud de los ciudadanos se resienta con un amplio abanico de enfermedades derivadas de la polución, que van desde el cáncer hasta el asma. Ahora bien, que haya vehículos que no emitan polución en su vida útil no quiere decir que no contaminen o que sean viables para su elaboración en masa.

Contaminación de vehículo diésel

Ahora bien, un vehículo eléctrico tampoco es tan ECO como lo venden ni es barato. Sus baterías contienen componentes como el grafeno, cuyo proceso de fabricación contamina muchísimo; el cobalto, llamado también cobalto de sangre, cuya extracción está haciendo estragos en la población de la República Democrática del Congo. Según UNICEF, en 2014 hubo 40.000 niños obligados a trabajar en las minas de cobre de ese país bajo el yugo de los señores de la guerra. Creo que también es importante saber que no hay suficientes reservas de cobalto ni de níquel para abastecer una demanda mundial de coches eléctricos.

La compañías eléctricas ya se están frotando las manos con los eléctricos. El precio de la luz ha subido en un año un 25% y para el año que viene se calcula que el incremento será de un 25% más. Necesitas muchas horas para recargar la batería de este tipo de vehículos y actualmente la red eléctrica no puede dar abasto a una demanda masiva de vehículos.

7

VIDA O ASFALTO

Sencillamente es inviable la instalación de tantos puntos de carga y la potencia necesaria para abastecerlos.

Finalmente, hay que saber que solo un 5% de las baterías se reciclan. Una vez que termina la vida útil de estos vehículos resulta muy caro el reciclaje de las baterías. En resumen, la vida de la batería de un vehículo eléctrico contamina más que la vida útil de un vehículo diésel.

Otra opción son los vehículos híbridos, que reducen las emisiones a la atmósfera pero que tienen lo peor de los dos motores: la fabricación de las baterías eléctricas y la utilización de combustibles fósiles contaminantes.

Fecilidades a aquellos grandes magos del márketing que nos hacen ver a los ciudadanos lo que a los gobiernos y a las grandes empresas de energía les interesa.

La mejor opción, para mí, son los vehículos propulsados por pilas de hidrógeno. Son vehículos con una tecnología que utiliza gas natural para la extracción del hidrógeno; es un combustible fósil pero expulsa únicamente agua a la atmósfera. Además, el hidrógeno se puede extraer por otros medios, aunque actualmente es caro. Son vehículos silenciosos, la recarga de combustible tarda unos pocos

minutos, el precio del hidrógeno es baratísimo y, además, la fuerza y la velocidad de los motores iguala a la de los vehículos convencionales.

SORA, el autobús de hidrógeno que se presentará en las olimpiadas de Tokio 2020

En 2019 las ciudades europeas de Aberdeen, Colonia y Wuppertal disfrutarán de flotas de autobuses propulsados por pilas de hidrógeno como parte del proyecto europeo JIVE (Joint Initiative for Hydrogen Vehicles Across Europe). Se pretende que para el 2021 veintidós ciudades europeas disfruten de esta tecnología. Desde este artículo animo a los miembros del Ayuntamiento de Badalona y a la empresa TUSGSAL a que se unan al proyecto JIVE e integren en su parque móvil vehículos propulsados por hidrógeno.

C. J.

8

ENTRE DAUS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Jocs de rol i educació: juguem junts?

Des del punt de vista de la pedagogia, sempre he pensat que els jocs de rol tenen un potencial desconegut pel que fa a formes d’aprenentatge, a maneres de treballar diferents, que ens obririen camins nous en el món de l’educació a molts nivells. En les meves experiències en docència universitària, he tingut l’oportunitat d’obrir una mica la porta del món dels jocs de rol i veure-hi de reüll un munt de possibilitats fascinants que tot just comencem a entendre.

Observar és el primer pas per a l’aprenentatge en la majoria dels casos, però necessàriament en l’àmbit social, tant si decidim aplicar allò que aprenem al nostre coneixement personal com si ho apliquem a la nostra forma de relacionarnos amb els altres; tant si és per conèixer-nos més a nosaltres mateixes com si és per entendre millor les persones del nostre entorn.

Quan parlem dels jocs de rol, sovint imaginem nois amb caputxes en una habitació fosca, llençant daus i llegint llibres de fantasia escrits per autors antics amb noms estranys. Però ens convindria molt reflexionar un instant sobre què són en realitat els jocs de rol, en què consisteixen i, sobretot, què poden aportar-nos a nivell personal i individual i, especialment, a nivell col·lectiu i social.

Un joc de rol és la simulació d’una situació amb l’objectiu d’observar el desenvolupament d’un o diversos rols, el procés de presa de decisions de cada personatge i les conseqüències d’aquestes decisions en la situació simulada, que sol presentar, ella mateixa, els seus propis objectius de joc. Aquesta finalitat «d’observar» és la part fascinant que molt sovint se’ns escapa quan parlem de jocs de rol, sobretot si hi busquem un vincle amb processos d’aprenentatge personal i social. Els i les grans de la psicologia i la pedagogia al llarg de la història ens han recordat diverses vegades com d’important és l’observació en el camp de l’estudi social i l’educació. Jean Piaget observava els infants per entendre el seu desenvolupament al llarg del cicle vital i entendre el seu estadi en el desenvolupament de la intel·ligència. Maria Montessori ens deia que observant els infants podríem entendre les seves motivacions, el seu imaginari i les seves necessitats. I Johann Heinrich Pestalozzi i Friedrich Fröbel van insistir i van aportar gran part de les bases per a l’estudi dels jocs en els infants.

Imatge sota llicència CC0 public domain

Imatge: David P.

Si observar, dèiem, és el primer pas per a l’aprenentatge, actuar n’és el segon. John Dewey defensava l’acció com la base de l’educació, perquè és a través de l’experiència que consolidem aquells coneixements que ens són útils per prendre decisions i per elaborar esquemes mentals que donin resposta i interpretació als elements del nostre entorn físic i social. També Maria Montessori ens va mostrar com aprenem a partir de la manipulació física i social d’allò que ens envolta. Així, ens cal observar i actuar per aprendre, i aquests són, precisament, els objectius dels jocs de rol: entendre el context i els rols dels que ens envolten, i actuar procurant prendre les millors decisions tenint en compte les circumstàncies i els elements i recursos al nostre abast.

Si hi pensem des del punt de vista de l’educació, sobretot de l’educació social, els jocs de rol poden esdevenir una eina important per treballar la inclusió, la resiliència, els processos d’apoderament i un immens món de possibilitats que tot just es comença a dibuixar a l’horitzó.

ENTRE DAUS

Un cop tenim una definició més precisa i entenem les finalitats dels jocs de rol, ens calen exemples, idees, recursos, jocs reals per poder veure, en primer lloc, els seus camps d’aplicació i, en segon lloc, les seves potencialitats. A mesura que coneixem i entenem més varietat i tipus de jocs de rol, eixamplem la nostra forma de veure’ls i hi anem trobant cada vegada més possibles aplicacions i més formes de compartir-los. La propera fita que, en la meva opinió, se li presenta a la comunitat rolera és apropar-se de forma conscient a la comunitat educativa d’una manera oberta i social, buscant els objectius comuns i construint ponts de treball junts.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

9

Imatge: David P.

El dia que es consolidin aquests nous camins compartits ja no sabrem per on més caminar, és a dir, quan els i les docents coneguem amb profunditat les potencialitats i els beneficis dels jocs de rol, ja no entendrem com educar sense ells.

Aleshores, el següent pas serà plantejar les bases per a l’estudi de les estructures dels jocs de rol, per arribar als seus orígens humans i socials, i per detallar cadascun dels seus elements i implicacions en educació i socialització. I per, finalment, ser capaços de formar en tots els àmbits que es presentin en el treball amb rol, com una eina d’educació formal, no formal i informal més, però sobretot per aprendre a crear situacions de reflexió i resolució en forma de joc de rol adaptades a cada situació educativa que pugui plantejar-se.

Us convido a entrar en el món dels jocs de rol, perquè els conegueu, perquè entengueu de què són capaços i per què agraden tant, sobretot als joves, i perquè pugueu veure, amb els vostres propis ulls, què poden aportar a les vostres vides privades, des del punt de vista del coneixement, l’entreteniment i el plaer personal i familiar, i a les vostres vides professionals, sigui quin sigui el vostre àmbit social.

Entreu-hi sense pors, sense prejudicis, sense excloure i sense temor a ser exclosos, i quan els jocs de rol siguin també vostres, ja no en voldreu sortir, només cridar ben fort als que encara siguin fora: «veniu a jugar amb nosaltres!».

Anna Soria

10

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Càritas Parroquial St. Francesc, Sta. Clara i St. Crist En aquest número de La Veu de Bufalà la Montserrat Illa, responsable del projecte de Càritas parroquial des de fa més de 25 anys, ens parlarà dels que no tenen veu.

Ja sabeu qui som. On estem? Al c/ Sardana, núm. 36 (Bufalà).

Quins dies? Atenem el dimarts al matí de 10 a 13 h i a la tarda de 16.30 a 19 h, i el dimecres a la tarda de 17 a 19 h.

Què fem? Atenem directament els veïns i les veïnes de Bufalà fent entrega d’aliments i roba i indirectament aconsellant-los o adreçant-los on creiem convenient per solucionar problemes de llar, feina, escolarització, etc. quan no està a les nostres mans.

Cal dir que som 14 persones voluntàries que estem al peu del canó —algunes des de fa 27 anys— cadascuna amb una tasca. Passem moltes hores al local omplint prestatgeries, descarregant camions, classificant i preparant la distribució dels aliments per entregar a les famílies cada setmana.

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU Ens subministren els aliments el Banc dels Aliments de Barcelona, la Comunitat Europea i L’Espiga Solidària de Girona, i els articles de neteja, l’entitat La Nau. Tots ells venen o anem a buscar-ho un cop al mes i ens ofereixen en funció de les famílies que tenim.

Com arriben les famílies a Càritas? La majoria (unes 110 famílies, un total de 320 persones) venen derivades de les treballadores socials de l’Ajuntament i d’altres venen directament de les parròquies abans esmentades, amb el vistiplau del Sr. Rector.

Hem vist com han anat canviant els perfils de les famílies demandants. Darrerament, molt sovint ve gent gran que té al seu càrrec els fills i els nets, cosa que entristeix molt, ja que després d’estar tota la vida treballant ara es veuen en aquesta situació per poder mantenir la família.

Tenim molta cura d’atendre les necessitats de les famílies amb nadons i nens en edat escolar i és per això que fem molt d’èmfasi a demanar productes específics per a aquestes edats quan organitzem grans recaptes o campanyes de recollida d’aliments de primera necessitat.

Un sol no pot fer quasi res, però amb l’ajuda de tots es pot moure un món on les persones puguin ser més felices, on un pare pugui trobar feina, una mare pugui donar aliment als seus fills, uns fills puguin anar a l’escola (amb allò necessari) i uns joves s’atreveixin a iniciar camins de futur.

Sense l’ajut de tots aquests voluntaris, el projecte no podria tirar endavant. Estem molt agraïts a tots els veïns voluntaris que ens ajuden en el dia a dia, així com a totes aquelles entitats i empreses que col·laboren amb Càritas i el Banc d’Aliments.

Erradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia.

Nelson Mandela

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

El Centre Obert Bufalà-Montigalà, una nova oportunitat El passat 15 d’octubre des de la cooperativa ISOM vam posar en funcionament el Centre Obert Bufalà-Montigalà a les instal·lacions de l’Escola Les Ciències. Neix gràcies a la feina i el suport del Pla de desenvolupament comunitari, Serveis Socials, escoles i instituts del territori i de la xarxa territorial de CaixaProinfància.

Tot i que es tracta d’un projecte nou per al territori, un centre obert és un servei social bàsic previst a la cartera de serveis socials de Catalunya. Segons la definició, és un servei d’atenció integral als infants, adolescents, joves i les seves famílies, que realitza una tasca educativa i preventiva des de la vessant de l’educació social especialitzada durant el temps lliure dels col·lectius atesos.

El que pretenem és treballar amb infants, adolescents i joves fent una tasca educativa des de la vessant preventiva. A Bufalà-Montigalà hem començat amb infants de primària, de 6 a 12 anys, però amb l’objectiu a mitjà termini d’atendre la franja de 0 a 18.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

La primera és la que fem principalment a les tardes quan s’acaba l’escola i fins a les set, en la qual els participants berenen, fan suport escolar (deures o d’altres activitats que reforcen els continguts de l’escola), espai obert (lleure educatiu) i la rotllana (participació). Amb aquestes activitats treballem els àmbits d’aprenentatge, emocional, relacional, físic i quotidià. A més, tant a l’entrada com a la sortida estem presents per poder parlar amb la família, explicar com ha anat, recollir inquietuds, intercanviar punts de vista...

La tasca interna, i tan important com l’anterior, és la de programació de les activitats, coordinació amb tots els agents que intervenen amb l’infant (família, escola, serveis socials, terapeutes...) per tal de fer un treball coordinat, i elaboració d’uns objectius individuals per a cadascun dels participants i les seves famílies que avaluarem trimestralment. Sempre com una part més de la comunitat, entenent que som una peça socioeducativa del barri, del districte i de la ciutat que pretén integrar-se i fer ús dels recursos ja existents.

Aula del Centre obert Les Ciències

A Badalona és el setè centre obert que es posa en funcionament. Des d’ISOM és el segon servei d’aquest tipus que gestionem. L’objectiu és reproduir el model d’èxit del primer centre que vam obrir a Llefià, ara fa cinc anys. L’entitat com a tal acumula ja vint anys d’experiència treballant amb la infància en risc des de diferents vessants, històricament des de la protecció i, des que som a la ciutat, des de la prevenció.

Les activitats són possibles gràcies al finançament del programa CaixaProinfància de la Fundació Bancària “la Caixa”, dirigit a famílies amb menors d’edat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i que té com a objectiu trencar amb el cercle hereditari de la pobresa, impulsant tot un conjunt d’accions en clau de procés, de transformació, i promovent el desenvolupament d’oportunitats socioeducatives. En el cas del territori, l’aposta va ser concentrar els recursos en oferir els serveis de centre obert i suport escolar.

La nostra tasca al centre obert té dues parts, la visible i la interna.

Volem ser, doncs, una oportunitat per als infants, adolescents, joves i les seves famílies. Comencem!

12

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

¿Qué está pasando con Ca l’Andal?

Rubén Guijarro: «Ara mateix la prioritat del Govern és “consolidar l’estructura” de Ca l’Andal».

(PARTIDAS DEL PROYECTO DE LIMPIEZA DE CA L’ANDAL)

Fuente: Noticia del día 08/11/2018 en el diario Línia Nord

K21QJLD18 Execució de cala a caps de biga de fusta. S’inclou estudi i anàlisi de patologies. 457 ud × 13,83 €/ud = 6.320,31 €

CAPÍTOL 03 MASIA: REFORÇOS ESTRUCTURALS

K21QJLD16 estintolaments provisionals amb taulons i puntals amb continuïtat fins la planta baixa.

100 ud × 36,47 €/ud = 3.647,00 € Total = 9.967,31 € (5% del total del presupuesto de 200.000,00 €) Fuente: Página 51 del proyecto «NETEJA I CONDICIONAMENT DE LA MASIA I EXTERIORS» ESTAS SON MEDIDAS PROVISIONALES. NO SIRVEN PARA CONSOLIDAR LA ESTRUCTURA.

Catas y puntales

Cierto es que el proyecto habla de que «se incluye el estudio y análisis de patologías», pero no indica ni el precio que se destina a ello ni habla de cómo se va a hacer el estudio. Esto suponemos que se refiere a la toma de datos de las catas.

En la reunión del 24 de septiembre de 2018 de la Plataforma Salvem Ca l’Andal con el Ayuntamiento, la Plataforma entrega el plano del planeamiento de la zona (PGM).

Empiezan a gritar acusando a los miembros de la Plataforma de manipuladores (los acusan de haber manipulado ese plano).

La Plataforma dice que este plano está en la página web del Ayuntamiento.

Rubén Guijarro comenta que si este plano no es vigente, se cambiará y si es vigente, se para todo (palabras textuales de Rubén Guiijarro en la reunión).

Rubén Guijarro explica que s’han compromès amb la revisió d’aquest pla, però avisa que «modificar un PGM no és cosa d’avui per demà».

Fuente: Noticia del día 08/11/2018 en el diario Línia Nord PGM actual Fuente: página web del Ayuntamiento

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Junio de 2018: la Plataforma se pone en contacto con el Ayuntamiento de Badalona para poder hacer el estudio de patologías a coste 0 (sería un estudio de un postgrado de patologías).

La Plataforma entrega un documento del Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Barcelona con un seguro para hacer este tipo de estudios.

13

El Ayuntamiento contesta que tienen un estudio de patologías del 2011. (En 7 años las estructuras no mejoran y menos sin mantenimiento). También indican el posible peligro de entrar en la masía.

El Ayuntamiento vuelve a contestar que NO.

«El estudio de patologías es un “proyecto” que indicará qué tipo de actuación se tiene que hacer en todas las rehabilitaciones y más en edificios como Ca l’Andal, con un gran valor histórico.»

La Plataforma y el Ayuntamiento el 18 de julio de 2017 llegan a un acuerdo de no tirar el muro.

La Plataforma sospecha que quieren tirar el muro, poner una valla tipo fax, dar vía libre a ejecutar el plano del PGM y derribar la fundición y la mina del Comú.

Valla tipo fax

En la reunión del 24 de septiembre de 2018 el Ayuntamiento indica que quiere tirar el muro (un 25% aproximadamente) para dar más amplitud a la acera. El Ayuntamiento incumple el acuerdo del 18 de julio de 2017.

La Plataforma propone no tirar el muro, quitar SOLO 2 plazas de aparcamiento de coche y transformarlas en plazas de moto y así ampliar la acera sin tirar el muro.

La Plataforma indica que hay otras aceras del barrio que no tienen anchura suficiente y el Ayuntamiento no se ha preocupado de la movilidad en estas zonas, como por ejemplo: - Carrer Usandizaga - Carrer Sant Jordi - Carrer Mestre Bretón - Carrer de Tànger (con una acera de SOLO 40 cm)

El Ayuntamiento dice que no puede aceptar el cambio de las plazas de aparcamiento porque tendría que cambiar el proyecto.

Fuente: Noticia del día 08/11/2018 en el diario Línia Nord.

Cuando el proyecto debería cambiarse, ya que el importe destinado a esta actuación ha pasado de 140.000 € a 200.000 €, junto con otros aspectos técnicos. ¿Por qué tantas negativas? ¿Qué hay detrás de Ca l’Andal?

La Plataforma SIEMPRE ha estado a favor de la limpieza de la masía y su entorno. La Plataforma SIEMPRE ha estado a favor de la rehabilitación de la masía. ¿El Ayuntamiento puede decir lo mismo?

14

CUINANT CULTURES

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Un vi de Nadal: el vi piment medieval El vi piment és un vi aromatizat amb espècies, on no podia faltar el pebre que li dona el nom, i endolcit amb mel o sucre.

Era una beguda molt popular a la cuina medieval catalana i a Europa. També li deien hipocràs (del grec «barrejar») i és l’origen del mulled wine anglès, del Glühwein germànic i del glögg suec, entre d’altres.

Normalment es consumia com a aperitiu, fred, i es feia amb vi blanc. A l’hivern, però, es bevia després de dinar, com a digestiu, normalment acompanyat de neules durant les festes nadalenques.

Els romans li deien Conditum Paradoxum, vi especiat sorprenent, i és realment un vi que us sorprendrà i afegirà un toc festiu a les vostres trobades nadalenques.

D’espècies, n’hi podeu posar les que més us agradin: canyella, anís estrellat, pebre, gingebre, nou moscada, safrà, claus d’espècia, cardamon, fonoll, matafaluga..., herbes: romaní, llorer... i fins i tot taronja, mandarina, panses, dàtils...

Ingredients (per a 4-6 persones) 1 ampolla de vi negre bo 1 pal de canyella 2 estrelles d’anís 8 claus d’espècia 1 fulla de llorer 1 culleradeta de pebre blanc en pols 1 culleradeta de gingebre en pols Una taronja o una mandarina 3 cullerades de mel o de sucre

Deixeu-vos seduir per l’embruix de les espècies i combineules sense por... segur que surt molt bo!

Jo us proposo aquesta combinació... bon profit i bon Nadal!

Elaboració Punxem els claus d’espècia en la mandarina o la taronja i la posem en una cassola.

Afegim la resta dels ingredients i deixem que s’escalfi a foc lent.

Remenem per tal d’evitar que la mel o el sucre s’enganxin al fons de la cassola.

Deixem que arrenqui el bull i apaguem el foc.

Servim calent.

Imatge: David P.

Muntsa Holgado Filòloga catalana i divulgadora gastronòmica cuinantcultures.cat

CAMINEMOS Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza Muchas de las rutas que incluiremos en esta sección no las habríamos podido hacer sin la ayuda de un GPS, ya que no todos los caminos están bien señalizados, pero hoy en día la tecnología nos ayuda y nos da seguridad a la hora de salir a la montaña. Muy importante para hacer una excursión es ir bien equipado en cuanto al calzado y la ropa y, sobre todo, hidratarse durante el recorrido.

Figaró - Creu de la Cuspinera - La Trona - Figaró La ruta que hoy proponemos comienza en Figaró, municipio de la provincia de Barcelona en el Vallès Oriental al que podemos acceder tanto en tren (la ruta comienza cerca de la estación de Figaró) como en coche (por la C17).

Imagen: Montserrat G. F.

Es una ruta fácil de hacer pero con cierto desnivel, y debemos tener cuidado al cruzar la vía, ya que es un paso sin barrera y estos pasos son peligrosos. Por lo demás, es una ruta que se sigue bien.

Cogeremos una pista por donde pasa el PR-C33 a Sant Feliu de Codines. A pocos metros cruzaremos la vía, seguiremos la pista, llegaremos a un poste indicativo donde nos indica Sot del Bac, seguiremos de frente siempre siguiendo las marcas del PR, llegaremos a una curva en la pista y veremos que sale un sendero

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

15

(está señalizado con marcas). Cogeremos este sendero y enseguida llegaremos a un poste con marcas, ahí tenemos la opción de seguir o bajar un momento a ver un pequeño gorg que hay en la riera.

Ahí nos desviaremos un momento del recorrido, cogeremos un sendero a la derecha (sin marcas, pero definido por el paso de la gente), cruzaremos una pequeña riera y giraremos a la izquierda a otro sendero y enseguida llegaremos al gorg. Retrocederemos de nuevo hasta el cruce y seguiremos el recorrido siguiendo el PR paralelos al torrent del Bosc Negre. Llegaremos a la bauma del Sot del Bac (pequeña cueva), seguiremos y enseguida llegaremos a un poste indicativo donde veremos un sendero a la derecha que baja al salt del Prat. Nos desviaremos del sendero un momento para bajar a verlo. Dependiendo de las lluvias cae más o menos agua, pero merece la pena verlo. Retrocederemos de nuevo al sendero y seguiremos por él hasta llegar al sot del Bac, un bonito mirador natural desde donde veremos las Agulles del Salt («les germanes»), el cañón por donde baja el torrent del Bosc Negre, etc. Ahí dejaremos de seguir el PR, nos desviaremos a la izquierda cogiendo un sendero muy definido por el paso de la gente y donde veremos pequeños postes de madera. Este sendero nos llevará al Tap de Xampany, una agulla cuyo final curiosamente parece un tapón de champán. Desde este punto también tendremos buenas vistas, seguiremos hasta llegar a una pista, justo ahí giraremos a la izquierda y enseguida llegaremos a la Creu de la Cuspinera (turó de la Cuspinera), que ofrece bonitas vistas desde la cima. Seguiremos y nos acercaremos a la bandera y desde este punto desharemos camino hasta el mirador donde tomamos el desvío y seguiremos subiendo siguiendo las marcas de PR hasta el coll de la Pedra Dreta. Continuaremos ascendiendo y encontraremos un poste y un desvío. Giraremos a la izquierda para subir a la Trona, desde donde hay unas vistas espectaculares de los cingles de Bertí. Después de disfrutar de la panorámica volveremos al camino y seguiremos subiendo (ya queda poco) hasta llegar arriba de la cinglera. Este es un buen sitio para reponer fuerzas y disfrutar de las vistas antes de volver por el mismo camino hasta el coche o el tren.

Distancia recorrida: unos 12 km.

Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podrás encontrar rutas por la zona de diferentes distancias.

Montserrat G. F.

16

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

JOSEP LÓPEZ «Per millorar el barri fa falta que el veïnat recuperi la paraula “voluntariat”.»

Per fer aquesta entrevista vaig quedar amb el Josep López, el botiguer de Fruites i Verdures Can Riera, un diumenge a la tarda a la porta de l’església de Sant Francesc. A l’interior es podia veure un home i una dona cantant òpera. El concert estava finalitzant i la potència de les seves veus em va fer estremir, em va posar la pell de gallina. Seguidament el públic es va aixecar de les cadires i va començar a aplaudir. «Quina bona manera d’iniciar una entrevista!», vaig pensar. Un cop va finalitzar el concert vaig poder observar com en Josep ajudava a recollir i vaig conèixer la Marta, la seva dona, que és professora de piano des de fa trenta anys i que havia estat tot el concert tocant l’orgue. Després en Josep em va portar a la biblioteca de l’església, on va començar aquesta entrevista. No van caldre gaires preguntes, només escoltar el seu interessant relat va ser suficient.

Has estat el responsable d’aquest concert. Quan va començar la teva relació amb l’església?

De jove vaig fer el batxillerat als Maristes.

Va ser una etapa que va marcar molt la meva vida i també em va vincular amb la fe cristiana. Al migdia m’havia de quedar a dinar a l’escola, molts dels professors eren vascos o navarros i jugava amb ells a frontó, això va esdevenir un dels meus

hobbies, l’esquaix. Amb els maristes també vaig començar a fer muntanya, sempre m’ha agradat molt, de fet, soc un dels fundadors del Cau, el grup d’escoltes dels Maristes Champagnat.

Després de fer dos cursos de química vaig decidir deixar els estudis per dedicar-me a la botiga. Ja se sap, volia casar-me amb la Marta i la botiga era una bona font d’ingressos per començar una bona vida amb ella.

El 83-84 ens vam casar i vam col·laborar, encara més, amb la parròquia de Sant Francesc. La Marta és la responsable de la programació musical i les meves funcions actuals són de secretari del Consell Pastoral i del Consell d’Economia, a més, també fem tasques materials i d’acolliment de promesos.

A part d’aquest concert d’òpera, de molt alt nivell, la parròquia realitza una sèrie d’activitats compromeses amb el barri. Per exemple el MIJAC, que és un esplai amb monitors voluntaris on els protagonistes són els nanos, tot vist des d’una òptica cristiana. També es fa reforç escolar, que s’encarrega Càritas, és tres cops per setmana i als infants se’ls dona berenar. La veritat és que Càritas fa una bona feina, són voluntaris, estan al carrer Sardana amb Doctor Robert i tot allò que reparteixen és a partir de donatius.

Can Riera fa més d’un segle que és oberta. Recordes anècdotes antigues de la botiga?

Una de les anècdotes de la botiga que encara es recorda és el pas de les tropes republicanes en retirada passant per travessera de Montigalà. El meu avi era caçador i republicà, va desaparèixer l’últim dia de la guerra intentant creuar la frontera.

La família va passar molta por quan un dia van venir els franquistes a escorcollar la casa, per sort no van trobar escopetes.

Què em podries explicar de la història de Can Riera i del barri?

Can Riera ha estat present al barri des d’abans de 1904, tot i que no està documentat. A principis del segle XX el que avui és Bufalà pertanyia a Canyet i era muntanya pura i dura, hi havia plantes baixes, segones residències de Barcelona i masies disseminades pel territori.

Els besavis per part de ma mare havien estat dels Riera de Can Trons. Era una zona de secà que no donava suficient per al cultiu, així que el meu besavi va treballar al sucre fins que es va casar amb una noia dels Arquers de Can Curt, del centre. Van marxar a viure al carrer del Mar però hi van estar poc temps, a finals del s. XIX, exactament no se sap la data, van comprar la botiga de Can Riera i van començar a vendre vi. Can Trons era un mal puesto per cultivar moltes coses però, per contra, s’hi feia un bon vi.

Abans, la travessera de Montigalà era un carrer molt més important que la Riera, així que la botiga estava orientada a aquest mateix carrer. Si passes per aquell cantó de la botiga i mires al primer pis encara es pot veure una inscripció on posa «Depósito de vinos 1904».

ENTREVISTA

Placa del segon pis de Can Riera. Foto: Fernando García

El meu besavi va tenir problemes amb en Martinet Pujol, de fet, no es parlaven.

Aquests terrenys els van comprar al mateix Martí Pujol però competien políticament i comercialment. Per una banda, el meu avi era comunista i en Martinet Pujol era conservador. I per altra banda, el Martinet tenia la masia ubicada a l’actual solar que hi ha entre els pisos del carrer Doctor Daudí i també venia vi. Així que, sent alcalde de Badalona, va decidir ficar un burot davant la nostra botiga. Un burot era una espècie de garita que cobrava impostos per tot aquell comerciant que hi passés.

Encara avui es pot apreciar el burot tapiat.

No va ser fins a principis de la Guerra Civil, el 1936, que van venir els primers migrants al barri. Es van instal·lar a una masia que es deia Can Ferreter de Baix, que es trobava a l’actual carrer Bailèn. El propietari era el senyor Joaquim de Bufalà i Ferreters.

Als anys cinquanta, el senyor Bufalà va fer la donació de la masia a l’Ajuntament per tal de fer escoles. Malauradament, de tot el terreny que va donar només es van construir dues aules, a la resta del terreny van ser pisos de protecció oficial. Van ser coneguts com «grupo de viviendas del general Moscardó». Avui dia encara

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

hi són, es tracta dels edificis vermells de tocar a la fruiteria del Zurita. Aquesta va ser la segona onada de migració al barri. Quan es van fer els pisos, el senyor Bufalà es va enfadar moltíssim amb l’Ajuntament, entre d’altres coses els va dir que no tornaria al barri mai més, jo suposo que en compensació per aquest greuge, l’Ajuntament li va donar el seu cognom al barri de Bufalà.

Al 1958, quan es van casar els meus pares, a la bodega es va deixar de vendre només vi i es va començar a vendre fruita. Tot i així, el vi era un producte que tenia molt de marge de beneficis i que es consumia molt. Has de pensar que abans no hi havia ni Coca-cola, ni cervesa, ni begudes d’aquest tipus, només es bevia vi com a alternativa a l’aigua.

17

Així ha anat evolucionant la botiga fins ara, actualment pràcticament no es ven vi. La botiga va fent perquè el local és meu, som pocs treballant al negoci, i hem tingut una projecció exterior. El meu fill és informàtic i ens ha fet la pàgina web.

El Mercadona i el Lidl també ens han fet molt de mal al negoci. De moment, la venda on-line i el WhatsApp ens van funcionant, però tinc clar que botigues com la meva tard o d’hora desapareixeran o, si més no, hauran de canviar el format.

Què milloraries del barri?

Una de les coses que s’haurien de millorar és la falta d’embornals als carrers perpendiculars de la riera, perquè quan baixa aigua no es pot creuar el carrer.

També penso que per millorar el barri fa falta que el veïnat recuperi la paraula «voluntariat». Abans, als anys seixanta, la gent col·laborava més amb el barri, un exemple clar va ser la col·locació del primer clavegueram per part de tots els veïns. Tot i així, jo estic content amb el barri, m’agrada el meu barri.

C. J.

1959. Els pares del Josep omplen ampolles de vi mentre Isabel Riera (àvia de mare) i Manel López (avi de pare) observen

Als anys seixanta, a la meva infantesa, el nostre barri encara estava molt allunyat del centre i estava poc vinculat a Badalona. El carrer Martí Pujol no estava asfaltat, era una riera. Els arbres, els plataners que es veuen avui dia, són els originaris de la riera.

Josep López amb la seva dona Marta i la seva mare Pepita.

Foto: Fernando García

18

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

IL·LUSTRES PASSEJADES PER BUFALÀ

Recordant la visita de sor Emmanuelle En aquesta secció anem rememorant persones il·lustres que han passat pel nostre barri.

El mes de setembre de 2001 es va celebrar la Jornada Mundial de Pregària per la Pau a Barcelona i per gentilesa de la Comunitat de Sant Egidi que l’organitzava, a la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bufalà ens va visitar una de les convidades, sor Emmanuelle Cinquin (Brussel·les, 1908 Callian, 2008), una religiosa filòsofa, mestra i escriptora mundialment coneguda pel seu treball amb persones marginades i pels seus escrits sobre el cristianisme i el pensament social de l’Església. Sovint la comparaven amb la mare Teresa de Calcuta. El 1980, va fundar l’associació Asmae-Sor Emmanuelle i, ja jubilada, va treballar intensament per sensibilitzar l’opinió pública des dels platós de televisió i les publicacions sobre la greu situació dels infants del Tercer Món. Els títols dels seus llibres són eloqüents: El paradís són els altres (1995), Anem als joves (1997), Secrets de vida (2000), Riquesa de la pobresa (2001), Tinc cent anys i voldria explicar-te (2008)...

Emmanuelle Cinquin. Foto portada del llibre Tengo 100 años y quiero contarte

els teus llavis perquè pugui estimar aquests pobres infants...».

«El meu primer any fou terrible, quatre de cada deu infants Avui dono gràcies a Déu per la seva visita i el seu testimoni morien del tètanus. El tètanus dona greus contraccions inoblidable. Sor Emmanuelle, que va morir centenària, quan musculars. No tenien ni metges, ni medicines, ni diners. Jo va venir a Bufalà ja tenia 93 anys. Era una dona petita i anava a la barraca, seia a terra al costat de la mare, i ploràvem. somrient, vestida amb un senzill hàbit gris. Va compartir taula Li deia: “el teu petit és al cel, és amb la Verge Maria i canta de rodona a l’altar mateix de l’església vella, al carrer Bailèn, joia”». «Soc la dona més rica del món, la riquesa és la vida amb el bisbe Joan Carrera, i ens va brindar, amb franquesa, que canta». «Es pot ser un milionari, si un no és estimat, se el seu testimoni. Vaig prendre algunes notes: «Sant Francesc sent un desgraciat». Després del pas de sor Emmanuelle, la d’Assís volia ser pobre com Jesús. Preguntem-nos: què vol situació d’aquells barris va canviar molt. Davant del testimoni Déu de cadascú? Déu vol que siguem feliços i que donem gegantí d’una petita dona, em quedo sense paraules i em felicitat als altres». «A mi em va semblar que Jesús em cridava pregunto: i jo, què faig per transformar el món? per atendre els infants desgraciats del món. Sempre havia somniat de viure pobre entre els pobres. Li deia: dona’m els teus ulls perquè pugui estimar aquests pobres infants; dona’m Jaume Aymar i Ragolta

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

19

20

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Aquest any no vull res S’acosten les festes un altre any i ha arribat el moment de tornar a agafar els nostres desitjos i llistar-los per fer la nostra carta als Reis Mags si seguim les nostres tradicions que ja fan olor a tancat o al Pare Noel si optem millor per agafar les tradicions que ja fan olor a tancat, però de fora.

L’any passat ens vam fer un tip de demanar coses i podem dir amb molta alegria que no ens han portat cap ni una.

Però no estic aquí per queixar-me, perquè ve Nadal i queixarse és de gent amargada que no entén que les institucions no es mouen per motius molt importants, com ara...

A més, aquest any no demano res perquè no tinc res a demanar! Ho tinc tot i soc molt feliç! Bé, manca a la ciutat una voluntat política real per organitzar espais per acollir gent sense sostre a les fredes nits d’hivern, perquè els espais hi són. Però, ei, tenim un port la mar de maco en un espai súper aprofitat!

Potser podríem mirar de millorar els equipaments de la ciutat més enllà dels barris del centre, per exemple al nostre barri, però, un moment, tenim gran quantitat d’obres estètiques d’utilitat qüestionable però que queden molt maques… quan per fi les acabin.

Podríem demanar que la classe política municipal no ens estafi partit rere partit i ajuntament rere ajuntament amb discursos de millorar la ciutat mentre entreguen cada espai municipal a la fam sense escrúpols d’empreses contractades o amb tractes bruts. Però, un moment, i lo macos que queden el Mercadona i el Lidl tan ben il·luminats i amb aquests edificis tan nous!

CAU DE DIABLES (secció anònima)

Es podria pensar a demanar que la classe política municipal, tots els que han ocupat la cadira de l’Ajuntament, els que l’ocupen i els que l’ocuparan, deixin de prendre’ns per idiotes i parin amb el missatge repetit de treballar per Badalona mentre s’omplen de poder i medalles immerescudes, mirant amb arrogància qualsevol que es mostri descontent com si realment les seves cadires i els seus sous els conferissin quelcom especial. Però, un moment, que no es perden cap acte quan hi és la tele!

Podem demanar que deixin d’agitar draps grocs, vermells, verds i negres explotant símbols amb el més baix xantatge emocional i la seva repugnant demagògia mentre parlen del seu gran estatus social o del seu passat activista ja corromput i perdut per les seves ànsies de pastís. Però, ei, la Penya torna a guanyar partits!

Per aquests motius, aquest any no demanaré res als Reis ni al Pare Noel, perquè gràcies als nostres polítics municipals tot està al seu lloc i ben col·locat (sobretot, ben col·locat), així que poden estar tranquils, perquè quan es jubilin després d’anys desinteressats per aixecar Badalona, podran respirar tranquils en el seu descans asseguts al despatx d’una empresa com a consellers o dirigint alguna fundació benèfica. Perquè tenir vergonya està sobrevalorat quan no l’has tingut en tota la teva vida.

CAU DE DIABLES

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

21

22

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ