La Veu Bufalà. Març 2016.

LA VEU DE BUFALÀ Març 2016 | Núm. 11

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

3

BALLANT AMB LLOPS ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta Associació Lidia Solé Sigfrido Ramos Montse Montero Mar de las Muelas Alba À. Holgado Raúl Pérez Yolanda Carretero Tomás R. Miquel Soria Elisa Clemente Antonio Cortada Cap de Redacció Alba À. Holgado comunicacioavvbufala@gmail.com Col·laboradors Grup de fotografia de l’AVV Bufalà Isofocos Correccions Muntsa Holgado Alícia Jiménez Maquetació Jordi Cortada Publicitat Elisabet Subirós - Tel. 636967845 Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars.

Dipòsit legal: B 6947-2014 Portada: grup de fotografia de l’AVV Bufalà Isofocos

P

ensem en aquells balls populars on moltes persones, conegudes i desconegudes, gaudeixen de moure’s amunt i avall al ritme de la música que sona. Alguns amb molta traça, altres amb menys. Ballarins experimentats que gaudeixen de ser al ball, veient passar les parelles i gaudint del simple fet de donar vida al ball mateix. Ballarins novells que cerquen la manera de formar part dels veterans buscant ballar només amb ells per gaudir del mateix estatus, i d’altres que prefereixen ser respectats a la pista malgrat ser inexperts. Hi ha els que no estan d’acord amb les danses proposades i prefereixen no participar del ball, i els que s’hi veuen obligats per motius de força major. Els inexperts altius que creuen que se les saben totes, i els experts calmats que ballen per gaudir, al marge de les tribulacions dels altres. Els qui ballen mecànics al ritme de les melodies de sempre i els qui porten el propi ritme al cos.

Aquesta descripció pot correspondre tant a un multitudinari ball a unes engrescades festes populars com al panorama que vivim a nivell d’Estat, de Catalunya i fins i tot de barri. Passades les eleccions del 20 de desembre, toquen els acostumats contactes entre els candidats per tal de poder formar govern escombrant el màxim possible cap a casa. Però en aquesta ocasió, aquest ball es presenta complicat i difícil de predir fins que no estigui tot dat i beneït, ja que el que ha resultat sempre un ball íntim entre dos, ara es converteix en una festa carregada de convidats, i cadascú amb la seva forma de veure el ball ideal.

De la mateixa manera s’ha trobat el panorama a Catalunya durant una bona pila de mesos, però en aquest cas, el ball ha estat entre dos que no trobaven la manera de sincronitzar moviments per a una mateixa cançó, però sembla que ja han aconseguit trobar el ritme parell.

Aquesta situació ha deixat i encara té el país a l’aire per saber quines seran les parelles de ball d’institucions, associacions, organitzacions, grups, però sobretot quina serà la gran parella per als ciutadans en alguns dels àmbits més importants de la vida.

I en aquest punt és on entra el nostre barri. Però Bufalà no passa a formar part ara de balls i danses. El cert és que al nostre barri acumulem ja molts anys i dècades de balls i lluites, a vegades amb gust, d’altres obligats, forçats per circumstàncies que han pogut empènyer el barri i els seus veïns a prendre camins poc pretesos amb l’única motivació de fer que el nostre espai vital, l’escenari que és el nostre barri, rebi el tracte digne que mereix i sempre ha merescut.

La dignificació d’espais i carrers, de places i parcs, per mostrar la cara del barri que correspon al cor dels seus veïns, una cara que volem mostrar a la ciutat de Badalona i que queda amagada darrere de barreres arquitectòniques tan antigues com les demandes per tal de fer-les desaparèixer.

Hi estiguem d’acord o no, ens sembli la millor via o no, si per dignificar el nostre espai ens cal ballar amb gust o amb indesitjats, hi estarem sempre disposats a aquests balls de saló, perquè per davant nostre sempre estan Bufalà i els seus veïns.

Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà

4

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

L’HORT URBÀ DE CAN BARRIGA: El cultiu de la consciència, la participació activa i el treball grupal comunitari

N

o és el primer cop que les persones que protagonitzen aquesta entrevista surten a La Veu de Bufalà. Caldria girar la vista uns anys enrere per trobar les pàgines on les vam conèixer, quan la revista començava, com elles, a caminar. Era el març de l’any 2014, el tercer número a «El pas a pas de l’hort urbà de Can Barriga», i el grup de l’Hort Urbà de Can Barriga ja feia cinc mesos que treballava, en el marc del Pla de desenvolupament comunitari, en allò que el mateix grup anomena «cultiu de la consciència» dins d’un espai comunitari i participatiu. Però qui són i què fan exactament? Com han viscut aquests

dos anys i què esperen del futur? Les persones que integren el grup (Francisco N., Juan Antonio D., Mustapha D., Antonio M., Antonio R., Rafaela, Martín i Paulino G.), juntament amb les persones encarregades de la formació i la docència (Ricard V. i Dolors C.), ens ho expliquen.

- Ens podríeu explicar una mica qui sou, què feu i quin és el vostre projecte?

Antonio M.: Yo no soy vecino de Bufalà, pero estoy desde el principio involucrado en el proyecto, que

consiste en tener ganas de aprender, cultivar el huerto y ver cómo crece lo que vamos cultivando.

También son muy importantes el compañerismo y la buena voluntad de todos. Hemos creado un círculo en el que todos nos llevamos bastante bien y todos hacemos de todo: lo hacemos todo por consenso y a partir de ahí vamos avanzando.

Juan Antonio D.: Esto empezó hace dos años con el objetivo de ayudar a personas con dificultades laborales. Empezamos a levantar un sitio que era un erial, todo lleno de piedras, e hicimos lo que ahora

ENTREVISTA se ve. Pero esto fue un proyecto piloto que intentaba hacer una cosa que no es lo que parece que se está consiguiendo, que era hacer un proyecto en el que las personas se implicaran y en un futuro implicar a más gente abriendo una especie de circuito por Badalona o por el barrio.

Ricard V.: Un dels objectius més importants del projecte era la formació: a banda de crear un grup en un espai (l’hort) on estar bé, relacionar-nos i veure com tot allò que plantàvem anava tenint fruits, volíem oferir sortides laborals per a les persones que estiguessin sense feina o amb dificultats per trobarne, i dotar-les d’eines, però aquest aspecte s’ha quedat una mica parat.

- A què creus que es deu aquest estancament en la primera fase?

Ricard V.: Jo crec que a una voluntat política. La dificultat principal és trobar un espai, però tant a la ciutat com a la vora n’hi ha molts, i també hi ha ganes, potencial i espais per formar-nos, però calen recursos econòmics per començar, etc. Però també han passat moltes coses molt positives.

EXPERIÈNCIES POSITIVES - Quines coses positives destacaríeu de la vostra experiència?

Mustapha D.: Como han comentado, el proyecto pretendía ayudar a personas con dificultades laborales. En algunos casos estas personas llevan años paradas, con agentes sociales y tienen que sacar a la familia adelante. A mí me hicieron una oferta, y cultivar la tierra —yo nací de ella— y todo lo que conlleva me encantó, y me produjo un beneficio personal: pude desarrollar una capacidad que yo tenía pero que hasta entonces no había tenido la posibilidad de desarrollar. Por eso, cuando me propusieron esto del campo, acepté encantado, y cada vez lo valoro más, porque creo que por un lado tú enriqueces a la comunidad, al sistema, a la sociedad, y por otro lado te desarrollas personalmente. Cada vez me siento más orgulloso, y ver que encajo en una comunidad me genera confianza en mí mismo y me motiva.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Francisco N.: Yo empecé cuando el proyecto ya estaba un poco iniciado, y el cultivar el huerto y cultivarnos a nosotros mismos sí lo hemos conseguido, pero la pena es que luego eso no derive en que haya posibilidades de que la gente en otros lugares también pueda aprovechar toda esa formación. Creo que es algo muy importante que deberían plantearse. Una cosa muy positiva de la actividad es que te formas como persona: cultivamos las plantas, pero también nos cultivamos a nosotros mismos, y el tener una relación con vecinos con los que anteriormente te cruzabas pero no los conocías, el hacer caliu, es mucho más interesante.

Dolors C.: Jo penso que vosaltres, com a grup, heu fet la part més difícil, i molts grups no se’n surten. Em refereixo al fet de treballar amb organització, amb paciència, a aguantar-nos els uns als altres... I d’això, en traieu un profit. Aquí cadascú és responsable d’una cosa: entres a l’hort i de seguida tothom es posa a veure quin forat queda buit per poderlo emplenar, i aquesta és la llavor més important d’un treball comunitari, per això crec que el Pla de desenvolupament comunitari s’ha complert, amb aquesta part més difícil en la qual fracassen moltes iniciatives per manca de paciència, d’harmonia, de ganes de tirar endavant, de vèncer les dificultats —que n’hi ha moltes, sempre, a la vida—, etc.

Rafaela: Yo he sido la última en entrar en el grupo.

Entré por la asistenta, por problemas y circunstancias de la vida que siempre te pueden pasar. Me gusta el huerto porque yo soy activa y trabajadora —ahora estoy en paro, ojalá me salga algo—, me gusta hacer cosas y ayudar, y además en el grupo he encontrado a unas personas maravillosas, llenas de humanidad.

Te tratan muy bien y te hacen sentir parte del grupo, y eso es muy importante. Con ellos me siento a gusto y feliz, y les debo mucho, porque me están ayudando mucho. Les estoy muy agradecida.

Paulino: A mí me han aceptado estupendamente en el grupo, y estoy encantado. Yo vi que podía encajar, porque esto me gusta. Además, me he criado en el campo y hasta los veinticinco años estudié en el campo, así que sé de lo que hay en el huerto y creo que puedo aportarles mi experiencia y aconsejarles.

5

Ricard V.: Yo he sido quien ha conducido un poco la parte formativa. Al principio, aunque intentaba evitarlo, me ponía muy nervioso, y para mí era un reto muy grande, porque no se trataba de ponerme en plan profe con un grupo de gente, que además era gente con más experiencia que yo. Por otro lado, los huertos urbanos generalmente son parcelitas individuales que lleva cada uno, pero aquí estaba el reto de llevarlo en grupo, lo cual al principio era una dificultad añadida, porque suponía pasar de pensar del yo al nosotros. La responsabilidad se ha de repartir entre todos, no depende de uno mismo.

Diseñamos toda una serie de puntos y asignamos dos personas responsables de cada área (abonos, economía, riego... e incluso cosas más trascendentes como la espiritualidad o el cultivo de valores). Desde el principio tuvimos bastante claro que queríamos cultivar el huerto pero también nuestra conciencia y despertar conciencias en el barrio. Al principio el proyecto se diseñó para personas con dificultades sociales, etc. Y ¿quién está libre de ser una persona en riesgo de exclusión social? Nadie, porque la sociedad en la que vivimos es una sociedad de riesgo, en la que la línea entre el que está bien y el que está mal es muy difusa. Y ¿qué ha sido lo bonito de todo ello?

Pues que en un principio, los que estábamos aquí porque éramos personas que estábamos excluidas, que teníamos problemas sociales, empezamos a repartir alimentos en los bancos de alimentos de la ciudad, en las entidades próximas del barrio, llevando excedentes de producción.

Antonio R.: Yo solo puedo decir que cada día aprendo más de la tierra y de mis compañeros.

I ARA, EL FUTUR? - Mirem cap al futur. Què creieu que passarà durant aquest any, aquest tercer any, o més endavant?

Antonio M.: En primer lugar, tenemos muy claro que el espacio no es nuestro. Estamos ahí haciendo la labor que nos corresponde, pero no es nuestro, así que en el momento en el que se diga «hasta aquí se ha llegado», ya está.

Juan Antonio D.: Estamos a la espera.

6

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Dolors C.: Tu has dit «a l’espera». Jo diria «a l’espera activa». És el mateix procés que fan les plantes: el naixement, el creixement, la maduració…

Juan Antonio D.: Pero esperemos que la muerte no…

Dolors C.: No, no... Tot genera vida: encara que mori, tu t’ho menges i et genera vida.

Juan Antonio D.: Nace, crece, se reproduce, cae la semilla… y estamos a la espera.

Antonio M.: A mí lo único que me gustaría añadir es que en cierto modo la Asociación de Vecinos como tal, ya que ha iniciado el proyecto en el barrio, podría inmiscuirse más en este aspecto.

Juan Antonio D.: Sería muy interesante crear un grupo de trabajo junto con la Asociación de Vecinos.

Dolors: Em sembla una proposta molt interessant,

ENTREVISTA

però tots som responsables d’alguna cosa, i no podem esperar que els altres ens treguin les castanyes del foc. Jo penso que hem d’anar traslladant —en aquest sentit l’entrevista pot ser molt important— el que se sent, les capacitats, el que veiem. Perquè una cosa si no es coneix, no es veu, no hi veus possibilitats, però un cop la coneixes, pots veure’n la utilitat. Per tant, hem de ser capaços de traslladar-ho.

que pensar que los demás —el Ayuntamiento, por ejemplo— nos tienen que solucionar la papeleta: tenemos que asumir una responsabilidad activa e ir más allá. Con lo que hemos aprendido, a lo mejor podemos enseñar a otros a cultivar: tenemos la capacidad de ser maestros para otras personas que quieran aprender de cero.

Ricard V.: Yo pienso que hemos de estar satisfechos.

Estamos agradecidos y satisfechos, pero también deberíamos estar tranquilos, porque la faena que nos corresponde a nosotros la estamos haciendo y la estamos haciendo bien, y lo que no depende de nosotros, pues no depende de nosotros, pero tenemos que saber que si se nos presenta esa oportunidad, estaremos ahí, porque habremos aprovechado todo el tiempo, y si no se presenta, al menos nos lo habremos pasado bien por el camino y habremos aprendido muchas cosas. Nosotros también tenemos que ser muy responsables, no tenemos

Podeu trobar més informació sobre l’entrevista al web de l’associació de veïns www.avvbufala.org

aquest moment es troben en desús i, molts d’ells, en estat d’abandonament. Alguns són propietat de privats que no els netegen i, tot i que l’Ajuntament els imposa multes, la factura de la neteja per evitar problemes d’infestació de plagues i vigilància de la salubritat la paguem tots nosaltres.

de més iniciatives comunitàries aprofitant els solars del barri. L’objectiu és fer arribar a l’Ajuntament els projectes i engrescar tothom en aquesta tasca d’utilització alternativa dels solars pel bé comú.

Alba À. Holgado - Miquel Soria - Alicia Jiménez Pérez

REGANT LA LLAVOR

D

’uns anys ençà se sent parlar molt dels horts urbans i, acostumats com estem al sorgiment de noves tendències, semblaria que es tracta d’una nova moda. Però darrere d’aquest concepte hi ha tota una filosofia de vida (sobre la forma de producció dels aliments i el consum sostenibles i en harmonia amb el medi ambient) i una concepció diferent sobre la utilització de l’espai en les nostres ciutats, l’ocupació dels espais per dotar-los d’un sentit comunitari: creat pels veïns per servir al barri.

Aquí a Bufalà ja en tenim un, d’hort urbà comunitari, l’hort de Can Barriga. Aquest és un projecte desenvolupat per l’Ajuntament de Badalona amb una finalitat integradora i formativa en conceptes com l’horticultura ecològica. Ja fa dos anys que està en funcionament i són moltes les activitats d’interrelació amb entitats i col·lectius del barri que han generat un profitós intercanvi d’experiències i també es realitzen aportacions de la producció de l’hort per al banc d’aliments de Càritas.

I volem que aquest sigui només el primer pas d’un munt d’iniciatives de caràcter comunitari. Pensem que això és possible aprofitant els solars que en

Des de l’Associació de Veïns de Bufalà, i en el marc del programa «Fem Bufalà», s’ha creat la Comissió de Treball Horts Urbans per impulsar aquests projectes, un espai on recollir les inquietuds dels veïns sobre els horts urbans i elaborar entre tots propostes de treball que facin possible la generació

Volem comptar també amb tu per unir forces per aconseguir aquest objectiu. Ens reunim una vegada al mes a l’Associació de Veïns. Si vols unir-te al grup o en vols saber més, posa’t en contacte amb nosaltres: avvbufala@gmail.com.

Grup dels horts urbans del «Fem Bufalà»

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

7

UNA MIRADA DES DELS DAUS

E

m veig obligat a fer un avís abans de continuar escrivint: si ets d’aquelles persones que pensen que els jocs interpretatius o jocs de rol són una pèrdua de temps o, encara més, quelcom nociu, i no tens cap intenció de conèixer la realitat més enllà de publicitats enganyoses i notícies falsejades, et recomano que deixis de llegir aquest article. No crec que tingui cap interès per a tu, i fins i tot et podries sentir ofès per les seves paraules.

I és que l’estigma dels jocs de rol (per conseqüència, dels seus usuaris) s’arrossega des de ja fa massa anys. Sinistres, obscurs, perillosos, pervertidors de joventut i de consciències... Són molts els adjectius als quals un jugador i creador de rol s’ha d’enfrontar al llarg de la seva vida i que cada cop queden més obsolets i sense sentit.

Però encara són moltes les veus que ataquen sense coneixement, que mosseguen una suposada fama lligada a aquesta classe de jocs, una fama que han creat periodistes incompetents i sensacionalistes i mans que prefereixen atacar abans de prendre la molèstia de conèixer. Veus ignorants i mandroses que deixen que altres posin idees prefabricades als seus caps abans no l’ocupin idees pròpies.

Però no són les úniques veus que parlen en veu alta sobre el món dels jocs de rol. Cada cop és més gran el sac de gent que gaudeix i viu els avantatges dels jocs interpretatius i des d’aquí volem afegir-nos a aquestes veus.

Un joc de rol no deixa de ser un joc que es basa en la interpretació d’un personatge que és posat en una sèrie de situacions davant les quals ha de reaccionar.

Generalment, aquesta interpretació es fa al voltant d’una taula, sense vestuari, sense armes, sense escenaris; tot a través del poder de la imaginació. Una obra de teatre sense un guió fix establert, on els mateixos jugadors són els que creen les trames i l’evolució de la història a mesura que la viuen i la influencien.

Un joc que potencia la imaginació i l’agilitat mental, necessàries per crear les situacions i prendre decisions que afectaran les trames dels personatges. Un joc

que fomenta l’empatia, imprescindible per entendre la psicologia de personatges desconeguts, allunyats dels nostres cànons mentals, físics i morals. Un joc que potencia la creativitat, base per crear personatges, escenaris, mons i universos sencers i infinitat de formes de gaudir-los i viure’ls. Un joc que fomenta la sociabilitat, que flueix de forma natural gràcies a la interacció entre els jugadors i els creadors del joc.

No fomentem la violència ni l’aïllament. Violència és a la que se’ns sotmet amb una notícia i una altra falsejada i manipulada per demonitzar els jocs de rol.

L’aïllament a què se’ns vol condemnar amb falses llegendes negres de mort i problemes socials, que potencien tòpics negatius i totalment falsos, allarguen una llegenda negra immerescuda i són el resultat d’una mentalitat tancada, ignorant i que només busca tancar i posar fi a allò que no coneix. Una crítica sorgida d’un poder que cerca posar fi a una forma d’entreteniment sana i enriquidora, creadora de creativitat i pensament crític, però sobretot creadora de creixement personal, quelcom que queda fora de certs motlles prefabricats.

Som aquí per crear, per imaginar, per gaudir, per viure; però sobretot som aquí per divertir-nos, i fer-ho viatjant a incomptables mons de fantasia, terror i literatura. Per aquest motiu, la porta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà es troba oberta per a qualsevol persona que senti la inquietud de voler viure de primera mà aquest viatge d’imaginació, que vulgui crear i narrar aventures impensables. Abandona els temors vinguts de veus externes malintencionades o plenes d’ignorància i acosta’t a provar, no te’n penediràs.

Miquel Soria

8

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Carnestoltes 2016: «Bufalà a primera línia de mar»

A

quest any el Carnestoltes ha arribat abans, però no ha estat excusa perquè els veïns de Bufalà no sortissin al carrer a gaudir de la festa. El programa va consistir en tres jornades: dijous 4 de febrer, diumenge 7 de febrer i dissabte 13 de febrer.

L’acte inicial va ser Dijous Gras. La trobada va ser al Parc de Can Barriga per berenar i celebrar el segon concurs de barrets disfressats. Les AMPA de les escoles havien preparat un parell de tallers perquè els infants passessin una tarda ben entretinguda, mentre la gent anava portant els seus barrets guarnits al parc. Hi van participar uns 15 barrets molt originals. Uns amb llapis, d’altres amb decoració marina, uns altres amb flors... tots es mereixien guanyar, però només en podíem escollir un parell. Els guanyadors van ser el de motiu marí, per integrar-se en la temàtica d’enguany, i un que representava una mona (pastís); i és que realment més d’un se l’hauria menjat.

Vam passar una estona ben divertida.

Volem agrair a Bufalà Comerç la seva col·laboració, per segon any consecutiu, amb els premis del concurs de barrets.

CENTRALS

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

9

Per acabar, el dissabte 13 de febrer vam pujar junts a la muntanya per enterrar les sardines que tots els nens portaven. Les escoles dies abans havien preparat un taller de decoració de sardines de paper. Aquest any vam tornar a repetir el lloc de l’any passat i vam arribar fins a l’ermita de la Miranda, a prop de St. Jeroni de la Murtra, per enterrar les sardines, però primer vam fer un descans per esmorzar.

Havent esmorzat, es va fer l’enterrament de les sardines.

Durant les jornades de Carnestoltes, el grup de fotografia de l’AV de Bufalà, Los Isofocos, va cobrir els actes.

Com a segon acte i acte principal de les festes, el diumenge 7 de febrer es va organitzar una rua per tot el barri. Hi van participar pares i nens de les tres escoles que organitzaven la festa (Escola Bufalà, Les Ciències i Planas i Casals), veïnat del barri i Mijac de la Parròquia de St. Francesc d’Assís, entre altres. La temàtica d’enguany, el mar, va omplir el barri de peixos, pops, calamars, bussos, pirates... Durant el camí, el grup de percussió badaloní Bufons del Toc, també amb disfresses, acompanyava amb el seu ritme els centenars d’assistents a la rua, que va finalitzar a l’Escola Les Ciències, l’amfitriona d’aquest any. Allà ens esperava el grup musical El Flaviol. El pati de l’escola estava tot guarnit de motius marins.

L’escola estava impacient perquè arribéssim i poder-nos ensenyar les noves instal·lacions, però la pluja ens va aixafar una mica els plans. Tot i que molta gent va marxar en veure caure les primeres gotes, molts ens vam quedar per gaudir de la festa. I molts van poder tastar la fideuada que havien preparat amb tant de carinyo. Realment era molt, molt bona.

La Comissió de Carnestoltes de Bufalà vol agrair a tothom la seva implicació, participació i il·lusió perquè les festes de Carnestoltes al barri de Bufalà vagin prenent forma i tinguin el seu lloc a Badalona.

Per part nostra, ha estat un plaer i un orgull treballar conjuntament per dur a terme, un cop més, el Carnestoltes a Bufalà. Acaben uns dies plens de disbauxa i ara toca guardar a l’armari la disfressa i retrobar-nos el proper any amb una nova temàtica i amb molta energia per passar-ho d’allò més bé.

Podeu veure algunes fotos a http://avvbufala.org/imatges/

Comissió de Carnestoltes de Bufalà (AMPA Escoles Bufalà, Les Ciències i Planas i Casals)

10

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Durant les dècades de 1940 i 1950 diverses entitats badalonines organitzaven en el decurs de l’any activitats en benefici de l’asil, com ara tómboles, col·lectes o concerts. Amb l’adveniment de la democràcia hi va haver a Badalona un important moviment ciutadà destinat a recuperar el llegat de Roca i Pi en benefici dels més desfavorits.

Can Roca i Pi o Can Gusi

T

ot i que no és pròpiament una masia, al barri de Bufalà, al costat de la desapareguda Can Gusi s’alça l’antiga fàbrica tèxtil del mateix nom, que avui és seu de la residència d’ancians Roca i Pi, encara que els badalonins de tota la vida la continuen anomenant «Can Gusi». La fàbrica, dedicada especialment a teixits per a ús litúrgic, fou construïda el 1899 per Josep Albert Barret i Moner (Barcelona, 1865-1918), enginyer industrial i professor que descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer i exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis, a l’Escola Elemental del Treball i a l’Escola Industrial.

L’antiga fàbrica és un conjunt de tres naus paral·leles de maó vist, cobertes amb teulades a doble vessant.

El 1912 va tancar i el Patronat Roca i Pi la va comprar a la família Gusi i la va adaptar com a asil, primer d’infants i després d’ancians. Les naus, segons els criteris de l’època, van passar a ser dormitoris i menjador; les antigues oficines es convertiren en capella, dedicada a sant Josep, i la xemeneia, en el pedestal d’un bust de Vicenç de Paül Roca i Pi (Barcelona, 1780 - Badalona, 1852). Aquest ric fundador havia començat a treballar a la casa Roca i Batlle, on s’estigué fins a la Guerra del Francès. Quan aquesta es va acabar, va tornar a Barcelona i va remuntar la casa. El 1835 va anar a viure a Badalona. Baró de Marmellar, es va destacar pel seu sentit caritatiu. Amb els seus béns va crear un important llegat, l’administració del qual havien de portar el rector i el vicari de la parròquia de Badalona i l’hereu de la casa Rosés. Tot i que els seus familiars posaren un plet perquè aquesta disposició no es complís, el Tribunal Suprem ratificà la voluntat de Roca i Pi en sentència de 29 de desembre de 1886.

La reforma de la fàbrica Gusi fou obra, probablement, de l’arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875-1958). Les primeres religioses a regir l’asil foren les Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació de la Santíssima Verge, una congregació fundada a Sainville (França) l’any 1696 per Marie Poussepin, vingudes a Espanya l’any 1867 i popularment conegudes com «les franceses», que

EL RACÓ DE LA MEMÒRIA

El llegat fou totalment restituït el 1986. El 1987 l’antiga residència es va ampliar amb una nova nau transversal amb habitacions dobles i totes les comoditats, projectada pels arquitectes PochMoliner, la primera pedra de la qual fou beneïda pel cardenal Narcís Jubany.

des del 1886 ja tenien cura a Badalona de l’asil fundat per Evarist Arnús. Allí i a l’asil de Can Gusi feren construir sengles grutes amb la imatge de la Mare de Déu de Lourdes.

El 1933 la Generalitat de Catalunya va confiscar el llegat, al·legant que el patronat en feia una mala administració. El 24 de juliol de 1936, durant la Guerra Civil, escamots revolucionaris van fer fora les religioses. Tres dies després van treure tots els ornaments i imatges de la capella, els van apilar enmig de la riera i els van cremar. L’antiga campana, apadrinada per la família Bosch (de l’Anís del Mono), es va salvar.

Després de la guerra es feren càrrec de l’asil les Germanes Carmelites de Sant Josep, institut religiós femení fundat a Barcelona el 1900 per Rosa Ojeda al servei dels infants, els malalts i els ancians. Van dedicar la capella a la Mare de Déu del Carme. En aquells anys, els patrons hagueren d’administrar el llegat sota la supervisió d’un protectorat del Govern.

Els anys de la postguerra foren especialment durs, de gran pobresa per als residents i les Germanes.

Els primers anys del 2000 l’arquitecte Jordi Rosés va reformar les cobertes i el menjador de la residència.

El 2008 la Fundació Vidal i Barraquer, en conveni amb la Fundació Roca i Pi, va posar en marxa en una ala de l’edifici un servei d’hospital de dia per a infants i adolescents residents a Badalona amb dificultats d’adaptació social. Havent marxat les Carmelites, en data 29 d’octubre de 2008, les Dominiques de la Presentació, a petició de la Fundació Llegat Roca i Pi, assumiren novament la pastoral de la residència.

El 2012 renovaren el conveni. Aquell mateix any, es va posar la primera pedra de l’ampliació de la residència. Les obres han culminat l’any 2015. La residència ampliada podrà acollir 130 ancians. Hi ha una seixantena de treballadors. El Patronat del Llegat Roca i Pi s’ha ampliat fins a set membres, tots amb vocació envers el món social: a més de la residència, dóna suport a unes vint-i-cinc entitats socials del Barcelonès Nord.

Jaume Aymar i Ragolta

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

LA PARTICIPACIÓ ACTIVA I EL TREBALL CONJUNT POT FER CANVIAR LA REALITAT QUAN NO T’AGRADA

É

s ben cert que la unitat fa la força i que sumar voluntats fins i tot mou muntanyes. Aquesta ha estat la nostra experiència. Com a membres de l’AMPA de l’Institut Isaac Albéniz fa temps que estem molt preocupades per l’entorn per on han de passar diàriament el conjunt d’alumnes dels diferents centres educatius de la zona del Parc Serentill. Estem parlant de més de 1.500 alumnes de diferents barris de la ciutat que s’han de desplaçar fins a arribar a algun dels instituts de la zona. Però no només parlem d’alumnes, sinó del conjunt de veïns i veïnes dels barris de Bufalà i la Morera, que han de conviure amb un entorn degradat i abandonat. El Parc Serentill, un indret que podria ser molt bonic i agradable, en realitat és un espai deteriorat, brut i insegur.

La voluntat d’un grup de mares i pares de l’Institut Isaac Albéniz, que es resignava a acceptar aquesta situació sense més, va fer possible contactar amb les associacions de veïns i veïnes de Bufalà i la Morera i altres entitats de l’entorn per posar en comú aquesta situació. El resultat ha estat la realització de diferents accions: per una banda, vam fer arribar al Govern Municipal les nostres queixes sobre la situació de la zona per posar-hi solucions, i per altra banda, vam organitzar una jornada lúdica reivindicativa que ajudés a prendre consciència de la situació i a dignificar la zona.

La jornada de denúncia conjunta per reivindicar la necessitat de dignificar i adequar el Parc Serentill va tenir lloc el 31 de gener i hi van participar més de 50 persones pertanyents a les AMPA de l’Escola Bufalà, l’Institut Isaac Albéniz, l’Institut Pompeu Fabra, l’EBM Virolet, les associacions de veïns i veïnes de la Morera i Bufalà, La Bòbila Skate Project i l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo. Va ser una experiència enriquidora que va fer acostar-se a la zona a diferents polítics de la ciutat, a mitjans de comunicació i a moltes persones del barri que, encuriosides, preguntaven què era el que estaven fent i demanaven com hi podien col·laborar.

El fet de treballar de forma conjunta entre les diferents entitats dels barris de la Morera i Bufalà ens ha fet compartir altres inquietuds i prendre consciència d’altres necessitats i potencialitats del barri. Ens hem adonat que a pesar de ser dels barris amb una comunitat educativa de les més extenses de la ciutat, ens manquen equipaments públics culturals per a la gent jove, i tenim dificultats per accedir a les biblioteques més properes. El jovent d’aquests barris no té cap espai per al seu desenvolupament artístic, educatiu, cultural o lúdic. Aquesta situació ens ha fet tornar a organitzar-nos i dissenyar diferents accions encaminades a reivindicar un equipament municipal sociocultural. Fins i tot tenim lloc per a aquest equipament: la masia de Ca l’Andal, una masia històrica del barri de Bufalà que és patrimoni municipal però que fa molt de temps que és tancada. Entre més de 17 entitats hem demanat al Govern Municipal que es rehabiliti Ca l‘Andal i que pugui ocupar un espai central en la vida del nostre jovent i ser un centre neuràlgic de la nostra ciutat.

Ja hem fet el primer pas: el passat 9 de febrer es van obrir les portes de Ca l’Andal per fer una inspecció tècnica i allà ens vam ajuntar veïns i veïnes, dos arquitectes de la cooperativa d’arquitectes LaCol, regidores i regidors i tècnics de l’Ajuntament. Tot el col·lectiu unit per fer un reconeixement de l’interior de la masia i una primera valoració de la seva situació.

En definitiva, la conscienciació compartida, la participació activa i l’acció conjunta ens han portat a descobrir camins inesgotables que només són possibles amb la força de tothom. Aquesta és la nostra experiència, i la volem compartir amb tots i totes vosaltres.

AMPA Isaac Albéniz

12

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ENS PROMETEREN EL CEL Deixàrem les nostres famílies tot fugint d’un món de corrupció i de misèria.

Plenes d’il·lusió i d’esperança arribàrem a aquesta terra.

Aquesta terra ens havia de donar fruits, havia de proporcionar-nos una nova vida, però només hi creixeren les mentides d’un carreró sense sortida.

Sense escrúpols assassinaren la nostra esperança, trencaren la nostra il·lusió, ens embrutiren l’ànima i ens arrencaren el cor.

Ens robaren la innocència, ens prengueren la llibertat, s’apoderaren del nostre ésser i ens deixaren sense dignitat.

Dia rere dia s’omplien les butxaques mentre minut rere minut ens buidaven les entranyes.

Ens deixaven despullades davant la vida, no només sobre aquells llits on mai no dormíem.

Vivíem despullades, desvalgudes, maltractades, esclavitzades, sense amics, sense coneguts, sense ningú que escoltés el nostre crit que demanava ajut, sense abraçades, sense paraules, sense carícies, sense somriures, sense orgull, sense alè, sense opcions, sense raons, sense afecte, sense calor, sense amor, sense sentir, sense riure, sense somiar, sense viure.

Vivíem una agonia sense fi. A cada segon desitjàvem morir.

Ens prometeren un mar d’escuma blanca i ens abocaren a un oceà de ferotges flames.

Ens prometeren el cel, però només ens canviaren d’infern.

Poema: Alicia Jiménez Pérez https://twitter.com/Wonderland_19 Il·lustració: Jordi Cortada cordister.deviantart.com

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

13

14

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

PUNT ÒMNIA 9h - 13h

PUNT ÒMNIA 9h - 13h

GIMNÀSTICA CORRECTIVA 10h - 11h

GIMNÀSTICA CORRECTIVA 10h - 11h

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

PUNT ÒMNIA 9h - 12h

10h - 13h FOTOGRAFIA 16:30h - 21h

PUNT ÒMNIA 18h - 20h

PUNT ÒMNIA 15h - 20h

PUNT ÒMNIA 16h - 20h

PUNT ÒMNIA 15h - 20h

IOGA 15:30h - 16:30h

PILATES 15:45h - 16:45h

IOGA 15:30h - 16:30h

PILATES 15:45h - 16:45h

ROL 17h - 21h

CATALÀ 17h - 18h

REFORÇ SECUNDÀRIA 18h - 19h

TROBADA DONES 17:30h - 19h

TENNIS TAULA 18h - 20h

GANXET 18h - 19h

TENNIS TAULA 18h - 20h

CATALÀ 19h - 20:30h

ZUMBA 20:30h - 21:30h

FOTOGRAFIA 19h - 21h

IOGA 20h - 21h

QUINZENALMENT

ROL 17h - 21h

ROL 17:30h - 21:30h QUINZENALMENT