La veu de Bufalà N31 març 2021

LA VEU DE BUFALÀ Març 2021 | Núm. 31

ÍNDEX

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

pàg.

5

pàg.

8-9

Gent del barri

pàg.

14

El ratolí de la biblioteca

17

pàg.

Petites grans veus

pàg.

21

Cinefília

pàg.

Espai públic

Editorial

pàg.

6

pàg.

10-11

Caminemos

pàg.

15

Associació Dona i Cultura de Badalona

18-19

pàg.

Bufa-l’art

pàg.

22

Associació

7

Vida o asfalto

pàg.

12-13

Centrals

16

pàg.

Centre veterinari Bufalà

pàg.

20

Mima’t

23

pàg.

Gastronomia

3

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta de l’Associació Anna M. Arcos Carlos J. Barrero Eneko Pascual Eva Martín Eva Molina Isi Guardiola Lidia Solé Maria Navarro Organització de la revista Carlos J. Barrero David Porcuna Lidia Solé Il·lustracions Marta Alba Sánchez Joana Correccions Ali Jiménez Pérez (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de la correctora de la revista.)

Maquetació i portada David Porcuna Publicitat Laura Catalán – Tel. 625 601 107 laura@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS O COL·LECTIUS.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

5

Imagen: David Porcuna

En esta ocasión, David Porcuna nos vuelve a sorprender con una estupenda portada necesariamente escatológica. En el anterior número ya hubo críticas al respecto.

Nos resulta curioso lo mal visto que está dibujar excrementos cuando nuestras aceras están cubiertas de los mismos, se ha convertido en un elemento cotidiano que no está ahí por accidente, está ahí porque hay alguien que no los recoge.

Por suerte, no estamos atados a presiones políticas ni ganamos dinero con esto.

Nuestro objetivo es la mejora del barrio y nos importa muy poco que a alguien le parezca grotesco un dibujo, un fotomontaje o un texto.

Ha sido un verdadero placer colaborar con nuestros vecinos Francesc y Manolita, «la neta dels espardenyers de Bufalà». Personas como estas deberían ser siempre las verdaderas protagonistas de nuestra revista. Gracias a ellas ahora sé que sobre el promontorio que hay en la riera de Pomar, junto a los Mossos, había una cruz que marcaba el punto donde asesinaron a muchos durante la Guerra Civil Española.

Cris Aybar pone luz sobre la violencia sobre la mujer y el menosprecio en una sociedad que, a menudo, estigmatiza a las personas por su género. Guillermo y Rosario del Grupo de Espacio Público nos brindan un texto que pone en evidencia la necesaria remodelación y la mejora de usos del parque Torrents i Lladó. ¡Bravo por la implicación del Grupo de Sostenibilidad de Bufalà!, que denuncia la apropiación de caminos públicos, la destrucción de nuestros bosques y la falta de protección de los que aún no se han destruido. En la sección «Caminemos», nuestra Montse nos guía por una preciosa ruta en Les Guilleries, que, por suerte, aún no se ha privatizado en ninguno de sus tramos. Susana Martínez nos mima con un ejercicio sencillo, poco habitual y que nos aporta mucho beneficio y mucha salud, como la salud de la que goza el cine español, del que se habla en «Cinefilia».

Estamos muy contentos con la participación de Eva Mira, vecina del barrio y veterinaria del Centre Veterinari Bufalà; sus consejos nos harán disfrutar un poco más de esos seres que nos quieren como nadie. Mar Expósito, una encantadora artista polifacética, nos muestra su trazo en la sección «Bufa-l’art», y Pau Navarro, nuestro joven escritor, nos regala un estupendo texto dándole color a nuestro barrio a partir de palabras.

Carlos J. Barrero (equipo de coordinación de la revista)

6

ESPAI PÚBLIC

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

L’hora del Parc Torrents i Lladó La ciutat és la llar que compartim com a societat. Com a espai d’activitat, trobada i relació, la ciutat ha de generar sentit de pertinença i identitat. I és en aquest context que els parcs tenen un paper fonamental com a promotors d’aquesta atmosfera de pertinença.

Al nostre barri trobem pocs espais verds que ens ofereixin un entorn d’alleujament davant la intensitat de la trama de carrers i trànsit que ens envolta. I entre aquests espais ens trobem amb el Parc Torrents i Lladó, un parc amb una potencial capacitat per generar centralitat al barri, però que sembla viure d’esquenes a la quotidianitat dels seus veïns i veïnes.

La Rosario Muñoz, veïna dels entorns del parc, ens ensenya un article publicat a la revista El Tot de Badalona l’any 2009, el qual ja denunciava l’estat d’abandonament i poc manteniment del parc. Més proper en el temps, l’any 2017, la Rosario promovia la recollida de més de 400 signatures, actualitzant una reclamació que ens acompanya des que tenim memòria del parc. És evident que necessitem obrir el parc a la ciutadania. La primera idea, potser bàsica, és que els protagonistes siguin el verd i les persones. Un parc saludable significa persones saludables. Caldrà definir espais de relació i trobada que permetin una convivència amable entre la bona salut del verd i les necessitats d’activitat humana.

Imatge: Guillermo Hurtado

Cal repensar un parc amb barreja d’usos que asseguri la concurrència de persones en qualsevol moment del dia.

Així, pensem en un gran espai lúdic per als infants, amb la disposició d’entorns de jocs inclusius i adaptats a totes les edats. Pensem també en un espai amable amb la gent gran, amb una xarxa d’itineraris accessibles i espais d’estada confortables. I pensem en la definició d’espais on es puguin dur a terme activitats que fomentin la cohesió del veïnat.

Tot això amb un disseny que garanteixi la percepció de seguretat en els diferents espais del parc, mitjançant una adequada il·luminació i assegurant la màxima visibilitat des de qualsevol perspectiva.

En aquest context, demanem als responsables polítics de la nostra ciutat que, d’una vegada per totes, s’executi la intervenció per a la millora del parc. Aquest és, val a dir-ho, un compromís arrossegat per l’Administració local des de fa molts anys. Proposem a l’Ajuntament la creació d’un grup de treball a través de l’AVV de Bufalà per debatre i arribar a consensos sobre el parc que volem.

Grup d’Espai Públic

VIDA O ASFALTO

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

7

Un golpe contra el interés de los ciudadanos de Badalona Lograr que la naturaleza recupere la salud es fundamental para nuestro bienestar físico y mental, y nos ayudará a luchar contra el cambio climático y los brotes de enfermedades. Es un elemento esencial de nuestra estrategia de crecimiento, el Pacto Verde Europeo, y forma parte de una recuperación europea que devuelve al planeta más de lo que quita.

(Ursula von der Leyen, presidenta de la Comisión Europea)

Hace dos meses que el parque de la serralada de Marina, el valor medioambiental más preciado de la ciudad de Badalona, está desapareciendo. Los hechos de la sierra de Can Mas, deforestada y vallada desde el pasado mes de enero, son un ejemplo claro. Cortar y apropiarse del camí dels Monjos, un antiguo camino que fue GR en 1992, es otra muestra más de la impunidad de la que goza el propietario de la enorme parcela.

No solo se trata de la sierra de Can Mas: está en peligro el 20% de nuestro parque. Creemos que el Centre de Gestió Forestal de la Generalitat de Catalunya debería llamarse Centre de Deforestació. Estamos hablando de cientos, tal vez miles, de árboles muertos y sus ecosistemas destruidos con el permiso de nuestras instituciones, que defienden estas acciones desproporcionadas que se llevan a cabo con brutalidad e impunidad en nuestro medio natural más cercano. ¿Dónde está el Plan de Protección de la Biodiversidad de la Diputació de Barcelona? ¿Existe? Puede que cuando la Diputació abra la oficina del parque y deje de teletrabajar ya no les quede nada que proteger, si es que protegían algo.

Se trata de unos recursos naturales que escasean en una ciudad de 235.000 habitantes, de un parque menospreciado y abandonado que no se ha pretendido proteger y que en breve será un 20% más pequeño. Esta absurda protección de los intereses privativos y especulativos va en contra del interés común, contraviene directrices europeas y golpeará directamente la salud de nuestros vecinos.

Reclamamos la ampliación urgente de la Xarxa de Natura 2000, de manera que toda la superficie forestal de la serralada de Marina llegue a formar parte de ella y constituya un parque natural.

Todo aquel vecino que tenga las mismas inquietudes que nosotros puede contactar con el grupo enviando un mensaje a la dirección grupsostenibilitatbufala@gmail.com.

Grupo de Sostenibilidad de Bufalà

8

GENT DEL BARRI

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

La Manolita (la neta dels espardenyers) Tinc setanta anys, vaig néixer el 1950. La botiga es trobava a dins de casa meva, era una planta baixa.

Es trobava al número 112 del carrer Zumalacarregui, que avui dia coneixem com a Doctor Robert. La meva casa la van tirar a terra i ara és un solar amb una tanca.

Els espardenyers eren els meus avis, però la meva mare mai va treballar enlloc que nos fos amb els seus pares, amb les espardenyes.

Es venien moltíssimes espardenyes, abans se’n portaven molt de cànem, ja que es tracta d’un material refrescant i que no et fa suar el peu.

La meva mare sempre va treballar a la botiga amb els seus pares.

El meu avi es deia Manuel García, era una persona molt coneguda a Badalona, va ser president del

Coral en la qual cantava el pare de la Manolita

sindicat del gremi del tèxtil i durant la guerra va haver d’amagar-se molt de temps a la Cartoixa de Montalegre. Hi havia un túnel que connectava la Cartoixa amb un torrent que es trobava a l’alçada de l’escola Boix. La meva mare va anar a veure’l un parell de vegades. El meu avi va tenir sort. Ell treballava molt amb els Cairó, una família coneguda al món del bàsquet però que també tenien una cordeleria, la Cordeleria Domènech. Al Domènech, com a moltíssims més, el van matar d’un tret al cap i el van llençar a la riera de Pomar, al costat d’on ara hi ha la comissaria de Mossos. Van posar una creu al lloc exacte, però ja no hi és, només en queda la base.

La meva mare és d’Alacant i va venir a Catalunya quan només tenia quaranta dies. Al principi, va viure al barri de Sistrells i als deu anyets, durant la Segona República, va venir a viure a Bufalà. Va ser una dels alumnes de Can Barriga que van viure la Guerra Civil.

El meu pare va treballar tota la vida al carrer Indústria, a Maderas Ferrers, des dels tretze anys fins que es va jubilar. Era molt actiu, anava en bicicleta, era cantant de coral, jugava a futbol al Manresà i era molt aficionat del Badalona, els seguia allà on juguessin.

Quan vaig néixer jo, vivíem al carrer Manresà, on la carretera nacional creua amb la de Tiana. El meu pare va néixer allà, al 111, i quan els meus pares es van casar

Equip del Manresà, on jugava el pare de la Manolita

GENT DEL BARRI

Foto feta a la rambla de Badalona l’any

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Foto feta a Canyet

també van anar a viure allà. Als set anys, la iaia es va morir i el meu avi es va quedar sol i es van venir aquí, a Bufalà amb ell.

por pujar pel «torrente» fins a Can Pontons, era un camí que jo feia molt sovint perquè hi anava a veure les meves amigues que vivien allà.

Vaig començar l’escola al col·legi que hi ha a la carretera de Tiana.

Aquella època la recordo com a molt bona època, encara tinc amistats de quan anava al col·legi d’allà.

Ara les coses han canviat molt, crec que el problema més greu de Bufalà és l’incivisme. Falten contenidors que van cremar fa cosa de dos mesos, hi ha brutícia, cartrons, ampolles i llaunes, restes de runa a qualsevol lloc i els carrers estan plagats de caques de gos. Les patrulles de proximitat són primordials i tampoc hi són, després arriben els cotxes i estacionen a qualsevol lloc, a sobre de la vorera o al pas de vianants, i els vianants ens hem d’espavilar per passar. La culpa és de tothom, però ningú hi posa remei i al cap i a la fi és el nostre barri, el barri de la meva família des de la Segona República.

El barri de Bufalà eren quatre cases i prou, no hi havia pisos. El carrer Doctor Robert, on jo vivia, estava sense asfaltar, hi havia molt de camp. Tota la zona on ara hi ha la Boutique de la Carn eren camps i tot el que hi havia davant era muntanya.

A l’avinguda Martí Pujol li dèiem «la riera», abans havíem de creuar l’avinguda per un pont que es trobava a l’alçada de l’actual La Bella Venezia. Al carrer Doctor Robert, en canvi, li dèiem «el torrente». Recordo que a la nit feia

Transcripció: Carlos J. Barrero

Manolita i Francesc

9

10

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza Muchas de las rutas que incluimos en esta sección no las habríamos podido hacer sin la ayuda de un GPS, ya que no todos los caminos están bien señalizados, pero hoy en día la tecnología nos ayuda y nos da seguridad a la hora de salir a la montaña. Muy importante para hacer una excursión es ir bien equipado en cuanto al calzado y la ropa y, sobre todo, hidratarse durante el recorrido.

En las últimas revistas y debido al confinamiento y a las restricciones de movilidad, las rutas que he compartido para salir a caminar han sido cerca de casa, por nuestra sierra de Marina.

Espero que la situación mejore y que podamos disfrutar también de rutas por otras comarcas y de sus paisajes.

Imagen: Montserrat G. F.

y la cantidad de castañas que vas a encontrar, pero igualmente bonita en cualquier estación, por el entorno y las vistas.

Sant Miquel de Solterra o de les Formigues

El punto de partida de la excursión lo encontramos a unos 4 km de Sant Hilari dirección a Cal Sastre. Al llegar, en el cruce, tomamos a la derecha una pista asfaltada en dirección a la Taverna del Subirà hasta encontrar el lugar para dejar el coche, en un claro a la izquierda de la pista con palos informativos de varias rutas.

La ruta que hoy proponemos se sitúa en el espacio natural de Les Guilleries, en el límite de las comarcas de La Selva y Osona y en un entorno privilegiado de la población de Sant Hilari Sacalm, también nombrada «la villa de las cien fuentes», ya que en su término municipal hay contabilizadas más de un centenar. Es una ruta preciosa para hacer en otoño, por los colores

Iniciamos la caminata siguiendo las señales de GR-83 dirección a Osor.

Al principio el camino es de bajada.

Encontraremos escalones de madera clavados al suelo (id con cuidado, si están húmedos resbalan). Pasamos por un pequeño puente de madera que cruza la riera de la Font del Gavatx, un entorno muy bonito, y llegamos a un cruce de caminos.

Imagen: Montserrat G. F.

Seguimos hacia la derecha. Al regreso, la ruta coincide en este punto y repetiremos el tramo hecho hasta ahora. A partir de aquí vamos subiendo pero tranquilamente: el desnivel no es muy destacable y transitamos en todo momento por senderos muy agradables de caminar. Pasaremos por un pequeño salto de agua y la Font de les Fontiques de Can Pla, cerca de una masía del mismo nombre. Seguimos ganando altura siguiendo el GR-83 por una pista rodeados de castaños y hayas hasta llegar a un collado con cruce de caminos, donde dejamos el GR para seguir las indicaciones hacia Puig de Sant Miquel de les Formigues. El último tramo es algo más empinado, pero tampoco es difícil y queda compensado con el paisaje que nos rodea.

Llegamos a la cima, que está coronada con una gran cruz y tres grandes hormigas en su base, dicen que en honor al santo al que picaron, y quedaron condenadas

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

a subir a la cima y rendirle homenaje. Desde aquí las vistas son espectaculares: el Montseny, Les Guilleries, el Collsacabra y a lo lejos el Pirineo.

Imagen: Montserrat G. F.

Después de disfrutar con las vistas y recuperarnos de la subida empezamos a bajar. Al contrario que la subida, que está bien indicada, la bajada es más aventurera, sin GPS difícil de seguir, así que de no seguir un track es mejor volver por el mismo camino por el que hemos llegado.

Empezamos el descenso con cuidado, ya que es una pendiente pronunciada y sin camino muy marcado, e iremos encontrando algunas fitas (montoncitos de piedras) que nos indican que vamos bien. Cruzaremos una pequeña tartera y seguiremos bajando hasta llegar a una pista muy cerca de las ruinas de la Masía del Borrell. Desde aquí el camino vuelve a ser por pista, fácil y rápido de caminar. Poco a poco el camino es más sombrío y la vegetación vuelve a ser más húmeda: nos

Imagen: Montserrat G. F.

estamos acercando a la riera de la Font del Gavatx que hemos cruzado al comienzo de la ruta. Empezamos a escuchar el rumor del agua, y enseguida veremos un sendero a la derecha por el que nos desviaremos y llegaremos hasta una cascada, el Salt de Sant Martí, y la Font de la Formiga con una mesa y sillas de piedra. Aquí de verdad que merece la pena hacer una pausa para disfrutar y relajarse, pues el entorno es precioso.

Volvemos a la pista por la que veníamos, que va paralela a la riera de la Font del Gavatx, y encontraremos la fuente que da nombre a la riera; después, la Font del Vern, y, poco a poco y tranquilamente, llegaremos al cruce de caminos que nos lleva al puente de madera del principio de la ruta, de manera que ya solo nos queda volver por el mismo sendero hasta el coche. ¡¡¡Espero que la disfrutéis!!!

Distancia recorrida: 10,5 km Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podréis encontrar rutas por la zona de diferentes distancias.

Imagen: Montserrat G. F.

Montserrat G. F.

12

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

+Civisme «Supongo que la vida no es de color de rosa, porque siempre hay algún incívico que ensucia la acera con un escupitajo furtivo.»

Cuando hablamos de incivismo, las primeras palabras que me vienen a la cabeza son «IMPUNIDAD» y «FALTA DE RESPETO». Estos días pasados, hemos llevado a cabo la campaña +CIVISME y me he dado cuenta de que cuesta describir a los incívicos con adjetivos que no parezcan peyorativos o insultos, que las descripciones conllevan un tono agresivo y poco adecuado para un medio que intenta ser respetuoso, así que ¡os lo dejo a vosotros! ¿Con qué adjetivo denominaríais a aquel que deja de manera habitual los excrementos de su perro en la acera? ¿Creéis que ese señor o esa señora piensan en los niños, los carricoches, las bicis, las sillas de ruedas o en cualquier peatón que se vea obligado a jugar al twister para no llevarse la plasta a casa?

Hay otros ciudadanos que piensan que las zonas ajardinadas sirven para acumular cacas de sus mascotas, y ellos mismos se intentan autoconvencer de que hacen lo correcto, ¡que es abono!, ¡que no molestan a nadie! ¿Cómo llamamos a estos? ¿Y cómo definimos a los que no se enteran de que

Ilustración: Marta Alba Sánchez

un perro suelto de raza potencialmente peligrosa intimida y que los demás no tienen por qué conocer a ese perro?

A menudo, las diferentes administraciones también son incívicas, pero justifican su mala gestión señalando a los

Otras muestras de comportamientos incívicos habituales en el barrio son contenedores quemados, vallas o bancos de parques rotos, retrovisores partidos, restos de botellón esparcidos por la calle o por los parques, contenedores de basura con todo su contenido esparcido por la acera o aquellos trabajadores autónomos que los decoran con runa y restos varios. Es flagrante, pero siempre hay alguien que intenta justificar esos comportamientos con frases como: ¡está ganándose la vida!, ¡son chavales!, ¡todos hemos sido jóvenes!, ¡si no hace nada!, ¡va borracho!, ¡ya se lo llevará alguien!, ¡eso lo hace la pobreza!... Esa última respuesta es la mejor: llaman a cualquier familia humilde incívica solo por el hecho de ser pobre.

ciudadanos como responsables o, simplemente, negando la posibilidad de solucionarlo por grandes dificultades que demuestran una falta total de interés. Estos últimos años hemos visto aceras y contenedores sin limpiar, así como calles sin mantenimiento ninguno. Parece que en los últimos meses la cosa ha mejorado, pero ¿por qué el Ayuntamiento continúa manteniendo asquerosas algunas carreteras y aceras como la de la Deixalleria Municipal? ¿Por qué los camiones de la basura, en la avenida de la Cerdanya, se estacionan en la calle acumulando detritos que van a parar al Parc del Torrent de la Font i el Turó de l’Enric? ¿Dónde están las patrullas de proximidad de la Guardia Urbana? ¿Quién controla que las empresas y los autónomos tiren sus residuos en los lugares adecuados? ¿Cómo llamar a aquellos

«Los comportamientos incívicos nunca aportan nada positivo, siempre restan.»

que permiten que respiremos la basura que se quema en la incineradora del Besós o en la fábrica Lafarge de Montcada?

CENTRALS Como vecinos, no podemos controlar lo que hacen los demás ni podemos obligar a las administraciones a actuar con solvencia, pero nos podemos quejar y podemos proponer soluciones, así que pedimos a todos aquellos ciudadanos que lean este artículo que se quejen, que escriban en el medio que crean más adecuado y que no se queden con el enfado, la decepción, la frustración o el malestar que supone convivir con estas continuas faltas de respeto a la comunidad.

Desde este artículo, animamos al Ayuntamiento de Badalona a que lleve a cabo campañas de educación y de concienciación, pero también campañas de seguridad ciudadana donde agentes de la Guardia Urbana denuncien el incivismo en todas su formas. Somos aquello que vivimos en nuestro día a día, ¡mejorémoslo!

Actualmente, en una sociedad cada vez más individualizada, hemos perdido la identidad colectiva y parece que hemos olvidado el sentido de ser buenos ciudadanos. El civismo nos devuelve la oportunidad de compartir espacios e instalaciones.

Asimismo, nos brinda un lugar de convivencia e ideas compartidas con la gente que tenemos alrededor. No perdamos la oportunidad de juntarnos y hacer del barrio un lugar mejor.

Cierto es que la vida no siempre es de color rosa, pero en el barrio hay muchas personas que día a día le dan su delicada nota de color. A modo de epílogo, queremos dedicar las

Imagen bajo licencia CC

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

13

últimas líneas de esta página al vecino amable que te sonríe por debajo de la mascarilla cuando se cruza contigo, a los jóvenes que tras tomarse sus cervezas las tiran a la basura, a todos los niños que juegan alegres en el parque con las instalaciones intactas, a todos los que recogen los excrementos de su perro para dejar la calle limpia… a tanta gente que celebra día tras día la cultura de la convivencia.

Cuando hablamos de civismo, debemos remontarnos a las polis griegas del s. IV a. C. Grandes filósofos de la época coincidían en que ser buena persona significaba ser buen ciudadano. Aún más: para Aristóteles, la mejor manera de conseguir la felicidad, no solo individual sino también la felicidad compartida (felicidad de la polis) pasaba por convertirse en buen ciudadano.

Estas últimas líneas son de todos los que vivimos en el barrio respetando y teniendo en consideración a los demás. Son de todas las personas del barrio que lo amamos y lo cuidamos para que haya una convivencia agradable. En definitiva, este es un homenaje a toda aquella gente que sigue las reglas del juego para vivir en sociedad. A toda aquella gente que con pequeños gestos y poco esfuerzo consigue una gran armonía: ¡gracias!

Estamos seguros de que cada vez seremos más.

Carlos J. Barrero / Andrea de la Mano

14

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

EL RATOLÍ DE LA BIBLIOTECA

L’activitat comença de nou Ei!! Soc en Tom, el ratolí de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany, i us volia comentar que aquests dies hem vist que algunes activitats han tornat a començar. Per exemple, hem tornat a veure l’Anna i la Sònia explicant contes.

Ara els enregistren a YouTube i els pengen a les xarxes, perquè sembla que encara no podeu venir per la pandèmia.

Cada mes s’expliquen un o dos contes relacionats amb les festes de Nadal, el Carnestoltes, el Dia de la Dona... És veritat que ens agrada molt més veure-us, però els llibres i jo comencem a pensar que aviat s’acabarà la situació actual i podrem estar tots junts de nou.

També han arribat llibres nous i estem molt contents, perquè ara en som més.

D’altra banda, sabeu que hi ha un nou projecte? Es diu Lécxit i la Fundació Jaume Bofill dona suport al voluntariat d’aquest projecte, que vol millorar la comprensió lectora dels nens i les nenes que hi participen. Com que ara no es pot fer a la bíblio, de moment l’estem fent en línia. Hi participen set nens i nenes de l’escola Planes i Casals i un grup de voluntàries fan possible que tiri endavant. Hem d’agrair també la col·laboració de la xarxa de biblioteques de Badalona per la seva

aportació de llibres que estan fent servir tant infants com voluntàries.

També hem sentit la Lidia dir que ha començat un altre projecte que es diu Aprenem connect@ts, on nous voluntaris estan ajudant a infants de primària amb els deures o amb matèries amb les quals tenen dificultats. Aquest projecte es du a terme gràcies a la col·laboració de mestres voluntaris i també hi participen joves de 4t de l’ESO de l’Institut Pompeu Fabra.

Ah! A la biblioteca també han fet una cosa molt divertida, una mena de visita virtual on la Lidia, l’Anna i la Sònia expliquen coses sobre nosaltres i sobre

l’Associació. En breu podreu trobar-la a xarxes. M’ha semblat molt divertida perquè m’han presentat a mi i als contes!!

Els adults encara no han tornat, però ara sabem segur que tornaran i que molt aviat tornarem a sentir-vos de nou, perquè hem sentit que ja han començat a vacunar-vos d’aquest corona… que tant de mal us està fent.

Estem molt contents, cuideu-vos molt!!

Esperem que ens tornem a veure molt aviat!

Tom, el ratolí de la biblioteca

ASSOCIACIÓ DONA I CULTURA DE BADALONA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

15

Sexualització i violència envers les dones Existeix una sexualització permanent de les dones i de l’ús del cos femení per satisfer els desitjos i les fantasies sexuals dels homes.

Les dones habiten el món envoltades de diversos tipus de violència; entre elles es troba la relacionada amb la seva pròpia sexualitat, la que el sistema patriarcal tracta de mantenir sota el seu control.

L’ablació és un clar i terrible exemple d’aquesta fixació de l’home per controlar el desig de la dona; raons culturals i socials porten a realitzar aquesta pràctica a uns 3 milions de nenes cada any (dades d’UNICEF) que els nega la seva pròpia sexualitat, el seu plaer i la seva llibertat, i les condemna a sofrir dolor en les relacions sexuals i complicacions en el part.

D’altra banda, la pornografia és la font de l’educació sexual que reben molts adolescents. Comencen a accedir a pàgines web per a adults al voltant dels vuit anys i visualitzen escenes el 88% de les quals contenen violència física dirigida a les dones, amb actrius hipersexualitzades sotmeses a tractes degradants. Aquesta conducta apresa és la que més tard reprodueixen. Però és que la indústria pornogràfica mou milers de milions d’euros en el món.

El mateix succeeix amb la prostitució.

Darrere del consum i del mercat del sexe es troben les dones en situació de prostitució. Moltes procedeixen del tràfic o van ser víctimes d’abusos sexuals en la seva infància. La prostitució és també una forma greu de violència i

Gestores de l’Associació Dona i Cultura de Badalona

un clar exemple de desigualtat, ja que, com sabem, qui paga mana, i en el moment en què existeix un acord econòmic, es produeix un desequilibri de drets i dignitat entre les persones participants d’aquest pacte. Previ pagament, s’obté el dret d’ús del cos d’un ésser humà, una cosa inconcebible, perquè les persones no es venen, no es compren ni es lloguen, no es poden mercantilitzar éssers humans. Hipòcritament, es pretén dignificar l’exercici de la prostitució al mateix temps que se les degrada des de l’insult fàcil, la burla, la discriminació i el menyspreu. També es justifica la lliure elecció d’aquestes dones i el seu dret a prostituir-se, tot i que sabem que el percentatge que l’exerceix per pròpia voluntat, lluny d’una situació de vulnerabilitat, és tan ínfim que no és representatiu.

L’activista afroamericana Angela Davis va dir que «El feminisme és la idea radical que sosté que les dones som persones». Assolir la igualtat serà complicat, però al final ho aconseguirem.

Perquè la nostra és una història de resiliència, perseverança i triomf.

Cris Aybar

16

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

CENTRE VETERINARI BUFALÀ

L’arribada d’un gos a casa Coincidint amb la nova normalitat passem més temps a casa i hi ha un increment de llars amb mascotes. A l’hora d’adquirir un gos hem de pensar que no és una joguina i que és per a tota la vida, durant la qual la nostra situació personal pot canviar (temps disponible, economia, família, allotjament...).

Per començar, podem plantejar-nos l’adopció.

Existeixen protectores municipals, cases d’acollida, gossos rescatats d’altres comunitats autònomes i particulars que ja no poden fer-se càrrec del seu gos. Pots trobar gossos mestissos o de raça, de diferents mides, edats i caràcters; deixa’t assessorar!

Si decidim comprar un cadell, seria convenient esbrinar-ne l’origen, així com les condicions de benestar de la mare, sense deixar-nos endur pel físic; també hauríem d’investigar el caràcter de la raça per saber si s’adequa al nostre estil de vida. Ens caldrà temps i paciència per educar-lo i assumir que haurem de netejar sovint i podem acabar amb desperfectes a casa per mossegades.

A partir dels vuit mesos d’edat podem valorar l’esterilització (treure els testicles o els ovaris i la matriu), als mascles per reduir conductes molestes de component hormonal i a les femelles per prevenir els freqüents tumors mamaris i les greus infeccions d’úter, a més d’embarassos psicològics, ventrades indesitjades i taques de sang durant el zel.

Consulta amb el teu veterinari el protocol bàsic de salut: vacunes anuals, desparasitació interna i externa periòdica (contra cucs intestinals, puces, paparres i mosquits) i identificació obligatòria (i molt útil) amb microxip. Igual que les persones, en algun moment pot emmalaltir i necessitarà visita mèdica, proves com analítiques o radiografies i tractament.

Pel que fa a les cures bàsiques, hem de donar-li una alimentació de qualitat adaptada a la mida, l’edat, la condició corporal i, si cal, per a patologies específiques.

Els gossos dormen moltes hores, hem de proporcionar-los espais de tranquil·litat a casa i un llit adient.

En relació amb la higiene, els podem banyar cada un o dos mesos amb xampú per a gossos, controlant que no li entri sabó ni als ulls ni a les oïdes, i pentinar-los sovint si són de pèl llarg.

Els passeigs han de ser suficients perquè realitzin les necessitats fisiològiques (recorda recollir-les!) i han d’incorporar estones de joc i d’exercici, així com moments d’olfacte i interaccions amb altres individus.

Si trobem algun problema de socialització o conducta, hem de consultar amb un veterinari etòleg o un educador caní.

Un cop dit tot això, gaudeix d’un ésser que t’estimarà com ningú.

Eva Mira, veterinària

PETITES GRANS VEUS

Conviure amb la COVID-19 a l’escola Hola! Som les nenes i nens de sisè de primària de l’escola Bufalà.

La COVID ens ha afectat molt a la convivència a l’escola. Podríem anomenar més punts negatius que positius del que ens ha aportat aquesta pandèmia.

Una de les conseqüències que ens ha afectat molt és que ens han separat dels nostres amics i amigues (no hi tenim contacte i no hi podem jugar). Tot i això, en podem extreure una part positiva, i és que hem conegut nous companys i companyes.

A la nostra escola han canviat moltes coses: hem de portar tot el dia la mascareta, ens hem de rentar les mans freqüentment, cada dia a l’entrada una mestra ens pren la temperatura, hem separat les classes per fer grups bombolla, s’han hagut d’eliminar algunes assignatures i cada setmana tenim un espai del pati i no ens podem barrejar amb companys d’altres grups.

Confiem que tot això passarà aviat i podrem tornar a la normalitat. Per aconseguir-ho, hem de seguir les normes de seguretat. Nosaltres hi posarem el nostre granet de sorra des de l’escola com hem fet fins ara.

No hem de perdre mai l’esperança, si fem les coses bé ho aconseguirem. Ànims i molta força!!!

Alumnes de sisè de primària de l’escola Bufalà

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

17

18

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFA-L’ART

Pensar en el barri en color Quan penso en el meu barri, penso en un lloc gris. Bonic, però gris, com les antigues telenovel·les en blanc i negre. Un lloc apagat, en el qual sento la necessitat de posar llum, però, per més que ho intento, m’és impossible d’il·luminar. El meu barri, com molts d’altres avui en dia, està malalt. El meu barri pateix incivisme. Acompanyeu-me al futur, estimats lectors, i descobriu l’enorme capacitat del poder dels humans: Bufalà, 2051...

(Els humans no van fer el correcte, i, tot i que intenten adaptar-se, la natura és sàvia i prepara una venjança.)

Una atmosfera de boira grisa empresona el veïnat, estenent un aire lúgubre sobre els imponents edificis.

Però el pitjor és al terra. Els habitants ja no calcen bones bambes, sinó velles espardenyes. Tenen por. Por a ficar-se en un d’aquells merders (mai més ben dit), en un problema gros, por a caure en una d’aquelles piles d’excrements de gos que ells mateixos van deixar.

Por a embrutar-se amb la seva pròpia brutícia. Irònic, oi? També real.

Sota els bancs, repugnants boles de xiclet de colors apagats resisteixen enganxades, tot i els anys que porten aquí. El mateix passa al terra, i cada cop

és més difícil aixecar els peus, sentint a cada passa l’insuportable soroll del xiclet, que s’aferra amb força al sòl grisós. Les papereres i els contenidors a vessar d’objectes rebutjats de tota mena, des de brics de llet fins a armaris i sofàs. I les parets, les més tenyides per l’incivisme, s’han tornat fosques, totes cobertes de pintades, la majoria d’elles fetes per dues persones, els noms de les quals estan separats per un cor. Dues persones que potser ja no s’estimen, que viuen lluny o que ja són mortes.

Bufalà, 2051...

(Si els humans fan el correcte, rectificaran les accions passades, demanaran perdó a la natura, i començarà una nova etapa al planeta.)

Imatge: Marta Alba Sánchez

Passejar pel carrer sense gairebé mirar a terra és possible. La gent s’ha tornat cívica de nou, la mandra ja no és rival.

Si es necessita ajupir-se per recollir els excrements del gos es fa, tothom col·labora en el reciclatge i la neteja dels carrers. Els murs s’han repintat, i nous artistes d’arreu del barri s’han donat a conèixer dibuixant-hi paisatges meravellosos; sortir a passejar és com fer la volta al món. Tot està net i tots són respectuosos de nou. Sona meravellós, oi? Tan sols són petits passos els que ens ajudaran a crear el nou món.

Gent del present, l’única manera de ferho és junts. Comencem a actuar.

Pau Navarro Cerveró

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

19

20

MIMA’T

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Descubre qué tan beneficioso es el método Pilates con solo un ejercicio Pilates es un método en el que trabajamos al unísono cuerpo, mente y espíritu con el objetivo de reforzar la musculatura profunda y superficial, aumentando rangos de movimiento, concentración, mejora de postura, equilibrio y coordinación de movimientos. Prevenimos y rehabilitamos lesiones, y ayudamos a conseguir una figura más estilizada, aumentando así nuestra autoestima. Su práctica proporciona un ejercicio seguro, efectivo y sin impacto.

Podríamos decir que estos beneficios son los más relevantes, aunque la lista podría ser más extensa. No obstante, hoy queremos mostraros los beneficios que nos aporta la práctica de un solo ejercicio de su gran repertorio, ¡y esperamos que lo disfrutéis!

El hundred (el cien) Es uno de los ejercicios estrella de la serie original creada por Joseph Pilates, con cuya práctica obtendrás tales beneficios como trabajar de forma intensa todo el core, el suelo pélvico, la zona lumbar y todos los músculos abdominales, tanto profundos (psoas y transverso) como superficiales (recto abdominal y oblicuos).

¿Cómo se realiza?

1 2 3 4

Túmbate boca arriba en una colchoneta con las piernas estiradas, la espalda relajada, los hombros lejos de las orejas y los brazos estirados alrededor del cuerpo.

Eleva manos y pies a unos 10 centímetros del suelo, manteniendo el empuje de ambas extremidades hacia los pies, como si fueran cuatro flechas. Eleva la cabeza con la mirada hacia tu ombligo, sin realizar esfuerzo con el cuello (intenta que el movimiento venga de tu dorso).

Concentra tu fuerza en la zona central del abdomen y lleva la carga del peso a la zona sacra.

Manteniendo piernas, cabeza, torso y brazos elevados ligeramente del suelo, comienza a bombear los brazos con pequeños movimientos de arriba abajo (bombeos), contando una inhalación por cada 5 bombeos y una exhalación por otros 5, hasta llegar a 100 bombeos con tus brazos.

Susana Martínez

También trabajaremos la concentración y la respiración, incrementando así la circulación sanguínea y permitiendo que nuestra sangre se oxigene.

Susana Martínez nos muestra cómo hacer el hundred

CINEFÍLIA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

21

Aprensió pàtria Si en el darrer número parlàvem sobre prejudicis cinematogràfics, en aquesta ocasió tractarem sobre els tan coneguts escrúpols que existeixen en relació amb el cinema espanyol. Quantes vegades hem escoltat el qualificatiu «espanyolada» amb to pejoratiu en referència a una pel·lícula o sèrie feta en territori espanyol? Quantes vegades ens han dit «no està malament per ser espanyola»? Potser anys enrere (i sense desmerèixer, perquè sobre gustos no hi ha res escrit) aquest adjectiu a l’hora de referir-se a les pel·lícules espanyoles tenia sentit, quan ens arribaven en massa llargmetratges de Paco Martínez Soria, Mariano Ozores o el tàndem Pajares i Esteso, entre altres, a causa de la gran quantitat de pel·lícules que es produïen en plena expansió de la comèdia del «destape». Tot i amb això, cal destacar que paral·lelament també es realitzaven (en menor escala) films amb tons més alternatius signats pels que podríem anomenar «la resistència» d’aquell moment, composta per professionals com Luis Buñuel, Margarita Alexandre, Luis García Berlanga o Fernando Fernán Gómez, entre d’altres.

Molt ha plogut des d’aquella època i, avui, podem dir que el cinema espanyol gaudeix d’una molt bona salut: ens ofereix un ampli catàleg de qualitat per a tots els gustos i podem constatar que moltes produccions actuals poden mirar de tu a tu a les superproduccions vingudes de Hollywood. En aquest sentit, podem fer especial menció al gènere de terror, així com al d’intriga o thriller, dels quals s’han produït títols notables al llarg dels últims quinze anys que han arribat a obtenir el seu merescut reconeixement internacional.

Així doncs, si sou d’aquelles persones que en el seu dia van estigmatitzar el cinema espanyol a causa de la gairebé monotemàtica premissa de la comèdia del «destape» i sou ortodoxes pel que fa a principis cinèfils, us animo a escollir un dels vostres gèneres predilectes i donar una nova oportunitat al cinema patri; segur que si heu escollit amb bon criteri no us defraudarà.

David Porcuna

22

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

‘ `

’ `

,

GASTRONOMIA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

23

Pancakes vegans Sens dubte, un dels meus esmorzars preferits...

Amb aliments 100% naturals, nascuts de la mare terra, que només t’aportaran coses bones.

Gràcies a aquests pancakes aconseguiràs tenir un esmorzar equilibrat, sa i ric.

Alt en fibra per regular la digestió.

La civada és un cereal molt complex, ja que ens aporta carbohidrats, els quals ens donaran energia, i proteïna, que ens ajuda a alimentar els nostres músculs. També conté vitamines B1 i B2, calci i zinc.

Ingredients 1 plàtan 1 tassa de farina de civada (si tens civada en flocs només l’has triturar) 1 c. de cacau en pols pur (opcional) 1/2 tassa de llet vegetal (jo en faig servir de civada) o aigua Oli de coco perquè no s’enganxi en cuinar-ho

Toppings Xarop d’atzavara Fruites (mores, gerds, maduixes, nabius, plàtan, poma...)

Coco ratllat Vainilla Mantega de cacauet Melmelada sense sucres afegits

Procediment 1. Liquar tots els ingredients de la barreja menys l’oli de coco (començant pels secs i després els líquids). Si la barreja et qued a molt densa, afegeix-hi més llet; si et qued a molt líquida, afegeix-hi una mica de civada.

2. En una paella, aplicar una mica d’oli de coco perquè no s’enganxi el nostre pancake.

3. Afegir una mica de la barr eja a la paella i voltejar de cada costat quan comencin a sortir bombolletes. A foc mitjà.

4. Finalment, servir i decorar al teu gust. En el meu cas, li vaig posar mel melada casolana feta amb llavors de xia, xar op d’atzavara, gerds i nabius. També li vaig afegir poma.

Sigues creatiu i decora els teus pancakes saludables com més t’agrad in!!!

Im Imat mat a ge ge: An Ana a Ga Garc r ía

Ana García Instagram: ppachaana / Facebook: veganita