LLIÇONS DE DRET
INTERNACIONAL
PRIVAT
CONSELL EDITORIAL
M iguel Á ngel C ollado Yurrita
Joan e gea Fern Á ndez
i sabel Fern Á ndez torres
José ignaC io g arC ía ninet
Javier l opéz g arC ía de la serrana
belén noguera de la Muela
l uis p rieto sanC hís
FranC isC o r a Mos M éndez
r iC ardo robles p lanas
sixto sÁ nC hez l orenzo
Jesús -M aría silva sÁ nC hez
Joan M anuel traY ter Ji M énez
Juan José trig Á s rodríguez
Director de publicacions
LLIÇONS DE DRET
INTERNACIONAL PRIVAT
Segona edició
Coordinadors
Albert Font i Segura
Josep Maria Fontanellas Morell
Miquel Gardeñes Santiago
Georgina Garriga Suau
Autors
Vésela Andreeva Andreeva
Rafael Arenas García
Silvana Canales Gutiérrez
Luis Francisco Carrillo Pozo
Maria Font i Mas
Albert Font i Segura
Josep Maria Fontanellas Morell
Miquel Gardeñes Santiago
Georgina Garriga Suau
Diana Marín Consarnau
Milagros Orozco Hermoso
Carmen Parra Rodríguez
Pablo Quinzá Redondo
Ana Quiñones Escámez
Josep Suquet Capdevila
Mònica Vinaixa Miquel
Col·lecció: Manuals universitaris
Reservats tots els drets. De conformitat amb el que es disposa en els articles 270, 271 i 272 del Codi penal vigent, podrà ser castigat amb la pena de multa i privació de llibertat aquell que reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literària o científica, fixada en qualsevol tipus de suport, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris.
Aquest llibre ha estat sotmès a un rigorós procés de revisió per parells.
© 2026 Els autors i les autores
© 2026 Atelier
Santa Dorotea 8, 08004 Barcelona
e-mail: editorial@ateliereditorial.com https://atelieropenaccess.com/ Tel.: 93 295 45 61
I.S.B.N.: 979-13-88250-66-8
Dipòsit legal: B 16281-2026
Diseño y composición: Addenda, Pau Claris 92, 08010 Barcelona www.addenda.es
Impressió: Winihard Gràfics, Avda. del Prat 7, 08180 Moià
ÍNDEX
PRÒLEG A LA PRIMERA EDICIÓ......................................
Joaquim J. Forner Delaygua
PRESENTACIÓ
Albert Font i Segura, Josep Maria Fontanellas Morell, Miquel Gardeñes Santiago i Georgina Garriga Suau
PART I: INTRODUCCIÓ
LLIÇÓ 1. EL DRET INTERNACIONAL PRIVAT COM A BRANCA DE L’ORDENAMENT JURÍDIC 17
Miquel Gardeñes Santiago
LLIÇÓ 2. SECTORS DEL DRET INTERNACIONAL PRIVAT I FONTS 39
Rafael Arenas García
PART II: DRET PROCESSAL CIVIL INTERNACIONAL
LLIÇÓ 3. COMPETÈNCIA JUDICIAL INTERNACIONAL .................. 59
Mònica Vinaixa Miquel
LLIÇÓ 4. RECONEIXEMENT I EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES I ALTRES RESOLUCIONS
Miquel Gardeñes Santiago
LLIÇÓ 5. LLEI APLICABLE AL PROCÉS CIVIL INTERNACIONAL I COOPERACIÓ INTERNACIONAL. NOTIFICACIÓ I PROVA ............... 129
Silvana Canales Gutiérrez
LLIÇÓ 6. DOCUMENTS PÚBLICS ESTRANGERS ........................ 143
Maria Font i Mas
LLIÇÓ 7. TÈCNIQUES DE REGLAMENTACIÓ
Milagros Orozco Hermoso
LLIÇÓ 8. TRACTAMENT DE LA LLEI ESTRANGERA
Luis Francisco Carrillo Pozo
LLIÇÓ 9. PROBLEMES D’APLICACIÓ
Rafael Arenas García
LLIÇÓ 10.
Albert Font i Segura PART IV: PERSONA, FAMÍLIA I SUCCESSIONS
LLIÇÓ 11. PERSONA, CAPACITAT I DRETS DE LA PERSONALITAT
Pablo Quinzá Redondo
LLIÇÓ 12.
Vésela Andreeva Andreeva
LLIÇÓ 13.
Luis Francisco Carrillo Pozo
LLIÇÓ 14. MATRIMONI I
Ana Quiñones Escámez
LLIÇÓ 15.
Diana Marín Consarnau LLIÇÓ 16.
Carmen Parra Rodríguez
LLIÇÓ 17.
Albert Font i Segura
Josep Suquet Capdevila
Georgina Garriga Suau
Josep Maria Fontanellas Morell
PRÒLEG A LA PRIMERA EDICIÓ
Joaquim J. Forner Delaygua
1. Aquestes Lliçons de dret internacional privat estan pensades com una eina pels estudis de grau en dret. Han estat redactades per un grup relativament nombrós de professorat d’universitats públiques i privades amb seu a Catalunya, amb algun cas de professorat actualment ja no vinculat a aquestes universitats.
Amb els precedents del manual de Dret internacional privat del Principat d’Andorra (2 volums) del prof. Ramon Viñas i Farré i dels materials didàctics de la Universitat Oberta de Catalunya, aquestes lliçons de dret internacional privat espanyol integren el primer manual que apareix publicat en català. Les autores i els autors omplen el buit que ha suposat la inexistència d’una obra general de consulta en aquesta llengua. Queden cobertes les necessitats del professorat que imparteix la docència en català i de l’alumnat que la segueix i que es troba mancat d’un material que incorpori terminologia, explicacions i raonaments jurídics en aquesta llengua.
Personalment, la satisfacció de veure aparèixer aquestes lliçons és allò que justifica que els autors m’encarreguin i accepti de fer aquest pròleg. He estat testimoni de precedents iniciatives que no han reeixit, així com de la fallida durant els anys noranta del s. xx de fixar una terminologia de dret internacional privat en català al TERMCAT (https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia). Una generació de persones més capaces i efectives ho ha fet possible.
2. De la matèria en si del dret internacional privat, ni la llengua emprada ni les competències docents dels autors poden llevar-li la seva dificultat relativa dins de les disciplines jurídiques; ni de bon tros, em temo, la seva fama de «molt difícil» entre el personal discent. Al llarg de dècades he viscut l’experiència de trobar-me estudiants convençuts que, a propòsit i amb malícia de la part del professorat, se’ls demana respondre a les qüestions més difícils, mentre que aquest professorat ha estat esforçant-se col·legiadament per simplificar el redactat i la complexitat de fons de les preguntes de l’examen. Dècades trobant arreu persones sigui a les notaries i als jutjats o a l’administració que han abandonat o tenen interromputs els estudis perquè «només em queda l’internacional privat».
Per la seva estructura, volum i detall, és efectivament l’eina que cal en l’actual grau en dret, una mica sobredimensionada i per tant apta pels resums de l’alumnat ordinari i suficient per a l’alumnat excel·lent. Sovint, la persona estudiant no sap trobar la resposta en els llibres que consulta. Ara, gairebé que pot fer-se fer el llibre a mida amb noves eines, com qui copiava els apunts d’una companya (rarament d’un company). Això no obstant, el CHATGPT-4 encara contesta d’entrada molt malament en definir, p. ex., el reenviament de segon grau (pregunta escollida pel seu caràcter mecànic, feta el 5 juliol 2023): «Reenviament de segon grau (renvoi of second degree): Es produeix quan un tribunal envia un cas a un tribunal estranger perquè aquest l’examini segons la seva pròpia llei. Aquest tribunal estranger, al seu torn, reenvia el cas a un tercer tribunal, segons la seva pròpia legislació. Aquesta pràctica pot portar a situacions complicades i a un cicle de reenviaments entre diversos tribunals». Cert que si li fas avinent l’errada, el sistema profereix les ja famoses expressions de disculpa i rectifica: «Reenviament de segon grau (renvoi of second degree): Aquest terme es refereix a una situació en què, després d’aplicar les normes de conflicte de la llei estrangera (com es fa en el reenviament simple), el tribunal considera que la llei estrangera també té una norma de conflicte que remetria a una tercera jurisdicció». En l’exemple posat, l’explicació que es troba a la lliçó 9 d’aquestes Lliçons de dret internacional privat és certament de molta més qualitat.
Les autores i els autors de les lliçons han estat prudents i no han volgut aprofitar el «canvi de llengua» per fer una sistemàtica o un pla innovador de l’obra, o selectiu quant a les matèries que normalment es troben als manuals espanyols. Al contrari, la usuària d’aquestes lliçons podrà fàcilment contrastar-les amb altres materials docents escrits per als estudiants de les universitats espanyoles. Està molt elegantment i clàssica estructurat en 5 parts (Introducció; Dret processal civil internacional; Llei aplicable; Persona, família i successions per causa de mort; Dret de les obligacions, contractes i drets reals), que es desgranen fins a 20 temes. La centralitat del dret processal civil en el dret internacional privat contemporani ha dut les autores a situar-lo en un bloc inicial, a continuació immediata de la introducció. La centralitat del procés va referida, també i sobretot, a la intersecció dels punts de vista o perspectives de totes les professions jurídiques. A més a més, la centralitat actual del dret internacional privat emanat per la UE ha dut a les autores a plantejar una didàctica basada en un enfocament marcadament normativista, que és la porta natural d’entrada a la jurisprudència del TJUE com s’esmenta més avall.
3. Potser aquestes lliçons també seran l’instrument per despertar noves «vocacions» pel dret internacional privat? Fa uns anys, el professor de Russell J. Weintraub va enviar una comunicació a un congrés sobre la docència del Conflicts of laws amb el títol «How Are You Going to Keep Them Down on The Farm After They’ve Seen the Conflict of Laws?»1, on proposava entusiasmar l’alumnat fent-lo conèixer i entendre els casos on el coneixement del dret internacional privat fa possible un gir inesperat que permetrà guanyar un plet. Ara, aquesta fita es pot aconseguir a
1. The University of Toledo Law Review, 1996, vol. 27, pp. 681-686.
Lliçons de dret internacional privat les nostres universitats amb alguns casos relatius a recursos prejudicials d’interpretació pel TJUE, les sentències del qual es destaquen i s’analitzen abundantment en aquestes lliçons. És aquesta la via d’entrada del cas i del conflicte d’interessos que hi ha darrera la norma. La millor anècdota que conec sobre la impressió duradora de l’impacte d’un cas, l’explicava fa gairebé mig segle Linda Silberman: en sortir de classe de la facultat a Nova York, aborda la professora un pidolaire que amb tota mena d’arguments mira d’obtenir-ne unes monedes; i ho aconsegueix quan al final, ja empaitant-la pel carrer per tal de convèncer-la que ell és verament un estudiant de Harvard, li crida «Pennoyer!, Pennoyer v. Neff, by God!» i li recita correctament els detalls d’una sentència important2
2. «Shaffer v. Heitner: The End of an Era», New York University Law Review, 1978, vol. 53, pp. 33-101.
PRESENTACIÓ
El llibre que el lector té entre les mans constitueix la segona edició de les Lliçons de dret internacional privat, publicada arran de la positiva recepció que va tenir la primera edició tant en l’àmbit acadèmic i entre l’alumnat universitari com entre els professionals interessats en la disciplina. Aquesta nova edició dona continuïtat al projecte docent i científic que va inspirar l’obra original, tot actualitzant-ne i consolidant-ne els objectius inicials.
En aquest sentit, aquesta segona edició persegueix un triple objectiu: primer, continuar oferint un manual de dret internacional privat útil per a l’alumnat universitari; segon, consolidar l’existència d’una obra de referència en llengua catalana en aquest àmbit del coneixement, en un context tradicionalment marcat per l’escassetat de manuals especialitzats en català, més enllà dels precedents dels dos volums del manual de Dret internacional privat del Principat d’Andorra, del professor Ramon Viñas i Farré, i dels materials didàctics de la Universitat Oberta de Catalunya; i, tercer, proporcionar una obra a la comunitat jurídica que contribueixi a la difusió de la terminologia pròpia del dret internacional privat en llengua catalana.
Ara bé, és de justícia assenyalar que l’origen d’aquesta idea no es deu a cap dels coordinadors o coordinadora, ni tampoc a cap dels autors o autores del llibre. Aquest projecte va començar a rodar cap a finals del 2017, quan el professor Joaquim Joan Forner Delaygua, llavors catedràtic de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona —i que va tenir la gentilesa de prologar la primera edició d’aquesta obra— es va posar en contacte amb diversos professors i professores per proposar-nos el projecte d’un manual de dret internacional privat en català. Diversos correus electrònics i converses telefòniques, juntament amb alguna trobada gastronòmica, van ser els primers passos. No obstant això, les circumstàncies del moment —pandèmia del Covid inclosa— no hi van ajudar gaire, i aquell primer intent no va poder reeixir. Després arribà la jubilació de l’impulsor de la idea i primer coordinador, el professor Forner, i la iniciativa va quedar òrfena. Va ser necessari, per tant, repensar-la i reajustar-la abans no tornés a caminar. Finalment, l’any 2022 els autors i autores del projecte original, i altres que s’hi van afegir, vàrem rescatar-lo, marcant-nos com a objectiu que el nou manual estigués a punt
a principis del curs 2023/2024. Això es va aconseguir gràcies a l’esforç i el compromís inestimables del conjunt d’autors i autores.
Els canvis normatius i jurisprudencials des que es va publicar la primera edició ens han empès a preparar-ne una segona. Aquesta nova edició ens permet així mateix dur a terme una important revisió i uniformització lingüística i estilística del text. Per això hem utilitzat, en un primer moment, l’eina d’intel·ligència artificial ChatGPT (amb la instrucció de revisar el text d’acord amb l’actual normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i les fitxes de l’eina Optimot). Per dur a terme aquesta revisió lingüística hem pogut comptar amb la generosa col·laboració de les Sres. Laia Carol Vitores i Júlia Farran Gaya, becàries d’introducció a la recerca (BIR) de la Universitat de Lleida, i del Sr. Isaac Fernández Martínez, graduat en dret per la Universitat Pompeu Fabra, a qui voldríem expressar i fer palès el nostre més sincer agraïment.
La segona edició també ha proporcionat l’ocasió d’incorporar nous autors i autores, procedents d’universitats catalanes i també de la Universitat de València, en substitució d’algunes persones que van participar en la primera edició. Així doncs, els membres de l’actual equip redactor són: Vésela Andreeva Andreeva, professora agregada de la Universitat de Barcelona (lliçó 12), Rafael Arenas García, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçons 2 i 9), Silvana Canales Gutiérrez, professora lectora de la Universitat de Girona (lliçó 5), Luis F. Carrillo Pozo, qui fou professor titular de la Universitat de Girona durant gairebé vint anys, actualment catedràtic de la Universitat d’Almeria (lliçons 8 i 13), Maria Font i Mas, professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili (lliçó 6), Albert Font i Segura, professor titular de la Universitat Pompeu Fabra (lliçons 10 i 17), Josep Maria Fontanellas Morell, professor agregat de la Universitat de Lleida (lliçó 20), Miquel Gardeñes Santiago, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçons 1 i 4), Georgina Garriga Suau, doctora en dret de la Universitat de Barcelona (lliçó 19), Diana Marín Consarnau, professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili (lliçó 15), Milagros Orozco Hermoso, professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçó 7), Carmen Parra Rodríguez, professora titular de la Universitat Abat Oliba CEU (lliçó 16), Pablo Quinzá Redondo, professor titular de la Universitat de València (lliçó 11), Ana Quiñones Escámez, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra (lliçó 14), Josep Suquet Capdevila, professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçó 18) i Mònica Vinaixa Miquel, professora agregada de la Universitat Pompeu Fabra (lliçó 3).
La proliferació de noves eines digitals i d’intel·ligència artificial no ha reduït la necessitat de disposar d’obres de referència elaborades amb criteris científics i pedagògics. Ben al contrari, la sobreabundància d’informació fa encara més necessari comptar amb instruments que ofereixin una visió ordenada, crítica i sistemàtica de la disciplina. En aquest sentit, l’obra comença amb dues lliçons de caràcter introductori, que pretenen contextualitzar el dret internacional privat dins del conjunt de l’ordenament jurídic i que el lector o lectora es familiaritzi amb els diferents sectors de la disciplina i amb el sistema de fonts. En definitiva, s’hi presenten els conceptes fonamentals i eines bàsiques de la disciplina. Les parts segona i tercera es dediquen al que tradicionalment s’anomenava la «part general» de
la disciplina. La segona s’endinsa en el vessant processal de la disciplina i, per tant, es dedica als aspectes generals relatius a la competència judicial internacional, al reconeixement de resolucions estrangeres i a l’assistència o cooperació internacional d’autoritats. Cal esmentar també que s’hi afegeix una lliçó específica sobre els efectes dels documents públics estrangers. La tercera part es dedica als aspectes generals del sector del dret aplicable o dels conflictes de lleis: s’hi analitzen, per tant, les tècniques de reglamentació, els problemes d’aplicació de les normes de conflicte de lleis i la problemàtica vinculada a l’aplicació del dret estranger. Cal destacar també que s’hi inclou una lliçó sobre els conflictes de lleis «interns» (els que es poden donar dins d’una mateixa estructura estatal), que es focalitza essencialment en el sistema espanyol de dret interterritorial (tradicionalment anomenat «interregional»). L’atenció específica a aquesta temàtica és un dels punts forts d’aquest manual, en comparació amb altres existents en la nostra disciplina. Les parts quarta i cinquena s’ocuparien del que tradicionalment s’anomenava la «part especial». La primera d’aquestes agrupa les lliçons relatives al dret de la persona, al dret de família i a la successió per causa de mort. La segona s’ocupa de l’àmbit del dret patrimonial, és a dir, de les obligacions contractuals i extracontractuals i dels drets reals. En aquestes parts quarta i cinquena s’hi inclouen explicacions, no únicament d’aspectes de dret aplicable, sinó també de les normes d’altres sectors de la disciplina (competència judicial, cooperació...) que puguin ser rellevants per a cadascuna de les institucions en concret.
Del que s’ha exposat fins ara se’n pot deduir que la nostra intenció ha estat la d’elaborar un manual general de dret internacional privat adaptat als cursos que s’imparteixen a les nostres Facultats. En canvi, no hem inclòs aspectes més propis del dret mercantil internacional, com per exemple l’arbitratge internacional, més propis d’una assignatura optativa de dret del comerç internacional. El llibre parteix de la presentació i anàlisi dels textos legals aplicables —avui nombrosos— i de la jurisprudència que els ha interpretat, amb la intenció que els destinataris de l’obra puguin familiaritzar-se amb els problemes i conceptes fonamentals de la disciplina i també conèixer la regulació concreta de cadascuna de les matèries estudiades. El nostre propòsit és, en conclusió, que aquest llibre pugui ser una eina útil tant per a l’alumnat universitari com per als professionals del dret, a l’abast dels quals posem una obra general sobre una matèria d’importància creixent i de presència cada cop més freqüent en la pràctica jurídica.
Albert Font i Segura
Josep Maria Fontanellas Morell
Miquel Gardeñes Santiago
Georgina Garriga Suau
