Programa Festes Sant Antoni 2024

FESTES DE

SANT ANTONI ES CARRITXÓ

2024

SALUTACIÓ Benvolguts carritxoners i carritxoneres, Sant Antoni a Felanitx és sinònim d’Es Carritxó. En acostar-se aquestes dates ens venen al cap foguerons, beneïdes, dimonis, gloses, porquim… i Es Carritxó.

Aquests dies de festa hivernenca, són dates fredes, en les que ens abrigam per sortir al carrer a fer festa, a viure, a fer poble. Això en gran part es deu a l’estol de carritxoners i carritxoneres que heu servat aquesta festa, heu fet baula per a la transmissió de l’esperit santantonier.

La festa d’aquests dies és la màxima expressió d’un poble que és viu. Es Carritxó és viu no sols pels que hi habitau de cap a cap d’any sinó també per aquells que hi acudeixen cercant aquella autenticitat de la festa, aquells que saben que aquí Sant Antoni hi té força.

Tot aquest esperit només té uns protagonistes i no és altre que vosaltres els veïns, sense vosaltres no hi hauria festa. L’Associació de Veïns d’Es Carritxó ànima de la festa, l’Associació de la Tercera Edat o el batle pedani, Toni Martorell, són altres dels responsables a qui s’ha d’agrair la feina i la tasca de tenir una festa de Sant Antoni de renom.

Finalment, només em queda desitjar-vos, en nom de tota la corporació municipal, que passeu unes molt bones festes de Sant Antoni i que les visqueu intensament amb salut i alegria.

Visca Sant Antoni, visca Felanitx i visca Es Carritxó!

Catalina Soler Torres - Batlessa de Felanitx

CONVIT Benvolguts carritxoners i carritxoneres.

Ben empatxats de torró obrim les portes a les primeres festes del 2024.

Sant Antoni és el nostre Patró i gràcies a l'Associació de Veïns i l'Associació de la Tercera Edat, és possible poder seguir amb aquesta tradició tan nostra.

Gràcies també a l'Excel·lentíssim Ajuntament de Felanitx per sempre poder comptar amb la seva col·laboració.

I no ens podíem oblidar de totes aquestes petites empreses que cada any ajuden amb la seva participació. És un gust com a carritxoner veure que tant grans com petits gaudeixen junts de les festes del poble. I veure com el jovent agafa regnes per ajudar.

I des d'aquí vull convidar tota la gent dels voltants que vengui a gaudir amb nosaltres de les nostres festes.

Tots sou benvinguts i benvingudes.

Així que donem el sus a les festes.

Molts d'anys Tonis i Tonines i també al poble carritxoner!

Salut.

Toni Martorell Nicolau - Batle pedani d'es Carritxó.

ESTIMATS AMICS Quan s’atansa el 17 de gener, festa del patró de la nostra rodalia, un lloc ple d’hermosura , sopluig i calma, es torna a encendre pertot arreu l’encís carritxoner.

Sant Antoni és un sant molt estimat per la pagesia i la gent que vivim a aquest llogaret i en aquests moments, més que mai, recordam els nostres avantpassats dels quals hem heretat sentiments i amorosa fe i devoció cap al nostre sant i tot el bagatge cultural que hi ha a l’entorn d’aquesta festa.

I ara que ens trobam immersos dins un temps de terrible sequera en la que les pastures estan tristes i agafen color groguenc, perquè no els basta la llebetjada dels matins, els tarongers tenen les fulles arrugades i el vent malmena la vegetació i agreuja la sequedat; ens adonam de la intensitat en la que perilla l’alimentació dels animals i no ens en queda d’altra més que girar els ulls cap al nostre patró, ell que és el protector dels animals, per invocar el seu ajut perquè l’aigua pugui regar els nostres camps amb moderació i perquè doni una embranzida a una estació que no arriba en claredat.

Confiats amb el seu bon fer, ens endinsarem dins les festes que amb tant d’encert ha organitzat l’Associació de Veïns d’es Carritxó, un programa replet d’actes diferents uns més tradicionals i altres adaptats a la modernitat i que afavoriran la presència dels més joves, però també la de la gent més gran.

Són unes festes tan esperades que els dies abans ja s'eixamplen els pulmons dels carritxoners per omplir-se d’aire i així apaivagar l’angoixa de l’espera, el desig que arribi la festa i que es tanqui, altre cop, el cicle anual que va de gener a gener, per retrobar-nos amb la gaubança, la bulla i el divertiment.

Les festes de sant Antoni són uns moments perfectes per compartir espai, actes, activitats, estones de converses i esbarjo amb amics i familiars, per tornar veure persones d’arrel carritxonera que retornen per gaudir amb nosaltres del seu Carritxó estimat.

Assistiu amb nosaltres als actes programats per aconseguir unes festes ben vitenques, perquè entre tots aconseguirem que esclati el sarau, que brolli dins nosaltres l’alegria, que la il·lusió arraconi l'estrès i les preocupacions diàries i que no hi hagi sequera d’amor ni de felicitat dins els nostres cors.

Benvinguts i molts d’anys per a tots!

Pes Carritxó ja belluga l’esperit de sant Antoni que ben divertit juga a amagar-se del dimoni.

Si veniu vos trobareu carrosses i fogueró benvinguda amb el pregó i amb nosaltres ballareu.

Veniu i deixau els afanys que d’actes n’hi ha un ventall gaudireu com tots els anys de festa sense aturall.

I amb això no s’ha acabat xocolata, missa, gloses caminada i altres coses que seran del vostre agrad.

Maria Faustina Barceló Martorell Presidenta de l’Associació de la Tercera Edat d’es Carritxó

MOLTS D'ANYS Quan llegireu aquestes retxes no sé si haureu acabat l'any o si ja haureu començat el nou. De totes maneres aprofit l’ocasió per donar-vos els molts d'anys i desitjarvos tot el millor per aquest que començam.

I amb aqueixes ja ens trobam a les festes de Sant Antoni.

Un any més, i ja en fa trenta-vuit (*), l'Associació de Veïns s'encarrega d'editar aquest programa. Amb el pas dels anys ha anat canviant, de la manera que la Junta Directiva ha cregut més adient, afegint o llevant actes, a vegades encertats i altres no tant.

Per aquest Sant Antoni, aquí teniu el que hem cregut més oportú. Llegiu-ho bé, teniu-lo a un lloc avinent i que no us passi res per alt.

Tots els que estimam Es Carritxó tenim el deure de conservar i mantenir viva la festa.

Aprofit un any més per demanar-vos que vingueu a gaudir dels bons moments que ens regalen les festes. És per a nosaltres la millor satisfacció. No ens agrada haver de suprimir qualque cosa per la manca de participació. Són moments per oblidar els problemes de cada dia i gaudir de la bona companyia.

També aprofit per saludar tots els que d'alguna manera no hi poden assistir, i també un sentit record als que gaudiren de les festes durant anys i ens han deixat.

Igualment, vull agrair i donar-vos les gràcies a tots, els que col·laborau i a l'Ajuntament de Felanitx perquè ens ajuda que tot això surti de la millor manera.

I ara a mi m'agradaria dedicar-vos sa cançó perquè en Es Carritxó ja arriba es gran dia.

Visquem-ho amb alegria amb totes ses amistats de fora i de veïnats a tots donam benvinguda gràcies per sa vostra ajuda tots hi quedau convidats.

Molts d'anys, salut i bones festes!

Tomeu Barceló Manresa - President de l'Associació de Veïns d'Es Carritxó. (*) El 2022 a causa de la COVID no s'edità aquest programa.

Divendres, dia 12 de gener:

PREGÓ DE FESTES A les 20:00 dins l'església, a càrrec d'Apol·lònia Barceló Martorell.

- Actuació de Guillem Monserrat "Acústic".

- Exposició de dibuixos: "Es Carritxó amb els ulls dels nostres nins".

- Exposició de pintura de Joan Maimó "Goiet".

- Exposició de Taller Lerma Marmoleria per als assistents.

Després hi haurà

xocolata amb ensa

ïmada

Dissabte, dia 13 de gener:

GRAN FOGUERÓ A les 14:00: Durant el fogueró, hi haurà BALL DE BOT per a tothom amb l'actuació d'ABENIARA. Tot seguit gran actuació del grup REPLEGATS. Al llarg de la vetlada es rifaran: - 2 SOPARS AL RESTAURANT SON TERRASSA - 3 PORCELLES, - 2 POLLASTRES, - 4 ENSAÏMADES - 4 BOTELLES DE CAVA. Hi haurà torrada de pa, llonganissa, panxeta, botifarró, salsitxes i sangria i vi de franc fins que s'acabarà.

Dimarts, dia 16 de gener: A les 19:30, MISSA SOLEMNE EN HONOR DE SANT ANTONI. Es pregarà pels difunts del 2023.

Durant la missa cantarà el Cor Parroquial de Cas Concos.

Presentació del llibre "Pregó de festes".

Després hi haurà

xocolata amb ensa

Dimecres, dia 17 de gener:

BENEÏDES A les 15:30: Hi haurà els següents premis per a les carrosses que, a criteri del jurat, ho maresquin: 1r 150 euros, 2n 125 euros, 3r 100 euros, 4t 80 euros, 5è 60 euros, 6è 50 euros, 7è 40 euros, 8-11è 30 euros.

El tema de les carrosses és lliure.

ïmada per als assis

tents.

Divendres, dia 19 de gener:

XIII TORNEIG D'ESCAMBRÍ DATA DE COMENÇAMENT: Divendres 19 de gener a les 19:00 al "LOCAL" NOTA: Per participar-hi, almenys un de la parella ha d'esser carritxoner/ra o membre d'una de les dues associacions

Dissabte, dia 20 de gener:

XV TORNEIG DE TRUC A les 09:00: Al "BAR CAN PERE ANTONI" torneig de truc.

Inscripció i regles a part al "BAR CAN PERE ANTONI"

JORNADA INFANTIL A les 10:00: - A càrrec de Púrpura, animació infantil.

Diumenge, dia 21 de gener:

PUJADA AL CASTELL A les 9:00, passejada amb bicicleta o a peu fins al castell de Santueri.

Hi haurà berenar de torrada i beguda per a tots els que comfirmin l'assistència.

Pregam confirmació d'assistència per whatsapp al telèfon 624 43 25 23.

Dissabte, dia 27 de gener:

COMBAT DE GLOSAT A les 19:00 glosaran: Per Mallorca: en Mateu "Xuri", en Pau Riera i en Miquel Servera.

Per Menorca: n'Annabel Villalonga, na Margalida Adrover i en Joan Pons.

Diumenge, dia 28 de gener: ARRÒS SEC

GRAN PAELLA (a les 13:30)

Preu per als socis

15 euros

Preu per als infants (4 - 12 anys)

6 euros

Recolliu els tiquets al local, dimarts dia 23 de 18:30 a 19:30 o per whatsapp al telèfon 624 43 25 23.

Hi haurà mostra i degustació de plats i coques dolces.

De cada plat, es destinarà 1€ per ajuda humanitària.

DESPRÉS DE DINAR Entrega del reconeixament al "Carritxoner/a de l'any" BALL DE SALÓ I DE BOT

Article: JOAN MESTRE RAMIS Foc de Sant Antoni, Ignis Sacer, Mal Ardent, Foc Sagrat, Foc Infernal, Foc Mortífer. Noms, tots ells, per designar una mateixa malaltia: l’ ergotisme, de la que, avui en dia se’n sap a la perfecció la naturalesa i el cicle biològic del banyó del sègol com a causa de l’ergotisme. er arribar aquí, però, s’ ha passat una llarga historia de misteriosa foscor, i es que descoberta la toxicitat, varen passar tres segles a conèixer la procedència (el metge Thuilier, 1670) Resulta sorprenent que al 1814, el conegut doctor Mateu Josep B. Orfila Rotger (1787-1853) nascut a Maó, es va traslladar a París per estudiar medecina, on hi va quedar la resta de la seva vida, arribant a ser famós per les intervencions en judicis criminals, convertint la toxicologia en una ciència subjecte a un rigorós mètode científic. Va publicar el llibre Traité des poisons ou toxicologie général, el més conegut de la seva obra.

Amb tota aquesta evolució de coneixements, el massiu cultiu de sègol, va produir greus estralls a la població europea d’èpoques passades. No bastava veure el sofriment del ramat per menjar cereal infectat, cert que l’alimentació general d’ Europa era deficitària en hidrats de carboni, fins al consum general de la patata.

Canviem de direcció, i en comptes d’arrambar-mos als avenços de donar per extingida la malaltia, encara hi han casos, mínims però n’hi ha, com el de (1985) d’una nina de 13 anys que a l’hospital no varen diagnosticar en certesa, fins que fent memòria amb els pares amb detall de l’alimentació, varen detectar la causa que va ser un pa de pessic que els matins prenia per esmorzar, fet amb farina de cultivo biològic.

Anirem idò a veure quin concepte tenien del banyó del sègol en temps remots, temps de rituals, de sacrificis, quan Sant Antoni encara no era Sant Antoni.

Recordem que Sant Antoni va néixer, suposadament, l’any 250, el que si està documentat es la data de la seva mort, l’any 356 (D. Crist) el 17 de gener, i ens aturarem a la Grècia Clàssica, 700 anys abans de Crist, que coneixem per mitjà del Himne Homèric a Demèter, que ens descobreix com el banyó va tenir molt a veure en els Misteris Eleusins, de la llegenda de Persèfone, com a ritual celebrat anualment (des de 1500 anys abans de Crist, fins al segle IV després de Crist) al santuari d'Eleusis, prop d’Atenes, que explica amb claredat l’origen d’aquets misteris.

Hades, el dimoni gros, senyor dels morts, estava enamorat de Persèfone i va demanar permís a Zeus per casar-s’hi, que per no ofendre al germà major, i sabent que Demèter, deessa de l’agricultura, mare de Persèfone, no hi estaria d’acord, l’hi va dir que no donaria ni negaria el consentiment i Hades va prendre la determinació de raptar a Persèfone.

Hades no va comptar amb la reacció de Demèter quant va conèixer, per mitjà del Sol, la sort de la filla, es va retirar, enfurismada contra els deus, fixant l’estatge a Eleusis. Enfellonida per la desgracia, va impedir que les llavors brotessin, i va jurar que no tornaria a l’Olimp, impedint

que el cereals germinessin, mentre la filla no fos retornada. Alarmat Zeus, pare de Persèfone, per la feina debades que farien els humans, que moririen de fam, privant de sacrificis als deus, va intervenir ordenant a Hades l’immediat alliberament de Persèfone. Hades per por de no tornar-la veure, l’hi va donar una magrana, que va menjar amb gratitud, símbol de fecunditat per la quantitat de grans que té, assegurant-se Hades que tornaria pel mateix motiu de la magrana (existia en la mitologia grega la creença que si un ser viu visitava el món dels morts i menjava dels seus aliments, no tornaria mai més al món dels vius) Zeus, coneixent el nou parany, va intervenir dient que Persèfone passaria dos terços de l’any amb la mare i els deus del món superior, i l’altre terç amb el seu espòs en el món inferior.

L’alegria de mare i filla al retrobar-se va fer que les llavors brotessin i que la Terra s’omplís de flors. Des d’aquell moment, quan Persèfone s’havia de retirar al món inferior, reapareixia l’hivern i quan es tornava reunir amb la mare al món superior, sorgia la primavera.

El ritual de Eleusis consisteix aleshores en rememorar anualment aquesta historia, amb dejunis purificadors i sacrificis, culminant en la cerimònia iniciàtica nocturna, en que es prenia un beuratge, nomenat Kykeon, que contenia farina de civada i menta molta, tal com s’indica al Himne Homèric, beuratge que es repartia entre tots els assistents. El ritual continuava, amb el sacerdot sobirà entonant psalms, fins que en silenci, tots els presents, sens dubte pels efectes del beuratge, tenien la visió del més enllà. Els Iniciats (Mystes) es convertien en Epoptes -els que havien vist- i conegut als seus deus de l’altre món. Els estudis de l’ antropòleg Gordon Wasson i la seva esposa, amb moltes dades que recolliren, varen concloure que la farina empleada per fer el Kykeon podien contenir Claviceps Purpurea.

Sabem que uns croats varen dur les despulles, ara sí, de Sant Antoni a l’actual França, al Dauphiné, més concretament a Vienne,i al 1095 va néixer l’ordre dels antonians, dedicats a l’atenció dels malalts d’ergotisme 700 anys, fins que la malaltia va remetre així com se’n varen anar coneixent les causes que la provocaven.

Es varen anar estenent des de la fundació per les vies principals de pelegrinatge a la manera de preceptories, amb independència quasi absoluta, però degut a l’extensió territorial que abraçaven distingien les majors i les menors. Les majors vindrien a ser les regionals depenent de la casa mare de Vienne i d’elles depenien les menors, com a locals. A la península hi havia dues majors, la de Castrojeriz a Burgos i la de Olite a Navarra. Balears depenia d’aquesta darrere. En total podien ser unes 54.

Se sap que després de la presa de l'Illa de Mallorca pel rei Sr. Jaume I, es va deslliurà un gran brot d'Ergotisme que va afectar molta població, per la qual cosa el monarca va decidir establir a l'Illa un hospital de Sant Antoni de l'ordre

antoniana, la seva fundació va tenir lloc el 13 de setembre de 1230. Encara que la donació real es remunta a aquesta data, sembla que l'existència d'aquest hospital no pren realitat fins a l'any 1284. Molts documents de l'època es limiten a esmentar-l com Hospitali Sancti Antonii, sense més apel·latius.

Això pot portar a confusió amb l'Ordre Franciscana que també va fundar a Palma sota l'advocació de Sant Antoni de Pàdua. L'existència simultània de totes dues Institucions, va obligar a precisar a notaris i escrivans el destí dels freqüents llegats i mandes pies que apareixen en els testaments mallorquins medievals. En 1502 una butlla del Papa Alexandre VI va subordinar l'hospital de Sant Antoni de Pàdua al dels antonians, deixant així de tenir existència independent.

Les dependències de l'hospital de l'Orde de sant Antoni Abat van ser ampliades en tres ocasions, la primera en 1345, una altra en 1346 i una tercera en 1363, la qual cosa indica l’activitat que varen assolir durant els anys de la pesta negra. Els seus privilegis van impedir que l’hospital fos agregat al consorci dels hospitals de la Ciutat, que van ser unificats per a constituir l'Hospital General en 1458.

La sorpresa l’hem tinguda quan hem llegit al llibre de Gómez Fernández el següent: Felanitx A la població de Felanitx, situada a l'illa de Mallorca, es troba el santuari de San Salvador, del qual se sap era regentat des de l'edat mitjana per religiosos de l'orde de Sant Antoni.

Visca San Antoni !!!

Bibliografia Escohotado, A. (1999) Historia de las drogas. Alianza Editorial. Madrid.

Flaubert, G. (1976) La Tentación de San Antonio. Ediciones Andromeda. Argentina.

Gómez Fernández, J.R. (2012) Ignis Sacer. Ed. La hoja del monte. Madrid.

Gordon Wasson, et al (1996) La búsqueda de Persèfone. Los enteógenos y la búsqueda de la Religión. F.C.E. México.

Hoffman. A. / Evans, R. (1982) Las plantas de los dioses. F.C.E. Mèxico.

RACÓ DE GLOSES Sant Antoni vos que sou es patró des Carritxó donau-mos benedicció i tirau-mos aigua des pou.

Diuen que doblers no hi ha però se passeja sa gent crec que haurem d’ajudar al govern perquè no sé si en sortirà.

Pes Carritxó Sant Antoni és un sant molt anomenat tanta sort que al dimoni el tenim acovardat.

Molta gent per tot hi ha però molts fan poca feina i si les dones una eina no la saben manejar.

El dimoni vell me va dir que tenia falta de gent si no hi havia inconvenient vendria a cercar-ne per aquí, jo em vaig aixecar i vaig dir no t’hi acostis per aquí que no tenim ningú dolent.

Noltros els de sa tercera edat demanam a Sant Antoni que mos conservi sa memori perquè lo bo ja ho hem passat.

Els jubilats d’avui en dia poca feina volen fer mos passejam pes carrer per caminar cada dia.

Un dia per caminar un altre d’excursió un altre per descansar diuen que així va millor.

Crec que en estar jubilats és ben normal no fer feina perquè si agafam una eina podríem quedar baldats.

No mos hem d’acovardar per endavant i a seguir aixecar-mos dematí i es vespre anar a ballar.

Sant Antoni bon patró vos que sou tan venerat dau-mos pau i unió a tota sa tercera edat.

Un home de sa meva edat no serveix per fer cançons només pot anar pes racons però ben arraconat.

Dia 17 de gener es Carritxó està de festes i si es temps ve així com ve les farem primes a ses llesques!

De tema hem de canviar no hem de dir sempre lo mateix que si un du molt de feix sol haver de descarregar.

Els que feis festa aquests dies també vull felicitar dia 17 fa festa en Toni i dia 20 en Sebastià.

Molts d’anys vàrem estar enmig per ses festes de Sant Antoni si hagués vengut el dimoni l'haguéssem xapat per enmig.

Que molts d’anys puguem tenir pau, salut i amistat i sant Antoni Abat mos pugui beneir.

Noltros érem quatre amics que cada any fèiem carrossa més petita o més grossa sempre estàvem divertits.

Molts d’anys per a tots vos desig carritxoners i de fora poble jo vos tenc per gent molt noble i també per molts bons amics.

Moltes carrosses vàrem fer mos sortien encertades perquè hi va haver moltes vegades que mos donaven es primer.

Guillem Mas Barceló

PATROCINA LA REGIDORIA DE FESTES DE L'AJUNTAMENT DE FELANITX, & ASSOCIACIÓ DE VEÏNS D'ES CARRITXÓ

IE

P LS o r C t OB

ER

a T 'm ST AM

BÉ

!

La Junta Directiva de l'Associació de Veïns d'Es Carritxó vos desitja unes bones festes i MOLTS D'ANYS NOTA: La Comissió Organitzadora declina qualsevol responsabilitat dels esdeveniments que es puguin produir durant les festes.

Portada: En Carritxó, dimoni d'Es Carritxó

assvescarritxo@gmail.com | Whatsapp 624 43 25 23

www.facebook.com/avsaescarritxo