Programa de festes Sant Antoni 2025 Es Carritxó

SALUTACIÓ Benvolguts carritxoners i carritxoneres, Fa fred i als carrers comença a haver-hi tragí de llenya. Aquí, en el més important nucli urbà santantonier del nostre municipi, vol dir que s’acosten dies de beneïdes, dimonis, glossades i torrades al caliu i escalf dels foguerons.

Es Carritxó és l’emblema de la festa de Sant Antoni al terme municipal de Felanitx. El poble es fa gran quan arriben aquestes festes d’hivern que són tradició que passa de grans a petits i que les famílies carritxoneres viuen amb l’alegria, l’orgull i la certesa que a cap altre indret es pot viure un Sant Antoni més autèntic.

Allunyats de les massificacions la festa la fan i la viuen els que l’han de fer i l’han de viure. Els veïnats i veïnades d’Es Carritxó i els seus convidats més propers i estimats.

Uns afortunats que gaudiran d’unes festes úniques i irrepetibles.

Vull aprofitar aquestes línies per agrair-vos a tots i totes que fareu possible la festa de Sant Antoni. Vull fer una menció especial a l’Associació de Veïns d’Es Carritxó, l’Associació de la Tercera Edat i també a Toni Martorell, batle pedani.

Que comenci la festa i que cremi…

Catalina Soler Torres Batlessa de Felanitx

CONVIT Sense adonar-nos compte ja tornam a ser al mes de gener i a Sant Antoni, el nostre patró.

Per jo és un honor ser carritxoner i només vull aprofitar aquestes retxes per desitjar-vos que tots junts puguem participar de les festes carritxoneres. Amb familiars, amics i veïns de tots els voltants i que la salut i l’alegria sempre vagi davant.

Així mateix, vull donar les gràcies a les dues associacions per la feinada que fan al llarg de tot l'any. Així com a tots els col·laboradors que, cada any fan costat al nostre llogaret.

Tampoc no em puc acomiadar sense donar les gràcies a l’Ajuntament de Felanitx, als seus regidors i a la batlessa, per sempre pensar en nosaltres.

Vull desitjar-vos a tots i a totes unes bones festes i que tant grans com petits les puguem gaudir.

Molts d’anys a tots els Tonis, Antònies i Tonines.

Visca Sant Antoni!

Toni Martorell Nicolau Batle pedani d’Es Carritxó.

ESTIMATS AMICS Ha passat el temps molt ràpid i ja tornam arribar als moments més esperats de l’any. Per a nosaltres, el gener és sinònim de festa.

Desitjam reviure la nostra tradició de celebrar les festes de Sant Antoni, de compartir la il·lusió que suposen i l’orgull de sentir que per uns dies formam part del millor poble de la contrada.

Hem deixat de banda l’estiu, la calorada, la sequera que malauradament ens ha acompanyat.

Amb l’arribada de Nadal i Cap d’any ha aparegut el fred i el vent, i encara que trobam dies assolellats, podrem compensar la fredor amb l’escalfor de la nostra festa, amb l’escalfor del contacte de la nostra gent, aquests dies més propera que mai, i també dels que ens visiten i es sumen a la germanor que vivim per la festa del nostre patró.

Una fita per retrobar-nos dins o vora la nostra preciosa església, al local social o a altres indrets propers i que ens permetrà enfortir la nostra identitat.

Una festa que no seria possible sense la implicació de l’Associació de Veïns que prepara un programa ben acurat i interessant, amb una àmplia oferta d’esdeveniments pensats perquè ho passem molt bé tots nosaltres i ens ajuda a fer poble.

I si la nostra Associació de la Tercera Edat pot aportar un granet d’arena a aquesta celebració, amb el record als difunts i la xocolata, ens sentirem ben satisfets.

Hem d’agrair també a l’Ajuntament la seva col·laboració que no sol faltar mai i que contribueix perquè la festa més important surti lluïda.

Gaudirem de la nostra festa tots plegats, carritxoners i vinguts de fora,que sempre son ben rebuts. Desig de tot cor que visquem uns dies amb intensitat, amb plenitud, amb rialles..., però també amb responsabilitat.

Molts d’anys! Visca Sant Antoni!

Ja revivim aquests dies la gran festa del patró seguint la tradició amb germanor i alegries i amb amics i famílies concert, fogueró, carrosses fan les festes ben grosses beneïdes, xocolata i el que el pregoner relata ens permeten deixar llosses.

Gaudiu molt de les opcions que ens ofereix el programa i tots encendrem la flama que alegra celebracions a més dels botifarrons que torram al fogueró bons balls i diversió, la missa celebrarem i així li demostrarem al patró la devoció.

Maria Faustina Barceló Martorell, presidenta de l’Associació de la Tercera Edat d’es Carritxó

MOLTS D'ANYS Un any més, per aquestes dates, just acabades les festes de Nadal i Cap d'Any, ja ens trobam a Sant Antoni i com a patró li volem dedicar tots aquests actes. Esperam que siguin del vostre agrad. És per a mi un plaer presentar-vos aquest programa i per enguany la Junta ha cregut que aquest és el millor i esperam que ho valoreu amb la vostra participació.

Per aquest any destacam el concert que ens oferirà el Cor del Conservatori de Felanitx, la glosada en homenatge a en Rafel i la col·laboració de Joan Círia, sense desmerèixer la resta d’actes que ben segur serà un plaer compartir-los amb tots vosaltres.

A proposta dels Glosadors de Mallorca hem decidit que la glosada estarà dedicada, com a homenatge, al nostre gran glosador Rafel Roig. Quasi tots els glosadors que hi participaran, compartiren molts de combats de picat en alguna ocasió. Aquí, a Es Carritxó, des que el 2007 començàrem a programar la glosada amb en Rafel, fins que per motius de salut, li fou impossible fer-ho, ell sempre pujà a l’escenari, juntament amb altres glosadors com Mateu ¨Xurí¨, Maribel Servera, Blai Salom, Antònia Pipiu, i els menorquins Esteve Barceló ¨es Verderol" i Joan Moll, entre d'altres.

Volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Felanitx així com la de totes les persones i empreses que ens han volgut ajudar. A tots moltes de gràcies.

Aprofitem aquests dies per celebrar junts les nostres festes patronals i per tal cosa vos convidam a tots a participar-hi.

Ara tenc s’ocasió i a tothom vull saludar com també per convidar a ses festes d’Es Carritxó.

I amb sa millor intenció de que siguin ben xalestes que ses millors són aquestes i en es lloc més idoni per celebrar Sant Antoni per molts d’anys i bones festes!!

Tomeu Barceló, president de l’Associació de Veïns.

Divendres, dia 10 de gener:

PREGÓ DE FESTES A les 19:30 dins l'església, a càrrec de Gabriel Oliver Monserrat.

- Actuació del Cor de Cambra del Conservatori de Felanitx.

- Exposició de dibuixos: "Es Carritxó amb els ulls dels nostres nins".

- Exposició de pintures i manualitats de Carolina Hirsch Benejam.

- Exposició d'artesanía a càrrec de Lluís Mestre.

El Cor El Cor del Conservatori de Felanitx va veure la llum en el curs 2013-2014, fruit d’una proposta dels pares i mares del centre. Baix la batuta de la inoblidable Catalina Garí Monserrat, el cor va debutar amb gran èxit en el seu primer concert al desembre de 2013, precisament en aquest mateix convent.

Des de llavors ençà, el cor ha participat en una àmplia gamma de concerts i esdeveniments significatius. Destaquen col·laboracions com el concert pel 50 aniversari de S’Estol d’es Gerricó, el Concert solidari en suport d’un centre educatiu de Nicaragua amb la Jove Orquestra de les Illes Balears, i nombrosos concerts conjunts amb les altres corals felanitxeres i la Banda de Música.

El 2018 es fa càrrec de la direcció Joan Laínez, amb qui realitzaren concerts de música Gospel en diversos concert col·lectius. També de la mà de Laínez destaca la col·laboració amb l’Orquestra Jove de les Illes Balears, que dirigits per Joan Barceló, interpretaren la Missa per a veus blanques de Diericx.

A partir de setembre de l’any passat, el cor va encetar una nova etapa amb Joan Ballesteros al capdavant, oferint una sèrie d’exitosos concerts que han inspirat tots els membres a abraçar nous reptes musicals amb entusiasme.

El Programa Karitas habundat Sommarpsalm Salve Regina Roads Un sonet per a tu Corazón coraza Que tinguem sort The Seal lullaby

Hildegard von Bingen Waldemar Åhlén Gunnar Eriksson Steve Dobrogosz Joan Ballesteros Beatriz Corona Lluís Llach Eric Whitacre

Piano, Elvira Ramón Guitarra, Joan Carles Vaquer Direcció, Joan Ballesteros

xocolata amb Després hi haurà

ensaïmada per al

s assistents.

Dissabte, dia 11 de gener:

XVI TORNEIG DE TRUC

A les 09:00: Al "LOCAL" torneig de truc.

Inscripció i regles a part al "LOCAL"

Diumenge, dia 12 de gener:

JORNADA INFANTIL A les 10:00: - A càrrec de Púrpura, animació infantil.

Dimarts, dia 14 de gener:

XIV TORNEIG D'ESCAMBRÍ DATA DE COMENÇAMENT: Dimarts 14 de gener a les 19:00 al "LOCAL"

NOTA: Per participar-hi, almenys un de la parella ha d'esser carritxoner/ra o membre d'una de les dues associacions

Dijous, dia 16 de gener: A les 19:30, MISSA SOLEMNE EN HONOR DE SANT ANTONI. Es pregarà pels difunts del 2024.

Durant la missa cantarà el Cor Parroquial de Cas Concos.

Presentació del llibre "Pregó de festes".

Desp

lata amb ensaïm rés hi haurà xoco

ada per als assist

ents.

Divendres, dia 17 de gener:

BENEÏDES A les 15:30: Hi haurà els següents premis per a les carrosses que, a criteri del jurat, ho maresquin: 1r 175 euros, 2n 150 euros, 3r 125 euros, 4t 100 euros, 5è 70 euros, 6è 60 euros, 7è 50 euros, 8-11è 30 euros.

El tema de les carrosses és lliure.

GRAN FOGUERÓ A les 18:00: Durant el fogueró, hi haurà BALL DE BOT per a tothom amb l'actuació de ES REVETLERS. Tot seguit gran actuació de DJ NOTRE. Al llarg de la vetlada es rifaran: - 2 SOPARS AL RESTAURANT SON TERRASSA - 1 CAMPANA DE FLORS DE COPINYES DE FRANCISCA LLADÓ MAS, - 3 PORCELLES, - 2 POLLASTRES, - 4 ENSAÏMADES - 4 BOTELLES DE CAVA. Hi haurà torrada de pa, llonganissa, panxeta, botifarró, salsitxes i sangria i vi de franc fins que s'acabarà.

Diumenge, dia 19 de gener:

PUJADA AL CASTELL A les 9:00, passejada amb bicicleta o a peu fins al castell de Santueri.

Visita guiada dins del Castell.

Hi haurà berenar de torrada i beguda per a tots els que comfirmin l'assistència.

Pregam confirmació d'assistència per whatsapp al telèfon 624 43 25 23.

Divendres, dia 24 de gener:

COMBAT DE GLOSAT A les 19:00 glosaran en homenatge al glosador Rafel Roig: Per Mallorca: Miquel Àngel Adrover "es Campaner", Maribel Servera i Mateu "Xurí".

Per Menorca: Margalida Adrover, Esteve Barceló "es Verderol" i Viçens Marí i a la guitarra Annabel Villalonga.

Dissabte, dia 25 de gener: ARRÒS SEC

GRAN PAELLA (a les 13:30)

Preu per als socis

15 euros

Preu per als infants (4 - 12 anys)

6 euros

Recolliu els tiquets al local, dimarts dia 21 de 18:30 a 19:30 o per whatsapp al telèfon 624 43 25 23.

Hi haurà mostra i degustació de plats i coques dolces.

De cada plat, es destinarà 1€ per ajuda humanitària.

DESPRÉS DE DINAR Entrega del reconeixament al "Carritxoner/a de l'any" BALL DE SALÓ I DE BOT

QUINTA VUELTA, 135 07208 ES CARRITXÓ TEL: 677694560 INFO@SERVCARRITXO.COM

Notes per a les trajectòries de diversos organistes relacionats amb Es Carritxó La història d’Es Carritxó, custodia els testimonis d’una grapada d’intèrprets d’orgue que el record dels seus camins professionals i dades biogràfiques, en gran mesura a dia d’avui, malauradament romanen allunyats de la memòria col·lectiva. Un estol de músics arrelats a la geografia carritxonera nascuts entre els segles XVIII i XX, que alguns mostraren la seva destresa musical a l’església de la seva pàtria local de vou 1 i a altres indrets de Felanitx i de més enfora, i que els seus exemples bé mereixen ser coneguts, car no hi ha dubtes que ajuden a engreixar i a completar la historiografia d’Es Carritxó.

El 26 de novembre de 1709, naixia; segons les fonts pareix a Felanitx; Antoni Adrover i Tauler. Fill del propietari de les vetustes cases d’Es Carritxó, el 20 d’octubre del 28 de la divuitena centúria prengué l’hà bit de Sant Agustı́ a Felanitx, sent el 17 del mes vinent enviat al palmesà convent dels Socors on professà el 22 d’octubre de 1729.

Fou a l’esmentat temple de Palma on Antoni Adrover continuà la seva formació humanística i on aniria acumulant coneixements d’índole musical al costat de no sabem malauradament qui, tot i que s’albiri si ho fes a la vora de l’organista d’aquella casa d’aquelles saons: fra Jaume Terrassa. Segons la documentació que avui consta en els arxius dels agustins, s’enté n que Adrover i Tauler arribaria a ser un destre intè rpret d’orgue, qui endemés de saber polsar el violı́, també es dedicà a la composició. Despré s d’un temps a la Ciutat de Mallorca, aquell frare descendent d’Es Carritxó va ser enviat al convent felanitxer dedicat al sant d’Hipona on ocupà el càrrec de superior i el de prior, on guià l’ornamentació de les capelles de Santa Rita i de Sant Nicolau a banda de complir-hi com a organista. Cà rrec que capitanejaria a partir de 1755, any quan s’estrenà l’orgue d’aquella esglé sia. Instrument construı̈ t pel mestre orguener Damià Caimari entre el 53 i el 55 del XVIII i que, segons les fonts, pareix cert i segur que hauria estat sufragat gairebé de manera ı́ntegra per fra Antoni Adrover, gràcies a l’herència que havia rebut rere el decés de son progenitora. Un mú sic alhora que religió s d’arrels carritxoneres, descrit pels seus germans de comunitat amb ell contemporanis com un home de mediana estatura, barba cerrada, algo morena y de buena salud, que era muy alegre y divertido, pero modesto, polı́tico y buen religioso 2, i qui per malaltia, passà el darrer mig any de la seva vida ajaç at a un llit fins que finí al convent dels agustins de Felanitx devers les sis del capvespre del 14 de gener de 1785, comptant l’edat de 75 anys i cinquanta-sis com a religió s.

-Mot propi del parlar mallorquí arcaic i avui en cert desús, que és sinònim de llit o bres per a un infant de poca edat.

-Paraules extretes del treball Vesticiones, Profesiones, Afiliaciones y Necrolojías de los Religiosos Agustinos de los Conventos del Socorro, Felanich é Itria del Reyno de Mallorca (sic.). Manuscrit custodiat a l’arxiu dels pares agustins de Palma, redactat entre els anys 1587 i 1836.

1 2

Ja el 22 d’octubre de 1911 naixia a les cases d’Es Coll Antoni Adrover i Bennàssar.

Membre d’una nissaga de pagesos forts oriünda d’Es Carritxó, en dies de la seva adolescència rebé lliçons de solfa i de violí a Calonge. A l’edat de 16 anys ingressà a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes de la Salle adoptant el nom de Teodobert Rafel, entitat on de forma regular mostrà la seva traça com a violinista a banda de començar els estudis d’harmonia i d’orgue, passant poc després a complir com a intèrpret d’aquell instrument a diverses capelles regides per membres de la seva comunitat. Després de romandre a Terol i a varis punts de Mallorca, i havent assolit la carrera de magisteri i la titulació en llengua francesa, el 1976 passà a Lió, França, on amb les més altes qualificacions, set anys després es doctorà a la seva universitat amb una tesis de caràcter paleontològic que a dia d’avui encara continua sent un referent.

Dedicat a la docència, durant decennis impartí lliçons de francès i de paleontologia a diversos centres d’Espanya, llocs on sovint també exercí com a organista endemés de mostrar-se puntualment com a compositor de pàgines religioses fins alguns anys abans del seu òbit, ocorregut al Pont d’Inca el 30 de gener de 2007, mentre aquell fill d’Es Coll comptava l’edat de 95 anys, dels que n’havia viscut setanta-nou com a Germà de la Salle.

El penúltim dia del mes de juny de 1927, arribava al món a les ruralies d’Es Carritxó Miquel Julià i Prohens. Pertanyent a les sagues popularment conegudes amb els malnoms dels de Can Miranto i els de Can Floquet, des dels seus dies d’adolescència estudià al Seminari de Palma, on el 1951 assolí el sacerdoci. Tot apunta si seria durant la seva etapa de seminarista quan començà a tenir els seus primers contactes amb la música, arribant a ser durant alguns anys pupil del preuat compositor i professor ciutadà mossèn Joan Maria Thomàs, de qui rebé lliçons de solfa, d’harmonia i d’orgue.

Fundador durant la segona meitat dels anys 50 del XX de diversos cors de Mallorca com ara La Coral de Bunyola o La Capella del Sant Crist de Manacor, Julià i Prohens es destrià de la resta dels preveres insulars dels seus dies pel fet de promocionar l’ús del català i de la música moderna a les esglésies mallorquines. Temples que també hostatjaren les estrenes de diverses composicions musicals rubricades per aquell carritxoner com ara la seva missa Pau als homes, entre d’altres, a banda de propiciar la publicació del missal en català adaptat a l’església de Mallorca i de recopilar nombroses cançons populars de l’expressada illa, sent alguns dels seus arranjaments editats durant els anys 70 i 80 de la passada centúria a la capital mallorquina. Lloc que el 26 de gener de 2020 agombolà el decés d’aquell músic als 92 anys, dècades després que hagués retornat al segle i hagués format la seva pròpia família.

Mossèn Macià Fiol va ser un prevere felanitxer de caràcter jovial i que vessava amabilitat, a més d’un gran samarità i un amant de la música, alhora que un home de bona pupil·la, atès que per les primeries dels anys 40 del XX, mentre ocupava el càrrec de vicari de l’església dels carritxoners, onsiderà que les aptituds que per conrar l’art dels sons demostraven tenir dos escolans d’aquella casa i fills de la contrada Miquel Rosselló Maimó (Es Carritxó, 17 de gener de 1932 – 21 de gener de 2009),

conegut com en Miquel d’es casino; i Rafel Adrover Gomila (Es Carritxó, 28 d’octubre de 1932), dit de s’Hort d’en Pons; mereixien esser polides per una mà entesa en la matèria. Una mà que aleshores no es trobava arreu d’Es Carritxó, atès que per aquells dies no hi havia cap músic a l’esmentat llogaret capaç de transmetre coneixements musicals llevat del jovençà Antoni Llull, fill del mestre manacorí que aleshores regia l’escola de nins de la citada pedania i qui amb certa regularitat polsava l’harmònium de l’església carritxonera. Així, per tant, mossèn Fiol, mogué els fils escaients perquè Miquel Rosselló i Rafel Adrover poguessin rebre lliçons de solfa, de piano i d’orgue del compositor, organista i professor teatí Miquel dels Sants Capó 1. Un destre i sever músic, especialment conegut i reconegut com a intèrpret del que en diuen l’instrument rei, que durant aproximadament uns quatre anys, a la seu del col·legi de Sant Alfons de Felanitx, educà les fesomies musicals d’aquella colla de fills d’Es Carritxó sota la protecció del capellà Fiol, qui s’encarregà de sufragar els honoraris del mestre Capó, a banda d’abonar el cost del lloguer d’un piano perquè tant Rosselló com Adrover poguessin practicar.

Instrument que per iniciativa d’aquell esmentat prevere es col·locà a una sala de l’antic convent de les religioses franciscanes d’Es Carritxó i que, a més d’estar a disposició d’aquells dos pupils, sempre que era requerit, el traginaven fins al magatzem de Can Negre per tal que es pogués polsar durant les diverses funcions musicals i teatrals que sovint s’hi organitzaven, especialment a benefici de les obres i del manteniment de l’església del lloc. Unes funcions on puntualment prengueren part Miquel Rosselló i Rafel Adrover interpretant diverses pàgines a quatre mans i que, segons el testimoni d’Adrover, les meresqueren grapades d’ovacions. Les mateixes funcions que amb els diners que es recaptaren després de vàries edicions, es pogué adquirir un nou i millor harmònium per a l’església carritxonera. Temple on a partir de l’entorn de l’equador dels quaranta foren Miquel Rosselló i Rafel Adrover els qui de forma totalment altruista i desinteressada, mantinguera viva la seva activitat musical. Una etapa durant la qual aquell tàndem d’antics deixebles del pare Capó, a més de polsar l’harmònium de la parroquial casa del que era el seu llogaret de bres, també guiaren el seu cor, formació integrada per prop d’una vintena de dones, filles i veïnes del nucli carritxoner, segons explica Rafel Adrover.

Per les acaballes dels cinquanta, en gran mesura degut als compromisos professionals i pel fet d’haver de deixar d’habitar Es Carritxó, Rafel Adrover hagué de cessar els afers que d’ençà de feia una tongada d’anys el lligaven al panorama musical de l’església carritxonera, quedant al cap davant de les tasques d’organista i com a cap del cor de l’esmentada entitat el seu col·lega d’estudis, Miquel Rosselló.

1

-Miquel dels Sants Capó i Adrover (Felanitx, 1904 – Mèxic, 1978).

Tasques que el popularment conegut entre els seus conterranis com en Miquel des casino complí fins alguns anys abans del seu traspàs, esdevingut en el llogaret que l’havia vist néixer 77 anys abans, i que li mereixen el títol d’haver estat el darrer que ha cuidat el panorama musical de l’església d’Es Carritxó.

Vull afegir que aquest text mai hauria estat una realitat de no haver estat per l’ajuda desinteressada que el seu autor especialment ha rebut de: la comunitat de germans agustins de Palma, la comunitat de germans de la Salle de Madrid, don Rafel Adrover (nebot del germà Teodobert Rafel Adrover, Antoni en el segle), dona Raquel i don Daniel Julià (fills de Miquel Julià), dona Catalina Rosselló i dona Francisca Barceló (respectivament germana i neboda de Miquel Rosselló) i del propi don Rafel Adrover.

J. Círia i Maimó

Miquel Julià i Prohens. Imatge gentilesa dels seus fills, dona Raquel i don Daniel.

Antoni Adrover i Bennàssar. Imatge gentilesa dels germans de la Salle.

Rafel Adrover i Gomila. Imatge gentilesa del retratat.

Miquel Rosselló i Maimó. Imatge gentilesa de la seva germana, dona Catalina.

RACÓ DE GLOSES Intranscendent De ben petit ja els pares mos duien a beneir i d'aquí ja vaig sentir que una glosa sempre empara i serveix per llençar en cara hom vol dar seva opinió amb respecte i discreció de manera educada afegint-hi una tonada sense fer gaire remor.

Dins sa nostra societat reivindic s'educació i li vull fer menció sense dir cap desbarat sa pissarra ha caducat dins una aula col·lectiva sa pantalla mos captiva poderosa dependència per sostenir s'existència d'una economia viva.

Ja fou a s'Edad Mitjana on sonaven trobadors cantaven sense temors amb sa llengua occitana com pot ser sa catalana dues llengües oficials amb variants dialectals que mos han duit fins aquí provençal o mallorquí són riquesa cultural.

Mos rifen d'es de palau a qui agrada parar lloses amb decrets i lleis imposes als conills dins es seu cau amb rialles de babau dins un món sense timó on sa globalització per ells és un món utòpic fent creure'ns es filantròpic com a principal valor.

Tots els que podeu llegir aquest raconet de gloses reivindic vàries coses i a ningú vull atordir.

Es valor de sa paraula amb veu baixa i sense crit a mà alçada i per escrit mai no havia estat tan faula hem trencat qualsevol baula que enllaçava s'unió i no em fa mal es dir-ho que tant d'individualisme mos ha portat a s'abisme sa propera generació.

Per entendre s'humà actual s'ha d'espigolar s'història i fer ús de sa memòria tant escrita com verbal hom li mana es capital en tots els àmbits present amb el valor ascendent a punt de quedar estancat els recursos esgotats li queda es decreixement.

Es futur és sempre incert i m'agrada esser profètic es dir-ho en format poètic dins sa glosa jo me perd si una cosa se ben cert és que ens hem d'humanitzar i per fi recuperar valors de petites coses que ara semblen esser noses per millorar es benestar.

Es poble d'Es Carritxó i tota sa seva gent celebrarem de valent com mana sa tradició beneïdes i fogueró enguany tot es mateix dia que ens omple d'alegria cantar, ballar i torrar a tots vos vull desitjar salut, pau i harmonia.

Miquel Barceló Maimó

PATROCINA LA REGIDORIA DE FESTES DE L'AJUNTAMENT DE FELANITX, & ASSOCIACIÓ DE VEÏNS D'ES CARRITXÓ

IE

P LS o r C t OB

ER

a T 'm ST AM

BÉ

!

La Junta Directiva de l'Associació de Veïns d'Es Carritxó vos desitja unes bones festes i MOLTS D'ANYS NOTA: La Comissió Organitzadora declina qualsevol responsabilitat dels esdeveniments que es puguin produir durant les festes.

Portada: Fotografia de l'església d'Es Carritxó i fotografies de músics carritxoners.

assvescarritxo@gmail.com | Whatsapp 624 43 25 23

www.facebook.com/avsaescarritxo