Les Corts per la Independència
ESMENA A LA TOTALITAT #1 INTRODUCCIÓ S’entén per Full de ruta el pla detallat d’accions a seguir per assolir un objectiu concret i el calendari per dur-lo a terme. Des de fa força temps, els fulls de ruta elaborats i votats per l’Assemblea anualment contenen força revisions d’esdeveniments viscuts en el passat; estan farcits d’innumerables anàlisis de tot ordre que pretenen constatar la situació política i social del país; fan explicacions genèriques de mètodes de lluita contra l’opressió però que mai es tradueixen en fets; i solen parlar de nous embats, de cops de timó i d’altres suposades novetats que, en realitat, mai arriben a ser desenvolupades. Tot plegat, una és una música repetitiva però buida de contingut veritablement efectiu. És evident que cap d’aquests aspectes constitueix un pla d’acció ni un calendari. Més aviat tot queda com un conjunt de declaracions d’intencions que de fet entorpeixen més que no faciliten el camí cap el nostre objectiu. Resulta, a més a més, especialment preocupant que ara, des dels nostres mateixos òrgans de govern, se’ns plantegin qüestions com ara que “cal posar en marxa campanyes de protesta i d’acció directa i confrontació amb l’Estat que per la seva complexitat i risc hauran de ser pensades, definides i implementades des d’altres àmbits”. Això, plantejat a una entitat que ha estat capaç d’organitzar les més grans i massives manifestacions mai fetes i que va aconseguir imposar a les institucions la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. És incomprensible, alhora que inacceptable, que se’ns plantegi “externalitzar” a “altres àmbits” quins son aquests altres àmbits?- el disseny, la definició i la implementació de les nostres lluites. Vet aquí, doncs, que el resultat d’aquests plantejaments, d’aquesta inacció i d’aquests errors d’apreciació és, a dia d’avui, el desencís, el desencant, la pèrdua de confiança en nosaltres mateixos i, finalment, la desafecció i la reducció alarmant d’activistes disposats a mobilitzar-se i a lluitar perla independència. Davant d’això, ara, el que cal és tornar a ser l’Assemblea Nacional Catalana. El que cal és aconseguir tornar a enganxar la gent a la mobilització amb noves idees, basades en la lluita noviolenta, que generin la il·lusió necessària per a tornar a reemprendre el camí amb més energia que mai. És, per tant, urgent dedicar tots els nostres esforços a recuperar la capacitat mobilitzadora, a facilitar a la nostra gent tots els recursos que calen per encarar la confrontació amb convicció i fermesa. És urgent tornar a ser el motor de l'acció que arrossega tothom que vulgui la independència del país. La nostra tasca s’ha de centrar en la societat civil, que ens espera des de ja fa massa temps. I oblidar-nos, de moment, d'altres qüestions que ens distreuen de la feina i ens porten a conflictes. És urgent i prioritari organitzar-nos per a la confrontació. I, per això, la lluita noviolenta ha de ser la nostra eina. L'espoli ha de ser objecte d'accions, per descomptat, però no com a implicació en guerres socials o polítiques, sinó com a estratègia de combat per la independència. El mateix que la llengua, la immigració i tots quants elements es