FULL DE RUTA 2020 - 2021

FULL DE RUTA

FULL DE RUTA

2020 - 2021

TOT COMENÇA AMB EL TEU VOT

VIII

ASSEMBLEA GENERAL -1-

ÍNDEX 1. Introducció ........................................................................................................................ 3 2. Objectius estratègics ............................................................................................... 5 2.1. Reforçament de l’Assemblea ........................................................................... 5 2.2. Lideratge ....................................................................................................................... 6 2.3. Unitat d’acció independentista ..................................................................... 7

3. Línies d’acció estratègica .................................................................................... 7 3.1. Acció política .............................................................................................................. 8 3.1.1. Partits polítics ................................................................................................... 8 3.1.2. Societat civil ....................................................................................................... 9 3.1.3. Processos populars per construir democràcia republicana ......... 10

3.2. Lluita noviolenta ................................................................................................... 10 3.2.1. Mobilització ..................................................................................................... 10 3.2.2. Eines de País .................................................................................................... 11

3.3. Argumentari per la independència ........................................................... 11 3.4. Internacionalització del conflicte ............................................................. 11 3.5. Consell per la República Catalana ............................................................. 12 3.6. Model de país ........................................................................................................... 12 3.6.1. Igualtat d’oportunitats ............................................................................... 12 3.6.2. Ecologisme ........................................................................................................ 13 3.6.3. Precarietat social ........................................................................................... 13

FULL DE RUTA

3.6.4. País d’acollida ................................................................................................. 13

3.7. Fer créixer l’Assemblea ....................................................................................... 14 3.7.1. Assemblees de Base ...................................................................................... 14 3.7.2. Finançament de l’entitat ............................................................................ 14

3.8. Països Catalans ...................................................................................................... 14

-2-

FULL DE RUTA

1

1 1. INTRODUCCIÓ

2

2 Des de la seva fundació, l’Assemblea ha aprovat un Full de Ruta a la seva Assemblea Ge-

3

neral Ordinària anual, amb l’objectiu de guiar l’acció de l’entitat per a la consecució d’un

4

Estat català independent per vies pacífiques i democràtiques. Els fulls de ruta són ne-

5

cessàriament adaptatius, per tal com tenen en compte el context polític canviant. Així

6

mateix, beuen dels aprenentatges de l’acció política de l’entitat, de manera que reforcen

7

aquells elements que han funcionat i incorporen nous projectes i accions.

8

3 La injusta sentència del procés ha marcat un abans i un després en la relació de l’Estat

9

espanyol amb la ciutadania de Catalunya. Les penes duríssimes, que sumen gairebé 100

10

anys de presó, per a una gran part del govern de la Generalitat del 2015-2017 i per als

11

líders de les entitats de la societat civil, Assemblea i Òmnium, tot i que esperades, van

12

causar una commoció social molt important.

13

4 La maquinària repressiva de l’Estat espanyol, que utilitza la judicatura com a principal

14

instrument, continua colpejant persones i institucions, vulnera els principis democràtics

15

fonamentals i llança un missatge amenaçador amb la finalitat de desmobilitzar la societat

16

civil i escapçar l’independentisme.

17

5 Aquest darrer any, la repressió ha afectat centenars de persones que simplement exercien

18

els seu dret a la manifestació i a la protesta noviolenta. Tot plegat, però, lluny de fer-nos re-

19

trocedir, ens ha d’esperonar a persistir en el nostre objectiu i a emprar l’estratègia de lluita

20

noviolenta com una de les eines fonamentals per fer front a totes aquestes vulneracions i

21

preservar els nostres drets i la nostra llibertat.

22

6 En el front judicial, com ja va passar l’any anterior amb la sentència de Schleswig-Hols-

23

tein del juliol de 2018, les victòries han vingut de l’exterior. Així, una de les victòries més

24

importants ha estat la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxem-

25

burg, de 19 de desembre de 2019, que va dictaminar que Carles Puigdemont, Oriol Jun-

26

queras i Toni Comín eren eurodiputats pel fet de la seva elecció i, per tant, tenien immu-

27

nitat des d’aquell moment. Aquesta sentència acredita que es va produir una violació

28

flagrant dels drets polítics dels tres parlamentaris per part de la justícia espanyola, però

29

només ha pogut ser corregida en el cas dels que són a l’exili. El Tribunal Suprem, amb

30

insultant parcialitat i una total manca de respecte per la justícia, la qual suposadament

31

hauria d’honorar aplicant-la de manera imparcial i objectiva, va dictaminar que la sen-

32

tència no era d’aplicació en el cas d’Oriol Junqueras, pel fet d’haver estat condemnat ja

33

a inhabilitació. En els darrers dies, com a resultat del Brexit, la consellera Clara Ponsatí

34

ha estat proclamada eurodiputada. L’Estat espanyol pretén que vagi a Madrid a recollir

35

l’acreditació per, d’aquest manera, poder-la detenir.

-3-

FULL DE RUTA

36

7 Les vulneracions de drets civils i polítics, però, no cessen i ara afecten el president de

37

la Generalitat, Quim Torra, el qual ha rebut una sentència d’inhabilitació del TSJC per

38

exercir el seu dret legítim de llibertat d’expressió en demanar l’alliberament dels presos

39

polítics. Els poders jurídics de l’Estat espanyol han menyspreat, un cop, més la sobirania

40

del Parlament de Catalunya el qual, incapaç de complir les seves pròpies resolucions,

41

ha acatat novament ingerències inacceptables per decidir qui pot ser o no president del

42

nostre govern.

43

8 La incapacitat per part dels partits polítics independentistes de preservar i defensar les

44

institucions catalanes i els seus representants electes davant l’atac frontal de la judi-

45

catura espanyola ha provocat la propera dissolució del Parlament i la convocatòria de

46

noves eleccions.

47

9 En aquest context particularment advers, no s’ha pogut assolir l’objectiu principal del

48

darrer Full de Ruta de l’entitat, de maig de 2019: aconseguir la unitat estratègica de tots

49

els actors polítics per reprendre el camí cap a la independència.

50

10 Amb l’objectiu de fer efectiva aquesta unitat estratègica, l’Assemblea ha participat en

51

reunions d’una taula d’agents independentistes, formada per grups parlamentaris i en-

52

titats, l’únic fruit de la qual han estat les mobilitzacions unitàries durant el judici i la

53

postsentència. L’Assemblea ha acceptat algunes propostes, en particular de caire dis-

54

cursiu i organitzatiu, per preservar la resposta unitària que la ciutadania reclamava.

55

A nivell intern, aquest esforç s’ha viscut en ocasions com una pèrdua d’autonomia o

56

d’influència política de l’entitat.

57

11 El paper de l’Assemblea, entitat transversal des de la seva fundació, es fa més difícil en

58

els moments de menys unitat entre els partits polítics independentistes, quan la com-

59

petència electoral domina la seva actuació. Tot i que això no és nou i ja ha succeït en el

60

passat, l’Assemblea s’haurà de fer forta en una posició sòlida i d’independència davant

61

dels partits polítics. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests matei-

62

xos partits.

63

12 Més enllà de grans accions unitàries, com la que va ser el referèndum d’autodetermina-

64

ció de l’1 d’Octubre, l’Assemblea ha d’actuar amb independència, guiada només pel seu

65

objectiu fundacional, i treballar tant en aquells espais de la societat civil que pot prepa-

66

rar millor per a la ruptura democràtica, com en el manteniment de la seva influència en

67

el discurs polític i en l’acció dels partits.

68

13 Cal, doncs, que com a entitat ens dotem un any més d’un Full de Ruta potent, decidit i

69

compromès amb el nostre objectiu però, alhora, plausible i executable. L’assoliment de

70

la independència depèn, en gran part, del moviment independentista organitzat, del

71

qual l’Assemblea ha estat i seguirà essent motor.

-4-

FULL DE RUTA

72

14 2. OBJECTIUS ESTRATÈGICS

73

15 L’Assemblea es referma en la convicció que la independència només serà possible amb

74

una ruptura democràtica. Fer efectiva la independència en un context de no acord amb

75

l’Estat espanyol no és fàcil, però que hi hagi un canvi favorable, tant en l’opinió pública

76

espanyola com en l’estructura profunda de l’Estat espanyol, que signifiqui respectar el

77

dret d’autodeterminació i acceptar la possibilitat de la independència de Catalunya mit-

78

jançant un referèndum acordat, ha quedat demostrat que és pràcticament impossible.

79

16 Ara bé, dos anys després de l’1 d’Octubre, s’ha evidenciat que el lideratge polític del mo-

80

viment independentista no estava preparat per a la ruptura. Accions rupturistes com el

81

referèndum partien del convenciment de gran part dels actors que es forçaria l’Estat es-

82

panyol a un diàleg i a una negociació. Aquesta expectativa va fallar estrepitosament. La

83

resposta no pot ser ni seguir fent creure que el diàleg amb l’Estat espanyol ens portarà

84

la independència, ni fer un discurs d’unilateralitat únicament retòric. La unilateralitat

85

és l’única via realment factible que ens ha de permetre avançar més. La ruptura es pre-

86

para. La independència es prepara i es fa efectiva. I l’Assemblea aposta clarament per

87

preparar-la i fer-la efectiva.

88

17 2.1. Reforçament de l’Assemblea

89

18 Durant aquest darrer període, l’Assemblea s’ha trobat en un escenari absolutament nou.

90

Els nostres expresidents, Carme Forcadell i Jordi Sánchez, són a la presó des de fa més

91

de dos anys, el govern està repartit entre les presons i l’exili, i centenars de càrrecs pú-

92

blics i persones de la societat civil també han estat investigades, detingudes, ferides,

93

mutilades o jutjades per l’aparell de l’Estat espanyol. No ha estat un període fàcil.

94

19 L’Assemblea ha d’obrir una nova etapa, que ve marcada per alguns fets destacables:

95

l’aparició del Consell per la República Catalana, la lluita cada cop més cruenta per l’he-

96

gemonia autonòmica dels principals partits independentistes i el naixement dins la so-

97

cietat catalana d’altres moviments independentistes.

98

20 Hem d’aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat

99

Nacional han d’estar al costat de les Assemblees de Base i treballar per crear l’ambient

100

de confiança necessari per tal que se sentin tan a prop com sigui possible de la Seu

101

Nacional. Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes

102

reactives per tal de mitigar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem co-

103

mençat a fer campanyes proactives i valentes, encarades a empoderar la societat, com

104

la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les

105

Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efectives. En

106

el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les -5-

107

Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació institucional a les

108

Assemblees Exteriors. Cal insistir en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la

109

a d’altres aspectes.

110 21 L’Assemblea ha de potenciar les consultes internes, sobretot per prendre decisions sobre 111

àmbits no recollits en el present Full de Ruta. També facilitarà que les Assemblees de

112

Base puguin fer ús d’aquest mecanisme en qüestions que pertoquin al seu àmbit.

113 22 2.2. Lideratge 114 23 En aquesta nova etapa, l’Assemblea haurà de lluitar per tornar a ocupar l’espai central 115

del debat polític públic i evitar que se’ns col·loqui en una posició radicalitzada per desle-

116

gitimitzar-nos. L’Assemblea haurà de tenir una posició que la farà més crítica, cosa que

117

comporta una major incomoditat per als actors polítics que tenen patrimonialitzada

118

la representativitat política de la societat. Aquests actors polítics estan posposant i

119

abandonant, a causa de la seva lluita per l’hegemonia autonòmica, el nostre objectiu

120

fundacional, la independència de Catalunya.

121 24 L’Assemblea és l’entitat que ha fet possible que l’independentisme hagi pujat fins a límits 122

no somniats abans del 2010. És evident que sense l’Assemblea no hi hauria hagut un 1

123

d’Octubre. I és evident, també, que sense l’Assemblea, després de la brutal repressió de

124

l’Estat espanyol i la mancança absoluta de responsabilitat dels partits polítics indepen-

125

dentistes, l’independentisme estaria vençut. Ara bé, les campanyes d’apoderament de

126

la societat, com Eines de País, necessiten que es col·labori amb altres entitats (sindicats,

127

associacions professionals, patronals, etc.). Caldrà impulsar aquesta col·laboració, que

128

no només s’ha de fer des del Secretariat Nacional, sinó que s’ha de fer a tot el territori i

129

des de tots els sectors socials i professionals. Les Assemblees Territorials tenen experi-

130

ència de treball en xarxa amb les mobilitzacions unitàries o amb les antigues taules pel

131

dret a decidir. Ara, tal com ja ho fan les Assemblees Sectorials, hauran de treballar en

132

xarxa en campanyes d’apoderament i creació d’alternatives.

FULL DE RUTA

133 25 Per tot això, és més que necessària una moral de victòria per poder assolir els objectius.

134

L’Assemblea ha de posar en valor, en les seves campanyes de difusió, la perspectiva his-

135

tòrica per, sense deixar de ser crítics en tot allò que es consideri, evitar ser presoners

136

del desànim que puguin generar alguns dels moments del camí cap a la independència.

137 26 L’Assemblea no ha de contribuir a la frustració, al desànim ni a la confrontació entre les 138

pròpies files independentistes; ha d’assumir la responsabilitat d’exercir de frontissa,

139

de recordar i resituar l’objectiu polític i l’adversari comú al si de l’independentisme, i

140

d’aportar aquells elements que permetin recuperar i mantenir la moral de victòria. Ha

141

de vetllar perquè les disputes electorals o socials tinguin el mínim impacte en el fet de

142

seguir avançant; ha de posar el focus en tots aquells aspectes que promouen l’optimis-6-

143

me, la il·lusió i l’esperança.

144 27 A causa de la complexitat conjuntural i la disparitat estratègica dels diversos actors sobi145

ranistes, apostem perquè l’Assemblea s’encarregui de formar un grup d’anàlisi, amb per-

146

sones de perfils transversals i diversos, que pugui evolucionar cap a un grup de generació

147

d’idees o think tank, per tal d’estudiar de forma coordinada amb d’altres espais quins són

148

els escenaris més viables i factibles per arribar a la independència i com materialitzar-los.

149 28 2.3. Unitat d’acció independentista 150 29 Des dels inicis de l’Assemblea hem fet bandera de la unitat d’acció independentista. Hem 151

demanat i exigit, de vegades amb èxit i d’altres amb no tant, que els partits concorre-

152

guessin junts a les eleccions. També ens hem acostat a organitzacions independentistes

153

amb el mateix objectiu i hem aconseguit que fessin seves les demandes de la societat.

154

Nosaltres no defallirem en aquesta línia. Hem arribat on som perquè anàvem en la ma-

155

teixa direcció. L’Assemblea continuarà en aquest repte. Només junts som forts. És per

156

això que ens emplacem a assumir el repte de bastir un projecte que garanteixi una unitat

157

estratègica que ens permeti sortit de l’atzucac actual.

158 30 3. LÍNIES D’ACCIÓ ESTRATÈGICA 159 31 En el Full de Ruta anterior identificàvem 3 possibles escenaris, i prioritzàvem el de la 160

via unilateral, ja que no depenia ni de l’Estat espanyol ni de la comunitat internacional.

161

Després dels esdeveniments succeïts el darrer any, ara és clar que aquesta via és l’única

162

possible.

163 32 Hem parlat molt sobre la unilateralitat com a via legítima i democràtica, però aquesta 164

paraula encara provoca un cert rebuig, fins i tot en alguns sectors de l’independentisme.

165

Hem d’explicar bé, què és, què representa i com l’hem de dur a terme perquè sigui molt

166

més entenedor el concepte que volem transmetre.

FULL DE RUTA

167 33 És també imprescindible que situem al centre del debat públic una proposta seriosa 168

d’unilateralitat factible, que signifiqui una veritable avantguarda del moviment, que con-

169

tingui propostes i escenaris perfectament materialitzables, amb indicació clara dels ris-

170

cos implícits, i cal conjurar-nos col·lectivament per assumir-los amb fermesa i preparació.

171 34 Es voldrà difondre el relat que la independència no és possible (es dirà que només amb 172

un 50% de suport no és viable, que no hi haurà reconeixement internacional, que cal que

173

tingui més suport, etc.) i, per tant, s’intentarà que tota via unilateral resti desautoritzada

174

per molt de temps per tal que l’1 d’Octubre quedi del tot desvalorat i l’Assemblea situada

175

en la marginalitat del relat.

176 35 Haurem de fer veure que la independència unilateral, a més de ser perfectament possi-7-

177

ble, resulta indispensable per a la llibertat i el progrés de tota la ciutadania de Catalu-

178

nya. És, per tant, imprescindible que posem l’objectiu de la independència al centre del

179

debat com a resultat del dret d’autodeterminació exercit l’1 d’Octubre. Totes les forces

180

independentistes han d’entendre que la unitat estratègica, tant política com jurídica, és

181

fonamental per a la consecució de l’objectiu.

182 36 Des de l’Assemblea, en consulta interna, es va aprovar demanar als partits polítics inde183

pendentistes que mantinguessin una postura de bloqueig a la investidura de qualsevol

184

govern de l’Estat espanyol i que actuessin amb unitat estratègica en els fronts exteriors.

185

Els partits no han actuat en aquesta línia i ens trobem davant d’una situació que pot va-

186

riar en els mesos que venen. S’ha negociat amb el govern espanyol la configuració d’una

187

taula entre els dos governs per buscar una solució política al conflicte català. Som cons-

188

cients que aquesta taula difícilment aconseguirà cap èxit en relació amb la convocatòria

189

d’un referèndum binari i pactat sobre la independència, però malgrat això creiem oportú

190

continuar treballant en aquest sentit.

191 37 L’Assemblea participa en la taula prèvia catalana amb tres condicionants: que només 192

hi assisteixin partits/entitats independentistes; que el tema de debat sigui l’accés a la

193

independència i que se’n negociïn els termes en base a una majoria independentista al

194

Parlament o en base a un referèndum binari i vinculant acordat amb l’Estat espanyol; i

195

que les reunions siguin públiques. La nostra funció serà ser garants d’aquestes tres con-

196

dicions, tot i ser escèptics en relació als resultats.

197 38 3.1. Acció política 198 39 3.1.1. Partits polítics 199 40 De cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, caldrà iniciar una campanya 200

de presència pública en els mitjans de comunicació i en actes diversos per exigir als par-

201

tits una proposta de mandat cap a la independència per la via unilateral, amb una unitat

202

estratègica que la sustenti.

FULL DE RUTA

203 41 L’Assemblea només donarà suport només als partits polítics que assumeixin explícita204

ment aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver

205

manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

206 42 Si fruit d’aquestes eleccions es constatés una majoria social independentista a partir del 207

50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar

208

pas a la investidura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

209 43 S’haurà de generar un ambient previ de plebiscit unilateral que converteixi les eleccions 210

en un acte d’autodeterminació amb una força similar a l’1 d’Octubre. Existeixen fórmules

211

per assolir-ho si comptem amb la complicitat de totes les forces polítiques i socials, i és

212

la nostra responsabilitat proposar-les i defensar-les. Hem de recuperar el lideratge en -8-

213

acció política propositiva i proactiva.

214 44 El nou govern català hauria de ser capaç de preparar i bastir amb determinació les eines 215

necessàries per, quan fos el moment, rehabilitar la declaració del 27 d’Octubre i fer una

216

declaració política en seu parlamentària. Així mateix, hauria de demanar a la ciutada-

217

nia que l’acompanyés en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de

218

l’Estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra

219

sobirania. Alhora s’hauria de demanar el reconeixement internacional.

220 45 3.1.2. Societat civil 221 46 S’ha de treballar la creació d’una Taula Social per la Independència amb tots els actors 222

independentistes de la societat civil. No hem d’oblidar que només quan el poble ha mar-

223

cat múscul, els polítics l’han seguit. Hem de desenvolupar i liderar un projecte que sigui

224

compartit per una immensa majoria de la ciutadania.

225 47 Hem de retornar als dies previs a l’1 d’Octubre com a exemple d’objectiu comú i uni226

tari, perquè no podem desvalorar el que va passar. Vam votar democràticament i vam

227

guanyar democràticament. I aquest ha de ser el nostre punt de partida. Els dies previs

228

al referèndum, el missatge era molt clar: la societat civil, els partits polítics i el govern

229

farien tot el possible perquè es pogués celebrar i, posteriorment, seria feina dels partits

230

polítics implementar-ne el resultat. Podem dir que l’1 d’Octubre va ser una realitat, però

231

a partir de llavors, els partits, el govern i el Parlament no van complir el seu compromís.

232

I una errada de la societat, que els va donar suport i confiança, va ser acceptar aquesta

233

situació que ens ha portat fins avui.

FULL DE RUTA

234 48 I ara, després de més de dos anys, hem de veure què ha passat. Per una banda, l’acció 235

o, millor dit, la inacció dels partits polítics independentistes a l’hora de buscar una es-

236

tratègia per fer efectiu allò que es va votar. Per l’altra, les seves estratègies electorals,

237

respectables en una situació normal, però no en aquest context; la duresa repressiva de

238

l’Estat espanyol, a la qual hem de sumar darrerament l’acció repressiva a la Conselleria

239

d’Interior; i la por d’alguns davant d’aquesta repressió, justificada amb l’excusa de tenir

240

companys tancats o exiliats. Els partits polítics independentistes tampoc no han fet revi-

241

sió del que va passar, del que no van fer i, sobretot, del que no tenien preparat.

242 49 Aquesta inacció per arribar a la independència la trobem als missatges o a les accions que 243

fan els partits polítics. Cal recordar que en tots els Fulls de Ruta els partits polítics són

244

considerats la baula feble i canviant del procés.

245 50 Si tenim clar que els camins seguits fins ara no ens porten a la independència i que la nos246

tra vocació com a entitat no és guanyar eleccions, hem de fer un pas endavant i tornar a

247

liderar el procés social independentista. Liderar no vol dir fer-ho electoralment, però el

248

nostre lideratge ha de portar a canviar els missatges o els lideratges polítics actuals. Un -9-

249

bon exemple són els canvis polítics introduïts a partir del setembre de 2012. Però per fer

250

això hem de ser molt clars. No podem jugar a dues veritats. I aquí és on hem d’aplicar la

251

nostra força per ser creïbles i liderar socialment el procés.

252 51 3.1.3. Processos populars per construir democràcia republicana 253 52 L’Assemblea pot impulsar processos participatius deliberatius per tot el territori que 254

habilitin la ciutadania per definir com ha de ser l’organització política que volem do-

255

nar-nos i per aprendre a donar-nos-la. La ciutadania és l’eina de país per avançar cap a

256

la independència des de la sobirania popular, apostant per una democràcia republicana

257

deliberativa.

258 53 3.2. Lluita noviolenta 259 54 Com ja dèiem al nostre Full de Ruta del 2019-2020, la lluita activa noviolenta és una lluita 260

basada en la intel·ligència, que es fonamenta en la força del poble organitzat i que de-

261

fensa els drets sense conculcar-ne cap. Un dels seus mitjans és debilitar els pilars de po-

262

der de l’adversari a través de la planificació d’accions de denúncia, de no cooperació, de

263

creació d’alternatives i de desobediència civil, sempre dins d’una estratègia prèviament

264

definida per aconseguir els canvis polítics que busquem.

265 55 Aquest darrer any s’ha fet formació i s’han treballat diferents línies d’actuació dins la 266

noviolència. Caldrà seguir amb aquesta estratègia. Els petits guanys i els avenços ga-

267

rantiran la motivació de la societat, alhora que la situaran com a motor al capdavant del

268

procés cap a la independència.

269 56 L’estratègia ha de ser pensada a nivell nacional però amb capacitat d’incidència territori270

al, aprofitant la nostra xarxa d’Assemblees de Base. Cal una preparació prèvia i una bona

271

planificació de les accions.

272 57 Dins de les línies d’acció pròpies de la lluita noviolenta, l’Assemblea s’ha centrat en dues 273

grans línies: les accions de mobilització, que són bàsicament accions de denúncia, i les

274

accions de no cooperació i de creació d’alternatives, que s’han emmarcat en la campanya

275

Eines de País.

276 58 3.2.1. Mobilització

FULL DE RUTA

277 59 Està claríssim que som una organització que, per la seva presència territorial, té una 278

capacitat mobilitzadora de les més grans del país. Hem de sortir al carrer tantes vegades

279

com sigui necessari, però amb una estratègia ben definida i amb un objectiu clar. Hem

280

de valorar i modular el com i el quan però, sobretot, el per a què.

281 60 El paper de l’Assemblea ha d’adaptar-se a aquest nou marc d’actuació. Seguint la seva tra282

dició i fidel als seus principis fundacionals, l’Assemblea seguirà mobilitzant lliurement,

283

alhora que mantindrà relacions de col·laboració amb la resta d’actors mobilitzadors sem-

284

pre que ho considerem adient.

-10-

285 61 En aquesta línia, veiem amb molt bons ulls l’aparició de nous moviments socials, que 286

sempre des de la noviolència, lluiten per aconseguir la independència de Catalunya. I

287

l’Assemblea es posarà al seu costat, sumant esforços i sinergies per fer el camí conjun-

288

tament.

289 62 Avui més que mai, el país l’està construint la gent. És per això que l’estratègia de les mo290

bilitzacions de l’Assemblea s’ha d’adaptar a les necessitats actuals de la massa social del

291

projecte independentista. Fins ara ens hem centrat en mobilitzacions de reivindicació i

292

protesta. En endavant, a aquestes, caldrà afegir-hi mobilitzacions noviolentes que visua-

293

litzin la preponderància territorial i la força de la gent.

294 63 3.2.2. Eines de País 295 64 Un dels principals reptes que hem afrontat en els darrers temps ha estat, sense cap 296

mena de dubte, la nostra campanya Eines de País. De fet, aquesta campanya s’emmar-

297

ca dins la lluita noviolenta com una acció de no cooperació o de creació d’alternatives.

298

En aquest període hem fet, amb aquest nom, diverses campanyes de sensibilització i

299

d’empoderament de la societat civil. Hem fet: Tu Votes, Tu Comptes; Consum Estratègic;

300

Anem x Feina; hem donat suport als sindicats independentistes, etc.

301 65 Hem aconseguit que la candidatura independentista obtingués la presidència de la Cam302

bra de Comerç de Barcelona; que milers de catalans i catalanes fessin el canvi de com-

303

panyia cap a aquelles empreses que no van traslladar la seva seu fora de Catalunya i

304

que tenen un comportament ètic i compromès amb el país; hem enfortit la presència

305

de sindicats independentistes arreu del país; hem intentat fer un canvi de paradigma i

306

impulsar una nova manera de fer política amb Primàries. Però queda encara molta feina

307

a fer per tal d’assolir espais de poder en tants sectors socials com sigui possible.

308 66 L’Assemblea també donarà suport als projectes engrescadors, institucionals o no, que 309

tinguin com a objectiu la creació o implementació efectiva d’estructures d’estat.

310 67 3.3. Argumentari per la independència

FULL DE RUTA

311 68 Amb l’objectiu de tornar a posar la independència al centre del relat, caldrà tornar a fer 312

campanyes d’arguments, basades en estudis sociològics que tinguin en compte la for-

313

ma com els fets ocorreguts en els darrers anys han impactat en el posicionament que

314

diferents sectors de la societat catalana amb perfils específics tenen en relació amb la

315

independència.

316 69 3.4. Internacionalització del conflicte 317 70 L’àmbit internacional segueix sent un front estratègic per a la causa catalana. Cal fer sen318

tir la nostra veu en tots els fòrums internacionals possibles i treballar-ne les complicitats.

319 71 En l’actual mandat, el Secretariat Nacional ha aprovat la creació d’una Oficina Internacio320

nal i l’entrada a l’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats) com a mem-11-

321

bre de ple dret, en representació del poble de Catalunya. S’han aconseguit dos dictàmens

322

favorables del Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de Nacions Unides i també que

323

23 Estats membres de l’ONU expressessin, en el marc de l’Examen Periòdic Universal,

324

la seva preocupació pel que fa a la situació dels drets civils i polítics a l’Estat espanyol.

325

S’ha ampliat la presència de l’Assemblea en conferències i fòrums d’organismes interna-

326

cionals, s’han obert noves Assemblees Exteriors (ja en són més de 30) i s’ha potenciat la

327

seva capacitat operativa.

328 72 Pel que fa a les prioritats estratègiques en l’àmbit internacional, cal potenciar i millo329

rar la capacitat operativa de les Assemblees Exteriors, cal seguir treballant la incidència

330

institucional directa a l’exterior i continuar reforçant la comunicació internacional i les

331

campanyes informatives en diferents idiomes.

332 73 Una altra de les línies prioritàries de treball ha de ser l’aposta per l’expansió de l’Assem333

blea a nous països i territoris, especialment en aquells on s’identifiqui que aquesta pre-

334

sència pot tenir un impacte més significatiu pel que fa a l’establiment de noves aliances

335

i complicitats per al moviment independentista.

336 74 3.5. Consell per la República Catalana 337 75 L’Assemblea, com a part de l’òrgan de govern del Consell per la República Catalana, farà 338

costat de manera decidida a les accions que el Consell desenvolupi i ajudarà a difon-

339

dre-les.

340 76 Es donarà suport al vessant exterior del Consell per la República Catalana per aconseguir 341

el reconeixement del nou Estat català per part d’altres Estats en el moment de proclamar

342

la República catalana. La nostra xarxa d’Assemblees Exteriors, que tan bona feina estan

343

fent en aquest sentit, col·laborarà amb el Consell per la República, sempre d’acord amb

344

les directrius del Secretariat Nacional i de la corresponent comissió d’internacional.

345 77 També es col·laborarà en la seva tasca d’acció interior, com per exemple, el desplegament 346

institucional de la e-República, la participació política i l’impuls decidit als Consells Lo-

347

cals per la República Catalana en tot el territori català.

348 78 3.6. Model de país

FULL DE RUTA

349 79 Atès que constatem que no tindrem un país lliure, socialment just i solidari sense la inde350

pendència, considerem bàsic treballar els següents punts:

351 80 3.6.1. Igualtat d’oportunitats 352 81 Tenim un repte com a país modern i del segle XXI: que totes les persones tinguin els ma353

teixos drets i les mateixes oportunitats. En aquest sentit, cal assegurar la igualtat de

354

gènere i denunciar la discriminació i els atacs constants que pateixen certs col·lectius.

355

És la nostra obligació com a entitat donar suport a totes aquelles iniciatives destinades

356

a eliminar les estructures patriarcals per eradicar aquestes situacions. Només si assolim -12-

357

una societat justa, amb els mateixos drets per a tothom serem dignes de la nova Repú-

358

blica catalana que volem assolir.

359 82 A l’imaginari popular hi ha la creença que els joves no hi són, que passen de tot, que la 360

política no els interessa. Això és un greu error. Els joves han demostrat que hi són quan

361

hi han de ser. Han estat presents en totes les mobilitzacions, protestes i concentracions.

362

La nostra funció és conèixer les seves preocupacions, les seves inquietuds i vertebrar les

363

seves reivindicacions. Els joves, que són el futur del nostre país, tenen moltes dificultats

364

per aconseguir entrar al mercat de treball i aconseguir la independència econòmica. No

365

tenen possibilitats d’aspirar a una vida digna i sovint han de marxar fora del país per

366

buscar un futur millor.

367 83 3.6.2. Ecologisme 368 84 L’Assemblea ha d’apostar decididament per la lluita ecologista i ha d’implicar-se en els 369

diversos moviments existents en defensa d’un futur sostenible, concretament en els 17

370

objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 de Nacions Unides. Cal re-

371

prendre la lluita per la defensa del territori i del clima com un dels eixos importants dins

372

la lluita per l’alliberament i la vertebració dels Països Catalans.

373 85 L’Assemblea ha de donar suport a les entitats ecologistes, treballar per enfortir-les i col·la374

borar-hi.

375 86 També haurà de facilitar i promoure que les Assemblees de Base s’impliquin en projectes 376

ecològics i relacionats amb el canvi climàtic.

377 87 De planeta, només en tenim un. És la nostra responsabilitat deixar un món millor per a 378

les generacions futures. Si destruïm el planeta, la República catalana no ens servirà de

379

res.

380 88 3.6.3. Precarietat social 381 89 Cal donar suport a totes aquelles iniciatives orientades a garantir els drets de les perso382

nes en tots els nivells: socials, educatius, materials, etc. Volem un model de societat que

383

asseguri el dret a l’habitatge i un salari mínim que permeti tothom viure amb dignitat.

FULL DE RUTA

384 90 Cada dia veiem desnonaments, augments desorbitats de lloguer i sous cada vegada més 385

precaris, que generen angoixa i desesperació en bona part de la població. Hem d’exigir al

386

Parlament que legisli pensant en els drets de totes les persones.

387 91 3.6.4. País d’acollida 388 92 Històricament, Catalunya ha demostrat que és un país d’acollida. Per avançar en aquesta 389

línia, el país necessita disposar dels recursos suficients per poder acollir els nouvinguts

390

en condicions dignes per tal que s’integrin plenament a la nostra societat i se sentin part

-13-

391

del país.

392 93 3.7. Fer créixer l’Assemblea 393 94 3.7.1. Assemblees de Base 394 95 Les Assemblees de Base són la part visible del territori, cal dotar-les, doncs, de les eines 395

necessàries que els permetin treballar i propagar els valors de la República catalana a tot

396

el país. S’han de fer tan visibles com sigui possible al carrer i també hem d’implicar-les en

397

les diverses campanyes de l’entitat per tal que hi donin suport i les facin seves.

398 96 Malgrat que les Assemblees de Base són sobiranes dins del seu àmbit territorial o sec399

torial, han de tenir clar que formen part de l’entitat i, per tant, són corresponsables de

400

totes aquelles accions que es fan en qualsevol àmbit. Tots plegats, tant les Assemblees

401

de Base com el Secretariat Nacional, hem de ser conscients que s’han de seguir sempre

402

les línies marcades i aprovades a l’Assemblea General Ordinària i a les consultes telemà-

403

tiques que fem, així com les directrius que emanen dels nostres Estatuts i Reglament de

404

Règim Intern.

405 97 3.7.2. Finançament de l’entitat 406 98 Hem de recordar que, estatutàriament, la nostra entitat no pot tenir cap subvenció públi407

ca, per aquest motiu hem de trobar formes i fórmules innovadores que ens permetin te-

408

nir un millor finançament. Fins avui, l’entitat s’ha finançat, bàsicament, amb les quotes

409

dels membres de ple dret i amb la venda de samarretes per a l’11S. Aquesta darrera font

410

de finançament ha de reduir-se fins a esdevenir innecessària. Així doncs, cal incrementar

411

el nombre de membres de ple dret, amb campanyes actives de captació de sòcies i socis,

412

i pensar noves fórmules de finançament de campanyes concretes.

413 99 3.8. Països Catalans

FULL DE RUTA

414 100 L’Assemblea ha d’aprofundir en la construcció de la confederació dels Països Catalans.

415

Des del Consell d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, i amb la participació de tots

416

aquells agents que es considerin oportuns, cal plantejar la definició d’un model integral

417

per als Països Catalans. Un projecte que permeti rebatre el model espanyol i francès, i

418

que sigui acceptat i defensat pels diferents actors culturals i sobiranistes d’arreu de la

419

nació.

420 101 Així mateix, l’Assemblea ha de continuar potenciant les diades nacionals, la Universitat 421

Catalana d’Estiu i tots aquells congressos i espais que treballin, des d’una òptica nacio-

422

nal, per la defensa de la llengua i cultura catalanes. Ara, més que mai, cal vetllar perquè

423

la llengua es mantingui al carrer, a les escoles, als mitjans de comunicació, a les entitats,

424

i als organismes i institucions oficials.

-14-