cultura en nous formats
històries narrades
taula rodona deu anys de fira 3
propostes i valoració de la Fira
4-7
la descoberta de la història amb les veus del temps
9
ALCOVER - OCTUBRE DE 2013- 10a EDICIÓ
alcover A?
N A M I U Q , Í U Q A I
11, 12 i 13 D’OCTUBRE DE 2013 música, festa i percussió
un convent de coneixement
els trastos
bandarres
més festius
12
14
el despertar de l’art
18-19
2#quatre lletres
ESTIGUES AL CAS...
youtube.com/ user/AgutzilTelematic
i a www.alcover.cat
facebook.com/ firadebandolers
@FiradeBandolers 10a edició
Sergi Franch i Segarrès
La llavor de la discòrdia
Onzena Fira de Bandolers d’Alcover, desè Diari de la Fira Nascuda la proposta i assumit el repte de reconvertir la Fira en un espai de recreació, joc amb la història i redescoberta del passat, el col·lectiu de persones que treballen perquè aquesta Fira sigui reeixida va valorar la necessitat d’un diari, una publicació, un espai on esplaiar-se amb la proposta de Festa. Fa deu números.
El guió estava dibuixat i la proposta era I al cap d’un any de la Fira de Bandolers, ferma: la Fira passava a mirar Alcover de la comissió va treballar en el repte de donar nou, a redescobrir els seus carrers, places a aquest esdeveniment una publicació que i records, a recuperar la història per no només ampliés el programa, sinó que a fer-la espectacle, i amb la exposés algunes de les propostes i NO proposta que tothom se la fes necessitats de la Fira. A seva, i en fos protagonista. ÉS L ACIÓ I naixia el Diari de la Fira, El guió -gruixut- necessitava BR L. Fem excusa per trobar amigues, E L CE IONA m el companys i col·laboradors que ser digerit amb temps i pauDIC ene sa, però la proposta més TRA ateix, v nim a obrissin l’apartat de la recerca i e aviat tenia pinta de repte. la reflexió al voltant de la singuel m r que t . Per a tot allò, era necessari o a l l laritat d’una festa d’aquest tipus. s i a m de c un espai, un racó d’idees on També un espai per escoltar els es continguessin elements i testimonis de les persones que recursos que podrien ser utilitzats participaven en la Fira per saber què hi més endavant, una parada per deixar-hi trobaven a faltar de cercar-hi pistes de què reposar les ocurrències llençades a l’aire i calia fer per a millorar. I també de ressedeixar-les assecar. I que fessin fruit: calia guir la història més recent dels oficis, els una publicació, una revista, alguna cosa. treballs, els jornals i les cases amb la veu
“
Naixia el Diari de la Fira, excusa per trobar amigues, companys i col·laboradors que obrissin l’apartat de la recerca i la reflexió al voltant de la singularitat d’aquesta festa.
d’alguns dels testimonis. I així, fent aquest exercici de mirar enrere, trobar un poble que ha canviat però que manté orgullosament l’essència. Fent possible la Fira, i fent possible aquest Diari.
EDICIÓ: AJUNTAMENT D’ALCOVER · PRODUCCIÓ: ALCOVER RÀDIO · ADREÇA: HORT DE SANT ANTONI S/N, 3 43460 - ALCOVER (L’ALT CAMP) · TELÈFON 977-76.01.66 · COL·LABORADORS: JOSEP MARIA LLAURADÓ, SERGI FRANCH I ÀNGELS FELIU · MAQUETACIÓ I DISSENY: SERGI FRANCH · FOTOGRAFIA: JORDI RIBELLAS · CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: ROSA SANROMÀ · CONTACTE A/E: radio@alcover.cat · WWW.ALCOVERADIO.CAT / WWW.ALCOVER.CAT
La injustícia creix, les antigues normes s’esgoten amb la realitat i el món on els homes es guanyen la vida treballant (fer-ho d’altra manera està molt mal vist) s’acaba. Un arquitecte selvatà és enxampat escampant monedes falses que ja corren pel poble, les peses són trucades, els forns de pa hi veuen l’encert d’engreixar la farina de blat amb d’altres de més barates... L’estirar més el braç que la màniga per a uns, mentre que a d’altres els comença a pujar la mosca al nas. Perduda la bona fe no hi ha policia, funcionari o supervisor que pugui contenir tant d’espavilat. El mostassaf mira de vetllar per la qualitat, mesura i preu d’allò que es posa a vendre a mercat. I de pas, que es mantingui el bon fer, o almenys intentar-ho. Una feina especial la seva, incompatible amb d’altres oficis, com la d’administrador, l’escrivà de guardes -que feia de jutge de pau- o el clavari, el tresorer municipal. Això de les incompatibilitats, après al parvulari de la història moderna, i oblidat a la càtedra de la contemporània. Enmig del garbuix, allà, resignats queden els artesans de mans estellades que veuen com els marges comercials van creixent i fan grans les cases d’alguns tractants, i bastants espavilats. Enmig la disbauxa d’antigues normes que es desfan, els carrers comencen a respirar la crispació i l’embolic, el retret i la queixa lògica. La llavor de la discòrdia creix en la fèrtil terra de la injustícia permanent, fent florir espurnes. I tothom pren part pensant-se raonable. De la discòrdia, n’emergiran els bàndols, i enmig la brega alguns morts, que hauran de ser venjats. Arribarà l’exili i els discrets suports als fugitius que branden per les muntanyes, acusats de terribles bandits, tot esperant que arribi el dia de la justícia. Alcover al segle XVI. Aquesta, una història passada en el pèndul de la història que va i torna, i que enguany s’explica.
Í AQUQUI MANA?
“
3#
descobrint tresors
Fórmules imaginatives per entrar públic als museus, i que en surti satisfet i amb nous coneixements apresos
Museu d’Alcover C. Costeta, 1 – 3 Tel: (34) 977 846452 Fax: (34) 977 760541 43460 Alcover (Catalunya) www.museualcover.org
Cultura en nous formats La reinterpretació de l’activitat i l’oferta dels museus fa emergir noves formes d’expressar el coneixement. Una proposta que vol assumir el repte de convertir aquestes institucions de cultura en espais de diàleg amb el públic. a visitar els nostres museus. Ja no és una Com donem vida als nostres museus? qüestió estrictament de la qualitat d’allò Potser aquesta és una pregunta que ningú que s’ofereix, sinó de com. El màrqueting més que els tècnics sabran respondre. ha entrat per no sortir de la major part de Veiem els espais d’exposició d’art i fons les nostres vides, i és per això que, sense històric com a llocs sense atractiu lúdic, desnaturalitzar-ne l’essència, cal explotar dedicats als experts. Tan sols aquelles l’interior i l’exterior dels centres. Prendre un mostres més polèmiques, relacionades amb descobriments sorprenents, ens criden sol element i fer-lo protagonista, narrar una història atraient, consolidar els lligams prou per anar-hi. Això, però, tan sols és amb l’entorn com el teixit associaa l’abast dels grans centres, i ara tiu, escolar, universitari, comptar amb les retallades en cultura ni DRE amb les novetats i comunicaraquests es poden permetre N E PR L ELE les, sortir de l’espai físic per exposicions d’aquest tipus. O O S UN I FER-L A, poder explicar-se arreu… És per això que es busquen T ST I N En definitiva, acompanyar fórmules imaginatives que N E M AGO història el visitant i fer possible que T d’una banda facin entrar púO PR r una s’ho passi bé tot aprenent, blic als museus, i que alhora t a narr atraien en un ambient confortable que en surti satisfet i amb nous faciliti la connexió entre els seus coneixements apresos. Fórmuinteressos i allò que es trobarà. les, també, que tinguin un retorn a Convertir centres i gestions que podríem la societat que puguin ajudar a explicar-la, perfectament atribuir a segles passats i en tot els aspectes del fet humà i global. fer-lo evolucionar fugint de l’academicisme No són definitives però sí imprescindibles estricte. Invertir en cultura per fer-la créixer, les estratègies 2.0, aquelles que permei és que si la cultura creix la societat té ten, de la mateixa manera que els cartells eines per esdevenir més lliure. a la via pública, arribar a totes aquelles TEXT: JOSEP M. LLAURADÓ persones que podrien estar interessades
Quan les pedres parlen... ...el Museu d’Alcover respon. Respon amb tot d’activitats al voltant del seu reclam, el peix pedra, el peix més conegut i savi de les Muntanyes de Prades i que el visitant pot modular en un taller per endur-se’n el seu exemplar a casa. El centre es pot gaudir en família per viure una experiència única, que compta amb rèpliques de guix, narració per part de l’escriptora i pedagoga Àngels Ollé i interacció amb l’exposició que compta amb jocs i un audiovisual. Alcover ha buscat la manera de fer interessant la paleontologia als alcoverencs i als qui passen pel poble amb motiu d’altres esdeveniments com les calçotades o la Fira de Bandolers. D’una manera pedagògica podem conèixer la història de més de 240 milions d’anys de les muntanyes i dels fòssils d’AlcoverMont-ral. I no només això, sinó que Ca Batistó, la vessant modernista del museu, ens mostra la vida burgesa del XIX i XX i els progressos socials i tecnològics que se n’han derivat.
4# la Fira es fa gran La Fira, una novetat? LA PROPOSTA NASCUDA FA DEU ANYS DE RECONVERTIR I ORIENTAR LA FIRA EN UNA MOSTRA TEMÀTICA AL VOLTANT DE LA RECREACIÓ HISTÒRICA DELS BANDOLERS VA SER REBUDA EN L’INICI COM UN CANVI SUSCEPTIBLE A CRÍTICA. DEMANEM QUINA VA SER LA PRIMERA IMPRESSIÓ SOBRE AQUELL CANVI QUE MARCAVA UN GIR EN EL SENTIT QUE LA FIRA HAVIA TINGUT LLAVORS. PENSAVEN QUE FUNCIONARIA? COM ES VAN REBRE D’ENTRADA LA IDEA?
Conversa al voltant d’una dècada de Fira de Bandolers Tal i com es va fer fa cinc anys, a la Fira li toca llegir-se, corregir-se i avaluar objectius. De veure en quins elements ha encertat i preveure quins poden ser els aspectes a tenir en compte per a les properes edicions. novetats cada any, segons l’acceptació i la Després de deu anys de Fira de Banparticipació. En definitiva, deixar que sigui dolers, potser tocava asseure’s i guaitar. la gent que sigui qui digui finalment què Parlar-ne. Veure quins encerts, però, funciona, de què té ganes i què li ve de sobretot quins aspectes cal millorar. Fer-ho gust. a partir del que ha sortit bé fins al moment i també d’analitzar quins La taula rodona volia també A efectes ha tingut ‘aquesta’ Fira d’establir una conversa entre L U A per a Alcover. Començant LA T volia es sa veïns, espectadors, participants r a a repassar els inicis i del don a conve cta- i promotors de la Fira per o r plantejament de reunir acpreguntar-se sobre aspectes spe ir un tors locals per una banda i tabl veïns, e ants i relacionats amb la participació, ip e esquetxos teatrals per l’altra el comerç, els espectacles, el entr , partic rs protagonitzats i representats sentit i la direcció d’aquesta Fira dors romoto p per actors professionals. La de Bandolers. proposta agafava part del tronc Fer-ho perquè sigui també una invidel programa de la Fira que havia tació a sumar-s’hi i afegir-se a l’aventura quedat dels anys anteriors. La Fira de Bande guarnir el poble, de posar-hi cares a dolers arrencava amb la pretensió d’anar un passat i d’explicar-ne orgullosament el seguint un guió pensat i anar incorporant present.
“
La taula rodona volia també d’establir una conversa entre veïns, espectadors, participants i promotors de la Fira
NEUS CORTIELLA.- Amb la Fira de Bandolers, Alcover s’ha convertit en un poble bandoler. Va sobtar una miqueta a tothom, la veritat, però pensem que després va anar agradant, per totes aquestes paradetes d’artesania que agraden a la gent i l’ambient que s’hi fa. A partir d’aquí, la gent que va veure la Fira de Bandolers amb reticència patint que no hi hagués Fira del Remei, de la llana, o d’altres coses i trobaria a faltar elements anteriors han vist que sí que funciona. Ha sigut un canvi, i un canvi bo, des del sector del comerç crec que molt bo. JAUME CAMPS.- Continuar amb la Fira de l’avellana el 2012 no era possible, tal com ha evolucionat tot, era el moment d’apostar pel canvi i oferir altres coses per donar a conèixer el poble: utilitzar els bandolers, la història i qualsevol tema que ens identifiqui tot cobrint un buit existent. JORDI FREIXES.- Si fas una activitat d’aquest tipus has d’intentar que sigui seriosa, que pugui destacar de la resta. Personalment vaig veure que de fires amb motiu dels bandolers n’hi havia dues, però amb poca activitat o no gaire. I allí, des del primer moment, ens vam posar a treballar perquè tot el que ja existia -i el que s’havia de fer de nou- pogués donar vitalitat al poble a través d’accions teatrals, a través de tematització dels espais. I he de dir que ha sigut un procés de deu anys en què hem anat mirant a través de les accions que fèiem cada any i intentar projectar-ne d’altres que és el que el poble podia rebre positivament. I ho dic tranquil·lament, en una ciutat pots fer 350 activitats i no passa res, i aquí pots voler fer 350 activitats, però has de veure quin públic ha d’agafar, les franges horàries... perquè això s’ha de compatibilitzar.
Mireia Ripoll, membre del grup de teatre la Resclosa, i de l’Assemblea Nacional Catalana. Des de fa diverses edicions ha participat en l’organització i representació dels episodis històrics que els actors locals protagonitzen els dies de Fira.
Jaume Camps, historiador, membre del Centre d’Estudis Alcoverencs i del Casal Popular la Bretxa. Participa des d’aquestes dues entitats amb els preparatius i les activitats de la Fira. Per la seva vessant d’historiador, ha col·laborat amb el Diari de la Fira aportant articles i reflexions sobre l’organització d’aquesta al llarg del temps.
Jordi Freixes és productor i empresari. Dirigeix la productora Batall, que participa en l’organització de diferents esdeveniments de caire popular arreu. Festival Kesse, Solsticidi, La Cirquera, entre d’altres. Participa des dels inicis amb l’organització i producció dels esquetxos teatrals que es representen a la Fira.
Neus Cortiella, propietària de Carnisseria Cortiella ‘Ca Cano’i presidenta de l’Associació de Botiguers. Junt amb el sector comercial, ha participat en el guarniment de les botigues i les activitats que aquestes preparen durant els dies de Fira per ambientar els comerços.
“
Si hi ve gent, potser aquell dia no et compraran, però et coneixen i vindran un altre dia. Sortir del taulell és el que costa, cadascú està molt acomodat a casa seva i sortir al carrer és el que costa.
Els beneficis del comerç amb la Fira LA FIRA COM A EXPOSITOR DE BOTIGUES I ENTITATS? UNA OPORTUNITAT PER A VENDRE? ES CONSIDERA LA FIRA UN BON MOMENT PER POSAR A LA VENDA PRODUCTES? O MÉS AVIAT ENSENYAR QUÈ HI HA PERQUÈ S’HI COMPTI COM A OFERTA COMERCIAL? COM EN SURTEN GUANYANT LES BOTIGUES? NEUS.-El mateix dia de la Fira potser sí que et veuen perquè hi ets. Que tornin? Potser sí, el que passa és que nosaltres, el comerç som aquí. Volem que el nostre comerç el vegi la gent, el visitin, i és això, si no passa ningú pel carrer no et veu ningú. Si ve gent, potser aquell dia no et compraran, però et coneixen i vindran un altre dia. Sortir del taulell és el que costa, cadascú està molt acomodat a casa seva i sortir al carrer és el que costa. Crec que enguany ja hi ha alguna botiga que ha posat parada, crec que és molt positiu, i si ve la gent de fora, allò nostre per què no podem exposar-ho? Són dies preferencials on poder vendre. NEUS.- Hi ha gent que diu que tancaria fins i tot el dissabte. No, no, obrim. Estiguem oberts. Es va fer la proposta d’obrir dissabte a la tarda, però quan un diu que no, costa. Suposo que enguany si es fan accions teatrals al carrer i veuen gent passant pel carrer potser hi haurà algú que et dirà que sí, que cal fer-ho a la tarda. Han passat molts anys i el xip costa canviarlo. De mica en mica. Jo el que trobo que faria molta falta és la plaça. Sé que s’hi fa el sopar de bandolers, el ball, però crec que la plaça queda buida, donaria per fer-hi alguna cosa. Tot es podria plantejar. Jo personalment estaria contenta que la majoria de botigues tinguessin aquestes paradetes, per què no? JORDI.- Aquesta és una activitat que sobretot a centre Europa i al nord d’Europa s’ho han pres tan seriosament, com si fessin la Fira de Bandolers tot l’any. Identifiquen els bandolers, evidentment molt més lligats a l’artesania, els productes locals, però les senyores van vestides com ho faríem en aquest temps. Sí que es poden trobar idees que aportin una certa
solució. Quan la gent arriba al poble, se li pot donar un catàleg de l’associació de botiguers on es detalla d’una manera molt simplificada els diferents sectors que et pots trobar a Alcover i aquesta persona quan marxa ho pren cap a casa. O muntar un escenari i explicar el comerç. La idea és anar pensant possibilitats per donar sortida de l’activitat econòmica i combinar-ho amb la resta. JAUME.- Quan ens donem a conèixer, per exemple, el Centre d’Estudis fem estands allà baix al portal, no pensàvem que la gent marxaria amb sacs de llibres, els llibres no es venen gaire. Però llavors sabíem que associaven Alcover i Centre d’Estudis. És curiós que des que vam penjar els butlletins a Internet, el mes d’octubre a la fira és el mes que més gent visita el Butlletí. Passem de tres-centes persones d’arreu del món, a mil i escaig persones. Multipliquem les xifres un disbarat. Llavors, coneixen Alcover des de vessants molt diverses, segurament llegeixen articles d’història, de literatura, d’esport... El treball t’aporta molts beneficis, i per ara és la línia bona, ha millorat moltíssim, això és indiscutible.
6#10 anys de Fira
“
Amb el temps va sortir l’acció del Tribunal de les Aigües i arrenca amb un nivell molt alt. En aquest moment que creiem que la cosa es dispara
Un poble que representa la seva història PER A PREPARAR ELS ESQUETXOS I ELS CAPÍTOLS D’HISTÒRIA LOCAL ES TRIEN ELS INDRETS, ES PREPAREN ELS DIÀLEGS, S’ESCULLEN MOMENTS DE LA HISTÒRIA PASSADA DEL POBLE. A PARTIR DE QUÈ? QUINA ÉS LA TASCA QUE IMPLICA ALS ACTORS? COM S’ESCULLEN ELS FETS PERQUÈ TINGUIN INTERÈS? MIREIA.- Hem hagut de llegir llibres i documentar-nos, el canvi el vam fer al maig, queda molt, però en un moment hi ets. I, clar, llegir llibres, fets que passessin el 1600, que poguessin tenir ganxo, coses que fessin gràcia, que no fos tot molt teòric, una mica feixuc. A l’inici es feia servir un vocabulari més antic i es feia més farragós d’entendre. Era necessari canviar-ho perquè la gent pogués interactuar amb el públic… A partir d’aquí, escriure els personatges…
El teatre per explicar capítols locals ELS ACTORS LOCALS I ELS ESQUETXOS HUMORÍSTICS ES PRESENTEN A LA FIRA AMB DOS ROLS DIFERENCIATS: LA RECREACIÓ HISTÒRICA I ELS CAPÍTOLS DE LA HISTÒRIA LOCAL QUE ES REPRESENTEN. COM ES VIU L’EXPERIÈNCIA PER PART DELS ACTORS LOCALS? ÉS POSSIBLE COMBINAR LES DUES PROPOSTES?
JAUME.- Hi ha un treball gros, has de saber sintetitzar. Agafar episodis i deixar-ne uns altres, buscant un motiu o un episodi de pes. Si la fem divulgativa, segur que tots els episodis són interessants, uns més que altres, evidentment, però atrauen molta més gent. És un dels errors que tenim els historiadors, que no sabem arribar a un públic general. Hi ha l’esforç aquest de buscar episodis històrics que puguin connectar amb el segle XVI, que a Alcover hi ha una revolució cultural, artística, arquitectònica, demogràfica i econòmica. I com que és una època d’auge, doncs explicar-la. I explicar-la segurament amb uns valors de cohesió, amb gent de diverses edats que hi participen, d’entitats que hi entren a col·laborar, de moltes activitats que permeten explicar valors socials que són presents al nostre poble i que ens donen a conèixer. Els episodis històrics d’aquí a uns quants anys seran uns altres, perquè aquests ja s’hauran fet una sèrie d’anys i al segle XVI trobarem un altre episodi interessant, o al segle XVII un altre, i que faran enriquir. En aquest sentit, la tria és bona, els bandits representen el seny i la rauxa, que segurament anaven de festa, de tavernes, que parla del vici que tan atrau en aquest moment de festes, i el sentit social de la persona lluita contra unes autoritats que les han deixat de marge… i que es converteix en un bandit del bosc. La clau són els episodis històrics que ens cohesionen com a poble i mostren una pinya de cara enfora.
JORDI.- La part més positiva que s’ha aconseguit és el nivell de participació del poble, tal i com es veia a l’inici i com s’ha vist després. Nosaltres vam viure el segon any en què es va fer la proposta de fer participar actors del poble, en una proposta mixta, hi va haver una certa dificultat en portar a terme aquestes accions i aleshores es va buscar la forma també de fer unes sessions prèvies dels actors amb la gent del poble. Amb el temps va sortir l’acció del Tribunal de les Aigües que arrencà amb un nivell molt alt. I és en aquest moment que creiem que la cosa es dispara en el n sentit que s’aconsegueix que hi Qua canhagi una aportació professional, n ta au professionalitzada en un àmbit, i hi h pre cos que m ec una participació artística creada vi se rò jo cr anvi e per la mateixa gent del poble. ,p on c
és
nb
ent
m g ru MIREIA.- Quan hi ha un canvi a se aglutina v sempre costa més adaptar-se, re e i qu el Teat però jo crec que va ser un bon d canvi i que aglutina gent del Teatre, que volia fer alguna cosa i t’ho sents teu, és la teva fira. Nosaltres arranquem amb un grup de gent. No s’hi interactuava, era només teatre. I amb tot això veiem que és repetitiu, que no pot ser cada any el mateix. I és quan aquest any li hem donat la volta i hem fet més un teatre en què participa la gent que hi passa, que se sentin part del teatre. El que proposem aquest any és un recorregut en què la gent es trobarà diferents fets històrics de l’Alcover de 1600 i se’n sentirà part, tenen un mapa i allà ja s’ho trobaran, perquè si no perd la gràcia. Pensem que està bé que aplegui gent d’edats molt diferents, que potser no hi parlaries perquè no t’hi trobaries i allà hi ha gent jove, gent gran... és un canvi que crec que és bo.
Registres
La recerca dels episodis a explicar en les accions teatrals dels actors locals és un esdeveniment que arrenca de la constatació que en els diferents capítols de la història és possible posar cares i noms (i cognoms) als personatges que protagonitzaren fets cabdals, i d’altres més genuïns. Des de la trascendència de la quotidianitat, als hàbits normalitzats els actors ofereixen una aproximació valenta a un espai històric.
JORDI.- Nosaltres constatem dues realitats, que dins d’aquest observar-actuar, de moment hi havia un poble expectant llevat del que s’actuava. Al mateix temps en les primeres experiències el que es nota és que intentem ajuntar els actors amateurs amb professionals. I aleshores es va veure que feia falta algun taller que donés més armes a l’actor local, que ja n’hi havia de bons però que pogués participar en les accions d’una forma o altra, i al mateix temps això el que fa és que ens convertim en actors i admiradors tots a la vegada.
ELS ESCENARIS ELS ESPAIS TRIATS PER A FER LES REPRESENTACIONS APORTEN UN ESCENARI ON ES FACILITA POSAR EN CONTEXT A L’ESPECTADOR. COM ES TRIEN? PER QUÈ UNS INDRETS, I NO ALTRES? QUIN ÉS EL PAPER DEL PÚBLIC? COM FER TEATRE AL CARRER I BUSCAR QUE ALLÒ TRASPASSI ALS CURIOSOS? PROPOSAR ACCIONS EN DETERMINATS INDRETS, NO ÉS MASSA AGOSARAT?
La Fira com a element d’identitat local MIREIA.- Hem buscat espais que puguin ser significatius i canviar d’estar sempre entremig de les parades del mercat d’artesania on s’apilava molta gent. Potser perdia una mica la qualitat del que estaves fent. Llavors, hem anat fora del que és el recorregut de parades i el mercat tradicional, perquè la gent pugui descobrir llocs que siguin bonics a Alcover, emblemàtics i singulars.
LA NOTORIETAT DE LA FIRA COM A ELEMENT LOCAL. ES CONEIX ALCOVER PELS BANDOLERS? ÉS AQUEST L’OBJECTIU DE LA FIRA? ÉS UNA EXCUSA PER ATANÇAR-SE A LA HISTÒRIA DEL POBLE, DE LES CASES, DELS INDRETS I CARRERS? COM ES POT TRASPASSAR AQUESTA PROPOSTA A MÉS GENT PERQUÈ HI PARTICIPI? JORDI.- A mesura que t’apropes a Alcover això és més patent, a mida que te n’allunyes... Hi ha una part important, vulguis que no, Alcover està vora Reus, vora Tarragona, vora Valls, a menys d’una hora de Tortosa i a mitja hora del Vendrell. Jo tinc clar que aquí quan es parla de bandolers es parla d’Alcover i quan es parla de Renaixement es parla de Tortosa, però no tinc clar que a Girona es parli de Tortosa. És un àmbit que s’ha d’obrir de forma natural, i com que li dóna un valor molt concret, després d’haver-ne vist moltes, és la continuïtat creixent amb la proposta, l’anàlisi contínua que es fa s É t per millorar. rtan
JORDI.- Hi ha un moment en què la gent es menja l’acció, perquè la mirada de l’actor està a la mateixa alçada de la mirada del públic. Això vol dir que fins i tot a l’església Vella -o on sigui- es feia totalment a peu pla i això vol dir que hi ha tres files de persones que ho veuen, al darrere comença a perdre’s la veu, i al darrere ja no saben de què va. Aleshores vam començar amb escenaris, a aixecar les accions, i al mateix temps a donar-li un sentit allà on se situaven. JAUME.- No es pot forçar l’espai. Si la majoria de cases fan goig, dins del nucli antic, i permeten jugar amb espais teatrals del segle XVI seria un error intentar forçar i intentar buscar una altra explicació. Es juga amb això, que l’arquitectura emblemàtica és molt moderna, segle XVII, i després que el nucli antic és el lloc de comerç històric i ficar els espais dins del nucli antic et permet fer un recorregut també històric per diversos punts, passar pel portal de Sant Miquel, per l’Església, etcètera...
o imp ll que fa MIREIA.- També crec que és a b llen el tre la, treba doler, important el treball que fa l’escola, o n l’esc tema ba s, ge- treballen molt el tema bandoler, totes les figures, els gegants, els l ure te mol s les fig bles... diables... tote nts, dia JORDI.- Potser el que has de fer ga és que tingui més presència encara,
“
En aquests moments una certa estabilitat i una certa coherència i en el futur és dir que volem que segueixi així amb variacions.
buscar nous mecanismes perquè la Fira sigui exportable, no al nucli antic sinó a fora. Ara, pensem que els hàbits costen molt de canviar. Simplement s’intenta renovar, i la renovació no vol, o no està preparada per a un altre tipus, però es van fent intents. Per a mi és dosificar la magnitud que se li vol donar, jo crec que té en aquests moments una certa estabilitat i una certa coherència i en el futur és dir que volem que segueixi així amb variacions, volem fer-la més gran, però llavors, és clar, has de començar a inventar altres històries. MIREIA.- Tot és preguntar a la gent d’Alcover via mail o via Internet, pots fer propostes i que la gent voti també què opina, què vol canviar...
9#els actors Les representacions teatrals que els actors locals posen amb els carrers com a escenari pretenen donar a conèixer aspectes desconeguts de la història local. Per a fer això, al llarg de l’any es treballa amb la documentació de documents del consell on queda constància de la presència de conflictes, greus problemes socials i del creixement de partides de bandolers al terme.
Alcover retrocedeix 400 anys Oriol Fuguet, qui coordina la teatralitzaI així, arrenquen les petites històries amb ció dels espectacles al carrer, explica el les que els espectadors són convidats a endisseny inicial de les accions de la Fira: trar i sortir en un túnel del temps, que agafa “En plantejar els episodis històrics hi havia els mateixos carrers d’aquell temps per porla temptació: ‘busquem nous capítar-los en un túnel d’històries on les tols?‘, ‘potser, però molta gent no tensions i els conflictes creixen, els ha vist!‘. I així, paga la pena poden degenerar i arribar fins A L IALA Ade no tocar allò que funciona, la batussa i el bàndol. Res és Y N PA PROT M de recollir el que agrada al nou, només cal recordar-ho. O C OSA CONL públic i afegir nous aspectes TEXT: SERGI FRANCH C RES ITZAUN REal conjunt de representacions. P GON DE RE S I les novetats vénen per les T JUN TACION tensions que una economia SEN emergent generen entre paraires i artesans, entre els venedors i els fabricants, entre els qui tenen la fama (i els diners) i els qui carden la llana.
“
Els bàndols o partits eren veritables escisions socials, pugnant pel poder local i els seus privilegis: Morells contra Voltors a Alcover, Nyerros contra Cadells a altres indrets de Catalunya
El mostassaf controlava i portava el compte de les viandes, les mercaderies, dels transports o fins i tot la moneda o les peses. I és clar, feta la llei, feta la trampa. El joc dels espavilats quan les lliures anaven justes i alguns s’atreviren a tirar pel dret i falsificar monedes que s’encunyaren a les fosques. I alguns cognoms coneguts. No només s’hi jugava a fet i amagar per les monedes o les balances, també el blat era motiu de marges comercials que s’incrementaven barrejant-lo amb d’altres de pitjor qualitat. Almenys dos forns treballaven per donar pa, el menut al Forn Xic i el més important conegut com el Forn Gran. I arribà el torn de poder comerciar amb Amèrica, el nou món d’oportunitats i també la necessitat d’ajudar a farcir els carregaments. Els artesans tenien feina a encàrrec dels paraires: calia tintar, filar, teixir... i els gremis acceleraven els tallers per poder servir. Però els límits del comerç i les regles de joc eren extremadament senzilles: no és possible lucrar-se sense treballar. I és clar, el paper dels paraires que controlaven el procés aquí grinyolava. Al cap del temps, s’espavila la relació comercial entre sectors amb diferents visions i interessos.
LA COMPANYIA DE TEATRE LA RESCLOSA PROTAGONITZA UN CONJUNT DE REPRESENTACIONS EN DIFERENTS INDRETS DEL POBLE. DIFERENTS PLACES REVIUEN DE NOU EPISODIS DE LA HISTÒRIA LOCAL RELACIONATS AMB EL TEMPS DEL BANDOLERISME. ENTRE ELS EPISODIS, S’HI COMPTEN LA HISTÒRIA DEL FILL DEL BANDOLER, ELS CONFLICTES NASCUTS ENTRE ELS PARAIRES, LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ARQUITECTE PERE BLAI, EL MERCAT DISCUTIT PELS PESOS I LES MESURES, L’ELECCIÓ DELS CONSELLS COM A MOSTRA DEL CONFLICTE TRASPASSAT AL COMÚ...
Martina Filosia: Maria Àngels Martínez François Guilloten: Gisela Llavoré Miquel Morell: Cristian Garzón Jaume Morell: Martí Yebras Van de Wert: Jose Iglesias Morales: Ronny De Meester Antoni Figuerola: Jordi Agràs Gabriel Figuerola: Martí Guarch Lluís Rovellat: Marc Ramon Salvador Anselm Rovellat: Jordi Biosca Mariagna Pere Blai: Joan Serra Vicari: Raúl Casares Sebastià Girona: Rosa Fuguet Mostassaf: Adrià Ruíz Elisabet Molner: Aina Caparó Joana Figueres: Manoli Gallego Montserrat Cellerés: Aida Papiol Rosa Pàmies: Maria Castaño Úrsula Català: Remei Feliu Vilatana: Nurit Gironès Vilatana: Marta Gonzalez Vilatà: Albert Ramirez Clares Vilatana: Celia Oteros Vilatana: Ana Martinez Vilatana: Mireia Farré Jaume Ripoll: Joan Yebres Pau Rauull: Tomàs Castaño Rosa Caçadora: Marta Roca Caterina Agràs: Míriam Higuero Nunci: Mònica Ramona Escrivà: Robert Garcia Clavari: Joan Bové Oïdor de comptes: Cristian Tadeo Mostassaf: Sebastià Subirats Vilatana: Pilar Martínez Vilatana: Mar Guarch Vilatana: Carla Farré Vilatana: Aida Iglesias Vilatana: Berta Farré Vilatà: Yeray Albero Vilatana: Alba Figueras Vilatana: Natalia Pozo Guilloten: Oriol Fuguet Figurant: Jordi Tombas Coordinació: Oriol Fuguet, Angelina Feliu, Mercè Sendrós, Mònica Roca, Carla Miret, Jordina Caparó i Àngel Móra.
12# programa
FIRA DE BANDOLERS’13
alcover
dijous 10 A les 7 de la tarda, Museu d’Alcover, inauguració de l’exposició Un món de silenci, retrospectiva de l’obra i vida de l’artista alcoverenc, Francisco Domingo Castellà. A les 8 de la tarda, a la fàbrica de cervesa la Rosita, acte de lliurament del premi del concurs de disseny de l’etiqueta de la Rosita especial que s’elaborarà amb motiu de la Fira. L’acte estarà amenitzat per una formació musical de l’EMMA. Sigues el primer de tastar la Rosita de les festes.
divendres 11
bandarres!
Bandarra Street, una orquestra de carrer, de múltiples estils i sonoritats, de vent i de percussió, marxing band, caixa i bombo, música afrocubana i brasilera, pop, jazz, latin, ska, reggae... Fins fa poc havien estat una txaranga amb batucada però han evolucionat actuant en escenaris amb sentit amb espai i temps. Prefereixen el contacte directe amb el públic i sobretot proper, de fet els gags sorgeixen de situacions reals dins el projecte. Ens presenten un espectacle dinàmic i polivalent. A la seva cercavila descarreguen les bandes sonores de les seves vides, amb melodies populars, humor, coreografies i molt de ritme. Van començar el
2006 i des de llavors han pogut comptar amb una trajectòria important tant al Camp de Tarragona com a fora, passant per Terol, Bilbao i Stuttgart. De la vintena de persones que en formen part la majoria també participen d’altres experiències musicals però es van trobant per fer el que els agrada, divertir la gent a les festes majors i als festivals de música de carrer. TEXT: JOSEP M. LLAURADÓ
A la tarda, l’Associació Comerciants ens convidarà a sortir per fer un tast de productes de casa mentre passegem i comprem les viandes necessàries per a la fira, tot gaudint dels aparadors engalanats que han preparat per a les festes.
A 1/4 de 9 del vespre, al Casal Popular la Bretxa, inauguració de l’exposició fotogràfica de la Història dels castells a Alcover, produeix Xiquets d’Alcover i Josep M.Altès. Seguidament, actuació musical a càrrec de membres de la Colla Castellera i per finalitzar, presentació de FestApp a càrrec de Roger Pàmies d’Studi7. A les 10 del vespre, al so de l’antiga sirena del sindicat, s’anunciarà l’arribada dels bandolers a la vila, no us en refieu. A 1/4 d’11 del vespre, a la plaça Cosme Vidal. El batlle no se’l troba per enlloc. A la casa de la vila remena les cireres una gent estranya vinguda de la Cort. I, per acabarho d’adobar, la banda de Miquel Morell es troba a les portes del poble. Mentre, els vilatants desitgen de tot cor sortir de la crisi amb aquesta nova Fira.
A les 7 de la tarda, a ca Cosme, inauguració de l’XI edició de la Fira de Bandolers a càrrec del Sr. Joaquim Nin Borredà, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. A 3/4 de 8 de la tarda, al Cercle d’Amics, inauguració de la 1a mostra de pintura i dibuix dels alumnes de l’Escola d’Adults. A les 8 del vespre, pels carrers del poble, un pregoner ens informarà del que succeïa durant els dies de la fira a l’Alcover d’ara fa uns 400 anys. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa.)
A les 11 de la nit, a la plaça Vella, anunci del perill de bandolers. Escolteu-ho bé i feu cas dels advertiments que sentireu. Aquest cap de setmana se’n prepara una de grossa.
A la mateixa hora, davant del Pavelló, seguint els passos dels Morells i Voltors, sortida nocturna per la vall del Glorieta. (Organitza: CEDA.)
música Rosita ‘bandolera‘ La Cervesa La Rosita ha enllestit per a la Fira de Bandolers una edició especial dedicada al poble d’Alcover i a aquesta festivitat. Compta amb dos mil exemplars i l’etiqueta l’han triada mitjançant un concurs de disseny. Ja fa anys que aquesta edició especial complementa la Fira de Bandolers, tot i que enguany ho han volgut obrir a la participació popular. La cervesa artesana feta a la vila us convida un any més també a reunir les xapes amb les lletres que formen el nom de ‘Rosita’, gràcies a la campanya que permet aconseguir una samarreta de la marca alcoverenca.
taverna
casal popular La Bretxa
El divendres de Fira, el Casal popular la Bretxa inaugura a partir de les 8 del vespre la taverna bandolera i presenta l´exposició de fotografíes “història dels Castells a Alcover” produïda per la colla Xiquets d´Alcover. Tot seguit, la presentació de FestaApp: l’aplicació Android per a fires i actes populars a càrrec de Roger Pàmies d´Studi7. Seguidament, el pregó alternatiu i l’encesa del “ txupinazo”. El dissabte al migdia vermut popular amb actuació musical d ‘Ai Carai!‘ i obertura de la taverna a les sis de la tarda. El diumenge a les sis, la taverna tancarà amb festa per encarar la Festa Major.
exposició
alcover A continuació, a la plaça Vella, Charlie mag presenta Moments Màgics, teniu un moment? Un moment per somiar, per convertir-vos en un infant i creure en la Màgia? Un moment per a emocionar-vos i riure? Dubtareu de si tot és fruit de la vostra imaginació o de la realitat. Obriu bé els ulls perquè arriba el moment de viure...
A 2/4 d’1 de la nit, a la plaça Nova, ball. TRÀFIC serà l’encarregada, un any més, d’amenitzar la nit. (Col·labora: AJA)
A les 11 del matí, inici de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics... a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, del carrer Major i de l’avinguda de Reus.
Al migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut.
dissabte 12
Al mateix temps, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics... A les 6 de la tarda inici d’entremesos teatrals. A la plaça d’en Rubert, La pesta borbònica! Vigileu amb la malaltia que està assolant els regnes del sud d’Europa. Pareu atenció als símptomes: no fotre ni brot, estar tot el dia de farra i viure a costa dels altres. La pesta borbònica ha arribat a Alcover! Com s’ho farà un bandoler per robar un empestat? Una fita difícil però no impossible. UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA Dissabte (matí) i diumenge (matí-tarda) de la Fira d’11.30h a 13.30 h i de 18.00h a 20.30h. Visites guiades a les exposicions: Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys. Els fòssils d’Alcover-Mont-ral, Ca Batistó. Modernitat burgesa i modernisme literari i Espai Anton Català. * Sense reserva prèvia, només cal sol•licitarho a l’oficina de turisme on s’organitzaran els grups per ordre d’arribada
A 2/4 d’1 del migdia, al Cercle d’Amics, el Centre de Dia amenitza amb la coral juvenil de l’EMMA un espectacle de ball country amb el grups de Vilabella, Sant Pere i Sant Pau i la Secuita. Espectacle de ball, vermut i rifa d’objectes fets pels nostres avis. A la mateixa hora, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut. A les 4 de la tarda, al XI cursa d’ORNIS. Els més valents i enginyosos constructors de maquinàries mai vistes prendran part d’una cursa en què l’important és participar. En finalitzar, la Banda de l’EMMA ens acompanyarà fins al cor de la fira (Organitza: Regidoria de Joventut. Col·labora: ADF.)
A les 2/4 del 9 del matí, bicicletada popular, des del pavelló fins al Mas de Forès. (Organitza: Club Ciclista Alcover.)
A la mateixa hora, al Portal, tallers per als més petits de casa relacionats amb la Fira de Bandolers. A 1/4 de 7 de la tarda, a la plaça de la Font, L’avar viciós. Després de pujar i recaptar els impostos, el tresorer de la Cort se’ls vol emportar per a mantenir la capital del regne. Però una atractiva bandolera s’interposarà en el seu camí. Què podrà més, l’avarícia o el vici? A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, I aquí, qui mana? Des de la cort del regne, ha arribat una dona que fa i desfà segons els seus interessos. El batlle, fart que aquesta dona no l’escolti ni vulgui pactar, es decideix a demanar ajut al temible Miquel Morell… A la mateixa hora, a la plaça Cosme Vidal, concert del grup de música tradicional Ribatònics: acordionistes de la Ribagorça. (Col·labora: EMMA)
De bon matí, l’Associació Comerciants d’Alcover ens convidarà a sortir de casa mentre passegem tot gaudint dels aparadors engalanats. Des del pati de l’església Nova oferirà als infants passejades amb carro pels carrers del poble (d’11 a 13 h). A 2/4 d’11 del matí, a la plaça Nova, La Bandolerada. Us convidem a participar d’aquesta proposta en què l’important és participar amb els teus amics, parents o coneguts.
A partir de 2/4 de 6 de la tarda i fins a 2/4 de 9, al museu us convidem a fer un viatge de quatre-cents anys en el temps. Que descobriu i sentiu, a través de petites reconstruccions històriques, basades en fets reals, què impulsà tants alcoverencs a triar partit... I que constateu les moltes similituds amb els temps actuals... (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa.)
Túnel del temps, Itinerari teatral per diferents carrers del poble d’una durada aproximada de 3/4 d’hora. Cada 15 minuts un grup de 25 persones podrà accedir al recorregut.
A C T I V I TAT S AL MUSEU
A les 7 de la tarda, a inici de les 2es accions teatrals. A la plaça d’en Rubert, La pesta borbònica! A 1/4 de 8 de la tarda, a la plaça de la Font, L’avar viciós. A 2/4 de 8 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, I aquí, qui mana?
A 1/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, La consulta. Quin pollastre que s’ha muntat a vila! Qui mana no té calés per fer res, qui té els calés no deixa fer res i tothom es baralla. Els bandolers es decideixen a posar ordre, perquè amb aquest caos no hi ha manera de saber
EXPOSICIÓ Un món de silenci, retrospectiva de l’obra i vida de l’artista alcoverenc, Francisco Domingo Castellà què robar ni a qui. Solució: que el poble decideixi. Però es podrà realitzar la consulta? A les 10 del vespre, a a la plaça Nova, tast de bandolers. Al ritme de les notes del grup de música tradicional Ribatònics, acordionistes de la Ribagorça, podrem gaudir d’una taula ben parada amb els nostres parents i amics, tot menjant un àpat preparat per a l’ocasió. 2/4 de 12 de la nit, al cercle d’Amics, Ball de fira amb el Duo Rubens. A les 12 de la nit, al Pavelló, concert de Fira amb la Bandarra Street Orquestra, Hotel Cochambre i All Cover. La Bandarra obrirà la proposta musical de la nit. Tot seguit, els participants al curs de batucada organitzat per l’EMMA faran la seva estrena; en finalitzar, Hotel Cochambre ens sorprendrà amb un espectacle que mai et deixa indiferent. Per cloure la nit i per a aquells que no en tenen mai prou els alcoverenc, All Cover, amb els últims ritmes de la nit.
FIRA DE BANDOLERS’13
diumenge 13
alcover
A les 9 del matí, matinades pels carrers de la vila amb els grallers de la vila d’Alcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo.
A les 11 del matí, cercavila per diferents carrers del poble dels participants a la III Concentració de les motos. Organitzada pel Motoclub Alcover i Chapter Lleida.
A la mateixa hora, concentració i esmorzar de les motos participants a la III Concentració de les motos, al restaurant el Álamo.
A 2/4 de 12 del migdia, a l’avinguda de Montblanc i Portal, exhibició de les motos participants a la concentració.
A 2/4 11 del matí, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics... a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, del carrer Major i de l’avinguda de Reus..
FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI A les 12 del migdia, al carrer de les Rodes, XXII Trobada de Gegants. (Organitza Colla Gegantera). A la mateixa hora, al Portal, concert vermut del grup de música tradicional Ribatònics: acordionistes de la Ribagorça.
dissabte 12 d’octubre A les 9 del matí, des de l’església Nova, servei de transport fins a l’ermita del Remei. (També hi haurà servei de retorn en finalitzar els actes organitzats.) 2/4 de 10 del matí, OFRENA FLORAL
A 2/4 d’1 del migdia, els nostres gegants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila pels carrers del poble, que finalitzarà a la plaça Nova, on faran una ballada de germanor.
11 del matí, MISSA SOLEMNE, benedicció de coques de la Mare de Déu
A 2/4 de 6 de la tarda, al Portal, tallers per als més petits de casa relacionats amb la Fira de Bandolers. Vine i segur que t’ho passaràs molt bé i a més marxaràs “firat” (nens/es de 3 a 12 ays).
Preu: 8 €. Dies de venda: A partir del dia 8 d’octubre fins exhaurir els tiquets. De 10:00 a 12:30h i de 17:00 a 19:00h. Lloc adquisició: PIJ. (Els seients estaran numerats i l’aforament és limitat. Serà imprescindible portar el tiquet per assistir-hi.)
A la mateixa hora, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics... a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, al carrer Major i a l’avinguda de Reus.
NOTES D’INTERÈS TIQUETS TAST DE BANDOLERS
Menú: Coca amb recapte i llonganissa, botifarra blanca i negra, truita, olives, sangria, trufes, músic i vi ranci. (Per al bon funcionament del punt de venda, els tiquets del tast de bandolers es pagaran al moment de retirar-los. NO s’admetran reserves).
Els trastos més festius
Dissabte 12 d’octubre a dos quarts de quatre de la tarda Alcover acollirà la seva onzena edició de la Cursa d’ORNIS, on competeixen les andròmines més casolanes que recorren cada any per la Fira de Bandolers alguns dels carrers més cèntrics de la vila. És per això que es recomana seguir les indicacions de la via pública per tal d’evitar atropellaments i facilitar el trànsit, com ara no aparcar vehicles de les 15 a les 18h, imprescindible l’ús de casc i altres que consten al programa. La cursa començarà al camp de futbol, seguirà pel carrer de Moresc i la carretera de Mont-ral, passarà pel raval del Carme, seguirà pel carrer de les Rodes i finalitzarà a l’avinguda de Tarragona. Hi haurà dues baixades i a la segona caldrà que cadascú es faci responsable de tornar a pujar els seus Objectes Rodants No Identificats: trastos, objectes i similars sense cap altra propulsió que la força de la inèrcia. En cada edició apareixen maquinàries mai vistes
elaborades per valents i enginyosos constructors, la totalitat dels quals tenen ben clar que l’objectiu, a banda d’arribar a la meta, és participar. Es tracta d’una activitat capaç d’implicar tot tipus de generacions amb plena llibertat, per tal de posar a prova l’enginy i la imaginació dels participants i transcórrer així carrers amb més pendent del poble. Per apuntar-se a la Cursa d’ORNIS d’Alcover caldrà haver-ho fet per Internet al web municipal, a les oficines, al Punt d’Informació Juvenil o ser mitja hora abans al lloc de sortida, el camp de futbol, i ja a tres quarts de quatre no seran vàlides les inscripcions. TEXT: JOSEP M. LLAURADÓ
A les 6 de la tarda, inici dels esquetxos teatrals. A la plaça d’en Rubert, La pesta borbònica! Vigileu amb la malaltia que està assolant els regnes del sud d’Europa. Pareu atenció amb els símptomes: no fotre ni brot, estar tot el dia de farra i viure a costa dels altres. La pesta borbònica ha arribat a Alcover! Com s’ho farà un bandoler per robar un empestat? Una fita difícil però no impossible. A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça de la Font, L’avar viciós. Després de pujar i recaptar els impostos, el tresorer de la Cort se’ls vol emportar per a mantenir la capital del regne. Però una atractiva bandolera s’interposarà en el seu camí. Què podrà més, l’avarícia o el vici? A les 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, I aquí, qui mana? Des de la cort del regne, ha arribat una dona que fa i desfà segons els seus interessos. El batlle, fart que aquesta dona no l’escolti ni hi vulgui pactar, es decideix a demanar ajut al temible Miquel Morell… A les 8 del vespre, a la plaça de l’església Vella, La consulta. A la mateixa hora, al Cercle d’Amics, havaneres amb el grup Les Veus de Reus.
XXII TROBADA DE GEGANTS Colles participants: Alforja, les Borges Blanques, Calafell, la Canonja, Móra la Nova, Maspujols, la Riba, Reus, la Selva del Camp, Vila-seca, Vilanova d’Escornalbou, Vinyols i els Arcs, Colla Pessigolla (Valls) i Alcover. La cercavila recorrerà els següents carrers: les Rodes, IES Fonts del Glorieta, Hort de la Barra, av. de Reus, av. de Montblanc, Bretxa, Forn Xic, Sant Llorenç, Rec, Maria Domènech i pl. Nova. Es prega que no estacioneu vehicles al llarg del recorregut, de les 11 a les 14 h. EL TÚNEL DEL TEMPS L’assistència a l’espectacle teatral té aforament limitat. Per assistir-hi es podrà comprar el tiquet al PIJ (1€/persona) a partir del 7 d’octubre i fins exhaurir les localitats anticipades. El mateix dia de les representacions, al Museu, es posaran a la venda les localitats restants.
A C T I V I TAT S AL MUSEU
entremesos
teatrals
exposició Tractar temes propers saltant la distància dels segles amb sentit de l’humor. Una proposta vinguda de la mà de diferents representacions que van repetint-se al llarg dels tres dies de Fira en format de cercavila i un recorregut esbojarrat. que és cíclic i amb un llenguatge fàcilment Per apropar d’una manera satírica i divertida acomodable, tot i que proven de no adoptar cap la realitat bandolera al carrer, cal assistir als posició en el conflicte que es planteja. esquetxos teatrals. Enguany, el context social es barreja amb el nacional, parlant de Borbons, Precisament des de la direcció aposten per impostos, espoli, sobirania i consultes, tot fent tractar temes propers a l’actualitat política per paral·lelismes entre el segle XVII i el XXI. Tant treure-li suc des d’un punt de vista irònic, i dissabte 12 com diumenge 13 Batall Produccombinar accions de carrer i d’escenari que cions oferirà diverses cercaviles i escenes de creen un ambient familiar, de complicitat, molt carrer i escenari a la plaça d’en Rubert, de la agradable per a ambdues parts. La crisi és Font i de l’església Vella. La primera de les acpertot i això és patent en la trama en què Dolor cions teatrals és “La pesta borbònica!”, Infringido, que representa el rei Felip que parla de la malaltia que assola II, vol governar la vila i juntament S ION LS els regnes del sud d’Europa i que amb el tresorer de la Cort s’haurà C C A TRA ONarriba a Alcover per explicar com d’enfrontar amb els bandolers C A E N T U AMB robar un empestat, acomodat N E I IC E i amb el poble escurat enmig. UIX pel subsidi, culpa dels polítics. DIB T CÍCLGUATGO- Les històries de bandolers sempre són les mateixes, és per TEX LLEN NT AC La segona acció, “L’avar UN ILME BLE això que actualitzen el gènere viciós”, parla de la corrupció del FÀCMODA després de tants anys de tocar recaptador d’impostos, el tresorer tot aquest món arribant a convidar de la Cort, que es voldrà emportar bandolers forans. S’agafen temes de els diners per mantenir la capital, però país, diuen, perquè a Alcover “no hi passen que es trobarà amb l’escull del vici gràcies a grans coses”, però tot allò que succeeix al llarg una bandolera atrevida. Més tard, el bandoler alcoverenc Miquel Morell de l’any és susceptible de caure en la Fira següent. El format de cercavila permet implicar apareix en l’esquetx “I aquí, qui mana?”, per tal d’ajudar el batlle contra una dona de la Cort que més el públic, que el dirigeix fins al pregó final. Com a novetat, enguany s’incorpora al fa i desfà com li plau. És així com s’arriba a “La repartiment Georgina Llauradó, actriu que ha consulta”, la més esperada i que no se sap si participat, entre d’altres, en el musical de Mames podrà fer, després que els bandolers vulguin ma Mia. Destaquen que la companyia és molt posar ordre per poder saber a qui robar, si a qui heterogènia, conserva molts dels actors amb no té calers per fer res, o a qui té els calés i no renom i lloc a la televisió. Són onze edicions de deixa fer res. la Fira de Bandolers i l’experiència es nota en És d’aquesta manera com les accions teatrals l’actitud dels participants, en els preparatoris dibuixen, un any més mitjançant els protagonisi en la motivació de la companyia teatral, que tes de la Fira, un context que podem concloure cada cop és més alta. TEXT: JOSEP M. LLAURADÓ
Francisco Domingo Castellà, pintor natural del Mas de les Quatre Carreteres, és conegut sobretot per la quantitat de quadres que pengen de les parets de moltes cases. Tot i això, sent sord-mut i sortint del bell mig de la comarca, el món el va trobar petit. Va exposar en 93 ciutats diferents, onze d’elles en països d’arreu del món, i arriba a sumar gairebé 360 mostres diferents i 9.557 pintures registrades. Era un artista d’encàrrec multidisciplinar, va tocar fins i tot el cinema, s’autoproduí les pròpies pel•lícules dibuixades a mà sobre paper vegetal. Després d’anar a escola a Valls, va començar a formar-se tant a l’escola del treball com a la Laboral de Tarragona, amb mestres com Rebull, Mayol i Martorell. Va fer el paper moneda a Valls i a Pla de Cabra, i després de la guerra –on va participar dins la quinta del biberó amb disset anys-, va seguir els estudis de Belles Arts a Barcelona. La seva última exposició és de 2002, i algunes de les seves obres són
DIVENDRES, DISSABTE I DIUMENGE D’11:30 a 13:30 h i de 18:00 a 20:30h. Visites guiades a les exposicions: Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys. Els fòssils d’AlcoverMont-ral, Ca Batistó. Modernitat burgesa i modernisme literari i Espai Anton Català. * Sense reserva prèvia, només sol·liciteu-lo a l’oficina de turisme on s’organitzaran els grups per ordre d’arribada a Montserrat, a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Orfeó Barcelonès. Va pintar el camerí de la Verge del Remei, i tot just en aquest moment s’estan preparant tant la Fundació com un llibre explicatiu de la seva vida i obra. L’exposició que es duu a terme al Museu és un tast de múltiples aspectes, tant de bodegons, flors i paisatges, com alguna curiositat del seu treball –s’autofabricava els aliments que pintava amb ceràmica-. En cas que tingui èxit, ja tenen pensats alguns monogràfics donada la gran quantitat de material de què es disposa. TEXT: JOSEP M. LLAURADÓ
Per concertar visites al museu bé sol·liciteu-ho per correu: museualcover@alcover.cat Museu Municipal d’Alcover C. Costeta, 1 – 3 Tel: (34) 977 846452 Fax: (34) 977 760541 43460 Alcover (Catalunya) A/E: museualcover@tinet.org www.museualcover.org
Horaris De dimarts a divendres , de 10 a 14h Dissabtes, d’11 a 14h i de 17:30 a 19:30h Diumenges i festius d’11:00 a 14h * per visites guiades, reserves d’activitats en família i tallers escolars, consulteu a l’oficina de turisme o el museu.
“
18# programa
Si la vista des de dalt al Claustre té encant, en el cas de l’església som capaços d’observar la grandiositat del nou equipament cultural.
DES DE L’ANY 2009 ES TROBA EN MARXA EL PLA DIRECTOR DE REHABILITACIÓ DEL CONVENT DE SANTA ANNA. LA COMPLEXITAT DE L’ESTAT DE CONSERVACIÓ I LA DEGRADACIÓ EXTREMA DEL CONJUNT DEL CONVENT, AIXÍ COM LA PREVISIÓ DE LLARGA DURACIÓ DE LES OBRES I EL SEU ALT COST VA FER DECIDIR-SE PER REDACTAR UN PLA DIRECTOR QUE ES DIVIDEIX EN TRES FASES, AMB UN COST TOTAL DE 6.825.000€.
auditori de creacions
un convent de coneixement
ENLLESTIDES AQUESTES OBRES, EL CONVENT DE SANTA ANNA COMPTARÀ AMB UN AUDITORI A LA NAU DE L’ESGLÉSIA AMB CAPACITAT PER A TRES-CENTES PERSONES QUE PERMETRÀ LA REALITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS CULTURALS
Alcover es troba enllestint la fase de les obres de recuperació del seu convent. I amb aquestes, la possibilitat de començar a utilitzar aquest espai. Al març un nou equipament l’han aixecat per poder-hi ubicar cultural es trobarà en marxa. Des els conductes de ventilació, però de fa mesos, un antic convent esigualment la nau central, ara buida fondrat i pràcticament enrunat, es de butaques, no perd majestuotroba recuperant-se per esdevenir sitat. Al final, un escenari que espai de cultura, d’art i represenconserva, de la mateixa manera tació artística. Un espai multiusos que el vestíbul –antiga sagristiapreparat per acollir creacions del fons a l’esquerra, el pròpies i propostes vinguque diuen els arquitecM des de fora. Per anar E tes que podria ser C N a fent boca, en aquesAVA au i a l el primer mur del n na tes lletres podreu a l e r u pe a esq l cor convent, a pedra passejar per aquest e vista. Hi ha molts tr nos a dalt 150 edifici històric. detalls a banda i
rem
b
veu pis am s. Als afores del banda. El que eren i un utaque poble, a tocar de la les capelles, ara b car-retera de Mont-ral, nues, contenen bòveel convent i l’església de des, cúpules… de fet, Santa Anna s’alcen enmig de la cadascuna és diferent i sota vegetació. Hi entrem per l’accés cadascuna, també, s’hi situa una principal, la façana de l’Església cripta. Dues d’elles seran visibles que dóna a una placeta tancada. per al públic, tot i que a causa Noves teulades i el que s’entreveu dels saquejos, tal com passa rere les bastides ens indiquen que amb la resta de l’edifici, només hi poc queda per poder gaudir-ne ja queden poques restes. La primera restaurat. Ens avisen que el terra cripta que trobem a mà dreta és
del segle XVII, i de fet la capella que l’acull demostra un caràcter diferent en la decoració, que encara que deteriorada deixaran a la vista. Les altres quatre, una d’elles sota l’escenari, queden registrades per a futures investigacions. Avancem una mica per la nau i a la nostra esquena veurem a dalt el cor i un pis que incrementarà les 150 butaques previstes. S’hi accedeix pel claustre, un espai de trobada i de passeig amb el centre ajardinat i que gairebé l’han deixat com preveuen que era amb els colors originals. Tot recte trobem l’escala que puja cap al pis superior, però passant-hi ens aturem per observar l’estat del que és la tercera fase de la rehabilitació. Encara no licitada, i sense data, tenen previst tancar-la fins que l’Ajuntament faci de nou el pas. Es tracta de la part estrictament del convent, antigues habitacions on hi van dormir monjos, guàrdies
DE TOT TIPUS, AMB DEPENDÈNCIES I SERVEIS ANNEXOS PER A LA REPRESENTACIÓ D’OBRES I ACTIVITATS PRODUÏDES PER CREADORS DEL
civils, reclusos, entre d’altres. Asseguren que, només mig any més, i l’estructura hauria estat irrecuperable, tota plena de restes de tot tipus, també d’animals. Pugem, doncs, cap al primer pis de l’església i travessem el que ho és també del claustre, un ambient força agradable i amb molta llum amb alguns forats sense la verge pertinent. Si la vista des de dalt al claustre té encant, en el cas de l’església som capaços d’observar la grandiositat del nou equipament cultural. Les graderies encara no estan llestes i encara es pot accedir amb facilitat a la part lateral, on antigament dedueixen que hi hauria l’orgue i que ara servirà de manteniment. Baixem i ens acomiadem, queda pendent saber quina serà la zona d’aparcament i quan s’inaugurarà oficialment amb el primer espectacle, però tot sembla estar encarat amb molt bon ritme. JOSEP M. LLAURADÓ
CAMP DE TARRAGONA.
claustre d’artistes
EL PROJECTE TÉ COM A OBJECTIU LA CONSTRUCCIÓ DEL CONVENT DE LES ARTS, UN ESPAI MULTI DISCIPLINAR AMB 2.248 METRES QUADRATS. ÀREES DE SERVEIS PER A RESIDENTS I VISITANTS, ESPAIS PER A LA CREACIÓ (TALLERS DE FOTOGRAFIES, GRAVAT, NOVES TECNOLOGIES I SALA D’ASSAIG), ESPAIS PER A L’ESBARGIMENT I JOC AL VOLTANT DEL CLAUSTRE, I AMB UNA ÀREA DE DIFUSIÓ A L’ESGLÉSIA PER ACOLLIR GRUPS ARTÍSTICS.
Benvolgut Mendizábal...
ELS PROCÉS DELS TREBALLS SOBRE LA NAU DE L’ESGLÉSIA VAN MÉS ENLLÀ DEL CONCEPTE DE RESTAURACIÓ I/O REHABILITACIÓ. EL REPTE TRACTAVA DE FER EMERGIR DE NOU EL TEMPLE, EN AQUEST CAS PER RECUPERAR UN ÚS, PER DONAR-LI UN SENTIT QUE ASSEGURI LA SEVA PERVIVÈNCIA D’ACORD ALS NOUS TEMPS I LES NECESSITATS. EN L’ÀNIMA DELS EDIFICIS PRIMER ES PERD L’ÚS I DESPRÉS ARRIBA LA SEVA DEGRADACIÓ FRUIT DE L’ABANDONAMENT.
LA NAU CENTRAL INTEGRA ELS ELEMENTS QUE HAN PERVISCUT AL PAS DEL TEMPS I S’HI HA REPOSAT LA TEULADA QUE ES VA ESFONDRAR FA DÉCADES. APROFITANT L’ESTRUCTURA D’AQUESTA NAU, SE N’ADAPTEN ELS ELEMENTS AQUITECTÓNICS QUE MANTENEN LES SENSACIONS PRIMÀRIES DE SONORITAT, LLUM I TEMPERATURA. UN TEATRE MODERN DE MITJA CAPACITAT NASCUT DE LES RUNES.
La doble oportunitat de comptar amb un nou element històric obert al públic i alhora un nou equipament municipal amb usos sovint radicalment diferents dels originals Reconvertir usos ja obsolets va esdevenir un hospital, habiper conservar el patrimoni. tatges, una escola, una fàbrica i Aquest és l’objectiu de molts finalment la caserna de la Guàrdia ajuntaments que veuen la doble Civil i un cementiri de cotxes. La oportunitat de comptar amb un restauració finalment assegunou element històric obert al rarà el seu aspecte anterior ja públic i alhora un nou equipasigui polint i refent algunes parts ment municipal amb usos sovint malmeses, com reconstruint allò radicalment diferents dels origique no es pot recuperar, o tornant nals, fruit de noves necessitats. a col•locar el que es troba perdut És el cas de l’església entre les pedres. El claustre de Sant Francesc funcionarà de vestíbul, A de Montblanc o la de passadís i de lloc R L’OB ICADA I plaça de Toros de de trobada. Després ED OBLE D Tarragona, on S - de picar i sanejar el É EL P RLLON revestiment, pilars els sermons del T O A T ÉN PE ÒRIA i arcades, fer els mossèn i les enT ST vestides enfollides PRE LA HI ENT. terres, cal seguir dels animals han amb els serveis i, tot GAR L CONV estat substituïdes seguit, amb els graons, DE per clicks de playmoque no són de fa quatre bils i sorolls estridents dels dies i, per tant, cal tractar-ho músics de moda respectivament. amb cura. Es tracta de respectar La nau del convent de Santa la màxima quantitat d’elements Anna esdevindrà amb el rentat estructurals i artístics origide cara un espai amb butaques nals, com ara les mènsules, les i escenaris, un centre de cultura cornises, o refermar l’estructura per al poble i la comarca. No amb forjats amb fusta. Si ho és cap novetat per al convent: comparem, és evident que hi ha històricament els segles XIX i XX diferències entre els constructors
antics i els actuals: confiaven més en la natura, permetien més l’entrada de la llum i les climatitzacions eren més eficaç, cosa que es demostra al claustre, per exemple. La rehabilitació és una obra dedicada a tot el poble i que pretén perllongar la història d’aquest convent a la vila, amb ja 431 anys de trajectòria. TEXT: JOSEP M. LLAURADÓ
“
El Claustre funcionarà de vestíbul, de passadís i de lloc de trobada. Després de picar i sanejar el revestiment, pilars i arcades, fer els terres, cal seguir amb els serveis i, tot seguit, amb els graons, que no són de fa quatre dies
festa major alcover
2013
pavelló municipal d’esports dissabte, 19 d’octubre - 12 de la nit
| Venda d’entrades: |Anticipada 9 euros | Taquilla 12 euros |