Núria Vázquez - Objectes perduts?

?

O

ts

b

s perd e t c u e j Núria Vázquez

E s c o l a d ’A r t L a I n d u s t r i a l Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona

Objectes perduts?

Núria Vázquez Fernández Projecte integrat, 2020 Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració

M.Josep Forcadell, tutora de Projecte integrat Georgina Aspa, professora de Suport d’enquadernació Violant Cebrià, professora de Suport digital

Hay algo que da esplendor a cuanto existe, y es la ilusión de encontrar algo a la vuelta de la esquina.

Gilbert Keith Chesterton

Em dic Noa i aquí comença la meva història, al metro.

Un dia, tornant de classe…

…em vaig trobar un animaló que semblava ferit i vaig decidir cuidar-lo.

ar t s ig e jar. a v en ies m d i -l a ja t ns d n u a t rta a cur o ran eix p t u t i a o D t-lo r la p al m uan n i e r i r q gua a ten semp ue v q an ava , sinó b o Qu er p l tr abans bava, e ia no rri m eix a r o i a c jo h , ell ap lloc a. oc s p e r de rp p o a s al c

Un dia vaig decid fer-li una foto, però en sortir el flaix es va espantar.

Em

va tr

la c re eu

er àm

a

de

le s

m

an s

i ja

no e

l va

ig po

der enxampar.

co nd

un fic ar pe r

va

es ent

fin alm pe rò

r to e p r gui El vaig perse

o tr e lm te

te c u

ve e d

n

ió. c a til

Vaig anar al punt TMB d’objectes perduts per veure si podien fer alguna cosa.

L’empleat estava a punt de tancar.

En veure’m va fer un gest perquè hi entrés i va agafar el telèfon per fer una trucada.

Quan va acabar de parlar, es va presentar i em va dir que es deia Marcel.

Jo li vaig dir el meu nom i li vaig explicar l’incident de la càmera i que potser algú l’hauria trobat, encara que no tenia moltes esperances de recuperar-la.

Sense respondre’m em va explicar que ja sabia qui era, també sabia que havia estat tota aquella setmana cuidant d’aquell mico estrany i que em volia ensenyar una cosa.

Em va explicar que aquells animalons que vivien al metro l’ajudaven a recollir els objectes que la gent perdia.

Després de descobrir aquell món fantàstic em vaig fer molt amiga del Sr. Marcel,

hi anava cada dia en sortir de l’escola per ajudar-lo.

Il·lustracions originals fetes en bolígraf i aquarel·la .

Imprès digitalment en el dia x del mes x de 2020 a Barcelona. Tipografies emprades Poetsen One i Kristen ITC. Enquadernat a mà al taller de Suport d’enquadernació del Projecte integrat a l’Escola d’Art La Industrial de Barcelona.

Exemplar únic. ©2020 Tots els drets reservats

La Noa és una noia que sempre agafa el metro per anar a l’escola.

Un dia quan va baixar a l’andana del metro es va trobar un animaló estrany entre les màquines expenedores, en aquell moment va començar la seva increïble aventura sota terra.