re
tro
ba ’t
Ariadna Romero Andreu
Projecte integrat,2020
Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració
Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona
M.Josep Forcadell, tutora de Projecte integrat Georgina Aspa, professora de Suport d’enquadernació Violant Cebrià, professora de Suport digital
re
tro
ba ’t
Ariadna Romero Andreu
Projecte integrat,2020
Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració
Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona
M.Josep Forcadell, tutora de Projecte integrat Georgina Aspa, professora de Suport d’enquadernació Violant Cebrià, professora de Suport digital
A l’Èlia
A l’Èlia
Un dia la meva àvia em va regalar un objecte que captura records.
Un dia la meva àvia em va regalar un objecte que captura records.
Aquests records queden plasmats en una fotografia,
Aquests records queden plasmats en una fotografia,
i guardats dintre nostre per sempre.
i guardats dintre nostre per sempre.
A vegades coneixem persones que amb el temps ja no formen part de les nostres vides,
no t’has preguntat mai que s’ha fet d’aquelles persones?
A vegades coneixem persones que amb el temps ja no formen part de les nostres vides,
no t’has preguntat mai que s’ha fet d’aquelles persones?
Per casualitat o destí, vaig trobar una vella fotografia de la meva àvia.
Per casualitat o destí, vaig trobar una vella fotografia de la meva àvia.
Apareixia ella amb un desconegut,
el mateix que a la meva fotografia.
Apareixia ella amb un desconegut,
el mateix que a la meva fotografia.
L’any 1970
L’any 1970
La meva àvia va conèixer el Joan després de coincidir diverses vegades al metro.
La meva àvia va conèixer el Joan després de coincidir diverses vegades al metro.
Arran d’això van compartir molt moments junts
Arran d’això van compartir molt moments junts
i la seva amistat va anar augmentant amb el pas del temps.
i la seva amistat va anar augmentant amb el pas del temps.
Un dia ell no va aparèixer.
Els dies anaven passant i a poc a poc la seva amistat es va quedar només com un record.
Un dia ell no va aparèixer.
Els dies anaven passant i a poc a poc la seva amistat es va quedar només com un record.
En aquell moment em vaig adonar que el destí volia que es tornessin a unir i vam anar en cerca d’ell.
En aquell moment em vaig adonar que el destí volia que es tornessin a unir i vam anar en cerca d’ell.
Les parades anaven passant i l’esperança desapareixia.
Les parades anaven passant i l’esperança desapareixia.
Potser, el destí
va decidir que encara no era el moment de retrobar-se…
Potser, el destí
va decidir que encara no era el moment de retrobar-se…
o si…
o si…
Il·lustracions originals fetes amb aquarel·la i llapis. Maquetat en Adobe InDesign amb les tipografies: Consolas i Georgia. Es preveu, acabat el confinament per la COVID-19, la impressió digital i l’enquadernació del Projecte integrat a l’Escola d’Art La Industrial de Barcelona amb un tiratge únic. Ariadna Romero Andreu
©2020 Tots els drets reservats.
Il·lustracions originals fetes amb aquarel·la i llapis. Maquetat en Adobe InDesign amb les tipografies: Consolas i Georgia. Es preveu, acabat el confinament per la COVID-19, la impressió digital i l’enquadernació del Projecte integrat a l’Escola d’Art La Industrial de Barcelona amb un tiratge únic. Ariadna Romero Andreu
©2020 Tots els drets reservats.