Fora encara hi ha llum Maria Rodon Peyrí
Fora encara hi ha llum Maria Rodon Peyrí
Projecte integrat, 2020 Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració Òscar Sarramia, tutor de Projecte integrat Georgina Aspa, professora de Suport d’enquadernació Violant Cebrià, professora de Suport digital
Escola d’Art La Industrial Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona
Fora encara hi ha llum Maria Rodon Peyrí
Projecte integrat, 2020 Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració Òscar Sarramia, tutor de Projecte integrat Georgina Aspa, professora de Suport d’enquadernació Violant Cebrià, professora de Suport digital
Escola d’Art La Industrial Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona
«Cap vent és favorable per qui no sap on va» Sèneca
«Cap vent és favorable per qui no sap on va» Sèneca
Tempesta solar Una tempesta geomagnètica o solar és un canvi sobtat del camp magnètic de la terra que pot ser causat per una ona de vent solar. Quan passa això l’escut de la magnetosfera no té prou força per a protegir el planeta i provoca problemes amb les comunicacions via satèl· lit, els instruments de navegació i les telecomunicacions. Tots aquests danys, en l’actualitat, ens farien retrocedir a un passat sense les tecnologies actuals en poques hores. En el cel apareixen aurores quan les partícules del vent solar entren dins l’atmosfera i interactuen amb les partícules que troben. Els efectes d’aquest fenomen es comencen a percebre aproximadament 30 hores després i poden arribar a durar dies.
Anomia (Emile Durkheim) Una societat que no proporciona uns lligams clars a les persones que en són membres pot fer que visquin en situació d’anomia, així experimenten una pèrdua de sentit cap a totes les coses. Les persones que cauen en l’anomia poden patir depressió o viure en un estat de tristesa a causa de la manca de projecte vital i de vincles amb altres persones.
Tempesta solar Una tempesta geomagnètica o solar és un canvi sobtat del camp magnètic de la terra que pot ser causat per una ona de vent solar. Quan passa això l’escut de la magnetosfera no té prou força per a protegir el planeta i provoca problemes amb les comunicacions via satèl· lit, els instruments de navegació i les telecomunicacions. Tots aquests danys, en l’actualitat, ens farien retrocedir a un passat sense les tecnologies actuals en poques hores. En el cel apareixen aurores quan les partícules del vent solar entren dins l’atmosfera i interactuen amb les partícules que troben. Els efectes d’aquest fenomen es comencen a percebre aproximadament 30 hores després i poden arribar a durar dies.
Anomia (Emile Durkheim) Una societat que no proporciona uns lligams clars a les persones que en són membres pot fer que visquin en situació d’anomia, així experimenten una pèrdua de sentit cap a totes les coses. Les persones que cauen en l’anomia poden patir depressió o viure en un estat de tristesa a causa de la manca de projecte vital i de vincles amb altres persones.
Plovisqueja a Barcelona mentre camina cap a enlloc.
Plovisqueja a Barcelona mentre camina cap a enlloc.
Observa els carrers humits il· luminats per la càlida llum dels fanals de sodi.
Observa els carrers humits il· luminats per la càlida llum dels fanals de sodi.
És tard i està cansat, s’evadeix del buit que li provoca no tenir on anar amb el xivarri dels clients dels bars.
És tard i està cansat, s’evadeix del buit que li provoca no tenir on anar amb el xivarri dels clients dels bars.
Prop de la Boqueria s’asseu a recer del vent i encén una de les burilles que té guardades.
Prop de la Boqueria s’asseu a recer del vent i encén una de les burilles que té guardades.
Fa temps que sent el seu jove cos debilitat, és moment de reposar.
Fa temps que sent el seu jove cos debilitat, és moment de reposar.
A les terrasses, la gent bevent i menjant, xerrant molt fort, immersos en les seves converses mentre ell els observa desganat.
A les terrasses, la gent bevent i menjant, xerrant molt fort, immersos en les seves converses mentre ell els observa desganat.
De cop, tot s’enfosqueix.
De sobte, els llums de la ciutat s’apaguen,
els cotxes s’aturen.
De cop, tot s’enfosqueix.
De sobte, els llums de la ciutat s’apaguen,
els cotxes s’aturen.
La gent s’aixeca i murmura preguntes que ningú escolta.
La gent s’aixeca i murmura preguntes que ningú escolta.
És aleshores quan la mirada de tots es dirigeix cap al cel. Aurores boreals dansen per damunt de Barcelona, il· luminant-ho tot amb els seus reflexos aiguamarina.
És aleshores quan la mirada de tots es dirigeix cap al cel. Aurores boreals dansen per damunt de Barcelona, il· luminant-ho tot amb els seus reflexos aiguamarina.
Algun «Què està passant?» trenca el silenci. Ell observa l’espectacle, distant a les converses en veu baixa.
Algun «Què està passant?» trenca el silenci. Ell observa l’espectacle, distant a les converses en veu baixa.
Una tempesta solar està impactant la Terra, i per la magnitud dels efectes que ha pogut veure a hores d’ara, probablement tot el món està igual:
aturada tecnològica total.
Una tempesta solar està impactant la Terra, i per la magnitud dels efectes que ha pogut veure a hores d’ara, probablement tot el món està igual:
aturada tecnològica total.
Una onada de gent surt de les boques de metro, l’estan evacuant. Apareixen veïns dels portals i pels balcons.
Una onada de gent surt de les boques de metro, l’estan evacuant. Apareixen veïns dels portals i pels balcons.
Els carrers ara són plens.
Els carrers ara són plens.
No vol seguir formant part d’aquesta escena caòtica tenyida de verds i blaus.
No vol seguir formant part d’aquesta escena caòtica tenyida de verds i blaus.
L’estació de metro Liceu és al costat, no hi queda ningú, els trens també s’han aturat, com tot. Decideix baixar, creu que estarà més tranquil.
L’estació de metro Liceu és al costat, no hi queda ningú, els trens també s’han aturat, com tot. Decideix baixar, creu que estarà més tranquil.
S’endinsa en la foscor de l’estació, no tarda a necessitar el seu encenedor per veure-s’hi.
Baixa a les vies i, amb la bossa a l’esquena, s’allunya del caos exterior.
S’endinsa en la foscor de l’estació, no tarda a necessitar el seu encenedor per veure-s’hi.
Baixa a les vies i, amb la bossa a l’esquena, s’allunya del caos exterior.
Quan ja porta estona caminant topa amb un tren que ha quedat aturat. S’hi asseu al costat, per reposar i beure la mica de l’aigua que duu.
Quan ja porta estona caminant topa amb un tren que ha quedat aturat. S’hi asseu al costat, per reposar i beure la mica de l’aigua que duu.
Tot i l’ambient inquietant de l’espai on es troba no triga a adormir-se, arraulit al costat de la gegant màquina i sobre les fredes pedres de la via.
Tot i l’ambient inquietant de l’espai on es troba no triga a adormir-se, arraulit al costat de la gegant màquina i sobre les fredes pedres de la via.
Poques hores després es desperta i comença a caminar pel túnel, sentint ressonar les seves passes. Sembla el cau d’un cuc gegant, pensa. El silenci i la foscor el fan sentir bé, sense saber perquè.
Més endavant troba una estació en mal estat, és l’estació Ferran, abandonada i perduda.
Poques hores després es desperta i comença a caminar pel túnel, sentint ressonar les seves passes. Sembla el cau d’un cuc gegant, pensa. El silenci i la foscor el fan sentir bé, sense saber perquè.
Més endavant troba una estació en mal estat, és l’estació Ferran, abandonada i perduda.
Passeja per l’andana amb la llum de l’encenedor. En un racó troba les restes del refugi d’algun sense sostre com ell, que sembla que porta temps sense anar-hi. Tot de rates corren per sobre d’una butaca vella, trencada i polsosa.
Passeja per l’andana amb la llum de l’encenedor. En un racó troba les restes del refugi d’algun sense sostre com ell, que sembla que porta temps sense anar-hi. Tot de rates corren per sobre d’una butaca vella, trencada i polsosa.
El racó, tot i estar abandonat, li sembla acollidor. Deixa les seves coses endreçades a terra i prepara una espelma amb una metxa de paper, aigua i una mica d’oli. Li farà claror durant hores. Les rates han marxat en sentir la seva presència.
S’estira sobre els cartons, tapat amb la jaqueta, lluny del temps, del caos i de la gent.
El racó, tot i estar abandonat, li sembla acollidor. Deixa les seves coses endreçades a terra i prepara una espelma amb una metxa de paper, aigua i una mica d’oli. Li farà claror durant hores. Les rates han marxat en sentir la seva presència.
S’estira sobre els cartons, tapat amb la jaqueta, lluny del temps, del caos i de la gent.
Es desperta i suposa que ja deu ser l’endemà, haurà de pujar a l’exterior. No té aigua ni menjar, toca tornar a recollir burilles i pidolar pels carrers, sense saber com estaran ara.
Es desperta i suposa que ja deu ser l’endemà, haurà de pujar a l’exterior. No té aigua ni menjar, toca tornar a recollir burilles i pidolar pels carrers, sense saber com estaran ara.
La ciutat té un aire diferent, no hi ha cotxes, ni mòbils, ni televisors, només se sent el brogit de la gent. El canvi és molt gran i en algun moment té la sensació que hi podria encaixar.
La ciutat té un aire diferent, no hi ha cotxes, ni mòbils, ni televisors, només se sent el brogit de la gent. El canvi és molt gran i en algun moment té la sensació que hi podria encaixar.
Encara es poden veure els rastres de les aurores al cel, però amb la llum del dia no ofereixen un espectacle tan impactant com ho fan de nit.
S’està a l’exterior fins que arriba el vespre.
Encara es poden veure els rastres de les aurores al cel, però amb la llum del dia no ofereixen un espectacle tan impactant com ho fan de nit.
S’està a l’exterior fins que arriba el vespre.
Es mou per inèrcia, per reflexos i per necessitats primàries. Observa, però no s’hi fixa, hi sent però no escolta. Ja és massa tard per intentar encaixar en un món que mai ha sentit com a seu.
Es mou per inèrcia, per reflexos i per necessitats primàries. Observa, però no s’hi fixa, hi sent però no escolta. Ja és massa tard per intentar encaixar en un món que mai ha sentit com a seu.
El succés, malgrat que ha sacsejat les vides de tothom, sembla que no ha estat capaç de remoure’l prou a ell. Ha viscut una catàstrofe que li sembla preciosa; tot i això, segueix caminant sol amb la motxilla a l’esquena cap a enlloc.
El succés, malgrat que ha sacsejat les vides de tothom, sembla que no ha estat capaç de remoure’l prou a ell. Ha viscut una catàstrofe que li sembla preciosa; tot i això, segueix caminant sol amb la motxilla a l’esquena cap a enlloc.
A sota terra, menjant pa, veu que els petits rosegadors han tornat i l’observen curiosos. No dubta en compartir una mica dels seus escassos aliments.
A sota terra, menjant pa, veu que els petits rosegadors han tornat i l’observen curiosos. No dubta en compartir una mica dels seus escassos aliments.
Dorm nu, tapat amb una manta que ha trobat, té la roba espolsada i estesa. Les rates l’observen des d’una cantonada i l’espelma il· lumina la tranquil· la i estranya escena.
Dorm nu, tapat amb una manta que ha trobat, té la roba espolsada i estesa. Les rates l’observen des d’una cantonada i l’espelma il· lumina la tranquil· la i estranya escena.
Els seus dies transcorren lents, silenciosos, foscos i solitaris.
Sovint visita l’exterior per necessitats de les quals no pot prescindir com voldria.
Els seus dies transcorren lents, silenciosos, foscos i solitaris.
Sovint visita l’exterior per necessitats de les quals no pot prescindir com voldria.
L’amistat amb les seves noves companyes cada dia es fa més estreta. L’envolta un món nou que ha descobert, l’altre ha col· lapsat, i per primera vegada sent que hi pertany.
L’amistat amb les seves noves companyes cada dia es fa més estreta. L’envolta un món nou que ha descobert, l’altre ha col· lapsat, i per primera vegada sent que hi pertany.
No sap quants dies porta allà sota però en deuen ser bastants. Ha perdut salut, necessita la llum del sol encara que no ho vulgui. El menjar que pot aconseguir no és gaire abundant.
Dorm amb les rates, arraulit sobre els cartons sota la manta. Se sent en pau, amb el caliu de la companyia i de l’espelma.
No sap quants dies porta allà sota però en deuen ser bastants. Ha perdut salut, necessita la llum del sol encara que no ho vulgui. El menjar que pot aconseguir no és gaire abundant.
Dorm amb les rates, arraulit sobre els cartons sota la manta. Se sent en pau, amb el caliu de la companyia i de l’espelma.
Té son, pensa en la ciutat, en la vida i la seva situació.
Té son, pensa en la ciutat, en la vida i la seva situació.
Li costa pensar, l’espelma s’apaga, igual que el seu cos, que es va deteriorant lentament.
Fora encara hi deu haver llum.
Li costa pensar, l’espelma s’apaga, igual que el seu cos, que es va deteriorant lentament.
Fora encara hi deu haver llum.
Agraïments Vull mencionar en aquest espai a totes les persones que han afegit el seu granet de sorra en aquest projecte, que tot i que l’he elaborat majoritàriament en la soledat de la meva habitació o a classe de projectes amb els auriculars al màxim, sense les aportacions externes res d’això que tens entre mans hauria estat possible. Al tutor del Projecte Integrat Òscar Sarramia, per no posar pedres en aquest camí i més aviat facilitar-lo. També a les professores de suport digital i d’enquadernació: Violant i Georgina. A Ferran Pérez, per accedir a representar el protagonista d’aquesta història, de forma generosa, aguantant sessions fotogràfiques i de dibuix al natural. Això ha fet possible la creació del físic del personatge tal com l’havia concebut, amb més profunditat i caràcter del que hauria aconseguit jo sola. Vull agrair al meu pare que, amb els seus coneixements sobre qualsevol cosa que pregunti, va facilitar la coherència d’aquesta història. També per l’ajuda en la correcció de la narració. A Teresa Peyrí, la meva tia, “companya de pis” i fotògrafa responsable del storyboard fotogràfic d’aquest projecte. Tot i aguantar instruccions per part meva, ha aconseguit fer fotografies realment boniques que són part d’aquest àlbum. A la meva mare i la meva germana, mantenint el seu entusiasme per veure el resultat final i donant tant opinions com suport, i també a la Greta, per trepitjar-me tots els originals, mossegar-me el material i dormir a sobre meu mentre treballo. Finalment, m’agradaria poder agrair el suport emocional incondicional de la meva àvia i el suport artístic del meu avi, però ja no hi són.
Agraïments Vull mencionar en aquest espai a totes les persones que han afegit el seu granet de sorra en aquest projecte, que tot i que l’he elaborat majoritàriament en la soledat de la meva habitació o a classe de projectes amb els auriculars al màxim, sense les aportacions externes res d’això que tens entre mans hauria estat possible. Al tutor del Projecte Integrat Òscar Sarramia, per no posar pedres en aquest camí i més aviat facilitar-lo. També a les professores de suport digital i d’enquadernació: Violant i Georgina. A Ferran Pérez, per accedir a representar el protagonista d’aquesta història, de forma generosa, aguantant sessions fotogràfiques i de dibuix al natural. Això ha fet possible la creació del físic del personatge tal com l’havia concebut, amb més profunditat i caràcter del que hauria aconseguit jo sola. Vull agrair al meu pare que, amb els seus coneixements sobre qualsevol cosa que pregunti, va facilitar la coherència d’aquesta història. També per l’ajuda en la correcció de la narració. A Teresa Peyrí, la meva tia, “companya de pis” i fotògrafa responsable del storyboard fotogràfic d’aquest projecte. Tot i aguantar instruccions per part meva, ha aconseguit fer fotografies realment boniques que són part d’aquest àlbum. A la meva mare i la meva germana, mantenint el seu entusiasme per veure el resultat final i donant tant opinions com suport, i també a la Greta, per trepitjar-me tots els originals, mossegar-me el material i dormir a sobre meu mentre treballo. Finalment, m’agradaria poder agrair el suport emocional incondicional de la meva àvia i el suport artístic del meu avi, però ja no hi són.
Per a la realització de les il·lustracions analògiques d’aquest projecte s’ha utilitzat: tinta xina Pelikan en color negre, sepia, ultramarí, groc i verd, aplicada amb pinzell sobre llapis de grafit Faber Castell i Caran d’Ache. Aquest llibre s’ha gestat durant l’any 2019 i 2020, entre Reus i Barcelona. Exemplar digital
© 2020 Tots els drets reservats
Per a la realització de les il·lustracions analògiques d’aquest projecte s’ha utilitzat: tinta xina Pelikan en color negre, sepia, ultramarí, groc i verd, aplicada amb pinzell sobre llapis de grafit Faber Castell i Caran d’Ache. Aquest llibre s’ha gestat durant l’any 2019 i 2020, entre Reus i Barcelona. Exemplar digital
© 2020 Tots els drets reservats
Amb una ment apàtica i cansada, aprofita les conseqüències del caos per allunyar-se encara més de la societat. Seguirà sent una ombra, translúcida però no buida, que se sent còmode i protegida en un món de túnels i foscor, lluny de la vida i l’espai obert. Una situació que el podria treure del pou li acaba confirmant que, per a ell, ja no hi ha sortida.